Mes: març de 2023

Comissions de serveis, es complica la cosa. Interins, canvi de paradigma

23 de març de 2023
by UOB Ensenyament
Mesa Sectorial: comissions de serveis i gestió d'interins

Ahir dematí es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

  1. Proposta de resolució de comissions de serveis per al curs 2023-24.
  2. Calendari de processos de la Direcció General de Personal Docent.
  3. Proposta de modificació de la Resolució de la directora general de Personal
    Docent de 30 de juny de 2022 per la qual es convoca, per al curs 2022-2023,
    el procés d’adjudicació de destinacions provisionals (…) i s’aproven les instruccions que l’han de regir, com també les instruccions que han de regir el procés d’adjudicació de substitucions.

Per part de la Conselleria d’Educació assistiren a la mesa la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el cap de departament de Personal Docent, Albert Flores, el cap de servei de Secundària, Marco Alarcón, el cap de servei de Primària, Miquel Bujosa i la cap de servei de Provisió Educativa, Maria Antònia Alzamora.

Abans d’entrar a tractar els diferents punts de l’ordre del dia des d’UOB Ensenyament vàrem fer entrega als representants de la conselleria de la resposta que havíem obtingut per part del Ministerio a la instància en la qual sol·licitàvem que per evitar greuges comparatius els funcionaris que hagin esdevingut funcionaris arran del procés d’estabilització concursassin amb 0 punts i només amb la nota del procés selectiu en el proper concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que se realitzarà el proper curs 23-24. Des de Personal Docent varen reconèixer la qüestió i varen ser receptius quant a estudiar possibles mecanismes per evitar el que des d’UOB ensenyament ja hem denunciat en tres ocasions. Podeu veure-ho AQUÍ (I), AQUÍ (II) i AQUÍ (III). Sigui com sigui des d’UOB Ensenyament ja hem advertit que no afluixarem ni un pel en la defensa d’aquesta reivindicació i seguirem donant masseta fins que devers l’octubre ens asseguem a negociar el concurs de trasllats del proper curs.

1. Proposta de resolució de comissions de serveis per al curs 2023-24.

L’estructura de l’esborrany de convocatòria d’enguany és pràcticament idèntic al d’anys anteriors quant a requisits, causes que permeten demanar una comissió de serveis, ordre en l’adjudicació de les destinacions provisionals i condicions de la comissió de serveis (d’ara endavant CS).

Des d’UOB Ensenyament, volem advertir del futur negre de les possibilitats de mobilitat per CS. Pel fet que l’ordre d’adjudicació de destinacions provisionals contempli que les destinacions provisionals per comissions de servei (excepte les que siguin per equip directiu) vagin per darrere de la gran entrada de funcionaris que suposarà el concurs de mèrits, farà que molts de funcionaris tenguin reconegut el dret a una comissió de serveis per motius personals però molts pocs puguin obtenir finalment una destinació provisional.
Des d’UOB Ensenyament hem fet evident a la conselleria que és el moment d’introduir els canvis que fa anys que reclamam per mirar d’afavorir les comissions de serveis per motius de conciliació familiar.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?

  1. Que els funcionaris que han obtingut la primera destinació definitiva per al curs 2022-2023 o 2023-2024 (això és, aquells provinents de les oposicions de 2021 o 2022) puguin sol·licitar CS en una illa diferent per motius de conciliació familiar.

    Què varen respondre per part de Conselleria?
    Que no acceptarien aquesta proposta pel fet els funcionaris que es varen presentar a les oposicions de 2021 o 2022 ho varen fer per illes essent conscients del que implicava en el cas de treure una plaça a l’illa en qüestió.

  2. Que s’elimini l’obligatorietat d’haver concursat a la localitat o localitats on s’ubiquen els centres en què se sol·licita la comissió de serveis en el concurs de trasllats.
    Des d’UOB Ensenyament volem assegurar a tot docent la possibilitat de demanar una CS per qüestions de conciliació familiar sense que existeixi la necessitat d’haver de concursar. Molts casos que requereixen la conciliació familiar (especialment aquells relacionats amb la cura d’un familiar depenent) són transitoris i ens oposam que un funcionari s’hagi d’arriscar a quedar fixat en una plantilla d’un determinat centre per poder exercir el seu dret a la conciliació familiar.

    Què varen respondre per part de Conselleria?
    Que no acceptaven aquesta proposta perquè d’acord amb la Llei de Funció Pública el mecanisme ordinari de provisió de llocs de feina així com el regulador de la mobilitat és el Concurs de trasllats.

  3. Que totes les illes es regeixin pels 20 km com a distància a considerar entre el domicili habitual del familiar i el centre de destinació del funcionari a l’hora de poder sol·licitar una CS per motius personals.

    Què varen respondre per part de Conselleria?
    Que la Llei de Funció Pública estableix que siguin 25 km.

  4. Incloure el requisit del certificat del claustre com a documentació a aportar per aquelles CS per raons de servei als centres educatius.
    Des d’UOB Ensenyament defensam el claustre com a òrgan sobirà de presa de decisions que afectin el centre. Al llarg de les diferents legislacions educatives els diferents governs han anat buidant de competències el claustre en benefici dels consells escolars i els equips directius. Des del nostre sindicat tenim ben clar quin ha de ser el timó que ha de guiar un centre i així ho defensarem.

    Què varen respondre per part de Conselleria?
    Varen acceptar la nostra proposta en tant que deriva d’una resolució negociada el curs passat i que aquest esborrany de convocatòria de comissions de servei havia ignorat per complet. Podeu veure-la AQUÍ.

  5. Ampliar les causes que permeten sol·licitar una CS dins la mateixa illa (funcionaris oposicions 2021-2022) amb el supòsit de conciliació familiar per atenció a un familiar depenent.

    Què varen respondre per part de Conselleria?
    Varen acceptar incloure aquesta proposta.

  6. Modificació de l’ordre d’adjudicació de les CS. Posar en primer lloc l’adjudicació de les CS per motius personals (atenció familiars dependents i conciliació familiar).

    Què varen respondre per part de Conselleria?
    Varen rebutjar aquesta proposta perquè segons ells el fet que primer s’adjudiquin les CS que només se sol·liciten a un centre concret (per formar part d’equips directius o bé per raons de servei en els centres educatius generen resultes que després poden ser aprofitades per la resta de CS).
    Com ja hem comentat anteriorment, la convocatòria d’enguany encara permetrà que molts de funcionaris obtinguin una plaça a través de les CS a un dels primers centres als quals l’hagi demanat pel fet que actualment hi ha moltes places tant de plantilla orgànica buides com de quota a les quals poder optar, però volem tornar a insistir en la congelació de la mobilitat que experimentaran les CS a partir de la convocatòria del proper curs.

    Totes les forces sindicals varen votar a favor de la convocatòria una vegada es varen concretar els canvis que cada sindicat havia aportat i la conselleria havia acceptat.

2. Calendari de processos de la Direcció General de Personal Docent.

Gestió d’interins curs 2023-2024

En aquest punt es va confirmar el rumor que ja es venia covant des de feia qüestió de dos mesos: les llistes d’interins no s’obriran ara sinó el mes de novembre. A l’espera de rebre l’esborrany de convocatòria d’interins i que ens convoquin a la pertinent Mesa Sectorial des d’UOB Ensenyament volem deixar ben clar que ens oposarem a aquesta decisió que ha pres la Conselleria d’Educació que s’ha vist sobrepassada per la multitud de processos que hi ha en marxa. Actualment hi ha en marxa el procés d’estabilització per concurs de mèrits, els dos concursos oposició (d’estabilització i de reposició), el pas del grup A2 al grup A1 dels funcionaris de carrera d’FP i el Concurs de trasllats d’àmbit estatal. Entenem el que ens traslladen els treballadors dels diferents serveis de la DG de Personal Docent i som sensibles al volum de feina que han de fer a contrarellotge però no acceptam que l’administració, per precipitació i manca de previsió ho faci pagar als aspirants que feien comptes inscriure’s a les llistes d’interins.
A l’espera de rebre l’esborrany de convocatòria d’interins a la reunió d’ahir es va dir que:

  1. Els qui actualment formen part de les llistes d’interins (tant exclosos com admesos) podran actualitzar els seus mèrits. Això vol dir, sumar punts per experiència i per formació. En el cas dels exclosos podran esmenar les causes d’exclusió. De la mateixa manera es reconeixerà la tutorització als funcionaris interins que hagin estat tutoritzats durant el curs actual.
  2. Es podran canviar les preferències d’illes i jornades (mitja/sencera) així com les especialitats acreditades.
  3. Les llistes s’obriran devers el mes de novembre.
  4. S’està estudiant què passa amb les especialitats deficitàries.

Inici oposicions juny 2023

Els dos processos d’oposicions que hi ha convocats pel proper mes de juny faran l’acte de presentació i primera prova els dies:
– Oposicions d’estabilització: diumenge 18 de juny.
– Oposicions de taxa de reposició (estàndards): diumenge 25 de juny.

A l’espera de rebre els pertinents esborranys i negociar les convocatòries d’interins i d’adjudicacions aquestes són les informacions que tenim. Som conscients de la incertesa que hi ha entre el col·lectiu interí per aquests canvis tan sobtats. Informarem tan bon punt anem concretant la resta d’incògnites que generen tots aquests canvis.

3. Proposta de modificació de la Resolució de la directora general de Personal Docent de 30 de juny de 2022 per la qual es convoca, per al curs 2022-2023, el procés d’adjudicació de destinacions provisionals (…) i s’aproven les instruccions que l’han de regir, com també les instruccions que han de regir el procés d’adjudicació de substitucions.

Sota aquest títol tan llarg s’amaga una qüestió molt senzilla: que aquells funcionaris interins que tenen assignada una vacant per 3 anys puguin renunciar-hi voluntàriament abans del procés d’adjudicacions de l’estiu.
Per fer-ho efectiu la Direcció General de Personal Docent habilitarà un tràmit telemàtic durant el mes de juny.
Des d’UOB Ensenyament valoram positivament l’ampliació d’aquesta possibilitat de renúncia voluntària (fins ara només es podria renunciar voluntàriament a una vacant de 3 anys si aquesta era a mitja jornada). Perquè entenem que pot ajudar a alguns companys i companyes que s’havien vist “encadenats” a una vacant a jornada completa per 3 anys. Les persones que renunciïn a aquestes vacants tendran 2 camins per mirar de tornar a accedir a la docència.
a) A través de la destinació provisional fruit de l’obtenció de la condició de funcionaris ja sigui per via de concurs de mèrits o d’oposicions al llarg del mes de juny.
b) En cas que no obtinguin la condició de funcionaris, tornar a les llistes d’interins per optar al tràmit d’adjudicació de destinacions provisionals i substitucions que enguany es faria a partir de l’inici de setembre.

Concurs de trasllats post estabilització (III). El Ministerio ens dona la raó, el marge de maniobra és possible.

17 de març de 2023
by UOB Ensenyament
Circular concurs de trasllats

Més d’un centenar dels actuals funcionaris del cos de mestres quedaran relegats durant anys a l’expectativa de destinació si la Conselleria no escolta la reivindicació d’UOB Ensenyament.

Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 282/2023 – Comunicat de premsa
El Ministerio de Educación y FP dona la raó a UOB Ensenyament quant al marge de maniobra que te la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears perquè a l’hora d’organitzar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del curs 2023-2024 pugui establir que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursin per primera vegada amb 0 punts, només amb la nota del procés selectiu.

L’argumentació jurídica que defensam des d’UOB Ensenyament, que ha estat avalada per la resposta escrita que hem obtingut per part del Ministerio de Educación y FP, és que el Reial Decret 1364/2010 que regula els concursos de trasllats d’àmbit estatal no estableix cap obligació a les Comunitats Autònomes quant a les bases i l’organització dels concursos d’àmbit autonòmic que es puguin convocar els anys que no es convoquen concursos d’àmbit estatal.

Paràgraf final de la resposta a la instància enviada al Ministerio. Consulta el text sencer.


Com ja hem explicat en més d’una ocasió aquesta reivindicació se centra en un escenari post resolució del concurs de mèrits i el que cercam evitar són dues coses:

  1. La limitació del dret a la mobilitat a tota una sèrie de companys i companyes que actualment ja són funcionaris de carrera i que quan varen obtenir la condició de funcionaris de carrera, després d’haver superat unes oposicions, les seves possibilitats de mobilitat no preveien el daltabaix que provocarà l’estabilització via concurs de mèrits ni el fet que a partir del curs actual a l’hora de participar en un concurs de trasllats es reconeguin també els anys d’experiència com a interí.
  2. Un greuge comparatiu amb tots els funcionaris de carrera de la Història que sempre que han participat per primera vegada en un concurs de trasllats (per mirar d’obtenir la seva primera destinació definitiva) ho han fet d’acord amb la nota del procés selectiu (oposicions).

Com ja vàrem denunciar amb la Circular 278/2022 enviada als centres dia 16 de desembre de 2022 i com vàrem posar damunt la taula a la reunió bilateral mantinguda el passat 26 de gener amb la Direcció General de Personal Docent en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que es durà a terme durant el proper curs 2023-2024 es generarà una gran problemàtica als funcionaris de carrera actuals per la confluència de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Concretament, aquells perfils que poden veure limitades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    A les llistes d’adjudicació provisionals del cos de mestres del concurs de trallats d’àmbit estatal que actualment hi ha en curs ja hi ha 132 companys i companyes que han quedat en expectativa de destinació. A l’espera de veure com es resol finalment el concurs de trasllats actual (llistes d’adjudicació definitives) ja és de preveure que molts d’aquests companys i companyes quedaran en expectativa de destinació per al curs 2023-2024 i en el proper concurs de trasllats veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant mentre ells segueixen quedant relegats a l’expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa. No fa falta dir que aquest canvi d’illa es pot ajornar durant molts d’anys en funció de cada especialitat.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

A UOB Ensenyament som molt caparruts. Hem advertit de la situació amb més d’un any d’antelació i seguirem repicant fins al darrer alè.

UOB Ensenyament no es conforma amb la integració al grup d’A1 de només certs docents d’FP: cos únic docent

9 de març de 2023
by UOB Ensenyament
Igual feina, igual salari
Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 281/2023


Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.

Ja és conegut que UOB Ensenyament és partidària d’un cos únic de docents i, en conseqüència, es mostra a favor de tota acció encaminada a fer-ho possible. Aquesta és i serà, una de les nostres prioritats fins que no aconseguim acabar amb l’existència de categories de docents.

Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.

L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència. 

Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.

UOB Ensenyament signarà el Segon Acord Marc

7 de març de 2023
by UOB Ensenyament
UOB diu sí a l'acord marc
Extracte resum de l’enquesta formalitzada amb Google Forms.

L’afiliació d’UOB Ensenyament ha donat el vistiplau a la signatura del Segon Acord Marc per part del sindicat. Amb un 81,6% de vots favorables l’afiliació d’UOB Ensenyament s’ha posicionat a favor de signar-ho.
Amb aquesta signatura el sindicat formarà part de la comissió de seguiment i de la subcomissió del Pla d’infraestructures a més d’accedir a la reunió de control de l’evolució de les ràtios el segon trimestre de cada curs.
Conscients de la responsabilitat i compromís que assumim amb el col·lectiu docent des d’UOB Ensenyament vetllarem perquè la conselleria d’educació que surti de les eleccions autonòmiques de maig compleixi fil per randa els acords assumits pel Govern de les Illes Balears amb els docents. Ens hi trobaran ferms i amb el calendari en mà!

Com ja hem dit en alguna ocasió, l’assumpció d’aquest acord no implica cap renúncia en les reivindicacions assumides en el programa electoral amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions del passat 1 de desembre de 2022. El que ens marcarà aquest Segon Acord Marc serà un full de ruta per desplegar i implementar tot un seguit de millores sociolaborals per als propers quatre anys.

Segon Acord Marc. És l’hora de decidir.

2 de març de 2023
by UOB Ensenyament
Acord marc - hora de decidir

Després de cinc sessions, al voltant de 18 hores de negociació i cinc esborranys els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació hem rebut la proposta definitiva del Segon Acord Marc. El proper dimarts 7 de març, com a tard, els diferents sindicats hauran de comunicar a la Conselleria d’Educació i FP si signen el segon acord marc.

Segon-Acord-Marc-proposta-definitiva

Segon Acord Marc (proposta definitiva)

La imminència de la dissolució del Parlament de les Illes Balears (4 d’abril) i en conseqüència el darrer Consell de Govern que podria oficialitzar el Segon Acord Marc negociat a la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) (Consell de Govern de Govern de dilluns 27 de març) fan que sigui precís tancar el redactat final de l’acord i decidir l’adhesió al mateix o no. Aquesta antelació es deu a la necessitat que hi hagi prou temps perquè es puguin sol·licitar els pertinents informes als serveis jurídics i d’intervenció econòmica de la CAIB. Aquests informes, que són prescriptius, serveixen perquè a dia d’avui, es determini la viabilitat jurídica i econòmica d’un acord que s’ha d’anar desplegant al llarg dels propers quatre anys.

A UOB Ensenyament no ens n’amagam: estam satisfets amb la feina feta i els progressos obtinguts respecte del primer esborrany. Hem encarat una negociació tan important com la d’un acord marc amb fermesa, rigor i compromís amb les demandes històriques d’UOB Ensenyament. A l’hora de negociar les diferents propostes que implicaven gran mobilització de recursos econòmics hem seguit les següents premisses:

  1. Orientar els recursos cap aquelles mesures que permetessin que un major nombre de companys i companyes se’n poguessin beneficiar.
  2. En cas de no ser possible, prioritzar la dotació de recursos per a propostes que cerquin compensar aquells perfils docents que estan en pitjors condicions sociolaborals.

Així les coses, ja des de la primera reunió bilateral Conselleria – UOB Ensenyament (6 d’octubre de 2022) vàrem posar damunt la taula un seguit de propostes moltes de les quals finalment s’han inclòs dins el text definitiu. L’esforç de repicar, el fet que les darreres eleccions ens hagin permès continuar a la MSE i la convicció que les reivindicacions per les quals lluitàvem eren extrapolables a la major part del col·lectiu han tengut els seus fruits.

Tot i que som conscients que queden reivindicacions per les quals haurem de seguir lluitant i d’altres que caldrà concretar a l’hora de desplegar aquest segon acord marc, veiem amb bons ulls l’evolució que ha tengut el text des del seu primer esborrany. En aquest sentit, la unitat sindical que hi ha hagut per part de tots els sindicats amb representació a la MSE amb l’única adhesió de fora de la Mesa del sindicat Alternativa ha fet possible fer un front comú a l’hora d’anar conduint les negociacions per arribar al millor acord possible i sobretot, viable, d’acord amb la disponibilitat pressupostària tan actual com prevista per als propers anys.

Després de quasi una dècada d’existència a UOB Ensenyament l’experiència ens ha ensenyat que una cosa és pensar en el sindicat i l’altra ben diferent és pensar com a sindicat i per tant lluitar per a la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents. El professorat al centre, en exclusiva, sense entrar en comèdies electoralistes ni cercar cap altre rèdit que no sigui el millor acord possible per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Aquest ha estat el principi que ha regit en tot moment la nostra actuació al llarg de la negociació.
Des d’UOB Ensenyament, sempre hem estat partidaris de centrar bé el tir, no frissar en les negociacions i sobretot no caure en la temptació de fer cartes als reis que finalment no es puguin complir. Al mateix temps, hem exigit la calendarització de totes les propostes que figuren dins l’acord a fi de poder seguir calendari en mà totes les actuacions de la Conselleria. És important deixar clar que l’acord marc no significarà cap renúncia a les demandes històriques d’UOB Ensenyament ni a les que puguin anar sorgint al llarg de la legislatura sindical 2022-2026. Aquest acord s’ha d’entendre com una concreció, priorització i calendarització d’una sèrie de propostes per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents, en cap cas com una llista tancada.

El gran condicionant per a la cristal·lització de l’acord ha estat la vigència de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de 2012 (Llei Montoro), que el PSOE no s’ha dignat a derogar en tots aquests anys i que incideix en el límit de l’augment de la massa salarial al qual pot fer front la CAIB. Així les coses, i com que moltes de les mesures implicaven augment de massa salarial (ja fos per l’augment de les retribucions o per la contractació de més docents) s’han hagut de prioritzar algunes propostes per damunt d’altres. L’ altre factor conjuntural que ha fet orientar les negociacions cap a la proposta final (directament relacionat amb la qüestió anterior) ha estat el fet que a partir de l’1 de gener de 2025 s’acabin els fons finalistes Next Generation de la UE que han servit d’ençà de la pandèmia per augmentar la contractació de docents per a programes temporals. Això farà que el 2025, la Conselleria d’Educació hagi d’assumir dins el seu pressupost la contractació d’aquests docents si no volem que s’eliminin totes aquestes places. Per posar xifres a l’assumpte això representa al voltant de 300 professors que estan treballant lligats a programes temporals (95 PROA+, 25 PTSC i 175 professors d’FP). Aquesta casuística és la que explica que la calendarització d’algunes propostes s’hagi hagut de dilatar una mica més en el temps.

Des d’UOB Ensenyament demanam a tots els docents que llegeixin atentament la proposta del Segon Acord Marc i en especial a la nostra afiliació que finalment serà qui decidirà si el nostre sindicat signa o no signa l’acord.

Què implicaria la signatura del Segon Acord Marc per a UOB Ensenyament?

Si el Segon Acord Marc és signat per la majoria de les forces sindicals presents a la MSE aquest acord, que es materialitzarà com a Acord de Govern, compromet l’administració que es configurarà a partir de les eleccions autonòmiques del proper mes de maig a respectar i dur endavant els compromisos heretats de l’anterior legislatura.
A nivell sindical, els sindicats que finalment signin el Segon Acord Marc obtindran representació a dos òrgans que es creen a partir de les propostes incloses en el text final:

  • Comissió de seguiment: a diferència del primer acord marc de 2015, aquest segon acord tanca les propostes amb la creació d’una comissió de seguiment on hi tendran representació els sindicats que finalment signin l’acord. A instàncies d’UOB Ensenyament s’ha aconseguit tancar el text amb el requisit de convocatòria de la comissió de dues vegades (com a mínim) cada curs. Aquesta comissió tendrà com a objectius el seguiment de les diferents propostes de l’acord així com la calendarització i priorització per cada curs de mesures a implementar.
    A més, concretament la proposta 13 (Reducció de ràtios) assigna a la comissió el seguiment de la situació de les ràtios el segon trimestre de cada curs escolar.
    Amb aquest mecanisme es pretén evitar la signatura d’un acord marc on els sindicats no tenguin cap presència al llarg del desenvolupament del mateix i puguin participar i fer complir els compromisos adquirits per l’administració.
  • Subcomissió de seguiment específica del Pla d’Infraestructures 2023-2027: la proposta 35 inclou aquesta nova eina que permetrà als sindicats que signin l’acord seguir l’estat d’execució de les diferents infraestructures programades per la Conselleria d’Educació. D’aquesta manera es tendrà accés directe a una informació que molt sovint arribava via notícies de premsa. Cal valorar la importància d’aquesta subcomissió des del punt de vista sociolaboral ja que algunes de les mesures (com pot ser la qüestió de les ràtios) depenen en bona mesura de que s’executin les infraestructures planificades.

En cas que l’acord no fos signat per la majoria de forces de la MSE, la Conselleria d’Educació quedaria lliure d’aplicar o no les propostes fetes. En aquest escenari l’administració no tendria cap compromís ni estaria sotmesa a cap control per part dels sindicats quant a l’aplicació de les propostes.

Algunes propostes i quina ha estat la posició d’UOB Ensenyament

Cada una de les 36 propostes tenen valor per sí mateixes i milloren d’una manera o altra les condicions sociolaborals actuals dels docents. Tot i que hem participat de totes les propostes i acceptam totes les mesures que finalment s’han inclòs, us destacam algunes de les propostes més significatives i quin ha estat el paper d’UOB Ensenyament.

Segon Acord Marc (proposta definitiva)

La numeració es correspon amb la numeració original de cada proposta que figura a la proposta definitiva:

1. Carrera Professional.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
– Priorització de dotació econòmica de la part consolidable de la Carrera Professional (CP). Respecte del primer esborrany les quantitats s’han augmentat notablement: 1r tram (6a anys) 360e/any –> 600e, 2n tram (12 anys) 720e/any –> 960e, 3r tram (18 anys) 1.080e/any –> 1.440e.
Des d’UOB entenem que els recursos econòmics, en tant que finits, s’havien de mobilitzar per aquelles mesures que poguessin arribar a un major nombre de companys i companyes.
– Avançament de la calendarització en el cobrament de la CP. S’ha aconseguit avançar el cobrament del primer tram a l’inici del curs 2023-2024.
– Relacionat amb l’anterior: inici del cobrament “a compte” de la CP encara que no s’hagin definit els ítems d’avaluació que regiran les avaluacions que permetin consolidar els diferents trams. S’ha aconseguit que l’inici de la percepció del 1r tram estigui calendaritzada en el temps (setembre de 2023) al marge que l’administració hagi iniciat el procés de negociació dels ítems a avaluar.
– Desvincular la CP dels resultats de l’avaluació de centre. Aquesta ha estat una línia vermella d’UOB Ensenyament pel que fa al model de CP. S’ha aconseguit eliminar qualsevol referència al fet que, per consolidar algun dels tres trams, l’avaluació a la qual se sotmet voluntàriament el docent també anés lligada als resultats de l’avaluació de centre.
– Definir una CP que tendeixi vers l’equiparació amb les carreres professionals d’altres sectors de l’administració pública. D’aquesta manera, la CP serà revisable en funció de l’evolució econòmica de la CAIB. Per a nosaltres era molt important no acceptar una CP congelada en el temps.

4. Supressió de la incompatibilitat del cobrament simultani dels complements de tutoria i cap de departament.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Aquesta i d’altres mesures varen ser proposades en un inici per UOB Ensenyament. En tot moment ha estat una prioritat per al nostre sindicat augmentar el reconeixement econòmic a la funció tutorial. Fa anys que denunciam l’augment de la càrrega de feina per part dels tutors i el poc reconeixement econòmic d’aquesta tasca. La nostra reivindicació al llarg de la negociació de l’acord marc ha estat molt clara en aquest sentit: duplicació de la quantitat del complement de tutoria.
Tot i que ara no hàgim aconseguit exactament aquesta reivindicació la porta queda oberta ja que tant la concreció del tram no consolidable de la CP com la proposta 22 deixen entreoberta la possibilitat d’incrementar les retribucions econòmiques que perceben els tutors així com millorar les condicions en les que s’exerceix la funció tutorial.
És a dir, el pla original seria pujar el complement singular i en cas que per limitacions pressupostàries això no fos possible, hi ha la porta oberta a incloure el cobrament de l’acció tutorial com a part de la carrera professional.
El que sí hem aconseguit és que a Secundària el període de tutoria que no és d’atenció directa al grup es consideri també de docència directa, fet que permetrà a la gran majoria de tutors d’aquesta etapa tenir el dret a una hora de compensació d’hora lectiva (CHL) per al curs 2023-2024 (es pot veure a la proposta 10).

8. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de secundària, equiparació salarial del cos a extingir de PTFP.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Ja fa temps que des d’UOB Ensenyament defensam la creació d’un complement econòmic que permeti equiparar salarialment als funcionaris de carrera del cos de PTFP que no disposen de titulació universitària (perquè en el moment del seu ingrés en el cos no era un requisit). El redactat de la proposta 8 ha recollit el compromís de regular aquesta circumstància que s’haurà de concretar a la MSE.

10. Reducció de càrrega lectiva (ESO).

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
– Mentre no s’arribi al càlcul de la quota del professorat a 18 hores lectives, que s’estableixin mecanismes de compensació d’hores lectives per aquells professors que vagin més carregats tant d’hores com de nombre d’alumnes total que estan sota la seva docència. Alguns d’aquests mecanismes de compensació finalment s’han concretat dins la proposta 10.
– Establiment d’un mínim d’hores de docència directa amb alumnes per evitar l’acumulació d’hores i hores de coordinacions. Amb aquesta mesura el que volem és redistribuir els recursos per evitar greuges comparatius entre companys. Aquest mínim s’ha establert en 12 hores com es pot veure a la proposta 10.
– La compensació d’hores lectives als docents que assumeixen un major nombre d’alumnes a causa del no desdoblament de les seves matèries, tot i que no s’hagi concretat damunt el text definitiu sí que hi ha possibilitats d’avançar en aquest sentit ja que la proposta 26 inclou el compromís de la Conselleria a una nova regulació (prèvia negociació a la MSE) de les instruccions sobre l’horari dels docents.

11. Reducció de càrrega lectiva a Infantil i Primària (cap a les 23h de docència directa).

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
– La calendarització de la fita de les 23h lectives per a Infantil i Primària. Segurament aquesta sigui una de les grans fites d’aquest segon acord marc, la reducció de 2 hores lectives de docència directa per als mestres de primària per al curs 2024-2025. En aquest cas podem parlar d’un avanç significatiu en les condicions de feina d’aquesta etapa ja que sempre s’ha estat a 25 hores.
– Així mateix, de la mateixa manera que per a ESO, per al curs 2023-2024 s’estableixen mesures de compensació d’hores lectives mentre no s’arriba a la plena implementació d’aquesta mesura.

La redacció final de les propostes 10 i 11 ha estat possible gràcies a la concreció que es va proposar des de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

13. Reducció de ràtios.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Que la reducció de ràtios no es plantegi en % sinó en nombres absoluts. Sempre hem defensat que en qüestió de ràtios les mateixes condicions de feina per a tots els grups d’una mateixa etapa educativa. De fet, com es pot veure a la proposta 13, aquest compromís s’ha aconseguit.

24. Eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia inferiors a 5 dies.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Conscients del perjudici que ha generat a molts de companys aquesta regulació de l’època de les retallades. Des del nostre sindicat hem defensat que la mesura contemplàs tant les absències que sí que constitueixen baixa mèdica com aquelles en les quals només es prescriu repòs domiciliari (generalment fins a un màxim de 3 dies). Celebram que s’hagi inclòs aquesta mesura amb el redactat exacte que defensàvem des d’UOB Ensenyament.

15. Restabliment de les llicències per estudis.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Aquesta proposta ha estat una proposta liderada en tot moment pel nostre sindicat. Celebram que s’hagi inclòs dins el text final de l’acord. La nostra posició és que es recuperin les llicències per estudis (retribuïdes i no retribuïdes) així com es concedien el 2011 abans de les retallades.

18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Que tot el professorat (funcionaris de carrera i interins) pugui acollir-se a aquesta reducció voluntària sense haver de justificar cap circumstància particular. Celebram que finalment s’hagi inclòs aquesta possibilitat, sempre amb la condició que es pugui proveir la substitució. Això serà possible sempre que per aquella especialitat hi hagi alguna persona a la llista d’interins.

20. Regulació del gaudi del permís de maternitat/paternitat a mitja jornada.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
La inclusió d’aquesta mesura correspon a una iniciativa del nostre sindicat que vàrem fer a la penúltima sessió de la negociació de l’acord. L’existència de regulació prèvia dins el sector públic d’aquesta modalitat de gaudi del permís de maternitat/paternitat va fer que Conselleria veiés clar que no hi havia cap impediment per a regular-ho. Amb aquest reconeixement les 10 setmanes que actualment succeeixen a les 6 de gaudí immediat al naixement es podran gaudir a mitja jornada amb el conseqüent allargament a 20 setmanes.

21. Regulació de l’any sabàtic.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Aquesta reivindicació també ha estat una de les reivindicacions històriques d’UOB Ensenyament que hem aconseguit materialitzar dins aquest segon acord marc. A falta de concretar la regulació a la MSE, la idea és poder gaudir d’un any sabàtic amb el cobrament del % de la nòmina que resulti de la minoració de les percepcions retributives els 4 anys anteriors.

26. Revisió de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, límit d’assistència al centre per al personal a mitja jornada i dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral.

Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
La inclusió del dret a la desconnexió digital ha estat una mesura inclosa in extremis a l’última sessió de la MSE. Conscients de la càrrega fora d’horari a la qual molts docents estan sotmesos per mor de la hiperconnexió causada principalment pels smartphones, des d’UOB Ensenyament volem posar punt i final a aquests mal vicis que l’únic que fan és augmentar de facto la jornada laboral del treballador docent.

Aquestes només són algunes de les reivindicacions que hem fet des d’UOB Ensenyament i com s’han concretat. Per una qüestió de síntesi no ens estendrem més. Restam a disposició de tot el professorat per explicar quin ha estat el paper del nostre sindicat al llarg d’aquestes 6 sessions de la MSE que han donat com a fruit les 36 propostes que conformen el text definitiu del segon acord marc. No obstant això, i per les fortes implicacions que pot tenir aquest acord (en cas que sigui aprovat per la majoria dels sindicats de la MSE), recomanam a tot el professorat la lectura del document.