Ahir, dia 14 de setembre de 2023, es reuní amb caràcter ordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz i el director general d’Ordenació, Sr. Alonso.
En principi, hi havia una única qüestió per tractar: les instruccions d’avaluació per al curs entrant, 2023-24.
El conseller Antoni Vera va destacar que d’acord amb les esmenes i suggeriments rebudes d’associacions, famílies i sindicats han simplificat al màxim el sistema d’avaluació per donar la capacitat de poder avaluar coneixements i facilitar la feina al professorat, tot respectant la normativa estatal existent. Es mostrà molt insistent en l’extrem de voler respectar la lletra de la LOMLOE.
UOB ensenyament comprèn i accepta el plantejament respectuós de la llei del conseller Vera, però no comparteix les seves conclusions, i així ho feu notar a la Mesa. Com sempre, argumentam les nostres raons:
El problema rau a la qüestió dels criteris d’avaluació. Tot i que és veritat que l’esborrany que es presentà ahir simplifica molt el procediment d’introducció de qualificacions, i tot i que han desaparegut les ponderacions dels criteris amb caràcter obligatori (tanmateix, els claustres que vulguin continuar fent-ho, podran fer-ho), l’essència no ha canviat: els criteris d’avaluació continuen essent el referent de l’avaluació, segons l’Administració.
Després d’una lectura acurada de la LOMLOE, UOB no comparteix aquest extrem: segons nosaltres, els referents de l’avaluació són els objectius i les competències. I, si parlam de competències específiques, la LOMLOE les defineix a partir dels sabers bàsics, no a partir dels criteris d’avaluació.
En altres paraules: UOB entén que els criteris d’avaluació són simples eines que, de manera facultativa, es poden usar per definir l’assoliment de les competències clau, però que no són l’única eina, ni tampoc la millor. Nosaltres estam convençuts que, sense trair la lletra de la LOMLOE, es pot considerar que els sabers bàsics són tan vàlids com els criteris d’avaluació per avaluar el grau d’assoliment de les competències. Més encara, consideram que els sabers bàsics són més útils, en ser clars i objectivables, al contrari que uns criteris d’avaluació eteris i tan mal redactats que, al nostre entendre, no signifiquen res en sentit estricte. De fet, l’ús d’una eina o l’altra hauria de ser facultativa per a cada docent (UOB defensa l’autonomia de la funció docent) o, si més no, per a cada claustre. Per això UOB no pot votar favorablement unes instruccions d’avaluació que no accepten aquest plantejament.
Ara bé, UOB té una actitud constructiva, i comprèn que en bona part el problema rau en uns currículums autonòmics heretats que no hi ha hagut temps material de canviar i que defineixen el camí equivocat. Per això, UOB oferí a l’Administració una solució pragmàtica i de compromís: UOB s’abstindria si, i només si, l’Administració es comprometia formalment a revisar de manera acurada els currículums autonòmics, cosa que permetria, eventualment, unes instruccions d’avaluació per al curs vinent (2024-25) que sí que integrin els sabers bàsics com a eina d’ensenyament i, per tant, d’avaluació. El conseller va acceptar la proposta, i es va comprometre a fer la revisió durant aquest curs, de manera detallada i etapa per etapa. Amb aquest compromís, UOB s’abstingué per, d’una banda, expressar el seu desacord amb el manteniment dels criteris d’avaluació com a referents de l’avaluació però, al mateix temps, reconèixer i valorar el compromís adquirit pel conseller d’Educació i Universitats.
D’altra banda, i amb l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica de la funció docent, UOB insistí en la supressió de l’obligatorietat de posar per escrit la programació d’aula, que hauria de ser una eina al servei del docent, i no un instrument de fiscalització. No vam aconseguir una resposta afirmativa, però sí el compromís de revisar el model per tal de simplificar-lo i, a més, donar-li més seguretat jurídica.
També demanàrem limitar la capacitat de fiscalització de les famílies sobre els docents: UOB no s’oposa al dret de les famílies a rebre informació fluida i objectiva sobre l’avaluació de l’alumnat, però reivindica que es reprengui la confiança en el col·lectiu docent a l’hora d’avaluar. En el mateix sentit, UOB reclamà que el DIE (Departament d’Inspecció Educativa) s’ajusti a les competències que té legalment definides, i que no esdevengui en cap cas un instrument de pressió sobre els docents per condicionar la seva capacitat d’avaluar amb objectivitat i professionalitat.
D’altra banda, a la MSE aparegué un punt de l’ordre del dia sobrevingut. Tots els sindicats ens hi avinguérem, perquè era pel bé del col·lectiu docent. Es tractava d’una resolució per fer la primera convocatòria del primer tram de la carrera professional, i que es pugui pagar a la nòmina de setembre.
Tot docent que compleixi els requisits (estar en situació de servei actiu i sexenni reconegut en data de convocatòria) cobrarà el primer tram d’ofici. Ara bé, com que la carrera és voluntària, qui no ho vulgui, hi podrà renunciar al llarg del mes d’octubre. És molt interessant, que aquells a qui se’ls reconegui el sexenni al llarg del mes de setembre i fins data de convocatòria cobraran el primer tram de la carrera també d’ofici amb efectes econòmics des d’1 de setembre, tot i que el sexenni pròpiament dit no el cobraran fins al mes següent, com sempre. Així mateix, es preveu un cobrament amb efecte retroactiu per a aquells docents que compleixin la data del sexenni entre dia 1 de setembre i la data de la convocatòria, però encara no el tenguin reconegut (per exemple, perquè no ha arribat l’acreditació de les hores de formació). Tot plegat, ens semblà satisfactori, i votàrem afirmativament.
A UOB Ensenyament ens agrada anar per feina. Per això, tan bon punt com s’ha fet oficial el nomenament del nou conseller d’Educació i Universitats, hem sol·licitat formalment una reunió bilateral amb ell per tractar dues qüestions urgents i de la màxima importància:
D’una banda, fer el seguiment del desenvolupament del Segon Acord Marc, per tal de garantir-ne el compliment, amb especial atenció als punts calendaritzats per al curs 2023-2024 i encara no desplegats.
D’altra banda, expressar la nostra preocupació pel futur de la política lingüística al bell sí de l’ensenyament. Un cop més, pararem especial atenció al Segon Acord Marc, i concretament al seu punt número 30, que tracta específicament aquesta qüestió.
UOB resta vigilant des del primer minut per defensar els drets de la comunitat docent!
Per part de la Conselleria, i pel fet que, previsiblement, la d’ahir fou la darrera reunió de la MSE d’aquesta Conselleria, hi varen assistir el conseller d’Educació i Formació Professional, el secretari general, i la majoria de directors generals, caps de departament i caps de servei de la Conselleria, a mode de comiat de la mesa sectorial.
Les principals novetats varen ser les següents:
Acord marc:
Es varen constituir la comissió de seguiment de l’acord marc, i la subcomissió d’infraestructures previstes a l’acord.
Nòmines:
Es pagaran els endarreriments de totes les pujades que experimenti la nòmina durant situacions de baixa per IT, o durant un permís retribuït per la SS o per MUFACE com ara triennis, sexennis, o pujades de sou, a la tornada al servei actiu. En podeu veure tots els detalls a l’esborrany de la instrucció.
Què va demanar UOB Ensenyament?
Els representants d’UOB Ensenyament varen sol·licitar que, en comptes d’aplicar aquesta mesura a partir de l’1 de setembre de 2023, tal i com contempla l’esborrany, s’apliqui amb caràcter retroactiu pels darrers cinc cursos. La representació jurídica de la conselleria va refusar aquesta opció. No obstant això, va dir que s’atendrà positivament tots els recursos que s’interposin en aquest sentit.
Procediment d’adjudicacions:
Us deixam l’enllaç a la infografia que ha elaborat UOB Ensenyament de Com serà el procés d’adjudicacions pel curs 2023-2024 on podreu veure aspectes com:
Qui està obligat a participar-hi i quan fer-ho?
Quines places s’han de seleccionar i en quin ordre?
Ordre d’adjudicació de places
Novetats del curs 2023-2024 quant als interins
També, dins aquesta convocatòria s’expliciten les properes passes a seguir amb la selecció d’aspirants i adjudicacions de places a les persones participants en el concurs de mèrits, que podeu consultar la infografia Concurs de mèrits: com serà el procés a partir d’ara? que ha elaborat UOB Ensenyament per tal que tingueu tota la informació rellevant a mà.
A més, i si voleu veure qualque qüestió en detall sobre el procediment d’adjudicacions en general, podeu consultar l’Esborrany de la resolució.
Què va dir UOB Ensenyament?
A UOB Ensenyament celebram haver aconseguit que s’hagi imposat el seny pel fet que s’hagi endarrerit la tria per part dels seleccionats en el concurs de mèrits. Podeu veure tota la informació sobre aquest assoliment a l’entrada Aconseguim prioritzar les comissions de serveis per motius personals! Malgrat això, com ja fa anys, seguim demanant que s’adjudiquin les comissions de serveis per conciliació familiar abans de les dels funcionaris en expectativa de destinació. La resposta per part de Conselleria segueix sent la mateixa i en sentit negatiu.
Som conscients que el fet d’haver aconseguit que les comissions de servei per motius familiars puguin triar abans és una primera fita en la lluita per racionalitzar l’impacte que produirà el concurs de mèrits en les opcions de mobilitat dels actuals funcionaris de carrera. La veritable clau de volta i propera lluita al camp de batalla les tindrem en l’organització del concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024. No afluixarem, teniu-ho ben per segur!
f) Aprovar els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat.
Què són els Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?
És el document que regula les condicions que afecten la posterior elaboració dels horaris dels docents.
Agrupació de les matèries per àmbits, si així ho ha decidit el centre (com a màxim fins a 3r d’ESO).
Criteris d’assignació de tutories.
Criteris de distribució de docència.
Criteris d’organització de reunions de coordinació docent.
Criteris d’assignació i organització de coordinacions.
Criteris d’orientació.
Criteris d’organització de l’avaluació i recuperació de l’alumnat d’acord amb el marc normatiu vigent.
Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat.
Entre d’altres aspectes, serà dins els Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on els departaments poden fer propostes per definir els criteris de repartiment d’assignatures i assignació de grups. És important deixar clar que la normativa no diu que hi hagi d’haver un únic criteri de repartiment que afecti a tots els Departaments per igual. Serà el claustre qui decidirà si tots els departaments han de regir-se per un únic criteri o es poden respectar diferents criteris segons cada departament.
Així mateix, és també dins aquest document on es poden plantejar criteris d’assignació de guàrdies o també el fet d’haver d’anar al centre en horari d’horabaixa de manera regular.
Per al cas dels companys de Primària, serà aquest document el que reguli com i quan es fa l’hora de permanència popularment coneguda com “l’exclusiva”.
Qui i com s’elabora el document dels Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?
Aquí és precisament on cal gratar. Resulta que la normativa no especifica com s’ha d’elaborar el document. L’únic que diu la normativa és qui l’ha d’elaborar (l’equip directiu) i qui l’ha d’aprovar (el claustre) però enlloc queda regulat com elaborarà aquest document l’equip directiu abans de sotmetre’l a l’aprovació del claustre.
Des d’UOB Ensenyament defensam una elaboració participativa del document per a que tot el professorat hi pugui participar de manera activa i l’aprovació (si escau) sigui el més conscient i compartida possible. Així les coses creiem que el procés d’elaboració hauria de ser:
L’equip directiu que compartiria un primer esborrany a la CCP (en el cas dels CEIP a les reunions de coordinació de cicles) amb les línies generals per a un primer debat.
Els diferents departaments tractarien l’esborrany i hi farien les aportacions que es considerassin oportunes.
Les diferents propostes dels departaments es debatrien en un segon debat a la CCP per arribar a un consens i redactar l’esborrany.
L’esborrany es sotmetria a l’aprovació del claustre.
La importància de conèixer bé l’horari laboral.
L’horari dels docents dels centres públics de secundària, de 37’5 hores setmanals, està dividit en:
26 hores (que equivalen a 28 períodes de 55 min) amb horari fix en el centre.
4 hores que no necessàriament han d’estar damunt l’horari setmanal i que s’activen per a reunions d’equips docents, claustres i sessions de seguiment/avaluació. És pràctica habitual algunes setmanes no fer aquestes hores per a poder compensar l’excés d’hores que es produeix les setmanes que hi ha sessions de seguiment/avaluació. Des d’UOB Ensenyament consideram que tots els centres haurien de seguir aquest modus operandi a fi de no sobrecarregar (encara més) els companys i companyes.
7’5 hores que s’han de dedicar a activitats relacionades amb la docència i la formació permanent que poden no fer-se necessàriament al centre.
D’acord amb la configuració de l’horari setmanal dels docents de secundària, cal estar atents perquè és precisament en el document de Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on quedarà reflectit com, quan i a què es dedicaran aquestes 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt horari fix.
Hores per a coordinacions: quantes i per què?
L’assignació d’hores per a coordinacions ve determinada pels Criteris per a la confecció d’unitats i quota. Aquestes hores venen assignades als centres en una bossa d’hores per a Altres coordinacions. Això vol dir que no hi ha preestablert un nombre d’hores per a cada coordinació i que és 100% decisió del claustre quantes hores s’assignarà a cada coordinació.
El nombre d’hores amb la qual es dota la bossa d’hores d’Altres coordinacions depèn de la tipologia de centre. Pots consultar la tipologia del teu centre en en següents enllaços:
Us adjuntam dues captures de pantalla de les graelles que apareixen al document de Criteris per a la confecció d’unitats i quota on queda estipulat el nombre d’hores de la bossa d’Altres coordinacions en funció de la tipologia de centre.
Des d’UOB Ensenyament sempre hem defensat l’empoderament dels claustres. Creiem que per assolir aquest objectiu és fonamental que tots els treballadors docents coneguin amb el major detall possible l’statu quo de la normativa que regula la quota dels centres.
Després de les primeres reunions dels membres dels tribunals d’oposicions amb la Conselleria d’Educació i FP, aquells que en formaran part tenen la necessitat de començar a organitzar-se i planificar-se de cara al procés selectiu. És per això, que una de les problemàtiques detectades ha estat la generalitat de les indemnitzacions per raó del servei, les quals no preveuen la casuística de l’alta mobilitat de la convocatòria d’aquest curs, i les dificultats de conciliació que aquesta suposa.
Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest la urgent necessitat que aquells docents que formaran part de tribunals d’una illa diferent de la de la seva residència habitual rebin indemnitzacions per despeses de viatge una vegada per setmana mentre duri el procediment selectiu. Actualment, el Decret 16/2016, de 8 d’abril, que regula les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears, només preveu la quantia de la indemnització pel bitllet o passatge corresponent a l’inici i al final de la prestació del servei, però no preveu despeses d’aquest tipus durant el desenvolupament de la tasca. Això, sumat a les particularitats excepcionals de la convocatòria actual, en la qual, molts membres de tribunals es veuran obligats a desplaçar-se a altres illes, fet no apreciable en cursos anteriors, implicarà importants dificultats de conciliació familiar i laboral. Aquests professionals han de poder visitar els seus familiars durant el procés, el qual es pot arribar a allargar fins a un mes, i veure’n compensades les despeses derivades. Ser membre de tribunal no ha de dur implícit cap cost pels docents.
UOB Ensenyament insta la Conselleria a incloure en les instruccions corresponents aquesta casuística i així posar solució a n’aquest problema.
Ahir es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària amb els següents punts a l’ordre del dia:
Proposta de convocatòria per cobrir places docents amb Comissió de Serveis pel programa de robòtica “Escuela 4.0”.
Esborranys dels currículums d’Energies renovables i de Manteniment aeromecànic d’avions.
Per part de la Conselleria hi assistiren la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antonio Baos.
Pel que fa al primer punt, que fa referència a cobrir, en comissió de serveis, places de docents per l’acompanyament de mestres d’infantil i primària com a assessors de robòtica dins els centres educatius, UOB va fer una sèrie de demandes que van ser acceptades completament: que tot el tràmit es faci de forma telemàtica, poder posar totes les places per ordre de preferència, que s’elimini del barem de mèrits l’experiència com a assessor de l’IBSTEAM, que s’elimini l’entrevista personal en cas d’empat, que les places desertes vagin al procés d’adjudicacions d’estiu i que si finalment a un interí se li adjudica aquesta plaça, es tracti d’una substitució fins a 31 de juliol (així com UOB aconseguí allargar). En el supòsit que la plaça fos coberta per una persona interina no tutoritzada, demanàrem que es consideri com a tutoritzada si l’avaluació de la comissió és positiva.
Respecte del segon punt, UOB celebra començar a tenir, encara que sigui tard, uns currículums adaptats a la nostra realitat productiva. No obstant això, vam exigir al director general que no es deixi d’aprofitar l’ocasió de, en cada currículum propi de les Illes Balears, recuperar els desdoblaments dels mòduls que en siguin susceptibles i fixar les ràtios per tenir un procés d’ensenyament-aprenentatge basat en la realitat d’aquestes aules.
També i perquè en moltes ocasions, les places d’especialitats de difícil cobertura d’FP es cobreixen amb docents que no tenen els requisits de català, vam reivindicar la incorporació de la vehicularitat de la llengua catalana en la redacció dels nous currículums autonòmics: no incorporar-la en aquest sentit la fa recular i des de UOB la volem ben present a tots els àmbits d’ús.
Al torn obert de paraules vam reclamar la negociació urgent, abans d’acabar aquest curs, de les dues qüestions que afecten el professorat tècnic d’FP recollides a l’Acord Marc:
El complement salarial pels funcionaris de carrera que no s’han pogut integrar en el grup A1 i romanen en l’A2 i que ha de permetre igualar les condicions salarials amb la resta de companys.
Una solució efectiva pel proper curs pels companys amb llarga experiència docent que han quedat exclosos de llistes per no complir amb el requisit de titulació ara exigit.
En el mateix sentit, UOB va exigir a l’administració un calendari de negociació previ a l’inici del proper curs escolar per negociar i/o reglamentar totes aquelles propostes de l’Acord Marc que ja han de ser d’aplicació el 23-24, advertint que no tolerarem incompliments de l’Acord excusant-se en processos electorals o mancança de mitjans humans.
Abans-d’ahir al matí es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari per tractar 3 qüestions:
1.La proposta d’esborrany de resolució per la qual es modifiquen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics, s’actualitza el llistat de CAP per al curs 2023-2024, s’estableixen les mesures de suport i dotació específica que han de rebre i es classifiquen com d’especial dificultat determinats llocs de treball docent.
2. La constitució de la subcomissió de seguiment del pla d’infraestructures, d’acord amb el punt 35 de l’Acord del 27 de febrer de 2023 sobre mesures sociolaborals i de millores educatives.
3. La proposta de modificació del Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per part de la Conselleria d’Educació hi assistiren, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez i el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.
Respecte del primer punt, UOB va fer palesa la seva preocupació per centres que just queden per damunt de l’ISEC -0,5 i que, per tant, no queden definits com a Centres d’Atenció Preferent per al curs 2023-2024. La representant de l’Administració, va explicar que la feina que fan sobre aquesta qüestió és molt rigorosa i que ho tendran en compte a l’alça a la quota de suport de cada centre que no hagi entrat dins aquesta denominació, tot i no definir-los com a centres CAP en rigor. També ens van fer saber que, a nivell puntuació tant per Concurs de Trasllats com per Comissions de Servei, el servei als centres CAP puntua com a Centres d’Especial Dificultat i que aquesta puntuació es fa a mes tancat. Es va votar afirmativament a aquesta proposta d’esborrany per unanimitat.
El segon punt podríem considerar-lo si més no curiós i és que, que se’ns convoqui a Mesa per constituir una subcomissió i que allà mateix l’Administració hagi de reconèixer que, com que no hi ha la mateixa Comissió constituïda, no es pot treballar encara en aquest sentit, crida l’atenció. Això sí, ens van poder avançar un document del pla d’infraestructures per al seu estudi i un enllaç, la informació completa del Pla d’Infraestructures 2016-2023, disponible a: https://intranet.caib.es/sites/M170905100932629/
El tercer punt, pel qual UOB havia preparat tota una sèrie de propostes, va quedar ajornat al mes de setembre i ara simplement es modificarà al Reglament de la Mesa Sectorial d’Educació, en el qual es farà referència a Juntes en plural en comptes d’una sola Junta.
Pel que fa al torn obert de paraula UOB va demanar:
Que s’incrementi l’oferta formativa del CEP pel que fa a desplegament LOMLOE (confecció de SA): tothom necessita formació, i molts docents no són admesos als cursos disponibles. També vam demanar com es resoldrà l’oferta de cursos pels docents que fan torn d’horabaixa.
La directora general de Personal Docent va contestar que així ho transmetrà a la Direcció General d’Innovació, responsable d’aquestes qüestions.
Que els docents de la pública puguin gaudir de la jubilació parcial, així com ho fan els de la concertada, perquè es crea un greuge comparatiu.
La directora general de Personal Docent ho transmetrà a qui correspongui.
Pel que fa al Concurs de Mèrits UOB va plantejar un dubte tècnic: un cop es publiqui la llista unificada, els aspirants seleccionats per més d’una especialitat del mateix cos renunciaran a totes manco una. Això generarà una nova llista, amb un segon torn de renúncies per a aspirants seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos, un procés gestionat encara pel Ministerio. Ara bé, després d’aquest segon torn de renúncies a més d’una especialitat, ja no hi haurà un tercer torn (sinó, la situació podria allargar-se ad infinitum). A partir d’aquest moment, la situació serà gestionada per cada comunitat autònoma. UOB vol saber quins seran els criteris per assignar una especialitat o una altra a aquells aspirants que, com a resultat dels dos processos de renúncia anteriors, hagin quedat seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos.
Els representants de l’Administració educativa no van donar una resposta, van dir que encara no saben quin criteri seguiran. UOB considera aquesta resposta del tot insatisfactòria: hauria d’estar previst quins criteris objectius, dels previstos a la Resolució de convocatòria, s’usaran, i no improvisar sobre la marxa.
D’altra banda, UOB no pot deixar passar de cap manera el que va succeir a continuació: els representants de la Conselleria, quan vam demanar per la calendarització dels permisos dels docents que van quedar reflectits a l’Acord Marc i que s’han de gaudir a partir del curs 2023-2024 (entenem que a dia 1 de setembre) van dir que tal vegada no podria complir amb aquestes dates per problemes derivats de la constitució del nou Govern després de les eleccions. Parlam de la creació de la reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que es pugui proveir la substitució corresponent i de recuperar les llicències per estudis.
Demanam de manera molt ferma a l’Administració que sigui rigorosa amb els acords amb els quals s’ha compromès i que cerqui la fórmula necessària perquè els docents puguin gaudir dels permisos que el Conseller Martí March ha signat, comprometent-se a que es duguin a terme a partir d’aquest setembre.
UOB Ensenyament va signar l’Acord Marc amb el benentèsque estava tractant amb una Administració responsable que, si acceptava i signava una calendarització de mesures recollides a l’Acord Marc, ho feia amb la seguretat que el seu compliment era possible. UOB Ensenyament no acceptarà ni incompliments, ni canvis tàcits de criteris, ni cap altre acte d’irresponsabilitat que no hauria de confondre l’electoralisme amb un acord formalment signat. Restau atents al nostre semàfor!
L’únic punt de l’ordre del dia, era la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent.
Després d’haver tractat la proposta en dues meses tècniques la setmana passada (dilluns 24 i dimecres 26 d’abril) la mesa de dimecres passat va servir per negociar i tancar el redactat final de l’acord que signarem dilluns que ve. La insistència en determinades reivindicacions i la precisió argumental i normativa de les nostres aportacions han servit per aconseguir millores en el redactat final de l’acord en benefici dels treballadors docents. Concretament, les millores que hem aconseguit han estat:
Percepció amb caràcter retroactiu a la data de compliment del sexenni corresponent a cada tram del complement de carrera professional consolidable amb independència del moment de l’any en què la conselleria decideixi obrir la convocatòria de carrera professional.
Reducció de 2 a 1 dels cursos previs a l’inici de la percepció del complement de carrera professional no consolidable (assumpció de coordinacions).
Deixar oberta la possibilitat a l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Reconeixement de la realitat quant al volum de feina assumit pels orientadors dels CEIP que cobreixen diferents centres (itinerants) pel que fa a l’hora de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (suma del nombre d’unitats dels dos centres).
Registre via Gestib de les coordinacions assumides per cada docent a partir del curs 2023-2024.
Substitució del concepte absentisme laboral pel concepte de faltes injustificades com a indicador d’avaluació per a l’obtenció dels trams consolidables a fi de no generar cap equívoc jurídic quant a la interpretació.
Llistat complet de les reivindicacions defensades i respostes obtingudes per part de la conselleria.
1. Concretar i objectivar el redactat dels indicadors de la graella d’avaluació dels docents (Annex 1).
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es varen acceptar alguns dels redactats proposats per UOB Ensenyament. D’altres es varen rebutjar.
2. Estructuració en tres nivells (enlloc dels dos proposats) la part no consolidable de la carrera professional. Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que la part no consolidable de la carrera professional s’estructuràs en 3 nivells enlloc de 2. Els nivells (nivell 2 i nivell 1), a l’hora de parlar de la part no consolidable de la carrera professional estan en relació al nombre d’unitats que té el centre i determinen la quantitat econòmica del complement a percebre pel fet de dur a terme certes coordinacions. El sentit d’aquesta proposta era fer més meritocràtica la retribució del complement no consolidable de carrera professional d’acord amb el volum de feina que poden representar certes coordinacions segons les dimensions dels centres. Els nivells que vàrem proposar varen ser:
Més de 30 unitats.
De 16 a 30 unitats.
Fins a 15 unitats.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen entendre el sentit de la nostra proposta però la varen rebutjar perquè varen adduir que aquesta proposta augmentaria la despesa associada a l’Acord Marc i que això ja estava tancat amb la Conselleria d’Hisenda.
3. Reconeixement de la tasca dels tutors com a part de la carrera professional.
Des d’UOB Ensenyament som fidels a les nostres reivindicacions. Vàrem tornar a exigir que es consideràs la funció tutorial com a part de la carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta perquè el volum de tutors (comptant totes les etapes) que ara mateix té registrats el sistema educatiu de les Illes Balears (al voltant de 12.000) és molt elevat i la dotació econòmica prevista pel Segon Acord Marc no pot preveure aquest volum. No obstant, no deixarem de repicar en aquest assumpte fins aconseguir una millora significativa per als tutors ja sigui com a compensació horària o bé com a retribució econòmica. A més, a partir del proper curs serà un dels cavalls de batalla en la calendarització de l’aplicació del Segon Acord Marc ja que hi té un punt específic:
22. Negociar en la Mesa Sectorial d’Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l’exercici de les funcions tutorials del personal docent.
4. Reconeixement del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable encara que es canviï de centre.
Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que aquells docents que hagin assumit una determinada coordinació i que el curs següent canviïn de centre, i en el nou centre se’ls assigni la mateixa coordinació, han de començar a percebre el complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta pel fet que volen utilitzar la part no consolidable de la carrera professional com a incentiu de manteniment de permanència en els centres i en les coordinacions i així afavorir l’estabilitat dels claustres. De fet, varen explicitar que aquest punt representava una línia vermella de la seva proposta i que, per tant, no cedirien.
5. Avançament del calendari de pagament del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Des d’UOB Ensenyament no estam d’acord amb el calendari d’inici de percepció de la part no consolidable de la carrera professional pel que fa a les coordinacions que està fixat a partir del curs 2026-2027. La nostra reivindicació va ser la d’avançar-lo al curs 2024-2025 a fi de coincidir amb l’inici de la percepció del complement de carrera professional per als equips directius.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Com ja ens havien explicat durant la negociació del Segon Acord Marc, des de Conselleria ens varen dir que el 2025 pot representar un escull a nivell pressupostari ja que (a priori) serà l’any en què finalitzaran els fons Next Generation que actualment serveixen per contractar al voltant de 200 professors i, per tant, aquests docents s’haurien d’assumir amb fons propis o sinó s’eliminarien totes aquestes places. No obstant, com que encara no és 100% segur que aquests fons no es puguin prorrogar, des de Conselleria es va acceptar incloure un redactat que deixi la porta oberta a l’avançament en l’inici de la percepció de la part no consolidable de la carrera professional. Si bé som conscients de la condicionalitat que hi ha darrere aquesta possibilitat d’avançament, consideram que és prou positiu que el text definitiu inclogui un redactat que no tanqui la porta.
6. Reducció dels cursos d’assumpció d’una coordinació a efectes del còmput per generar el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar reduir de 2 a 1 els cursos en què un docent haurà d’assumir una coordinació per a poder generar el dret a la percepció del complement no consolidable de carrera professional. Es a dir, el primer curs que es dugui a terme una coordinació no es cobrarà el complement sinó que aquest es començarà a cobrar a partir del segon curs i la percepció s’estendrà el cursos successius en què el docent segueixi al càrrec de la mateixa coordinació (sempre i quan a nivell de centre s’hagi decidit que la coordinació en qüestió sigui objecte de retribució). Ja que no es va poder deixar per escrit l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement no consolidable de carrera professional, aquesta rebaixa en el nombre de cursos previs al càrrec d’una coordinació ens va semblar un bon gest per part de la Conselleria.
7. Suma de les unitats dels diferents centres per als orientadors d’infantil i primària a efectes de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions) quan es te una plaça itinerant i es coordinen dos suport.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Aquesta reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament que la Conselleria va acceptar en la seva totalitat, servirà per reconèixer econòmicament el volum de grups que han d’assumir els orientadors d’infantil i primària amb places itinerants que han de coordinar dos equips de suport de dos centres diferents. No fa falta dir que estam ben satisfets de la inclusió d’aquesta reivindicació.
8. Inclusió de les coordinacions de l’equip de suport de primària, les corresponents a FP, programes internacionals oficials així com la coordinació del Treball de Recerca de Batxillerat com a coordinacions que de manera genèrica (a tots els centres on existeixin) generin el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
No es va acceptar aquesta reivindicació perquè només es varen voler posar com a preceptives quant al dret de percepció de complement de carrera professional no consolidable aquelles coordinacions que estan establertes normativament segons la LOMLOE, la LEIB i el ROC, això és: normalització lingüística, coeducació, convivència i benestar i riscos laborals (si el centre te més de 80 treballadors). No obstant, com es pot veure en el punt 4 de l’acord, el nombre de coordinacions que poden ser objecte de retribució per a cada centre (segons la seva tipologia) és prou elevat i, d’entrada, no hauria de generar disputes a nivell intern. Tota manera, en farem seguiment a través de l’acció sindical als centres a partir del proper curs.
9. Registre al Gestib de les coordinacions duites a terme a partir del curs 2023-2024.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Per part de Conselleria es va acceptar aquesta reivindicació. De fet, iniciar aquest registre a partir del proper curs és imprescindible per si arribat el moment es pot avançar el calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable.
10. Redefinició del concepte d’absentisme laboral pel de faltes no justificades.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar aquesta reivindicació. D’aquesta manera, tenim la certesa que no es generaran equívocs a l’hora d’interpretar els indicadors per a l’avaluació de la tasca docent de cara a la part consolidable de la carrera professional.
11. Extensió del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable més enllà de la data de cessament en el càrrec el nombre de cursos que s’hagin hagut de menester per aconseguir el dret a la percepció del mateix.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va rebutjar aquesta reivindicació amb l’argument que a nivell de gestió de nòmines no era factible. No obstant, amb la reducció del nombre de cursos previs (de 2 a 1) en els quals has de dur a terme una coordinació abans de generar el dret a la percepció del complement si bé aquesta reivindicació no queda assolida,
12. Reconeixement del dret al cobrament dels diferents trams consolidables de la Carrera professional amb caràcter retroactiu a la data del compliment del requisit del compliment del sexenni corresponent sempre que s’hagi superat la corresponent avaluació, amb independència del moment de l’any en què la Conselleria convoqui la carrera professional.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament, la Conselleria va acceptar aquesta precisió. Sense cap dubte la consideram com a la fita més important en aquesta negociació. Això va fer que el vot d’UOB Ensenyament fos afirmatiu quant a la signatura de l’acord. Creiem que és important explicar què implica aquest canvi per posar-lo en valor. La convocatòria de la carrera professional serà de caràcter anual però no queda fixat en quin moment de l’any (any natural) es durà a terme. El fet que el dret a l’inici de la percepció es retrotregui al moment en què el funcionari (que ha obtingut avaluació positiva) va complir el sexenni corresponent farà que companys i companyes puguin obtenir un pagament retroactiu de fins a 11 mesos.
En aquesta entrada hi trobareu, de manera actualitzada, les preguntes més freqüents que fan referència als permisos i les llicències que tot docent pot sol·licitar depenent de la seva situació, tant administrativa com personal.
Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.
Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.
L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència.
Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.
