Categoria: Acció sindical

El valor de ser-hi! UOB Ensenyament amplia les causes d’exclusió dels tribunals

Causes exclusió tribunal concurs oposició ordinari

Tal i com informàvem ahir en el resum de la Mesa Sectorial Extraordinari, fidels a les nostres reivindicacions històriques en les circumstàncies que permeten excloure a membres dels tribunals d’oposició, vàrem mantenir un altre any les reivindicacions que havíem fet en aquest sentit:

  • Haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors (parcialment estimada)
  • Haver estat tribunal alguna vegada a partir dels 55 anys. (parcialment estimada)
  • Tenir un fill/a menor de 3 anys.

Idò bé, aquestes 3 reivindicacions, han estat considerades per part de Personal Docent i s’han inclòs en les normes que han regit el sorteig celebrat avui dematí!

En la Resolució per la qual es determinen les normes que regeixen el sorteig per a designar els vocals dels tribunals que es va publicar ahir horabaixa s’han inclòs les circumstàncies:

  • Que actualment es trobin en situació de permís de naixement de fill, d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment o tenguin un fill menor de tres anys en data 03/06/2023.
  • Que hagin actuat com a membre de tribunal en el concurs oposició de l’any 2020 o 2022, excepte que sigui necessari recórrer a aquestes persones per poder conformar els tribunals.
  • Que hagin actuat com a membre de tribunal en el concurs oposició de l’any 2018, 2019, 2020 o 2022 i tenguin 55 anys o més, excepte que sigui necessari recórrer a aquestes persones per poder conformar els tribunals.

Conscients de la dificultat que representa moure un punt o una coma en resolucions que són molt estables, des d’UOB Ensenyament estam ben satisfets d’aquesta fita que farà que molts companys i companyes no vegin augmentada la seva càrrega de feina ja de per si sobredimensionada en un curs tan excepcional i surrealista com l’actual.

Enganats i estafats!

Circulars
Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Circular 280/2023

A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.

  1. L’any 2020 ens minvaren el Complement Específic de Comunitat Autònoma i ens congelaren la resta de retribucions complementàries (tot excepte el sou i els triennis), en comptes d’apujar-los un 2%, tal com deia la llei.
  2. L’any 2021 ens congelaren totes les retribucions complementàries (tot excepte sou i triennis), que per llei haurien d’haver apujat un 0,9%.
  3. Això és robar. Per tant, tenim un Govern que ens pren allò que és nostre.
  4. El Govern trampós, per por de perdre vots, va prometre que restabliria les nostres nòmines i ens tornarien el 2% i el 0,9% robats durant el 2020 i el 2021 a la nòmina de gener de 2023.
  5. Quan vegeu la vostra nòmina de 2023, creureu que han complit, perquè tots els conceptes retributius hauran apujat un 2,5%. I el Complement Específic de Comunitat Autònoma, un poc més i tot.
  6. Però només és fum. Aquestes apujades corresponen als augments d’un 2,5% anual ordenats pel Gobierno Central per al 2023, més la recuperació de la minva del 2020 del Complement Específic de Comunitat Autònoma.
  7. Però tot allò que es va congelar el 2020 i el 2021 seguirà congelat. I ens havien promès el contrari. Mentre prometien recuperar-ho tot, feien un Acord de Govern amb poca publicitat on només es comprometien a restablir els conceptes minvats, però no els congelats.
  8. Per a posar-ho en xifres, clar i català: la pujada total corresponent al període 2020-21 hauria d’haver estat d’un 2,9% i s’ha quedat, per als docents, en un miserable 1,2%. Ens han fotut un 1,7% del nostre sou!
  9. Si penses que un 1,7% no és tan greu, et posam dos exemples: un docent que cobra devers 35.000 € anuals n’hauria de cobrar 35.600. I un que en cobra devers 45.000 n’hauria de cobrar uns 45.800. En altres paraules, en funció del teu cos i antiguitat, el Govern s’està apropiant indegudament d’entre 500 i 1.000 € que són teus! Com et quedes?
  10. Qui fa el contrari d’allò que promet, és un mentider. Govern mentider.
  11. El Decret 118/2002, vigent, diu, a l’article 5: La quantitat total, especificada a l’article anterior, que constitueix el denominat “complement específic de comunitat autònoma” s’ha d’incrementar anualment en el mateix percentatge que la corresponent Llei de pressuposts generals de cada any determini per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
  12. UOB ha exigit per escrit, i per dues vegades, el compliment de l’article 5 al Govern amb caràcter retroactiu des de 2020. Ens han respost que no tres vegades, totes per escrit.
  13. La democràcia és l’imperi de la llei. Qui no compleix la llei, no és un demòcrata. Govern antidemocràtic.
  14. El sector sanitari amenaçà amb vagues per a inicis del 2023 si el Govern no els apujava el sou. El Govern, en any electoral, i sempre covard, ha apujat el sou dels sanitaris.
  15. I tu, docent a qui han robat i enganat, què creus que hem de fer davant el Govern de covards que ens pren allò que ens pertany, que ens menteix, i que menysté la democràcia? NO CREUS QUE EL MOMENT DE LA MOBILITZACIÓ ÉS ARRIBAT? NO CREUS QUE MENTRE NO MOSSEGUEM, ELLS CONTINUARAN FOTENT-NOS?

UOB Ensenyament denuncia l’escàndol amb el salari dels docents de Balears!

Comunicat de premsa

El Govern Armengol ha romput la seva promesa i no ha recuperat els conceptes congelats durant els anys 2020 i 2021

Comunicat de premsa

El 2020 la Comunitat autònoma de les Illes Balears congelà la nòmina dels seus treballadors, amb l’excusa de la crisi pressupostària provocada per la covid. Deim ‘excusa’, perquè la resta d’administracions de l’Estat espanyol (Estat central, ajuntaments i resta de Comunitats autònomes), no ho feren. Al límit de la legalitat constitucional, el Govern Armengol feu una mangarrufa comptable per justificar allò que no té justificació.

El 2021 el Govern balear repetí la maniobra, però aquest cop de manera més moderada.

Aquestes malifetes es disfressaren de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia i anaren acompanyades de la promesa de recuperació del poder adquisitiu dels servidors públics tan prest com la situació ho permetés. Finalment, concretaren el moment: gener del 2023, una data sospitosament propera a la cita electoral autonòmica.

Tres són els grans col·lectius afectats: els treballadors dels serveis generals de la CAIB, que han compensat amb escreix la minva retributiva gràcies a una generosa carrera professional -que és, a la pràctica, una apujada de sou universal-; els sanitaris, que, molt enfadats -UOB ho entén-, amenaçaren amb vagues a inicis del 2023 si el Govern no comprava la pau laboral al sector amb un increment salarial que compensàs altres mancances intolerables a la sanitat pública; i els docents que, innocentment, acceptàrem tot sacrifici i creguérem les falses promeses del Govern Armengol.

El fet és que a la nòmina de gener de 2023… només s’ha compensat el component retributiu minvat el 2020 (concretament, el Complement Específic de Comunitat Autònoma), però no s’ha recuperat ni un cèntim de la resta de retribucions complementàries congelades! Havien promès per activa i per passiva que es recuperaria el poder adquisitiu dels docents perdut amb la pandèmia. Mentida. L’excusa oficial: un discretament publicitat Acord de Govern de 4 de gener de 2021 que es compromet només a recuperar les retribucions minvades, però a res més. Legal, però immoral.

UOB posa xifres a la infàmia: allò que hauria d’haver estat un augment total del 2,9% per al bienni 2020-21, s’ha quedat en un 1,2%. La resta promesa, un 1,7%, s’ha perdut com a llàgrimes sota la pluja. Si ho miram amb perspectiva històrica, el desgavell esdevé film de terror: des del gener de 2010 al desembre de 2022 l’IPC acumulat a l’Estat espanyol ha estat del 27,6%. Al mateix període, el salari dels treballadors docents de les Illes Balears ha augmentat un 7,45%. Això implica un 20,15% de pèrdua de poder adquisitiu en 12 anys. És un escàndol!

UOB Ensenyament acusa:

  • La Presidenta Armengol, per hipocresia, en demanar apujades de sou al sector privat mentre condemna els seus docents a la misèria.
  • La Consellera de Funció Pública Garrido, per discriminar entre col·lectius de treballadors públics.
  • La Consellera d’Hisenda Sánchez, per actuar amb crueltat explotadora en comptes de procedir d’acord amb l’humanisme socialdemòcrata, per tal de reduir el Capítol I dels Pressupostos generals a qualsevol preu, arribant a la immoralitat.
  • El Conseller d’Educació March, per no moure un dit per defensar els docents de les Balears.
  • Els sindicats majoritaris presents a la Mesa de Funció Pública que signaren l’acord de la infàmia, que venia el col·lectiu docent a canvi d’acontentar d’altres sectors.
  • El Govern Balear en conjunt, per quedar-se doblers que són dels mestres i professors, i per enganar-los amb falses promeses.

UOB Ensenyament convida el col·lectiu docent a reflexionar sobre la necessitat de mobilitzar-se per allò que mou tot treballador de manera primària a fer feina cada dia, més enllà de la vocació de servei: guanyar-se la vida digna i honradament. Els companys i companyes del sector sanitari ens han mostrat el camí: si mossegam en any electoral, farem por i ens tornaran allò que és nostre. Si no feim res, o només ens queixam, continuaran rient-se del col·lectiu. De moment, la rialla li ha costat a cada docent entre 500 i 1.000 € anuals, en funció del seu cos i antiguitat.

Unitat sindical i mobilització!

Oposicions “ordinàries” 2023, NO en el nostre nom!

Mesa sectorial extraordinària

Avui dematí, hem tengut Mesa Sectorial Extraordinària amb la participació del secretari general de la Conselleria d’Educació, Tomeu Barceló, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, el cap del Departament de Gestió de Personal Docent, Manel Gacias i la cap del Servei de Provisió Educativa, Maria Antònia Alzamora.

L’ordre del dia de la convocatòria constava de tres punts:
1. Informació sobre locals sindicals.
2. Informació sobre convocatòria de places ATD.
(**). Causes d’exclusió dels membres dels tribunals.
3. Proposta de resolució per la qual es convoquen les proves selectives
d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents a les
Illes Balears.

El punt (*) no estava inclòs dins l’ordre del dia. Després del punt 2 s’ha sol·licitat a les forces sindicals presents la possibilitat d’incloure’l i per unanimitat s’ha acceptat la proposta d’inclusió d’aquest punt a l’ordre del dia.

1. Informació sobre locals sindicals

El secretari general ha informat formalment als sindicats sobre les dues propostes de gestió dels locals sindicals per a la legislatura sindical 2022-2026, atès que no disposen de locals adequats per a la seva cessió en totes les illes, tal com disposa la LOLS. Una primera proposta consistiria en la cessió de tres espais compartits per a tots els sindicats: un a Mallorca, un a Menorca i un a Eivissa. La segona proposta consistiria en una assignació econòmica perquè cada sindicat gestionés el lloguer d’un o més locals (en funció de l’illa o illes on tenen representació). El secretari general s’ha compromès a concretar per escrit ambdues propostes per poder-les negociar en una propera Mesa Sectorial i així debatre’n els detalls. Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar que sigui quina sigui l’opció que triem prioritzarem aquella que ens faciliti les possibilitats d’atenció a l’afiliació així com el treball en equip en el dia a dia.

2. Informació sobre convocatòria de places ATD

Des de la Secretaria General han proposat a la Mesa Sectorial la no convocatòria de les 13 places d’ATD que varen quedar desertes a la convocatòria del curs passat i que no han pogut cobrir de cap manera perquè no hi ha candidats, la majoria d’elles d’informàtica. Des d’UOB Ensenyament consideram raonable la proposta i hi hem votat favorablement.
Al mateix temps hem exigit una relació de totes les places d’ATD que gestiona la Secretaria General amb noms i llinatges de les persones que ocupen cada plaça així com el codi de plaça, la denominació de la plaça i l’any que es va concedir. Volem assegurar-nos la màxima traçabilitat per evitar qualsevol sospita de portes giratòries. El secretari general s’ha compromès a elaborar aquest catàleg de llocs de feina d’ATD de cara a la convocatòria que es negociarà el proper curs (en cas que l’actual equip de la Conselleria repeteixi després de les eleccions).

(*) Causes d’exclusió dels membres dels tribunals

Se’ns han presentat les causes d’exclusió que permeten excloure determinats perfils de la designació com a tribunals d’oposicions. La principal novetat ha estat la inclusió dels Caps d’Estudis Adjunts com a membres que seran exclosos en la designació com a membres de tribunals.
Des d’UOB Ensenyament hem estat fidels a les nostres reivindicacions històriques en aquest punt. Exigim que siguin considerades causes d’exclusió:

  • Haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors.
  • Haver estat tribunal alguna vegada a partir dels 55 anys.
  • Tenir un fill/a menor de 3 anys.
  • La necessitat de concreció de les causes d’exclusió específiques com podrien ser, entre d’altres:
    – Família monoparental.
    – Que ambdós progenitors hagin estat designats membres de tribunals.
    – Que ambdós progenitors hagin estat designats membres de tribunal.

3. Convocatòria d’oposicions ordinàries juny 2023

Recordem que a la mesa se’ns ha presentat la proposta de places que la Conselleria fa comptes treure a la propera convocatòria d’oposicions ordinàries del proper mes de juny.
L’oferta de places d’aquesta convocatòria, de la mateixa manera que s’ha fet amb el Concurs de mèrits excepcional i el Concurs-oposició excepcional (oposicions d’estabilització) és a nivell de comunitat autònoma, fet que sorprèn i indigna al mateix temps, ja que en aquest cas estam parlant d’una convocatòria ordinària d’oposicions. Aquest canvi de criteri fet sense previ avís suposa un daltabaix sense precedents per al col·lectiu interí que havia vist com des del 2008 les convocatòries es feien per illes i no a nivell de comunitat autònoma. Des d’UOB Ensenyament consideram inadmissible aquest canvi en unes oposicions ordinàries, ja que constitueix un canvi en les regles de joc assumides pels interins durant 15 anys.

Els canvis que ha introduït la Conselleria respecte de les oposicions del passat juny de 2022 es concentren fonamentalment en el barem. Aquests canvis s’han introduït d’acord amb el RD 276/2007 que és el text normatiu vigent actualment que fonamenta les convocatòries d’oposicions.

Aquí podeu consultar l’esborrany de la convocatòria, pendent de publicació al BOIB.

Principals canvis respecte la convocatòria de 2022

> Programació en cursos LOMLOE.
Aquell aspirant que presenti una Planificació anual de situacions d’aprenentatge per a un curs on s’aplica la LOMLOE haurà d’incloure 9 Situacions d’Aprenentatge i un índex.

> Suma d’experiència docent prèvia per períodes inferiors a 30 dies.
S’especifica la possibilitat de sumar punts d’experiència per l’acumulació de períodes inferiors a un mes. Quan la prestació de serveis s’hagi realitzat per períodes inferiors a un mes, es considera com a mes l’acumulació dels serveis prestats per períodes de 30 dies.

> Transposició experiència dels Professors Tècnics de Formació Professional.
Transposició de l’experiència dels PTFP a les mateixes especialitats en el cos de què es tracti.

> Eliminació de l’experiència com a mestre en centres d’educació infantil 0-3, tant públiques com privades.

> Canvis en l’escala de puntuació de la nota del títol (gradació en 3 trams).
Es passa de 2 trams a 3 trams:
– De 6,00 fins a 7,49 (0,5 punts)
– De 7,50 fins a 8,99 (1 punt)
– De 9 a 10 (1,5 punts)

> Domini d’idiomes estrangers (certificats d’idiomes estrangers admesos per ACLES (Associació de Centres de Llengües d’Educació Superior).
Dos canvis al respecte.
a)
Passen de l’apartat Altres mèrits (màxim 2 punts) a l’apartat Formació acadèmica (màxim 5 punts)
b) Passa de 3 trams de puntuació a 1 sol tram.
3 trams anteriors: B2 (0,5 punts), C1 (1 punt) i C2 (2 punts).
1 sol tram: C1 i C2 (0,5 punts). Ambdós nivells puntuen el mateix.

> Reconeixement dels Aprovats Sense Plaça.
Per primera vegada es concedeixen 0,75 punts per convocatòria d’oposicions aprovada sense haver obtingut plaça des del 2012 (amb un màxim de dues convocatòries). S’inclou dins l’apartat Altres mèrits (màxim 2 punts).

> Obligatorietat de l’elaboració d’una rúbrica de cada una de les proves per part de les comissions de selecció.
Tots els tribunals hauran de disposar d’una rúbrica d’avaluació de cada una de les proves. Això permetrà que les reclamacions a les qualificacions de cada una de les proves es puguin sol·licitar d’acord amb la rúbrica d’avaluació.

> Reducció del pes de la Formació permanent.
Passa de 2 punts a 1 punt.

Què hem reivindicat des d’UOB Ensenyament?

1. Convocatòria per illes i no per Comunitat Autònoma.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
El fet que la convocatòria de les oposicions “ordinàries” també s’hagi fet a nivell de comunitat autònoma és (segons Personal Docent) per qüestions tècniques. Segons se’ns ha explicat avui a la mesa, per procediment estatal, a l’hora de concursar en el primer concurs de trasllats tots els nous funcionaris que s’han funcionaritzat un mateix any han de participar amb una mateixa assignació territorial (sigui per a nivell de comunitat autònoma o per illes) i que davant això no hi poden fer res. El fet que els processos d’estabilització siguin convocatòries d’àmbit autonòmic ha arrossegat el concurs oposició ordinari perquè també així ho sigui. Els representants de la Conselleria han expressat la seva disconformitat en el fet que això hagi de ser així i al mateix temps, han manifestat la seva intenció que les oposicions del 2024 (en cas que se’n convoquin) tornin a ser per illes.
Davant aquest fet des d’UOB Ensenyament hem advertit, com ja vàrem fer públic la setmana passada, del futur negre de la mobilitat per comissió de serveis i de la necessitat d’ampliar les possibilitats de conciliació familiar prevista en l’actual normativa de comissions de serveis per aquells nous funcionaris.
Des d’UOB Ensenyament, som escèptics davant els arguments presentats per la Conselleria i no entenem com així si el proper concurs de trasllats (que es convocarà previsiblement el proper mes de novembre) és d’àmbit autonòmic, ens hem de regir al procediment estatal i no organitzar-lo atenent a la casuística insular de la nostra comunitat.

2. La possibilitat de reclamar després de cada prova.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han respost aquesta qüestió.

3. La possibilitat d’obtenir una revisió presencial a les reclamacions.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han afirmat que de facto a la convocatòria d’oposicions del passat mes de juny de 2022 ja es varen fer aquestes revisions presencials. S’han compromès a tornar a donar aquestes instruccions als tribunals de la convocatòria d’enguany. Des d’UOB Ensenyament volem recordar a tots els aspirants que sol·licitin una revisió que facin constar per escrit que la volen presencial.

4. Que hi hagi tribunals de cada una de les especialitats convocades a totes les illes per evitar desplaçaments.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No s’han pronunciat sobre aquesta possibilitat i l’esborrany de la convocatòria així com està redactat no convida a l’optimisme.

5. La no coincidència dels dos processos d’oposició (ordinari i d’estabilització) i la compatibilització de la participació en ambdós processos.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Tot i que a la convocatòria de les oposicions d’estabilització també figuri que el procés començarà a partir de dia 3 de juny des de Personal Docent s’han compromès a què l’acte de presentació i primera prova no coincideixi. En cas que les altres proves dels processos selectius coincideixin en el temps es podrà justificar com a força de causa major la no assistència a una de les dues proves i sol·licitar el seu ajornament. D’aquesta manera la voluntat és que sigui possible la participació en paral·lel dels dos processos selectius.

6. La regulació de les jornades de feina dels tribunals.

Temem que el fet de voler començar les oposicions dia 3 de juny faci que molts tribunals hagin d’anar a treballar en cap de setmana durant els mesos de maig i juny. Reclamam instruccions clares per evitar la sobrecàrrega dels companys i companyes que hauran de combinar el final de curs amb les tasques de preparació i correcció de les proves.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No hem tengut cap resposta concreta a aquesta qüestió.

7. La reducció de la taxa d’inscripció a les oposicions.

És indignant la quantitat de 83,72 euros com a pagament per a la inscripció en un procés selectiu docent quan a sanitat o serveis generals pot ser fins un 50% més barat.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han reconegut l’elevat cost de les taxes d’inscripció a les oposicions docents en comparació amb altres processos selectius del sector públic de les Illes Balears o d’altres comunitats autònomes. Com que es tracta d’una normativa que penja de la Llei de pressuposts autonòmics, s’han compromès a modificar-la de cara a la tramitació dels pressuposts del 2024. El dubte, clar, és si seran ells qui negociaran els pressuposts de l’any que ve. Des d’UOB Ensenyament hi estarem ben atents i recordarem a qui faci falta el compliment d’aquest compromís.

8. L’aclariment de les condicions i terminis d’ajornament de la realització d’alguna de les fases per motius d’embaràs i part.

Actualment, la base 6.5 de l’Annex 1 de l’esborrany de la convocatòria només contempla el part com a causa per ajornar alguna de les fases i sempre dins un termini establert que mai és públic i només controlen els tribunals. Exigim que es concreti aquesta informació i es disposi en quins casos es pot al·legar la condició d’embarassada per a sol·licitar l’ajornament d’una de les fases.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No han concretat res al respecte.

9. Exigim que es concreti en 10 dies el temps d’antelació en què els tribunals han de publicar els criteris específics de valoració i qualificació.

A dia d’avui només s’estableix: Abans de la realització de cada una de les proves els òrgans de selecció han de publicar els criteris específics de valoració i qualificació de cadascuna.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han concretat res al respecte.

10. Invertir l’ordre de la realització de les proves, tal com es fa a Catalunya. Primer la part didàctica (defensa de programació i UD/SA) i després la part teòrica (tema i cas pràctic).

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No han respost a aquesta reivindicació.

11. La concreció de les parts que ha de contenir la Planificació anual de situacions d’aprenentatge.

Exigim una concreció de l’Annex 4 perquè tant opositors com tribunals tenguin clar quines parts ha de contenir això que ara denominen Planificació anual de situacions d’aprenentatge i en què ha de consistir la primera part de la segona prova.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota de la reivindicació. En tractar-se d’un Annex volem ser optimistes en el marge de maniobra de què disposa la Conselleria per millorar i aclarir el redactat.

12. Ens hem oposat a l’eliminació del barem de l’experiència dels mestres en escoletes 0-3.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta modificació.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Segurament aquesta ha estat la resposta més surrealista que hem obtingut a les nostres reivindicacions. Des de Provisió Educativa han assegurat que han eliminat aquesta experiència perquè d’aquesta manera el barem era més similar al del concurs de mèrits. Des d’UOB Ensenyament consideram aquest fet com una manca de respecte i reconeixement a la important tasca que es fa a 0-3. No deixarem de lluitar perquè es reconegui aquesta experiència.

13. Hem reclamat la inclusió de membres del cos d’Inspecció Educativa dins els tribunals de les especialitats minoritàries.

Concretament, hem reclamat la seva inclusió dins els tribunals dels cossos 0594 (Professorat de música i arts escèniques), 0595 (Professorat d’arts plàstiques i disseny) i 0596 (Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny) per garantir una major objectivitat, ja que es tracta de tribunals d’especialitats molt minoritàries i on és fàcil trobar els mateixos membres convocatòria rere convocatòria.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han respost a aquesta qüestió.

Des d’UOB Ensenyament som conscients dels canvis que suposa aquesta convocatòria d’oposicions respecte a les convocatòries ordinàries que s’havien anat succeint els darrers anys. No volem enganar a ningú, sembla difícil que s’arregli la qüestió de la convocatòria a nivell de comunitat autònoma, però arribarem fins al final per aclarir si els arguments de la Conselleria constitueixen un No puc o realment estan emmascarant un No vull.

Indemnització Post Estabilització

Procés d'Estabilització

Gràcies a la pressió exercida per UOB Ensenyament, des de Conselleria s’ha inclòs una referència (tot i que velada) a la qüestió de la indemnització per aquells companys i companyes que a dia 01/09/2024 no tenguin feina.
No tenir feina vol dir que no s’ha obtingut plaça en el procés d’estabilització (concurs de mèrits+oposicions d’estabilització) i tampoc s’ha obtingut plaça en les adjudicacions d’estiu del 2024 i, per tant, a dia 1/09/2024 s’està en situació d’atur.

Com s’interpreta aquesta referència?:
1. Per tenir dret a la indemnització en cas de pèrdua de feina a dia 01/09/2024 s’ha d’haver participat del procés d’estabilització: tant del concurs de mèrits excepcional com de les oposicions excepcionals d’estabilització.

2. En cas que no hi hagi convocades especialitats de les quals estic habilitat/da com a interí/na al concurs-oposició excepcional d’estabilització m’hi he de presentar igualment per qualsevol especialitat?
. Si compleixes els requisits per poder-t’hi presentar (titulació universitària o equivalent a efectes de docència, Formació pedagògica i didàctica i Capacitació en llengua catalana). T’has de presentar, sense importar l’especialitat a la qual et presentis.

3. Què vol dir presentar-se al concurs oposició excepcional d’estabilització? Vol dir pagar les taxes d’inscripció d’una especialitat (83,73 €) i (nosaltres) entenem que assistir a la prova, amb la independència de la nota que obtinguis.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta qüestió. Som conscients que el tràmit per inscriure’s a les oposicions d’estabilització acaba dilluns 30 de gener a les 23:59 h, però ens hem estimat més informar amb la informació que teníem que no restar en silenci davant una nova irresponsabilitat del Ministerio de Educación y FP que no ha fet cap esforç per concretar la Llei 20/2021 a nivell del sector educatiu, una llei que tracta l’estabilització dels interins/es a nivell general sense entrar amb les particularitats pròpies dels interins/es de cada sector.

Ara per ara no tenim cap més informació. Davant qualsevol dubte us recomanam que l’adreceu directament a la Direcció General de Personal Docent deixant constància per escrit, ja sigui via correu electrònic (informacio@dgpdocen.caib.es) o bé via registre electrònic.

A mateixa feina, mateix salari! Equiparació salarial per a TOT el professorat d’FP!

Formació professional
Reunió bilateral Direcció General de Personal Docent i UOB Ensenyament

Dimarts passat, a la reunió bilateral que mantinguérem amb la Direcció General de Personal Docent vàrem posar damunt la taula una reivindicació que entronca amb un dels principis fundacionals d’UOB Ensenyament: a mateixa feina, mateix salari.
No ens passa pel cap el fet que dos companys d’un mateix departament, puguin estar impartint els mateixos mòduls (FP) en els mateixos nivells i no cobrar el mateix salari.
Concretament, el que vàrem defensar va ser la creació d’un complement autonòmic específic per als companys d’FP que pel fet de no tenir una titulació universitària no passaran al grup A1 segons el que estableix la suposada integració que s’ha regulat des de Madrid amb el RD 800/2022 de 4 d’octubre.
Aquesta fórmula, que és competència autonòmica, ja s’aplica a Euskadi i s’està negociant a Catalunya per a fer una equiparació salarial real de tot el professorat d’FP, tot i que per llei els companys que no compten amb una titulació universitària restin dins el grup A2.
De fet, aquesta fórmula ja s’està aplicant a Balears amb els companys del cos de mestres que varen passar a impartir docència al primer cicle de Secundària. Tot i restar dins el grup A2, aquests companys reben dins la seva nòmina un complement específic per equiparar (si bé no al 100%) el seu sou amb el sou d’un professor d’ESO que sí que està dins el grup A1.
Així les coses, no hi ha cap limitació a nivell de competències o legal perquè la Conselleria d’Educació no accepti la proposta d’UOB Ensenyament. Per altra banda, tampoc acceptarem cap tipus d’excusa de tipus pressupostari perquè som ben conscients que estam parlant d’un grup reduït de casos i que, a més, s’anirà reduint perquè molts d’aquests companys els manquen pocs cursos per arribar a l’edat de jubilació.

Des d’UOB Ensenyament lluitarem per fer efectiva aquesta reivindicació aprofitant el context de negociació del Segon Acord Marc.

Concurs de trasllats post estabilització. No afluixam!

Reunió bilateral Personal Docent UOB Ensenyament

Circular 279/2023

El passat 16 de desembre ja vàrem enviar una circular a tots els centres de les Illes Balears posant damunt la taula la qüestió del concurs de trasllats post estabilització. Paral·lelament a l’enviament de la circular vàrem registrar dues instàncies adreçades a la Direcció General de Personal Docent i al Ministerio de Educación y FP perquè tenguessin per escrit la reivindicació d’UOB Ensenyament.

A petició d’UOB Ensenyament, el passat dimarts 24 de gener vàrem mantenir una reunió bilateral amb representants de la Direcció General de Personal Docent per fer explícita la gran preocupació que hi ha entre bona part del col·lectiu docent pel que fa al concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024.
Aquest concurs servirà perquè bona part dels nous funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits aconsegueixin (o intentin aconseguir) la seva primera destinació definitiva, sempre en funció de la disponibilitat de places orgàniques vacants de cada especialitat.
Els nostres temors quant a l’alteració de les possibilitats de mobilitat de bona part dels funcionaris de carrera actuals es varen confirmar arran de la publicació de la disponibilitat de places orgàniques vacants el passat 21 de gener. El cas és que si feim el sumatori de les places buides d’una determinada especialitat (de cada un dels centres d’una illa) i al total li restam el nombre de places d’aquesta especialitat que es varen convocar a les oposicions passades (2022) i també li restam el nombre de places que aproximadament podrien correspondre a cada illa que s’han convocades en el Concurs excepcional de mèrits (recordem que s’han convocat a nivell de Balears i desconeixem la distribució per illes) la previsió és que hi hagi un gran nombre de professors i mestres en expectativa de destinació.
Us adjuntam l’enllaç directe al BOIB per consultar l’estat de les plantilles orgàniques del cos de mestres i del cos de professors de cada centre. S’ha de consultar l’Annex.
El fet que hi hagi mestres i professors en situació d’expectativa de destinació no representaria cap anomalia especialment greu en el procés del concurs de trasllats si no fos perquè hi ha la conjunció de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Aquesta conjunció de factors farà que s’alterin notablement les previsions/opcions de mobilitat que tenien molts de funcionaris, dificultant o fins i tot impossibilitant la mobilitat per la irrupció en el concurs de trasllats d’un gran gruix de nous funcionaris molts d’ells amb molts d’anys d’experiència com a interins que no hauran de realitzar la fase de pràctiques i, per tant, concursaran amb tots els punts meritables per barem.
Concretament, aquells perfils que poden veure alterades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    Si bé amb l’ampliació de plantilla orgànica que hi ha hagut a la darrera revisió a la majoria d’especialitats serà difícil que per al curs 2023-2024 hi hagi molts companys en expectativa de destinació, encara podríem trobar certes especialitats amb funcionaris provinents de les oposicions del 2021 o del 2022 en expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

Des d’UOB Ensenyament no entram a valorar la qüestió de la resolució judicial ni tan sols la manera com s’ha concretat el Concurs excepcional de mèrits. Simplement, el que demanam és que s’apliqui la mateixa normativa que històricament s’ha aplicat als nous funcionaris, això és, que la primera vegada que participin d’un concurs de trasllats ho facin amb zero punts i d’acord amb la nota del procés selectiu a fi de competir entre els de la seva “promoció” per aconseguir la primera destinació definitiva.

El futur negre de la mobilitat per comissions de servei per motius personals

Una altra conseqüència que es pot viure durant el proper curs 2023-2024 (si no s’hi posa remei) serà la dificultat per aconseguir una comissió de serveis per motius personals. Això es deurà a la manca de places buides que hi haurà per mor de l’estabilització. El que passarà serà que tot i que molts professors tenguin dret a una comissió de serveis perquè compleixin les condicions de la convocatòria, a l’hora de fer l’adjudicació no hi haurà places buides i, per tant, tot i tenir-hi el dret, la mobilitat per comissió de servei no es farà efectiva.

Per aquest motiu, la demanda històrica d’UOB Ensenyament de donar prioritat a les comissions de servei per motius personals és més que mai, indiscutible.
El problema que tenim, ara per ara, és que l’ordre d’adjudicació de les places de destinacions provisionals és el següent:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
6- Funcionaris que han sol·licitat el reingrés.
7- Comissions de serveis per raons de servei en un centre (projectes de centre).
8- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
9- Comissions de serveis dins la mateixa illa, tant per equips directius com per motius familiars (aquesta condició s’aplica als funcionaris que s’han presentat a les oposicions per una determinada illa).
10- Funcionaris de carrera que han adjuntat la capacitació lingüística (FOLC) durant el darrer curs.
11- Comissions de serveis per a funcionaris de carrera d’altres comunitats autònomes per a motius familiars i per a reagrupament familiar.
12- Funcionaris de carrera en pràctiques.

Com que els funcionaris provinents del concurs excepcional de mèrits no realitzaran fase de pràctiques, això farà que tots aquests funcionaris tenguin la consideració de funcionaris en expectativa de destinació definitiva per al curs 2023-2024 i exhaureixin totes les places abans que s’arribi a l’adjudicació de places a aquells docents que compleixin amb els motius que els permeten demanar una comissió de serveis.
Davant aquesta situació, més que mai defensarem la reivindicació històrica d’UOB amb el següent ordre d’adjudicació:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
6- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
(…)

Seguirem informant davant qualsevol novetat en aquest assumpte. No afluixarem!

Selecció de directors. Volem més claustre i el reconeixement de l’emergència lingüística!

Mesa sectorial extraordinària

Ahir dematí va tenir lloc una convocatòria extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació amb un únic punt a l’ordre del dia:
Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional de XX de gener de 2023 per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la selecció de directors de centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i s’aproven les bases que l’han de regir (esborrany sotmès a la Mesa Sectorial).

Per part de la Conselleria assistiren a la reunió la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra.

Per la part social hi varen assistir tots els sindicats que conformen la Mesa Sectorial d’Educació: STEI, ANPE, UOB Ensenyament, UGT i CCOO.

La normativa que es va tractar és un tipus de resolució recurrent que se sol treure cada curs per preveure com es farà la selecció de directors per aquells centres en els quals els actuals càrrecs acabaran el seu mandat dia 30 de juny de 2023 (els mandats dels nous equips directius s’inicien sempre a 1 de juliol). La relació de centres que tendran vacants en el càrrec de direcció la podeu consultar la relació de centres amb vacants a la direcció a l’Annex 2 de l’esborrany (pàgines 18-20).

És important saber que aquesta resolució s’estructura en bona mesura a partir del que estableix l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 18 de febrer de 2010 per la qual s’aproven les bases per a la selecció, el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears.
I del que estableix la LOE amb les modificacions introduïdes per la LOMLOE.

Què va defensar UOB Ensenyament?

1. Major pes del claustre dins la comissió de selecció del nou director/a.
La normativa actual preveu una comissió de selecció formada per 6 persones que s’estructura en: 2 representants de l’administració (1 director en exercici del mateix tipus de centre i 1 inspector), 2 membres del claustre de professors i 2 membres del consell escolar que no formin part del claustre de professors.
Des d’UOB Ensenyament reclamam el retorn al claustre de la sobirania perduda. Per això hem reclamat que el pes dels membres claustre sigui major que els representants de l’administració o del consell escolar.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
La normativa no ho permet perquè l’article 135 de la LOE (a partir de la modificació operada per la LOMLOE) estableix que tant el nombre de representants del claustre com del consell escolar han de constituir com a mínim un terç dels membres de la comissió de selecció, amb la qual cosa no es pot augmentar el nombre de representants del claustre sense alterar el nombre de membres del Consell Escolar ni tampoc restant membres als representants de l’administració.
Tant per una qüestió de recuperació de la sobirania perduda com pel fet que amb els processos d’estabilització ens dirigim cap a un escenari amb claustres més estables consideram que més que mai s’ha d’empoderar als claustres com a veritables òrgans de decisió del centre. Si no tot allò que soni a autonomia de centre serà fer retxes dins l’aigua.

2. Supressió de la coacció que s’estableix al barem de valoració dels projectes de direcció amb el compromís d’adhesió al Programa de Millora i Transformació.
El barem de puntuació dels projectes de direcció estableix 1 punt d’un total de 10 al fet que el projecte prevegi el Compromís de participació en la convocatòria del Programa de Millora i Transformació. Des d’UOB Ensenyament consideram que aquesta és una ingerència política a la lliure autonomia de centre i que els centres que vulguin participar d’aquest programa hi participin lliurement essent coneixedors del que implica aquest programa amb els pros i contres.
Al seu torn, vàrem proposar que aquest 10% de la puntuació de la valoració dels projectes de direcció es concedís a aquells projectes que incloguessin mesures reals per combatre l’emergència lingüística així com indicadors per garantir el compliment real dels projectes lingüístics.
Cal posar de manifest que aquesta convocatòria de selecció de directors enlloc preveu l’atenció a la situació de la llengua catalana en els centres, fet que consideram una negligència absoluta.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Hem de reconèixer la sorpresa (en positiu) que ens va causar el fet que tant la Sra. Serra com el Sr. Morante coincidissin amb nosaltres amb el fet de voler suprimir aquest punt que es dona als projectes de direcció que manifesten la voluntat de participar del PMT. No obstant això, varen argumentar que ara per ara no ho podien eliminar perquè així ho estableix l’Ordre del Conseller de 2010 que com hem comentat és la que regeix bona part de l’estructura d’aquesta resolució. Tota manera, varen ser receptius a la proposta d’UOB Ensenyament de cara a la revisió de l’Ordre que tenen previst dur a terme. Arribat el moment, tornarem a posar la proposta damunt la taula.

3. Respecte a la sobirania metodològica dels docents i competències dels Departaments didàctics.
Vàrem defensar la supressió de la rúbrica de valoració del projecte de direcció els criteris: planificació curricular i treball a l’aula i també avaluació del procés d’aprenentatge i seguiment dels resultats.
Des d’UOB Ensenyament no ens cansarem de defensar la sobirania metodològica dels docents així com les competències dels Departaments didàctics com a òrgans de decisió acadèmica. Davant la ingerència metodològica que ha instaurat la LOMLOE restarem ferms al costat de la llibertat de càtedra. L’obsessió malaltissa per eliminar els Departaments didàctics en defensa de l’experimentació dels àmbits ens trobarà amb peu fiter per defensar l’existència i competències dels Departaments didàctics.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Des de Conselleria varen avenir-se a canviar el redactat de la rúbrica de valoració dels projectes de direcció perquè no donés peu a projectes de direcció amb pretensions de condicionar el treball d’aula o decidir en nom dels Departaments.

4. No a l’obsessió resultadista i a la fiscalització del nombre de suspesos.
També dins la rúbrica de valoració dels projectes de direcció vàrem expressar el nostre rebuig a la inclusió del criteri: seguiment dels resultats acadèmics. Des d’UOB Ensenyament volem acabar amb una pràctica massa estesa que consisteix en la fiscalització constant d’aquells professors que tenen resultats no satisfactoris a ulls de Conselleria. Els resultats acadèmics d’un determinat grup no han de ser objecte de fiscalització. Confiança absoluta amb la tasca dels docents, ras i curt.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Ens varen dir que aquest criteri s’ha d’interpretar des del punt de vista que els projectes de direcció han d’incloure com es farà aquest seguiment de resultats i no com una fiscalització dels aprovats de cada grup. No obstant això, i atenent a la defensa feta per UOB Ensenyament varen acceptar canviar l’expressió resultats acadèmics per resultats educatius.
Des d’UOB Ensenyament consideram aquesta concessió com un gest de cara a la galeria i som ben conscients de les pressions que reben els docents a molts de centres quan els resultats no són els esperats.

Cal posar en relleu que UOB Ensenyament va ser el sindicat que va aprofundir més en les esmenes defensades a l’esborrany de resolució presentat per la Conselleria.

Igual feina, igual salari

Mesa sectorial

Ahir, dilluns 16 de gener de 2023, després que es constituís en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació (MSE), tot seguit se’n celebrà una d’ordinària, la primera de la legislatura 2022-2026, amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió núm. 339
En aquest punt no hi hagué cap esmena.

2. Esborrany de resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual es convoca el procediment perquè el professorat del cos, a extingir, de professors tècnics de formació professional s’integri en el cos de professors d’ensenyament secundari.
En relació amb aquest punt, indicar que el procediment d’integració ve marcat per una norma superior, és una transposició del RD 800/2022. Per tant, en conseqüència, poca cosa objecte de canvi, però sí molt a esmenar, reivindicar i lluitar per part d’UOB Ensenyament.
D’entrada, pel que fa a la integració, les persones interessades a realitzar-ho, tindran dos procediments, sempre que compleixin amb els requisits de ser funcionari de carrera i estar en possessió d’una titulació universitària.
S’habiliten dos procediments:
1. IMMEDIAT (Annex I): el termini per a realitzar el tràmit d’integració (en l’esborrany apareixen unes altres dates) serà del 27 de gener a les 10:00 h al 24 de febrer a les 10:00 h a través del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte. Assenyalar que tindrà caràcter retroactiu des de 19 de gener de 2021, llavors, tot aquell funcionariat de carrera que s’integri al cos d’A1 perquè té tots els requisits per aconseguir-ho, rebrà – presumiblement – en la nòmina del mes d’abril de 2023 la retroactivitat de les diferències en el sou entre A1 i A2.
2. OBERT (Annex II): aquest procediment, que s’obrirà l’1 de setembre de 2023 i romandrà obert fins al 19 de gener de 2026, està destinat al professorat que reuneixi els requisits i condicions necessaris per a la integració després del 24 de febrer de 2023, o bé que, reunint-los a aquesta data o abans, no hagi sol·licitat la integració dins del termini del procediment immediat. Les sol·licituds presentades dins d’aquest procediment produiran efectes econòmics des de la data de registre de la sol·licitud.
UOB Ensenyament ha reivindicat que els efectes retroactius també s’apliquin al funcionariat en pràctiques i als i les interines, i que el tràmit obert s’allargui sine die més enllà del 2026. Tant en una com en altra reivindicació, Conselleria va respondre que totes aquestes qüestions estan subjectes a legislació estatal.

3. Torn obert de paraula
En aquest punt de l’ordre del dia UOB Ensenyament va reivindicar, una vegada més, l’absoluta necessitat d’arribar a aconseguir que tots els i les docents siguin integrats en el grup A1, en resum, que hom cobri el mateix per fer la mateixa feina.
En aquest sentit, es va demanar:
– La creació d’un complement salarial autonòmic pels professors tècnics funcionaris de carrera sense titulació universitària i que, per tant, no seran integrats en el grup A1, i que eviti el greuge comparatiu que suposa l’aplicació d’aquesta norma. Ressaltar que vàrem ser l’únic sindicat docent que reivindicàrem aquest complement en la MSE d’ahir. A més, aquesta mateixa petició ja fou registrada formalment el passat 13 de gener de 2023 per UOB Ensenyament davant Conselleria.
– Que s’exigeixi a l’Administració estatal que legisli la integració en el grup A1 d’aquells cossos que actualment encara són considerats A2: mestres i mestres de taller d’escoles d’arts.

UOB Ensenyament no afluixarà amb la consecució d’arribar a aconseguir el cos únic d’ensenyants i la mateixa retribució per tots els i les docents.

Constitució Mesa Sectorial d’Educació

Eleccions sindicals 2022

Ahir, dilluns 16 de gener de 2023, després que els resultats de les eleccions sindicals docents hagin estat en quarantena (recordem que les eleccions es varen celebrar el passat 1 de desembre), es constituí la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència per part de l’Administració del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, la directora general de personal docent, Rafaela Sánchez, els cap de departament Manel Gacias i Albert Flores i la cap del servei de Provisió Maria Antònia Alzamora, amb un únic punt en l’ordre del dia: constitució de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE).

Què és la Mesa Sectorial d’Educació?
És l’òrgan encarregat d’exercir les funcions i les competències que s’estableixen en el capítol IV del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Quines competències té la MSE?
La MSE és competent per a la negociació, en el marc de la normativa bàsica, dels assumptes que afecten directament o indirectament les condicions sociolaborals del personal docent, com per exemple, els criteris sobre condicions de treball, les retribucions, l’oferta d’ocupació (oposicions), la gestió i convocatòria d’interins, el calendari laboral, l’horari, les jornades i els permisos entre d’altres.

Qui en forma part?
En formen part, a més dels representants de l’Administració educativa, les organitzacions sindicals que hagin obtingut el 10 % o més dels representants a les Juntes de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de les diferents illes.
Segons el cens electoral de les passades eleccions corresponia escollir un total de 89 representants: 41 per a la JDPDnU de Mallorca, 25 per a la d’Eivissa i Formentera i 23 per a la de Menorca.
Així, atenent-nos a la normativa vigent, en la constitució d’aquesta MSE sols hi prengueren part els sindicats que varen assolir aquest mínim del 10% (8’9 representants) en les passades eleccions: STEI (29), ANPE (19), UOB (11) i UGT (9). Al marge d’aquests, pel fet de tenir la consideració de sindicat més representatiu a nivell estatal (d’acord amb la Llei Orgànica 11/1985 de llibertat sindical), malgrat no *superar el 10%, també és present a aquesta MSE el sindicat CCOO (6). No fa falta dir que des d’UOB Ensenyament consideram aquesta circumstància com una perversió de la representativitat sindical.

Fruit dels resultats obtinguts en les darreres eleccions, cal posar en valor el que UOB Ensenyament ha aconseguit: per tercera legislatura consecutiva, ser present a la MSE – com a tercera força sindical – per continuar defensant tot el col·lectiu docent. Gràcies a aquesta nova fita podrem seguir reivindicant entre d’altres, la millora de les condicions sociolaborals dels nostres companys i companyes, la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu i la presència del català dins l’ensenyament públic a les Illes Balears.
A més, la presència a la MSE ens permetrà seguir amb una pràctica que s’ha convertit en el tret diferencial d’UOB Ensenyament respecte a la resta de forces sindicals: la compartició de tots els esborranys que es treballen en les MSE. D’aquesta manera tots els companys i companyes hi podran dir la seva fent-nos arribar les aportacions que creguin oportunes.

Quantes meses sectorials hi ha? És el mateix la Mesa Sectorial que la JPnDU?
De MSE només n’hi ha una, i és la Mesa Sectorial d’Educació de les Illes Balears amb les competències que hem exposat anteriorment.
Pel que fa a les JPDnU, n’hi ha tres: la de Mallorca, la de Menorca i la d’Eivissa i Formentera. Les JPDnU són els òrgans on es reuneixen tots els representants sindicals escollits cada quatre anys. Com a norma, es reuneixen trimestralment de manera ordinària, i segons el context i la urgència, de manera extraordinària segons decisió autònoma de cada junta.