Mes: gener de 2017

Continuam sense saber quina cobertura legal tenim davant les agressions

El passat dilluns 23 assistírem, juntament amb la resta de sindicats de l’educació pública i concertada a la reunió informativa convocada per la directora de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (ICEE); a més dels esmentats, hi assistiren també el director general d’Innovació i Comunitat Educativa i la cap del Servei de Planificació Educativa, amb el següent ordre del dia:

  1. Presentació de les línies d’actuació de l’ICEE.
  2. Mesures aplicades per millorar la convivència escolar.
  3. Suggeriments i torn obert de paraula.

Respecte a les línies d’actuació, l’ICEE explicà que les organitza en cinc blocs:

  • Foment de la convivència positiva, incidint en la prevenció, mitjançant assessorament o formació sobre bones pràctiques, mediació comunitària, o pràctiques restauratives.
  • Creació d’Unitats de Convivència i Comitès d’Experts per a elaborar i difondre protocols sobre assetjament, abús sexual, violència de gènere, etc.
  • Coordinació amb institucions i entitats que treballen la convivència.
  • Comunicació i difusió.
  • Àmbit normatiu, per valorar, elaborar i difondre la normativa necessària.
  • Avaluació de la convivència i de les actuacions realitzades.

Podeu consultar aquestes línies més desenvolupades clicant AQUÍ o ampliar una mica més consultant el document sobre èxit educatiu que la conselleria publicà recentment. La composició i funcions de l’ICEE les trobareu al Decret 10/2008, en què es creà l’Institut.

Pel que fa a les mesures aplicades, la directora de l’ICEE destacà:

Per a més informació sobre les accions dutes a terme, podeu consultar també l’esborrany de la memòria de l’ICEE del curs 2015/16 que s’ha entregat aquesta setmana al CEIB per a la seva revisió abans de publicar-se.

Quant als suggeriments, la directora de l’ICEE se centrà en la sol·licitud de UOB (vegeu també el comunicat de premsa) demanant un protocol amb instruccions sobre com actuar davant les agressions ja que no quedà especificat en el Protocol d’assetjament i el professorat desconeix les conseqüències jurídiques que poden tenir les seves accions davant un cas d’agressió violenta. Sol·licitàvem també formació específica al respecte i dotació de personal de seguretat als centres amb risc de conflictivitat.

La directora de l’ICEE incidí en què es volen potenciar les comissions de convivència als centres per incidir en la prevenció i evitar arribar a situacions amb violència i que, a més, tots els recursos econòmics actuals de l’ICEE es destinen a formació. Comentà el dubte de si la sol·licitud de UOB s’havia de respondre amb un protocol o amb un format diferent tipus orientacions. Així i tot, presentà un document de treball per a usar com a punt de partida en l’elaboració d’una resposta a les necessitats plantejades. Ara, podem fer aportacions a aquest document de punt de partida fins al dia 7/2/17, de manera que agrairem els vostres comentaris i propostes. Consultau el document de treball clicant AQUÍ.

El que no quedà gens clar i, per tant, haurem d’insistir en el tema, és l’aspecte jurídic sobre el qual el director general d’Innovació comentà que cauria més en l’àmbit de riscos laborals. Ara bé, hem de recordar que Educació no compta encara amb un servei propi de riscos laborals com des de UOB demanam des del  març de 2015 i que just ara es troba en fase pública de rebuda de suggeriments prèvia a la publicació d’un esborrany. Així, consideram necessari que la conselleria expliqui clarament davant quines responsabilitats jurídiques es troba el professorat davant situacions d’agressions entre alumnes i fins a quin punt i amb quins criteris l’Administració ens dóna cobertura i assessorament legal.

UOB assumirà la decisió de l’Assemblea de Docents sobre la vaga estatal de 9 de març

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’ensenyament, vol fer constar el següent davant la vaga d’educació anunciada per a 9 de març, convocada des de Madrid per la “Plataforma Estatal por la Escuela Pública” i secundada a les Balears pels sindicats STEI-i, CCOO i UGT:

Primer: UOB no pren decisions d’aquest calat en petit comitè ni segueix a toc de xiulet les consignes dictades des de Madrid. Segons la nostra opinió, les convocatòries de vaga han d’anar de baix cap a dalt i no a la inversa.

I segon: assumirem la decisió que prenguin al respecte les assemblees de centre, l’àmbit on els treballadors expressam lliurement i sense intermediaris el nostre parer, i que després vehicula l’Assemblea de Docents.

Palma, 27 de gener de 2017

Interins S i nota d’expedient: estat de la qüestió

Davant el fet que la nota d’expedient acadèmic d’un grau és superior a la d’una titulació anterior al Pla Bolonya, tal com reflecteix l’estudi que el 2012 publicà l’actual director general de Política Universitària
(pàg. 214), el col·lectiu d’interins amb titulació antiga que encara no han fet
feina mai com a docents a la pública (interins “S”) ha vist els darrers anys com
la possibilitat de fer feina i començar amb les substitucions se’ls
allunya cada vegada més, tot i dur més de quatre i cinc anys apuntats a
borses, perquè els nous titulats sempre van quedant per davant.

Membres d’aquest col·lectiu han duit a
terme reunions amb la Direcció General de Personal Docent, la Direcció General de Política Universitària i la Junta de Personal Docent no Universitari, que a hores d’ara han servit
per acordar que existeix la diferència de nota i s’hauria de trobar una manera de compensar-ho.

El sistema de compensació encara no està decidit ni definit, ni se sap quan i com es posarà en marxa, i tampoc si
s’ha d’aplicar de manera transitòria o ha de tenir una
durada més llarga o indefinida. Continua pendent de fer-se una nova reunió de treball, prevista entre
Personal Docent, Política Universitària, el Degà de la UIB, els
sindicats educatius i el col·lectiu d’interins S afectats.

Ahir
mateix es tractà el tema al plenari de la junta de
Personal. Podeu veure el resum que en publicàrem AQUÍ.

Plenari de la Junta de Personal

Avui dematí ha tingut lloc al CEP de Palma el plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari. A l’espera de disposar de l’acta oficial vos informam que s’hi han pres els següents acords:

  • Acta del plenari de 28 de setembre: Els representants d’UOB hem fet constar que les tres abstencions a la proposta de mobilització del 26 d’octubre contra la LOMCE van ser nostres. Ens abstinguérem perquè no es va voler esperar l’Assemblea de Docents, que l’endemà s’havia de reunir per prendre una decisió al respecte.
  • Interins afectats pel canvi de normativa: Els representants de la Junta defensaran la necessitat de compensar la nota d’expedient dels interins S a una propera reunió on hi participarà el director general de Política Universitària i Ensenyament Superior, la Direcció General de Personal Docent, el degà de la Facultat de Pedagogia de la UIB, una representació de la plataforma d’interins i una de la Junta. El director general de Política Universitària té un estudi publicat que
    conclou que la nota mitjana dels graus actuals és superior a la de les titulacions anteriors. La manera de fer la compensació es preveu que es tracti en mesa sectorial.
  • Calendari escolar: S’ha acordat demanar a la Conselleria que aporti arguments pedagògics a la seva proposta de passar a juliol els exàmens de setembre, que cada illa pugui decidir el seu calendari escolar i fer constar el problema que suposaria trobar habitatge de lloguer a Eivissa el mes de juliol.
  • Acció a favor del CEIP Anselm Turmeda: En cas que s’admeti a tràmit la querella contra els docents es convocarà una concentració de suport davant el centre.

Dins el torn obert de paraules s’ha aprovat instar la Conselleria a solucionar els problemes de baixes temperatures il·legals als centres de Menorca i efectuar el contracte del domini punt cat per a la web de la Junta.

Tots els acords s’han pres per unanimitat.

La comissió del Consell Escolar aprova l’esmena a la totalitat d’UOB a la selecció de directors

Foto: Blog del CEIB

Aquest dilluns 23/1/17 es reuní la Comissió Específica de Planificació del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) per començar a elaborar l’informe sol·licitat per la Conselleria sobre el segon esborrany de l’ordre per a la selecció dels directors de centres.

Aquest segon esborrany arribà al CEIB després que el primer esborrany passàs per MSE el 2/11/16 i per un període obert d’aportacions en què presentaren propostes i al·legacions els sindicats educatius, ADESMA, l’Associació de directors de Secundària d’Eivissa (ADIPE), Inspecció Educativa i algunes direccions generals de la Conselleria mateixa; podeu consultar les propostes i al·legacions a aquest primer esborrany amb la resposta de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres clicant AQUÍ.

Així, doncs, per a la reunió d’ahir, des de UOB tornàrem a presentar com a esmenes al segon esborrany les que ens foren rebutjades per la Conselleria a la primera ronda.

La primera d’aquestes fou una esmena a la totalitat argumentant que l’esborrany es basa en la LOMCE, de la qual el Congrés de Diputats n’exigí la derogació i paralització el passat 4/10/16 i que no es respecta el document d’Illes per un Pacte, alhora que reclamàvem l’elecció directa del director per votació secreta del claustre i del consell escolar del centre.

Aquesta esmena a la totalitat provocà un debat de dues hores en què s’aportaren, en general, les següents opcions:

  • La majoria dels assistents considerà que el CEIB, que ja s’ha manifestat reiteradament contra la LOMCE, hauria de retornar a la Conselleria aquells esborranys de normativa basada en la LOMCE.
  • La Conselleria pot elegir entre treure normativa basada en la LOMCE, com seria el cas de l’ordre, o usar el format de resolució que només implica un acte d’aplicació. Així, ja que no es pot evitar l’aplicació de certs aspectes de la LOMCE, almenys s’evitaria treure nova normativa que s’hi basi.
  • El representant de l’Stei insistí en la necessitat de publicar una ordre i no una resolució ja que això permetria modificar el barem tot i que no argumentà la necessitat de modificar-lo. El barem no ve marcat per la LOMCE i, per tant, per a  modificar-lo bastaria modificar l’Ordre autonòmica del 2010 vigent actualment.

Finalment, i davant la falta de consens, es passà a votar si l’informe que el CEIB remeti a la Conselleria sobre l’esborrany ha de ser una esmena a la totalitat o no.

  • Votàrem a favor de l’esmena a la totalitat els representants de UOB, COAPA, FERE, personalitats de reconegut prestigi, consell Escolar de Mallorca i consell Escolar d’Eivissa.
  • Votaren en blanc el ponent de l’informe (president del CEIB) i els dos representants de la Conselleria d’Educació.
  • El representant de Stei va dir que no havia volgut votar i, juntament amb la representant de CCOO, manifestaren que no podien assumir l’argument referent al document d’Illes per un Pacte.

Així, doncs, la Comissió Específica de Planificació remet a la Comissió Permanent del CEIB la proposta d’informe que presentaria a la Conselleria aquesta esmena a la totalitat a l’esborrany d’ordre de selecció de directors.

Si la Comissió Permanent accepta la proposta, l’informe només faltarà que sigui aprovat pel Plenari. Si no l’accepta, tornarà a remetre l’esborrany d’ordre a la Comissió Específica de Planificació i tornarà a començar el debat.

Continuarem informant.

Nota de premsa del blog del CEIB:

Inspecció publicarà un informe sobre el català

El cap d’Inspecció, Antonio Arbós, presidint una reunió d’inspectors devora el conseller Martí March

El cap d’Inspecció, Antonio Arbós, va anunciar durant la mesa tècnica de criteris de quota que el mes de febrer Inspecció publicarà un informe a partir de les revisions dels projectes lingüístics de centre i de l’assessorament que ha prestat a les comissions de normalització lingüística. El document farà referència tant a la pública com a la concertada.

Recordem que el novembre de 2015 vam instar Inspecció a vetllar pel compliment del Decret de mínims, una atribució que no apareixia al Pla quadriennal 1011-2015. També vam advertir que el Pla quadriennal d’Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el febrer de 2016, es proposa contribuir a potenciar tant el català com el castellà.

Posteriorment, el Programa d’actuació del Departament d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017, que es va publicar el passat setembre al BOIB, va anunciar com a segona actuació prioritària “La supervisió i el seguiment dels projectes lingüístics dels centres (PLC).

Recordarem també que a partir d’aquest curs 2016-17 els centres han d’introduir al GESTIB la llengua en què s’imparteix cada matèria
d’acord amb el PLC, cosa que hauria de permetre conèixer, almanco oficialment, quines matèries es fan en català, anglès i castellà. Haurem de comprovar si ho recull l’informe.

Per altra banda continuam a l’espera que la Conselleria ens contesti les preguntes que tenim formulades des del mes d’abril de 2016:

  • Quants d’alumnes s’han vist afectats per l’exempció, concedida per la Conselleria, d’impartir ciències naturals i socials en català tal com ordena el Decret de mínims.
  • Quin percentatge d’alumnat de les Illes Balears rep aquestes matèries en llengua estrangera.

Pel que fa a quants de centres havien demanat durant el curs 2015-16 permís per a no impartir socials i/o naturals en català, recordem que la resposta va ser zero. Una altra cosa és si això respon a la realitat. Si el proper informe d’Inspecció té un mínim de rigor també n’hauria de parlar.

Presentam 10 reivindicacions a la mesa tècnica de quotes

El cap de Departament de Planificació, Jaume March, en una compareixença amb el director general de Planificació i el conseller d’Educació

El passat 19 de gener va tenir lloc la mesa de treball sobre criteris de quota, a la qual els sindicats vam aportar propostes per modificar els criteris actuals.

Per part nostra vam fer les següents reclamacions: 

  • Que es desdoblin els grups d’infantil i primària de promoció interna amb més de 25 alumnes, que ja no es poden considerar casos d'”incorporació tardana” perquè són del propi centre i es poden preveure. El mateix pel que fa a ESO amb més de 30 i 2n de batxillerat amb més de 35. Els representants de la Conselleria va al·legar manca d’espai i recursos.
  • Que es desdoblin els grups de primària amb 28 alumnes, com a infantil, i no amb 29 com es fa ara, atès que la ràtio màxima de 25 més el 10% LOMCE són 27,5 alumnes, i 28 ja supera aquesta xifra. La resposta fa ser la mateixa.
  • Que es doti amb AD per atendre alumnes nouvinguts els CEIP més necessitats, tenint en compte que la línia d’actuació de la Conselleria és reconvertir places AD en PT i AL. Vam recordar que la desaparició del Servei d’Ensenyament del català ha suposat també l’eliminació de l’equip d’immersió, que assessorava els centres i donava suport dins l’aula. Els representants de la Conselleria van dir que els centres ja disposen d’hores per a aquestes tasques però vam insistir que s’han de dotar amb docents preparats per atendre aquest tipus d’alumnat.
  • Que els majors de 55 anys de primària i secundària tinguin una reducció de tres hores lectives. Es negociarà en mesa sectorial.
  • Que els coordinadors de les comissions de normalització lingüística tinguin una reducció de tres hores lectives en lloc de quedar a disposició de cada centre. No ho van acceptar perquè segons ells “d’un any a l’altre poden no ser necessàries”, una opinió al nostre parer sense cap fonament mentre el català no estigui plenament normalitzat. Només es van comprometre a obligar els centres a dotar la coordinació amb alguna reducció.
  • Que els CEPA tinguin comissió de normalització lingüística. Apareixerà a les instruccions del proper curs en les mateixes condicions que a secundària.
  • Que les ràtios màximes de FP a distància siguin de 30 alumnes i no de 60, a fi que les instal·lacions per a la part pràctica no es vegin desbordades. Duplicaran els mòduls pràctics de manera que les 4 hores de docència passaran a ser 8, separades en dos grups.
  • Que es desdoblin a ESO català, matemàtiques i ciències socials i no només les matèries que indica la LOMCE, i que es dotin hores per coordinar preparació d’ACIs amb el departament d’Orientació. Es van limitar a prendre’n nota però van advertir que els desdoblaments de Matemàtiques es poden fer perquè reben la subvenció del Fons Social Europeu, a l’igual que els cicles de FP de grau mitjà i la FPB.
  • Que es doti com a mínim amb una mitja jornada de PALIC. L’Ordre de 2002 estableix entre 6 i 16 hores de PALIC, que encaixarien amb aquesta mitja jornada. Els criteris actuals adjudiquen una hora per a cada quatre alumnes, cosa que implicaria haver-ne de matricular 36 o 40 per aconseguir-la. Van admetre que s’ha de millorar l’atenció als nouvinguts però van afegir que en dos anys s’han incorporat més de 700 docents que haurien de ser suficients. El cap d’Inspecció va dir que “ningú esperava aquesta allau de nouvinguts”. Nosaltres ens reafirmam en la necessitat de dotar aquests docents per a PALIC i no fer recaure tot l’esforç en els recursos del centre.
  • Que hi hagi reducció horària lectiva per als docents amb més de 180 alumnes, com passa a matèries com valors ètics o educació física. Van dir que estudiarien una reducció de complementàries.

Els representants de l’Administració explicaren que pel febrer hi haurà una previsió de matrícula per al proper curs, que els desdoblaments es pacten amb els centres i que procuren concentrar els nouvinguts en un mínim de centres per fer-hi desdoblaments. Si no és possible i es dispersen es doten amb reforços.

El cap d’Inspecció va dir que es detecta “un bon clima” als centres i que “els resultats milloraran”.

El cap de Departament de Planificació afirmà que hi ha uns 5.500 docents a secundària i que les 18 hores suposaran 305 docents més.

Els representants van dir també que els centres “abusen” del concepte de NESE, que n’hi ha que ho proposen per al 50% dels alumnes, que la catalogació s’ha d’estudiar i reconduir i que fer pujar la quota d’AD per aquest motiu “és exagerat”. No van especificar en què consisteix ni van exposar exemples d’aquest suposat “abús”. La revisió dels NESE és per llei bianual.

El cap d’Inspecció va dir que els diagnòstics de TDAH “són un escàndol”, sense entrar a considerar que el protocol de diagnòstic l’ha establert la pròpia Conselleria, que hi intervenen l’EAP, EOEP, DO, o l’orientador de primària, i que aquests a la vegada deriven a altres serveis externs que puguin ajudar en la confirmació, com el pediatra o el metge de família. No va dir, per tant, quin o quins d’aquests agents són els responsables de “l’escàndol”.

Van dir que es respecta l’autonomia de centre a l’hora d’adjudicar hores de suport però que no es consenten casos com el de fer impartir anglès o música als PT.

En els CEIP de tres línies els orientadors passaran a formar part de la plantilla orgànica del centre (actualment els orientadors són orgànicament de secundària). La cap de Servei d’AD va advertir que per decret estatal no poden impartir docència més enllà d’un suport dins l’aula.

Per part de la Conselleria hi foren presents el cap de Departament de Planificació, Jaume March; la cap de Servei de Planificació Educativa, Antònia Serra; el cap de Servei de Secundària, Albert Flores; el cap de Servei de Primària, Miquel Bujosa; la cap de Servei d’Atenció a la Diversitat, Asunción Sempere; i el cap del Servei d’Inspecció, Antonio Arbós.

Oposicions: Armengol diu que el compromís de Madrid per eliminar la taxa de reposició “no és prou ferm”

Després de la “conferencia de presidentes” d’ahir a Madrid continuam sense saber quantes places d’oposicions d’Educació es trauran enguany.

Segons la nota de premsa del Govern (les negretes són nostres):

“La presidenta ha fet esment a l’eliminació de la taxa de reposició dels
funcionaris sobre la qual ha dit que “els treballadors públics mereixen
la seguretat als seus llocs de feina, com ho demostra el cas de les
Illes Balears, on els nivells de contractació d’interins són elevats.””

Armengol ha reivindicat la necessitat de
que s’elimini la taxa de reposició
al llarg d’aquest any, perquè es
puguin convocar oposicions “el més aviat possible” tot i que creu “que
s’haurà de seguir insistint en aquesta qüestió” perquè el compromís del
Govern no ha estat prou ferm.

La presidenta ha confirmat també la
voluntat del Govern perquè la “comunitat educativa i les comunitats
autònomes participin en la consecució d’un pacte d’Estat per
l’educació”, al temps que ha criticat “el retard en convocar la
Conferència de Presidents després de 5 anys sense programar-la, de la
mateixa manera que tampoc és lògic que el Debat de Política General que
s’hauria de convocar cada any al Senat dugui 10 anys sense celebrar-se”,
el que redueix la participació de les comunitats autònomes en els
espais de debat i decisió.”

Tenint en compte aquesta poca “fermesa” del compromís del govern espanyol, i que Rajoy va dir a les comunitats autònomes que la recaptació està 20.000 milions per baix del 2007, les perspectives no són gaire bones que diguem. Més que una “conferència” això ha estat com xerrar amb la paret, com molts ja preveien, i s’entén que algunes comunitats autònomes ni s’hagin molestat en assitir-hi.

Des d’UOB reclamam un cop més al Govern balear que actuï amb fermesa i posi per davant de tot els interessos de la ciutadania a la quan han de servir.

L’oferta de FP 2017-2018 reflecteix l’espoli fiscal i la manca d’inversió estatal

A la mesa sectorial extraordinària d’ahir es tractà com a segon punt l’oferta formativa de Formació Professional per al curs 2017-2018.

La no ampliació de l’oferta formativa d’algunes famílies professionals, o la manca d’instal·lacions, són una prova fefaent dels efectes de l’espoli fiscal i la insuficient d’inversió pública de l’estat espanyol a les illes Balears:

  • Si bé es té present l’augment de demanda de matrícula a l’hora de planificar l’oferta, això no sempre suposa un nou grup. Per exemple, no s’amplia l’oferta d’Auxiliar d’infermeria perquè no hi ha lloc per a la Formació en Centres de Treball (FCT) “ni mercat laboral“, en paraules dels representants de l’Administració. Per part nostra ho consideram tot plegat una prova més de la manca d’inversió pública a la Sanitat de les Balears. A la manca de llits hospitalaris, cues als PAC i excés de llistes d’espera, s’hi afegeix una insuficient plantilla de treballadors sanitaris que perjudica tant l’accés al treball com l’atenció als pacients.
  • En el cas de Nàuticopesquera tampoc no es pot augmentar l’oferta per la inversió necessària en obres i equipament.
  • Degut a la manca d’instal·lacions als centres educatius, s’han de fer convenis
    amb empreses i entitats per fer la part pràctica tant a hotels,
    hospitals, etc.

Els representants de la Conselleria explicaren que l’oferta s’ha planificat arran de les propostes dels centres educatius, als quals s’ha animat a canviar de cicles si hi havia poca demanda. Segons van dir, també s’han tingut en compte les previsions d’augment de matrícula, les necessitats d’equipament, si els centres havien consultat amb el sector professional, etc. Igualment s’ha escoltat el Consell de FP, l’Institut de Qualificacions Professionals i el Conveni de Cambres. De totes aquestes consultes s’han detectat les famílies professionals a l’alça i les que estan estancades.

S’ha actualitzat la matrícula dels darrers tres cursos i l’oferta global
augmenta en 11 grups, alguns reconvertits a FP presencial.

Segons els nostres càlculs l’oferta d’enguany ha tingut les següents variacions:

  • FPB: 5 cicles menys.
  • FP Dual: 4 cicles més.
  • Cicles de Grau Mitjà: 6 cicles més.
  • Cicles de Grau Superior: 6 cicles més.

S’ha incorporat Higiene Bucodental, que fins ara només en tenia la privada. La formació dels docents es fa a través de l’EBAP.

A Activitats físicoesportives puja la demanda i tampoc no hi ha places
suficients per a la FCT, però la Conselleria ho considera un problema
menor perquè segons van dir molts alumnes continuen els estudis amb un
cicle de grau superior o a l’INEF.

La directora general va explicar que les empreses continuen demanant el curs de creativitat i innovació, que va començar el 2015-2016 i a través del qual els alumnes treballen l’actitud i la preparació. Hi van participar dos docents d’instituts grans que ara fan l’acompanyament a altres centres educatius. Aquest curs es farà a Menorca i Eivissa i és possible que es faci un segon curs a altres centres de Mallorca.

Es continuarà oferint formació permanent per als docents de Formació Professional Bàsica. Segons els nostres càlculs, enguany l’oferta de FPB a les Balears es redueix en 5 cicles i es dóna el cas que hi ha comunitats autònomes que no en tenen o en tenen molt pocs. Els representants de la Conselleria, que admeten que es va implantar de mala manera per “ordeno y mando” des de Madrid, no van aclarir quina inversió s’hi ha fet o es farà amb els 80 milions per a cicles de Grau Mitjà i FPB que es van anunciar l’abril passat per al període 2014-2020.

Van dir també que s’ha de perfilar l’alumnat que pot fer FPB, estudiar quin tipus de cicles es posen i continuar la formació dels docents. La directora general va admetre que els currículums de Madrid no són realistes, que hi ha una manca d’espais i recursos materials i que en general la FPB s’ha de reconduir i millorar. Va dir també que en canvi “a Andalusia els sobra l’espai“.

Es detecta un abandonament alt a cicles de Grau Mitjà, que la Conselleria atribueix a la matrícula en segona opció dels alumnes que queden sense plaça i a una mala orientació. Per resoldre aquest darrer problema es fan jornades de FP amb orientadors i es posa a disposició el Punt d’Orientació Acadèmica Professional (POAP) de la Direcció General de FP.

Per altra banda hi ha cicles poc demandats per desconeixement. Per promocionar-los es continuaran fent les Festes Pro, com la que va tenir lloc a Inca, on es mostren les feines dels alumnes de FP. Enguany es duran a Eivissa i Menorca.

Es treballa per solucionar el problema dels carnets professionals, que en algunes famílies (Fred i calor, Fitosanitària, Socorrisme, etc) els alumnes han de demanar a les empreses amb una despesa addicional. Hi ha converses amb Indústria perquè el carnet s’obtingui juntament amb el títol. Es farà un quadre de correspondències amb un catàleg de qualificacions i es preveu que alguns cicles es puguin completar cursant els mòduls pertinents.

S’han trobat també amb una manca de titulacions adequades a la tipologia del sector, com en el cas de dues de Nàutica de les quals només n’hi havia una de FPB. S’han demanat a Madrid.

FP DUAL:

  • Després de 4 anys d’existència es troben que no poden treure normativa perquè encara no hi ha l’estatal, que esperen de fa dos anys.
  • Hi ha més empreses que alumnes que la sol·liciten, segons la Conselleria degut a la manca de promoció. Es procurarà fer difusió també entre persones a l’atur o que vulguin millorar professionalment.

FP A DISTÀNCIA:

  • Han detectat dificultats per part dels docents per impartir aquesta modalitat, que exigeix una metodologia diferent. Fan falta docents especialistes però al mateix temps es troben amb el problema de la inestabilitat de les plantilles.
  • Es retiraran cicles que no han funcionat a distància perquè impliquen moltes pràctiques, com els de Cuina.
  • També es retiraran cicles amb poca demanda i alt abandonament.
  • Es troben amb el problema del material obsolet degut a que Madrid no l’actualitza, i la Direcció General i els docents no estan capacitats per actualitzar-lo.
  • Volen reprendre el contacte amb l’Institut Obert de Catalunya (IOC), que el PP va suspendre, i tornar a fer exàmens pràctics d’aquest institut a les Balears. Segons la directora general l’IOC és un referent de qualitat i compta amb docents especialistes en la FP a distància.
  • En tot cas van garantir que no es llevarà tota la formació a distància.

Com podeu veure, moltes dades i això només és un resum d’una sessió que va durar tres hores. Els representants d’UOB vam demanar més meses sectorials sobre FP al llarg de l’any a fi d’evitar aquestes sessions maratonianes.

Reclamam estades formatives en empreses en horari lectiu i remunerades

La directora general de FP, Maria Francisca Alorda, amb el conseller d’Educació Martí March

Ahir va tenir lloc una mesa sectorial extraordinària per tractar l’esborrany d’Ordre que regularà les estades formatives en empreses i entitats i on es va informar també sobre l’oferta de FP per al curs 2017-2018.

Pel que fa al primer punt, els representants d’UOB reclamàrem el següent:

  • Que les estades es puguin fer en horari lectiu, remunerades i amb la corresponent substitució al centre educatiu, en contra del que diu l’article 5.3 de l’esborrany. L’Ordre planteja una formació d’un màxim de 100 hores i un màxim 40 hores setmanals, cosa que suposaria una substitució de dues o tres setmanes que la Conselleria hauria d’assumir (l’any passat hi va haver 20 sol·licituds presentades i acceptades i enguany són 39).
  • Que les estades fora de la illa de residència (l’Ordre preveu que es puguin fer a la Unió Europea) rebin ajudes en concepte de passatge, estança, etc.
  • Que hi puguin participar no només els docents que “imparteixen” classe (Articles 1 i 3), sinó també els interins que formen part de les borses i no han obtingut plaça.
  • Que els sindicats siguin presents a la comissió de selecció de sol·licitants.

La directora general de Formació del Professorat i FP en va prendre nota i s’haurà de veure com queda el redactat final. L’únic punt que es va acceptar explícitament, al nostre entendre, va ser el de la participació sindical a la comissió de selecció.

L’esborrany, que no canvia gaire respecte a l’Ordre anterior, permetrà fer la formació dins la UE i a l’estiu, demanarà a l’interessat que justifiqui el projecte “en relació a l’actualització professional” i la seva utilitat a l’aula, i es manté l’assegurança que ja hi ha contractada. El text ara ha de passar pel Consell de Formació Professional, Consell Escolar, Consultiu, etc.

Segons van explicar els representants de l’Administració, els treballadors es posen en contacte amb les empreses a través d’un acord de la Conselleria amb la CAEB, que també inclou la realització d’activitats conjuntes.

Per part de la Conselleria hi foren presents la directora general de Formació del Professorat i FP, Maria Francisca Alorda; la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, que s’hagué d’absentar poc després d’obrir la sessió; el cap de Servei de Formació del Professorat, Tomeu Barceló; i el cap de Departament de FP i Qualificacions Professionals, Lluc Mas.

Informam en una altra entrada del blog sobre l’oferta formativa de FP per al curs 2017-2018.