Mes: abril de 2022

El currículum de Primària al Consell Escolar de les Illes Balears

Circular 255/2022

  • Calendari escolar, horaris i ràtios
  • Llengua catalana
  • Coneixement del Medi-Illes Balears
  • Escola laica

Durant dues sessions d’aquest mes d’abril, dia 8 i dia 25, s’han estudiat a la Comissió Específica Temporal del currículum d’Infantil i Primària (CETCUINF) del CEIB, les 94 esmenes presentades a l’esborrany 1, 26 de les quals són d’UOB Ensenyament. A un altre moment ja vàrem explicar el sentit de les nostres aportacions però trobam important informar-vos sobre com han quedat algunes d’elles després del debat dins la comissió. Vos ho explicam en quatre grans blocs:

1. CALENDARI ESCOLAR, HORARIS, RÀTIOS

Article 11. Autonomia dels centres. 

10. En l’exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d’organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional …

PROPOSTA UOBSuprimir: …ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits,…

MOTIVACIÓ: Respecte al calendari escolar, s’hauria d’informar i consensuar prèviament amb la comunitat escolar i els agents sindicals. Pel que fa a l’horari lectiu d’àrees o àmbits, això podria donar peu a diferències significatives entre uns centres i altres. 

ACORD: Es va acceptar la supressió de “l’ampliació del calendari escolar” però no de “l’horari lectiu” (la normativa ho permet)

Article 25. Horari.

5. Les hores de lliure disposició s’han de fer servir per augmentar la càrrega horària de les àrees de l’etapa o per a activitats de tutoria. No es poden utilitzar per afegir àrees ni per ampliar el temps d’esplai…

PROPOSTA UOB: Afegir: Els docents disposaran de dues hores complementàries per tal de poder
dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació
amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats i burocràcia. 

MOTIVACIÓ: Poder dedicar més temps a l’elaboració de material,
informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació
d’activitats, i burocràcia
i anar cap a una equiparació amb les hores lectives del professorat de secundària.

ACORD: no es va acceptar l’esmena tal qual perquè es va considerar que aquí es parla de l’horari de l’alumnat però es va decidir redactar una consideració general que demani la millora de l’horari del professorat de primària per atendre les necessitats abans esmentades.

Article 26. Materials curriculars.

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de
materials curriculars
per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de
dictar les disposicions que orientin el treball dels mestres en aquest sentit, a més de
regular-ne els procediments de supervisió.

PROPOSTA UOB: Després de “sentit”: …procurar una dotació horària, proporcionant
als centres més professionals…

MOTIVACIÓ: Elaborar els materials curriculars requereix un temps afegit al que es
necessita quan es treballa amb un material editorial.

ACORD: considerant que en aquest document no escau fer aquesta demanda però reconeixent la necessitat, es redactarà una consideració general que hi faci referència.

Article 27. Recursos. 

3. En el procés d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria
d’Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir: 

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula.

PROPOSTA UOB: Canviar 25 per 20 

MOTIVACIÓ: Insistim en demanar una disminució de les ràtios perquè està més que comprovat que és una condició clau per millorar la qualitat de l’educació.

ACORD: Afegir: “… nombre que anirà disminuint en compliment al que prescriu la LEIB.”

 2. LLENGUA CATALANA

Article 6. Principis pedagògics. 

9. Les llengües oficials s’han d’utilitzar només com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera. En aquest procés, s’ha de prioritzar la comprensió, l’expressió i la interacció oral.

PROPOSTA UOB: En l’aprenentatge de la llengua estrangera s’utilitzarà la llengua catalana només si és necessari. 

MOTIVACIÓ: Quan s’ensenya la llengua estrangera si es fa necessari en algun moment fer una traducció s’ha de fer en català, no en castellà.

ACORD: La llengua vehicular s’ha d’utilitzar només com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera…

Article 8. Àrees. 

3. Un alumne pot estar exempt de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura si ho sol·licita i compleix les condicions previstes a la normativa. En qualsevol cas, l’alumne ha de cursar aquesta àrea.

PROPOSTA UOB: Proposam suprimir aquest punt.

MOTIVACIÓ: Eximir un alumne de l’avaluació pot provocar el desinterès per l’àrea. S’ha de fer un acolliment, adaptacions,… però és necessària l’avaluació.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Article 13. Concreció curricular. 

i) Impartició d’àrees no lingüístiques en llengües estrangeres

PROPOSTA UOB: Supressió d’aquest apartat.

MOTIVACIÓ: No hi ha cap necessitat, més aviat el contrari, d’aprendre el vocabulari de matemàtiques, plàstica, edcuació física,… en una llengua estrangera. Si aquesta llengua s’ensenya des dels primers anys d’escolarització, treballant la comunicació oral i com s’ha apuntat abans, fent el mínim
ús de la llengua vehicular, en acabar l’escolarització els alumnes
poden ésser competents en una tercera llengua.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Tot i la votació en contra d’aquesta esmena volem fer referència a la proposta de l’Associació d’Inspectors en relació a la disposició addicional cinquena Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres: 

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres

PROPOSTA ASSOCIACIÓ INSPECTORS:  Les autoritzacions que es puguin concedir per part de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, hauran d’atendre al que es dicta en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, on s’exposa que un mínim del 50% de les hores s’han d’impartir en llengua catalana i que les àrees de coneixement de medi natural i social han de ser impartides, obligatòriament, en llengua catalana.

Encara que ens sembla insuficient s’agraeix sentir qualcú que mostra un poc de seny i sensibilitat per l’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana.

Article 17. Atenció a les diferències individuals

… Els centres han d’adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que
els alumnes amb NESE puguin aconseguir els objectius i les competències de l’etapa. En
particular, han d’afavorir la flexibilització i l’ús d’alternatives metodològiques en l’ensenyament
i avaluació de la llengua estrangera,…

PROPOSTA UOB: En comptes de “la llengua estrangera” posar: …de totes les àrees. 

MOTIVACIÓ:  No té sentit que es posi especial esment a la llengua estrangera. 

ACORD: Es va aprovar.

Àrea de Llengua castellana i Literatura. Sabers bàsics:

A. Les llengües i els seus parlants.

B. Comunicació.

C. Educació literària 

PROPOSTA: Proposam suprimir els Sabers Bàsics A, B i C de l’àrea de Llengua Castellana 

MOTIVACIÓ: És l’única manera que hem trobat d’exposar que consideram un
despropòsit
que l’àrea de llengua catalana sigui una simple traducció de la
de llengua castellana o viceversa.
L’objectiu de la nostra esmena és sobretot evitar repeticions a l’hora
de treballar els continguts comuns de les dues àrees. 

ACORD: No es va acceptar la supressió però hi va haver acord en la motivació, per la qual cosa es redactarà una consideració general que hi faci referència.

3. CONEIXEMENT DEL MEDI

PROPOSTA: Incloure dins els Sabers Bàsics de l’Àrea de coneixement del medi, a
“Societats i territoris”, dins cada un dels cicles, algun apartat que faci
referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears. A mode
d’exemple:
El clima, els paisatges naturals, la població, les activitats
econòmiques, l’organització territorial, l’Estatut d’Autonomia i la
història de les Illes Balears. 

MOTIVACIÓ:  L’entorn més proper és una font d’estímuls per a l’alumnat de primària. Ha de quedar reflectit dins el currículum el treball del medi físic, social i cultural de les Illes Balears.

ACORD: Es va acordar, després de constatar aquesta mancança, elaborar un redactat per afegir-ho a la introducció.

4. RELIGIÓ

Disposició addicional quarta
Ensenyament de religió 

1. Els ensenyaments de religió s’inclouran en l’Educació primària d’acord amb el que
s’estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’Educació…

PROPOSTA: Supressió de la disposició addicional quarta.

MOTIVACIÓ: Essent conscients que la Llei està per damunt aquesta disposició i suprimir-la no és possible, ha estat una forma simbòlica d’expressar que volem que es posi d’una vegada aquest tema damunt la taula, s’escolti la comunitat educativa i anem cap una escola laica. 

ACORD: es va dur a votació i per ampla majoria es va aprovar l’esmena de supressió.

UOB Ensenyament ha fet els deures, el Consell Escolar de les Illes Balears ha parlat. Ara toca a Conselleria moure fitxa.


Comissions de serveis a l’IEDIB, nova convocatòria.

Avui dematí hem assistit a una convocatòria extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació amb un sol punt a l’ordre del dia: 

Proposta de Resolució conjunta del director general de Planificació, Ordenació i Centres i de la directora general de Personal Docent de dia 26 d’abril de 2022 per la qual s’aprova la convocatòria pública per cobrir, en comissió de serveis, places de professor de l’Institut d’Ensenyaments a Distància de les Illes Balears (IEDIB).

Podeu consultar l’esborrany de la convocatòria (bases, relació de places i barem) a través del següent. 

Per part de la Conselleria hi han assistit el director general de Planificació, Ordenació i Centres, així com dos assessors tècnics docents d’aquesta direcció general, la directora general de Personal Docent i el cap del Departament de Personal Docent. 

Des d’UOB Ensenyament hem reclamat:

1. Que s’aclarís el redactat de la base 9.5 de l’Annex 1 on s’estableix que passat dia 29 de juny, la Direcció General de Personal Docent podria deixar sense efecte una comissió de serveis assignada a l’IEDIB en casos excepcionals degudament acreditats.

Per part de Conselleria s’ha considerat oportuna aquesta aportació.

2. Que a l’apartat b) de l’Annex 3 que és on figuren els Requisits generals s’especifiqués que quan es fa referència a tenir, en una data anterior al 2 de setembre de 2021, la destinació a qualsevol centre de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es concreti que s’entenen tan els funcionaris amb destinació definitiva com els funcionaris que estan en expectativa de destinació. 

Per part de Conselleria s’ha considerat oportuna aquest aclariment.

3. Que es garanteixi una oferta suficient del curs de formació específica per a l’IDEIB ja que és requisit per poder optar a la comissió de serveis.

Per part de la Conselleria hi ha la previsió de convocar un curs amb un mínim de 50 places (dos grups de 25) que es cursaria de manera telemàtica. Les inscripcions es farien des de dia 29 d’abril fins dia 5 de maig i el curs es desenvoluparia des de dia 11 de maig fins dia 12 de juny. En qualsevol cas, des d’UOB Ensenyament farem difusió d’aquest curs dins la difusió habitual de la formació gratuïta oferida per l’administració a través dels nostres canals habituals. 

Fi de l’obligatorietat de l’ús de la mascareta als centres educatius

Avui dijous 21 d’abril, i arran de la publicació el dia 20 d’abril del Reial Decret 286/2022, de 19 d’abril, pel qual es modifica l’obligatorietat de l’ús de mascaretes durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, s’ha reunit la Comissió paritària de Riscos laborals amb caràcter urgent, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el cap del Servei de Prevenció de Riscs laborals, Rafel Castell, i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra.

El Sr. Castell ha explicat que segons el RD, deixa de ser obligatori l’ús de mascareta a entorns laborals tot i que cada servei de prevenció de riscos pot determinar la seva obligatorietat en determinades circumstàncies. Ahir mateix el Ministerio va penjar un document de treball per als serveis de prevenció, document que s’enviarà als centres educatius; d’altra banda, el SPRL va emetre una nota per a la Direcció general de Planificació i Centres. També es farà arribar als centres un escrit del director general d’Ordenació, Planificació i Centres.

La Sra. Serra puntualitza que, en tot cas, encara s’ha de reunir la Comissió de Salut pública per donar instruccions més concretes pel que fa a l’entorn educatiu, i que el document específic per educació no estarà fins ben entrada la setmana que ve. Hom li donarà publicitat tot d’una que estigui disponible.

Mentre, s’han de seguir les directrius de l’esmentat RD de 19 d’abril. Pel que fa als alumnes, l’ús de la mascareta deixa de ser obligatori, excepte al transport escolar, aglomeracions o espais sense suficient ventilació. Tanmateix, qualsevol alumne pot fer-ne ús voluntari.

Pel que fa als docents, també desapareix l’obligatorietat de l’ús de la mascareta, excepte per als docents que han de fer ús de transport públic en l’exercici de les seves funcions, o determinat professorat de FP, o que treballen amb alumnat institucionalitzat.

Tot i això, es recomana fer ús responsable de la mascareta (concepte al qual es para especial esment) al personal docent vulnerable, com ara majors de 60 anys, dones embarassades, immunodeprimits, o d’altres perfils i situacions de risc.

UOB Ensenyament ha plantejat tres qüestions, i les tres han obtingut resposta:

Primer, UOB Ensenyament ha volgut confirmar sense dubtes que la no obligatorietat implica lliure discrecionalitat, és a dir, que en cap cas es podrà obligar un docent a retirar-se la mascareta si no ho vol fer, tengui o no perfil de risc. Se’ns ha respost que, en efecte, en cap cas es podrà obligar ningú a treure’s la mascareta si no vol fer-ho.

Segon, UOB Ensenyament ha demanat que s’asseguri la provisió gratuïta de mascaretes FFP2 per a tots els docents que vulguin seguir fent-ne ús, tant si tenen com si no tenen perfil de risc. La Sra. Serra ha dit que la provisió gratuïta està assegurada fins a final de curs per a la totalitat dels docents que així ho desitgin.

Finalment, UOB Ensenyament ha plantejat la qüestió del possible risc en termes de salut mental per a aquells docents que puguin experimentar ansietat en trobar-se a un hipotètic espai on ningú usi mascareta, tot i fer-ne ús ells mateixos. Se’ns ha respost que és improbable que hi hagi més episodis d’ansietat arran de la retirada de mascaretes que els que va poder haver-hi quan es reprengueren les classes presencials, amb una situació sanitària més greu, amb més dubtes, i sense vaccins. En tot cas, els docents que experimentin ansietat davant el nou context poden adreçar-se al Servei de Prevenció de Riscs laborals.

Oferta Pública Ocupació Taxa Estabilitat

Avui, 13 d’abril de 2022, hem tingut la mesa per aprovar l’Oferta pública d’ocupació per a l’any 2022 corresponent a la taxa d’estabilitat del personal funcionari dels cossos docents no universitaris presidida per la directora general de Personal Docent. 

Aquestes mesures impliquen un procés d’estabilització de les places fins ara ocupades de manera temporal, però que tenen caràcter estructural i estan pressupostàriament dotades. En resum, es tracta d’engegar un pla per reduir el percentatge de docents interins fins a un màxim del 8% abans del 31 de desembre de 2024.

El Reial Decret 270/2022 de 12 d’abril que s’ha publicat avui al BOE estableix que als concursos-oposició especials del 23 i 24 només es convocaran places de taxa d’estabilitat. Així, les places provinents de la taxa de reposició es convocaran pel sistema normal previst al RD 276/2007.

Per què no es desglosen per especialitats les places ofertes en els processos d’estabilització? Perquè hi ha un centenar de places que, en aquests moments, no estan assignades a una especialitat concreta. Són les places d’àmbits sociolingüístic i científico-tècnic, les de cultura clàssica… en definitiva, places que corresponen a funcions però no especialitats. Aquestes places s’assignaran a les diferents especialitats en funció de: canvis a equips directius i places no cobertes a oposicions del 22, bàsicament. 
Si ara no s’ofereixen aquestes places després no se’n podrà fer convocatòria, per això s’ha optat per no especificar l’oferta i fer-la global. 

A continuació, ens han exposat les places que s’estabilitzaran:

 

Mallorca

Menorca

Eivissa

Formentera

Cos de mestres

702 places

480

44

168

10

Altres cossos

1944 places

1358

184

363

39

TOTAL

2646 places

1838 places

228 places

531 places

49 places

 

Disposició 6 i 8 (concurs de mèrits)

Article 2 (concurs-oposició)

Mestres

698

4

Altres cossos

1856

88

Total

2554

92

UOB Ensenyament, en el seu torn de paraula ha demanat a Conselleria un exercici de transparència i comunicació i que informi tots els docents la manera com s’ha calculada i com es durà a terme aquesta oferta pública d’ocupació corresponent a la taxa d’estabilitat.
Inicialment, està previst que el concurs de mèrits es convoqui dins el darrer trimestre del 2022 i es resolgui dins el primer trimestre del 2023. 

Ple del Consell Assessor del calendari escolar: la Conselleria no entèn que escolarització i conciliació no són sinònims

Avui, dimarts 12 d’abril s’ha reunit de manera virtual el Ple del Consell Assessor del calendari escolar 2022-2023, amb la participació del director general de Planificació, Ordenació i Centres i els representants dels diferents sectors de la Comunitat Educativa.

El Ple ha decidit informar favorablement la proposta de calendari escolar continguda a l’esborrany presentat, però amb un canvi, que us detallam a continuació.

Novetats

  • Els dos dies de lliure disposició tornen a ser per a tots els centres educatius.
  • El calendari escolar constarà de 176 dies lectius.

Incidència tècnica que ha provocat un canvi

La proposta inicial per a les etapes de primària i secundària era començar el dia 9 de setembre. Ara bé, per un error de càlcul, això hagués implicat 177, i no 176, dies lectius. Per això s’ha refet la proposta, de manera que l’inici de curs s’ajorna fins dilluns 12 de setembre.

Posició d’UOB Ensenyament

UOB Ensenyament ha defensat endarrerir l’inici de curs a les etapes de primària i secundària fins el dia 16 amb aquests arguments:

  • No basten els dies per fer una bona acollida als docents nouvinguts, especialment si han hagut d’anar a la convocatòria extraordinària del curs 2021-22 a un altre centre. I més encara al context de tots els canvis que implicarà el curs 2022-23.
  • El calendari escolar s’ha d’elaborar amb criteris pedagògics: la conciliació familiar no és responsabilitat del sistema escolar, sinó d’altres instàncies públiques.
  • A un context de canvi climàtic, és inacceptable sotmetre alumnes i professors a les temperatures d’inicis de setembre.

Els representants de l’Administració han rebutjat la proposta d’UOB Ensenyament en considerar que la pausa d’estiu ja és massa llarga com per allargar-la més, i que la major part dels docents nouvinguts s’hauran incorporat des de dia 1 de setembre perquè enguany només hi haurà convocatòria extraordinària de setembre per a 1r de Batxillerat. Ens ha cridat especialment l’atenció la pirueta argumental segons la qual, si el curs començàs una setmana més tard, també hauria d’acabar una setmana més tard. No, Sr. Morante, aquesta no és la qüestió. La qüestió és que 176 dies lectius són massa, perquè no és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. La prova és que les etapes educatives on els estudiants no són menors -i que per tant no han de menester conciliació- comencen més tard i acaben abans o alhora que les etapes de primària i secundària.

Per aquest motiu UOB Ensenyament ha votat ‘no’ a la proposta de calendari escolar.

UOB Ensenyament farà difusió de la publicació definitiva del calendari a través dels seus canals habituals.

Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

COMUNICAT DE PREMSA

Circular 254/2022

En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022. 

Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022. 

Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l’Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d’aquesta retallada en l’oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d’aquesta terra? 

No s’entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s’inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d’emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d’arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d’obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l’oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d’aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes. 

Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s’admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l’escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d’una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

  • Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d’interins i del concurs de trasllats. 
    • Llistes d’interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
    • Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.
  • La convocatòria de l’EOI permet l’oportunitat d’anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.

Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d’EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l’administració, des d’UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d’aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l’administració.

Palma 12 d’abril de 2022

Economitzant l’Economia

Des d’UOB volem posar de manifest la situació de precarietat en què queda l’Economia a les aules d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la nostra comunitat autònoma.

L’esborrany de la LOMLOE, al presentar la única i nova matèria d’opció de 4t d’ESO, amb 3h de càrrega lectiva, d’Economia i Emprenedoria (amb la LOMCE tractades per separat amb dues matèries, amb un total de 6h lectives) establia, al primer paràgraf, que l’Economia està present a tots els aspectes de la vida, i d’aquí la importància que l’alumnat adquireixi coneixements econòmics i financers que li permetin estar informat i realitzar una adequada gestió dels recursos individuals i col·lectius contribuint d’aquesta manera a fomentar la millora de la qualitat de vida, el progrés i el benestar social.

Finalment, al publicar-se al BOE el passat 30 de març la versió definitiva de l’ordenament i els ensenyaments mínims de l’ESO, s’ha eliminat aquest paràgraf, el que deixa més que clar que formar a l’alumnat en matèria econòmica ha deixat de ser important per al Govern de l’Estat espanyol.

A finals de 2021 l’Associació de Docents d’Economia de les Illes Balears (ADESIB) ja anunciava el «risc de fomentar l’analfabetisme funcional econòmic» dels estudiants de les Illes Balears si el Govern autonòmic no completava els ensenyaments d’Economia amb matèries optatives. Per aquest motiu, el professorat d’Economia de les nostres illes no va quedar-se de mans plegades i va reunir-se amb la Direcció General d’Organització, Planificació i Centres per presentar-los diferents propostes d’optatives, tant per a l’ESO com per al Batxillerat, que permetessin assegurar que els estudiants acaben els estudis obligatoris (i també de Batxillerat) amb una base sòlida de coneixements econòmics bàsics que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres d’un món cada vegada més globalitzat. Així mateix, ADESIB va posar en marxa una potent campanya en les xarxes socials i premsa amb l’etiqueta #loveeconomia per donar difusió a n’aquesta situació.

D’aquesta forma, en mans de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears, amb les seves competències en l’àmbit educatiu, estava l’esforç per mantenir i reforçar l’ensenyament de l’Economia. No obstant això, amb la publicació del projecte de decret dels currículums d’ESO (amb finalment només una optativa, de 2h a primer i/o segon, anomenada Consum Responsable), ha quedat de manifest que per a les Illes Balears tampoc és una prioritat formar alumnes capaços d’esdevenir ciutadans competents en matèria econòmica i financera. 

Tot i estar encara pendents de la publicació de la concreció autonòmica del currículum de Batxillerat, les previsions tampoc són bones per a aquesta etapa i és que cap de les optatives presentades esdevindria finalment realitat. A partir del curs 2023-24 (quan s’aplicarà el nou currículum a 2n de batxillerat) s’acabaran els estudis post obligatoris de Batxillerat i l’alumnat continuarà amb un grau universitari o cicle formatiu o s’incorporarà al món laboral sense haver tingut l’oportunitat de fer cap matèria que els doni una visió pràctica de simulació empresarial (el que ara permet l’optativa de Fonaments d’Administració i Gestió).

Altres comunitats autònomes com són especialment Múrcia, Canàries i Castella-la Manxa sí han apostat per l’Economia com a pilar bàsic del sistema educatiu i han ampliat amb optatives l’estudi d’aquesta ciència. Ens preguntem per què no ho ha fet la nostra autonomia.

Per altra banda, volem posar en coneixement que molt tenen a guanyar o a perdre els departaments d’Economia amb la implantació o no de la nova modalitat de Batxillerat general a tots els centres. Per a l’especialitat d’Economia aquesta modalitat no només suposaria una nova matèria, Emprenedoria i Activitat Empresarial, sinó que també permetria als alumnes poder agafar com a optatives (de la modalitat de CCSS) Economia a 1r i la nova Economia de l’Empresa (Empresa i Disseny de Models de Negoci) al segon curs.

Des d’UOB volem expressar el nostre suport al professorat d’Economia que ha lluitat i segueix lluitant perquè no es deixi al marge l’estudi d’una de les temàtiques que omplen el dia a dia de les societats actuals. 

El conseller ret comptes al CEIB

 

Dimecres dia 06 d’abril, es va reunir el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Aquesta sessió va comptar, entre d’altres, amb la participació del conseller d’Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March.

L’ordre del dia va ser el següent:

  1. Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior.
  2. Informacions de la presidenta.
  3. Ratificació de nous membres de la Comissió Permanent.
  4. Presa de possessió de nous membres del Consell Escolar de les Illes Balears.
  5. Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’educació de 2021.
  6. Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib).
  7. Torn obert de paraula.

Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’ educació de 2021:

El conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, durant la seva intervenció va detallar els diferents capítols. Tal com es pot veure a la següent taula, el pressupost per educació previst per l’any 2021 fou de 1.006.158.429 €:

Pressupostos previstos 2021
Pressupostos 2021 CEUR Consignació Universitat, Recerca i Política lingüística Consignació Educació i Formació Professional Fons finalistes addicionals TOTAL Educació i Formació Professional + Fons finalistes
1.064.774.880 € 94.241.366 € 970.533.514 € 35.624.915 € 1.006.158.429 €

Així mateix, el conseller, Martí March, va anunciar que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ha dut a terme l’execució dels pressupostos i que aquesta ha estat elevada, ja que s’ha executat una quantitat superior al que inicialment estava previst amb la quantia de 7.960.133 €. A continuació es pot veure el detall dels diferents pressuposts:

Pressupostos executats 2021
Departament Pressupostat 2021 Fons finalistes addicionals Quantitat executada Diferència
SG 47.801.311 € 0 € 41.500.676 € -6.300.634 €
DGPOC 242.553.180 € 21.544.701 € 260.785.330 € -3.312.551 €
DGPD 649.425.363 € 10.447.205 € 679.274.760 € 19.372.192 €
DGFPEAS 8.255.412 € 618.224 € 8.506.395 € -367.241 €
DGPIICE 22.498.248 € 2.984.785 € 24.051.400 € -1.431.633 €
CEFP Total 970.533.514 € 35.624.915 € 1.014.118.561 € 7.960.133 €

El representant d’UOB Ensenyament li va dir al conseller que no hi havia un compromís entre les millores pressupostàries i l’augment que hi ha any rere any de la població escolar provocat per, entre d’altres factors, el saldo migratori positiu que hi ha a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Des d’UOB Ensenyament vàrem recordar al conseller que amb l’aprovació de la LEIB es va perdre l’oportunitat per fixar des del principi un pressupost per Educació d’un 5% del Producte Interior Brut (PIB) anual, i no anar elevant aquest percentatge gradualment per assolir aquesta fita en un temps de 8 anys, tal i com està contemplat a la llei. El representant d’UOB Ensenyament va apuntar falta de voluntat política en aquest sentit.

El conseller va dir que no tenia temps per contestar a aquesta qüestió i es va limitar a dir que s’estimava més que la llei contemplàs un pressupost realista que no haver de pagar la frustració que suposaria un d’utòpic.

Per una altra banda, el representant d’UOB Ensenyament va parlar d’un vell conegut del conseller quan es troba amb UOB Ensenyament: les ràtios. El representant d’UOB Ensenyament li va dir que si bé la baixada de ràtios no és l’únic instrument per millorar l’èxit educatiu -n’hi ha d’altres com ara l’organització o la formació del professorat-, el curs passat va quedar demostrat que el seu impacte és immediat en la millora del sistema educatiu. Se li va recordar al conseller que els docents varen fer una valoració molt positiva. Un altre instrument per millorar l’èxit educatiu seria tenir en compte l’opinió del col·lectiu docent més sovint.

El conseller va contestar que, efectivament, les ràtios no són -fent èmfasi en això- ni de bon tros l’únic instrument de millora de l’èxit escolar. De fet, va posar en dubte que ho sigui de manera significativa, posant d’exemple les baixades de ràtios a matèries lingüístiques (desdoblaments) argumentant que la seva aplicació no havia suposat una millora significativa dels resultats acadèmics per part de l’alumnat. UOB Ensenyament «creu» que la seva opinió sobre la importància de la baixada de les ràtios es basa en la seva llarga experiència dins les aules.

Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib):

EL CEIB va presentar el darrer esborrany de l’Informe de Decret de regulació del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib) amb la darrera ronda d’esmenes.

UOB Ensenyament va votar favorablement l’esmena a la totalitat de l’informe pels següents motius:

  • La formació dels equips directius no necessita la creació d’un Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar, ja que aquesta es pot seguir fent des d’entitats com ara els CEP. Ara no és el moment més adequat per fer despeses d’aquesta entitat, i menys per crear un xibiu, des del punt de vista d’UOB Ensenyament, com a mínim, innecessari.
  • Amb aquesta actuació s’està afavorint de manera velada la creació del cos de directors i directores, que és un conegut antic anhel del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March.

A la Mesa Sectorial d’Ensenyament, als diferents consells escolars i on sigui que UOB Ensenyament tingui representació, seguirem lluitant per la millora de l’èxit escolar a partir de l’experiència directa a l’aula per part dels companys. Així mateix no defallirem en l’exigència d’una dotació pressupostària adient a un sistema públic que garanteixi la qualitat per a l’alumnat i les bones condicions de feina per als companys.

Currículums LOMLOE, docents al marge!

Avui, dijous 7 d’abril ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter tècnic per resoldre dubtes sobre el procés d’elaboració dels currículums autonòmics LOMLOE. A l’espera de la mesa sectorial ordinària per tractar cada un dels decrets, aquesta mesa ha servit per evidenciar les posicions tant de l’administració com dels representants sindicals abans no es doni la negociació oficial en el marc de la Mesa Sectorial.

Per part de l’administració hi han assistit el director general de Planificació, Ordenació i Centres el Sr. Antoni Morante, la cap del Departament de Planificació i Centres, la Sra. Antònia Serra a més dels assessors tècnics docents de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres els Srs. Biel Colom i Toni Salvà. 

En la seva intervenció inicial el Sr. Morante ha justificat la precipitació en l’elaboració de la concreció autonòmica dels currículums arran de l’endarreriment en la publicació dels reials decrets de currículum estatals. Per això ha justificat la tramitació dels decrets de currículums autonòmics per la via d’urgència. 

Ahir mateix es va fer públic l’esborrany del currículum d’ESO que avui mateix inicia el període d’exposició pública i inicia el període d’al·legacions. 

Cara al curs que ve, des de la DG de Planificació, Ordenació i Centres s’ha insistit diverses vegades en una flexibilització del procés d’implantació dels nous currículums, especialment en allò relatiu a la programació i burocràcia associada a aquest nou ordenament curricular. 

Des d’UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que davant aquest enèsim canvi educatiu, hi ha molts d’aspectes que no veim clars i que ens preocupen cara a la situació d’un professorat exhaust després de tres cursos de context pandèmic. De res ens serveixen les excuses de Madrid i la justificació de lleialtat institucional a la qual ha apel·lat el Sr. Morante si el que hi ha en joc, una vegada més, és la marginació dels docents quant a la participació d’un nou procés d’ordenament curricular.

Concretament, pel que fa a l’esborrany del currículum d’ESO, hem volgut demanar per la recepció que havia tengut la proposta que vàrem formalitzar dia 15 de març i que vàrem difondre via circular a tots els centres de les Illes Balears. Recordem que la proposta d’UOB Ensenyament es fonamenta en el fet que siguin els departaments les matèries dels quals s’integrin en àmbits els qui decideixin si finalment es fan o no es fan els àmbits. És a dir, que decideixi qui s’hagi de posar al capdavant i sense cap tipus de coaccions ni xantatges quant a l’obtenció d’hores de lliure disposició. Davant la nostra proposta, des de Conselleria han seguit defensant que l’assumpció dels àmbits serà una decisió de claustre, encara que això pugui fer que departaments que no en siguin partidaris, finalment hagin d’integrar les seves matèries en una organització curricular per àmbits. 

En aquest moment hem aprofitat per demanar al Sr. Morante quina era la justificació que hi ha darrere l’obsessió d’aquesta Conselleria per la implantació d’àmbits de 1r a 3r d’ESO. La resposta ha estat que ells creuen en aquesta filosofia (sic). Trobant una mica insuficient aquest argument, hem reiterat la nostra demanda i se’ns ha contestat que hi ha multitud d’estudis (sic) que demostren que la integració de matèries en àmbits afavoreix l’aprenentatge. Des d’UOB Ensenyament, a dia d’avui, encara no n’hem vist cap… 

Així mateix el Sr. Morante ha justificat la implantació dels àmbits en el marc curricular de la LOMLOE argumentant que és una evidència que aquests funcionen per als cursos dels Programes de Diversificació Curricular. Davant aquesta resposta, des d’UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que ens sembla una frivolitat fer aquesta lectura. Consideram que en cap cas es pot justificar la validesa, a priori, dels àmbits per als cursos ordinaris de 1r a 3r d’ESO a partir d’un paral·lelisme amb l’èxit dels àmbits en els Programes de Diversificació Curricular on clarament juguen un paper d’atenció a la diversitat per un perfil d’alumnat determinat i una ràtio inusual (15 alumnes per grup). 

Davant això no ens cansarem de posar en valor el criteri i valor de l’experiència docent d’aquells que durant molts d’anys han estat a peu d’aula i són el vertader motor que fa avançar el sistema educatiu. 

Volem recordar que teniu a disposició l’esborrany del currículum d’ESO dividit per parts i ens podeu fer arribar les vostres aportacions a ensenyament@uob.cat fins divendres 16 d’abril.

Articulat i Annexos: https://drive.google.com/drive/folders/1P7ekVUKhUE3qQJllW0nJEd_1J0xSvr4U?usp=sharing

Currículums assignatures: https://drive.google.com/drive/folders/1Dva7oKV5qaU-Oy38xhPdvqUBBZyVygd4?usp=sharing

Mesa tècnica sobre el procés d’estabilització de l’ocupació temporal

Avui, 6 d’abril de 2022, s’ha reunit la Mesa tècnica, presidida per la directora general de Personal docent, per començar a treballar sobre les mesures urgents per a la reducció de la temporalitat a l’ocupació pública, d’acord amb la Llei 20/2021 de 28 de desembre, d’àmbit estatal. Aquestes mesures impliquen un procés d’estabilització de les places fins ara ocupades de manera temporal, però que tenen caràcter estructural i estan pressupostàriament dotades. En resum, es tracta d’engegar un pla per reduir el percentatge de docents interins fins a un màxim del 8% abans del 31 de desembre de 2024.

Us informam dels aspectes bàsics de la Mesa, en el benentès que, pel caire estrictament tècnic i preparatori de la mateixa, aquestes informacions no tenen caràcter definitiu.

Donat que tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea com el marc jurídic de l’Estat espanyol no contemplen la funcionarització automàtica de les relacions de servei temporal, la reducció del percentatge de funcionaris interins s’ha de fer forçosament a través de processos selectius. Així, el procés d’estabilització implicarà tres processos de selecció:

  1. Un concurs de mèrits de caràcter únic i extraordinari. Aquest concurs es regirà per normativa autonòmica, no estatal, tot i que, en tractar-se de personal docent, i donat que els funcionaris de carrera docents tenen natura jurídica de funcionaris de l’Estat, la normativa autonòmica tendrà tots els límits imposats per les lleis estatals, inclosa la pròpia Llei 20/2021. El concurs es convocarà durant el darrer quadrimestre de 2022 i es resoldrà durant el primer trimestre del 2023. Els aspirants que superin aquest procés selectiu seran nomenats funcionaris de carrera en data 1 de setembre de 2023 sense necessitat de superar cap fase de pràctiques. Durant el curs 2023-24 romandran en expectativa de destinació, i hauran de participar de manera obligatòria al primer concurs de trasllats que es convoqui després de ser nomenats; quan concursin, ho faran al mateix torn que qualsevol funcionari de carrera en expectativa de destinació.
  2. Un concurs-oposició l’estiu del 2023. La fase d’oposició no tendrà proves eliminatòries, tot i que per passar a la fase de concurs, els aspirants hauran de tenir una nota d’oposició igual o superior a 5. La fase de concurs representarà el 40% de la puntuació definitiva.
  3. Un concurs-oposició l’estiu del 2024, que tendrà les mateixes característiques del de l’estiu del 2023.

La qüestió central de la Mesa tècnica ha estat l’explicació per part dels representants de l’Administració dels criteris per determinar el nombre de places que seran objecte d’estabilització. Aquest criteris són de caire estrictament tècnic i s’acorden amb allò que prescriu la Llei 20/2021 al seu article 2, i també a les seves disposicions addicionals sisena i vuitena. UOB Ensenyament considera que les explicacions donades sobre els criteris són pertinents i ajustades a dret. D’acord amb aquests criteris tècnics, i en espera d’una revisió final, el número de places que han de ser objecte d’estabilització és de 2.594. La relació definitiva de places ha de publicar-se no més tard del 31 de maig de 2022.

El gruix d’aquestes places haurà estabilitzar-se arran del concurs extraordinari del 2022-23 i del concurs-oposició del 2023. El concurs-oposició del 2024 es reserva per estabilitzar in extremis les places que no s’hagin resolt abans. Usam aquesta expressió en referència a què tot el procés, com us hem dit, ha d’estar acabat  abans del 31 de desembre de 2024, cosa que deixarà poc marge temporal a la fase de pràctiques dels aspirants que hauran superat el procés selectiu de 2024. En tot cas, els concursos-oposició del 2023 i del 2024 també podran incloure altres places addicionals, com per exemple aquelles corresponents a la taxa de reposició anual.