UOB Ensenyament denuncia, una vegada més, que els docents pagam les conseqüències d’un procediment d’estabilització planificat matusserament, que ha generat incertesa i angoixa en els treballadors i divisió del col·lectiu. En aquesta ocasió, la configuració de la plantilla orgànica docent del present curs posa de manifest la creació de places “fantasma”, una situació que la Conselleria d’Educació atribueix a una classificació incorrecta de places durant el curs 2022-23 i a la necessitat d’assignar provisionalment, el curs passat, docents que van superar processos selectius el 2022 i 2023. Com a resultat, es van crear més places orgàniques del previst, fet que va provocar un efecte en cadena que ara amenaça l’estabilitat laboral de determinats docents.
Segons la Resolució de plantilles orgàniques, 103 de les 225 places a amortitzar estan directament relacionades amb aquesta problemàtica. Tot i això, el nombre de docents afectats es redueix després de compensar-ho amb la taxa de reposició i la creació de noves places. Els afectats podrien ser desplaçats si el seu centre no disposa de les hores lectives necessàries i, si aquesta situació es manté durant tres cursos, haurien de concursar per una nova destinació.
Aquest cas posa en evidència, un cop més, la manca de previsió i transparència en la gestió del sistema educatiu públic. UOB Ensenyamentlamenta que les conseqüències recaiguin sempre sobre els docents i que generin greuges comparatius, inestabilitat i precarietat laboral. La improvisació general de l’Administració i el caos i desordre que això comporta repercuteix negativament en el funcionament del sistema educatiu i en el benestar dels treballadors. UOB Ensenyament ha criticat durament aquest procediment des de l’inici; ara ens demanam: fins quan en pagarem les conseqüències?
UOB Ensenyament, com a sindicat compromès amb els valors democràtics i els drets civils, ha decidit suspendre l’activitat del seu compte de la xarxa social X. Aquesta decisió ve motivada no només arran de les manifestacions d’ideologia nazi del seu propietari, Elon Musk, sinó del suport explícit que el mateix Musk ha donat a diversos partits d’extrema dreta, entre els quals es troben l’AfD (Alternative für Deutschland) o Reform UK.
Com ja ha denunciat en diversos comunicats, UOB Ensenyament considera l’extrema dreta un càncer que metastatitza les institucions democràtiques fins a anorrear-les i que, emparant-se en discursos fal·laciosos sobre “llibertat individual”, simplement anhela la uniformització i l’aniquilació d’aquell que és o pensa diferent. UOB Ensenyament vol informar els seus seguidors de X que contactin amb el sindicat si estan interessats a rebre la informació sindical per un altre canal (correu electrònic, whatsapp o altres xarxes socials).
UOB Ensenyament encoratja la societat a oposar-se als feixistes camuflats de gurús tecnològics i a combatre el reaccionarisme a tots els àmbits. UOB Ensenyament no descansarà en aquesta noble empresa. No hi ha drets sense lluita.
Davant les recents informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cas d’un docent jutjat per assetjament a un menor, des del sindicat UOB Ensenyament volem manifestar la nostra preocupació per la manera en què s’està gestionant i difonent una situació tan delicada com aquesta.
Des d’UOB Ensenyament no volem, ni fer-s’hi prop, valorar els fets concrets objecte d’investigació, però sí que denunciam amb fermesa la instrumentalització mediàtica d’aquest cas i la falta de rigor i responsabilitat amb què s’està gestionant en l’esfera pública. L’exposició d’un docent als mitjans de comunicació no només vulnera els drets fonamentals a la intimitat i a la integritat, sinó que també atempta contra la seva dignitat professional, generant un precedent perillós per a tot el col·lectiu docent.
Ens alarma que s’hagi vulnerat el deure de sigil amb la difusió d’informacions inexactes que només es coneixien dins la Junta i la Conselleria d’Educació, així com dades recollides en l’informe que no haurien d’haver transcendit públicament. Així mateix, s’ha fet pública informació sobre la convocatòria de la Paritària que únicament havia rebut la Direcció General i que encara no havia estat traslladada als sindicats. Aquestes filtracions suposen una ingerència inadmissible en el procés i contribueixen a una exposició mediàtica desmesurada, afectant greument la imparcialitat i el dret a un tractament just de totes les parts implicades.
Reivindicam el dret de tots els docents a ser tractats amb respecte i justícia, independentment de les circumstàncies. La gestió d’aquests casos ha de seguir els procediments establerts, garantint la confidencialitat i evitant judicis paral·lels que perjudiquen tant la persona afectada com la pròpia imatge del sistema educatiu. La professionalitat i el rigor han de guiar qualsevol actuació en aquest tipus de situacions.
Finalment, feim una crida a les autoritats educatives, als mitjans de comunicació i qualsevol persona i entitat implicada perquè actuïn amb la màxima responsabilitat i prudència, evitant filtracions innecessàries i assegurant que el debat públic sobre aquestes qüestions es fa amb el respecte degut als drets fonamentals de totes les persones implicades.
L’any 2025 comença amb notícies poc agradoses per a l’educació pública. Enguany no hi ha nous pressupostos generals autonòmics, tampoc sabem si els substancials increments promesos per l’Administració (63 milions d’euros més per a Educació) seran una realitat. Així i tot, el pressupost arribarà als 7.469,1milions. La xifra representa un augment de 148,4milions d’euros(+2%) en comparació a l’aprovada l’any anterior.
La despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2025 serà d’un total de 1416,5milions d’euros de comptes propis i 14,75 milions d’euros del fons d’insularitat. Tal com apunta Antoni Vera, això representa un 4,7% més que l’exercici anterior. No obstant això, creiem que aquesta inversió és insuficient per continuar avançant i apostar per una educació de qualitat i accessible per a tots.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. Per exemple a Catalunya la partida destinada a educació per a l’exercici 2025 és de 7.500 milions, al País Basc és de 3.247,5 milions i a la Comunitat d’Andalusia s’hi consignen més de 9.000 milions. Quin és el resultat de tot això? Idò, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc hiconsigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4%, i queda per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7%.
Per tant, des de UOB Ensenyament consideram que la pròrroga dels pressupostos per a l’any 2025 tindrà conseqüències lesives sobre diversos aspectes de l’educació pública:
En primer lloc, la preocupació recau sobre les infraestructures previstes per als pròxims anys. El govern liderat per la presidenta Marga Prohens ha anunciat un ambiciós Pla d’Infraestructures Educatives que inclou la construcció de 77 nous centres educatius, 60 ampliacions i 158 reformes. Aquest projecte, valorat en 600 milions d’euros, pretén millorar les infraestructures educatives.
Des de UOB Ensenyament ens demanam què passara si no s’aproven uns nous pressuposts, com es podrà finançar aquest pla tan afamat? Recordem que el pressupost d’Infraestructures per a aquest 2024 va ser de 42 milions d’euros, mentre que l’ambiciós pla del conseller Vera implica una despesa de 150 milions en els pròxims tres anys.
O és que la nostra Conselleria ven fum i l’alumnat de la pública continuarà en barracons, els centres educatius públics continuaran patint mancances en les seves infraestructures, i amb les aules superpoblades? El que tenim clar és que és una declaració d’intencions, i caldrà veure com es concreta.
I sense noves infraestructures, serà la ràtio docent/alumne la gota que ens farà vessar? Aquest tema és un mal de cap que patim els docents de les Illes Balears des de fa molts anys, atès que ens trobam en el dia a dia unes aules saturades per sobre la ràtio i la matrícula viva i una manca de nous centres educatius. Però com afecta això a la realitat dels centres? Malauradament, el que això provoca és que l’atenció personalitzada es vagi difuminant a poc a poc. Així, no només serà impossible millorar els resultats acadèmics, sinó tot el contrari.
Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears de l’any 2024, el nombre mitjà d’alumnes per unitat/grup a primària és de 21,3, xifra superior a l’estatal (que és de 20,9 alumnes per unitat/grup). Una tendència similar apareix a les dades de l’ESO: 24,3 alumnes per unitat/ grup enfront dels 24,5 per unitat/grup a l’àmbit estatal. Segons aquestes dades, tot fa pensar en una situació enquistada i difícil de revertir per part de l’administració.
Amb tot això, UOB Ensenyament demana que es faci complir l’article 13 de l’Acord Marc referent a aquest punt.
D’altra banda, la pròrroga pressupostària per a aquest exercici pot suposar ajornar la urgent negociació de l’article 26 de l’Acord Marc segons el qual s’han d’implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral.
Actualment, les i els docents sofrim una sobrecàrrega de treball que perjudica greument la nostra salut, amb un excés de feina continuat que comporta apaties, esgotament i ansietat o depressió al professorat. Cada vegada més ens trobem amb la síndrome del Burnout entre el nostre col·lectiu, 2 de cada 5 docents afirma viure la seva feina amb cert distanciament i indiferència, el 47% dels docents es manté en una posició neutral davant la possibilitat d’abandonar la docència, lluny del 78% que s’hi mostrava contrari ara fa quinze anys.
Què comportaria aquesta rebaixa en la jornada laboral? A priori, la reducció de les hores de docència directa del professorat i la contractació de més personal docent. Una utopia… perquè de moment l’increment de la despesa en personal docent públic, uns 52 milions d’euros, només basta per cobrir salaris i pagar els complements de difícil i molt difícil cobertura. Uns complements ideats per la Conselleria d’Educació amb la finalitat de solucionar la precarietat que assola la professió docent avui en dia a les nostres illes, però que, tanmateix, no arribarà a tothom.
Per tant, des de UOB Ensenyament exigim que s’assoleixi, com a mínim, una inversió del 5% del PIB als pròxims pressuposts destinats a enfortir l’educació pública, millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores i treballadors fins a revertir la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers quinze anys, que implica l’increment, per exemple, del complement de residència.
D’altra banda, la pròrroga dels pressuposts continuen reservant els 20 milions d’euros per al fracassat Pla Pilot de Segregació Lingüística. Donat que ja és vox populi que només tudaran un milió d’euros en un projecte que no millora en res l’aprenentatge de l’alumnat, des de UOB Ensenyament instam l’Administració a no malgastar més els doblers en polítiques que han fracassat sempre que ha governat el PP a les Illes Balears i que inverteixi amb seny aquests 20 milions d’euros. Aquesta partida es pot destinar, per exemple, a la desapareguda partida pressupostària (desapareguda en els darrers pressupostos generals) per a la promoció i normalització de la llengua catalana, que bona falta fa, o al retorn del Servei d’Ensenyament del Català (també desaparegut fa anys).
Un altre punt calent per a l’administració és la inversió en Formació Professional. El curs 2024-25, l’FP estrena una nova regulació que pretén dignificar i millorar qualitativament aquesta branca d’estudis postobligatoris. En canvi, fa anys que pateix fam als pressupostos educatius.
El 2024 només s’ha gastat aproximadament una quarta part del pressupost destinat a l’FP i, per a l’any 2025, encara es preveia una retallada de 7 milions d’euros del pressupost actual.
Però no només és que la despesa sigui mínima, sinó que, a més, el conseller d’educació es va permetre el luxe de rebutjar més de 130 milions d’euros que el Govern espanyol oferia per a la creació de places i la dotació de recursos a l’FP, com ja denuncià UOB Ensenyament en un comunicat.
Per a quan una Conselleria valenta que inverteixi amb seny on és necessari? Una educació de qualitat exigeix d’una inversió econòmica adient: en infraestructures i instal·lacions de qualitat que s’adaptin als ensenyaments d’FP, en la dignificació econòmica i laboral de la professió docent, en recursos materials per a l’ensenyament, en la renovació i manteniment d’instal·lacions, tallers i material i en l’actualització del professorat, entre d’altres.
O és que l’educació pública ha d’ofegar-se mentre selipermet al conseller dir que no construirà places públiques allà on n’hi hagi de concertades…? Perquè tot i que no n’hi hagi de concertades, ja les crearan, com ha succeït amb els concerts de l’FP i dels batxillerats, per exemple.
El govern s’entrega a l’escola concertada.
Des de UOB Ensenyament no podem més que retreure a la Conselleria d’Educació, sense importar quin color polític l’estigui ocupant, el fet de destinar una “ingent quantitat” de recursos públics a l’escola concertada. En els últims deu anys el pressupost d’aquesta s’ha vist augmentat pels diversos governs de les Illes, per exemple, amb el molt “honorable” president Bauzá, que va atacar sense pietat tots els serveis públics, entre ells l’educació, i va fer créixer la partida pressupostària de la concertada en un 12%. A partir del 2015, amb el govern socialista d’Armengol, aquest es va engreixar en un percentatge inferior que a la pública, però va continuar creixent (uns 3 milions d’euros més respecte del 2014). Finalment, amb el govern de Prohens, l’any 2024 el pressupost de la concertada ha estat el més alt dels darrers deu anys, exactament estem parlant de 202.023.765 €, que suposa respecte a l’any 2023 una pujada de 5 milions d’euros més.
Però, a més a més, en els darrers anys, el pressupost de l’escola concertada s’ha vist engreixat pels diferents increments dels mòduls econòmics aprovats per Acord de Govern una vegada iniciat l’any fiscal. Sí, les condicions laborals dels docents d’ambdues escoles s’haurien d’equiparar, així com ho haurien de fer els requisits d’accés a la docència, però el súmmum ha estat el 2024. Durant aquest any, el Consell Govern ha dictat fins a deu Acords que autoritzen la modificació de l’Annex 21 (mòduls econòmics de l’escola concertada) per incrementar conceptes de despesa o introduir-ne de nous. En conseqüència, UOB Ensenyamentha reclamat diverses vegades que es destinin els recursos a fomentar l’escola pública i no “als negocis d’empreses privades”.
En conclusió, el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2025 continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La manca de finançament és una limitació clara en les polítiques d’equitat. Per situar les Illes Balears en la mitjana europea, cal passar a invertir del 4% del PIB en educació a invertir-hi el 7% del PIB (Recomanació Comissió Europea). La manca d’inversió es tradueix en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament de les treballadores i treballadors amb un excés de feina continuat, entre d’altres. Per tant, cal augmentar els pressupostos, però atenció… Més recursos no és automàticament garantia de resultats si no estan ben invertits!
Ahir, dilluns 3 de febrer de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament Albert J.Flores Clemente i el cap de servei d’adjudicació i contractació docent Concepció Ferrer Puigrós. Per altra banda, el conseller Antoni Vera va dignar-se a comparèixer deu minuts, molt menys del que dedica a fer declaracions als mitjans. L’ordre del dia de la reunió era el següent:
Com a novetat, ha tornat el procés d’adjudicació de destinacions provisionals a l’estiu, el que s’anomenava “tràmit d’estiu”. UOB Ensenyament valora positivament aquesta reculada de l’Administració, atès el caos absolut que hi va haver el setembre passat amb les adjudicacions, tal com UOB Ensenyament va denunciar en un comunicat.
UOB Ensenyament, després de consultar-ho amb la seva afiliació, ha defensat que els docents que han superat sense plaça un procés d’oposicions se situïn dalt de tot de la llista d’aspirants interins. Malgrat que no s’ha aconseguit aquesta reivindicació, sí que s’ha obtingut una millora per aquest col·lectiu: superar un procés selectiu no tendrà topall pel que fa a puntuació i baremarà de manera particular. Per tant, per cada procés selectiu superat sense plaça, s’obtindrà una puntuació de 15 punts.
Relacionat amb les substitucions de tot l’any i, a pesar de la insistència d’UOB Ensenyament, el fet que els interins puguin cobrar tot l’estiu i recuperar drets perduts s’haurà de tractar en una propera MSE, que correspon a les adjudicacions.
Actualment, es pot renunciar de manera justificada dues vegades per causes diferents quan t’adjudiquen una plaça. UOB Ensenyament, a través de diverses demandes, ha aconseguit que aquest nombre passi a tres i, d’aquesta manera, facilitar la conciliació dels docents interins.
A l’anterior resolució d’interins no es permetia renunciar per cap causa al tràmit urgent de substitucions. UOB Ensenyament ha aconseguit que a la resolució de curs 2025-26 es pugui renunciar de manera justificada per embaràs, malaltia greu i estar, un dels progenitors, dins les setze primeres setmanes posteriors a la data de part.UOB Ensenyament continua la seva lluita per una millor conciliació dels docents.
Pel que fa al català, la demanda històrica d’UOB Ensenyament d’igualar la titulació de C2, independentment de l’organisme que la certifiqui, no ha estat acceptada. UOB Ensenyament lamenta aquesta decisió i continuarà amb la seva lluita per equiparar aquestes titulacions.
UOB Ensenyament ha pressionat a la Conselleria perquè inclogui dins la nova resolució que els coordinadors de cicle dels CEIP puntuïn per aquest càrrec i, per tant, l’hagin de tenir reconegut dins el seu portal del personal. UOB Ensenyament considera que, si finalment s’inclou, ha de tenir una retribució econòmica igualment que ho fa el cap de departament de secundària; una demanda que ja vam exposar a la MSE d’interins del curs passat. La Conselleria va respondre que intentarà que això sigui una realitat per a aquesta resolució. UOB Ensenyament espera que la Conselleria faci la seva feina i no quedi tot en paraules buides.
Quan es va posar a damunt la taula l’Annex IV, el que regula les titulacions que capaciten per impartir especialitats o funcions docents com a funcionari interí, l’Administració va exposar que s’introduiran noves titulacions d’acord amb el que s’estableix als àmbits de coneixement de cada pla d’estudis. Per tant, hi haurà titulacions que augmentaran les funcions que poden impartir. En cap cas, un docent interí perdrà les funcions que té validades dins el seu portal del personal.
UOB Ensenyament va carregar durament contra les maneres de fer la revisió d’aquest document, ja que no hi va haver temps material per revisar la proposta feta per l’Administració. Repetides vegades, UOB Ensenyament s’ha oferit per fer feina conjunta amb sindicats i tècnics i no ha obtingut cap resposta.
UOB Ensenyament ha demanat per enèsima vegada una revisió exhaustiva que inclogui també la revisió de titulacions antigues. El conseller Antoni Vera va aprofitar els seus deu minuts estel·lars per afirmar que, si no s’arribava a un acord, aquest annex no aniria endavant. Però finalment l’Annex IV només va tenir l’oposició frontal de UOB Ensenyament.
Gràcies a la insistència d’UOB Ensenyament, es crearà una comissió de seguiment d’aquest Annex per revisar possibles incongruències, atemptat contra el principi d’especialitat i per garantir la qualitat educativa.
En tot cas, l’Administració fa les coses amb presses i de qualsevol manera, i atès que no s’han contemplat les principals reivindicacions de UOB Ensenyament, aquesta va emetre un vot contrari a la resolució.
Després de sis hores de reunió, l’Administració pretenia ajornar de nou el torn obert de paraula. UOB Ensenyament es va queixar enèrgicament i va denunciar que a la darrera MSE (29 de gener de 2025) ja s’havia ajornat, i que això constituïa una mala praxi, gens inusual en aquesta administració, tal com UOB Ensenyament ha denunciat anteriorment. Així, UOB Ensenyament va demanar la creació del cos únic, la convocatòria de la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc (específicament per tractar el pla de simplificació burocràtica i el d’igualtat i conciliació familiar, que ja haurien d’estar en vigor). Desgraciadament, i com és habitual, l’Administració es va limitar a prendre nota d’aquestes demandes i a dir que ho “estudiaran”.
Fa uns dies la Conselleria d’Educació i Universitats presentava els nous currículums a la premsa com si hagués fet un ou de dos vermells. UOB Ensenyament, després de fer-ne una anàlisi, ha pogut observar que realment el galliner del conseller Vera ha fet un ou, però en cap cas de dos vermells, sinó més aviat un ou nial.
UOB Ensenyament ha pogut observar que en aquelles matèries en les quals l’extrema dreta no té res a dir són semblants als que va desenvolupar l’anterior Conselleria, naufragada per l’exconseller March. En canvi, aquelles matèries que fan nosa als (ex)socis i al mateix govern sí que han sofert canvis pel que fa a continguts.
Llengua Catalana i Literatura —no podia ser d’altra manera— és l’assignatura que pateix més canvis, ja que el gonellisme ha estat l’encarregat de redactar el nou currículum. Per una banda, desapareix la modalitat estàndard i entre línies es pot apreciar un clar intent de divisió de la llengua. Així mateix, la famosa oficina dels drets lingüístics es deixa entreveure al currículum. Per si no n’hi hagués prou, es manté per als nouvinguts l’exempció de ser avaluat de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura.
Dins el món de les ciències socials i la història —cavall de batalla de l’extrema dreta, sempre infectada amb la paranoia de l’adoctrinament ideològic per part dels docents— la novetat ha estat la inclusió d’una optativa a batxillerat titulada Unió Europea. Més enllà del fet que aquest organisme ja s’estudia a altres assignatures, com ara Geografia i Història, un es podria preguntar quina necessitat hi ha de fer una assignatura focalitzada en una entitat supranacional, i si en un futur pròxim també s’implantarà una assignatura de l’OTAN o del Banc Mundial.
Com a bons deixebles de José Ignacio Wert, aquest govern ha volgut relegar la matèria d’Educació en valors cívics i ètics a una hora setmanal. Es veu que aprofundir en temes com la ciutadania democràtica, el dret d’asil o els drets LGTBIQ+ no són importants per a ells. Això obliga els docents de Filosofia a tenir el doble de grups i d’alumnes i, per tant, fa impossible desplegar el currículum o fer un mínim seguiment a aquest ingent nombre d’alumnes, tal com ha denunciat Associació filosòfica de les Illes Balears en una carta. UOB Ensenyament reclama que la matèria d’Educació en valors cívics i ètics tingui dues hores setmanals. Davant l’excusa dels mals resultats en Matemàtiques, UOB Ensenyament es demana a veure quins són els resultats entre els alumnes quant a Ètica.
A més, dins el procés de folklorització dels ciutadans de les Illes Balears, s’afegeix com a saber bàsic d’una assignatura “univers lúdic balear: ball de bot i foguerons”. És clar que el ball de bot i els foguerons són molt importants dins la nostra cultura, però dins l’espai lúdic de les nostres illes hi caben moltes altres manifestacions. Sembla que qui ha escrit aquest saber bàsic és un extraterrestre que fa dos dies que ha arribat a les Balears i li han posat un No-Do.
UOB Ensenyament denuncia que ara es vulguin implantar dins els currículums d’educació totes aquelles polítiques en les quals el govern de la senyora Prohens ha fracassat.
Avui, dimecres 29 de gener de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez i la directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa, Maria Isabel Salas Sánchez, entre d’altres. L’ordre del dia de la reunió era el següent:
La reunió ha començat amb l’Administració explicant les innovacions que, a parer seu, suposen aquests nous currículums per a les etapes d’educació infantil, educació primària, educació secundària i batxillerat.
Les línies mestres d’UOB Ensenyament respecte als esborranys de currículum han estat les següents:
1.Avaluació:Competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics.
Després d’haver fet una revisió exhaustiva UOB Ensenyament no veu clar com el docent ha de fer l’avaluació. UOB Ensenyament, des de que va començar tot el caos avaluatiu derivat de la implantació de la LOMLOE, ha reclamat una simplificació, optimització i concreció del procés d’avaluació, i per tant, a la Mesa d’avui ha demanat que s’especifiqui que els referents de l’avaluació siguin les competències clau i que estigui clara la manera en els professionals han de fer feina.
UOB Ensenyament ha demanat que es revisi el redactat general dels currículums quan es parla de competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics perquè, al seu parer, no queda clar què han de fer i que no han de fer els docents.
UOB Ensenyament ha denunciat un desgavell quant a etapes i avaluació; a les diferents etapes s’estipula el mètode d’avaluació sense uniformitat: a primària s’han de tenir en compte com a referents els criteris d’avaluació de les competències específiques, els objectius establerts per a l’etapa i el grau de desenvolupament de les competències clau previstes en el perfil de sortida; a secundària s’han de tenir en compte com a referents la consecució dels objectius establerts per a l’etapa i el grau d’adquisició de les competències clau previstes en el perfil de sortida; a infantil de s’han de prendre com a referència els criteris d’avaluació; i a batxillerat s’han de tenir en compte, com a referents a totes les matèries, els criteris d’avaluació de les competències específiques i els objectius establerts per a l’etapa. UOB Ensenyament ha demanat que s’unifiqui el text i que, d’una vegada per totes, s’acabi amb la obligatorietat per part dels docents d’avaluar en base a uns criteris d’avaluació eteris i delirants.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha fet veure que la LOMLOE estipula que el referent últim de l’avaluació són els objectius i les competències clau. Per a cada matèria, les competències clau es concreten en competències específiques. Per tant, UOB Ensenyament entén que s’ha d’avaluar competències i no criteris. D’aquesta forma es facilitaria la creació de recursos i es reduiria la càrrega de treball al professorat. Els criteris d’avaluació poden romandre com una mera guia, amb caràcter orientatiu, una eina més per poder avaluar les competències específiques.
L’Administració ha reconegut que hi ha una falta d’uniformitat entre etapes quant a avaluació. La Conselleria ha manifestat que l’únic que necessita és una qualificació final i dona autonomia als centres per fer-ho com trobin més adient. Per altra banda, ha afirmat que el referent són els criteris d’avaluació, tot i que no són preceptius. L’Administració s’ha mostrat d’acord en que els docents han de tenir en compte els sabers bàsics i els criteris d’avaluació, però que allò realment important i que s’ha d’avaluar són les competències. UOB Ensenyament s’apunta doncs una victòria històrica: s’acaba l’obligatorietat normativa d’avaluar en base als criteris d’avaluació.
2.Autonomia de centres
UOB Ensenyament entén que amb aquests nous currículums la càrrega burocràtica, de facto, no s’ha reduït. Hi ha la intenció, però s’especifica molt poc. I UOB Ensenyament no se’n refia de les bones intencions de ningú, i molt menys de la Conselleria d’Educació i Universitats que ha demostrat, en els darrers temps, una falta de formalitat i de tarannà negociador alarmant, com UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions. UOB Ensenyament demana suprimir dels currículums tots els apartats i articles que fan referència a la programació d’aula, ja que aquesta no apareix a la LOMLOE.
La Conselleria s’ha escudat en què les situacions d’aprenentatge equivaldran a les Unitats de Programació, però UOB Ensenyament veu una incoherència de redacció en els esborrany presentats i vol que aquest tema s’arregli amb una redacció pura i cristal·lina per evitar futures confusions.
Per altra banda, UOB Ensenyament demana la supressió de la resta d’articles d’autonomia de centres deixant com a obligatori el fet de fer les programacions didàctiques a àmbit de coordinació docent i que després sigui cada docent que decideixi si vol o no desenvolupar les unitats de programació, situacions d’aprenentatge o programació d’aula. Fer-ho d’una altra manera és fiscalitzar la tasca dels professionals docents i turmentar-los amb burocràcia inútil.
L’Administració s’ha mostrat d’acord amb la reflexió i la demanda de UOB Ensenyament i ha afirmat que presentarà una nova redacció dels currículums i a mantenir el seu radi d’acció en l’àmbit de la coordinació docent, i no d’exigir-ho individualment a cada docent. Gràcies a la pressió i força exercida per UOB Ensenyament l’Administració ha cedit i milers de docents es veuran lliures d’emplenar papers i papers que després ningú mira.
3. Ensenyaments impartits en llengua estrangera
UOB Ensenyament ha exigit que el català sigui la llengua de suport que s’usa per ensenyar les llengües estrangeres i no qualsevol de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, tal com estableixen els esborranys de currículums. El compromís de UOB Ensenyament amb la llengua catalana es manté fort i incòlume com el primer dia, i així seguirà mentre UOB Ensenyament respiri.
4. Escola laica
Quant a religió, UOB Ensenyament ha fet una esmena a la totalitat. UOB Ensenyament demana una educació laica i on el fenomen religiós s’esutdiï com a fenomen cultural, no doctrinal. Per tant, s’han d’eliminar les assignatures de Religió, tant catòlica com islàmica, tal com UOB Ensenyament ha demanat amb anterioritat. Com és habitual, la Conselleria d’Educació i Universitats s’ha escudat en la legislació estatal i les sentències dels tribunals per eludir aquesta qüestió.
Per qüestions d’agenda i de temps, i tenint en compte que la Mesa Sectorial d’Educació s’havia convocat dia 22 de gener i que, presumiblement, es tornarà a convocar la setmana que ve, l’Administració ha sol·licitat als sindicats presents ajornar el torn obert de paraula fins a la setmana que ve.
Podeu consultar la totalitat de les esmenes que UOB Ensenyament ha presentat als currículums aquí.
D’ençà que s’aprovà la nova llei educativa, la LOMLOE, la tensió i la càrrega laboral sobre el col·lectiu docent no ha fet més que augmentar. A més a més, aquesta nova llei ha suposat un considerable augment de les tasques burocràtiques, que han recaigut directament sobre els docents a causa de la seva precipitada i dificultosa implantació.
Fa anys que la Conselleria d’Educació i Universitats parla de reduir la burocràcia. Tant és així que el 27 de març de 2023 (fa quasi dos anys) es va signar el famós Acord Marc, el punt 33 del qual és la creació del Pla de simplificació burocràtica. Aquest punt s’ha anat posposant i avui dia encara no tenim cap proposta concreta sobre la taula per part de l’Administració. A més, el 22 de febrer de 2024, UOB Ensenyament va assistir a una reunió informativa amb la Conselleria per tal de valorar la càrrega burocràtica, però no va servir de res per molt que UOB Ensenyament va considerar aquesta convocatòria com una oportunitat més de lluitar pels nostres drets.
UOB Ensenyament, en dues ocasions, ha enviat propostes a la Conselleria d’Educació per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla, però la situació continua igual.
Quines propostes ha fet UOB Ensenyament per desenvolupar aquest Pla de simplificació burocràtica?
Supressió de l’obligació de fer programacions d’aula i, en conseqüència, supressió de l’obligatorietat d’elaborar situacions d’aprenentatge. UOB Ensenyament no veu adient aquesta obligatorietat, ja que només serveix per fiscalitzar els docents, no per millorar la realitat de l’aula i, a més, és redundant amb la programació del departament o àmbit.
Simplificar l’avaluació dels alumnes. UOB Ensenyament ha demanat en moltes ocasions l’eliminació de l’avaluació per criteris. Les instruccions d’avaluació del curs 24-25, a l’article 2 assenyalen que no hi ha cap obligació d’emprar ponderacions als criteris d’avaluació, emperò són molts els centres educatius que encara avaluen per criteris. Així, per molt que la Conselleria insisteix en el fet que es pot suprimir l’obligació d’avaluar per criteris, aquesta és una desburocratització condicionada, que depèn de quina sigui la política del centre de treball de cada un dels docents. Per altra banda, s’han d’eliminar les justificacions innecessàries i fiscalitzadores de resultats quant a percentatges d’aprovats o suspesos.
Optimitzar la funció tutorial. Els tutors desenvolupen moltes tasques que no són pròpies de la funció docent, com ara fer matrícules (als CEPA), emplenar dades IAQSE, introduir les dades dels alumnes al GestIB, aixecar actes de cada sessió de tutoria, de les sessions de seguiment i de cada reunió de l’equip docent, entre altres. UOB Ensenyament demana que si els docents tutors han de complir l’article 64 del ROC, Funcions de la tutoria, s’incrementi el complement específic singular (ara és només de 34,62 €) i a més s’estableixin més hores lectives al seu horari per poder desenvolupar totes les tasques. Hem de ser conscients que els docents no som administratius: la nostra funció és ensenyar.
Que els docents disposin de prou temps per fer aquelles tasques que són burocràtiques, però que són importants. Que puguin disposar del temps idoni per corregir, avaluar i preparar material sense haver-ho de fer sota pressió.
La darrera proposta, i no per això menys important, és l’elaboració de materials i recursos educatius. Dedicam massa temps i energia a l’elaboració de materials per desenvolupar la tasca docent. Necessitam dedicar aquest temps i aquesta energia a l’aula i a l’avaluació per tal de desenvolupar un bon procés d’ensenyament – aprenentatge. A la Resolució per la qual s’aproven les instruccions de les modalitats formatives trobem, entre altres, els grups de treball en xarxa, que es realitzen a iniciativa d’un grup d’entre quatre i vuit docents, que han d’elaborar un projecte i presentar-lo al CEP de referència. Valoram positivament aquesta passa feta per la Conselleria d’Educació i Universitats, però des de UOB Ensenyament pensem que aquesta modalitat formativa hauria de tenir més importància i ser impulsada pels CEP i no només pels docents. Haurien de ser els centres de formació del professorat els encarregats d’organitzar les formacions per especialitats on es desenvolupi la creació de materials. Així, el grup de docents interessat només s’hauria d’inscriure a la formació i es reduirien les tasques prèvies que exigeix la resolució actual per a la creació d’un grup de treball en xarxa.
Tot aquell temps que el docent dedica a resoldre tasques burocràtiques és temps que no dedica a ensenyar. La burocràcia s’ha convertit en una eina que l’Administració ha implantat perquè desconfia dels seus treballadors. Bona part de les tasques burocràtiques que han de desenvolupar els docents són clarament inútils i tenen com a objectiu primordial fiscalitzar-los. Aquest qüestionament de la professionalitat dels docents és una xacra del sistema educatiu actual i la Conselleria d’Educació i Universitats, lluny de resoldre el problema, l’agreuja amb la seva manifesta inacció i passivitat. Ensenyar és la feina dels docents, i ho han de poder fer amb llibertat i confiança.
Avui, dimecres 22 de gener de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; la directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa, Maria Isabel Salas Sánchez; i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Catalina Maria Ginard Serrano. L’ordre del dia de la reunió era el següent:
Pel que fa a l’esborrany presentat per l’Administració quant a l’admissió i la matrícula dels ensenyaments de formació professional del sistema educatiu de les Illes Balears, UOB Ensenyament ha apuntat les següents qüestions:
Pel que fa a la qüestió de la reserva del 50 % del nombre de places per grup per a alumnes que provenen del mateix centre, UOB Ensenyament ha demanat la supressió d’aquest punt, i també el de criteris de l’annex. N’ha remarcat dues qüestions:
La primera és que no apareix ni al RD 659/2023, de 18 de juliol, ni a la Resolució del conseller d’Educació i Universitats per la qual es dicten les instruccions relatives al procediment d’admissió i matrícula als cicles formatius de formació professional i als cursos d’especialització del sistema educatiu que s’imparteixen a les Illes Balears per al curs escolar 2024-25.
A més, considera que aquesta reserva coarta la lliure elecció d’estudis a realitzar i que pot ser discriminatòria, ja que hi pot haver places ocupades per alumnes del mateix centre que hagin triat el títol més en funció de qüestions com ara la continuïtat al mateix centre més que per l’interès en els estudis que s’hi ofereixen.
La Conselleria ha contestat que han estat els centres mateixos que han demanat, a partir d’una ronda d’entrevistes, que els alumnes d’aquests IES hi puguin quedar i tenguin prioritat, atès que n’hi ha molts que desitgen continuar els seus estudis allà on els han començat. Han afirmat que troben molt adient aquesta reserva de places.
UOB Ensenyament també ha demanat un aclariment respecte de la publicació de les llistes definitives d’admesos amb adjudicació o reserva de plaça. Ha volgut saber si un alumne que ha estat admès als estudis que ha posat com a segona opció, per manca de places vacants en els que havia triat primer, pot figurar en llista d’espera d’aquests darrers i si podria canviar la matrícula en el cas que hi hagués vacants després del primer procés de matriculació.
La resposta de la Conselleria ha estat que la seva intenció va en aquesta línia, tot i que queda pendent la confirmació per part del departament encarregat del manteniment del GestIB. UOB Ensenyament romandrà pendent d’aquesta confirmació.
Per altra banda, i com que el Projecte de Decret d’ordenació de la formació professional a les Illes Balears també regula l’accés als Graus A i B, que no són objecte d’aplicació en aquesta ordre, UOB Ensenyament ha volgut saber si es preveu la redacció d’una normativa d’accés, admissió i matrícula específica per als Graus A i B?
La Conselleria ha respost que sí que es preveu aquesta regulació, però que necessiten esperar que es resolgui la normativa estatal.
UOB Ensenyament també ha demanat explicacions sobre el Projecte de Decret d’ordenació de la formació professional a les Illes Balears. Concretament, ha volgut saber qui i com es farà la comprovació que les persones candidates disposen de les habilitats comunicatives bàsiques, les competències mínimes necessàries i les personals i socials bàsiques suficients per seguir la formació amb aprofitament, comprovació que ve especificada en els articles que en regulen l’accés.
A banda de saber qui seran els encarregats de fer aquestes verificacions, UOB Ensenyament ha volgut saber si serà una tasca remunerada i ha recordat que aquestes feines “extres” sempre solen recaure sobre el mateix departament (llengua catalana o castellana i, en el cas d’escoles d’art, àmbits FPB a CIFP, IES amb cicles formatius…).
A part que són els mateixos centres els que actualment s’encarreguen de l’organització d’aquesta tasca, l’Administració no ha contestat aquestes qüestions.
Finalment, UOB Ensenyament ha demanat la supressió tant dels quatre paràgrafs del preàmbul com de la Disposició final primera, referits a l’elecció de la llengua d’ensenyament en la formació professional. L’argumentari exposat s’ha basat en diverses ordres, lleis i decrets, com ara l’article 1 de l’Ordre de 13 de setembre de 2004, que només fa referència al primer ensenyament, concretament a educació infantil i primer cicle d’educació primària, en cap cas a ensenyaments postobligatoris com FP. El mateix diu la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, a l’article 18, la qual, de nou, parla només d’elecció de llengua en el primer ensenyament. Aquesta mateixa llei assenyala, als articles 19 i 22, l’especial atenció que ha de rebre la llengua catalana dins les aules i com a llengua vehicular en l’ensenyament. Per acabar, el Decret 4/2023 de 13 de febrer, al Títol II, Capítol I reafirma l’autonomia dels centres educatius, autonomia pedagògica, d’organització i de gestió, de tal manera que els centres docents disposaran d’autonomia per definir, entre altres qüestions, els projectes lingüístics.És per això que la voluntat dels pares o tutors, en aquesta normativa, no pot passar per davant del projecte lingüístic del centre.
La resposta de la Conselleria ha estat que, jurídicament, està avalat que una ordre modifiqui una altra ordre. També que, arran de la concertació l’etapa 0-3 s’està augmentant l’oferta educativa de la família professional d’educació infantil.
Segons l’Administració, hi ha hagut un augment de demanda de matriculació tant al primer cicle d’EI, com al d’EP; que és necessari que les famílies coneguin aquesta opció.
UOB Ensenyament no dona validesa a l’argumentació de la Conselleria quant a la legitimitat de modificar una ordre mitjançant una altra ordre. L’únic que ha fet l’Administració és donar base legal al canvi, legalitat que no ha qüestionat UOB Ensenyament, però no han entrat en el contingut, que és allò que realment té pes en la modificació que han proposat, que és, ni més ni manco, que obrir la porta a interpretacions que ofeguin, encara més, el català com a llengua vehicular del sistema educatiu. Segons el punt de vista de UOB Ensenyament la resta d’arguments són excuses de mal pagador per ocultar el que realment està fent aquesta Conselleria i el seu govern, que és la persecució del català, llengua pròpia de les Illes Balears. El govern actual dona continuïtat a les polítiques iniciades per José Ramón Bauzá, només en renova les excuses.
Així, per tot el que s’ha exposat, UOB Ensenyament ha demanat, a més de la supressió esmentada, una resposta immediata per part de l’Administració sobre aquesta qüestió. La resposta, a part de ser molt pobre en arguments ha estat indigna d’una administració autonòmica, tal com hem exposat més amunt, ha estat negativa. Per aquest fet, UOB Ensenyament ha fet una esmena a la totalitat i una votació simbòlica en contra del Projecte d’Ordre d’Admissió i Matrícula a la Formació Professional.
Torn obert de paraula:
Permisos amb retribució i sense per a assumptes propis per a tot el personal docent.
UOB Ensenyament ja va demanar per aquest tema en la darrera Mesa de dia 18 de desembre on UOB Ensenyament va sol·licitar que els funcionaris interins també poguessin gaudir de dies de permís no retribuït —com ja tenen els funcionaris de carrera—. L’Administració es va escudar en subterfugis legals per no complir el que es va signar a l’Acord Marc.
Per altra banda, quant als permisos retribuïts, la regulació dels quals va demanar UOB Ensenyament i que segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat seria de 6 dies, la Conselleria va afirmar que ens presentaria una proposta la segona setmana de gener (UOB Ensenyament es demana si la Conselleria usa el calendari el julià o el gregorià, o és que aquesta qüestió no li desperta cap tipus d’interès). UOB Ensenyament ha demanat quan està prevista la convocatòria per tractar aquest punt.
La resposta de la Conselleria ha estat que aviat es convocarà una reunió de seguiment de l’Acord Marc on es tractarà, entre d’altres, aquesta qüestió. Què entén la conselleria per “aviat”? Aquest curs? Quan acabi la legislatura? Ningú ho sap.
Llicències per estudis.
A la darrera reunió de seguiment de l’Acord Marc La Conselleria va dir que tenia una proposta i que ens convocaria a Mesa abans de final d’any. UOB Ensenyament ha volgut saber quan està prevista aquesta reunió.
La resposta de la Conselleria ha estat que aviat es convocarà una reunió de seguiment de l’Acord Marc on es tractarà, entre d’altres, aquesta qüestió. La història interminable de l’excusa d’algú que no ha fet la seva feina.
Oposicions 2025. UOB Ensenyament ha demanat quina era la previsió de dates de la Mesa per tractar el tema de la convocatòria d’oposicions 2025.
La resposta de la Conselleria ha estat que durant la primera a principis quinzena de febrer ens convocaran per tractar aquesta qüestió.
Pla de Segregació Lingüística.
UOB Ensenyament ha demanat, una altra vegada, la retirada immediata del Pla de Segregació Lingüística.
La Conselleria s’ha remès al conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, qui contestarà aquesta qüestió en la pròxima reunió a la qual assisteixi. Ara només falta que vengui a alguna.
Mesa sectorial d’Educació.
Pel que fa a la previsió que té la Conselleria de facilitar l’assistència telemàtica a les meses sectorials d’educació dels alliberats que fan feina a les illes de Menorca i Eivissa i vist que ens varen respondre que no era viable per qüestions tècniques i que podem presentar els viatges a través de la subvenció que rebem, UOB Ensenyament ha reiterat que les despeses dels bitllets no s’han d’incloure en l’assignació econòmica per sufragar les despeses dels locals.
La resposta que ens ha donat la Conselleria és que no és una qüestió insalvable. Ha demanat la informatització de totes les sales per poder facilitar l’assistència telemàtica, però tot i que està demanat no hi ha una data prevista per fer efectiva aquesta petició.
Futur CIFP ubicat a l’Antiga Estació Marítima de Ciutadella
Finalment, ha recordat que fa unes setmanes el director general de Turisme (Josep Aloy), va anunciar l’adjudicació de les obres del CIFP que s’ha d’ubicar a l’Antiga Estació Marítima de Ciutadella per valor de 4,5 milions d’€. El DG de Turisme va concretar que la intenció és incorporar l’Escola d’Hoteleria de les IB (EHIB), una part del SOIB i la família professional d’Hoteleria de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella.
UOB Ensenyament ha demanat si això és definitiu i, a més, ha volgut saber quina part d’aquests recursos, que serviran per adaptar un edifici que llavors es destinarà a oferta formativa pública, però també privada, assumirà l’EHIB i el SOIB. UOB Ensenyament ja va denunciar aquesta qüestió.
La resposta de la Conselleria ha estat que és un projecte finançat per l’ecotaxa i que no està previst cedir cap espai a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears i que aquesta afirmació, feta a la roda de premsa del conseller de Turisme, senyor Josep Aloy, va ser una errada. UOB Ensenyament romandrà vigilant quant a la veracitat d’aquesta afirmació.
Enfront de la dèria persecutòria per a l’aniquilació del català per part del partit que governa, UOB Ensenyament no donarà ni una passa enrere en la defensa de la llengua catalana.
Els funcionaris interins de les Illes Balears es troben entre els docents amb una situació de precarietat i manca d’estabilitat laboral més gran de l’Estat espanyol. UOB Ensenyament ja ha manifestat en diferents ocasions que ser docent avui en dia no és una feina atractiva i que cal fer-la una feina digna. Si realment la Conselleria està preocupada per la quantitat de places que queden sense docents, convé que posi fil a l’agulla.
UOB Ensenyament ha denunciat en diferents ocasions la manca de sensibilitat i els abusos que els docents interins han patit per part de la Conselleria d’Educació i Universitats. La majoria d’interins no cobren juliol i agost, a pesar d’haver treballat durant bona part del curs escolar, en virtut de les retallades primer del PSOE i després del PP, i que els governs “progressistes” dels darrers temps no han tengut el coratge de revertir.
Només una part dels interins cobren i puntuen els mesos de juliol i agost. Hi ha casos d’interins que faran feina durant tot el curs escolar i no cobraran —ni puntuaran— el mes d’agost. D’altres, maldament hagin fet feina gairebé durant tot el curs escolar a través de diverses substitucions, tampoc no el cobraran ni puntuaran. I el més greu de tot això és que funcionaris interins en aquestes mateixes situacions d’altres comunitats autònomes sí que cobraran —i puntuaran— el mes d’agost.
La Conselleria d’Educació i Universitats s’escuda en una sentència estatal que dicta que l’Administració no pot pagar indemnitzacions d’estiu als docents, però pareix que a altres comunitats autònomes això no ha estat un impediment per pagar —i computar a efectes de puntuació— els mesos de juliol i agost a aquells interins que hagin treballat un mínim de 5,5 mesos.
UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a pagar —i a computar com a treballats a efectes de barem— els mesos de juliol i agost per aquells docents que hagin treballat almenys cinc mesos i mig durant el curs escolar, tal com estava establert abans de les infaustes retallades executades després de la crisi del 2008.
