Mes: gener de 2023

Informació general sobre el CONCURS-OPOSICIÓ ordinari

Oposicions ordinàries docents

Informació actualitzada en data 7 de febrer de 2023.

D’acord amb la Resolució de la directora general de Personal Docent d’1 de febrer de 2023 per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques i de mestres a les Illes Balears, i la posterior Resolució de la directora general de Personal Docent de 22 de febrer de 2023 per la qual es rectifica l’errada advertida en la Resolució de la directora general de Personal Docent d’1 de febrer de 2023 per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques i de mestres a les Illes Balears, publicada en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de 7 de febrer de 2023, la Conselleria d’Educació i Formació Professional convoca un concurs-oposició – ordinari – on s’adjudicaran un total de 564 places a centres de l’àmbit territorial de les Illes Balears, provinents de la taxa de reposició.
Al marge d’aquesta normativa concreta, la Conselleria s’ha valgut de la següent normativa de referència per a la convocatòria d’aquest procés d’estabilitació de concurs de mèrits excepcional:

  • RD 276/2007, de 23 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents a què es refereix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i es regula el règim transitori d’ingrés a què es refereix la disposició transitòria dissetena de l’esmentada llei.
  • RD 270/2022, de 12 d’abril, pel qual es modifica el Reglament d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents a què es refereix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, i es regula el règim transitori d’ingrés a què es refereix la disposició transitòria dissetena de la citada llei, aprovat per Reial decret 276/2007, de 23 de febrer.
  • RD 800/2022, de 4 d’octubre, pel qual es regula la integració del professorat del Cos, a extingir, de Professors Tècnics de Formació Professional en el Cos de Professors d’Ensenyament Secundari, i es modifiquen diversos reials decrets relatius al professorat d’ensenyaments no universitaris.
  • Acord del Consell de Govern de 13 de desembre de 2021 pel qual s’aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  • Acord del Consell de Govern de 19 de desembre de 2022 pel qual s’aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2022 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  • Resolució de la directora general de Personal Docent d’1 de febrer de 2023 per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques i de mestres a les Illes Balears.

Requisits i condicions específiques per a poder participar-hi:

  • Titulació universitària o equivalent a efectes de docència.
  • Màster de formació pedagògica i didàctica o equivalent (només els cossos de secundària, EOI i professorat especialista en sectors singulars de formació professional).
  • Capacitació en llengua catalana.
  • Pot participar qualsevol persona, malgrat que no tingui experiència prèvia docent.

Sol·licituds

Termini
Les persones aspirants hauran d’emplenar, tramitar i formalitzar, exclusivament per mitjans electrònics, la sol·licitud de participació, del 8 al 28 de febrer de 2023, ambdós inclosos.

Tràmit telemàtic
La Direcció General de Personal Docent ha habilitat un tràmit telemàtic a l’efecte perquè les persones aspirants formalitzin la sol·licitud de participació. Cal indicar que la persona aspirant NO podrà participar amb usuari i contrasenya, sinó que per accedir-hi i poder emplenar i tramitar la sol·licitud, es requerirà l’autenticació prèvia de la identitat de la persona sol·licitant mitjançant el sistema d’identitat electrònica per a les administracions:

  • Certificat digital.
  • DNI electrònic.
  • Cl@ve PIN.
  • Cl@ve Permanent.

Sol·licituds per especialitat
La persona aspirant només es pot presentar a places d’una única especialitat i cos i
per a un únic procediment. Únicament es pot presentar una sol·licitud de participació.
En el cas que un aspirant presenti més d’una sol·licitud, només es tindrà en compte la darrera registrada dins el termini establert.

Taxes del dret de participació
Les taxes corresponents per al dret de participació en aquest procediment selectiu seran de 83,72 €, d’acord amb el règim específic de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2023. Entre d’altres, hi haurà les exempcions habituals:

  • Les persones en situació legal de desocupació.
  • Les persones amb una discapacitat igual al 33% o superior.
  • Les famílies nombroses.
  • Les víctimes de violència de gènere.

Àmbit autonòmic
La participació no es podrà fer per illes, per tant, en un futur et podran adjudicar una plaça a qualsevol de les illes.

Reserva per a persones amb discapacitat
En relació amb el procediment d’ingrés, les persones aspirants poden participar pels següents procediments:
1. Torn lliure (Codi 1);
2. Torn de reserva per a persones amb discapacitat (Codi 2);
3. Procediment d’accés a altres cossos docents inclosos en un subgrup superior (Codi 3);
4. Procediment d’accés a altres cossos del mateix subgrup i nivell de complement (Codi 4);
5. Procediment d’adquisició de noves especialitats.

Sorteig tribunals

Els tribunals es formaran a partir de Serra Ribas, Ana.
Normativa

Sorteig ordre d’actuació aspirants

A partir de la lletra N.
Normativa

ESTRUCTURA DE LA PROVA
La mitjana (X̅) d’ambdues proves, té un pes percentual 66% de la nota final del concurs-oposició.
Torna el format de sempre: el caràcter eliminatori

Primera prova (té un pes percentual d’un 50%)

Part A – Desenvolupament d’un tema

Es tracta del desenvolupament per escrit, dintre d’un màxim de tres hores, d’un tema triat per la persona aspirant entre un nombre de temes trets a l’atzar, tenint present el següent:

  • Especialitats que tenguin a 25 temes, s’ha d’escollir un entre 2 temes.
  • Especialitats que tenguin a 26 i a 50 temes, s’ha d’escollir un entre 3 temes.
  • Especialitats que tenguin a 51 temes, s’ha d’escollir un entre 4 temes.

S’ha d’obtenir una nota mínima d’un 2,5 perquè et faci mitjana amb la Part B de la primera prova (prova pràctica), però tenin present que la mitjana (X̅) obtinguda entre ambdues parts ha de ser igual o major (≥) que 5.

Temari dels cossos que es convoquen (prenent de referència el concurs-oposició 2022) – provisional

Part B – Prova pràctica (torna la prova pràctica per a totes les especialitats)

Consisteix en la realització d’una prova pràctica – la durada la determinarà cada tribunal – que permeti comprovar que les persones aspirants posseeixen una formació científica i un domini de les tècniques de treball precises per impartir les àrees, matèries o mòduls propis de l’especialitat a la qual s’opta.
Segons el cos, la prova té unes característiques comunes, i després, cada especialitat té les seves característiques pròpies.
Per comprovar les especificacions, tan comunes com específiques, podeu consultar l’annex 6 de la Resolució de la Convocatòria del concurs-oposició.
Ídem a la Part A de la Primera Prova, la nota mínima a obtenir perquè et faci mitjana amb aquesta ha de ser d’un 2,5, però tenint present que la mitjana (X̅) obtinguda entre ambdues parts ha de ser igual o major (≥) que 5.

Segona prova (té un pes percentual d’un 50%)

Les dues parts en les quals està dividida aquesta segona prova té per objecte la comprovació de l’aptitud pedagògica de la persona aspirant i el domini de les tècniques necessàries per exercir la docència.
i en la preparació i exposició oral d’una unitat didàctica/situació d’aprenentatge. Per veure com s’haurà de desenvolupar, consulteu l’annex 6 de la Resolució de la Convocatòria del concurs-oposició.

Part A – Exposició i defensa d’una programació didàctica/planificació anual de situacions d’aprenentatge

Consisteix en l’exposició i defensa oral d’una programació didàctica/planificació anual de situacions d’aprenentatge, de caràcter personal, elaborada de forma individual per la persona aspirant, prèviament lliurada al tribunal.

Part B – Exposició i defensa d’una programació didàctica/planificació anual de situacions d’aprenentatge

Fa referència a la preparació i exposició oral davant el tribunal d’una unitat didàctica/situació d’aprenentatge pot estar relacionada amb la programació/planificació anual presentada anteriorment per la persona aspirant o elaborada a partir del temari oficial de l’especialitat. En el primer cas, la persona aspirant ha de triar la unitat didàctica/situació d’aprenentatge entre tres unitats/situacions extretes a l’atzar per ell mateix de les incloses en la programació didàctica/planificació anual lliurada al tribunal. En el segon cas, la persona aspirant ha de triar la unitat didàctica/situació d’aprenentatge d’un tema d’entre tres extrets a l’atzar per ell mateix del temari oficial de l’especialitat.

S’ha d’obtenir una nota mínima d’un 5, entre ambdues parts, perquè et faci mitjana amb la Primera Prova, i així, superar la fase d’oposició.

Per a més informació respecte a les proves de la fase d’oposició, consulteu el punt 7.3.3.1. de la Resolució de la Convocatòria del concurs-oposició.

Distribució de les places del CONCURS-OPOSICIÓ ordinari 2023

Oposicions ordinàries docents

D’acord amb la Resolució de la directora general de Personal Docent d’1 de febrer de 2023 per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques i de mestres a les Illes Balears, la Conselleria d’Educació i Formació Professional convoca un concurs-oposició – ordinari – on s’adjudicaran un total de 564 places a centres de l’àmbit territorial de les Illes Balears, provinents de la taxa de reposició.
En relació amb el procediment d’ingrés, les persones aspirants poden participar pels següents procediments:
1. Torn lliure (Codi 1);
2. Torn de reserva per a persones amb discapacitat (Codi 2);
3. Procediment d’accés a altres cossos docents inclosos en un subgrup superior (Codi 3);
4. Procediment d’accés a altres cossos del mateix subgrup i nivell de complement (Codi 4);
5. Procediment d’adquisició de noves especialitats.

DISTRIBUCIÓ PER COSSOS (QUADRE RESUM GENERAL)

CODICOSTOTAL PLACES
590Professors d’ensenyament secundari 255
592Professors d’escoles oficials d’idiomes12
594Professors de música i arts escèniques2
597Mestres295
TOTAL564

DISTRIBUCIÓ PER ESPECIALITATS

PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA

CODIESPECIALITATTORN 1TORN 2TORN 3TORN 4TOTAL PLACES
590003Llatí50005
590004Llengua castellana i literatura812011
590005Geografia i història812011
590006Matemàtiques2123026
590008Biologia i geologia51107
590009Dibuix61007
590010Francès10012
590011Anglès61029
590016Música713213
590017Educació física2524031
590018Orientació educativa56410070
590104Construccions civils i edificació60006
590106Hoteleria i turisme61007
590107Informàtica2420026
590108Intervenció sociocomunitària40004
590111Organització i processos de
manteniment de vehicles
61007
590113Organització i projectes de sistemes
energètics
30003
590124Sistemes electrònics20002
590125Sistemes electrotècnics i automàtics71008
TOTAL20619255255

PROFESSORAT D’ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES

CODIESPECIALITATTORN 1TORN 2TORN 3TORN 4TOTAL PLACES
592003Català20125
592011Anglès31127
TOTAL512412

PROFESSORAT DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

CODIESPECIALITATTORN 1TORN 2TORN 3TORN 4TOTAL PLACES
594406Contrabaix10001
594407Cor10001
TOTAL20002

COS DE MESTRES

CODIESPECIALITATTORN 1TORN 2TOTAL PLACES
597 EIEducació infantil75580
597 EFEducació física28230
597 ALAudició i llenguatge61465
597 PRIEducació primària1128120
TOTAL27619295

Indemnització Post Estabilització

Procés d'Estabilització

Gràcies a la pressió exercida per UOB Ensenyament, des de Conselleria s’ha inclòs una referència (tot i que velada) a la qüestió de la indemnització per aquells companys i companyes que a dia 01/09/2024 no tenguin feina.
No tenir feina vol dir que no s’ha obtingut plaça en el procés d’estabilització (concurs de mèrits+oposicions d’estabilització) i tampoc s’ha obtingut plaça en les adjudicacions d’estiu del 2024 i, per tant, a dia 1/09/2024 s’està en situació d’atur.

Com s’interpreta aquesta referència?:
1. Per tenir dret a la indemnització en cas de pèrdua de feina a dia 01/09/2024 s’ha d’haver participat del procés d’estabilització: tant del concurs de mèrits excepcional com de les oposicions excepcionals d’estabilització.

2. En cas que no hi hagi convocades especialitats de les quals estic habilitat/da com a interí/na al concurs-oposició excepcional d’estabilització m’hi he de presentar igualment per qualsevol especialitat?
. Si compleixes els requisits per poder-t’hi presentar (titulació universitària o equivalent a efectes de docència, Formació pedagògica i didàctica i Capacitació en llengua catalana). T’has de presentar, sense importar l’especialitat a la qual et presentis.

3. Què vol dir presentar-se al concurs oposició excepcional d’estabilització? Vol dir pagar les taxes d’inscripció d’una especialitat (83,73 €) i (nosaltres) entenem que assistir a la prova, amb la independència de la nota que obtinguis.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta qüestió. Som conscients que el tràmit per inscriure’s a les oposicions d’estabilització acaba dilluns 30 de gener a les 23:59 h, però ens hem estimat més informar amb la informació que teníem que no restar en silenci davant una nova irresponsabilitat del Ministerio de Educación y FP que no ha fet cap esforç per concretar la Llei 20/2021 a nivell del sector educatiu, una llei que tracta l’estabilització dels interins/es a nivell general sense entrar amb les particularitats pròpies dels interins/es de cada sector.

Ara per ara no tenim cap més informació. Davant qualsevol dubte us recomanam que l’adreceu directament a la Direcció General de Personal Docent deixant constància per escrit, ja sigui via correu electrònic (informacio@dgpdocen.caib.es) o bé via registre electrònic.

A mateixa feina, mateix salari! Equiparació salarial per a TOT el professorat d’FP!

Formació professional
Reunió bilateral Direcció General de Personal Docent i UOB Ensenyament

Dimarts passat, a la reunió bilateral que mantinguérem amb la Direcció General de Personal Docent vàrem posar damunt la taula una reivindicació que entronca amb un dels principis fundacionals d’UOB Ensenyament: a mateixa feina, mateix salari.
No ens passa pel cap el fet que dos companys d’un mateix departament, puguin estar impartint els mateixos mòduls (FP) en els mateixos nivells i no cobrar el mateix salari.
Concretament, el que vàrem defensar va ser la creació d’un complement autonòmic específic per als companys d’FP que pel fet de no tenir una titulació universitària no passaran al grup A1 segons el que estableix la suposada integració que s’ha regulat des de Madrid amb el RD 800/2022 de 4 d’octubre.
Aquesta fórmula, que és competència autonòmica, ja s’aplica a Euskadi i s’està negociant a Catalunya per a fer una equiparació salarial real de tot el professorat d’FP, tot i que per llei els companys que no compten amb una titulació universitària restin dins el grup A2.
De fet, aquesta fórmula ja s’està aplicant a Balears amb els companys del cos de mestres que varen passar a impartir docència al primer cicle de Secundària. Tot i restar dins el grup A2, aquests companys reben dins la seva nòmina un complement específic per equiparar (si bé no al 100%) el seu sou amb el sou d’un professor d’ESO que sí que està dins el grup A1.
Així les coses, no hi ha cap limitació a nivell de competències o legal perquè la Conselleria d’Educació no accepti la proposta d’UOB Ensenyament. Per altra banda, tampoc acceptarem cap tipus d’excusa de tipus pressupostari perquè som ben conscients que estam parlant d’un grup reduït de casos i que, a més, s’anirà reduint perquè molts d’aquests companys els manquen pocs cursos per arribar a l’edat de jubilació.

Des d’UOB Ensenyament lluitarem per fer efectiva aquesta reivindicació aprofitant el context de negociació del Segon Acord Marc.

Concurs de trasllats post estabilització (II). No afluixam!

Reunió bilateral Personal Docent UOB Ensenyament

Circular 279/2023

El passat 16 de desembre ja vàrem enviar una circular a tots els centres de les Illes Balears posant damunt la taula la qüestió del concurs de trasllats post estabilització. Paral·lelament a l’enviament de la circular vàrem registrar dues instàncies adreçades a la Direcció General de Personal Docent i al Ministerio de Educación y FP perquè tenguessin per escrit la reivindicació d’UOB Ensenyament.

A petició d’UOB Ensenyament, el passat dimarts 24 de gener vàrem mantenir una reunió bilateral amb representants de la Direcció General de Personal Docent per fer explícita la gran preocupació que hi ha entre bona part del col·lectiu docent pel que fa al concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024.
Aquest concurs servirà perquè bona part dels nous funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits aconsegueixin (o intentin aconseguir) la seva primera destinació definitiva, sempre en funció de la disponibilitat de places orgàniques vacants de cada especialitat.
Els nostres temors quant a l’alteració de les possibilitats de mobilitat de bona part dels funcionaris de carrera actuals es varen confirmar arran de la publicació de la disponibilitat de places orgàniques vacants el passat 21 de gener. El cas és que si feim el sumatori de les places buides d’una determinada especialitat (de cada un dels centres d’una illa) i al total li restam el nombre de places d’aquesta especialitat que es varen convocar a les oposicions passades (2022) i també li restam el nombre de places que aproximadament podrien correspondre a cada illa que s’han convocades en el Concurs excepcional de mèrits (recordem que s’han convocat a nivell de Balears i desconeixem la distribució per illes) la previsió és que hi hagi un gran nombre de professors i mestres en expectativa de destinació.
Us adjuntam l’enllaç directe al BOIB per consultar l’estat de les plantilles orgàniques del cos de mestres i del cos de professors de cada centre. S’ha de consultar l’Annex.
El fet que hi hagi mestres i professors en situació d’expectativa de destinació no representaria cap anomalia especialment greu en el procés del concurs de trasllats si no fos perquè hi ha la conjunció de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Aquesta conjunció de factors farà que s’alterin notablement les previsions/opcions de mobilitat que tenien molts de funcionaris, dificultant o fins i tot impossibilitant la mobilitat per la irrupció en el concurs de trasllats d’un gran gruix de nous funcionaris molts d’ells amb molts d’anys d’experiència com a interins que no hauran de realitzar la fase de pràctiques i, per tant, concursaran amb tots els punts meritables per barem.
Concretament, aquells perfils que poden veure alterades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    Si bé amb l’ampliació de plantilla orgànica que hi ha hagut a la darrera revisió a la majoria d’especialitats serà difícil que per al curs 2023-2024 hi hagi molts companys en expectativa de destinació, encara podríem trobar certes especialitats amb funcionaris provinents de les oposicions del 2021 o del 2022 en expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

Des d’UOB Ensenyament no entram a valorar la qüestió de la resolució judicial ni tan sols la manera com s’ha concretat el Concurs excepcional de mèrits. Simplement, el que demanam és que s’apliqui la mateixa normativa que històricament s’ha aplicat als nous funcionaris, això és, que la primera vegada que participin d’un concurs de trasllats ho facin amb zero punts i d’acord amb la nota del procés selectiu a fi de competir entre els de la seva “promoció” per aconseguir la primera destinació definitiva.

El futur negre de la mobilitat per comissions de servei per motius personals

Una altra conseqüència que es pot viure durant el proper curs 2023-2024 (si no s’hi posa remei) serà la dificultat per aconseguir una comissió de serveis per motius personals. Això es deurà a la manca de places buides que hi haurà per mor de l’estabilització. El que passarà serà que tot i que molts professors tenguin dret a una comissió de serveis perquè compleixin les condicions de la convocatòria, a l’hora de fer l’adjudicació no hi haurà places buides i, per tant, tot i tenir-hi el dret, la mobilitat per comissió de servei no es farà efectiva.

Per aquest motiu, la demanda històrica d’UOB Ensenyament de donar prioritat a les comissions de servei per motius personals és més que mai, indiscutible.
El problema que tenim, ara per ara, és que l’ordre d’adjudicació de les places de destinacions provisionals és el següent:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
6- Funcionaris que han sol·licitat el reingrés.
7- Comissions de serveis per raons de servei en un centre (projectes de centre).
8- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
9- Comissions de serveis dins la mateixa illa, tant per equips directius com per motius familiars (aquesta condició s’aplica als funcionaris que s’han presentat a les oposicions per una determinada illa).
10- Funcionaris de carrera que han adjuntat la capacitació lingüística (FOLC) durant el darrer curs.
11- Comissions de serveis per a funcionaris de carrera d’altres comunitats autònomes per a motius familiars i per a reagrupament familiar.
12- Funcionaris de carrera en pràctiques.

Com que els funcionaris provinents del concurs excepcional de mèrits no realitzaran fase de pràctiques, això farà que tots aquests funcionaris tenguin la consideració de funcionaris en expectativa de destinació definitiva per al curs 2023-2024 i exhaureixin totes les places abans que s’arribi a l’adjudicació de places a aquells docents que compleixin amb els motius que els permeten demanar una comissió de serveis.
Davant aquesta situació, més que mai defensarem la reivindicació històrica d’UOB amb el següent ordre d’adjudicació:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
6- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
(…)

Seguirem informant davant qualsevol novetat en aquest assumpte. No afluixarem!

Selecció de directors. Volem més claustre i el reconeixement de l’emergència lingüística!

Mesa sectorial extraordinària

Ahir dematí va tenir lloc una convocatòria extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació amb un únic punt a l’ordre del dia:
Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional de XX de gener de 2023 per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la selecció de directors de centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i s’aproven les bases que l’han de regir (esborrany sotmès a la Mesa Sectorial).

Per part de la Conselleria assistiren a la reunió la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra.

Per la part social hi varen assistir tots els sindicats que conformen la Mesa Sectorial d’Educació: STEI, ANPE, UOB Ensenyament, UGT i CCOO.

La normativa que es va tractar és un tipus de resolució recurrent que se sol treure cada curs per preveure com es farà la selecció de directors per aquells centres en els quals els actuals càrrecs acabaran el seu mandat dia 30 de juny de 2023 (els mandats dels nous equips directius s’inicien sempre a 1 de juliol). La relació de centres que tendran vacants en el càrrec de direcció la podeu consultar la relació de centres amb vacants a la direcció a l’Annex 2 de l’esborrany (pàgines 18-20).

És important saber que aquesta resolució s’estructura en bona mesura a partir del que estableix l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 18 de febrer de 2010 per la qual s’aproven les bases per a la selecció, el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears.
I del que estableix la LOE amb les modificacions introduïdes per la LOMLOE.

Què va defensar UOB Ensenyament?

1. Major pes del claustre dins la comissió de selecció del nou director/a.
La normativa actual preveu una comissió de selecció formada per 6 persones que s’estructura en: 2 representants de l’administració (1 director en exercici del mateix tipus de centre i 1 inspector), 2 membres del claustre de professors i 2 membres del consell escolar que no formin part del claustre de professors.
Des d’UOB Ensenyament reclamam el retorn al claustre de la sobirania perduda. Per això hem reclamat que el pes dels membres claustre sigui major que els representants de l’administració o del consell escolar.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
La normativa no ho permet perquè l’article 135 de la LOE (a partir de la modificació operada per la LOMLOE) estableix que tant el nombre de representants del claustre com del consell escolar han de constituir com a mínim un terç dels membres de la comissió de selecció, amb la qual cosa no es pot augmentar el nombre de representants del claustre sense alterar el nombre de membres del Consell Escolar ni tampoc restant membres als representants de l’administració.
Tant per una qüestió de recuperació de la sobirania perduda com pel fet que amb els processos d’estabilització ens dirigim cap a un escenari amb claustres més estables consideram que més que mai s’ha d’empoderar als claustres com a veritables òrgans de decisió del centre. Si no tot allò que soni a autonomia de centre serà fer retxes dins l’aigua.

2. Supressió de la coacció que s’estableix al barem de valoració dels projectes de direcció amb el compromís d’adhesió al Programa de Millora i Transformació.
El barem de puntuació dels projectes de direcció estableix 1 punt d’un total de 10 al fet que el projecte prevegi el Compromís de participació en la convocatòria del Programa de Millora i Transformació. Des d’UOB Ensenyament consideram que aquesta és una ingerència política a la lliure autonomia de centre i que els centres que vulguin participar d’aquest programa hi participin lliurement essent coneixedors del que implica aquest programa amb els pros i contres.
Al seu torn, vàrem proposar que aquest 10% de la puntuació de la valoració dels projectes de direcció es concedís a aquells projectes que incloguessin mesures reals per combatre l’emergència lingüística així com indicadors per garantir el compliment real dels projectes lingüístics.
Cal posar de manifest que aquesta convocatòria de selecció de directors enlloc preveu l’atenció a la situació de la llengua catalana en els centres, fet que consideram una negligència absoluta.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Hem de reconèixer la sorpresa (en positiu) que ens va causar el fet que tant la Sra. Serra com el Sr. Morante coincidissin amb nosaltres amb el fet de voler suprimir aquest punt que es dona als projectes de direcció que manifesten la voluntat de participar del PMT. No obstant això, varen argumentar que ara per ara no ho podien eliminar perquè així ho estableix l’Ordre del Conseller de 2010 que com hem comentat és la que regeix bona part de l’estructura d’aquesta resolució. Tota manera, varen ser receptius a la proposta d’UOB Ensenyament de cara a la revisió de l’Ordre que tenen previst dur a terme. Arribat el moment, tornarem a posar la proposta damunt la taula.

3. Respecte a la sobirania metodològica dels docents i competències dels Departaments didàctics.
Vàrem defensar la supressió de la rúbrica de valoració del projecte de direcció els criteris: planificació curricular i treball a l’aula i també avaluació del procés d’aprenentatge i seguiment dels resultats.
Des d’UOB Ensenyament no ens cansarem de defensar la sobirania metodològica dels docents així com les competències dels Departaments didàctics com a òrgans de decisió acadèmica. Davant la ingerència metodològica que ha instaurat la LOMLOE restarem ferms al costat de la llibertat de càtedra. L’obsessió malaltissa per eliminar els Departaments didàctics en defensa de l’experimentació dels àmbits ens trobarà amb peu fiter per defensar l’existència i competències dels Departaments didàctics.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Des de Conselleria varen avenir-se a canviar el redactat de la rúbrica de valoració dels projectes de direcció perquè no donés peu a projectes de direcció amb pretensions de condicionar el treball d’aula o decidir en nom dels Departaments.

4. No a l’obsessió resultadista i a la fiscalització del nombre de suspesos.
També dins la rúbrica de valoració dels projectes de direcció vàrem expressar el nostre rebuig a la inclusió del criteri: seguiment dels resultats acadèmics. Des d’UOB Ensenyament volem acabar amb una pràctica massa estesa que consisteix en la fiscalització constant d’aquells professors que tenen resultats no satisfactoris a ulls de Conselleria. Els resultats acadèmics d’un determinat grup no han de ser objecte de fiscalització. Confiança absoluta amb la tasca dels docents, ras i curt.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Ens varen dir que aquest criteri s’ha d’interpretar des del punt de vista que els projectes de direcció han d’incloure com es farà aquest seguiment de resultats i no com una fiscalització dels aprovats de cada grup. No obstant això, i atenent a la defensa feta per UOB Ensenyament varen acceptar canviar l’expressió resultats acadèmics per resultats educatius.
Des d’UOB Ensenyament consideram aquesta concessió com un gest de cara a la galeria i som ben conscients de les pressions que reben els docents a molts de centres quan els resultats no són els esperats.

Cal posar en relleu que UOB Ensenyament va ser el sindicat que va aprofundir més en les esmenes defensades a l’esborrany de resolució presentat per la Conselleria.

Igual feina, igual salari

Mesa sectorial

Ahir, dilluns 16 de gener de 2023, després que es constituís en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació (MSE), tot seguit se’n celebrà una d’ordinària, la primera de la legislatura 2022-2026, amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió núm. 339
En aquest punt no hi hagué cap esmena.

2. Esborrany de resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual es convoca el procediment perquè el professorat del cos, a extingir, de professors tècnics de formació professional s’integri en el cos de professors d’ensenyament secundari.
En relació amb aquest punt, indicar que el procediment d’integració ve marcat per una norma superior, és una transposició del RD 800/2022. Per tant, en conseqüència, poca cosa objecte de canvi, però sí molt a esmenar, reivindicar i lluitar per part d’UOB Ensenyament.
D’entrada, pel que fa a la integració, les persones interessades a realitzar-ho, tindran dos procediments, sempre que compleixin amb els requisits de ser funcionari de carrera i estar en possessió d’una titulació universitària.
S’habiliten dos procediments:
1. IMMEDIAT (Annex I): el termini per a realitzar el tràmit d’integració (en l’esborrany apareixen unes altres dates) serà del 27 de gener a les 10:00 h al 24 de febrer a les 10:00 h a través del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte. Assenyalar que tindrà caràcter retroactiu des de 19 de gener de 2021, llavors, tot aquell funcionariat de carrera que s’integri al cos d’A1 perquè té tots els requisits per aconseguir-ho, rebrà – presumiblement – en la nòmina del mes d’abril de 2023 la retroactivitat de les diferències en el sou entre A1 i A2.
2. OBERT (Annex II): aquest procediment, que s’obrirà l’1 de setembre de 2023 i romandrà obert fins al 19 de gener de 2026, està destinat al professorat que reuneixi els requisits i condicions necessaris per a la integració després del 24 de febrer de 2023, o bé que, reunint-los a aquesta data o abans, no hagi sol·licitat la integració dins del termini del procediment immediat. Les sol·licituds presentades dins d’aquest procediment produiran efectes econòmics des de la data de registre de la sol·licitud.
UOB Ensenyament ha reivindicat que els efectes retroactius també s’apliquin al funcionariat en pràctiques i als i les interines, i que el tràmit obert s’allargui sine die més enllà del 2026. Tant en una com en altra reivindicació, Conselleria va respondre que totes aquestes qüestions estan subjectes a legislació estatal.

3. Torn obert de paraula
En aquest punt de l’ordre del dia UOB Ensenyament va reivindicar, una vegada més, l’absoluta necessitat d’arribar a aconseguir que tots els i les docents siguin integrats en el grup A1, en resum, que hom cobri el mateix per fer la mateixa feina.
En aquest sentit, es va demanar:
– La creació d’un complement salarial autonòmic pels professors tècnics funcionaris de carrera sense titulació universitària i que, per tant, no seran integrats en el grup A1, i que eviti el greuge comparatiu que suposa l’aplicació d’aquesta norma. Ressaltar que vàrem ser l’únic sindicat docent que reivindicàrem aquest complement en la MSE d’ahir. A més, aquesta mateixa petició ja fou registrada formalment el passat 13 de gener de 2023 per UOB Ensenyament davant Conselleria.
– Que s’exigeixi a l’Administració estatal que legisli la integració en el grup A1 d’aquells cossos que actualment encara són considerats A2: mestres i mestres de taller d’escoles d’arts.

UOB Ensenyament no afluixarà amb la consecució d’arribar a aconseguir el cos únic d’ensenyants i la mateixa retribució per tots els i les docents.

Constitució Mesa Sectorial d’Educació

Eleccions sindicals 2022

Ahir, dilluns 16 de gener de 2023, després que els resultats de les eleccions sindicals docents hagin estat en quarantena (recordem que les eleccions es varen celebrar el passat 1 de desembre), es constituí la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència per part de l’Administració del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, la directora general de personal docent, Rafaela Sánchez, els cap de departament Manel Gacias i Albert Flores i la cap del servei de Provisió Maria Antònia Alzamora, amb un únic punt en l’ordre del dia: constitució de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE).

Què és la Mesa Sectorial d’Educació?
És l’òrgan encarregat d’exercir les funcions i les competències que s’estableixen en el capítol IV del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Quines competències té la MSE?
La MSE és competent per a la negociació, en el marc de la normativa bàsica, dels assumptes que afecten directament o indirectament les condicions sociolaborals del personal docent, com per exemple, els criteris sobre condicions de treball, les retribucions, l’oferta d’ocupació (oposicions), la gestió i convocatòria d’interins, el calendari laboral, l’horari, les jornades i els permisos entre d’altres.

Qui en forma part?
En formen part, a més dels representants de l’Administració educativa, les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10 % o més dels representants a les Juntes de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de les diferents illes.
Segons el cens electoral de les passades eleccions corresponia escollir un total de 89 representants: 41 per a la JDPDnU de Mallorca, 25 per a la d’Eivissa i Formentera i 23 per a la de Menorca.
Així, atenent-nos a la normativa vigent, en la constitució d’aquesta MSE sols hi prengueren part els sindicats que varen assolir aquest mínim del 10% (8’9 representants) en les passades eleccions: STEI (29), ANPE (19), UOB (11) i UGT (9). Al marge d’aquests, pel fet de tenir la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal (d’acord amb la Llei Orgànica 11/1985 de llibertat sindical), malgrat no *superar el 10%, també és present a aquesta MSE el sindicat CCOO (6). No fa falta dir que des d’UOB Ensenyament consideram aquesta circumstància com una perversió de la representativitat sindical.

Fruit dels resultats obtinguts en les darreres eleccions, cal posar en valor el que UOB Ensenyament ha aconseguit: per tercera legislatura consecutiva, ser present a la MSE – com a tercera força sindical – per continuar defensant tot el col·lectiu docent. Gràcies a aquesta nova fita podrem seguir reivindicant entre d’altres, la millora de les condicions sociolaborals dels nostres companys i companyes, la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu i la presència del català dins l’ensenyament públic a les Illes Balears.
A més, la presència a la MSE ens permetrà seguir amb una pràctica que s’ha convertit en el tret diferencial d’UOB Ensenyament respecte a la resta de forces sindicals: la compartició de tots els esborranys que es treballen en les MSE. D’aquesta manera tots els companys i companyes hi podran dir la seva fent-nos arribar les aportacions que creguin oportunes.

Quantes meses sectorials hi ha? És el mateix la Mesa Sectorial que la JPnDU?
De MSE només n’hi ha una, i és la Mesa Sectorial d’Educació de les Illes Balears amb les competències que hem exposat anteriorment.
Pel que fa a les JPDnU, n’hi ha tres: la de Mallorca, la de Menorca i la d’Eivissa i Formentera. Les JPDnU són els òrgans on es reuneixen tots els representants sindicals escollits cada quatre anys. Com a norma, es reuneixen trimestralment de manera ordinària, i segons el context i la urgència, de manera extraordinària segons decisió autònoma de cada junta.

Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans

Encesa de Torres, Talaies i Talaiots Mediterrània

El sindicat UNIÓ OBRERA BALEAR s’ADHEREIX al MANIFEST d’encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans d’aquest 2023, que enguany comptarà amb 78 elements patrimonials d’arreu de Mallorca en els que dia 14 de gener s’encendran pels drets humans a les 13.00 h i a les 18.30 h, amb senyals de fum en la primera cita i de llum en la segona.
Cal destacar que UNIÓ OBRERA BALEAR és una organització sindical què té i tindrà sempre molt present la DUDH — amb especial atenció, per la part que ens toca, a articles com els 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27…, desplegats en l’ordenament jurídic en què ens trobam immersos, val a dir que, de vegades, amb bastant de marge de millora —. Pensam que ni com a societat ni, especialment, per part d’aquells que tenen responsabilitats polítiques i pressupostàries, no podem restar impassibles davant les escandaloses lesions de drets encara més elementals: a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a l’asil, entre altres, que s’evidencien de manera constant en les notícies que ens arriben diàriament.

Manifest que es llegirà el 14 de gener en l’encesa

Amb aquest ja fan set els anys en els que amb l’encesa de les torres, talaies i talaiots volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència i la injustícia.

L’any 2022 milers de persones han seguit patint desaparicions forçades, tortures, violacions i discriminació en el seu intent d’arribar a l’altra vorera de la mar. Lluny de millorar la seva situació han patit el dolor afegit de veure com des dels governs de la UE es van consolidant posicions que ens envileixen com a societat. 

Aquestes persones han estat privades dels seus drets fonamentals i inalienables consagrats en la Declaració Universal de Drets Humans, drets que tots i totes tenim pel sol fet de néixer: el dret a circular lliurement, el dret a sortir de qualsevol país, inclús del propi i el dret a demanar asil, entre d’altres.  Les persones en moviment es veuen obligades a creuar el Mediterrani en condicions precàries i perilloses que condueixen en moltes ocasions a la mort. De fet, des de la darrera encesa de torres, talaies i talaiots ara fa un any, al manco 1988 persones han perdut la vida en la travessia d’aquest mar que s’ha convertit en la fosa mortal d’Europa.

La calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al manco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al manco 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies. Famílies que segueixen cercant veritat,  justícia i reparació més de sis mesos després dels fets sense que s’hagi identificat a un sol responsable. Des d’aquí condemnam aquests fets i exigim que no es tornin a repetir. Sense el respecte als drets humans, al mateix dret a la vida, correm el risc com a societat que la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per a conviure amb dignitat.

Malgrat tots els obstacles que s’interposin en el camí, per molt obscur que aquest sigui, la llum de la flama ha de romandre lluent, encesa, com a símbol d’esperança per a tota la humanitat.

Com diria Peter Benenson, el fundador d’Amnistia Internacional, aquesta flama que simbolitza l’esperança, l’hem de mantenir sempre encesa, per tots aquells que foren i són torturats, executats extrajudicialment o desapareguts. Per aquells que pateixen anònimament i moren enduent-se amb ells el seu dolor. Per aquells que s’han convertit en testimonis muts i sense nom de la injustícia i el dolor.
Aquesta flama que ens manté en peu amb la força per lluitar perquè aquestes violacions dels drets humans arribin al seu fi arreu del món.

Depèn de tots nosaltres que romangui encesa, així que lluitem per a que així sigui per sempre.