Etiqueta: Drets laborals

Coordinació TIC: responsabilitat clau amb condicions insuficients i cap reconeixement.

28 d'abril de 2026

Circular 339/2026

Des del seu naixement, UOB Ensenyament, com a sindicat, ha defensat els drets sociolaborals del professorat de les Illes Balears. Dins aquest col·lectiu docent hi conviuen diferents responsabilitats i coordinacions que fan possible el funcionament dels centres educatius. Entre elles, hi destaca la figura del coordinador o coordinadora TIC, un perfil imprescindible per garantir el funcionament tecnològic dels centres i donar suport al conjunt del claustre en la seva tasca educativa.

UOB Ensenyament considera que aquesta figura és un pilar fonamental i d’elevada responsabilitat. Les persones responsables de la coordinació TIC són les que asseguren que els dispositius, les xarxes i les plataformes digitals funcionin correctament perquè la resta del professorat pugui desenvolupar la seva feina. Malgrat la importància d’aquesta funció, la realitat és que es tracta d’una tasca poc reconeguda i exercida en condicions sovint precàries.

La Conselleria té publicades les funcions del coordinador/a TIC, però el problema és que el llistat és desproporcionat i creix cada curs. Any rere any s’hi afegeixen noves responsabilitats sense que això vagi acompanyat d’un augment real de recursos o de reconeixement. Un exemple recent és la posada en marxa del programa LLULL o l’adquisició de les noves fotocopiadores per a centres educatius. En aquest sentit, cal dir que les primeres impressions són bastant pessimistes, amb diferents incidències com ara interrupcions constants de servei, únic usuari, etc.

Com es va dir en la circular 245/2022: No a l’explotació dels coordinadors TIC! Tot això es produeix en un context que continua caracteritzat per:

Absència de reconeixement econòmic específic.
Reducció d’hores lectives bastant magra per assumir el volum real de feina.
Manca de recursos humans i tècnics per gestionar infraestructures digitals cada vegada més complexes i/o obsoletes.
Recursos econòmics bastant limitats.

Aquest model només és possible gràcies a una dinàmica que es repeteix any rere any: l’Administració mira cap a una altra banda i confia en la bona voluntat del professorat. Els centres acaben resolent problemes amb recursos propis, amb l’esforç de la gestió de les directives i, sovint, amb el suport de les APIMA per mantenir o renovar equipaments. També ho podeu consultar a la circular 272/2022: Explotació de les coordinacions TIC: ja passa de taca d’oli!

Mentrestant, el discurs institucional insisteix que el sistema educatiu balear és capdavanter en innovació; tanmateix, la realitat als centres mostra una altra imatge. En molts casos, la “innovació” s’ha traduït simplement en la instal·lació d’una PDI i un portàtil a cada aula. Una solució que pot donar una aparença moderna, però que no sempre respon a les necessitats reals dels centres ni a criteris de manteniment, durabilitat o adequació pedagògica. Com s’ha dit anteriorment, aquest curs s’afegeix la posada en marxa del programa LLULL i l’adquisició de noves fotocopiadores, iniciatives en què hi ha hagut multitud d’incidències, avui dia encara no resoltes.

De fet, molts centres potser haurien preferit ordinadors de sobretaula més robustos o la renovació de carretons de portàtils, solucions més pràctiques en determinats contextos. I qui coneix millor aquestes necessitats és precisament la figura que menys es consulta: la coordinació TIC.

UOB Ensenyament va recollir les necessitats i preocupacions d’aquest col·lectiu. La podeu consultar a la circular 160/2019. La pregunta és clara: realment s’escolta els coordinadors TIC?

UOB Ensenyament es demana què fa la Conselleria amb l’opinió d’aquestes persones encarregades de la coordinació TIC, les autèntiques responsables.

Els fets indiquen que no en fa res. Les decisions sovint responen més a interessos administratius o econòmics que no pas pedagògics. Alguns exemples són:

Identitat única: La migració cap a Microsoft 365 sense un debat profund amb els centres.
La proliferació de formacions obligatòries per acreditar la competència digital docent, sovint vinculades a subvencions.
La derivació de recursos cap a iniciatives més visibles políticament, mentre es deixen sense resoldre problemes realment urgents.

Tot plegat es fa amb una planificació sovint improvisada i amb la creença que crear un servei de suport informàtic centralitzat és suficient per resoldre la complexitat de la gestió tecnològica als centres.

Amb l’Acord Marc signat el 2023 es preveu que, a partir del curs 2026-2027, es comenci a comptabilitzar la part no consolidable de la carrera professional docent per a diverses coordinacions, entre elles la coordinació TIC.

Tot i que UOB Ensenyament considera que aquest complement és meritori i necessari, la realitat és que aquest reconeixement no resol els problemes de les persones encarregades de la coordinació TIC, atès que no soluciona:

La manca de recursos materials per renovar dispositius obsolets.
L’absència de personal tècnic especialitzat per al manteniment de dispositius.
Les dificultats per gestionar xarxes, programari i plataformes digitals cada vegada més complexes.

Aquest complement tampoc pot convertir-se en l’excusa perquè l’Administració consideri que el problema està resolt. Els problemes persisteixen, si no s’actua sobre les seves causes.

Per tot això, UOB Ensenyament reclama un reconeixement real de la coordinació TIC i una millora efectiva de les seves condicions. Això implica incrementar la dotació de recursos materials, econòmics i humans per facilitar una gestió tecnològica eficient als centres educatius de les Illes Balears amb el benentès que és tan o més important gestionar aquests recursos com incrementar-los.

A més, el sindicat UOB Ensenyament considera imprescindible:

Desvincular la coordinació TIC de la resta de coordinacions en les instruccions de quota, per garantir una dotació horària fixa, proporcional i adequada a la tipologia de centre. Aquesta dedicació hauria de ser comparable —o proporcional— a la que es destina als equips directius.
Crear la figura d’un càrrec singular de responsable TIC, que permeti compatibilitzar la coordinació amb la carrera professional docent, tal com passa amb altres funcions com les tutories o les caporalies de departament.

En definitiva, la coordinació TIC del sistema educatiu no es construeix amb discursos ni amb equipaments simbòlics, sinó amb persones que cada dia fan possible que la tecnologia funcioni als centres. Els coordinadors TIC són els veritables responsables de sostenir aquesta transformació digital. Ignorar les seves necessitats i demandes i continuar carregant-los de responsabilitats sense recursos és condemnar la innovació educativa a quedar-se en una simple façana. Si l’Administració vol parlar seriosament d’innovació, el primer pas ha de ser reconèixer, escoltar i dotar adequadament el col·lectiu que la fa possible.

Palma, 28 d’abril de 2026

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

La Conselleria de concertada i després d’educació

6 de març de 2026

by UOB Ensenyament (adm)

Aquesta legislatura la Conselleria mostra una dèria, que frega l’obsessió, d’equiparar l’escola concertada a la pública. UOB Ensenyament ha denunciat aquest fet en nombroses ocasions. Ahir, dia 5 de març, el conseller de la concertada, Antoni Vera Alemany, anunciava més recursos per tal d’equiparar les condicions de les empreses educatives privades a les de la pública.

En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu i creu que aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.

Entre aquestes mesures proposades hi ha una reducció d’hores lectives dels docents, auxiliars tècnics educatius (ATE) a cada centre, augment del complement de tutoria i increment del nombre de centres d’atenció preferent (CAP). Cal esmentar que a la pública els docents del cos de primària faran més hores lectives que a la concertada, hi haurà centres públics d’atenció preferent que tendran manca d’ATE i de recursos de suport, mentre que els centres concertats sí que en disposaran.

L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.

UOB Ensenyament sap que no farà canviar el rumb d’una Conselleria que no negocia i que té clar que l’objectiu és la promoció d’aquestes empreses privades. Per aquest motiu, UOB Ensenyament insta la Conselleria a treure’s el vel i a canviar el nom de Conselleria d’Educació i Universitats per Conselleria de Concertada i Altres –com l’educació–.

Això no obstant, si a la Conselleria no volen desistir del seu afany d’equiparar la concertada a la pública, UOB Ensenyament els insta a fer alguns canvis que els ajudarien a assolir el seu objectiu: una llista única d’interins a través de la qual es tengui accés als dos models d’escola i que contempli els principis de mèrit, igualtat i capacitat, que els docents interins puguin gaudir dels dies de lliure disposició sense sou i que els docents de la pública puguin disposar de la jubilació parcial.

Palma, 6 de març de 2026

Per la dignificació de la tasca docent (XI). El paper dels sindicats

12 de febrer de 2026

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 336/2026

Cada quatre anys se celebren eleccions sindicals —les pròximes estan previstes per al mes de desembre d’aquest any 2026—. Com a resultat d’aquestes, els sindicats que hi concorren obtenen una sèrie de representants a cada una de les tres Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca, i Eivissa-Formentera). Per altra banda, aquells sindicats que superen el 10% dels representants en el conjunt de les tres juntes obtenen representació en la Mesa Sectorial d’Educació (MSE).

La MSE és l’espai on la part social i l’Administració negocien els documents que regulen els diferents processos administratius, així com altres qüestions que afecten els interessos econòmics i socials del col·lectiu docent, com ara resolucions, ordres, etc. Aquest procés negociador és preceptiu, però, malauradament, no és vinculant. Així, pot passar que tota la part social voti en contra del que proposa l’Administració i, tot i això, s’aprovi.

Els principis de UOB Ensenyament són:

Defensa dels treballadors docents
UOB Ensenyament lluita pel col·lectiu docent. La defensa dels drets sociolaborals i la dignitat de la professió són objectius irrenunciables i primordials. Combatre la sobrecàrrega laboral, les insuficients retribucions, la falta de formació gratuïta, l’excés de burocràcia i la manca d’estabilitat són, entre d’altres, lluites que UOB Ensenyament no està disposada a perdre. Combatre els abusos de l’Administració és, per a UOB Ensenyament, un deure.

Escola pública
UOB Ensenyament defensa una escola pública i de qualitat perquè entén que és l’únic sistema que garanteix la igualtat d’oportunitats i la inclusió. La concertació del sistema educatiu és un negoci que afavoreix el clientelisme, així com la desigualtat i la segregació, alhora que permet a l’Administració abaratir els costos en detriment dels drets dels docents.

Escola en català
UOB Ensenyament entén que la defensa del català a l’escola és fonamental i és la millor forma d’assegurar la supervivència de la llengua i la integració dels nouvinguts. L’escola és l’únic espai on part de la població té l’oportunitat d’aprendre la llengua pròpia d’aquesta terra, i és l’última frontera en els atacs de les forces reaccionàries que persegueixen l’extinció del català.

Principi assembleari
UOB Ensenyament es regeix pel principi d’organització en assemblea i defuig les jerarquies rígides i de tarannà despòtic. L’Assemblea és sobirana quant al posicionament del sindicat en aquells temes que beneficien una part del col·lectiu i en perjudiquen una altra. Es reuneix de forma ordinària cada trimestre, i de manera extraordinària quan és necessari.

No perpetuació en els càrrecs
UOB Ensenyament no permet que els càrrecs sindicals s’eternitzin perquè entén que no s’ha de perdre el contacte amb la realitat del dia a dia a les aules. UOB Ensenyament no creu en els alliberats de carrera, sinó que entén l’alliberament sindical com un servei temporal.

Finançament a través dels afiliats i afiliades
UOB Ensenyament no mercadeja amb cursos de formació ni traeix els seus principis per tractes de favor de la Conselleria ni per generar més ingressos. La nostra força són els afiliats i afiliades.

L’activitat de UOB Ensenyament és diversa, i els seus pilars més importants són:

Assessorament als treballadors:
UOB Ensenyament ofereix a tots els docents informació veraç i actualitzada sobre totes aquelles qüestions rellevants que afecten el col·lectiu. En aquest sentit, fa una difusió diària per diversos canals de les Novetats del dia, que inclouen, entre d’altres, els cursos de formació permanent gratuïts que ofereix l’Administració. Per altra banda, UOB Ensenyament resol de forma personalitzada les consultes que els membres del col·lectiu li fan arribar mitjançant els canals habilitats a tal efecte.
Així mateix, UOB Ensenyament acompanya els docents en la realització de tràmits, com ara la integració en la borsa d’interins, les oposicions, el concurs de trasllats o les comissions de serveis, entre d’altres. També calcula les jubilacions, ofereix ajuda en la sol·licitud de permisos, llicències i excedències, realitza revisions de nòmines, etc. Així mateix, UOB Ensenyament acompanya els docents que ho necessiten al Servei de Prevenció de Riscos Laborals, a reunions amb l’equip directiu i/o la Inspecció Educativa, etc.
UOB Ensenyament fa visites periòdiques als centres educatius públics no universitaris de les Illes Balears per oferir ajuda i assessorament als companys, així com per recollir possibles suggeriments, queixes o propostes.
Negociació
Des de l’any 2014 —primera vegada que UOB Ensenyament va concórrer a les eleccions sindicals—, UOB Ensenyament forma part de la MSE. De llavors ençà, UOB Ensenyament ha lluitat per la protecció i millora de les condicions sociolaborals del col·lectiu docent. UOB Ensenyament, fent honor al seu esperit assembleari i de participació, ofereix la possibilitat a tot el col·lectiu docent de fer les aportacions que consideri oportunes als esborranys que l’Administració fa arribar als sindicats de la MSE. Així mateix, UOB Ensenyament fa publicitat de totes les reunions que manté amb l’Administració. Després de les reunions de la MSE, UOB Ensenyament difon un resum on explica les demandes i reivindicacions del sindicat, així com les respostes rebudes —si n’hi ha…— per part de l’Administració.

Actes reivindicatius

UOB Ensenyament lluita per defensar allò que creu que és just. Quan el poder no atén les demandes fetes pel sindicat, UOB Ensenyament ho denuncia per diferents vies, com ara comunicats de premsa, circulars i manifestacions, entre altres mesures de pressió. Totes aquestes accions són difoses pels canals destinats a tal efecte. UOB Ensenyament considera que la reivindicació i la pressió són eines indispensables a l’hora de desenvolupar la tasca sindical.
Així mateix, UOB Ensenyament col·labora activament i forma part d’associacions o plataformes que tenen per objectiu la defensa del col·lectiu docent, de la llengua catalana o dels valors i drets democràtics.

Dins l’activitat de UOB Ensenyament no hi tenen cabuda, entre d’altres, les següents accions:

Finançament
UOB Ensenyament no mercadeja amb cursos de formació. UOB Ensenyament considera que la tasca dels sindicats ha de ser negociar i pressionar l’Administració, no lucrar-se ignominiosament amb la formació dels companys i companyes mitjançant cursets —sovint d’una qualitat inexistent—, venent mèrits i punts per als barems dels diferents processos administratius. UOB Ensenyament considera que l’ens responsable d’oferir formació de qualitat i gratuïta és l’Administració. UOB Ensenyament es finança a través de les quotes dels seus afiliats.
Negociació
UOB Ensenyament no negocia subreptíciament: no fa “cafès” amb l’Administració ni pactes per davall la taula. UOB Ensenyament no rep cap tracte de favor per part de l’Administració, fet que li permet lluitar amb llibertat i dignitat. Sempre que UOB Ensenyament es reuneix amb l’Administració ho fa formalment, és a dir, amb prèvia convocatòria i posterior publicitat del contingut i resultat de la reunió.
Favor del col·lectiu
UOB Ensenyament es guanya la confiança del col·lectiu docent amb el treball diari en termes d’assessorament, lluita, reivindicació, negociació, etc. No necessita passejar-se pels centres educatius i convidar a berenar els companys. Encara més, intentar comprar el favor i simpatia dels companys a través de regals i convidades a berenar li resulta repugnant i un insult a la intel·ligència dels docents. Així mateix, UOB Ensenyament defuig fèrriament de la venda de fum, el sensacionalisme i les promeses i relats buits. UOB Ensenyament lluita per la defensa i la millora de les condicions sociolaborals dels docents sota el prisma de la veritat.

A l’Administració li interessa que el paper dels sindicats sigui insignificant i, en conseqüència, que el que es negocia a la MSE sigui paper banyat. Minimitzar el pes de la part social beneficia l’Administració i aplana el camí per a l’explotació laboral dels docents. Això, per a alguns, no és un problema, però sí que ho és per a UOB Ensenyament. El servilisme, la submissió, el conformisme o la inacció no es troben al menú de UOB Ensenyament. Per fer la pilota al patró ja hi ha els sindicats grocs.

La dignificació del col·lectiu docent passa, també, per un respecte profund i vertader per la tasca que desenvolupen els seus representants. Permetre que els sindicats es dediquin a altres menesters —com ara el mercadeig de cursos de formació o la compra de vots a canvi de regals— és desvirtuar la tasca dels sindicats i, per tant, menysprear el col·lectiu. Així mateix, la mínima importància que l’Administració dona a la MSE és un símptoma clau de com valora els seus treballadors.

Palma, 12 de febrer de 2026

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Interins, UOB Ensenyament lluita per vosaltres!

9 de gener de 2026

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 335/2026

UOB Ensenyament ha defensat des dels seus inicis de manera ferma el col·lectiu interí per tractar-se dels docents més vulnerables i en una situació més elevada de precarietat laboral dins del funcionariat docent. Hom coneix que les regles de joc dels interins canvien cada curs i això fa que ningú tengui clar quines directrius ha de seguir per tal de tenir una millor baremació dins la llista.

UOB Ensenyament lluita per canviar aquestes regles i que la baremació s’equipari a la dels altres processos (Oposicions i Concurs de Trasllats). A més, UOB Ensenyament reclama que baremi l’experiència com a coordinador de cicle d’infantil i primària (així com puntua el cap de departament a secundària), l’experiència a centres d’especial dificultat – més enllà del curs en el qual s’hi treballi – i l’experiència a aules UEECO. Cal afegir que, històricament, UOB Ensenyament ha demanat —i ho continua fent—, que el nivell C2 de català puntuï el màxim, independentment de l’organisme que el certifiqui.

Continuant amb la baremació de la borsa d’interins, UOB Ensenyament sol·licita que es pugui incloure la formació fins a la data en la qual es tanqui la borsa. No obstant això, tot i que UOB Ensenyament defensa una baremació justa, equilibrada i meritocràtica, considera que els aprovats sense plaça han d’anar per davant a l’hora de la tria, tal com ho va decidir l’Assemblea.

Pel que fa a les condicions laborals, el curs passat es va introduir la novetat de dividir l’illa de Mallorca en cinc zones, de les quals se n’havien de triar, com a mínim, tres. UOB Ensenyament, després de fer una anàlisi exhaustiva de la divisió anterior, considera que Mallorca s’hauria de dividir en set zones. Els motius són separar el punts crítics d’embós a les hores punta (Via de Cintura, Túnel de Gènova i Carretera Inca altura Festival Park), afavorir que els treballadors puguin fer feina el més a prop possible del seu domicili habitual i facilitar així la conciliació familiar, reduir la distància dels desplaçaments amb l’objectiu de disminuir així la petjada de carboni i apropar el més possible la distància recorreguda a Menorca o Eivissa amb la que han de realitzar cada dia els interins que treballen a Mallorca.

Dins d’aquestes condicions, UOB Ensenyament insta l’Administració que es comprometi a què aquells docents que treballin cinc mesos i mig durant el curs, cobrin, cotitzin i puntuïn l’estiu, dret que es va perdre amb l’anterior legislatura i que s’ha de recuperar.

Respecte del tràmit d’adjudicacions de l’estiu, UOB Ensenyament troba convenient que els interins no hagin d’estar obligats a seleccionar totes les places de les funcions i zona geogràfica que tenen a la borsa i que han de poder participar també del tràmit urgent que es fa a continuació, pels següents motius: coherència amb els tràmits setmanal de substitucions, esmena d’errors (per part del docent) en la tria durant el tràmit d’adjudicacions i fer possible que un interí amb tots els requisits que ha quedat sense plaça pugui ampliar la seva tria de preferències quan ja s’ha adjudicat per primer cop. UOB Ensenyament exigeix uns tràmits àgils, transparents i una gestió informàtica eficient que assegurin el benestar docent.

UOB Ensenyament, davant la manca de docents de diferents especialitats, continua reclamant una revisió exhaustiva de l’annex IV de la Resolució d’Interins: a Secundària i probablement també a la Formació Professional, s’ha introduït en moltes especialitats la possibilitat que la docència sigui impartida per professorat d’altres especialitats que hi tenen poca o cap de relació. Aquesta situació té conseqüències negatives en la qualitat educativa, ja que l’annex IV no està elaborat amb un criteri pedagògic orientat a mantenir o millorar aquesta qualitat, sinó més aviat amb l’objectiu de cobrir places a qualsevol cost, encara que això impliqui un empitjorament de l’ensenyament que reben els alumnes.

Per aquest motiu, l’annex IV hauria de ser elaborat per persones expertes en cada àmbit i amb criteris clars de coherència pedagògica, de manera que, tot i facilitar la cobertura de places, es garanteixi una correspondència adequada entre les especialitats del professorat i les matèries que aquests poden impartir.

UOB Ensenyament continua instant l’administració a desenvolupar els punts que manquen de l’Acord Marc que afecten a tots els docents i que afecten principalment els interins, com són els dies sense sou o les llicències per estudis, entre d’altres. A més, UOB Ensenyament lluitarà per igualar les condicions sociolaborals dels interins respecte dels funcionaris de carrera.

Palma, 9 de gener de 2026

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

La pau digital no és un privilegi: la desconnexió digital és un dret.

4 de desembre de 2025

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 334/2025

Circular 334/2025

Vivim immersos en la cultura de la immediatesa. Les plataformes digitals són obertes les vint-i-quatre hores i els missatges arriben de manera instantània. El col·lectiu docent té la sensació que “sempre ha d’estar disponible”, percepció que ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una normalitat alarmant.

En aquest context i davant aquest fet, UOB Ensenyament veu la figura del docent sotmesa a una pressió invisible, però constant, on el dret a la desconnexió digital no és només una qüestió legal, sinó més aviat una necessitat urgent per preservar la dignitat professional, l’equilibri personal i la salut mental dels i de les docents.

Jugar amb la carta de la bona fe i la vocació docent dels claustres per part de tota la comunitat educativa implica mestres i professors que responen correus de manera immediata a les tantes de la nit, notificacions de plataformes oficials que arriben durant el cap de setmana, etc. Tot això col·loca, una vegada més, la figura del docent en el centre de la diana social, com si la seva disponibilitat fos il·limitada i la resposta immediata fos part intrínseca del seu deure professional. En realitat, però, converteix aquesta estratègia manipulativa en una vulneració directa del dret al descans i a la pau digital. Una realitat en què ressonen les paraules del filòsof Byung-Chul Han “Existim com un eixam digital d’individus aïllats, sense acció col·lectiva, sense sentit, en un soroll constant que ens atordeix”.

En aquest sentit, les lleis són clares, tant l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018 sobre el dret a la desconnexió digital a l’àmbit laboral, com l’article 18 de la Llei 10/2021 sobre treball a distància estableixen inequívocament que tots els treballadors, inclosos els empleats públics, tenen dret a desconnectar fora del seu horari laboral. Això implica limitar l’ús de les eines tecnològiques de comunicació i garantir el temps de descans, així com respectar la pau digital del col·lectiu docent, que viu enmig d’aquest soroll digital permanent. Més encara, la norma obliga les empreses —en aquest cas, la Conselleria— a elaborar una política interna de desconnexió, consensuada amb els representants dels treballadors, que inclogui formació, ètica i sensibilització en l’ús responsable de les TIC per evitar la fatiga informàtica. I aquesta no és la realitat. En aquest sentit, UOB Ensenyament ja va veure les orelles al llop i ho va deixar ben clar –vegeu la circular 298: (Des)digitalització del 18 de gener de 2024.

I aquest és un exemple més que demostra que la Conselleria, que és l’entitat o òrgan que hauria de ser qui definís de manera clara i uniforme els protocols de desconnexió digital, novament continua optant per la maniobra irresponsable i subtil de traslladar aquesta responsabilitat, disfressada d’autonomia pròpia de centre, a les escoles i instituts.

Com ja va denunciar UOB Ensenyament –vegeu la circular 299: Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg. I aquest és un exemple més que se suma a la llista. Un fet que provoca que cada centre ha d’improvisar protocols de gestió interna que han de reflectir dins el Projecte Educatiu de Centre (PEC) o la Programació General Anual (PGA).

Sense protocol clar, molts centres tenen automatitzats els seus canals de comunicació perquè arribi instantàniament al docent, sobretot al col·lectiu d’infantil i primària, la notificació de la família. Per aquest motiu, els infants tenen major dependència de la figura docent i la responsabilitat tutorial es veu seriosament incrementada.

Totes aquestes ambigüitats no fan res més que continuar generant inseguretat i culpa. Molts docents, per no “quedar malament”, se senten obligats a respondre per evitar malentesos, per no alimentar crítiques o queixes de famílies o equips directius. I així, la desconnexió es difumina. El descans real desapareix.

Tot això duit a la pràctica té unes repercussions molt clares i cares. Quan s’erosiona la frontera entre la feina i la vida privada o la conciliació familiar es genera desgast emocional i estrès en els docents, a més de provocar una gran sensació de culpa permanent i deteriorament de les relacions familiars provocada per la incomprensió social.

En conseqüència, UOB Ensenyament emfatitza que la desconnexió digital és molt més que apagar les notificacions: és un acte de respecte cap a la professió docent i una exigència imprescindible perquè el sistema educatiu funcioni amb humanitat, coherència i dignitat. Els drets hi són; només falta que es compleixin. La pau digital no és un luxe.

Per dignificar la tasca docent, UOB Ensenyament exigeix defensar la pau digital dels docents no com a deure, sinó com a dret.

En definitiva, UOB Ensenyament insta l’Administració a fomentar la cultura institucional de respecte als temps de descans. Ha de començar per deixar d’exigir —implícitament o explícitament— que el docent estigui disponible les 24 hores del dia. S’ha de desvincular definitivament el col·lectiu docent com a servei d’atenció permanent 24/7, sobretot la funció tutorial i especialment la dels docents que l’exerceixen a educació infantil i primària.

La Conselleria ha d’assumir d’una vegada per totes la responsabilitat legal d’elaborar una política clara i aplicable a tots els centres educatius, tal com estableix la normativa. És a dir, s’han de deixar les pràctiques que disfressen com a “autonomia de centre” allò que és una clara omissió de les seves funcions i garantir d’una forma definitiva l’ètica i la responsabilitat digital en l’ús de les eines TIC.

Palma, 4 de desembre de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Dignificació de la tasca docent. L’estafa de les 35 hores

23 d'octubre de 2025

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 333/2025

Circular 333/2025

La novetat d’aquest curs escolar, segons ha volgut vendre la Conselleria, és que els docents de les Illes Balears gaudeixen de la merescuda reducció de la seva jornada laboral a 35 hores setmanals. El col·lectiu sap i experimenta que aquesta reducció només és un miratge, lluny de la seva realitat. UOB Ensenyament no defallirà en la lluita fins a aconseguir una vertadera reducció de la jornada. Amb aquesta finalitat vol posar a l’abast del col·lectiu la cronologia del desenvolupament d’aquesta gran estafa.

Dimecres dia quatre de juny es va reunir la MSE per «negociar», entre d’altres, la reducció de la jornada laboral dels docents a trenta-cinc hores setmanals. Després que UOB Ensenyament demanàs la negociació d’aquest dret durant el passat curs i anteriors, l’Administració va convocar la part social de la MSE, sospitosament, pocs dies després de l’ignominiós acord entre el Partit Popular i VOX per aprovar els pressupostos a canvi de minoritzar encara més la llengua catalana al sistema educatiu i derogar la llei de memòria democràtica: l’enèsim pacte de la vergonya. A causa d’aquesta i d’altres circumstàncies, UOB Ensenyament va ser el primer sindicat a abandonar la Mesa Sectorial d’Educació, donat que no estava disposat a negociar propostes que menystenen la dignitat del col·lectiu docent, ni tolerar nous atacs cap a la llengua catalana.

Dotze dies després, dilluns dia setze de juny, es va tornar a reunir la MSE per tractar de nou, entre d’altres, la reducció de jornada a 35 hores. La proposta de la Conselleria va consistir simplement a reduir dues hores i mitja la jornada setmanal, que passaria de trenta-set hores i mitja a trenta-cinc. Emperò la distribució d’aquesta reducció no va ser proporcional. Una hora i mitja —és a dir, un 60 % de la reducció— s’aplica a les hores de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, etc., que no han de ser necessàriament presencials, i passen a sis. UOB Ensenyament va apuntar dues coses: aplicar una reducció del 60 % de les dues hores i mitja damunt un 20 % de la jornada és un insult a la intel·ligència de tot el col·lectiu; sobretot tenint en compte que aquestes set hores i mitja són insuficients. En termes relatius, la reducció hauria de ser de mitja hora —i les dues restants de les de permanència al centre—. Si en comptes de mitja hora, se’n redueix una i mitja, l’Administració s’aprofitarà —encara més— de la responsabilitat i professionalitat del col·lectiu, que fa les hores a casa que faci falta. Davant les enèrgiques queixes i la forta pressió exercida per UOB Ensenyament, el conseller es va comprometre a títol personal a no tancar aquest punt 26 del segon Acord Marc i a tornar-lo a negociar el curs que ve, el mes de febrer com a tard, i de cara que apliqui el curs 26-27, abans de tancar la quota de l’esmentat curs, per obrir així la possibilitat de dur a terme una reducció efectiva de la càrrega lectiva que suporten els docents. Llavors, atès el compromís que va adoptar el senyor conseller, UOB Ensenyament va ser incaut, el va creure, i va decidir canviar el seu sentit del vot en contra a l’abstenció.

La sorpresa va arribar el passat dijous, dia 28 d’agost, quan la MSE va fer la reunió de principi de curs, en la qual UOB Ensenyament va fer un repàs d’alguns dels punts més importants del curs 24-25 emmarcat dins la campanya per la dignificació docent que va iniciar l’esmentat curs. UOB Ensenyament es va endur una sorpresa molt desagradable quan el conseller va dir, sense cap rubor, que ell mai havia dit que es replantejaria la reducció a trenta-cinc hores. Ans al contrari, va dir que la part social s’oblidi de la reducció de les hores de docència directa. Va dir que no hi havia cap possibilitat que això passàs. També va aprofitar per dir que sí que convocaria els sindicats per imposar un pla d’absentisme laboral per perseguir el professorat més malaltís. Sembla que al col·lectiu, que és gandul, se l’ha de controlar i se li ha de fer, si això és possible, una fiscalització més dura.

Per tot això, dia setze de juny, el senyor conseller va mentir als sindicats, i ho va fer a la seva cara, com va demostrar dia vint-i-vuit d’agost, que va mostrar el llautó. Ahir deia blanc, avui diu negre.

A l’Estat espanyol ja hi ha algunes comunitats autònomes que han aplicat la reducció com ara el País Basc, La Rioja, Castella i Lleó, Múrcia o Andalusia. «Paradoxalment», la mesura de la Conselleria és exactament la mateixa que ha aplicat una altra comunitat autònoma governada pel PP, mesura que no aporta res a la millora sociolaboral dels docents. Val recordar que quan la jornada era de 37,5 hores, 30 (el 80% de la jornada setmanal) eren de permanència al centre, en el cas de d’Infantil i Primària, i 7,5 (el 20% de la jornada setmanal) de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, burocràcia, etc., que no necessàriament s’havia de romandre al centre. Doncs la Conselleria, comandada pel senyor Antoni Vera, ha «reduït» la jornada 2,5 hores i ha passat de 30 + 7,5 a 29 + 6. Una vegada més ha fet un joc de trilers, i ha assignat un 60% d’aquesta reducció (1,5 de les 2,5 hores de reducció) a les ja de per si insuficients 7,5 hores que no s’ha de romandre necessàriament al centre i durant les quals els docents omplen graelles —sense entrar a valorar la seva utilitat—, preparen activitats, corregeixen exàmens, es comuniquen amb les famílies i un llarg etcètera que fa que les antigues 7,5 hores (actualment 6) no bastin i la jornada setmanal real sigui més llarga que el que estableix la relació contractual. Per ser una reducció proporcional, i justa, s’hauria de passar de 30 + 7,5 a 28 + 7. La proposta de UOB Ensenyament, i en la línia d’altres comunitats autònomes que han aplicat la reducció d’una manera lògica i no insultant a la intel·ligència del col·lectiu, és, en primera instància:

Primària → 23 hores lectives + 5 complementàries + 7 no necessàriament de permanència.

Secundària → 24 dedicades a activitats lectives i complementàries + 4 no sotmeses necessàriament a horari fix (dedicades a les reunions d’equips docents, tant en sessió ordinària com en sessió d’avaluació, reunions de claustre i altres activitats en el centre degudament programades i verificables) + 7 no necessàriament de permanència.

En una segona fase d’implantació és necessari disminuir en una unitat les hores de docència directa amb alumnes, per així arribar a un escenari de 22 hores lectives a Primària, i 17-20 hores de docència directa amb, en ambdós casos, les seves CHL corresponents a Secundària.

UOB Ensenyament vol deixar palès que aquest escenari no és cap regal, sinó una reivindicació justa a favor dels drets sociolaborals d’un col·lectiu cada vegada més castigat. Quan és un fet que els problemes de provisió educativa no fan més que augmentar, cal prendre la iniciativa en l’aplicació de mesures que són, simplement, justes. UOB Ensenyament espera que per resoldre aquests problemes de provisió no s’apliquin mesures estrafolàries al més pur estil trumpista com les que s’han plantejat a la capital del regne d’Espanya, on la reaccionària presidenta Ayuso ha proposat que facin classes de matemàtiques els jubilats o persones laboralment actives, encara que no compleixin els requisits de titulació. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats que s’apliqui la reducció de manera justa, com ja han fet altres comunitats, com ara el País Basc o La Rioja.

Palma, 23 d’e juny’octubre de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Dignificació de la tasca docent (IX). Llibertat de càtedra

12 de juny de 2025

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 331/2025

Circular 331/2025

Hi ha una afirmació del tot certa que, com a societat, sovint se’ns oblida, o que alguns intenten que se’ns oblidi —qui sap si per ignorància, mala voluntat o una combinació d’ambdues—, que és la següent: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.

L’etimologia de les paraules, en aquest sentit i tal com ens recorda Irene Vallejo en aquest article, és clarificadora: mestre prové de magister, i aquesta de magis, és a dir, allò gran, allò que és important. Per contra, ministre prové de minus, és a dir, de menys. Així doncs, el mestre s’ocupa d’allò que és important, mentre que el ministre s’ocupa de les minúcies. En cap cas UOB Ensenyament vol dir que les lleis educatives no siguin importants; però és imprescindible que les lleis siguin una eina útil, no un entrebanc, com han demostrat ser durant les darreres dècades. Per altra banda, ensenyar té una definició molt clara: Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Avui en dia, l’obsessió dels polítics per controlar, regular i fiscalitzar allò que fan els docents dins l’aula ha arribat a límits malaltissos: lleis i més lleis que, lluny de resoldre els múltiples problemes que té el sistema educatiu, empantanen la tasca dels docents mitjançant directrius poc clares, normes i metodologies etèries i burocràcia a manta. Per si tot això fos poc, el sector més reaccionari de l’espectre polític demana una intervenció —ehem, censura— directa de les famílies en els continguts que s’han d’ensenyar a l’escola, fet que UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència (ho podeu llegir aquí i aquí).

A tot això, s’hi afegeix un altre fenomen preocupant: la progressiva pèrdua de llibertat metodològica. Molts docents es veuen obligats a aplicar metodologies “innovadores”, sovint imposades des dels despatxos de l’Administració o des d’assessoraments externs allunyats de la realitat d’aula. Aquestes metodologies, presentades com la panacea educativa, esdevenen en molts casos una nova forma de control, que ignora el criteri professional dels docents i desautoritza pràctiques contrastades per l’experiència. En lloc de fomentar l’autonomia pedagògica, es promou una uniformització forçada que buida de sentit la llibertat de càtedra.

El docent és el que sap de la seva matèria, i és el que sap com i què ha d’ensenyar; no requereix de lleis fetes per gent sense coneixement de causa. Un dels nombrosos motius de la falta crònica de docents que s’està escampant per l’estat espanyol i per Europa (ho podeu llegir aquí, aquí, aquí, aquí…) és precisament que s’ha desvirtuat l’essència de la feina docent. Cada dia és més una realitat que als docents no se’ls permet ensenyar: les hores necessàries per preparar les classes i els materials, així com corregir amb garanties, són minses i insuficients, i les han de malgastar amb paperassa inútil i reunions estèrils. A això cal afegir-hi que la consideració social dels docents ha caigut en picat: les manques de respecte cap als professionals de l’educació, així com les agressions, augmenten cada dia (ho podeu llegir aquí). A pesar que s’ha reduït dràsticament el nivell d’exigència amb el pas dels anys, les taxes d’abandonament escolar continuen essent alarmants (ho podeu llegir aquí). Als docents ja no se’ls demana que ensenyin, basta que entretinguin els infants mentre els seus pares treballen.

Per altra banda, i això és especialment greu, en els darrers anys la societat en general ha experimentat un retrocés en l’àmbit ideològic, que es reflecteix, com és d’esperar, a l’àmbit educatiu. El creixement de l’extrema dreta i el seu discurs tradicionalista ha naturalitzat comentaris xenòfobs, homòfobs i sexistes entre l’alumnat (podeu veure’n un exemple recent aquí). Cada cop és més habitual que determinades actituds discriminatòries es manifestin amb impunitat, ja sigui a través de comentaris ofensius, rebuig a determinats continguts curriculars o fins i tot boicot a activitats educatives que promouen la igualtat i la diversitat. Les aules, que haurien de ser espais de diàleg, esdevenen escenaris de confrontació ideològica que dificulten la tasca docent i l’aprenentatge en valors democràtics.

Així mateix, les intromissions dels dogmes religiosos interfereixen en la llibertat dels docents. UOB Ensenyament sempre ha defensat una educació laica (ho podeu llegir aquí i aquí). Les creences religioses imposen límits ideològics al desenvolupament de continguts curriculars. No hi ha un dogma més perillós que un altre: l’integrisme religiós toca a la porta a través del PIN parental que el partit feixista VOX pugna per introduir al sistema educatiu o de denúncies interposades pels cans de presa de l’extrema dreta (ho podeu llegir aquí). Per altra banda, importants temes socials com l’avortament, la igualtat de gènere o el matrimoni homosexual són temes considerats tabú per moltes religions. Tot això genera pressions cap al professorat a l’hora de tractar aquestes qüestions, que són transversals. Aquesta realitat té conseqüències en la qualitat educativa i provoca que els docents limitin la seva llibertat d’expressió i s’autocensurin, adaptant els continguts o obviant allò que saben que a les aules pot resultar polèmic per la intolerància d’una part dels alumnes o de les seves famílies.

L’Administració i Inspecció Educativa també són responsables d’aquesta deriva, perquè no protegeixen la llibertat de càtedra dels docents de forma ferma i clara davant d’aquestes situacions. El professorat ha de poder abordar amb rigor i esperit crític aquells continguts que consideri rellevants sense por de patir represàlies, ni per part de les famílies ni per part de l’Administració.

A les Illes Balears hi ha però encara una dificultat afegida: l’ús de la llengua pròpia, el català. Sovint, els docents que usen el català pateixen els retrets i rebuig de part de l’alumnat i de les famílies (ho podeu llegir aquí) que menystenen el Projecte Lingüístic de Centre i que han de sentir a dir, encara, que aprendre la llengua de la nostra terra és un desavantatge o un impediment inútil. Per pegar l’estocada final, la Conselleria d’Educació i Universitats no ha tengut altra idea que posar en marxa un Pla de Segregació Lingüística que, emparant-se en una suposada llibertat d’elecció de llengua, no farà altra cosa que obligar a part dels docents a fer les classes en castellà.

Les lleis educatives en vigor, com ara la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) o la LOMLOE fan referències, per bé que sovint velades, a la llibertat de càtedra i a l’autonomia docent. Així, la primera estableix, només a tall d’exemple, a l’article 3 i com a principis generals, pedagògics i organitzatius:

g) El respecte a la llibertat d’ensenyament i la llibertat de creació de centres.
h) La llibertat acadèmica del professorat en el marc dels ensenyaments regulats en aquesta llei […]
i) El pluralisme educatiu dins els límits d’aquesta llei i la normativa vigent.

Així mateix, a l’article 58, punt 4, estableix: El personal docent ocupa la posició preeminent en l’exercici de les seves funcions docents i gaudeix d’autonomia, dins els límits que determinen la legislació i el projecte educatiu de centre.

Per la seva banda, la LOMLOE estipula (Pàgina 13, U bis, 2.)
«2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, humans i materials, les condicions ambientals i de salut del centre escolar i el seu entorn, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.»

Tot això queda molt bé sobre el paper, però la realitat és una altra: burocràcia, censura, sobrecàrrega de treball i limitació cada dia major de la llibertat acadèmica, així com una falta de recursos —tant materials com humans— flagrant. Així mateix, la llibertat metodològica que aquestes lleis aparentment garanteixen queda sovint en paper mullat, atès que es dilueix sota la pressió per aplicar models pedagògics concrets, sovint desconnectats de la realitat educativa i imposats com a condició per accedir a formació, finançament o reconeixement institucional. L’Administració es preocupa molt per la llibertat de centre (generalment per eludir les seves responsabilitats o per evitar conflictes amb les famílies o els equips directius), però no promociona ni protegeix com toca la llibertat de càtedra dels docents.

UOB Ensenyament defensa que els docents puguin ensenyar amb llibertat i sense pressions ni imposicions provinents d’altres sectors, i que el pluralisme ideològic sigui una eina essencial per a garantir una educació crítica, laica i compromesa amb els valors democràtics. Per aquesta raó, UOB Ensenyament exigeix a l’Administració que garanteixi el dret del professorat a la llibertat de càtedra, que és un dret reconegut en l’article 20.1 apartat c de la Constitució espanyola, i que faci palesa aquesta defensa de facto. Això inclou no només la llibertat d’expressió i de tractament dels continguts, sinó també la llibertat metodològica: cada docent ha de poder decidir com transmetre el coneixement, en funció del seu context, experiència i criteri professional, sense imposicions ni modes pedagògiques uniformitzadores.

Palma, 12 de juny de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Dignificació de la tasca docent (VIII). Millora de la imatge docent

22 de maig de 2025

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 330/2025

Circular 330/2025

En els darrers anys, la imatge dels docents ha passat de considerar-se com la d’uns professionals clau per al futur i un pilar per a la societat, a convertir-se en la d’un cos de funcionaris que es queixen per vici i sense cap motiu, amb moltes vacances i una suposada manca de dedicació. Aquesta percepció distorsionada, alimentada per tòpics i generalitzacions injustes, ha anat arrelant en l’opinió pública fins al punt que la professió ha perdut prestigi, la confiança en la figura del docent s’ha afeblit i, el que és més preocupant, la societat sembla donar poc valor a la tasca que duen a terme.

Des de UOB Ensenyament denunciem aquest empitjorament de la imatge dels professionals de l’ensenyament i exigim el reconeixement social i institucional que mereix una professió fonamental per al futur.

El deteriorament de la figura docent

Avui en dia, aquesta imatge professional desprestigiada s’ha estès també a les famílies, que posen en dubte la professionalitat del docent, fet que posa en evidència una preocupant manca de confiança en la seva figura. A més, aquest desprestigi també es fa palès en l’alumnat, amb actituds despectives o desafiants que han augmentat considerablement. En ignorar l’autoritat del docent, aquestes actituds dificulten greument la construcció d’un clima propici per a l’aprenentatge. En part, aquesta falta d’autoritat prové de les instruccions poc clares que dona l’Administració. Aquest fet fa que sovint el professorat estigui mancat d’eines eficients per gestionar la disciplina dins l’aula. Si hi afegim una societat que confon educar en valors amb ser permissiu, el resultat és una desconfiança creixent i una motivació cada cop més baixa entre molts docents.

A tot això s’ha d’afegir que el terme de “vocació docent” s’empra, per part de l’Administració, com a excusa imperial per sobrecarregar els docents de tasques burocràtiques i responsabilitats que excedeixen les possibilitats reals de la seva capacitat. Per citar alguns exemples: les famoses proves IAQSE, els informes de tutoria, les formacions i reunions, les estadístiques trimestrals, els claustres ordinaris, els claustres pedagògics, la resolució de conflictes interns i externs dels alumnes i un llarg etcètera. Fa l’efecte que les 7,5 h estipulades (que no basten ni per començar) perquè el docent faci tasques a casa, l’Administració les veu com un excés d’hores o un privilegi i s’oblida que aquestes hores són per al que veritablement és la tasca docent: preparar classes i corregir proves.

Conseqüències: saturació i manca de relleu generacional

Aquesta sobreexplotació té conseqüències evidents: més malestar, estrès, ansietat i esgotament de tot el claustre, entre d’altres. Quan aquesta situació deriva en un cas de burnout i acaba en una baixa mèdica, sovint no es percep com un missatge d’alerta, sinó com un nou pretext per alimentar els tòpics que menystenen la professió. Així, es perpetua un cercle viciós que afebleix encara més la dignitat docent i la seva imatge social.

A més, aquestes baixes docents triguen setmanes o mesos en cobrir-se pel fet que les llistes d’interins de moltes especialitats —sobretot les de les matèries científiques com matemàtiques, física i química, tecnologia o branques tècniques d’FP— estan buides. De la mateixa manera, no és d’estranyar que el nombre d’aspirants opositors sigui menor al de les places convocades en moltes matèries.

Aquestes dades evidencien que el valor de la tasca docent ha decaigut en picat, ja no és una professió atractiva. Els nous titulats universitaris es decanten per les condicions sociolaborals i econòmiques més beneficioses de l’empresa privada. Tanmateix, damunt paper, la legislació reconeix la importància del col·lectiu docent en l’article 104 de la LOE on estableix que “les administracions educatives vetllaran perquè el professorat rebi el tracte, consideració i respecte d’acord amb la importància social de la seva tasca i adoptin les mesures necessàries per desenvolupar adequadament la seva funció”. UOB Ensenyament es demana on són aquestes mesures i ja es cansa de veure com tot això queda en paper banyat. Per tal d’evitar que el Protocol d’agressions als docents es converteixi en un simple tràmit i, únicament, s’empri per abocar dades en l’àmbit de la professió docent, UOB Ensenyament restarà vigilant a l’evolució i al grau de consecució de l’objectiu principal d’aquest (articular els mecanismes de protecció, assessorament, assistència i suport al personal docent).

El paper dels mitjans de comunicació

A més dels factors interns al sistema educatiu, també cal destacar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de la imatge docent. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ajuden a revertir aquesta percepció. Només cal comparar les notícies relacionades amb el funcionariat d’altres àmbits (com el sanitari, la seguretat o la justícia) dels quals es projecta una imatge d’imprescindibles, valuosos i essencials per a la societat. En canvi, algunes informació que es difon sobre l’àmbit educatiu sovint projecta una imatge negativa, allunyada de la realitat i de la complexitat de la nostra feina. UOB Ensenyament ja va fer front en el passat al populisme que vol desacreditar la imatge docent mitjançant un comunicat de premsa. De la mateixa manera, ho fa visible a través de #docentsenelpuntdemira, un recull de notícies de premsa difamatòries en el mateix sentit.

Així mateix, la societat no qüestiona la diagnosi d’un metge o la sentència d’un jutge. Emperò, en el cas dels docents, sí que se senten amb total impunitat de dubtar de la metodologia emprada, el tipus d’activitats, la forma d’explicar i la forma d’avaluar. Això suposa un menyspreu de la nostra professionalitat i autoritat en l’exercici de la nostra tasca educativa.

Conviure diàriament dins d’aquest clima d’hostilitat no és beneficiós per a ningú. Per això, UOB Ensenyament veu imprescindible i urgent retornar la dignitat i recuperar la bona imatge social que es mereix la figura del docent. Si no, la conseqüència d’això no serà només un problema laboral dels docents, sinó una emergència educativa que afectarà tota la societat del present i del futur.

Si un docent no és respectat, és evident que alguna cosa falla en l’educació en valors. En aquest sentit, el sentiment de desprotecció es fa palesa quan s’exigeix als docents escolta activa, empatia i comprensió davant la manca d’esforç i la poca tolerància a la frustració de l’alumnat. Aquest sentiment de desprotecció i impotència és real. Tanmateix, UOB Ensenyament es demana: qui escolta els docents?

Per tot això, UOB Ensenyament considera imprescindible reivindicar la millora la imatge docent.

Conclusions

Ha fet Conselleria la reflexió de quins resultats de futur es poden preveure si seguim aquesta tendència de desprotecció i desprestigi cap a la professió docent? La figura del docent és —i ha de continuar essent— un pilar essencial per a construir i conviure en una societat de futur.

Posar la primera pedra per mantenir dret i fort aquest pilar fonamental deteriorat és feina de l’Administració. Per començar, ha de fer tota la feina que té pendent, des de donar un veritable suport i poder als claustres, és a dir, l’autoritat dins l’aula; millorar les condicions sociolaborals a l’altura de la seva responsabilitat i que torni a ser una feina atractiva i ben considerada.

Finalment, UOB no vol dir que els docents hagin de ser glorificats o venerats, perquè tampoc ho necessiten. Però sí que necessiten la col·laboració objectiva dels mitjans de comunicació per, com a mínim, difondre una imatge justa i realista de la seva veritable tasca i de la responsabilitat que comporta la dedicació i bona voluntat —dins i fora l’aula— per elevar la qualitat educativa dins aquest clima d’hostilitat actual.

Palma, 22 de maig de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Acord marc: La Conselleria prioritza la persecució del col·lectiu

18 de març de 2025

by Unió Obrera Balear

Ahir, dilluns 17 de març de 2025, es va reunir la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, el conseller d’educació, Antoni Vera, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez, el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores, el cap de servei, Miquel Bujosa i el cap de servei de Serveis Jurídics, Luis Riera. El punt únic de l’ordre del dia va ser la revisió de seguiment del segon Acord Marc.

Carrera professional.

Per part de UOB Ensenyament vàrem demanar:

L’avançament de l’abonament del 2n tram a gener de 2025 i del 3r tram a setembre de 2026 d’acord amb el calendari previst a l’Acord marc, de la part consolidable.
La revisió de les quantitats dels trams de la part consolidable per tal de tendir a una equiparació amb la resta dels treballadors de funció pública.
Respecte a la part no consolidable vam sol·licitar eliminar la referència que les funcions addicionals de coordinació no s’hagin d’exercir al mateix centre. Recordem que ara ve marcat que per poder cobrar la part no consolidable el docent ha d’estar durant 2 cursos a un mateix centre.

La resposta per part de Conselleria va ser negativa, no ho avançaran perquè els recursos són els que són.

Carrera professional inspecció

Punt resolt.

Increment retributiu

En aquest punt la Conselleria ens va fer saber que a la nòmina del mes d’abril ens pagaran els endarreriments de 2025 en caràcter retroactiu a l’1 de gener de 2025. La recuperació de les retallades del 2020 i del 2021 seran retribuïdes en dos pagaments, el juny de 2025 i el juny de 2026.

Incompatibilitats complement de tutoria/cap de departament

Punt resolt.

Millora plantilles

Podeu veure el Resum de la Mesa aquí.

Convocatòria oposicions per illes

Punt resolt.

Reducció 50% taxes oposicions

Punt resolt.

Procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de professors de secundària.

Per molt que per a l’Administració és un punt resolt per a UOB Ensenyament no és així. Demanem una equiparació salarial dels docents del cos 0598 (especialitats singulars) amb el professorat de secundària i que l’Administració plantejàs la plena integració del cos 0598 al 0590 al Consell Interterritorial d’Educació. Varen insistir que això no està redactat al document ni signat per l’Administració així, per tant, no acceptaran la revisió d’aquest punt perquè per a ells està resolt.

9. Substituts exprés

Punt resolt.

10. Hores secundària (18 hores)

Punt resolt.

11. Hores primària

UOB Ensenyament va recordar que el primer trimestre ens varen dir que ho calcularien a 24,5 hores. UOB Ensenyament no hi està d’acord perquè al punt 11 en el curs 2024-2025 s’especifica que el màxim de períodes de docència directa d’un docent a jornada completa serà de 23. Així, els vàrem fer saber que no estan complint l’acord perquè segons el principi de bona fe, se sobreentén com a 23 hores lectives i no de docència directa. La Conselleria va dir que hi treballarien, però que no ens podien dir amb exactitud si ho calcularan a 24,5 hores.

12. Places difícil cobertura Eivissa i Formentera

Després de l’Acord signat a la Mesa de l’Empleat Públic, que ha suposat l’increment del complement d’insularitat, vàrem demanar com es desenvoluparà: quan es començarà a cobrar i de quina manera. A més, vàrem voler saber si aquest complement absorbirà el complement de difícil cobertura. La resposta va ser que, en principi, el complement d’insularitat es cobrarà a partir del 2026 i que en cap cas el cobrament d’un complement exclourà el cobrament de l’altre.

13. Reducció progressiva ràtios

En aquest punt vàrem recordar a l’Administració que encara no disposam d’un pla de reducció de ràtios i que durant el 2n trimestre de cada curs escolar s’ha de fer el seguiment de la situació de les ràtios als centres educatius. El conseller s’ha compromès a fer una reunió amb la Direcció General de Planificació i Centres per donar-nos tota aquesta informació.

14. Auxiliars administratius CEIP

Punt resolt.

15. Llicències per estudis

Fa quasi dos cursos que la Conselleria ens diu que ens presentarà un pla i, per variar, aquest pla no arriba. Ahir ens van tornar a dir que ens convocaran a Mesa i ens presentaran un esborrany. UOB Ensenyament va ser molt clar: no acceptem establir un rànquing de prioritats pel que fa a les propostes de l’Acord Marc, ja que això suposaria un risc imminent d’incompliment d’algunes de les propostes que s’hi inclouen. No obstant això, vàrem recordar a la Conselleria que és urgent iniciar, almenys, la negociació de les llicències no retribuïdes, demanda que ja es va fer en el seu moment i que intenten posposar en el temps per falta de recursos.

Per altra banda, la millora permanent del sistema educatiu a la nostra comunitat autònoma és un objectiu irrenunciable, però sembla que per a la Conselleria d’Educació i Universitats no és una prioritat. Des de UOB Ensenyament ens preguntem com pot ser que la comunitat autònoma de les Illes Balears, que és la segona en el rànquing de comunitats que aporten més al finançament autonòmic no tingui aquest tipus de llicències per al professorat. Aquest tipus d’ajudes han de ser un element indispensable per al desenvolupament personal i professional del professorat. El conseller ens ha deixat clar que aquestes llicències no seran infinites, sinó que en presentaran un nombre determinat cada any.

UOB Ensenyament en aquesta reunió de seguiment de l’Acord Marc va suggerir a l’Administració que indagàs quines són les llicències que tenen desenvolupades altres comunitats autònomes com Extremadura i València, entre d’altres.

16. Revisió Fons Social i 17. Habitatge Eivissa i Formentera.

La Conselleria va ajuntar aquests dos punts. La prioritat del conseller és ajudar tots els docents de Formentera, que és on més costa cobrir les places. Varen afirmar que ens presentaran propostes i tenen pendent revisar el D128/2002 i estudiar les ajudes de lloguer per a la gent desplaçada. Han admès que volen arribar a un acord.

18. ½ jornada voluntària per a tot el personal docent

Vàrem continuar insistint en el fet que aquest dret s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. L’Administració continua amb la seva capciosa interpretació que els interins poden renunciar a places de jornada sencera i optar a mitges jornades. No acceptam de cap de les maneres l’afirmació feta per la Conselleria de donar aquest punt per resolt i, per això, vàrem deixar palès que si no volen acceptar la reducció de jornada per als docents interins, que l’acceptin almenys per a funcionaris en pràctiques.

19. Mecanismes organitzatius reducció hores interins majors de 55 anys

La Conselleria donava aquest punt per resolt, però UOB Ensenyament va insistir en el fet que no tots els docents majors de 55 anys poden demanar i gaudir en les mateixes condicions de la reducció horària per causa de la seva edat. A primària aquest fet no és tan notori perquè es poden donar hores de quota, però a secundària no. Així, la Conselleria ens va dir que als docents de secundària se li lleven hores complementàries i que si hi ha qualque docent que no pot gaudir d’aquesta reducció els ho facem saber i ells ho arreglaran.

20. Permisos de maternitat/paternitat de mitja jornada.

Punt resolt.

21. Any sabàtic.

El gaudi de l’any sabàtic està més enfora que mai. La Conselleria ens va deixar ben clar que primer ens presentarien un esborrany per a les llicències per estudis retribuïdes i no retribuïdes i més endavant, l’esborrany per a negociar l’any sabàtic. Necessiten estudiar-ho i no es volen fermar les mans. De totes maneres, el conseller ha dit que intentarien que fos aquest curs escolar.

22. Complement de tutoria

En aquest punt UOB Ensenyament tenia quatre aportacions:

Increment de la quantia del complement específic singular.
Cobrament íntegre del complement per qui fa ½ jornada. Els docents a mitja jornada que són tutors fan una acció tutorial completa, no mitja funció tutorial. Per tant, no acceptam tecnicismes per negar aquest dret i si és necessari, que es dupliqui el complement a la nòmina (dos mitjos complements).
Afegir el càrrec de la cotutoria perquè es pugui fer efectiu el cobrament del complement de tutoria a un i a l’altre.
Desburocratització de l’acció tutorial.

La nostra sorpresa va ser quan el conseller va dir que augmentaven el complement dels tutors a 60 €/mes. A més, tots els docents que estant a mitja jornada facin de tutors també percebran el complement específic singular sencer. Cal dir que no podrem cantar victòria fins que aquest complement no passi per retribucions i es doni el vistiplau.

Respecte a les cotutories, van continuar insistint que aquestes no existeixen administrativament i que només és en l’àmbit intern del centre. Així, no seran retribuïdes econòmicament.

23. Catàleg de malalties professionals.

Per molt que la Conselleria ens ha dit que no tenen competència en aquest tema (és del ministeri) emperò de totes maneres ens faran una proposta convocant-nos a una mesa tècnica.

24. Eliminació penalització retributiva. Pla d’absentisme.

Des d’UOB Ensenyament donàvem aquest punt per resolt, però ens van informar que hi resta pendent elaborar un protocol d’absentisme i que ens convocaran a Mesa. Ens sorprèn que l’Administració dediqui tants esforços a treballar punts que estan resolts i, en canvi, en posposin d’altres que ja haurien d’estar enllestits. Tot això és perquè volen equiparar-nos amb els funcionaris de la CAIB. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut.

25. Permisos i assumptes propis.

Dins aquest punt es poden diferenciar els permisos retribuïts i els no retribuïts. D’aquests darrers no hi va haver cap novetat perquè els funcionaris de carrera ja ho gaudeixen i la nostra demanda que els funcionaris interins també ho puguin gaudir ens van dir que hi ha sentències fermes suficients per denegar-les.

Respecte als permisos retribuïts, la Conselleria ens va fer saber que tots els docents tenim dies retribuïts (moscosos segons ells) durant Nadal i Pasqua. UOB Ensenyament va dir que en cap cas aquests dies es poden considerar com a dies de lliure disposició i què no acceptarem aquesta proposta. Per variar, la Conselleria ens va contestar que ens convocaria per tractar-ho.

26. Retorn a les 35 hores.

UOB Ensenyament exigeix el retorn a les 35 hores i de facto, que les hores de presencialitat als centres es redueixin de manera proporcional a la reducció de la càrrega laboral general.

S’ha firmat l’acord a funció pública de 35 hores i és per això que els docents hi tenim dret. Altra volta, la Conselleria ens va dir que ens presentaran, abans d’acabar el curs, una proposta. De totes maneres, UOB Ensenyament té ben clara la seva postura.

27. Pla post-estabilització

Punt resolt.

28. Formació específica per especialitats

Vàrem fer saber a la Conselleria que trobàvem a faltar formació específica per a docents de Secundària. La seva resposta va ser que s’estan oferint més formacions que mai i que els podem fer suggeriments. També varen dir que fins i tot els sindicats oferim formacions. Aquí UOB Ensenyament va recordar que no és el seu cas i que, per principis, no mercadejam amb la formació dels docents.

29. Competència Digital Docent

La Conselleria ens va dir que ja s’han acreditat més de catorze mil docents. UOB Ensenyament va posar èmfasi en el fet que si la competència digital puntua als diferents barems han d’obrir totes les acreditacions i nivells perquè tots els docents tenen els mateixos drets.

30. Pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius.

Aquest punt continua sent una línia vermella per a UOB. Hi ha una gran necessitat d’un pla de xoc per potenciar l’ús de la llengua catalana a un context d’emergència lingüística com aquesta. Així, UOB va demanar la retirada del Pla Pilot de Lliure elecció de Llengua per ser incongruent amb el pla de xoc.

UOB insta l’Administració a abandonar la col·laboració amb les iniciatives polítiques que cerquen la minorització del català i deixar de contradir l’Estatut de les Illes Balears.

31. Protocol d’agressions

Punt resolt.

32. Pla d’igualtat i de conciliació

Aquest divendres 21 de març ens han convocat per crear la comissió de seguiment.

33. Pla de simplificació burocràtica

En aquest punt, el director general ens va fer saber que estan treballant amb Sèneca, un nou sistema de gestió administrativa i educativa. Ens el presentaran a final de curs i tenen pensat que es desenvolupi el pla de gestió econòmica dels centres, els serveis complementaris i l’escolarització.

Punt 34. Seguiment LOMLOE

UOB Ensenyament va fer arribar les seves aportacions a la Mesa pertinent.

Punt 35. Pla d’infraestructures

Per la Conselleria d’Educació és un punt resolt, però UOB Ensenyament ha exigit que es formi una subcomissió de seguiment específica perquè hi hagi un seguiment i transparència de tot el procés.

Punt 36. Pla de climatització de centres

Al març ens havien de presentar l’avaluació feta per part de la UIB emperò la Conselleria encara no té els informes. Ens van fer saber que tan bon punt els tinguin ens convocaran i ens proporcionaran tota la informació.

Reunió de la comissió de seguiment de l’Acord Marc buida de contingut

29 d'octubre de 2024

by Unió Obrera Balear

Ahir, dilluns 28 d’octubre de 2024, es va reunir la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores. El punt únic de l’ordre del dia va ser la revisió de seguiment del segon Acord Marc.

Abans de començar a desglossar la reunió punt per punt, UOB Ensenyament vol mostrar el seu neguit i indignació amb el transcurs de la negociació i el tarannà despòtic de l’Administració. UOB Ensenyament vol recordar que la Conselleria va cedir alliberats extra a les forces sindicals signants de l’Acord marc amb l’objectiu de treballar-lo i desenvolupar-lo segons el calendari establert. De què serveix que l’Administració convoqui els sindicats a una reunió on no es fa gairebé res? A una reunió on les evasives, les excuses de mal pagador i els subterfugis de l’Administració per no complir els acords signats es reprodueixen com els caps de la bèstia de Lerna. La reunió d’ahir va ser una rèplica de la Mesa del juny passat: l’Administració no fa els deures i pretén eludir la seva responsabilitat amb una fatxenderia impròpia de representants públics. La manca de formalitat i respecte per part de l’Administració va ser flagrant: la ironia, el sarcasme i el menyspreu cap a les aportacions d’UOB Ensenyament varen ser constants i insultants. Per si tot això fos poc, l’Administració va instar als sindicats a desenvolupar la reunió aviat perquè després el director general tenia una altra reunió que sí que devia considerar important; clar, era amb els representants de l’escola concertada.

Carrera professional.

Per part d’UOB Ensenyament hem demanat:

L’avançament de l’abonament del 2n tram a gener de 2025 i del 3r tram a setembre de 2026 d’acord amb el calendari previst a l’Acord marc, de la part consolidable.
Un augment dels trams de la part consolidable, com a mínim, fins al 5è sexenni (que és el nombre de sexennis que, actualment, es poden arribar a cobrar).
La revisió de les quantitats dels trams de la part consolidable per tal de tendir a una equiparació amb la resta dels treballadors de funció pública.
Respecte a la part no consolidable vam sol·licitar eliminar la referència de què les funcions addicionals de coordinació no s’hagin d’exercir al mateix centre. Recordem que ara ve marcat que per poder cobrar la part no consolidable el docent ha d’estar durant 2 cursos a un mateix centre.

La resposta que la Conselleria ens donà, com era de suposar, és que no disposen de recursos econòmics per fer aquest avançament tot i trobar-nos en un context econòmic expansiu, la qual cosa hauria de revertir en unes bones disposicions pressupostàries. La UOB va recordar a la Conselleria els 20 Milions d’euros invertits en el Pla pilot voluntari. On són els doblers sobrants si només s’hi han adherit 11 centres?

Carrera professional inspecció

Punt resolt.

Increment retributiu

En aquest punt, UOB Ensenyament va demanar quan i com es fa comptes pagar la recuperació dels decrements aplicats a les retribucions complementàries després que s’hagi estimat parcialment la demanda interposada contra l’administració autonòmica en aquest sentit. La Conselleria ens va dir que aquest fet s’ha de negociar a la Mesa de l’empleat públic.

Aprofitàrem també per recordar a la Conselleria que queda pendent un increment del 0,5 % cap al gener de 2025 segons l’evolució del PIB de 2024. Es van comprometre a fer el pagament, però no saben quan.

Incompatibilitats complement de tutoria/cap de departament

És un punt que està resolt i que tots aquells tutors i caps de departament veuran l’ingrés dels complements a la nòmina d’octubre.

Millora plantilles

Podeu veure el Resum de la Mesa aquí.

Convocatòria oposicions per illes

Aquest curs escolar es convocaran els processos selectius per illes. Ahir, a la MSE, ens van proporcionar una proposta de places. Podeu consultar-les aquí.

Reducció 50% taxes oposicions

Punt resolt.

Procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de professors de secundària.

En aquest punt, UOB Ensenyament va voler fer especial èmfasi en dos aspectes:

Vam demanar a la Conselleria si ja tenien la fórmula per resoldre la situació del professorat del Cos a extingir de professors tècnics d’FP per equiparar el seu salari amb el de secundària. En aquest sentit, ens van informar que el grup parlamentari del Partit Popular ha presentat una esmena a la llei de simplificació administrativa (Llei Òmnibus) per tal de vehicular el complement econòmic per aquest col·lectiu. Vam interpel·lar al director general si creia que era la millor solució, ja que en tractar-se d’un col·lectiu força reduït, la solució no hauria de suposar una gran despesa i, per tant, havia de ser relativament fàcil i no haver de plantejar-se en forma d’esmena a una llei en concret. Haurem d’estar pendents de l’aprovació de la llei i tenir en compte que quan s’aprovi no tindria caràcter retroactiu.

Quan l’Administració ja donava per resolt aquest punt, UOB Ensenyament va voler recordar la mateixa aportació feta a la reunió anterior: l’equiparació salarial dels docents del cos 0598 (especialitats singulars) amb el professorat de secundària i que l’Administració plantejàs la plena integració del cos 0598 al 0590 al Consell Interterritorial d’Educació. La resposta de la Conselleria, bàsicament, es va centrar en el fet que això era una nova demanda respecte a l’Acord Marc i que com a tal no era objecte d’estudi en aquestes reunions de seguiment. Mentida, a l’anterior reunió de seguiment ja es va tractar aquest tema i la resposta dista molt de la que ens varen donar.

9. Substituts exprés

Punt resolt.

10. Hores secundària (18 hores)

Punt resolt.

11. Hores primària

El punt 11 és el relatiu a les hores de docència per als mestres d’infantil i primària. UOB insisteix a recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc (Vigència) i, en tal sentit, lamentà la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23.

Així, vam instar a la Conselleria a reduir progressivament el càlcul de la quota.

La resposta de la Conselleria va ser que pel pròxim curs la quota d’Infantil i Primària es calcularà a 24,5 h. Aquest fet, per a la UOB, no és suficient. Continuam insistint que la quota es calculi a 23 hores de cara al curs pròxim.

12. Places difícil cobertura Eivissa i Formentera

Per molt que la Conselleria ha intentat donar una solució dotant d’un complement econòmic a aquells docents que ocupen dites places, n’és un fet suficient? Sabeu què ha provocat aquest pegat entre el col·lectiu docent? Doncs ha creat malestar i un greuge entre ells. De veritat que no existeix cap altra solució?

13. Reducció progressiva ràtios

En aquest punt vam recordar a l’Administració que encara no disposam d’un Pla de reducció de ràtios i que durant el 2n trimestre de cada curs escolar s’ha de fer el seguiment de la situació de les ràtios als centres educatius. La resposta va ser que va lligat al Pla d’Infraestructures i que la intenció és complir-lo al llarg dels 10 anys projectats. A més, el director general ha afegit que depenent del municipi es podran baixar o no les ràtios i que a final d’any la intenció és presentar un Informe de quota i plantilles per estudiar aquest punt. Es compleix la tònica de sempre, molt bones intencions, però poques actuacions. Restarem pendents de les passes que s’ha compromès a donar la Conselleria.

14. Auxiliars administratius CEIP

Tot i que és un punt que es considera resolt, la Conselleria va informar que tenen sol·licitat a Funció Pública que els auxiliars no siguin compartits. Seria una molta bona notícia si això esdevingués en realitat, però en tenim dubtes.

15. Llicències per estudis

A la 1a reunió de seguiment de l’Acord Marc, la Conselleria va establir unilateralment una recalendarització d’aquest punt:

Presentar un projecte per a les llicències no retribuïdes abans de setembre de 2024 i que haurà d’entrar en vigor el curs vinent (2024-25).
Negociació de les llicències retribuïdes durant el curs 2025-26, sense calendarització de la seva entrada en vigor.

Oh, sorpresa! No ens van presentar cap projecte per a les llicències no retribuïdes i únicament ens varen informar del cost que suposaria implantar-les (entre 12.000 i 15.000 € per llicència).

Quant a les llicències retribuïdes, evidentment, sembla que no hi ha cap intenció per part de l’Administració d’iniciar la seva negociació. Van reiterar el cost que suposaria posar-les en marxa (uns 50.000 € per llicència) i la necessitat de prioritzar una cosa o l’altra. En aquest punt, UOB Ensenyament va ser molt clar: no acceptem establir un rànquing de prioritats envers les propostes de l’Acord Marc, ja que això suposaria un risc imminent d’incompliment d’algunes de les propostes incloses en el mateix. No obstant això, vam instar la Conselleria la urgent necessitat d’iniciar, almenys, la negociació de les llicències no retribuïdes, demanda que ja es va fer en el seu moment i que intenten posposar en el temps per falta de recursos.

16. Revisió Fons Social

La proposta de revisió, actualització i millora del fons d’acció social s’havia de dur a terme durant el curs 2023-24.

Una altra vegada la Conselleria fa tard. Sabem que és una qüestió que no depèn directament de la Conselleria d’Educació, que el que ha de fer, és discutir a Mesa Sectorial una proposta per elevar-la a la Mesa de l’Empleat Públic. La Conselleria ens va contestar que redactarien una proposta i l’elevarien a la Mesa pertinent.

17. Habitatge Eivissa i Formentera.

Per a sorpresa de UOB Ensenyament, el director general ens va dir que hi estan treballant, però que la proposta s’anunciarà al Consell de Govern. UOB Ensenyament troba imprescindible treballar de manera conjunta amb altres administracions. Ismael Alonso no sap, emperò, amb quines Administracions estan treballant (no ho hauria de saber com a director general?).

18. ½ jornada voluntària per a tot el personal docent

Vam continuar insistint en el fet que aquest dret s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. En aquest sentit, vam exigir una modificació de l’Acord de Consell de Govern de dia 8 de setembre de 2023 per tal que s’incloguin els funcionaris interins i en pràctiques. L’Administració continua amb la seva capciosa interpretació que els interins poden renunciar a places de jornada sencera i optar a ½ jornades. No acceptam de cap de les maneres l’afirmació feta per la Conselleria de donar aquest punt per resolt.

19. Mecanismes organitzatius reducció hores interins majors de 55 anys

Creieu que avançar el calendari del procés d’adjudicacions podria ajudar a resoldre-ho? Com que l’equip directiu confecciona els horaris durant el mes de juliol, si les adjudicacions fossin en aquest període, donaria resposta a la necessitat i els docents interins que s’incorporen a un nou centre poden gaudir d’aquestes mesures.

La Conselleria respon que no és viable i que ells intenten passar totes les dades als centres per tal que configurin els horaris respectant l’edat.

20. Permisos de maternitat/paternitat de mitja jornada.

Punt resolt.

21. Any sabàtic

S’havia d’haver regulat durant el curs 2023-24 i ni s’ha començat. El director general va afirmar que estan estudiant com es du a terme a altres comunitats autònomes i que en tenir l’estudi fet ens faran arribar una proposta. UOB Ensenyament va insistir en la necessitat de calendaritzar-ho, però la Conselleria no es vol fermar les mans.

22. Millores tutoria

UOB Ensenyament ha fet les aportacions següents:

Increment de la quantia del complement específic singular.
Cobrament íntegre del complement per qui fa ½ jornada. Els docents a mitja jornada que són tutors fan una acció tutorial completa, no mitja funció tutorial. Per tant, no acceptam tecnicismes per negar aquest dret i si és necessari, que es dupliqui el complement a la nòmina (dos mitjos complements).
Afegir el càrrec de la cotutoria perquè es pugui fer efectiu el cobrament del complement de tutoria a un i a l’altre.
Desburocratització de l’acció tutorial.

Una vegada més, la Conselleria es va justificar emprant l’argument de la manca de recursos econòmics i la despesa que suposaria haver d’incrementar el complement a 5.963 tutors, que són aproximadament els que hi ha actualment. Per tant, per aquest curs no es podrà complir aquesta proposta i el director general es va comprometre a arreglar-ho abans de 2027.

Teòricament, aquest és un punt prioritari per al director general, i així ho va manifestar, però aquí rau el quid de la qüestió: un punt considerat com a prioritari no es complirà fins a 2027? Només podem concloure que per aquesta Administració el compliment de l’Acord Marc no és una prioritat.

23. Catàleg malalties professionals

Simplement, vam demanar quan es tenia previst crear la comissió de treball per iniciar la tasca que ja s’hauria d’haver fet durant el curs 2023-24. Resposta recurrent: breument ens convocaran.

24. Eliminació penalització retributiva.

25. Permisos retribuïts i no retribuïts per a tot el personal docent

Dins aquest punt hem de diferenciar:

Permisos no retribuïts: vàrem exigir que es facin extensius a interins i funcionaris en pràctiques. Segons la Conselleria no ho veuen viable, però ho consultaran amb Serveis Jurídics. És la mateixa resposta donada a la reunió de seguiment anterior i, per tant, l’Administració no ha fet la seva feina.
Permisos retribuïts: UOB Ensenyament demanà la regulació d’aquests permisos perquè ja hauríem de tenir una proposta damunt la taula. De fet, es podrien regular emparant-nos en l’article 48 k) de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic que contempla que als empleats els hi pertoquen 6 dies. Respecte a aquest punt, la Conselleria ens presentarà una proposta a finals d’any.

26. Retorn a les 35 hores

És un dels punts que la Conselleria té més present de cara al pròxim curs escolar.

UOB Ensenyament exigeix el retorn a les 35 hores i de facto, en verificar-se aquesta normalització, les hores de presencialitat als centres s’hauran de reduir de manera proporcional a la reducció de la càrrega laboral general.

El director general, Ismael Alonso, ens va dir que estan preparant una proposta i ens convocaran a Mesa tot d’una puguin. En principi serà abans d’acabar el curs.

27. Pla post-estabilització

Punt resolt.

28. Formació específica per especialitats

UOB Ensenyament va manifestar que troba a faltar formació específica per al professorat de secundària i també la necessitat d’una comunicació directa i efectiva entre tots els equips de treball de formadors (CEPs, Conselleria d’Educació i IBSTEAm) i la comunitat educativa. La resposta que vam tenir és que donàssim temps a què els CEPs es posin en marxa, ja que s’han renovat quasi tots i estan preparant formació.

29. Competència digital docent

Des d’UOB Ensenyament vam puntualitzar els diversos procediments pendents d’habilitar per a acreditar la competència digital docent:

Tràmit per a l’acreditació mitjançant prova específica dels nivells B1 i B2.
Cursos de formació del nivell B2 (hi ha cursos d’algunes àrees del nivell B2, però no de totes, la qual cosa fa que no puguis acreditar-te en aquest nivell per formació
Acreditació per observació de l’acompliment: C1 i C2 no disponible.

Vam remarcar a l’Administració que arribaven tard perquè l’apartat de certificats d’acreditació de la competència digital puntuarà en el pròxim CGT estatal previst per iniciar-se el 5 de novembre i no tots els docents tenen accés a aquests nivells.

En el moment en què UOB Ensenyament va fer l’aportació, el director general va respondre que s’havia aclarit aquell mateix matí i que estava tot obert fins al C1. Des d’UOB Ensenyament vam manifestar el nostre mal estar perquè a 6 dies de la convocatòria del CGT no tots els docents podran acreditar-se en algun nivell de competència digital.

30. Pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius.

Aquest punt és una línia vermella per a UOB. Hi ha una gran necessitat d’un pla de xoc per potenciar l’ús de la llengua catalana a un context d’emergència lingüística com aquesta. Així, vam exposar:

En aquests moments del calendari, ja som més enllà del límit temporal raonable, i que la qüestió ha esdevingut urgent per mor de l’alarma social generada.
Incompatible amb el Pla Pilot de Lliure elecció de Llengua.
UOB insta l’Administració a abandonar la col·laboració amb les iniciatives polítiques que cerquen la minorització del català i deixar de contradir l’Estatut de les Illes Balears.

La Conselleria, com aquell qui res i manifestant un enorme interès en aquesta qüestió, va afirmar que havien contractat 20 docents més de català per al programa PALIC. De veritat és suficient per engirgolar el pla de xoc? És urgent prendre mesures adients!

31. Protocol agressions

A la MSE extraordinària de 5 de juliol es va donar el vistiplau al Protocol d’Agressions treballat des de la Comissió Paritària i només hi ha pendent l’activació del codi SIA perquè el Protocol comenci a funcionar. Ens informaran degudament quan estigui a punt.

32. Pla d’igualtat i de conciliació

UOB Ensenyament va demanar si s’havia iniciat la tasca. La resposta de la Conselleria va ser que emprarien el mateix format que el Protocol d’Agressions, és a dir, convocaran un grup de treball i les reunions pertinents. No vam aclarir quan ho faran.

33. Pla de simplificació burocràtica

Aquest punt s’ha posposat des de la signatura de l’Acord Marc. UOB Ensenyament ha enviat propostes per simplificar la càrrega burocràtica i hem exigit que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla.

Per part de la Conselleria ens han dit que ens convocaran, però sense més informació. No és un tema prou important per posar-li més èmfasi i començar a treballar-hi?

A la seva intervenció, el director general ha afegit que estan treballant amb Sèneca, un nou sistema de gestió administrativa i educativa amb la qual s’ha fet una inversió de 5,4 milions d’euros.

34. Implementació i seguiment LOMLOE

UOB Ensenyament ja va fer arribar les seves aportacions el 10 de juliol a la MSE:

UOB va demanar que els sabers bàsics siguin el referent en l’avaluació i no els criteris.
Supressió de l’obligatorietat d’haver d’elaborar les programacions d’aula.
La redefinició del concepte de Situació d’Aprenentatge (SA)

A més a més, UOB Ensenyament ha fet arribar totes les esmenes concretes mitjançant el tràmit d’audiència pública habilitat a l’efecte (4/10/2024). I, per tant, vam demanar en quin estat es trobava la qüestió i quines són les següents passes. La resposta del director general es va centrar en el fet que s’ha simplificat l’avaluació, ja s’ha iniciat la tasca de revisió i redacció dels currículums i que al desembre se celebraran les meses corresponents per a posteriorment publicar els documents definitius.

35. Pla d’infraestructures

S’hi ha començat a treballar. El 9 d’octubre ens van convocar a Mesa i UOB Ensenyament ja va fer les pertinents aportacions al Pla d’Infraestructures. Vàrem reiterar la necessitat de respostes concretes a les aportacions fetes i el director general en va prendre nota.

36. Pla de climatització de centres

Aquest Pla de climatització s’hauria d’haver finalitzat abans de final del curs 2023-2024.

UOB Ensenyament, a la seva intervenció, va demanar si teníem alguna novetat. La Conselleria ens va respondre que la UIB ho està estudiant i que s’ha ampliat l’estudi a 20 centres, ja que inicialment només se’n contemplaven 8. El març de 2025 ens remetran l’informe corresponent vinculat al Pla d’Infraestructures.