Circular 295/2023
En el complex entramat de les ajudes socials destinades als docents, es poden distingir dues categories ben diferenciades. D’una banda, les ajudes d’acció social, gestionades pel Govern de les Illes Balears i regulades pel Decret 135/1995. D’altra banda, les prestacions complementàries d’assistència sanitària de MUFACE, sota jurisdicció estatal i estipulades per l’Ordre APU/2245/2005.
Fa massa anys que tant les ajudes autonòmiques com les estatals no han patit canvis o ho han fet en sentit contrari, impactant negativament en els docents i les seves condicions. Amb aquesta anàlisi, UOB Ensenyament pretén fer conscient a tot el col·lectiu docent de l’abandonament que hem i continuem patint i despertar, d’una vegada, les consciències d’aquells que ens representen.
En el cas de les ajudes de tipus estatal, resulta alarmant que aquestes hagin romàs no només sense canvis durant 18 anys (tenint present que els imports fixats són de 2005 i que no s’han ajustat ni tan sols en línia amb l’IPC), sinó que, a més, el 2014 es van reduir, de mitjana, més d’un 40% i no s’ha recuperat la pèrdua. El resultat de la retallada i de la suma acumulada d’aquests anys d’immobilitat financera (IPC acumulat d’un 55%) ha deixat en evidència la incapacitat d’aquestes ajudes per complir el seu objectiu essencial: proporcionar un suport efectiu a qui les sol·licita. Rellevant resulta que avui en dia, la majoria d’aquestes ajudes no cobreixin ni tan sols el 15% de les despeses reals associades als serveis o productes que estan destinades a sostenir.
Però aquesta falta d’actualització no només es tradueix en la manca d’increments financers, sinó també en la manca, i fins i tot retallada, de flexibilitat conceptual. Mentre que alguns conceptes de les ajudes sanitàries estatals no estan ni contemplats, altres ho estan de manera molt limitada o continuen sent subestimades, com les ulleres.
Pel que fa a l’altre tipus d’ajudes, les d’àmbit autonòmic, la seva actualització s’ha limitat a l’increment de les retribucions bàsiques dels funcionaris públics, tal com estableix la Llei general de pressuposts. Aquest increment, d’aproximadament un 16%, està lluny d’adequar-se als creixents costos de vida, especialment a les Illes Balears, on l’augment dels preus, en gran part causat per l’habitatge i les particularitats geogràfiques, és notablement superior al d’altres regions del país. Això ha portat els docents a enfrontar-se a certes dificultats econòmiques cada vegada més greus. Un exemple que il·lustra aquest fet és que les sol·licituds de bestretes per part dels docents han augmentat de manera significativa, tot i que aquestes, en molts casos, no ofereixen el suport necessari.
Tampoc aquestes últimes estan exemptes de l’oblit definitori i és que ni s’ha plantejat la possibilitat de recuperar alguns conceptes que van quedar congelats durant la crisi financera de 2007 (orfandat, viduïtat i jubilació), ni s’han adaptat les ajudes existents a les noves necessitats. Per exemple, no s’ha inclòs el suport a la matrícula d’estudis de Formació Professional ni s’ha ampliat l’abast per incloure els materials didàctics i de pràctiques, els quals, en molts casos, han anat substituint als llibres tradicionals.
Per si això no fos prou descoratjador, els docents interins s’enfronten a la injustícia d’estar exclosos de les prestacions complementàries d’assistència sanitària, atès que només s’atorguen als docents funcionaris de carrera de l’Estat.
En vista d’aquestes dades, no podem fer altra cosa que expressar la sensació d’injustícia que pateixen els docents en comparació amb altres col·lectius (com el sector sanitari) que gaudeixen d’ajudes més àmplies i flexibles. De mitjana, les prestacions sanitàries són cinc vegades més altes que les dels docents, i en altres categories d’ajudes, la diferència arriba al 50%. Això ens porta a una conclusió clara: a les Illes Balears, hi ha professionals de primera i de segona, i és essencial que es valori més la formació i les condicions de treball dels docents, ja que els alumnes actuals són els professionals del futur. Hem suportat retallades significatives i manca de reconeixement durant massa temps.
Per tot l’anterior UOB Ensenyament creu que és essencial i de justícia que el Govern de les Illes Balears d’una vegada prengui mesures per compensar la bretxa que s’ha creat en greuge del col·lectiu docent i s’iniciïn les negociacions per a un vertader pla d’ajuts socials.
