Etiqueta: Pla de digitalització

Identitat (estafa) digital

A la reunió de la Mesa Sectorial d’Ensenyament de dia 27 de febrer de 2024, on es va tractar la qüestió de l’acreditació digital docent, la Conselleria va informar els sindicats que té previst migrar de l’actual sistema de gestió digital Google (Chromebooks, eines Google, etc.) cap al sistema de Microsoft. De fet, la Conselleria ha rebut un “obsequi” per part de Microsoft de 3000 llicències per posar en marxa un pla pilot de migració a alguns centres educatius de les Balears.

UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquest pla de migració per dues causes: en primer lloc, perquè suposarà un transvàs de cents de mils d’euros dels contribuents cap a una multinacional privada en concepte de llicències d’ús; en segon lloc, aquesta migració suposarà una càrrega extra colossal pels docents, ja que hauran de rebre formació —de fet, així ja ho ha manifestat l’Administració— per ser competents en l’ús d’aquestes noves eines.

L’excusa que ha esgrimit la Conselleria ha estat que la gestió de Microsoft quant a protecció de dades és molt més eficient i segura que la que ofereix Google. UOB Ensenyament no s’empassa aquesta excusa i denuncia que la preocupació de l’Administració pel tractament de dades és poca cosa més que una cabòria i una cortina de fum per desviar diners públics cap a empreses privades, i que tot això, de retruc, puneix els de sempre: el col·lectiu docent.

Però tot això té encara un altre problema: qui oferirà als docents aquesta formació en eines i plataformes de Microsoft? La Conselleria? Serà una formació de qualitat, gratuïta i dins l’horari laboral? O serà, com desgraciadament és habitual, una formació decrèpita i exsecallada per deixar el camp obert als sindicats que mercadegen amb la formació dels docents perquè puguin enriquir-se? Com a vergonyosa cloenda de tot això, l’Administració, assolint el súmmum de la infàmia, va oferir als sindicats llicències gratuïtes amb l’objectiu que les vagin coneixent. Per descomptat, UOB Ensenyament va rebutjar aquest espuri oferiment.

UOB Ensenyament insta la Conselleria a utilitzar programari lliure (per exemple, plataformes com Moodle) i a no tudar milers d’euros lucrant empreses privades i a no obstruir la feina dels docents amb experiments fútils. Així mateix, UOB Ensenyament demana a la Conselleria que destini els diners públics no a enriquir multinacionals, sinó a contractar personal informàtic de les Balears perquè desenvolupi un sistema de gestió informàtica dedicat. A més, encoratja a tota la comunitat educativa a oposar-se a aquest despropòsit i a sabotejar aquest pla de migració digital.

Palma, 14 de març de 2024

Avançam cap a la desburocratització de la tasca docent!

Avui, dijous 22 de febrer de 2024, UOB Ensenyament ha acudit a la reunió informativa sobre desburocratització convocada per la Conselleria d’Educació i Universitats, amb la presència i protagonisme del conseller, Sr. Antoni Vera i del director general de personal docent i centres concertats, Sr. Ismael Alonso; eren presents, també, la resta de càrrecs directius de la conselleria: secretari autonòmic, secretària general, i la resta de directors i directores generals.

Això significa que l’objectiu bàsic del conseller era una escenificació mediàtica. Ara bé, a UOB aprofitam tota oportunitat de treballar pel bé del col·lectiu docent, i hem considerat aquesta convocatòria com una oportunitat més de lluitar pels nostres drets.

La proposta de la conselleria sona, en principi, raonable, tot i que, en aquest primer moment, necessàriament poc concreta. No ens ha agradat, emperò, que el conseller hagi emmarcat aquesta iniciativa al sí d’un pla del Govern de simplificació administrativa del qual no en sabíem res fins avui. UOB entén que la desburocratització ha d’estar necessàriament contextualitzada a la concreció del punt 33 del vigent Acord Marc, que l’actual Govern es va comprometre a respectar i desplegar a inicis de la legislatura.

Dit això, ens ha resultat interessant la idea general, llançada pel conseller Vera, de no tenir por de fer propostes valentes, i de treballar sense prejudicis (més enllà de les òbvies restriccions imposades per la legalitat vigent). S’ha parlat de supressió i simplificació de processos burocràtics, d’eliminació de duplicitats, d’usar la digitalització i la tecnologia al servei de la simplificació dels processos, del cost d’oportunitat que representa l’excés de càrrega burocràtica (cada minut dedicat a burocràcia és un minut que no es dedica a atendre l’alumnat), de la revisió dels currículums perquè el seu desplegament generi manco càrrega burocràtica, de transparència, de la desmotivació per als docents que representa l’excés de burocràcia, i de la necessitat d’arribar a un document marc amb mesures seqüenciades i consensuades. Per tal d’arribar aquí, des del mes de març d’enguany es constituiran comissions tècniques que treballaran al sí de tres meses: la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic, la de concertada, i la de directors.
Aquesta reunió era, doncs, un simple punt de partida. Avui no era el dia de negociar propostes concretes i, de manera congruent amb aquest principi, UOB ha adreçat als responsables polítics de la Conselleria dues peticions genèriques, simples però contundents, dues idees mestres que haurien d’informar i guiar tot el procés:

  1. La burocràcia ha d’estar sempre al servei dels docents, no pot continuar essent un monstre que es retroalimenta a força de generar paperassa que només satisfà el mateix creixement de la burocràcia, però no ajuda en res la tasca docent ni el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  2. La clau del canvi rau en el retorn de la confiança en el personal docent. La nostra feina ha de ser, sobretot, fer classe i avaluar. Molta de la burocràcia actual té l’arrel a l’obsessió de l’Administració per controlar els docents, en comptes de donar per suposat que un mestre o un professor són professionals qualificats i prou responsables com per saber qué i com ensenyar i què i com avaluar sense necessitat de justificar la seva tasca o “defensar les seves notes”. UOB Ensenyament reivindica tornar a fer confiança els professionals de l’educació, sense forçar-los a deixar traça escrita de tot allò que fan o decideixen: ensenyar i avaluar és la nostra tasca, és allò que sabem fer, i exigim que ens ho deixin fer sense justificacions escrites sistemàtiques i no pertinents.

Palma, 22 de febrer de 2024

NO tots els camins duen a l’acreditació digital

Circular 303/2024

En la MSE 20 d’abril de 2023 es va tractar, després de temps de rumors i molts interrogants, el procediment, registre i acreditació de la competència digital docent. Podeu consultar el resum de Mesa.

Tot i que inicialment teníem de termini fins al juliol de 2024 (i previsiblement s’ha endarrerit a juliol de 2025),  hem de recordar que, ara per ara, no és obligatori acreditar-se digitalment, però tampoc sabem si en un futur pot repercutir negativament. No obstant això, i com si el col·lectiu docent no en tingués ja prou, aquesta falta de claredat ha generat encara més confusió i ansietat. 

Suposadament, com queda palès a la Resolució reguladora, els procediments d’acreditació digitals possibles són: 

  • Certificació de la formació 
  • Títols oficials universitaris
  • Superació de la prova específica
  • Avaluació a través de l’observació d’exercici
  • Anàlisi i validació d’evidències.

Deim suposadament perquè, fins al moment, l’acreditació per formació ha sigut l’única opció a l’abast de tot el professorat. Un únic fi més beneficiós per uns i més esclau per altres.

Des de llavors, tot i haver-ho reclamat en més d’una ocasió, no s’han proporcionat detalls d’altres vies d’acreditació, diferents de la primera. UOB Ensenyament advoca perquè aquest, com tot altre procediment, sigui transparent i exigeix explicacions i demana clarificacions sobre el desenvolupament tardà d’aquestes altres vies. No sabem exactament el perquè d’aquesta opacitat; potser assumeixen que els docents disposem d’abundant temps lliure o que estem motivats únicament per motius financers. Això no fa sinó erosionar i desgastar el professorat. A més, ens ensumem que el 2025 no serà el final de recorregut, ja que perquè tingui tirada haurem de continuar batallant fins a obtenir un nivell superior.

Doncs bé, una de les opcions establertes és la superació d’una prova específica, com es detalla a l’annex 5 de la Resolució. No obstant l’anterior, aquesta prova, que hauria de tenir caràcter anual, encara no s’ha convocat, provocant que els docents inverteixin temps en formacions per acreditar-se, quan aquesta qüestió podria haver quedat resolta si la prova s’hagués convocat des d’un inici 

L’acreditació per titulació,  modalitat que permet adquirir els nivells A1 o A2 mitjançant títols oficials que habiliten per a la professió docent, junt amb un document emès per la Universitat corresponent on se certifiqui els indicadors d’assoliment del MRCDD tampoc està, com era d’esperar, disponible. 

Una quarta via és, i segons descriu l’annex 6 de la mateixa Resolució, l’avaluació de l’observació de la tasca docent o l’anàlisi i la validació d’evidències especifica. Aquesta via permet als docents aportar evidències documentades que els permetin donar per assolides determinades àrees de competència i/o sol·licitar l’observació directa de la seva pràctica. Us sorprèn que al web posi que aquest tràmit està en construcció? A nosaltres, no. UOB Ensenyament continuarà evidenciant les ganes que té el sistema de complicar la vida del docent. Però no acaba aquí la cosa: aquesta via té un cop amagat i no disponible per a tothom, ja que, en cas de tenir la sort de ser l'”escollit” (triat ponent en activitats relacionades amb la competència digital, en un mínim de 70 hores) se t’acredita automàticament un C1 o C2. Sabem que ha estat una formació massiva, on molts docents volien obtenir el certificat, però UOB Ensenyament no combrega amb un model que selecciona els ponents d’una formació a dit i que no és de concurrència pública.

Per acabar, els representants d’UOB Ensenyament volem tornar a deixar palesa, per un costat, que es tracta d’una qüestió política i, per l’altre, reiterar la nostra postura: la necessitat d’acreditar automàticament, amb un nivell A1, a  qualsevol docent que hagi exercit la docència durant almenys un mes i hagi avaluat, com a mínim, una avaluació durant l’època de confinament. Hi ha millor evidència tangible de competència digital bàsica (nivell A1) que haver ensenyat i avaluat en circumstàncies tan exigents com el confinament?

Palma, 22 de febrer de 2024

(Des)digitalització

Circular 298/2024

A principis del 2022, UOB Ensenyament advertia d’una amenaça que planava sobre el nostre sistema educatiu: la digitalització de l’ensenyament. Aquesta amenaça redefiniria radicalment tant la manera d’ensenyar com les condicions laborals dels docents. 

El precipitat Pla de Transformació Digital de les Aules (UOB Ensenyament ja va denunciar-ho en el seu moment, Pla de Digitalització: oportunitat o perill), executat sense cap estratègia ni sense escoltar a cap part implicada —professorat i famílies—, no ha suposat cap millora de l’educació a les nostres illes. I així ho reflecteixen les aules…

Ara, després d’un cert temps, es veuen clars els efectes dins i fora de les aules: l’abús de les pantalles s’ha traduït en una major distracció i addicció d’uns alumnes que, sobreestimulats per continguts de curta durada, han patit una alteració negativa en la seva conducta. 

En conseqüència, les famílies han manifestat a través de diferents moviments (com ara el Moviment Aules lliures de Pantalles), una sèrie de peticions al·legant que tanta pantalla influeix negativament en l’educació i la salut dels seus fills i filles.

Per altra banda, persisteix l’esgotament dels docents en comprovar els molt pobres resultats d’una tasca que ha suposat una gran inversió d’hores per elaborar continguts digitals en català. Tot això sense oblidar que els llibres digitals tenen generalment un preu força elevat i presenten sovint uns continguts discutibles. 
UOB Ensenyament demana que l’Administració, a través d’una convocatòria de lliure concurrència, alliberi un grup de docents de les diferents matèries per destinar la seva jornada exclusivament a elaborar materials digitals de qualitat, tal com es va fer amb el disseny de situacions d’aprenentatge o per a traduir els currículums de la LOMLOE.

Per complir amb el que s’especifica al currículum quant a competència digital, l’Administració va decidir implantar els Chromebooks com a eina personal d’estudi, sense escoltar les recomanacions de docents ni famílies.

Què s’ha fomentat amb el pla de digitalització imposat per l’Administració, sense termini ni estratègia, afavorint la tendència social d’immediatesa?
El professorat està esgotat i cremat a causa de les noves circumstàncies que l’han forçat a treballar amb unes condicions molt poc idònies: canvis metodològics sobrevinguts, alta inversió de temps en tasques burocràtiques i  elaboració d’ingent material didàctic i formacions d’acreditació digital, les quals no aporten cap millora substancial a l’educació entre pantalles dels nostres alumnes. Així com ja va posar de manifest UOB Ensenyament —Veure Mesa Sectorial— tornem a insistir en la immediata acreditació d’ofici del nivell A1, ja que només depèn de la bona voluntat de la Conselleria, i poder invertir el temps en unes útils i profitoses formacions digitals per enriquir i no simplement canviar el format de les classes. 

Com afecta el Pla de Digitalització a les condicions sociolaborals dels docents?

Primer de tot, per portar a terme aquest pla de digitalització, el claustre sencer s’ha hagut de pagar de la seva butxaca un dispositiu electrònic personal per fer la seva tasca . No fa falta dir que qualsevol empresa proporciona als seus treballadors les eines professionals necessàries per desenvolupar la seva feina. Estem cansats d’esperar que la nostra Administració ho faci pels docents. 

Això sí, pel que fa a les famílies, la no obligatorietat de tenir un Chromebook (possiblement per qüestions econòmiques), o disposar d’un compte propi de correu electrònic personal (sobretot per protegir dades dels menors) dificulta la continuïtat del procés de digitalització. Davant aquest fet,  per elaborar el material d’aula els docents tenen 2 alternatives:

  1. Tornar als recursos en paper i boli per a tot el grup classe. 
  2. Fer el doble de feina a l’hora de preparar material digital via Chromebook per uns i material tradicional pels altres.

Per tant, on queda la llibertat del docent a l’hora de decidir la millor manera d’ensenyar i d’adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes? 

I no acaba aquí la cosa: a la càrrega laboral digital del docent i a la paperassa burocràtica s’hi ha afegit la gestió de correus a través de les diferents aplicacions de missatgeria instantània que obliguen els docents a estar online les quasi 24 hores del dia.
A tot això hi hem de sumar la inversió necessària en temps i esforç que suposa per als docents formar-se en l’àmbit digital (Classroom, plataformes educatives, maneig del GESTIB, etc.).

Des de UOB Ensenyament demanem a la Conselleria que crei una plataforma d’àmbit educatiu lliure com a eina d’ús habitual per als docents i que augmenti les dotacions de material informàtic a les aules i així, no sobrecarregar amb deures digitals a casa i respectar el descans digital que volen les famílies i els docents.

Es parla d’un pla de Desconnexió digital que està preparant la Conselleria. UOB Ensenyament vetllarà per a assegurar un merescut i necessari descans digital pels docents. S’ha de garantir que puguin desconnectar del bombardeig de correus i consultes educatives de qualsevol índole durant els capvespres, caps de setmana i festius sense la pressió social d’haver de contestar de forma immediata que impera avui dia. 

UOB no veu productiu ni necessari que totes les activitats de totes les matèries dins i fora de l’aula siguin a través de pantalles. Insta a reconduir l’educació a través d’un replantejament digital profund, fer una passa enrere i limitar la presència massiva de les pantalles dins l’àmbit educatiu, per poder avançar de manera intel·ligent i oferir un aprenentatge més saludable en ús de pantalles. Trobem l’equilibri o haurem de fer com els països nòrdics, que tornen a l’ensenyança analògica tradicional.

Palma, 18 de gener de 2024

Explotació de les coordinacions TIC: ja passa de taca d’oli!

Circulars
Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Circular 272/2022Comunicat de premsa

La funció de les coordinacions TIC dels centres educatius consisteixen en organitzar i coordinar l’ús didàctic de les tecnologies de la informació, compaginant aquesta coordinació amb la funció docent. Des de la creació d’aquesta figura, les realitats social, pedagògica i tecnològica han canviat força, el que s’ha traduït en una llarga llista de tasques sobrevingudes com ara el manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors de l’alumnat, infraestructura de xarxa, impressores, telefonia i megafonia, d’equipaments d’aula, etc.; la gestió de plataformes informàtiques i d’usuaris/àries i credencials per a professorat, alumnat i famílies, tasca agreujada per la situació de la COVID que implica hores extres setmanals no reconegudes; o la d’haver de donar suport a la resta de professors en l’ús de les TIC. Durant el present curs, a més, s’hi ha afegit la càrrega de col·laborar en l’elaboració del Pla de Digitalització de Centre (PDC).

La feina de les persones responsables de les coordinacions TIC ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats. Cal una revisió de les responsabilitats d’aquestes coordinacions i la creació d’un cos de persones tècniques informàtiques per cobrir totes les funcions que surtin de l’abast de la docència i de la pedagogia digital.

El que ha reivindicat històricament UOB Ensenyament per a la figura de la coordinació TIC, ha estat el següent:

– Augment de les hores de reducció lectiva -molt especialment a Educació Primària-.

– Assignació d’un segon coordinador/a per als centres mitjans i grans.

– Creació de la figura del coordinador/a de zona per al manteniment dels centres de primària.

– Oferta formativa més àmplia.

– Actualització de competències.

– Cobrament d’un complement específic.

UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic/a informàtic directament assignades als centres, per tal d’assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament. I així, alliberar el valuós recurs que representen les persones coordinadores TIC perquè puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin, tant el bon servei, com la seva salut mental com a treballadors i treballadores.

L’any 2019 UOB Ensenyament va registrar una instància reclamant la creació dels departaments d’informàtica -encara no hi ha hagut resposta -.

UOB Ensenyament ha registrat una nova instància demanant a la Direcció General de Personal Docent la creació de places no docents de persones tècniques informàtiques directament assignades als centres i en funció del nombre d’alumnes i d’equipament informàtic.

UOB Ensenyament seguirà lluitant per la millora del sistema educatiu, així com per la defensa dels drets sociolaborals de les persones responsables de les coordinacions TIC, així com pels de tot el col·lectiu en general.

Pla de Digitalització: oportunitat o perill?

Circular 253/2022

  • El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu que té com a objectiu teòric assegurar la competència digital de l’alumnat.
  • El Pla Digital de Centre (PDC) redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents.
  • El PDC és un motiu de preocupació i rebuig per aquestes raons:
    1. Arbitrarietat i manca de participació i transparència
    2. La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció
    3. Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma
    4. Pau digital
    5. Retorn a l’Antic Règim laboral
    6. I els coordinadors TIC, què?
    7. Més càrrega laboral: confecció de materials digital


Què és el Pla de Digitalització?

El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu contextualitzada al Pla de Recuperació i Resiliència vinculat a la recepció de fons europeus postpandèmia. El seu objectiu teòric és assegurar la competència digital de l’alumnat i, per tal d’assolir-lo, pretén incrementar, racionalitzar i orientar pedagògicament els recursos digitals del sistema educatiu. El pla ha d’estar completat abans del 2027.

En teoria, cada Estat membre de la UE ha d’elaborar el seu propi pla de digitalització. En el cas espanyol, cada comunitat autònoma ha de concretar el pla estatal. Pel que fa a les Illes Balears, tal concreció s’anomenarà Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIb). El PlaDigIb hauria de ser el marc referencial on cada centre elaboràs el seu propi Pla Digital de Centre (PDC), que definirà tant els recursos digitals del centre com l’assignació pedagògica d’aquests recursos. És a dir, com i què s’haurà d’ensenyar digitalment. Per tant, el PDC redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents. Per això té caràcter estratègic.

Per què ens preocupa?

La presentació del Pla de Digitalització que l’IBSTEAM va penjar a la web ens va omplir de dubtes. Per això UOB Ensenyament va elevar una instància exigint la participació dels docents i dels seus representants en la seva elaboració (no cal dir que, a hores d’ara, no n’hem rebut resposta), a més de sol·licitar una entrevista personal amb la directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, que sí ens concediren.

L’entrevista tengué un to cordial, però no va esvair les nostres preocupacions. Segons la directora general, el pla és una oportunitat per millorar tant la qualitat de l’educació com de la tasca docent. Nosaltres, en canvi, hi veim més un perill que altra cosa. Us ho explicam:

1) Arbitrarietat i manca de participació i transparència

Primera sorpresa: la Conselleria, a través de l’IBSTEAM, ha elaborat un cronograma on es preveu el termini per tenir acabats els PDC, però no per a l’elaboració del PlaDigIb. UOB ja denuncià aquesta anomalia a l’esmentada instància. En realitat, la confecció del PlaDigIb i de cada PDC correran de manera paral·lela. Excusa oficial: la manca de temps. No ens ho creim. Si el termini acaba el 2027, perquè pressionen per tenir-ho tot llest per al final de 2024? La Conselleria obliga els altres, però no s’obliga ella mateixa. Per què no ens sorprèn?

A UOB Ensenyament sospitam que l’absència de marc teòric per a la confecció dels PDC és una manera tàcita d’assegurar l’arbitrarietat en la seva definició: com sempre, es tractarà d’un procés vertical on els docents no tendrem ni veu ni vot. Segons la sra. Fernández, en feim un gra massa: cada centre tendrà assignat un assessor de l’IBSTEAM que, amb un guió, orientarà cada centre en la confecció del seu PDC. Quan UOB li explica que, com a mínim, els representants legítims dels treballadors docents hauríem de participar en la confecció del guió en qüestió, la directora general ens respon que “no ho veu”.

2) La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció

Una digitalització integral del procés d’ensenyament-aprenentatge implicaria la destrucció del mètode discursiu d’ensenyament i la seva substitució per píndoles de caràcter audiovisual que incapacitarien els nins per comprendre i usar un llenguatge complexe, condició necessària per construir un pensament lliure, crític i autònom. Dit d’una altra manera, la mort del discurs a la classe és la mort del pensament.

N’Amanda Fernández intenta tranquilizar-nos: “els PDC no implicaran la substitució total de la classe tradicional pels recursos digitals”. Però en suggerir-li que, per estar-ne ben segurs, l’única solució seria que l’Administració definís uns ensenyaments mínims en format tradicional (i això ens retorna a la qüestió del PlaDigIb), torna a mostrar el seu refús. No ens sorprèn.

3) Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma

El desplegament del PlaDigIb i dels PDC implicarà la necessitat que cada docent s’acrediti en competència digital. En principi s’havia establert un límit temporal de menys de dos anys, un termini impossible. Afortunadament, la pròpia Administració ho ha entès i, de moment, es limitarà a donar-nos dos anys per autoavaluar la nostra competència digital. Però no sabem què vendrà després, a part d’un programa de formació intensiu –i probablement invasiu–. UOB ha demanat que, en tot cas, l’acreditació digital dels docents hauria d’afavorir la seva carrera professional, però que la no acreditació no hauria de tenir cap conseqüència negativa. La resposta de la sra. Fernández: un incòmode silenci. Sabem el que això vol dir: una amenaça implícita.

4) Pau digital

Els mestres i professors estam cansats de rebre comunicacions digitals a tota hora, més encara en l’actual context sociològic de la “cultura de la impaciència” on, massa sovint, hom espera una resposta gairebé immediata als seus missatges digitals.

UOB Ensenyament demana una Llei de Pau Digital on, com a d’altres països, els treballadors tenguem garantia de no ser molestats fora del nostre horari laboral. Això implicaria, pel que fa als docents, que, amb independència del moment triat per famílies i equips directius per comunicar-se amb nosaltres, no rebèssim aquests missatges fora de l’horari laboral. Pot fer-se: basta programar les safates d’entrada de missatges. També exigim la inclusió al nostre horari d’un període diari per a gestió de comunicacions digitals, fora del qual no se’ns pugui exigir ni el coneixement del missatge, ni la seva resposta.

No ho oblidem: el preu de la manca de pau digital és la minva de la salut mental dels treballadors docents.

Resposta de la directora general: mastegar fesols.

5) Retorn a l’Antic Règim laboral

Els docents som treballadors que venem la nostra força de treball a canvi d’un salari. A tota relació laboral es dóna per suposat que qualsevol eina de treball l’ha de proporcionar el pagador, no l’assalariat. Però tots sabem que, a la pràctica, la digitalització forçosa dels centres ens obliga a aportar els nostres propis dispositius digitals perquè la dotació informàtica dels nostres centres de treball és insuficient i, a més, deficient.

Allò que ens sobta és que, en exposar-li aquesta realitat, n’Amanda Fernández ho va reconèixer, i va afegir que, per manca de recursos financers, de moment només es podrà assegurar l’assignació de dispositius digitals als docents tutors, no a la resta. O sigui, la Conselleria és ben conscient de la conculcació dels nostres drets laborals, i el seu pla és seguir-los conculcant.

Així comprenem encara millor per què l’Administració vol que els sindicats no monitoritzem la confecció del PlaDigIb: per tal d’assegurar el retorn al feudalisme laboral, quan qui feia feina, a més de fer-ne, havia d’aportar els seus propis estris.

6) I els coordinadors TIC, què?

UOB va denunciar la situació dels coordinadors TIC, el quals fa massa temps que abandonaren la seva funció original de caire estrictament pedagògic per esdevenir simple personal de manteniment de maquinari, programari i xarxes.

Un cop més, la sra. Fernández va reconèixer el fet, va exposar alguns intents frustrats per revertir el problema –li suggerírem la creació de places de tècnics de manteniment informàtic als centres, i refusà la idea perquè la Conselleria d’Educació és incapaç de coordinar-se amb la resta d’organismes de la CAIB; un cop més, no ens sorprenem– i, com a única solució, insistí en la creació d’una nova figura: el coordinador del PDC que, suposadament, sí que tendrà funcions pedagògiques. Ens ho creurem quan ho vegem. En tot cas, els coordinadors TIC seguiran explotats!

7) Més càrrega laboral: confecció de materials digitals

Més enllà de la reunió amb la sra. Fernández, com més reflexionam sobre la qüestió, més ombres trobam: qui assumirà la feina d’elaboració de  tots els materials digitals, en un context on els llibres de text digitals són cars i mancats de maduresa pedagògica? Nosaltres, els docents, ho sabem. Amb quin temps? Una càrrega més a les famoses 7’5 hores no incloses a l’horari docent, i que s’estiren com una goma infinita? Volen que rebentem?

Conclusió: UOB Ensenyament rebutja i denuncia tant el fons com la forma del Pla de Digitalització, i crida a la resistència als claustres contra l’enèsima imposició autoritària per part de la Conselleria d’Educació, en ser contrària tant als interessos de l’alumnat com als nostres drets com a docents. Tal i com ens temíem, i com és habitual quan el perpetrador és la Conselleria d’Educació i Formació Professional, el Pla de Digitalització NO ÉS UNA OPORTUNITAT, ÉS UN PERILL!

Si voleu, podeu llegir el comunicat de premsa que hem enviat de manera paral·lela a aquesta circular.