Categoria: Drets i retribucions

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals? 

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars.  També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació. 

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.  

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent. 

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 €  quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial  i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Pioners del cos únic: mateixa feina, mateix salari!

Circular 301/2024

UOB Ensenyament és un dels dos sindicats docents que poden considerar-se hereus directes del llegat de l’Assemblea de Docents. L’Assemblea de Docents va reivindicar el cos únic, i UOB Ensenyament va fer seva aquesta reivindicació des del seu naixement, que fou ratificada en assemblea.

Així diu un dels nostres documents fundacionals, intitulat Què és UOB Ensenyament:

  • Presa d’acords per via assembleària. No a les cúpules autocràtiques.
  • Alliberats totals i parcials per un temps determinat. No a la perpetuació en el càrrec.
  • Defensa a ultrança de les reivindicacions dels docents organitzats en Assemblea.
  • Representativitat de tots els cossos als òrgans de Govern i reivindicació del cos únic.
  • Defensa d’una educació de qualitat i en català.
  • Bel·ligerància davant les agressions a afiliats i afiliades i al col·lectiu docent en general. Cap agressió sense resposta!
  • Lluita per unes retribucions i condicions laborals dignes i per la llibertat d’expressió i de càtedra.

Des d’aleshores UOB Ensenyament ha repetit la demanda fins al dia d’avui; sense ànim de ser exhaustius, us convidam a llegir les nostres circulars de 19 de gener de 2021 (“Una passa cap al cos únic”), de 22 de gener de 2021, o de 26 de març de 2021, i veureu com, en un breu període de temps, la reivindicació del cos únic és un leitmotiv del discurs i de l’acció sindical d’UOB.

Per tant, només els dos sindicats esmentats (UOB Ensenyament i Alternativa Docent) poden presumir d’una trajectòria històrica consagrada a la consecució del cos únic docent.

UOB celebra que d’altres sindicats de docents s’afegeixin a la lluita. Els donam la benvinguda, però els pregam que recordin el passat i que actuïn amb la prudència i cortesia que hom pot esperar de qualsevol nouvingut a una causa.

Palma, 8 de febrer de 2024

UOB Ensenyament reivindica la gratificació econòmica de sortides extraescolars, acampades i viatges d’estudi

Avui, 6 de febrer de 2024, s’ha reunit en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació. Es va comptar amb la presència de, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, el senyor Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, el senyor Ismael Alonso; i la directora general de la Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, la senyora Neus Riera. L’ordre del dia era el següent:

  1. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 2024 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants del cos de mestres.
  2. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 224 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants dels cossos de catedràtics i de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques, de professors d’arts plàstiques i disseny, i de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
  3. Proposta d’acord pel qual es modifica l’Acord del Consell de Govern de 17 d’abril de 2015 en relació amb les despeses de personal corresponents al complement de productivitat i a les gratificacions al personal funcionari docent al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret 85/1990.

El primer i segon punts de l’ordre del dia consistien en algunes modificacions en les plantilles orgàniques dels cossos de primària i secundària, respectivament.UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració sobre aquests canvis pocs dies després d’haver publicat les relacions definitives. L’Administració ha manifestat que aquests canvis han estat provocats per tres raons:

  • L’inici del procés d’elaboració de la relació de llocs de treball té un component que no està informatitzat i, per tant, és habitual que hi hagi alguna errada o imprecisió.
  • Totes aquelles jubilacions que s’han notificat des de l’1 de gener i la redacció de l’esborrany, i d’altres d’anteriors que, per qualsevol motiu no s’haguessin inclòs a la resolució de plantilles.
  • El problema de l’homologació del títol de l’Escola de Marina Mercant. UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre aquestes places, que incorporen com a requisit estar en possessió del Títol professional de la Marina Mercant, d’acord amb la normativa d’aplicació: RD 269/2022, de 12 d’abril, i la nova directiva europea. Aquest nou requisit farà que alguns docents, que han estabilitzat per aquestes places, ara no compleixin els requisits i no puguin optar a una destinació definitiva. Quina serà la situació d’aquests docents? L’Administració ha manifestat que aquestes persones podran quedar en expectativa de destinació, podran optar a altres funcions de navegació que no requereixin l’homologació europea, places d’àmbit científico-tècnic, o places de suport a l’àrea de ciències.


Per altra banda, UOB Ensenyament ha mostrat la seva preocupació quant a places que s’han publicat, però que en realitat no formen part de les plantilles orgàniques, sinó que són d’equip directius, fet que farà que alguns docents, pensant que accedeixen a una plaça definitiva, es trobin a curt termini que la seva plaça s’amortitza. Igualment, s’han detectat algunes places que no apareixen a la relació de places de plantilla orgànica i que s’hi haurien d’incloure. L’Administració va prendre nota i va afirmar que revisaria aquests casos i que notificarien els resultats d’aquesta revisió.

El tercer punt de l’ordre del dia feia referència a les despeses de personal corresponent a les gratificacions del personal funcionari docent quant a serveis extraordinaris fora de l’horari habitual per a tasques relacionades amb el menjador escolar, l’elaboració i correcció de proves d’avaluació, la gestió del PAE, tasques administratives extraordinàries, etc. UOB Ensenyament ha demanat que aquests serveis extraordinaris incloguin activitats que comporten un alt grau de responsabilitat per part dels docents i que es duen a terme fora de l’horari ordinari, com ara sortides extraescolars, acampades, viatges d’estudi, entre d’altres. L’Administració va prendre nota d’aquesta petició però no es va comprometre a res.

A més, UOB Ensenyament ha volgut saber amb quin import es cobraran aquestes hores. L’Administració va contestar que, com en el cas de les hores extres que es varen haver de fer durant el procés d’estabilització, aquestes quantitats són les que estan publicades al portal de transparència.

A més, l’Administració va informar que pròximament es convocarà la Mesa sectorial per a negociar el pla de desburocratització de la tasca docent i, amb posterioritat a aquesta, se’n convocarà una altra per tractar el tema de la competència digital dels docents. Així mateix, aviat es convocarà la Mesa d’insularitat a Menorca. Finalment, el conseller va informar que a inicis del mes de març es publicarà el Pla d’Infraestructures educatives.

UOB Ensenyament continuarà lluitant pels drets sociolaborals del col·lectiu docent i no defallirà davant l’immobilisme i el tarannà conservador de la Conselleria.

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Nova manifestació del desgavell de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears

COMUNICAT DE PREMSA

La gestió de la Conselleria d’Educació i Universitats, sota la direcció del senyor Vera, ha mostrat una alarmant manca de compromís amb la imperiosa necessitat de promoure una escola pública, laica, de qualitat i en català a les Illes Balears. Després d’encendre les flames del conflicte lingüístic i fomentar una “escolarització lliure”, ara sembla afegir més combustible a la segregació amb la incomprensible elevació de la gestió de l’escola concertada al rang de direcció general. Aquesta decisió, presa sense tenir en compte altres prioritats essencials del sistema educatiu de les Illes Balears, és una clara mostra d’una falta de visió integral i un desencert en la planificació estratègica.

La reestructuració precipitada de la Conselleria d’Educació i Universitats, amb l’afegiment d’una nova Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu i la creació de nous càrrecs, així com l’increment associat de despesa, va en contra dels principis defensats per UOB Ensenyament. La millora de la qualitat de l’educació no es pot assolir mitjançant reestructuracions internes sense fonament que només provoquen desgavell, sinó mitjançant inversions concretes en infraestructures, en la dotació de plantilla, en la millora de les condicions laborals dels docents. Aquests, entre d’altres, són els veritables pilars que sustenten una educació de qualitat.

UOB Ensenyament reafirma el seu compromís i lluita incansable per un model d’escola universal, rebutjant les diferències actuals entre la pública i la concertada. Com a comunitat docent, no permetrem que els nostres dirigents contribueixin a l’ampliació d’aquesta bretxa ja existent. És imperatiu que les decisions es prenguin amb una visió més ampla, que es prioritzin les necessitats reals del sistema educatiu i no es perpetuïn les divisions que comprometen el futur de l’educació a les Illes Balears.

Palma, 10 de gener de 2024

Preocupació i desacord amb la recent postal de Nadal de la Conselleria d’Educació

Des d’UOB Ensenyament, compromesos amb l’escola laica i la diversitat cultural, volem expressar la profunda preocupació i desacord amb la recent postal de Nadal enviada als docents per part de l’actual Conselleria d’Educació i Universitats, liderada pel Partit Popular.

La imatge central de la postal, que representa la nativitat, posa de manifest una de les preocupacions primordials d’aquesta força sindical: la imperiosa necessitat de mantenir la neutralitat religiosa dins les institucions educatives. En una societat diversa i plural és essencial que les autoritats governamentals respectin i representin la diversitat de creences i valors presents en la comunitat educativa.

La inclusió de símbols religiosos en un missatge oficial pot ser interpretada com un recolzament institucional a una única doctrina religiosa, excloent aquells que practiquen altres creences o que no professen cap fe en particular.

UOB Ensenyament defensa un entorn educatiu inclusiu i respectuós que fomenti la tolerància i s’eviti qualsevol forma de discriminació per motius religiosos. Demanam a la Conselleria d’Educació de les Illes Balears que elimini les imatges religioses en futures comunicacions oficials, de manera que tot membre de la comunitat educativa se senti respectat i representat.

Carta dels docents als Reis d’Orient

Circulars

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període. 

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions  per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

Lactància

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

R- Tot docent (mare i altre progenitor) té dret a absentar-se una hora (es pot dividir en dues fraccions de mitja hora) del lloc de feina per lactància d’un fill menor de dotze mesos. En determinats casos, el seu gaudi es pot acumular en jornades completes.

R- El permís per lactància d’un menor de 12 mesos no es pot demanar en jornades senceres acumulades quan s’està cobrint una substitució (encara que aquesta sigui de tot el curs escolar). En aquest cas, només es podrà gaudir del permís amb la reducció d’una hora diària fins que l’infant compleixi els 12 mesos.

R- Per obtenir el nombre de dies que es poden acumular per lactància (es pot gaudir una vegada acabat el permís de maternitat, no abans) s’ha de tenir en compte el nombre de dies efectius de feina des del dia que s’indiqui en la sol·licitud (no des del dia en què la presentis), fins que l’infant faci dotze mesos. Per tant, com més tard acabis el permís per naixement menys dies efectius de feina quedaran fins als 12 mesos de l’infant i, en conseqüència, menor serà el total de dies acumulats.

En cas de fer jornada completa, per cada 7’5 dies de feina, et correspon un dia de lactància acumulada; i en cas de mitja jornada, per cada 3’75 dies de feina, un dia.

R- Sí, però el recomanable és fer-ho a l’inrevés perquè els dies de lactància de què pots gaudir es calcula sobre els dies en actiu i, en cas, de sol·licitar a posteriori una excedència la base del càlcul es veu minvada i l’administració et reclamarà l’import dels dies de més de què hagis gaudit.

  • Primer, s’ha de sol·licitar i gaudir el permís de lactància acumulada i, finalitzat aquest, el permís que impliqui una reducció de jornada. En aquest cas no serà necessari esperar a l’inici d’un nou trimestre, sinó que es pot sol·licitar just a continuació de la finalització del permís de lactància acumulada. 
  • Si l’acumulació de la lactància es sol·licita durant el trimestre en què s’està gaudint d’un permís que impliqui una reducció de jornada, aquesta reducció s’ha de mantenir fins la finalització del trimestre escolar en què el fill compleixi els 12 mesos d’edat.

R- Sí, no hi ha cap impediment. En aquest cas, gaudiries de la reducció d’una hora diària per lactància, només els dies que treballes (no pots acumular les 5h hores setmanal que et pertoquen en un/s dies concrets de la setmana).

Circumstàncies personals

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

R- Sí, et pots acollir a la reducció per algun d’aquests supòsits:

  • Per raons d’edat: reducció de jornada del 50% de la jornada laboral, amb la reducció proporcional de retribucions, a partir dels 55 anys d’edat sense necessitat d’acreditar cap altra circumstància. S’ha de sol·licitar per trimestres sencers.
  • Per motius de salut: reducció de jornada de fins al 50% de la jornada laboral (mitja jornada, un terç de jornada o menys d’una hora diària equivalent a una sessió lectiva), amb la reducció proporcional de retribucions, en el supòsit de patir problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent. S’ha de sol·licitar per trimestres sencers.
  • Per interès particular (exclusivament per a funcionariat de carrera): reducció de jornada del 50% de la jornada laboral amb la reducció proporcional de retribucions. La concessió està condicionada a les necessitats del servei i s’ha de gaudir per cursos escolars complets.

R- Sí, si ets funcionari de carrera. És un permís amb una durada acumulada màxima de tres mesos cada dos anys (es computa per dies naturals). 

Cal dir que a l’Acord Marc ve marcat que durant aquest curs es negociarà per a tot el personal docent.

R- Sí, res ho impedeix, però has de tenir present que els dies de vacances o festius s’inclouran com a dies sense retribució, atès que gaudeixes d’aquests tant abans com després de les vacances/festius.

R- L’Administració concedeix aquesta llicència discrecionalment i pot denegar-la per raons del servei. Per tant, si p.e, no aconsegueixen trobar un substitut/a per cobrir la teva plaça, et poden denegar el permís. 

R- Tot i que les instruccions estableixen que no se substitueix el personal docent que gaudeixi d’aquesta llicència, en determinats casos, com és la petició d’un període llarg d’assumptes propis, sí que se substitueix al docent que gaudeix del permís.

R- Tens 15 dies naturals per matrimoni o per Registre de Parelles Estables.

Els dies poden ser anteriors o posteriors a la celebració o a la inscripció. En aquest sentit, cal tenir present que si el període elegit n’és anterior, ha de coincidir amb els dies immediatament anteriors al registre formal. En canvi, si és posterior, el període de gaudi s’ha de situar dins els dos mesos posteriors a la data de celebració o d’inscripció. A més, cal tenir present que si el dia de la celebració és lectiu aquest dia està inclòs en el còmput. 

R- El permís es pot dividir en dos períodes, que s’han de gaudir sense interrupció, un abans de la celebració i l’altre després, inclosos dins el còmput el dia de la celebració. Per tant, d’acord amb l’anterior, no és possible agafar-te el dia de la celebració (entenent que és lectiu i que necessites absentar-te del centre) i, els 14 restants en els dos mesos posteriors, atès que el punt d) de les instruccions que regulen aquest permís estableix que “El permís es pot dividir en dos períodes, que s’han de gaudir sense interrupció, un abans de la celebració i l’altre després, incloent dins el còmput dels dies del permís el de la celebració.” i el dia de la celebració entra dintre del còmput de “després de la celebració” i, com indica la instrucció, no es pot fraccionar. 

R- Les funcionàries víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret d’assistència social integral, tenen dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució, o la reordenació del temps de treball, mitjançant l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que siguin aplicables, en els termes que per a aquests supòsits estableixi el pla d’igualtat aplicable o, si no n’hi ha, per resolució de l’òrgan competent. En el cas que la reducció de jornada sigui d’un terç o menys de la jornada, la funcionària ha de percebre les retribucions íntegres. Així mateix, les absències o les faltes de puntualitat en el treball motivades per la situació física o psicològica derivada de la violència de gènere o terrorista es consideren justificades quan així ho determinin els serveis socials d’atenció o els serveis de salut, segons pertoqui, sense perjudici que aquestes absències hagin de comunicar-se al centre al més aviat possible. 

R- Sí, la DGPDocent, sempre que el director del centre emeti un informe favorable, pot autoritzar (un únic cop per curs) l’assistència a activitats formatives de qualsevol durada. Aquestes han d’estar organitzades per altres administracions educatives i han de ser activitats formatives de durada superior a tres dies organitzades per la Conselleria d’Educació i Formació Professional o per l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP), o programes europeus o internacionals, amb intercanvi o no d’alumnat.

Circumstàncies familiars

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

1) Permís de reducció de jornada per raons de guarda legal o d’atenció directa.

R- Sí, quan el funcionari tingui la guarda legal d’un menor de dotze anys, d’una persona gran que requereixi especial dedicació o d’una persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuïda, té dret a la reducció de la jornada de treball d’un màxim de la meitat de la jornada, amb la reducció proporcional de retribucions que correspongui. 

Té el mateix dret el funcionari que tingui a càrrec l’atenció directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que, per raons d’edat, accident o malaltia, no es pugui valer pel seu compte i que no desenvolupi cap activitat retribuïda.

R- La reducció, tant de sessions lectives com de complementàries, és proporcional a la reducció de jornada. Per tant, et quedaria la següent càrrega horària:

Infantil i PrimàriaResta de cossos
Tipus de reduccióMitja jornadaUn terçMitja jornadaUn terç
H. Lectives1216912
H. Complementàries34516
Taula Resum. Reducció de jornada

2) Permís per atendre la cura d’un familiar de primer grau per malaltia molt greu

R- Sí, tens dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d’un mes. Es pot sol·licitar la substitució de la jornada reduïda al cinquanta per cent per l’acumulació en jornades completes no fraccionables (quinze dies) retribuïdes, amb la mateixa finalitat.

R- El funcionari docent té dret, sempre que ambdós progenitors treballin, a una reducció de la jornada de treball d’almenys la meitat de la seva durada, i a percebre les retribucions íntegres, per a la cura, durant l’hospitalització i tractament continuat, del fill menor d’edat afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de cura directa, contínua i permanent, i com a màxim fins que el menor compleixi 18 anys.

3) Permís per mort d’un familiar dins el 1r i 2n grau de consanguinitat o afinitat, quan el succés es produeixi en diferent localitat.

R- A efectes del nombre de dies que et pertoquen, és diferent si el succés s’ha produït en la mateixa, o diferent, localitat.  En el primer cas, el permís s’ha de demanar al centre, en canvi en el segon, a la DGPDocen.  

Mateixa localitatDiferent localitat
Cònjuge, parella de fet o familiar dins 1r grau consanguinitat o afinitat (dies hàbils)35
Familiar dins el 2n grau (dies hàbils))24
Taula Resum: Nombre de dies de permís segons localitat i grau de consanguinitat