All posts by Unió Obrera Balear

Continuam lluitant per un concurs de trasllats que reconegui l’esforç dels opositors

Circular 308/2024

El passat dimarts dia 16 d’abril es van publicar les destinacions definitives del concurs de trasllats de 2023. Malauradament, en aquestes queda palesa la insatisfacció, que UOB Ensenyament ha intentat evitar des de fa quasi 2 anys, d’una part del col·lectiu docent: els opositors, especialment els de 2021 i 2023. Aquests han vist com els canvis introduïts els darrers anys (sentència del TS, que obliga al fet que l’experiència com a interí/na es tengui en compte i la introducció del procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits) els han deixat en total desavantatge. 

UOB Ensenyament va lluitar fins al final per evitar que això fos així amb dues propostes ben clares: 

1) Adjudicació en dos torns (un primer destinat als funcionaris anteriors a 2023 i un segon per als que l’han obtinguda aquest any). 

2) Valoració de la superació (amb plaça o sense) del procediment selectiu d’oposicions mitjançant l’atorgament de punts, així com es fa amb altres titulacions.

La pèrdua, en solitari, de la lluita ens va entristir, i molt, però vam prometre que continuaríem lluitant per un concurs de trasllats més just i equitatiu per a tot el col·lectiu i així ho feim.

És per l’anterior que UOB Ensenyament no ha deixat perdre l’oportunitat i ha fet aportacions al Projecte de Reial Decret que pretén modificar el RD 1364/2010, de 29 d’octubre que regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal dels docents. Les demandes presentades són les següents:

  • Quan s’ha de determinar quin/a docent es veu afectat per la pèrdua temporal o definitiva de la destinació actual, els criteris aplicats (establerts a la Disposició Addicional Segona), són diferents pels mestres que per la resta de cossos docents. Mentre que per als mestres es prioritza la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva, per als altres cossos docents es valora el menor temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos. A petició de l’afiliació, hem demanat que el criteri prioritari sigui, sense distinció de cossos, la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva.

Pel que fa al barem, les propostes presentades són:

  • Incloure un apartat que atorgui punts per haver superat un procés selectiu d’oposició, independentment de si es va obtenir plaça o no. Considerem que aquest esforç ha de ser reconegut amb, almenys, la mateixa puntuació que es concedeix a la possessió de títols universitaris oficials de màster.
  • Que els anys de serveis efectius prestats en situació de servei actiu incloguin els serveis de durada determinada com a personal laboral/especialista.
  • Reconèixer qualsevol ensenyament (amb independència del programa) en llengües estrangeres com a part de l’exercici de càrrecs directius i altres funcions (apartat 4). 
  • Modificar l’apartat 3.3 perquè inclogui qualsevol certificat de llengües estrangeres vàlid segons el marc de referència de llengües estrangeres del Consell d’Europa, i que no es limiti únicament als certificats de les escoles oficials d’idiomes. L’objectiu del Marc Comú de Referència de Llengües Estrangeres és eliminar les barreres nacionals i institucionals a Europa i establir un estàndard vàlid per a tot el continent, per la qual cosa qualsevol certificat homologat hauria de tenir el mateix reconeixement.

Esperem que les nostres aportacions serveixin per enriquir aquest procediment d’elaboració del nou RD i es reconegui, tot i que sigui tard i no com voldríem, el que fa temps hem reclamat.

Palma, 25 d’abril de 2024

CALENDARI ESCOLAR 2024-25

El dia 18 d’abril de 2024 es reuní el Ple del Consell Assessor del calendari escolar per al curs escolar 2024-2025.

Un cop més, UOB Ensenyament considera que l’Inici de curs a és precipitat per dues raons:

  1. S’ha de facilitar i afavorir l’adaptació als nous centres d’un allau de docents nouvinguts.
  2. A un context de canvi climàtic, i tenint present que el pla de climatització de centres no s’haurà, ni molt manco, completat, és inacceptable sotmetre alumnes i docents a les temperatures d’inicis de setembre, com també a les de finals de juny. La conclusió és que hi ha massa dies lectius. Fa massa temps que advertim sobre aquesta qüestió, el problema empitjora any rere any, i l’Administració roman insensible davant un problema greu per a la salut tant del personal docent com de l’alumnat.

Per aquestes raons, molt especialment la segona, UOB Ensenyament s’ha vist obligat a votar negativament la proposta de calendari escolar. El calendari s’ha aprovat per votació nominal.

Desburocratització: una urgència irrenunciable

Circular 307/2024

Fa massa temps que l’Administració educativa verifica una tendència tòxica: la progressiva pèrdua de confiança cap als docents, dotats de cada cop de manco autonomia professional, cosa que va en detriment de la dignitat professional pròpia de servidors públics amb el seu nivell de formació i responsabilitat. En altres paraules: no volen que els docents protagonitzem el disseny de la classe ni que participem al procés de presa de decisions, sinó que ens limitem a acceptar receptes plogudes des del poder, i elaborades per “experts” (com si pogués haver cap expert en educació que no siguem els qui ens hi dedicam dia a dia!).

En aquest context, l’eina preferida durant els darrers anys per reduir-nos a la condició de treballadors sense capacitat de presa de decisió real al procés d’ensenyament-aprenentatge ha estat l’increment ad infinitum de la càrrega burocràtica de la funció docent. Això satisfà, de manera perversa, un triple objectiu: 

  1. Rebentar els docents: cada minut que emplenam papers, no ens dedicam a ensenyar ni a pensar en com fer-ho, que és la nostra feina.
  2. Desautoritzar i desarmar els docents, sotmesos a una exigència burocràtica impossible de satisfer, de manera que, en voler fer valdre els nostres drets com a ensenyants i com a treballadors, els nostres superiors jeràrquics poden jugar la carta de l’amenaça amb sancions administratives per “no tenir els papers en regla”, ben igual que la policia als països dictatorials.
  3. Desprestigiar els docents, que així deixen de gaudir de la consideració d’intel·lectuals que tenen l’educació i la classe al cap, per passar a ser simple personal administratiu que ha de deixar traça escrita de tot allò que fa, perquè no gaudeix de la confiança ni de l’Administració ni de la resta de la comunitat educativa.

Afortunadament, els sindicats docents vam forçar la inclusió d’un punt al vigent Acord Marc, el punt 33, referit a l’elaboració i aprovació d’un pla de simplificació burocràtica, que es negociarà pròximament. UOB Ensenyament ja ha preparat la seva bateria de propostes:

  1. Simplificació de l’avaluació de l’alumnat:
    • Els criteris d’avaluació han de desaparèixer com a referent directe de l’avaluació, en ser massa abstractes, sovint incomprensibles, i impossibles d’objectivar i quantificar (com a molt, poden ser una eina més al servei dels docents que els trobin útils). Volem dir adeu a l’avaluació arbitrària i reprendre la confiança dipositada en el docent per poder avaluar sense necessitat de “defensar la nota”, tot fonamentant-se en els coneixements bàsics per tal de mesurar el grau d’assoliment dels objectius i competències. Perquè ensenyar vol dir ensenyar quelcom, i no ensenyar abstraccions incomprensibles.
    • Cal prohibir explícitament que les instruccions d’avaluació per a un curs escolar puguin publicar-se més tard del 30 de juny del curs anterior, ni molt manco canviar-se amb el curs ja llançat: l’avaluació ha de ser part indissoluble de la programació del curs.
  1. Supressió de l’obligació de fer programacions d’aula: 
    • Només serveix per fiscalitzar docents, no per millorar la realitat de l’aula; és una mala herència de l’administració anterior, obsessionada amb el control del personal docent.
    • En cap cas assegura continuïtat en la línia docent en cas de substitució del docent titular, perquè cada nou docent, a la pràctica, fa el que troba, sense estar condicionat per la programació d’aula del docent substituït.
    • És una eina que impedeix adaptar la realitat de l’aula a canvis sobrevinguts o imprevistos.
    • És redundant amb la programació del departament o àmbit.
    • Només en cas de no aconseguir la supressió de la programació d’aula, UOB n’exigirà la seva simplificació, tot reduint-la a un breu llistat de continguts i seqüenciació, res més. En cap cas, la programació d’aula hauria de ser pública, només una eina al servei del docent.
  1. Simplificació de la funció tutorial:
    • Ara com ara, la funció tutorial té massa càrrega burocràtica: elaboració d’actes de sessions de tutoria, sessions de seguiment i avaluació, actes de reunions d’equip docent…
    • Els tutors no han d’assumir tasques administratives que corresponen a d’altres instàncies (recordem l’emplenament de dades IAQSE, per exemple).
    • Cal establir més hores lectives a l’horari dels tutors o reduir aquest tipus de tasques.
  1. Supressió dels marcatges, en alterar la natura de la funció docent (no hem de treballar per hores, com si ensenyar fos una indústria, sinó per objectius!).
  1. Supressió de les actes de les reunions entre docents del mateix nivell jeràrquic, en resultar innecessàries i no afavorir la confiança entre companys.
  1. Supressió dels plans de reforç per a alumnat repetidor: Per a què fer-lo, si repeteixen curs i, per tant, aquests alumnes tendran tota la informació que necessitin, com a qualsevol altre alumne? No a la discriminació entre alumnes!
  1. Racionalització de l’elaboració de materials i recursos educatius:
    • Aquesta és una de les mesures més importants segons el criteri d’UOB Ensenyament. Dedicam massa temps i energia a l’elaboració de materials, temps i energia que necessitam a l’aula i a l’avaluació. Per això és imprescindible que Conselleria articuli mecanismes que permetin crear una borsa operativa de materials compartits.
    • Ara bé, per construir-la és ineludible crear un grup de docents dedicat a la creació de materials de qualitat, que seran, en tot cas, d’ús facultatiu, sense interferir en la llibertat de càtedra dels docents.
    • UOB Ensenyament no es deixa enganyar, en cap cas, per miratge de la consigna “innovació educativa” no com a solució de tots els problemes ni tampoc com a garantia d’èxit educatiu. Per això, tot acceptant l’existència de recursos educatius digitals, UOB proposa reprendre l’ús normalitzat de llibres de text i materials en paper per distintes raons:
      1. Són millors per a la salut visual, neurològica i mental de l’alumnat, i no provoquen trastorns de la son.
      2. Permeten captar i assimilar la informació de manera més eficaç.
      3. Fomenten l’hàbit de la lectura entre els joves més i millor que les eines digitals.
      4. Són més sostenibles que les eines digitals, perquè la tala i repoblament de boscos genera menys gasos d’efecte hivernacle que el manteniment de servidors que emmagatzemen ingents i creixents quantitats d’informació.
  1. Simplificació del procés Formació als Centres de Treball: cal reduir la documentació a emplenar i simplificar el procés de seguiment per a l’avaluació dels alumnes en pràctiques.

Palma, 18 d’abril de 2024

Rectificació comunicat de premsa de dia 12 d’abril de 2024


Bon dia,

Al comunicat enviat el passat 12 d’abril hi ha una errada. On s’afirma que els orientadors varen dedicar dos dies a l’assistència a les proves SpainSkills, hauria de dir un. UOB Ensenyament lamenta aquesta errada i en demana la rectificació. En qualsevol cas, UOB Ensenyament manté la seva postura sobre aquest tema.

Palma, 17 d’abril de 2024

Despesa de recursos descomunal


Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest, el nostre malestar amb la Conselleria d’Educació i Universitats. 

Ahir, dijous 11 d’abril, es va publicar una notícia vers les SpainSkills. El Ministeri d’Educació i Formació Professional organitza i promou competicions de destreses per divulgar la Formació Professional i estimular als estudiants, al professorat i a les empreses. L’objectiu és difondre informació i compartir coneixement sobre l’evolució de les destreses professionals, així com fomentar la qualitat, la innovació i l’intercanvi cultural entre competidors i experts de tot el món.

Des d’UOB Ensenyament ens sembla una bona eina per promoure la Formació Professional. Emperò, quina va ser la nostra sorpresa? Doncs que hi havien assistit més de 60 orientadors de les Illes Balears. Més de 60 orientadors que han deixat el seu lloc de feina, han deixat la seva atenció a l’alumnat dels centres educatius per assistir a una trobada on, de les Illes Balears, hi participaven només 18 alumnes. És necessària aquesta proporció? Més de tres orientadors per cada alumne participant? De veritat, amb totes les mancances que trobem dins el nostre sistema educatiu s’ha de fer aquesta despesa gegantesca?

Donat el context en què es troba el sistema educatiu de les Illes Balears actualment, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitat a racionalitzar els recursos i a evitar despeses innecessàries.

Palma, 12 d’abril de 2024

Les exempcions de català: una altra discriminació

Avui de matí s’ha reunit, en sessió ordinària, la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana per tractar el tema de les exempcions. La supressió de les exempcions de català és una de les demandes històriques de UOB Ensenyament, i així ho ha fet saber a l’Administració durant els darrers anys. A la reunió del passat 23 de desembre, l’Administració va plantejar la idea de “revisar i canviar l’ordre que regula les condicions per a l’exempció de la llengua catalana a l’educació infantil i primària”. UOB Ensenyament ja va manifestar la seva proposta de supressió. Avui, durant la sessió, hem insistit en aquest punt i, davant la negativa de l’Administració a fer un canvi normatiu —adduint dificultats tècniques— UOB Ensenyament ha instat l’Administració a què si no era capaç d’eliminar les exempcions de català a infantil i primària de iure, almanco ho fes de facto. Davant aquesta petició, l’Administració s’ha mostrat d’acord a reduir les exempcions de català a infantil i primària a la mínima expressió.

Rebuig i lluita: Pla Pilot de Llengua i les comissions de serveis

Avui, dijous 4 d’abril de 2024, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el Conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores i el cap de servei de Secundària, Sr. Marco Alarcón.

La Mesa va ser posposada per parlar de dos punts ben importants:

  • Pla Pilot Voluntari de Llengua

El conseller Vera ha explicat de forma minsa, com ja és habitual, els pilars bàsics del Pla Pilot Voluntari de Llengua: autonomia de centre, voluntariat i respecte absolut a la normativa lingüística. Per altra banda, és un pla que està pensat per 3 anys i està previst dur a terme  una avaluació al principi i una altra al final. Els centres que s’hi vulguin adherir hauran de modificar el PEC i haurà de tenir el vistiplau d’Inspecció Educativa. Finalment, l’Administració ha explicat que per poder adherir-se al pla els centres hauran de comptar amb, com a mínim, un 20% de l’alumnat matriculat a cada nivell i etapa i que l’únic requisit de caire lingüístic serà que el 50% de les matèries s’hauran d’impartir en català.
UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció recalcant que la defensa del català és un dels pilars bàsics del sindicat i que, en conseqüència, rebutja aquest pla pilot en la seva totalitat i n’exigeix la retirada immediata. Seguidament, UOB Ensenyament ha denunciat que el pla pilot és un xantatge de l’Administració, atès que s’ofereixen recursos econòmics per aquells centres que s’hi adhereixin, i ha posat de manifest la contradicció que suposa que el pla pretengui “garantir la competència comunicativa plena i equivalent en les dues llengües oficials en acabar els ensenyaments obligatoris”: si això només s’ha de garantir als centres on s’apliqui el pla pilot, és discriminatori; si s’ha de garantir a tots els centres educatius, el pla pilot és inútil. Així mateix, des de UOB Ensenyament hem demanat que es concretin els requisits de participació quant a infraestructures, així com les mesures organitzatives i metodològiques que hauran de complir els centres que vulguin adherir-se al pla.

L’Administració ha vengut a bé a eliminar dels fonaments de dret l’article 27.3 de la Constitució Espanyola referent al dret de les famílies a què els seus fills rebin una educació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions. Per altra banda, les explicacions del conseller han estat, com era previsible, insatisfactòries: ha reiterat la voluntarietat, la importància de l’autonomia de centre i el respecte a la legislació vigent. Davant això, UOB Ensenyament ha reiterat la seva postura amb fermesa i ha recordat a l’Administració la seva obligació legal no només de defensar sinó també de promocionar el català, la llengua pròpia de les Illes Balears. 

  • Proposta de resolució per a la convocatòria de comissions de servei curs 2024-2025

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció recordant el punt 11 de l’Acord Marc: Assoliment en el curs 2024-2025 de les 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària. Si ens assegurem d’aquest compliment, hi haurà un augment d’uns 700 mestres i, per tant, ajudaria, no només a millorar la qualitat de l’educació, sinó també al fet que els docents en expectativa i els sol·licitants de Comissions de Serveis puguin ocupar una plaça a la seva illa de residència, evitant així desplaçaments entre illes. 

Les demandes, algunes d’històriques, fetes per part d’UOB Ensenyament, en aquest procés de negociació de les comissions de serveis amb meses tècniques anteriors, han estat:

  • Eliminar l’obligatorietat de concursar al Concurs de Trasllats per poder participar en les Comissions de Serveis. UOB Ensenyament demana que els docents puguin adherir-se a una CS sense obligatorietat d’haver participat en el CT per determinades causes familiars. La Conselleria d’Educació només accepta comissionar sense haver concursat per causes sobrevingudes degudament acreditades i per formar part d’equips directius o per projectes.
  • Que els docents que han obtingut la seva primera destinació definitiva el curs 2023-24 o 2024-25 (col·lectiu 2) puguin demanar comissió de servei a una illa diferent de la qual van superar el procediment selectiu. En aquest mateix sentit, que els funcionaris del col·lectiu 3 no hagin d’estar dos anys a poder demanar comissió a una altra comunitat autònoma. 
  • Reclamar que les distàncies entre el domicili habitual del docent i els centres als quals es demana la destinació de CS sigui la mateixa per a totes les illes i no hi hagi diferències quilomètriques entre les illes. Ens han dit que igualaran les distàncies per a totes les illes a 20 km.
  • Poder demanar una Comissió de Serveis per reagrupament familiar per tots els funcionaris de carrera que poden comissionar. UOB Ensenyament no entén com un docent d’una altra CA ho pot fer, i els de les illes, no. Aquesta premissa no l’accepten.
  • Que tots els docents, de qualsevol col·lectiu, puguin canviar de centre per poder formar part d’un equip directiu, amb independència de què suposi un canvi d’illa. 
  • Que els docents del col·lectiu 3, complint les distàncies quilomètriques establertes, puguin demanar comissió de servei dintre de la mateixa illa per motius de conciliació familiar. Ens han dit que ho estudiaran però ho veuen poc probable.

Quant a l’ordre d’adjudicació, hem insistit en:

  • Baixar el motiu de “places a altres illes” (causa 3) a després dels motius de conciliació, per a tots els col·lectius. En cap cas podem admetre que les dificultats de Conselleria per cobrir determinades places passin per davant de les necessitats de conciliació familiar dels docents (causa 4).
  • El fet que els projectes de coordinació (punt 4. c i e) també s’adjudiquin una vegada adjudicades les causes de conciliació.

Ens han dit que no canviaran l’ordre d’adjudicació i que el fet d’ocupar places a altres illes farà que hi hagi moviment a les illes petites i, de facto, es creïn places a Mallorca. Sí, emperò, que modificaran la prelació del motiu de projectes de coordinació (punt 4.c i e) però sense saber quin ordre.

Per altra banda, hem demanat explicacions sobre la causa 1.e i és que no entenem per què haver format part d’un equip directiu, sense continuar fent-ho, ha de ser motiu de comissió de servei. UOB Ensenyament ho considera un privilegi. La resposta de Conselleria ha estat que es contempla a l’Ordre 5/2024.

Finalment, remarcar la fita aconseguida per UOB Ensenyament quant als criteris de desempat del col·lectiu 3 (estabilitzats per concurs de mèrits i opositors de 2023). En un primer esborrany, el primer criteri era l’antiguitat com a funcionari de carrera, criteri que deixava en total desavantatge als opositors, atès que aquests han hagut de fer un any de pràctiques i, en conseqüència, el seu any d’ingrés és el 2023, quan el dels estabilitzats per mèrits és el 2022. És per aquest motiu, que vam proposar crear un nou col·lectiu per diferenciar aquests dos procediments d’accés. Tot i que el plantejament no va ser acceptat, sí que s’ha canviat l’ordre dels criteris de desempat i la nota del procediment selectiu (ponderada, per tots, sobre 10) en serà el primer.

També, ens han dit que afegiran les places d’orientació (PROA+), places de substitució exprés,

  • Torn obert de paraula

En el torn obert de paraules UOB Ensenyament ha aprofitat per fer diverses demandes però volem destacar:

  1. Quan es publicaran el llistat definitiu del Concurs de Trasllats? Ens han dit que es preveuen de cara a la setmana del 15 d’abril.
  2. Hem exigit que es compti la quota d’Infantil i de Primària a 23 hores el curs 24/25.
  3. Quan es podrà negociar el complement salarial pels funcionaris de carrera docents del cos a extingir de professors tècnics, que hauria d’estar ja damunt la taula? Ens convocaran d’aquí a poc temps a Mesa.
  4. Demanam la reducció de jornada per motius particulars extensiva a tot el personal docent, no només als funcionaris de carrera, tal com està recollit a l’Acord Marc, així com dies sense sou per interins i manca la regulació dels permisos retribuïts per assumptes propis.
  5. Reiteram la calendarització de negociació a MSE de les llicències per estudis. Ens convocaran a Mesa pròximament.

Palma, 4 d’abril de 2024