Categoria: Eleccions sindicals
Oposicions «ordinàries» 2023, NO en el nostre nom!
Avui dematí, hem tengut Mesa Sectorial Extraordinària amb la participació del secretari general de la Conselleria d’Educació, Tomeu Barceló, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, el cap del Departament de Gestió de Personal Docent, Manel Gacias i la cap del Servei de Provisió Educativa, Maria Antònia Alzamora.
L’ordre del dia de la convocatòria constava de tres punts:
1. Informació sobre locals sindicals.
2. Informació sobre convocatòria de places ATD.
(**). Causes d’exclusió dels membres dels tribunals.
3. Proposta de resolució per la qual es convoquen les proves selectives
d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents a les
Illes Balears.
El punt (*) no estava inclòs dins l’ordre del dia. Després del punt 2 s’ha sol·licitat a les forces sindicals presents la possibilitat d’incloure’l i per unanimitat s’ha acceptat la proposta d’inclusió d’aquest punt a l’ordre del dia.
1. Informació sobre locals sindicals
El secretari general ha informat formalment als sindicats sobre les dues propostes de gestió dels locals sindicals per a la legislatura sindical 2022-2026, atès que no disposen de locals adequats per a la seva cessió en totes les illes, tal com disposa la LOLS. Una primera proposta consistiria en la cessió de tres espais compartits per a tots els sindicats: un a Mallorca, un a Menorca i un a Eivissa. La segona proposta consistiria en una assignació econòmica perquè cada sindicat gestionés el lloguer d’un o més locals (en funció de l’illa o illes on tenen representació). El secretari general s’ha compromès a concretar per escrit ambdues propostes per poder-les negociar en una propera Mesa Sectorial i així debatre’n els detalls. Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar que sigui quina sigui l’opció que triem prioritzarem aquella que ens faciliti les possibilitats d’atenció a l’afiliació així com el treball en equip en el dia a dia.
2. Informació sobre convocatòria de places ATD
Des de la Secretaria General han proposat a la Mesa Sectorial la no convocatòria de les 13 places d’ATD que varen quedar desertes a la convocatòria del curs passat i que no han pogut cobrir de cap manera perquè no hi ha candidats, la majoria d’elles d’informàtica. Des d’UOB Ensenyament consideram raonable la proposta i hi hem votat favorablement.
Al mateix temps hem exigit una relació de totes les places d’ATD que gestiona la Secretaria General amb noms i llinatges de les persones que ocupen cada plaça així com el codi de plaça, la denominació de la plaça i l’any que es va concedir. Volem assegurar-nos la màxima traçabilitat per evitar qualsevol sospita de portes giratòries. El secretari general s’ha compromès a elaborar aquest catàleg de llocs de feina d’ATD de cara a la convocatòria que es negociarà el proper curs (en cas que l’actual equip de la Conselleria repeteixi després de les eleccions).
(*) Causes d’exclusió dels membres dels tribunals
Se’ns han presentat les causes d’exclusió que permeten excloure determinats perfils de la designació com a tribunals d’oposicions. La principal novetat ha estat la inclusió dels Caps d’Estudis Adjunts com a membres que seran exclosos en la designació com a membres de tribunals.
Des d’UOB Ensenyament hem estat fidels a les nostres reivindicacions històriques en aquest punt. Exigim que siguin considerades causes d’exclusió:
- Haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors.
- Haver estat tribunal alguna vegada a partir dels 55 anys.
- Tenir un fill/a menor de 3 anys.
- La necessitat de concreció de les causes d’exclusió específiques com podrien ser, entre d’altres:
– Família monoparental.
– Que ambdós progenitors hagin estat designats membres de tribunals.
– Que ambdós progenitors hagin estat designats membres de tribunal.
3. Convocatòria d’oposicions ordinàries juny 2023
Recordem que a la mesa se’ns ha presentat la proposta de places que la Conselleria fa comptes treure a la propera convocatòria d’oposicions ordinàries del proper mes de juny.
L’oferta de places d’aquesta convocatòria, de la mateixa manera que s’ha fet amb el Concurs de mèrits excepcional i el Concurs-oposició excepcional (oposicions d’estabilització) és a nivell de comunitat autònoma, fet que sorprèn i indigna al mateix temps, ja que en aquest cas estam parlant d’una convocatòria ordinària d’oposicions. Aquest canvi de criteri fet sense previ avís suposa un daltabaix sense precedents per al col·lectiu interí que havia vist com des del 2008 les convocatòries es feien per illes i no a nivell de comunitat autònoma. Des d’UOB Ensenyament consideram inadmissible aquest canvi en unes oposicions ordinàries, ja que constitueix un canvi en les regles de joc assumides pels interins durant 15 anys.
Els canvis que ha introduït la Conselleria respecte de les oposicions del passat juny de 2022 es concentren fonamentalment en el barem. Aquests canvis s’han introduït d’acord amb el RD 276/2007 que és el text normatiu vigent actualment que fonamenta les convocatòries d’oposicions.
Aquí podeu consultar la Resolució de la convocatòria del concurs-oposició ordinari.
Principals canvis respecte la convocatòria de 2022
> Programació en cursos LOMLOE.
Aquell aspirant que presenti una Planificació anual de situacions d’aprenentatge per a un curs on s’aplica la LOMLOE haurà d’incloure 9 Situacions d’Aprenentatge i un índex.
> Suma d’experiència docent prèvia per períodes inferiors a 30 dies.
S’especifica la possibilitat de sumar punts d’experiència per l’acumulació de períodes inferiors a un mes. Quan la prestació de serveis s’hagi realitzat per períodes inferiors a un mes, es considera com a mes l’acumulació dels serveis prestats per períodes de 30 dies.
> Transposició experiència dels Professors Tècnics de Formació Professional.
Transposició de l’experiència dels PTFP a les mateixes especialitats en el cos de què es tracti.
> Eliminació de l’experiència com a mestre en centres d’educació infantil 0-3, tant públiques com privades.
> Canvis en l’escala de puntuació de la nota del títol (gradació en 3 trams).
Es passa de 2 trams a 3 trams:
– De 6,00 fins a 7,49 (0,5 punts)
– De 7,50 fins a 8,99 (1 punt)
– De 9 a 10 (1,5 punts)
> Domini d’idiomes estrangers (certificats d’idiomes estrangers admesos per ACLES (Associació de Centres de Llengües d’Educació Superior).
Dos canvis al respecte.
a) Passen de l’apartat Altres mèrits (màxim 2 punts) a l’apartat Formació acadèmica (màxim 5 punts)
b) Passa de 3 trams de puntuació a 1 sol tram.
3 trams anteriors: B2 (0,5 punts), C1 (1 punt) i C2 (2 punts).
1 sol tram: C1 i C2 (0,5 punts). Ambdós nivells puntuen el mateix.
> Reconeixement dels Aprovats Sense Plaça.
Per primera vegada es concedeixen 0,75 punts per convocatòria d’oposicions aprovada sense haver obtingut plaça des del 2012 (amb un màxim de dues convocatòries). S’inclou dins l’apartat Altres mèrits (màxim 2 punts).
> Obligatorietat de l’elaboració d’una rúbrica de cada una de les proves per part de les comissions de selecció.
Tots els tribunals hauran de disposar d’una rúbrica d’avaluació de cada una de les proves. Això permetrà que les reclamacions a les qualificacions de cada una de les proves es puguin sol·licitar d’acord amb la rúbrica d’avaluació.
> Reducció del pes de la Formació permanent.
Passa de 2 punts a 1 punt.
Què hem reivindicat des d’UOB Ensenyament?
1. Convocatòria per illes i no per Comunitat Autònoma.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
El fet que la convocatòria de les oposicions «ordinàries» també s’hagi fet a nivell de comunitat autònoma és (segons Personal Docent) per qüestions tècniques. Segons se’ns ha explicat avui a la mesa, per procediment estatal, a l’hora de concursar en el primer concurs de trasllats tots els nous funcionaris que s’han funcionaritzat un mateix any han de participar amb una mateixa assignació territorial (sigui per a nivell de comunitat autònoma o per illes) i que davant això no hi poden fer res. El fet que els processos d’estabilització siguin convocatòries d’àmbit autonòmic ha arrossegat el concurs oposició ordinari perquè també així ho sigui. Els representants de la Conselleria han expressat la seva disconformitat en el fet que això hagi de ser així i al mateix temps, han manifestat la seva intenció que les oposicions del 2024 (en cas que se’n convoquin) tornin a ser per illes.
Davant aquest fet des d’UOB Ensenyament hem advertit, com ja vàrem fer públic la setmana passada, del futur negre de la mobilitat per comissió de serveis i de la necessitat d’ampliar les possibilitats de conciliació familiar prevista en l’actual normativa de comissions de serveis per aquells nous funcionaris.
Des d’UOB Ensenyament, som escèptics davant els arguments presentats per la Conselleria i no entenem com així si el proper concurs de trasllats (que es convocarà previsiblement el proper mes de novembre) és d’àmbit autonòmic, ens hem de regir al procediment estatal i no organitzar-lo atenent a la casuística insular de la nostra comunitat.
2. La possibilitat de reclamar després de cada prova.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han respost aquesta qüestió.
3. La possibilitat d’obtenir una revisió presencial a les reclamacions.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han afirmat que de facto a la convocatòria d’oposicions del passat mes de juny de 2022 ja es varen fer aquestes revisions presencials. S’han compromès a tornar a donar aquestes instruccions als tribunals de la convocatòria d’enguany. Des d’UOB Ensenyament volem recordar a tots els aspirants que sol·licitin una revisió que facin constar per escrit que la volen presencial.
4. Que hi hagi tribunals de cada una de les especialitats convocades a totes les illes per evitar desplaçaments.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No s’han pronunciat sobre aquesta possibilitat i l’esborrany de la convocatòria així com està redactat no convida a l’optimisme.
5. La no coincidència dels dos processos d’oposició (ordinari i d’estabilització) i la compatibilització de la participació en ambdós processos.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Tot i que a la convocatòria de les oposicions d’estabilització també figuri que el procés començarà a partir de dia 3 de juny des de Personal Docent s’han compromès a què l’acte de presentació i primera prova no coincideixi. En cas que les altres proves dels processos selectius coincideixin en el temps es podrà justificar com a força de causa major la no assistència a una de les dues proves i sol·licitar el seu ajornament. D’aquesta manera la voluntat és que sigui possible la participació en paral·lel dels dos processos selectius.
6. La regulació de les jornades de feina dels tribunals.
Temem que el fet de voler començar les oposicions dia 3 de juny faci que molts tribunals hagin d’anar a treballar en cap de setmana durant els mesos de maig i juny. Reclamam instruccions clares per evitar la sobrecàrrega dels companys i companyes que hauran de combinar el final de curs amb les tasques de preparació i correcció de les proves.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No hem tengut cap resposta concreta a aquesta qüestió.
7. La reducció de la taxa d’inscripció a les oposicions.
És indignant la quantitat de 83,72 euros com a pagament per a la inscripció en un procés selectiu docent quan a sanitat o serveis generals pot ser fins un 50% més barat.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han reconegut l’elevat cost de les taxes d’inscripció a les oposicions docents en comparació amb altres processos selectius del sector públic de les Illes Balears o d’altres comunitats autònomes. Com que es tracta d’una normativa que penja de la Llei de pressuposts autonòmics, s’han compromès a modificar-la de cara a la tramitació dels pressuposts del 2024. El dubte, clar, és si seran ells qui negociaran els pressuposts de l’any que ve. Des d’UOB Ensenyament hi estarem ben atents i recordarem a qui faci falta el compliment d’aquest compromís.
8. L’aclariment de les condicions i terminis d’ajornament de la realització d’alguna de les fases per motius d’embaràs i part.
Actualment, la base 6.5 de l’Annex 1 de la Resolució de la convocatòria només contempla el part com a causa per ajornar alguna de les fases i sempre dins un termini establert que mai és públic i només controlen els tribunals. Exigim que es concreti aquesta informació i es disposi en quins casos es pot al·legar la condició d’embarassada per a sol·licitar l’ajornament d’una de les fases.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No han concretat res al respecte.
9. Exigim que es concreti en 10 dies el temps d’antelació en què els tribunals han de publicar els criteris específics de valoració i qualificació.
A dia d’avui només s’estableix: Abans de la realització de cada una de les proves els òrgans de selecció han de publicar els criteris específics de valoració i qualificació de cadascuna.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han concretat res al respecte.
10. Invertir l’ordre de la realització de les proves, tal com es fa a Catalunya. Primer la part didàctica (defensa de programació i UD/SA) i després la part teòrica (tema i cas pràctic).
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No han respost a aquesta reivindicació.
11. La concreció de les parts que ha de contenir la Planificació anual de situacions d’aprenentatge.
Exigim una concreció de l’Annex 4 perquè tant opositors com tribunals tenguin clar quines parts ha de contenir això que ara denominen Planificació anual de situacions d’aprenentatge i en què ha de consistir la primera part de la segona prova.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota de la reivindicació. En tractar-se d’un Annex volem ser optimistes en el marge de maniobra de què disposa la Conselleria per millorar i aclarir el redactat.
12. Ens hem oposat a l’eliminació del barem de l’experiència dels mestres en escoletes 0-3.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta modificació.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Segurament aquesta ha estat la resposta més surrealista que hem obtingut a les nostres reivindicacions. Des de Provisió Educativa han assegurat que han eliminat aquesta experiència perquè d’aquesta manera el barem era més similar al del concurs de mèrits. Des d’UOB Ensenyament consideram aquest fet com una manca de respecte i reconeixement a la important tasca que es fa a 0-3. No deixarem de lluitar perquè es reconegui aquesta experiència.
13. Hem reclamat la inclusió de membres del cos d’Inspecció Educativa dins els tribunals de les especialitats minoritàries.
Concretament, hem reclamat la seva inclusió dins els tribunals dels cossos 0594 (Professorat de música i arts escèniques), 0595 (Professorat d’arts plàstiques i disseny) i 0596 (Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny) per garantir una major objectivitat, ja que es tracta de tribunals d’especialitats molt minoritàries i on és fàcil trobar els mateixos membres convocatòria rere convocatòria.
Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han respost a aquesta qüestió.
Des d’UOB Ensenyament som conscients dels canvis que suposa aquesta convocatòria d’oposicions respecte a les convocatòries ordinàries que s’havien anat succeint els darrers anys. No volem enganar a ningú, sembla difícil que s’arregli la qüestió de la convocatòria a nivell de comunitat autònoma, però arribarem fins al final per aclarir si els arguments de la Conselleria constitueixen un No puc o realment estan emmascarant un No vull.
Constitució Mesa Sectorial d’Educació
Ahir, dilluns 16 de gener de 2023, després que els resultats de les eleccions sindicals docents hagin estat en quarantena (recordem que les eleccions es varen celebrar el passat 1 de desembre), es constituí la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència per part de l’Administració del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, la directora general de personal docent, Rafaela Sánchez, els cap de departament Manel Gacias i Albert Flores i la cap del servei de Provisió Maria Antònia Alzamora, amb un únic punt en l’ordre del dia: constitució de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE).
Què és la Mesa Sectorial d’Educació?
És l’òrgan encarregat d’exercir les funcions i les competències que s’estableixen en el capítol IV del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
Quines competències té la MSE?
La MSE és competent per a la negociació, en el marc de la normativa bàsica, dels assumptes que afecten directament o indirectament les condicions sociolaborals del personal docent, com per exemple, els criteris sobre condicions de treball, les retribucions, l’oferta d’ocupació (oposicions), la gestió i convocatòria d’interins, el calendari laboral, l’horari, les jornades i els permisos entre d’altres.
Qui en forma part?
En formen part, a més dels representants de l’Administració educativa, les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10 % o més dels representants a les Juntes de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de les diferents illes.
Segons el cens electoral de les passades eleccions corresponia escollir un total de 89 representants: 41 per a la JDPDnU de Mallorca, 25 per a la d’Eivissa i Formentera i 23 per a la de Menorca.
Així, atenent-nos a la normativa vigent, en la constitució d’aquesta MSE sols hi prengueren part els sindicats que varen assolir aquest mínim del 10% (8’9 representants) en les passades eleccions: STEI (29), ANPE (19), UOB (11) i UGT (9). Al marge d’aquests, pel fet de tenir la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal (d’acord amb la Llei Orgànica 11/1985 de llibertat sindical), malgrat no *superar el 10%, també és present a aquesta MSE el sindicat CCOO (6). No fa falta dir que des d’UOB Ensenyament consideram aquesta circumstància com una perversió de la representativitat sindical.
Fruit dels resultats obtinguts en les darreres eleccions, cal posar en valor el que UOB Ensenyament ha aconseguit: per tercera legislatura consecutiva, ser present a la MSE – com a tercera força sindical – per continuar defensant tot el col·lectiu docent. Gràcies a aquesta nova fita podrem seguir reivindicant entre d’altres, la millora de les condicions sociolaborals dels nostres companys i companyes, la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu i la presència del català dins l’ensenyament públic a les Illes Balears.
A més, la presència a la MSE ens permetrà seguir amb una pràctica que s’ha convertit en el tret diferencial d’UOB Ensenyament respecte a la resta de forces sindicals: la compartició de tots els esborranys que es treballen en les MSE. D’aquesta manera tots els companys i companyes hi podran dir la seva fent-nos arribar les aportacions que creguin oportunes.
Quantes meses sectorials hi ha? És el mateix la Mesa Sectorial que la JPnDU?
De MSE només n’hi ha una, i és la Mesa Sectorial d’Educació de les Illes Balears amb les competències que hem exposat anteriorment.
Pel que fa a les JPDnU, n’hi ha tres: la de Mallorca, la de Menorca i la d’Eivissa i Formentera. Les JPDnU són els òrgans on es reuneixen tots els representants sindicals escollits cada quatre anys. Com a norma, es reuneixen trimestralment de manera ordinària, i segons el context i la urgència, de manera extraordinària segons decisió autònoma de cada junta.
UOB Ensenyament consolida el nombre de representants
Resultats eleccions sindicals 2022
| Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera | Total | |
| UOB | 5 | 4 | 2 | 11 |
| STEI | 13 | 8 | 8 | 29 |
| ANPE | 9 | 4 | 6 | 19 |
| Alternativa | 3 | 0 | 2 | 5 |
| CCOO | 3 | 2 | 1 | 6 |
| UGT | 3 | 4 | 2 | 9 |
| SIAU | 5 | 1 | 2 | 8 |
| CSIF | Sense candidatura | Sense candidatura | 2 | 2 |
| Total representats a elegir | 41 | 23 | 25 | 89 |
UOB Ensenyament consolida el nombre de representants en el conjunt de les illes i es manté com a tercera força sindical a la Mesa Sectorial d’Educació.
Agraïm als docents de les Illes la confiança dipositada en el projecte d’UOB Ensenyament amb un esment especial a les persones que han sumat amb nosaltres per a la candidatura, per fer d’interventores i apoderades.
Per a UOB Ensenyament aquests resultats representen un reconeixement a la tasca que feim dia a dia, consulta a consulta i mesa a mesa. Gràcies a això podrem sumar mans i seguir lluitant en la defensa del col·lectiu.
La nostra candidatura al complet
Candidatura UOB Ensenyament Menorca
- Sonia Moll Bosch
- Yolanda Delgado Paredes
- Aina Freitas Cortès
- Ana Pons Gascón
- Virna Elorza Miquel
- Marc Arimany Coll
- Eva Arroyo Jaén
- Sili Florit Torres
- Josep Torres Mesquida
- Núria Enrich Seguí
- Cristina Salvador Moll
- Rosa Pons Pons
- Almudena Mercadal Villalonga
- Rosa Gonyalons Pons
- Maria Pons Pons
- Gerard Coll Clopés
- Patricia Fuertes Pons
- Tomeu Al·lès Pons
- Sandra Suárez Camps
- Natalia Bosch Pons
- Martí Gual Camps
- Marta Cardona Mir
- Maria Alonso Soriano
- Cristina Arnau Berch
- Teresa Borràs Atienza
- Vanessa Cortès Seguí
- Marta Sintes Mercadal
- Joan Gómez Pons
- Dámaso de la Cruz Pons
- Ximo Martínez Calduch
Programa electoral UOB 2022
A la legislatura 2022-2026, vetllarem, defensarem i lluitarem per:
RETRIBUCIONS
- El reconeixement de la tasca docent defensant una carrera professional ben dotada econòmicament, d’adhesió voluntària i que es basi, principalment, en el desenvolupament de la tasca docent.
- Retribucions econòmiques dignes i que garanteixin el poder adquisitiu del col·lectiu davant pujades inflacionàries.
- L’aplicació efectiva, sense enginyeria comptable, dels increments salarials dictats per l’estat i que aquests s’apliquin tant a les retribucions bàsiques com a les complementàries.
- La reivindicació històrica del cos únic: a igual feina, igual salari.
- L’equiparació de sou amb la resta de funcionaris de la mateixa categoria professional.
- L’increment substancial del complement de tutoria.
- El cobrament íntegre del complement de tutoria o de qualsevol altre càrrec per als docents que estan a mitja jornada.
- La compatibilitat del cobrament dels complements quan es donin situacions de doble càrrec.
- El cobrament de complements per exercir tasques el dia d’avui no retribuïdes com ara la coordinació de cicle o la coordinació TIC.
- L’actualització i equiparació del Fons social amb el dels altres sectors de l’administració.
CÀRREGA LECTIVA
- La reducció immediata de la càrrega lectiva per assolir les 23 hores a Infantil i Primària i les 18 hores a la resta de cossos.
- La reducció d’hores lectives de docència directa en funció del número d’alumnat amb necessitats educatives que ha d’assumir el professor titular de l’assignatura. Plantejarem que aquesta reducció s’inverteixi en hores per a l’elaboració de materials i atenció a l’alumnat NESE.
- La compensació econòmica o horària per a l’elaboració de materials digitals quan per elecció de centre es decideixi prescindir de materials didàctics elaborats per les editorials.
- La reducció d’hores lectives de docència directa quan es tenguin més de 130 alumnes o s’imparteixin més de 3 assignatures/mòduls.
- La reducció real de 3h lectives per als docents (inclosos els interins) majors de 55 anys.
- La recuperació dels desdoblaments a FP en els mòduls pràctics.
- L’increment de les hores per a les coordinacions pròpies d’FP, especialment el programa Erasmus+ i les de coordinació d’FCT.
- Fer realitat les reivindicacions d’UOB Ensenyament pel que fa a la Coordinació TIC: remuneració del càrrec, compensació d’hores lectives, formació específica i la contractació de tècnics informàtics per a totes aquelles tasques no pedagògiques.
- Defensar un calendari escolar que garanteixi el temps de preparació i programació prèvia adient abans de l’inici de les activitats lectives.
- El dret al descans dels docents a partir de dia 1 de juliol davant qualsevol intent per part de Conselleria per alterar l’statu quo.
- El dret a la desconnexió digital durant les hores que no són de permanència en el centre. Volem garantir el dret a la pau digital fora de l’horari de treball. Volem una Llei de Pau Digital.
DRETS LABORALS
- La impartició de classes en les condicions climàtiques i ambientals legals i existència d’un vertader protocol per part de Riscos Laborals.
- Una formació per als docents gratuïta, de qualitat, útil, específica per especialitats, en horari laboral o retribuïda, si es fa fora de les hores de feina en el proper Pla Quadriennal de 2024-2028.
- Fer realitat la reivindicació històrica de l’Estatut del Docent, per tal que desfaci ambigüitats i aporti claredat sobre els nostres drets i deures.
- La millora i ampliació de les llicències i els permisos per a tot el professorat, sense discriminacions, això és: tant per interins com per funcionaris de carrera.
- Contractació de terços de jornada per garantir el dret a la conciliació familiar sense carregar els departaments.
- La regulació de l’any sabàtic per a docents que ja es preveia l’any 2006 a l’Acord del Consell de Govern de dia 28 de juliol i que mai s’ha arribat a desenvolupar.
- La modificació del gaudi del permís de maternitat/paternitat perquè es pugui gaudir sota la forma de reducció de jornada i així dilatar-se en el temps.
- L’elaboració d’un Pla d’Igualtat.
- L’elaboració d’un protocol per fer front a les agressions al personal docent.
- La consolidació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals amb els recursos suficients.
- La revisió del catàleg de malalties professionals.
- La dotació per part de l’administració de tota eina de treball docent, inclòs qualsevol dispositiu digital.
- Evitar l’extinció de les places de mestres de taller que hi ha a les diferents escoles d’art.
DIGNITAT PROFESSIONAL
- Eliminar el marcatge horari que denigra la nostra professió.
- Garantir principis de lliure concurrència i publicitat en la designació de càrrecs funcionarials.
- La dignitat professional del col·lectiu docent davant qualsevol atac a càrrec de les organitzacions i partits polítics de l’extrema dreta espanyola. Cap agressió sense resposta.
- La posada en funcionament del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears. Perquè sigui una realitat aquest òrgan sigui un vertader interlocutor amb l’administració en qüestions pedagògiques.
- Assolir els punts del decàleg de la vaga indefinida convocada per l’Assemblea de Docents (setembre 2013 – febrer 2016) que queden pendents d’aconseguir, com la davallada real de les ràtios, el cobrament de les baixes 100% remunerades i que els interins substituts cobrin l’estiu sencer.
INVERSIÓ EDUCATIVA
- Assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
- La renovació de tallers i equipaments per a l’FP i escoles d’Art i Disseny.
- La cessió o construcció d’infraestructures a fi que totes les EOI tenguin seu pròpia.
- Una planificació de les noves infraestructures, concretades en el Pla d’Infraestructures, que permeti la reducció de ràtios i s’ajustin a les necessitats actuals.
- Un Pla de Digitalització que garanteixi una vertadera dotació de recursos digitals.
- Reforçar en la dotació de mitjans humans i materials per resoldre efectivament les incidències informàtiques habituals en els tràmits telemàtics que depenen de la Conselleria.
MODEL D’ESCOLA
- Una escola laica, de qualitat, moderna, arrelada al país, en català i oberta al món.
- Una escola que compensi les desigualtats socials i de gènere i que vetlli per la consecució d’un bon nivell acadèmic i competencial de tot l’alumnat.
- Un model educatiu estable, fruit del consens i que vagi més enllà dels canvis de color polític dels governs.
- Una escola amb recursos econòmics i de personal suficients, que permetin fer feina en unes condicions de seguretat, per a la salut i de treball adequades.
- Els equips directius com a companys de claustre que han decidit fer un pas endavant pel bé del centre i no com a líders al servei d’un programa de promoció personal.
- Els companys dels equips directius que són crítics i fidels al seu claustre i posen per davant la fidelitat al seu claustre quan l’aplicació de la normativa genera rebuig entre el professorat.
- L’empoderament dels claustres com a vertaders òrgans de decisió dels centres educatius.
- Fer evident i derrocar la dictadura dels “experts en educació” a qui encarreguen l’elaboració de normativa i no coneixen la realitat del dia a dia dins l’aula.
- Reduir la burocràcia excessiva i inútil, que just serveix per carregar de feina el professorat i no aporta res a la millora de la qualitat educativa.
- Evitar qualsevol intent d’espanyolització i introducció de la cultura militar als centres educatius.
- Consolidar i ampliar la xarxa d’escola infantil pública 0-3 anys i manteniment del suport a les reivindicacions de l’Assemblea 0-3.
ESCOLA EN CATALÀ
- Aconseguir un diagnòstic real de l’ús del català a les aules tant per part de l’alumnat com del professorat.
- Un ensenyament plenament en català, tant a nivell didàctic com a nivell de llengua vehicular.
- La recuperació del Servei d’Ensenyament del Català, totalment necessari en una situació d’emergència lingüística com l’actual.
- Sumar forces a qualsevol iniciativa en defensa de la llengua catalana i la identitat pròpia.
- La convocatòria de tots els nivells de llengua catalana en les proves lliures dels diferents organismes.
- La solidaritat amb els companys/es víctimes de l’assetjament per motius lingüístics. Cap agressió sense resposta.
- Aconseguir que desapareguin les exempcions en Llengua i literatura catalana. També seguirem reclamant més dotació de recursos per a la immersió lingüística dels nouvinguts.
- L’obligatorietat de la prova específica de Llengua i literatura catalana a la nova selectivitat LOMLOE per tot l’alumnat.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA EDUCATIVA
- Defensar la participació del professorat en actiu en l’elaboració de normativa educativa davant qualsevol calendarització que respongui a criteris polítics.
- La creació immediata i posada en funcionament de la Mesa de Docents com a mesa de participació que estableix la LEIB.
- La continuïtat i sobirania dels Departaments didàctics com a òrgans de decisió acadèmica i pedagògica de les diferents especialitats de Secundària.
- Evitar que es vulneri el principi d’especialitat de manera imposada. Que la decisió de la integració de matèries en àmbits correspongui als Departaments implicats.
- Derogar o modificar la LOMLOE. Una llei amb la qual l’assemblea d’UOB Ensenyament s’ha posicionat en contra del fons i de la seva implantació.
- Assolir un acord de les diferents institucions que vetlli activament pel consens i la continuïtat de la legislació educativa al marge de les anades i vengudes de la conjuntura política.
- La redacció d’uns currículums propis d’FP per a les Illes Balears, de manera que s’adeqüin al nostre teixit productiu.
OPOSICIONS
- Unes proves selectives adaptades a l’actualitat i que permetin demostrar la vàlua docent i no la memorística.
- Diferenciar l’oferta de places a les oposicions reservant places pels docents amb més experiència i pels docents amb manco experiència.
- Unes proves no eliminatòries i regular la possibilitat de reclamar al finalitzar cada part.
- Uns criteris de correcció, instruments d’avaluació i qualificació i instruccions detallats i públics.
- Vigilar que es convoquen a oposicions totes les places de les corresponents taxes de reposició.
- Ampliar les causes de renúncia dels membres dels tribunals.
- Millorar les condicions dels membres dels tribunals. Millora econòmica de les dietes per sessió de feina i quilometratge.
- L’alliberament de l’horari lectiu dels membres dels tribunals dues setmanes abans de l’inici de les proves.
INTERINS
- Recompensar els aprovats sense plaça de cara a les llistes d’interins.
- La creació d’una comissió de revisió de l’annex IV de la resolució d’interins (llistat de titulacions que habiliten per impartir docència a cada especialitat).
- Uns processos d’adjudicacions i de tutorització totalment transparents i amb garanties.
- La creació de vacants i substitucions de terços de jornada per possibilitar l’accés a la docència un cop resolts els processos d’estabilització.
- Uns processos telemàtics àgils i amb garanties.
- La no obligatorietat de marcar totes les places en el tràmit d’estiu.
- Una tutorització que es pugui fer en períodes de 15 dies i a més d’un centre.
- Defensar la dignitat, la igualtat de drets i oportunitats i la vàlua professional dels interins.
- Un barem de la borsa d’interins que sigui just, equilibrat i meritocràtic.
- Defensar els professors tècnics i els professors especialistes.
- Aconseguir que tots els interins que hagin treballat 5,5 mesos durant el curs cobrin, puntuïn i cotitzin els dos mesos d’estiu.
- Que els interins tinguin dret a la llicència per interès personal (dies personals sense retribució).
- Demanar que s’exceptuï als interins del requisit de disposar d’un contracte d’arrendament d’1 any per accedir a les ajudes de lloguer.
- Que l’administració faciliti habitatge social als docents destinats a una altra illa on és impossible llogar a preus raonables.
- Regular l’accés a les bestretes per part dels interins que cobreixin vacants.
- Una llista única i transparent, que permeti treballar alhora a la concertada i a la pública segons els principis de mèrit, capacitat i publicitat. Fins que això no sigui així, demanem que l’experiència a l’escola concertada no compti entre els interins no tutoritzats.
DESCENTRALITZACIÓ ENTRE ILLES
- Fer costat a les demandes de les comunitats educatives d’Eivissa, Formentera i Menorca sobre l’assumpció de més competències en Educació. Especialment pel que fa a la gestió en qüestions com infraestructures (IBISEC).
- Lluitar contra la massificació i l’abandonament històric de les infraestructures escolars, especialment d’Eivissa i Formentera.
MODEL SINDICAL
- Prendre els acords per via assembleària.
- No caure en les cúpules autocràtiques que es perpetuen en els càrrecs.
- Limitació temporal de la funció d’alliberat sindical. Màxim 8 cursos.
- Acabar amb la formació en mans dels sindicats concedida per l’Administració, que suposa entrar en un procés de mercadeig de favors.
- Prioritzar la representativitat de tots els cossos als òrgans de govern.
- No volem tenir un local en propietat sinó que l’empresa, en aquest cas l’Administració, ens proporcioni un espai apropiat a cada illa on tenim representació per dur a terme la tasca de representació sindical així com estableix la Llei Orgànica de Llibertat Sindical.
- Restablir el caràcter de negociació de la Mesa Sectorial d’Educació. No acceptarem la utilització de la MSE com a òrgan merament informatiu.
- Aconseguir que les actes de la MSE per part de la Conselleria siguin públiques i estiguin disponibles per a tot el personal docent i no docent.
- Difondre de tots els esborranys de normativa que ens arribin amb cada convocatòria de la Mesa Sectorial d’Educació a fi d’empoderar els docents i recollir aportacions.
- Informar després de cada Mesa Sectorial d’Educació a través d’un resum on detallarem els temes tractats, les reivindicacions fetes i els acords presos.
NOTA:
Les formes del gènere gramatical tradicionalment dit masculí que apareixen en aquest programa s’han d’entendre com a genèriques quan es refereixen a persones i, per tant, es refereixen a totes, amb independència del sexe amb què s’identifiquin.
Cartell electoral

Candidatura UOB Ensenyament Eivissa i Formentera (Pitiüses)
- Isabel Farelo Moyà
- Rita Planells Ferrer
- Nicolás-Alberto Pérez-Salamero García
- Victòria Vicens Mora
- Josep Planells Ferrer
- Yolanda Montoya Pocoví
- Jordi Serra Cardona
- Marina Isern Torres
- Jaume Cabalgante Guasp
- Irene Criado Escandell
- Xavier Llobet Buscató
- Naika Yern Torres
- Francesc Font Gomila
- Maria Torres Cardona
- Julia Fragua Serna
- Santiago Vich Capllonch
- Llucia Cirer Ferrà
- Vicent Luis Casañs
- Sonia Bravo Mascaró
- Joan Ginard Nicolau
- Noemí Carrasco García
- Rosa Maria Marí Sánchez
- Vicent Josep Matoses Sendra
- Antònia Tur Rosselló
- Jaume Vidal Forteza
- Irene Palau Riera
- Anna Betlem Tortosa Gómez
- Bernat Nadal Moyà
- Elizabeth Fernández Sampayo
- Ernesto Palazón Bermell
- Sonia González Santacruz
- Atteneri Ojeda Santana
- Miquel Àngel Ripoll Nicolau
- Sara Vergés Arús
- Eduard Cañellas Ramis
- Glòria Chamarro Domínguez
- Maria Josefa Esquerdo Llobet
- Glòria Micó Pérez
- Maria Antònia Zafra Lliteras
- Albert Jesús Amorós Brocal
- Tamara Baranova Khachatryab
- Anabel Márquez Falero
- Cristina Gómez Zaragoza
- Pablo García López
- Adriana Moreno Gaya
- Jorge Hernández García
- Benjamín Serra Montes
- Josep Manel Aldeguer Gómez
- Mateo Juan Amengual
- Félix Roig Martínez
- Kiko Tur Montserrat
Candidatura UOB Ensenyament Mallorca
- Maria Magdalena Salom Pol
- Antònia Soler Rubí
- Aleix Font Gomila
- Albert Bonnín Mádiko
- Maria Carmona Roca
- Ignasi Palmer Forés
- Miquel Àngel Rosselló Bibiloni
- Tolo Carbonell Crespí
- Antònia Font Tous
- Joan Pau Beltrán Amengual
- Antoni Miquel Bauçà Company
- Martí Gené Ramis
- Joana Maria Mut Miralles
- Jaume Simó Sabater Garau
- Serafí Expósito Ruiz
- Carme Blanes Mayans
- Joan Marimón Munar
- Joan Miralles Rossinyol
- Tomeu Pons Capó
- Ramon Canet Carbonell
- Maria Fullana Company
- Joan Ramon Serra Álvarez
- Patricia Pascual Grimm
- Mireia Mulet Mas
- Toni Moragues Seguí
- Aina Peña Barceló
- Toni Bauzà Matas
- Jonatan Vo Medina
- Jordi Tornila Canals
- Xisco Martorell Salvà
- Francina Alemany Comas
- Nadal March Mascaró
- Antònia Llompart Cabanelles
- Toni Ribot Caldentey
- Maria Francisca Osuna Isern
- Toni Sureda Massanet
- Antònia Font Brunet
- Joan Oliver Garau
- Francisca Maria Mut Miralles
- Joan Noguera Vich
- Biel Vives Ferrer
- Maria Gelabert Oliver
- Jeroni Payeras Bergas
- Maria Garí Frade
- Eva M. Gálvez Núñez
- Xavier Castelló Llobet
- Maria Isabel Alomar Bennàssar
- Yasmina Marín Mas
- Llucia Manresa Oliver
- Jaume Roca Pizà
- Maria Antònia Moyà Bover
- Marta Cabot Duran
- Joan Roig Abraham
- Joan Roig Ferrà
- Aure Ibernón Gil
- Laura Jiménez Alemany
- Montserrat Alcaraz Vich
- Albert González Martorell
- Biel Campaner Salvà
- Laura Checconi Celià
- Arnau Company Matas
- Toni Borrás Mateu
- Laura Ferragut Jaume
- Francesca Pons Ortega
- Iria Rodríguez Lázaro
- Sebastià Sansó Nicolau
- Francesca Morey Bover
- Cristina Gual Colom
- Joan Carles Gregorio Simonet
- Catalina M. Català Bernat
- Victor Castells Avinyó
- Rosa Maria Galán Real
- Caterina Maria Julià Alou
- Maria Dolors Ramis Caldentey
- Estefanía Reus Llabrés
- Llorenç March Mascaró
- Josep Lluís Mercadal Vidal
- Maria Morey Matas
- David Martín Martínez
- Toni Pol Arrom
- Maria Magdalena Amengual Caldés
- Cristina Ferragut Jaume
- Catalina Riutort Mayans
- Ismael Moll Pelegrí
- Mònica Oliver Baeza
- Judit Jiménez Noceda
- Catalina Garau Sitjar
- Margarita Pou Segura
- Llúcia Sala Ferriol
- Mercè Seguí Cuquerella
- Tomeu Oliver Gomila
- Josep Andreu Genovart Rosselló
- Sebastià Sureda Rosselló
- Toni Frau Carbonell
- Marta Bestard Nigorra
- Jerònia M. Mulet Miralles
- Antònia Nicolau Tomás
- Tomeu Duran Serra
- Jaume Perelló Llabrés
- Maria Francisca Salom Ferrer
- Margalida Sureda Font
- Toni Vich Coll
- Susana Puchalt Morant
- Lluís Pons Llabrés
- Lluïsa Terrassa Ventayol
- Bernat Rosselló Enrich
- Eva Rotger Gelabert
- Aina Garcias Moyà
- Apol·lònia Llull Tenerife
- Maria Antònia Alajarín Pitarch
- Àngela Alemany Vives
- Maria Magdalena Castell Pons
- Àngela Melis Galmés
- Maria Villalonga Rotger
- Lònia Sansó Capó
- Rosa Maria Nicolau Pericàs







