Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.
Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.
L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència.
Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.
Extracte resum de l’enquesta formalitzada amb Google Forms.
L’afiliació d’UOB Ensenyament ha donat el vistiplau a la signatura del Segon Acord Marc per part del sindicat. Amb un 81,6% de vots favorables l’afiliació d’UOB Ensenyament s’ha posicionat a favor de signar-ho. Amb aquesta signatura el sindicat formarà part de la comissió de seguiment i de la subcomissió del Pla d’infraestructures a més d’accedir a la reunió de control de l’evolució de les ràtios el segon trimestre de cada curs. Conscients de la responsabilitat i compromís que assumim amb el col·lectiu docent des d’UOB Ensenyament vetllarem perquè la conselleria d’educació que surti de les eleccions autonòmiques de maig compleixi fil per randa els acords assumits pel Govern de les Illes Balears amb els docents. Ens hi trobaran ferms i amb el calendari en mà!
Com ja hem dit en alguna ocasió, l’assumpció d’aquest acord no implica cap renúncia en les reivindicacions assumides en el programa electoral amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions del passat 1 de desembre de 2022. El que ens marcarà aquest Segon Acord Marc serà un full de ruta per desplegar i implementar tot un seguit de millores sociolaborals per als propers quatre anys.
Després de cinc sessions, al voltant de 18 hores de negociació i cinc esborranys els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació hem rebut la proposta definitiva del Segon Acord Marc. El proper dimarts 7 de març, com a tard, els diferents sindicats hauran de comunicar a la Conselleria d’Educació i FP si signen el segon acord marc.
La imminència de la dissolució del Parlament de les Illes Balears (4 d’abril) i en conseqüència el darrer Consell de Govern que podria oficialitzar el Segon Acord Marc negociat a la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) (Consell de Govern de Govern de dilluns 27 de març) fan que sigui precís tancar el redactat final de l’acord i decidir l’adhesió al mateix o no. Aquesta antelació es deu a la necessitat que hi hagi prou temps perquè es puguin sol·licitar els pertinents informes als serveis jurídics i d’intervenció econòmica de la CAIB. Aquests informes, que són prescriptius, serveixen perquè a dia d’avui, es determini la viabilitat jurídica i econòmica d’un acord que s’ha d’anar desplegant al llarg dels propers quatre anys.
A UOB Ensenyament no ens n’amagam: estam satisfets amb la feina feta i els progressos obtinguts respecte del primer esborrany. Hem encarat una negociació tan important com la d’un acord marc amb fermesa, rigor i compromís amb les demandes històriques d’UOB Ensenyament. A l’hora de negociar les diferents propostes que implicaven gran mobilització de recursos econòmics hem seguit les següents premisses:
Orientar els recursos cap aquelles mesures que permetessin que un major nombre de companys i companyes se’n poguessin beneficiar.
En cas de no ser possible, prioritzar la dotació de recursos per a propostes que cerquin compensar aquells perfils docents que estan en pitjors condicions sociolaborals.
Així les coses, ja des de la primera reunió bilateral Conselleria – UOB Ensenyament (6 d’octubre de 2022) vàrem posar damunt la taula un seguit de propostes moltes de les quals finalment s’han inclòs dins el text definitiu. L’esforç de repicar, el fet que les darreres eleccions ens hagin permès continuar a la MSE i la convicció que les reivindicacions per les quals lluitàvem eren extrapolables a la major part del col·lectiu han tengut els seus fruits.
Tot i que som conscients que queden reivindicacions per les quals haurem de seguir lluitant i d’altres que caldrà concretar a l’hora de desplegar aquest segon acord marc, veiem amb bons ulls l’evolució que ha tengut el text des del seu primer esborrany. En aquest sentit, la unitat sindical que hi ha hagut per part de tots els sindicats amb representació a la MSE amb l’única adhesió de fora de la Mesa del sindicat Alternativa ha fet possible fer un front comú a l’hora d’anar conduint les negociacions per arribar al millor acord possible i sobretot, viable, d’acord amb la disponibilitat pressupostària tan actual com prevista per als propers anys.
Després de quasi una dècada d’existència a UOB Ensenyament l’experiència ens ha ensenyat que una cosa és pensar en el sindicat i l’altra ben diferent és pensar com a sindicat i per tant lluitar per a la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents. El professorat al centre, en exclusiva, sense entrar en comèdies electoralistes ni cercar cap altre rèdit que no sigui el millor acord possible per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Aquest ha estat el principi que ha regit en tot moment la nostra actuació al llarg de la negociació. Des d’UOB Ensenyament, sempre hem estat partidaris de centrar bé el tir, no frissar en les negociacions i sobretot no caure en la temptació de fer cartes als reis que finalment no es puguin complir. Al mateix temps, hem exigit la calendarització de totes les propostes que figuren dins l’acord a fi de poder seguir calendari en mà totes les actuacions de la Conselleria. És important deixar clar que l’acord marc no significarà cap renúncia a les demandes històriques d’UOB Ensenyament ni a les que puguin anar sorgint al llarg de la legislatura sindical 2022-2026. Aquest acord s’ha d’entendre com una concreció, priorització i calendarització d’una sèrie de propostes per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents, en cap cas com una llista tancada.
El gran condicionant per a la cristal·lització de l’acord ha estat la vigència de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de 2012 (Llei Montoro), que el PSOE no s’ha dignat a derogar en tots aquests anys i que incideix en el límit de l’augment de la massa salarial al qual pot fer front la CAIB. Així les coses, i com que moltes de les mesures implicaven augment de massa salarial (ja fos per l’augment de les retribucions o per la contractació de més docents) s’han hagut de prioritzar algunes propostes per damunt d’altres. L’ altre factor conjuntural que ha fet orientar les negociacions cap a la proposta final (directament relacionat amb la qüestió anterior) ha estat el fet que a partir de l’1 de gener de 2025 s’acabin els fons finalistes Next Generation de la UE que han servit d’ençà de la pandèmia per augmentar la contractació de docents per a programes temporals. Això farà que el 2025, la Conselleria d’Educació hagi d’assumir dins el seu pressupost la contractació d’aquests docents si no volem que s’eliminin totes aquestes places. Per posar xifres a l’assumpte això representa al voltant de 300 professors que estan treballant lligats a programes temporals (95 PROA+, 25 PTSC i 175 professors d’FP). Aquesta casuística és la que explica que la calendarització d’algunes propostes s’hagi hagut de dilatar una mica més en el temps.
Des d’UOB Ensenyament demanam a tots els docents que llegeixin atentament la proposta del Segon Acord Marc i en especial a la nostra afiliació que finalment serà qui decidirà si el nostre sindicat signa o no signa l’acord.
Què implicaria la signatura del Segon Acord Marc per a UOB Ensenyament?
Si el Segon Acord Marc és signat per la majoria de les forces sindicals presents a la MSE aquest acord, que es materialitzarà com a Acord de Govern, compromet l’administració que es configurarà a partir de les eleccions autonòmiques del proper mes de maig a respectar i dur endavant els compromisos heretats de l’anterior legislatura. A nivell sindical, els sindicats que finalment signin el Segon Acord Marc obtindran representació a dos òrgans que es creen a partir de les propostes incloses en el text final:
Comissió de seguiment: a diferència del primer acord marc de 2015, aquest segon acord tanca les propostes amb la creació d’una comissió de seguiment on hi tendran representació els sindicats que finalment signin l’acord. A instàncies d’UOB Ensenyament s’ha aconseguit tancar el text amb el requisit de convocatòria de la comissió de dues vegades (com a mínim) cada curs. Aquesta comissió tendrà com a objectius el seguiment de les diferents propostes de l’acord així com la calendarització i priorització per cada curs de mesures a implementar. A més, concretament la proposta 13 (Reducció de ràtios) assigna a la comissió el seguiment de la situació de les ràtios el segon trimestre de cada curs escolar. Amb aquest mecanisme es pretén evitar la signatura d’un acord marc on els sindicats no tenguin cap presència al llarg del desenvolupament del mateix i puguin participar i fer complir els compromisos adquirits per l’administració.
Subcomissió de seguiment específica del Pla d’Infraestructures 2023-2027: la proposta 35 inclou aquesta nova eina que permetrà als sindicats que signin l’acord seguir l’estat d’execució de les diferents infraestructures programades per la Conselleria d’Educació. D’aquesta manera es tendrà accés directe a una informació que molt sovint arribava via notícies de premsa. Cal valorar la importància d’aquesta subcomissió des del punt de vista sociolaboral ja que algunes de les mesures (com pot ser la qüestió de les ràtios) depenen en bona mesura de que s’executin les infraestructures planificades.
En cas que l’acord no fos signat per la majoria de forces de la MSE, la Conselleria d’Educació quedaria lliure d’aplicar o no les propostes fetes. En aquest escenari l’administració no tendria cap compromís ni estaria sotmesa a cap control per part dels sindicats quant a l’aplicació de les propostes.
Algunes propostes i quina ha estat la posició d’UOB Ensenyament
Cada una de les 36 propostes tenen valor per sí mateixes i milloren d’una manera o altra les condicions sociolaborals actuals dels docents. Tot i que hem participat de totes les propostes i acceptam totes les mesures que finalment s’han inclòs, us destacam algunes de les propostes més significatives i quin ha estat el paper d’UOB Ensenyament.
La numeració es correspon amb la numeració original de cada proposta que figura a la proposta definitiva:
1. Carrera Professional.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – Priorització de dotació econòmica de la part consolidable de la Carrera Professional (CP). Respecte del primer esborrany les quantitats s’han augmentat notablement: 1r tram (6a anys) 360e/any –> 600e, 2n tram (12 anys) 720e/any –> 960e, 3r tram (18 anys) 1.080e/any –> 1.440e. Des d’UOB entenem que els recursos econòmics, en tant que finits, s’havien de mobilitzar per aquelles mesures que poguessin arribar a un major nombre de companys i companyes. – Avançament de la calendarització en el cobrament de la CP. S’ha aconseguit avançar el cobrament del primer tram a l’inici del curs 2023-2024. – Relacionat amb l’anterior: inici del cobrament “a compte” de la CP encara que no s’hagin definit els ítems d’avaluació que regiran les avaluacions que permetin consolidar els diferents trams. S’ha aconseguit que l’inici de la percepció del 1r tram estigui calendaritzada en el temps (setembre de 2023) al marge que l’administració hagi iniciat el procés de negociació dels ítems a avaluar. – Desvincular la CP dels resultats de l’avaluació de centre. Aquesta ha estat una línia vermella d’UOB Ensenyament pel que fa al model de CP. S’ha aconseguit eliminar qualsevol referència al fet que, per consolidar algun dels tres trams, l’avaluació a la qual se sotmet voluntàriament el docent també anés lligada als resultats de l’avaluació de centre. – Definir una CP que tendeixi vers l’equiparació amb les carreres professionals d’altres sectors de l’administració pública. D’aquesta manera, la CP serà revisable en funció de l’evolució econòmica de la CAIB. Per a nosaltres era molt important no acceptar una CP congelada en el temps.
4. Supressió de la incompatibilitat del cobrament simultani dels complements de tutoria i cap de departament.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta i d’altres mesures varen ser proposades en un inici per UOB Ensenyament. En tot moment ha estat una prioritat per al nostre sindicat augmentar el reconeixement econòmic a la funció tutorial. Fa anys que denunciam l’augment de la càrrega de feina per part dels tutors i el poc reconeixement econòmic d’aquesta tasca. La nostra reivindicació al llarg de la negociació de l’acord marc ha estat molt clara en aquest sentit: duplicació de la quantitat del complement de tutoria. Tot i que ara no hàgim aconseguit exactament aquesta reivindicació la porta queda oberta ja que tant la concreció del tram no consolidable de la CP com la proposta 22 deixen entreoberta la possibilitat d’incrementar les retribucions econòmiques que perceben els tutors així com millorar les condicions en les que s’exerceix la funció tutorial. És a dir, el pla original seria pujar el complement singular i en cas que per limitacions pressupostàries això no fos possible, hi ha la porta oberta a incloure el cobrament de l’acció tutorial com a part de la carrera professional. El que sí hem aconseguit és que a Secundària el període de tutoria que no és d’atenció directa al grup es consideri també de docència directa, fet que permetrà a la gran majoria de tutors d’aquesta etapa tenir el dret a una hora de compensació d’hora lectiva (CHL) per al curs 2023-2024 (es pot veure a la proposta 10).
8. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de secundària, equiparació salarial del cos a extingir de PTFP.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Ja fa temps que des d’UOB Ensenyament defensam la creació d’un complement econòmic que permeti equiparar salarialment als funcionaris de carrera del cos de PTFP que no disposen de titulació universitària (perquè en el moment del seu ingrés en el cos no era un requisit). El redactat de la proposta 8 ha recollit el compromís de regular aquesta circumstància que s’haurà de concretar a la MSE.
10. Reducció de càrrega lectiva (ESO).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – Mentre no s’arribi al càlcul de la quota del professorat a 18 hores lectives, que s’estableixin mecanismes de compensació d’hores lectives per aquells professors que vagin més carregats tant d’hores com de nombre d’alumnes total que estan sota la seva docència. Alguns d’aquests mecanismes de compensació finalment s’han concretat dins la proposta 10. – Establiment d’un mínim d’hores de docència directa amb alumnes per evitar l’acumulació d’hores i hores de coordinacions. Amb aquesta mesura el que volem és redistribuir els recursos per evitar greuges comparatius entre companys. Aquest mínim s’ha establert en 12 hores com es pot veure a la proposta 10. – La compensació d’hores lectives als docents que assumeixen un major nombre d’alumnes a causa del no desdoblament de les seves matèries, tot i que no s’hagi concretat damunt el text definitiu sí que hi ha possibilitats d’avançar en aquest sentit ja que la proposta 26 inclou el compromís de la Conselleria a una nova regulació (prèvia negociació a la MSE) de les instruccions sobre l’horari dels docents.
11. Reducció de càrrega lectiva a Infantil i Primària (cap a les 23h de docència directa).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – La calendarització de la fita de les 23h lectives per a Infantil i Primària. Segurament aquesta sigui una de les grans fites d’aquest segon acord marc, la reducció de 2 hores lectives de docència directa per als mestres de primària per al curs 2024-2025. En aquest cas podem parlar d’un avanç significatiu en les condicions de feina d’aquesta etapa ja que sempre s’ha estat a 25 hores. – Així mateix, de la mateixa manera que per a ESO, per al curs 2023-2024 s’estableixen mesures de compensació d’hores lectives mentre no s’arriba a la plena implementació d’aquesta mesura.
La redacció final de les propostes 10 i 11 ha estat possible gràcies a la concreció que es va proposar des de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.
13. Reducció de ràtios.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Que la reducció de ràtios no es plantegi en % sinó en nombres absoluts. Sempre hem defensat que en qüestió de ràtios les mateixes condicions de feina per a tots els grups d’una mateixa etapa educativa. De fet, com es pot veure a la proposta 13, aquest compromís s’ha aconseguit.
24. Eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia inferiors a 5 dies.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Conscients del perjudici que ha generat a molts de companys aquesta regulació de l’època de les retallades. Des del nostre sindicat hem defensat que la mesura contemplàs tant les absències que sí que constitueixen baixa mèdica com aquelles en les quals només es prescriu repòs domiciliari (generalment fins a un màxim de 3 dies). Celebram que s’hagi inclòs aquesta mesura amb el redactat exacte que defensàvem des d’UOB Ensenyament.
15. Restabliment de les llicències per estudis.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta proposta ha estat una proposta liderada en tot moment pel nostre sindicat. Celebram que s’hagi inclòs dins el text final de l’acord. La nostra posició és que es recuperin les llicències per estudis (retribuïdes i no retribuïdes) així com es concedien el 2011 abans de les retallades.
18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Que tot el professorat (funcionaris de carrera i interins) pugui acollir-se a aquesta reducció voluntària sense haver de justificar cap circumstància particular. Celebram que finalment s’hagi inclòs aquesta possibilitat, sempre amb la condició que es pugui proveir la substitució. Això serà possible sempre que per aquella especialitat hi hagi alguna persona a la llista d’interins.
20. Regulació del gaudi del permís de maternitat/paternitat a mitja jornada.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? La inclusió d’aquesta mesura correspon a una iniciativa del nostre sindicat que vàrem fer a la penúltima sessió de la negociació de l’acord. L’existència de regulació prèvia dins el sector públic d’aquesta modalitat de gaudi del permís de maternitat/paternitat va fer que Conselleria veiés clar que no hi havia cap impediment per a regular-ho. Amb aquest reconeixement les 10 setmanes que actualment succeeixen a les 6 de gaudí immediat al naixement es podran gaudir a mitja jornada amb el conseqüent allargament a 20 setmanes.
21. Regulació de l’any sabàtic.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta reivindicació també ha estat una de les reivindicacions històriques d’UOB Ensenyament que hem aconseguit materialitzar dins aquest segon acord marc. A falta de concretar la regulació a la MSE, la idea és poder gaudir d’un any sabàtic amb el cobrament del % de la nòmina que resulti de la minoració de les percepcions retributives els 4 anys anteriors.
26. Revisió de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, límit d’assistència al centre per al personal a mitja jornada i dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? La inclusió del dret a la desconnexió digital ha estat una mesura inclosa in extremis a l’última sessió de la MSE. Conscients de la càrrega fora d’horari a la qual molts docents estan sotmesos per mor de la hiperconnexió causada principalment pels smartphones, des d’UOB Ensenyament volem posar punt i final a aquests mal vicis que l’únic que fan és augmentar de facto la jornada laboral del treballador docent.
Aquestes només són algunes de les reivindicacions que hem fet des d’UOB Ensenyament i com s’han concretat. Per una qüestió de síntesi no ens estendrem més. Restam a disposició de tot el professorat per explicar quin ha estat el paper del nostre sindicat al llarg d’aquestes 6 sessions de la MSE que han donat com a fruit les 36 propostes que conformen el text definitiu del segon acord marc. No obstant això, i per les fortes implicacions que pot tenir aquest acord (en cas que sigui aprovat per la majoria dels sindicats de la MSE), recomanam a tot el professorat la lectura del document.
Davant la imminent convocatòria de concentracions del proper dimecres 22 de febrer per part de les diferents Juntes de Personal Docent No Universitari (JdPDNU)(Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el conseller, estret per les circumstàncies, va exigir la desconvocatòria immediata de les mobilitzacions. Després de parlar-ne entre els sindicats amb representació a la mesa es va arribar a la contraproposta de congelar les mobilitzacions, en cap cas desconvocar-les. Això es tradueix en no iniciar la campanya de difusió de mobilitzacions, de moment, i seguir negociant. En qualsevol cas, com que els organismes convocants de les concentracions són les tres JdPDNU la ratificació d’aquesta contraproposta de congelació feta per part dels sindicats presents a la MSE es dóna per vàlida pel fet que cap altre dels sindicats no presents a la MSE hagi expressat la seva oposició. Després d’aquest recés, la Conselleria va acceptar la contraproposta i es va acordar el següent:
Que ahir horabaixa com a tard tots els sindicats haurien concretat per escrit les seves reivindicacions i les haurien enviat al secretari general d’educació el Sr. Tomeu Barceló.
Que la Conselleria d’educació faria una contraproposta al llarg del dia d’avui
Que es tornaria a convocar la MSE per dilluns 20 de febrer a les 13h.
Així les coses, es va procedir a seguir tractant punt per punt les propostes que havien quedat pendents de discussió respecte la sessió de dimarts.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Proposta 1. Increment retributiu per als anys 2023 i 2024 en base a les negociacions que es duguin a terme en el marc de la Mesa de l’empleat públic de la Comunitat Autònoma de les IB.
Afegir que els increments retributius es faran tant damunt les retribucions bàsiques com damunt les retribucions complementàries.
Proposta 2.Desenvolupament d’una carrera professional docent, durant el 2023 i fins el 2027, en el marc de la disposició addicional setena de la LOMLOE i de l’article 92.1 de la Llei d’educació de les Illes Balears (veure esborrany actual).
Augment de les quantitats del Complement de carrera professional per trams:
Primer tram (6 anys): 360e/any (proposta inicial) –> 720e/any
Segon tram (12 anys): 720e/any (proposta inicial) –> 1.420e/any
Tercer tram (18 anys): 1080e/any (proposta inicial) –> 2.160e/any
Creació del quart i cinquè tram (no es preveuen a l’esborrany).
Quart tram (24 anys): 2.880 e/any
Cinquè tram (30 anys): 3.600e/any
Eliminació de qualsevol referència a la vinculació entre el COMPLEMENT DE CARRERA PROFESSIONAL PER TRAMS i l’avaluació del centre. Ens oposam a la vinculació entre carrera professional i avaluació col·lectiva o resultats del centre. Ha de ser resultat del treball individual, sense condicionants externs al desenvolupament de la tasca per part del treballador.
Addició de la condició de revalorització anual dels trams d’acord amb el que dictin els Pressuposts Generals de l’Estat per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
Addició de la cobertura de la Carrera Professional per als ATD i els alliberats sindicals.
Proposam la reducció de la consolidació parcial del complement de direcció a uns mínims. A mateixa feina, mateix sou. Tots els docents que facin de docents han de tenir el mateix sou. Actualment aquesta partida representa 300.000e/any del pressupost reservat a nòmines de la Conselleria d’Educació. Revertir aquesta consolidació per a la socialització de l’augment de la carrera professional. Per això proposam que la reducció de la consolidació parcial del complement de direcció sigui la següent:
Consolidació per 4 anys en el càrrec actualment 25% → 3%
Consolidació per 8 anys en el càrrec actualment 40% → 6%
Consolidació per 12 anys en el càrrec actualment 60% → 9%
Proposam que l’augment del complement de director sigui del 50% enlloc del 20% proposat. Reconeixem la tasca que suposa assumir la direcció d’un centre i per això ha d’estar ben remunerat, però només mentre es duu a terme la feina.
Desconeixem quines són les funcions que tendrien dret a retribució a la proposta amb els Complements no consolidables. Des d’UOB Ensenyament defensam la retribució dels càrrecs de coordinació establerts tant a primària com a secundària (per exemple, coordinadors de cicle de primària, coordinadors TIC, extraescolars). Aquests càrrecs hauran de ser nomenats tot respectant el principi de lliure concurrència.
Proposta 3. Supressió de la incompatibilitat en la percepció del complement de tutoria i el complement de cap de departament.
Inclusió de la duplicació del complement de tutoria a partir del curs 23-24.
Proposta 4. Consolidació de les 2.508 places docents creades des de 2016 i la millora progressiva de les plantilles.
Res a dir.
Proposta 5. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic de formació professional al cos de professors de secundària convocat.
Completar aquesta proposta amb:
Equiparació salarial (amb retroacció a l’entrada en vigor de la LOMLOE) mitjançant la creació d’un complement autonòmic de tots els funcionaris interins i funcionaris que estan en pràctiques o hi varen estar durant el curs 21-22 que compleixen amb el requisit de tenir una titulació universitària.
Equiparació salarial mitjançant la creació d’un complement autonòmic dels funcionaris de carrera d’FP sense titulació universitària perquè en el moment de l’ingrés no era requisit i per a tots els mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
Proposta 6. Convocatòria anual de concurs-oposició durant el 2023, 2024, 2025, 2026 i 2027 amb la finalitat d’estabilitzar les plantilles, al marge del procés d’estabilització per concurs, per assolir la fita d’un màxim del 8% d’interinitats.
Exigim una nova redacció explicitant la convocatòria de les taxes de reposició. Fermar la proposta davant futurs governs negligents amb el sector públic docent.
Convocatòria per illes.
Proposta 7. Creació d’un grup de substitucions permanent de personal docent adscrit a la Direcció Territorial d’Eivissa i Formentera i a Menorca.
Volem aclarir quines especialitats serien les que conformarien aquesta llista.
Defensam la creació de dues llistes separades, una per a Eivissa i una per a Formentera.
Creació també d’un grup de substitució ràpida de mestres a Mallorca.
Proposta 8. Assoliment en el termini màxim de 4 cursos de les 18 hores lectives per al personal docent de secundària.
Defensam que aquesta reducció hauria de ser com a màxim d’aquí a 2 cursos i sense introduir sofismes del tipus 18h màxim 21h.
Proposta 9. Assoliment en el termini de 4 cursos de les 24 hores de docència directa dels mestres d’infantil i primària.
Exigim la calendarització de les 24h d’aquí a 2 cursos i introduïm l’exigència de les 23h d’aquí 4 cursos.
Proposta 10. Reducció progressiva de ràtios, en el termini de 4 anys, en un 10% de les ràtios màximes en aquells centres que comptin amb un ISEC inferior a -0,25, i entre un 10% i un 20% en els centres d’atenció preferent i mantenir les ràtios mitjanes per davall de les actuals que són.
Si a 2n cicle EI i EP tenen ràtio màxima de 25. -10% = 25-2’5 = 22’5 → 23 (arrodoniment a l’alça) Diferència de criteri d’arrodoniment en el cas de BAT que tenen ràtio màxima de 35 -10% = 35-3’5 = 31’5 → 31 (arrodoniment a la baixa) Defensam el mateix criteri d’arrodoniment per al 2n cicle d’EI i EP que el criteri de Batxillerat. Arrodoniment a la baixa també per a 2n cicle EI i EP. Ràtio màxima -10% = 22
La reducció de les ràtios no s’ha de plantejar a partir de ràtios mitjanes sinó per tots els grups.
Proposta 11. Consolidació mitjançant la modificació de la RLT, en l’exercici de 2023, de les places d’auxiliar administratiu als centres d’educació infantil i primària.
Dotació centres 0-3. El primer cicle d’EI no contempla cap auxiliar administratiu. Aquests darrers cursos, de la mateixa manera que a les altres etapes s’ha incrementat la tasca administrativa en aquest cicle. Una opció seria la creació d’equips de suport administratiu itinerants per determinats moments del curs.
Proposta 12. Restabliment de les llicències per estudis, a partir del curs 2023-2024, retribuïdes i no retribuïdes, amb l’objectiu d’estimular la formació i la recerca educativa. S’han de negociar els criteris i el nombre de llicències en la Mesa Sectorial d’Educació.
Reclamam que el restabliment sigui amb les mateixes condicions del 2011.
Proposta 13. Proposta de revisió i actualització de les mesures del Fons d’Acció Social.
Afegir un ajut per al lloguer d’habitatge per aquells que s’hagin de desplaçar d’illa de residència.
La solució real és un increment substancial i acord amb el cost de la vida —inclòs l’habitatge— a cada una de les illes, del complement d’insularitat.
UOB insisteix en les mesures per al fons d’acció social que UOB ja ha explicitat i enviat :
Actualització de les quantitats amb l’IPC acumulat des de 2002.
Incloure els estudis de CF de Grau Superior en els ajuts de matrícula i material.
Incorporar-hi tots els conceptes que existeixen a funció pública.
Proposta 14. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que sigui possible.
Hem exigit la concreció de sempre que sigui possible.
Proposta 15. Creació d’un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals.
Res a dir.
Proposta 16. Regulació, prèvia negociació amb els sindicats, dels permisos retribuïts per assumptes propis al personal docent tant per funcionaris com per interins i dels permisos sense retribució.
Res a dir.
Proposta 17. Revisió i nova regulació, prèvia negociació en la Mesa Sectorial d’Educació, de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, concretar els límits dels dies d’assistència al centre per al personal docent amb reducció de jornada i revisar el nombre d’hores de lliure disposició, entre d’altres.
A Secundària, la tornada a les 35 hores setmanals haurà de suposar la tornada a les 25 hores de presencialitat als centres, que era la jornada anterior a les retallades.
Acabar amb la distinció artificiosa, inventada per l’actual Administració, entre hora lectiva de docència directa i hora lectiva sense docència directa (hora de tutoria secundària), i tornar a donar la mateixa consideració a totes les hores lectives a tots els efectes en establir les instruccions sobre l’horari dels docents.
A les instruccions horàries, supressió d’ambigüitats que permetin als equips directius fer interpretacions capcioses per tal d’augmentar de facto la presencialitat als centres.
A les instruccions horàries, suprimir la limitació de CHL que es poden gaudir: s’han de gaudir totes aquelles que pertoquin.
Assegurar (marcar a les instruccions) que l’horari de les mitges jornades serà, amb caràcter general, de 3 dies, i en cap cas de més de 4 dies setmanals.
Definir un nombre mínim d’hores de docència setmanal per tal d’evitar l’acumulació d’hores de coordinació en determinats docents.
1/3 Jornada. Que es cobreixin les reduccions d’un terç de jornada, evitant que companys no la gaudeixin per evitar la sobrecàrrega sobre els companys de departament.
Proposta 18. Inclusió en els plans de formació del professorat de la formació específica per especialitats i de didàctica de les distintes àrees.
Formular els plans de formació d’acord amb les demandes del col·lectiu docent, és a dir, que es puguin fer propostes de formació específica des dels mateixos departaments didàctics dels centres.
Potenciar la participació dels Departaments a l’hora de definir l’oferta formativa intercentres per poder organitzar més formacions específiques.
Proposta 19. Negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació del procediment, la formació i les equivalències o convalidacions per a l’obtenció dels distints nivells del marc de referència de la competència digital docent.
Exigim que les hores reconegudes dels cursos s’acostin a les hores reals de formació que impliquen: la formació semipresencial de l’IBSTEAM no reconeix totes les hores de feina i treball necessàries per a completar el curs.
Exigim que tota formació reconeguda en competència digital anterior al 2020 sigui mapejada per establir-ne equivalències i convalidacions a efectes del nou marc de referència de competència digital docent (a Catalunya compten des del 2017).
Exigim que, a efectes de convalidar/establir equivalències amb activitats amb contingut digital que impliquin transferència amb alumnat, es tenguin en compte no només aquelles de les que el docent conservi evidència material, sinó també aquelles que, per la seva naturalesa, hagin implicat necessàriament una transferència amb alumnat; en tal cas, no seria necessari mostrar les evidències, només demostrar que s’ha participat de l’activitat o programa educatiu en qüestió.
Negociació Pla Transformació Digital a la MSE. Aquest pla té implicacions estratègiques per a la funció docent més enllà de l’acreditació digital. Per exemple, pot implicar greus limitacions a l’autonomia docent i a la llibertat de càtedra. Per això exigim que tot el Pla de Transformació Digital es negociï a la MSE.
Els centres han de contractar tècnics informàtics per tal de permetre que els coordinadors TIC facin la feina pedagògica i coordinadora que els pertoca, en comptes de dedicar-se al manteniment dels equips informàtics del centre.
Proposta 20. Negociació d’un protocol per a les agressions als docents.
Demanam que es faci una calendarització del grup de treball i que comenci a fer feina immediatament.
Proposta 21. Elaboració d’un pla d’igualtat.
Demanam que es faci una calendarització del grup de treball.
Proposta 22. Proposta del Pla d’infraestructures educatives 2023-2027 i rendició de comptes de l’execució del Pla d’infraestructures 2016-2023.
Creació d’una comissió de seguiment amb rendició de comptes de manera annual.
Proposta 23. Proposta d’un pla de climatització de centres que contengui una auditoria de l’estat dels centres i un pla d’inversions en el marc del Fons de Cooperació Territorial.
Defensam una calendarització i el compromís que aquest pla ja estigui implementat abans del mes de juny de 2023.
Propostes que no estan a l’esborrany i que UOB Ensenyament ha defensat que s’hi incloguin.
Des d’UOB Ensenyament tenim memòria i no oblidam els compromisos adquirits amb la nostra afiliació. Per això negociarem perquè s’hi incloguin les següents propostes:
Proposta 24. Compensació de dues hores lectives per aquells professors de secundària i batxillerat que acumulin més de 125 alumnes sota la seva docència directa.
Proposta 25. Compensació de dues hores lectives per als tutors de Primària.
Proposta 26. Remuneració del 100% de les baixes de menys de 5 dies des del primer dia.
Proposta 27. Any sabàtic. Regulació, prèvia negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació, d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició amb la minoració d’un percentatge de les percepcions retributives en els 4 anys anteriors.
Conscients de l’estat d’esgotament dels companys i companyes seguirem negociant fins al darrer minut a fi de poder obtenir el millor Acord Marc possible. Finalment serà l’afiliació d’UOB Ensenyament qui decidirà si el signam o no.
Avui dematí s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària. Per part de la Conselleria d’Educació hi han assistit el conseller Martí March, el secretari general, Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez. La convocatòria només comptava amb un únic punt a l’ordre del dia:
Des d’UOB Ensenyament hem volgut fer una prèvia abans d’iniciar la negociació i hem proposat alterar el modus operandi habitual de les meses que consisteix en un torn de paraula on els diferents sindicats exposen les seves qüestions, els representants de la Conselleria prenen nota (o no) i després un cop acabades totes les intervencions responen (o no) a les qüestions plantejades per la part sindical. Així les coses, des d’UOB Ensenyament hem defensat una dinàmica de treball més rigorosa d’acord amb la importància del què hi ha damunt la taula. Hem plantejat la necessitat d’anar tractant punt per punt a fi que la Conselleria sigui ben conscient de les reivindicacions que feim des d’UOB Ensenyament i que alhora obtinguem resposta a totes aquestes qüestions.
Per part de la Conselleria han marcat el termini aproximat d’un mes (mitjans de març) perquè l’acord arribi a la seva forma definitiva. Per part nostra hem volgut insistir en determinar la data límit per poder negociar el text definitiu. En qualsevol cas la decisió sobre l’adhesió o no d’UOB Ensenyament al Segon Acord Marc correspondrà a l’afiliació, com no podria ser d’altra manera.
Al mateix temps hem volgut deixar clar des del primer moment que no frissarem per acabar les negociacions i que esgotarem fins al darrer moment possible a fi d’aconseguir el millor acord per a sotmetre a la valoració dels companys. Després de quasi 3 hores de negociació s’ha decidit interrompre la sessió d’avui i reprendre-la el proper dijous a partir de les 9h. Concretament, avui s’han els primers 7 punts dels 23 que actualment hi ha a l’esborrany. Val a dir que s’ha deixat la porta oberta a incorporar-ne d’altres una vegada s’hagin negociat els actuals 23). Per no segmentar el resum de la Mesa Sectorial (que en rigor no ha acabat) difondrem el resum sencer amb totes les intervencions d’UOB Ensenyament i les respostes per part de la Conselleria un cop hagi conclòs la Mesa a partir de la continuació del proper dijous.
A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.
L’any 2020 ens minvaren el Complement Específic de Comunitat Autònoma i ens congelaren la resta de retribucions complementàries (tot excepte el sou i els triennis), en comptes d’apujar-los un 2%, tal com deia la llei.
L’any 2021 ens congelaren totes les retribucions complementàries (tot excepte sou i triennis), que per llei haurien d’haver apujat un 0,9%.
Això és robar. Per tant, tenim un Govern que ens pren allò que és nostre.
El Govern trampós, per por de perdre vots, va prometre que restabliria les nostres nòmines i ens tornarien el 2% i el 0,9% robats durant el 2020 i el 2021 a la nòmina de gener de 2023.
Quan vegeu la vostra nòmina de 2023, creureu que han complit, perquè tots els conceptes retributius hauran apujat un 2,5%. I el Complement Específic de Comunitat Autònoma, un poc més i tot.
Però només és fum. Aquestes apujades corresponen als augments d’un 2,5% anual ordenats pel Gobierno Central per al 2023, més la recuperació de la minva del 2020 del Complement Específic de Comunitat Autònoma.
Però tot allò que es va congelar el 2020 i el 2021 seguirà congelat. I ens havien promès el contrari. Mentre prometien recuperar-ho tot, feien un Acord de Govern amb poca publicitat on només es comprometien a restablir els conceptes minvats, però no els congelats.
Per a posar-ho en xifres, clar i català: la pujada total corresponent al període 2020-21 hauria d’haver estat d’un 2,9% i s’ha quedat, per als docents, en un miserable 1,2%. Ens han fotut un 1,7% del nostre sou!
Si penses que un 1,7% no és tan greu, et posam dos exemples: un docent que cobra devers 35.000 € anuals n’hauria de cobrar 35.600. I un que en cobra devers 45.000 n’hauria de cobrar uns 45.800. En altres paraules, en funció del teu cos i antiguitat, el Govern s’està apropiant indegudament d’entre 500 i 1.000 € que són teus! Com et quedes?
Qui fa el contrari d’allò que promet, és un mentider. Governmentider.
El Decret 118/2002, vigent, diu, a l’article 5: La quantitat total, especificada a l’article anterior, que constitueix el denominat “complement específic de comunitat autònoma” s’ha d’incrementar anualment en el mateix percentatge que la corresponent Llei de pressuposts generals de cada any determini per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
UOB ha exigit per escrit, i per dues vegades, el compliment de l’article 5 al Govern amb caràcter retroactiu des de 2020. Ens han respost que no tres vegades, totes per escrit.
La democràcia és l’imperi de la llei. Qui no compleix la llei, no és un demòcrata. Govern antidemocràtic.
El sector sanitari amenaçà amb vagues per a inicis del 2023 si el Govern no els apujava el sou. El Govern, en any electoral, i sempre covard, ha apujat el sou dels sanitaris.
I tu, docent a qui han robat i enganat, què creus que hem de fer davant el Govern de covards que ens pren allò que ens pertany, que ens menteix, i que menysté la democràcia?NO CREUS QUE EL MOMENT DE LA MOBILITZACIÓ ÉS ARRIBAT? NO CREUS QUE MENTRE NO MOSSEGUEM, ELLS CONTINUARAN FOTENT-NOS?
El Govern Armengol ha romput la seva promesa i no ha recuperat els conceptes congelats durant els anys 2020 i 2021
Comunicat de premsa
El 2020 la Comunitat autònoma de les Illes Balears congelà la nòmina dels seus treballadors, amb l’excusa de la crisi pressupostària provocada per la covid. Deim ‘excusa’, perquè la resta d’administracions de l’Estat espanyol (Estat central, ajuntaments i resta de Comunitats autònomes), no ho feren. Al límit de la legalitat constitucional, el Govern Armengol feu una mangarrufa comptable per justificar allò que no té justificació.
El 2021 el Govern balear repetí la maniobra, però aquest cop de manera més moderada.
Aquestes malifetes es disfressaren de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia i anaren acompanyades de la promesa de recuperació del poder adquisitiu dels servidors públics tan prest com la situació ho permetés. Finalment, concretaren el moment: gener del 2023, una data sospitosament propera a la cita electoral autonòmica.
Tres són els grans col·lectius afectats: els treballadors dels serveis generals de la CAIB, que han compensat amb escreix la minva retributiva gràcies a una generosa carrera professional -que és, a la pràctica, una apujada de sou universal-; els sanitaris, que, molt enfadats -UOB ho entén-, amenaçaren amb vagues a inicis del 2023 si el Govern no comprava la pau laboral al sector amb un increment salarial que compensàs altres mancances intolerables a la sanitat pública; i els docents que, innocentment, acceptàrem tot sacrifici i creguérem les falses promeses del Govern Armengol.
El fet és que a la nòmina de gener de 2023… només s’ha compensat el component retributiu minvat el 2020 (concretament, el Complement Específic de Comunitat Autònoma), però no s’ha recuperat ni un cèntim de la resta de retribucions complementàries congelades! Havien promès per activa i per passiva que es recuperaria el poder adquisitiu dels docents perdut amb la pandèmia. Mentida. L’excusa oficial: un discretament publicitat Acord de Govern de 4 de gener de 2021 que es compromet només a recuperar les retribucions minvades, però a res més. Legal, però immoral.
UOB posa xifres a la infàmia: allò que hauria d’haver estat un augment total del 2,9% per al bienni 2020-21, s’ha quedat en un 1,2%. La resta promesa, un 1,7%, s’ha perdut com a llàgrimes sota la pluja. Si ho miram amb perspectiva històrica, el desgavell esdevé film de terror: des del gener de 2010 al desembre de 2022 l’IPC acumulat a l’Estat espanyol ha estat del 27,6%. Al mateix període, el salari dels treballadors docents de les Illes Balears ha augmentat un 7,45%. Això implica un 20,15% de pèrdua de poder adquisitiu en 12 anys. És un escàndol!
UOB Ensenyament acusa:
La Presidenta Armengol, per hipocresia, en demanar apujades de sou al sector privat mentre condemna els seus docents a la misèria.
La Consellera de Funció Pública Garrido, per discriminar entre col·lectius de treballadors públics.
La Consellera d’Hisenda Sánchez, per actuar amb crueltat explotadora en comptes de procedir d’acord amb l’humanisme socialdemòcrata, per tal de reduir el Capítol I dels Pressupostos generals a qualsevol preu, arribant a la immoralitat.
El Conseller d’Educació March, per no moure un dit per defensar els docents de les Balears.
Els sindicats majoritaris presents a la Mesa de Funció Pública que signaren l’acord de la infàmia, que venia el col·lectiu docent a canvi d’acontentar d’altres sectors.
El Govern Balear en conjunt, per quedar-se doblers que són dels mestres i professors, i per enganar-los amb falses promeses.
UOB Ensenyament convida el col·lectiu docent a reflexionar sobre la necessitat de mobilitzar-se per allò que mou tot treballador de manera primària a fer feina cada dia, més enllà de la vocació de servei: guanyar-se la vida digna i honradament. Els companys i companyes del sector sanitari ens han mostrat el camí: si mossegam en any electoral, farem por i ens tornaran allò que és nostre. Si no feim res, o només ens queixam, continuaran rient-se del col·lectiu. De moment, la rialla li ha costat a cada docent entre 500 i 1.000 € anuals, en funció del seu cos i antiguitat.
Gràcies a la pressió exercida per UOB Ensenyament, des de Conselleria s’ha inclòs una referència (tot i que velada) a la qüestió de la indemnització per aquells companys i companyes que a dia 01/09/2024no tenguin feina. No tenir feina vol dir que no s’ha obtingut plaça en el procés d’estabilització (concurs de mèrits+oposicions d’estabilització) i tampoc s’ha obtingut plaça en les adjudicacions d’estiu del 2024 i, per tant, a dia 1/09/2024 s’està en situació d’atur.
Com s’interpreta aquesta referència?: 1. Per tenir dret a la indemnització en cas de pèrdua de feina a dia 01/09/2024 s’ha d’haver participat del procés d’estabilització: tant del concurs de mèrits excepcional com de les oposicions excepcionals d’estabilització.
2. En cas que no hi hagi convocades especialitats de les quals estic habilitat/da com a interí/na al concurs-oposició excepcional d’estabilització m’hi he de presentar igualment per qualsevol especialitat? SÍ. Si compleixes els requisits per poder-t’hi presentar (titulació universitària o equivalent a efectes de docència, Formació pedagògica i didàctica i Capacitació en llengua catalana). T’has de presentar, sense importar l’especialitat a la qual et presentis.
3. Què vol dir presentar-se al concurs oposició excepcional d’estabilització? Vol dir pagar les taxes d’inscripció d’una especialitat (83,73 €) i (nosaltres) entenem que assistir a la prova, amb la independència de la nota que obtinguis.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta qüestió. Som conscients que el tràmit per inscriure’s a les oposicions d’estabilització acaba dilluns 30 de gener a les 23:59 h, però ens hem estimat més informar amb la informació que teníem que no restar en silenci davant una nova irresponsabilitat del Ministerio de Educación y FP que no ha fet cap esforç per concretar la Llei 20/2021 a nivell del sector educatiu, una llei que tracta l’estabilització dels interins/es a nivell general sense entrar amb les particularitats pròpies dels interins/es de cada sector.
Ara per ara no tenim cap més informació. Davant qualsevol dubte us recomanam que l’adreceu directament a la Direcció General de Personal Docent deixant constància per escrit, ja sigui via correu electrònic (informacio@dgpdocen.caib.es) o bé via registre electrònic.
Dimarts passat, a la reunió bilateral que mantinguérem amb la Direcció General de Personal Docent vàrem posar damunt la taula una reivindicació que entronca amb un dels principis fundacionals d’UOB Ensenyament: a mateixa feina, mateix salari. No ens passa pel cap el fet que dos companys d’un mateix departament, puguin estar impartint els mateixos mòduls (FP) en els mateixos nivells i no cobrar el mateix salari. Concretament, el que vàrem defensar va ser la creació d’un complement autonòmic específic per als companys d’FP que pel fet de no tenir una titulació universitària no passaran al grup A1 segons el que estableix la suposada integració que s’ha regulat des de Madrid amb el RD 800/2022 de 4 d’octubre. Aquesta fórmula, que és competència autonòmica, ja s’aplica a Euskadi i s’està negociant a Catalunya per a fer una equiparació salarial real de tot el professorat d’FP, tot i que per llei els companys que no compten amb una titulació universitària restin dins el grup A2. De fet, aquesta fórmula ja s’està aplicant a Balears amb els companys del cos de mestres que varen passar a impartir docència al primer cicle de Secundària. Tot i restar dins el grup A2, aquests companys reben dins la seva nòmina un complement específic per equiparar (si bé no al 100%) el seu sou amb el sou d’un professor d’ESO que sí que està dins el grup A1. Així les coses, no hi ha cap limitació a nivell de competències o legal perquè la Conselleria d’Educació no accepti la proposta d’UOB Ensenyament. Per altra banda, tampoc acceptarem cap tipus d’excusa de tipus pressupostari perquè som ben conscients que estam parlant d’un grup reduït de casos i que, a més, s’anirà reduint perquè molts d’aquests companys els manquen pocs cursos per arribar a l’edat de jubilació.
Des d’UOB Ensenyament lluitarem per fer efectiva aquesta reivindicació aprofitant el context de negociació del Segon Acord Marc.
UOB Ensenyament denúncia l’escàndol salarial que afecta els docents de les Illes Balears. El punt de partida a escala estatal és prou dolent: entre 2010 i 2021 els treballadors públics hem vist increments salarials del 4,5% per a una inflació acumulada de 20,7%, el que representa un 16,2% de pèrdua de poder adquisitiu. Aquest problema no està generat per l’actual espiral inflacionària, sinó que és anterior. En efecte, el mateix càlcul des del 2010, però actualitzat a agost de 2022, dona un increment de sou del 6,5% contra una inflació acumulada del 28%, per a una pèrdua total de poder adquisitiu del 21,5% durant els darrers dotze anys. El recentment publicat Reial Decret que intenta compensar aquest desgavell amb una pujada de l’1,5% amb efectes retroactius des de gener de 2022 és una simple gota d’aigua a un desert.
Perquè per al Govern Balear, aquest empobriment no és suficient: la nostra Administració autonòmica va ignorar les directrius establertes pels pressupostos generals de l’Estat del 2020 i 2021 amb una enginyeria comptable de dubtosa legalitat, per aconseguir una retallada extra de l’entorn del 2,5%. L’excusa fou que els treballadors públics de la CAIB havien rebut augments del 12% durant el mateix període.
Sí, tots, excepte els docents. Els docents de les Illes Balears no ens beneficiam dels increments salarials autonòmics perquè som funcionaris de l’Estat, però rebem les retallades de sou dels treballadors autonòmics perquè som dependents de la CAIB. Sempre hi perdem.
Per acabar-ho d’adobar, UOB ha reclamat per via oficial posar fi a les irregularitats administratives relatives al pagament del Complement Específic de Comunitat Autònoma. La resposta de la Direcció General de Personal Docent ha estat tardana, negativa, i desproveïda d’arguments. UOB està insistint en el compliment efectiu de la llei, cosa a què la Conselleria d’Educació no sembla disposada.
Finalment, la proposta de model carrera professional docent, encara en fase embrionària, que la Conselleria no gosa ni tan sols posar per escrit, és del tot insuficient i discriminatòria respecte de la resta de funcionaris de la CAIB.
Resultat: el col·lectiu docent ha estat el més castigat per les retallades, amb el vistiplau de les autoritats de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, que no només es mostren indolents davant l’empobriment dels cossos docents, sinó que, a més, el complementen amb una insaciable demanda de noves càrregues laborals.
El problema de fons és la negativa de les nostres autoritats educatives a reconèixer la dignitat professional dels cossos docents, als quals s’acusa de manca de vocació cada cop que demanen millores salarials: És imprescindible comprendre i fer comprendre que els docents no som ni monjos ni esclaus, sinó treballadors que tenim dret a rebre un sou d’acord amb la qualitat i importància del servei que oferim.
.jpg)