Categoria: Acció sindical

Avançam cap a la desburocratització de la tasca docent!

Avui, dijous 22 de febrer de 2024, UOB Ensenyament ha acudit a la reunió informativa sobre desburocratització convocada per la Conselleria d’Educació i Universitats, amb la presència i protagonisme del conseller, Sr. Antoni Vera i del director general de personal docent i centres concertats, Sr. Ismael Alonso; eren presents, també, la resta de càrrecs directius de la conselleria: secretari autonòmic, secretària general, i la resta de directors i directores generals.

Això significa que l’objectiu bàsic del conseller era una escenificació mediàtica. Ara bé, a UOB aprofitam tota oportunitat de treballar pel bé del col·lectiu docent, i hem considerat aquesta convocatòria com una oportunitat més de lluitar pels nostres drets.

La proposta de la conselleria sona, en principi, raonable, tot i que, en aquest primer moment, necessàriament poc concreta. No ens ha agradat, emperò, que el conseller hagi emmarcat aquesta iniciativa al sí d’un pla del Govern de simplificació administrativa del qual no en sabíem res fins avui. UOB entén que la desburocratització ha d’estar necessàriament contextualitzada a la concreció del punt 33 del vigent Acord Marc, que l’actual Govern es va comprometre a respectar i desplegar a inicis de la legislatura.

Dit això, ens ha resultat interessant la idea general, llançada pel conseller Vera, de no tenir por de fer propostes valentes, i de treballar sense prejudicis (més enllà de les òbvies restriccions imposades per la legalitat vigent). S’ha parlat de supressió i simplificació de processos burocràtics, d’eliminació de duplicitats, d’usar la digitalització i la tecnologia al servei de la simplificació dels processos, del cost d’oportunitat que representa l’excés de càrrega burocràtica (cada minut dedicat a burocràcia és un minut que no es dedica a atendre l’alumnat), de la revisió dels currículums perquè el seu desplegament generi manco càrrega burocràtica, de transparència, de la desmotivació per als docents que representa l’excés de burocràcia, i de la necessitat d’arribar a un document marc amb mesures seqüenciades i consensuades. Per tal d’arribar aquí, des del mes de març d’enguany es constituiran comissions tècniques que treballaran al sí de tres meses: la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic, la de concertada, i la de directors.
Aquesta reunió era, doncs, un simple punt de partida. Avui no era el dia de negociar propostes concretes i, de manera congruent amb aquest principi, UOB ha adreçat als responsables polítics de la Conselleria dues peticions genèriques, simples però contundents, dues idees mestres que haurien d’informar i guiar tot el procés:

  1. La burocràcia ha d’estar sempre al servei dels docents, no pot continuar essent un monstre que es retroalimenta a força de generar paperassa que només satisfà el mateix creixement de la burocràcia, però no ajuda en res la tasca docent ni el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  2. La clau del canvi rau en el retorn de la confiança en el personal docent. La nostra feina ha de ser, sobretot, fer classe i avaluar. Molta de la burocràcia actual té l’arrel a l’obsessió de l’Administració per controlar els docents, en comptes de donar per suposat que un mestre o un professor són professionals qualificats i prou responsables com per saber qué i com ensenyar i què i com avaluar sense necessitat de justificar la seva tasca o “defensar les seves notes”. UOB Ensenyament reivindica tornar a fer confiança els professionals de l’educació, sense forçar-los a deixar traça escrita de tot allò que fan o decideixen: ensenyar i avaluar és la nostra tasca, és allò que sabem fer, i exigim que ens ho deixin fer sense justificacions escrites sistemàtiques i no pertinents.

Palma, 22 de febrer de 2024

NO tots els camins duen a l’acreditació digital

Circular 303/2024

En la MSE 20 d’abril de 2023 es va tractar, després de temps de rumors i molts interrogants, el procediment, registre i acreditació de la competència digital docent. Podeu consultar el resum de Mesa.

Tot i que inicialment teníem de termini fins al juliol de 2024 (i previsiblement s’ha endarrerit a juliol de 2025),  hem de recordar que, ara per ara, no és obligatori acreditar-se digitalment, però tampoc sabem si en un futur pot repercutir negativament. No obstant això, i com si el col·lectiu docent no en tingués ja prou, aquesta falta de claredat ha generat encara més confusió i ansietat. 

Suposadament, com queda palès a la Resolució reguladora, els procediments d’acreditació digitals possibles són: 

  • Certificació de la formació 
  • Títols oficials universitaris
  • Superació de la prova específica
  • Avaluació a través de l’observació d’exercici
  • Anàlisi i validació d’evidències.

Deim suposadament perquè, fins al moment, l’acreditació per formació ha sigut l’única opció a l’abast de tot el professorat. Un únic fi més beneficiós per uns i més esclau per altres.

Des de llavors, tot i haver-ho reclamat en més d’una ocasió, no s’han proporcionat detalls d’altres vies d’acreditació, diferents de la primera. UOB Ensenyament advoca perquè aquest, com tot altre procediment, sigui transparent i exigeix explicacions i demana clarificacions sobre el desenvolupament tardà d’aquestes altres vies. No sabem exactament el perquè d’aquesta opacitat; potser assumeixen que els docents disposem d’abundant temps lliure o que estem motivats únicament per motius financers. Això no fa sinó erosionar i desgastar el professorat. A més, ens ensumem que el 2025 no serà el final de recorregut, ja que perquè tingui tirada haurem de continuar batallant fins a obtenir un nivell superior.

Doncs bé, una de les opcions establertes és la superació d’una prova específica, com es detalla a l’annex 5 de la Resolució. No obstant l’anterior, aquesta prova, que hauria de tenir caràcter anual, encara no s’ha convocat, provocant que els docents inverteixin temps en formacions per acreditar-se, quan aquesta qüestió podria haver quedat resolta si la prova s’hagués convocat des d’un inici 

L’acreditació per titulació,  modalitat que permet adquirir els nivells A1 o A2 mitjançant títols oficials que habiliten per a la professió docent, junt amb un document emès per la Universitat corresponent on se certifiqui els indicadors d’assoliment del MRCDD tampoc està, com era d’esperar, disponible. 

Una quarta via és, i segons descriu l’annex 6 de la mateixa Resolució, l’avaluació de l’observació de la tasca docent o l’anàlisi i la validació d’evidències especifica. Aquesta via permet als docents aportar evidències documentades que els permetin donar per assolides determinades àrees de competència i/o sol·licitar l’observació directa de la seva pràctica. Us sorprèn que al web posi que aquest tràmit està en construcció? A nosaltres, no. UOB Ensenyament continuarà evidenciant les ganes que té el sistema de complicar la vida del docent. Però no acaba aquí la cosa: aquesta via té un cop amagat i no disponible per a tothom, ja que, en cas de tenir la sort de ser l'”escollit” (triat ponent en activitats relacionades amb la competència digital, en un mínim de 70 hores) se t’acredita automàticament un C1 o C2. Sabem que ha estat una formació massiva, on molts docents volien obtenir el certificat, però UOB Ensenyament no combrega amb un model que selecciona els ponents d’una formació a dit i que no és de concurrència pública.

Per acabar, els representants d’UOB Ensenyament volem tornar a deixar palesa, per un costat, que es tracta d’una qüestió política i, per l’altre, reiterar la nostra postura: la necessitat d’acreditar automàticament, amb un nivell A1, a  qualsevol docent que hagi exercit la docència durant almenys un mes i hagi avaluat, com a mínim, una avaluació durant l’època de confinament. Hi ha millor evidència tangible de competència digital bàsica (nivell A1) que haver ensenyat i avaluat en circumstàncies tan exigents com el confinament?

Palma, 22 de febrer de 2024

La història es repeteix: el feixisme contra els sindicats

El totalitarisme comença amb l’extermini dels agents socials. Una de les dèries recurrents del partit neonazi VOX és criticar la tasca dels sindicats docents, sindicats que han obtingut els seus representants a través d’unes eleccions lliures i democràtiques. Avui la diputada feixista Manuela Cañadas ha acusat UOB Ensenyament de suplantar la comunitat educativa, de marcar la política lingüística del govern i de ser mereixedora d’una denúncia davant inspecció educativa, fent gala d’una verbositat emètica com poques vegades s’ha vist al Parlament balear.

A la senyora Cañadas no li agrada que els agents socials, tenguin molta o poca representació, siguin contestataris amb el poder, per això el seu partit pretén eliminar-los. VOX té un deler insà pel poder absolut i per la uniformització lingüística, territorial i ideològica, per això li costa tant acceptar la diversitat de llengües i d’ideologies. A VOX, el partit hipòcrita que vol acabar amb les autonomies, però es presenta a les eleccions autonòmiques, no li agrada com UOB Ensenyament desenvolupa la seva tasca, i això és un motiu d’orgull pel sindicat.

A la sessió parlamentària d’avui de matí, Cañadas ha interpel·lat al conseller Vera amb la següent pregunta: Creu que els sindicats docents han de dirigir la política lingüística del govern? [en castellà, evidentment]. El conseller Vera, lluny de donar una resposta digna del seu càrrec, ha embolicat la troca amb paraules vàcues i proclames tèbies, i ha acabat alabant la tasca de VOX i agraint servilment el seu suport parlamentari.

Cada dia que suma Marga Prohens al govern és un dia de vergonya, un dia en què es fa més palesa la presència del totalitarisme a les institucions d’autogovern de les Illes Balears i un dia més a prop de la mort de la llengua catalana.

Per la seva banda, UOB Ensenyament continuarà defensant allò que sempre ha defensat: la llibertat de càtedra enfront el pensament únic promogut per VOX. UOB Ensenyament mantindrà la seva lluita contra vent i marea, a pesar dels intents reaccionaris per suprimir la dissidència. No silenciaran la nostra obstinada ploma.

Podeu veure aquí les declaracions de la diputada de VOX, Manuela Cañadas, sobre UOB Ensenyament

Palma, 20 de febrer 2024

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals? 

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars.  També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació. 

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.  

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent. 

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 €  quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial  i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Argumentari per a la defensa del català de la Xarxa Educativa per la Llengua

Des de Xarxa Educativa per la Llengua, entitat de la qual UOB Ensenyament en forma part, s’ha elaborat un argumentari legal tant per mares i pares com pel col·lectiu docent per reduir l’impacte de les polítiques agressores contra el català amb la finalitat d’oferir-los arguments jurídics, pedagògics i tècnics. Defensar la presència del català a l’escola i rebatre’n els discursos hostils contra el model actual és una necessitat.

Podeu consultar l’argumentari docent aquí

Podeu consultar el document per a les famílies aquí.

Paraules buides per a un projecte inútil

Avui, 8 de febrer de 2024, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha comparegut al Parlament de les Illes Balears per explicar els detalls del pla pilot de segregació lingüística. El senyor Vera ha oferit una vegada més allò que ja té per costum: paraules buides i retòrica inútil.

Les explicacions del conseller han estat lamentables, rònegues i reaccionàries. És lamentable veure com un representant dels ciutadans balears defensa a peu i a cavall un sistema d’apartheid lingüístic ideològicament orquestrat per un partit d’extrema dreta; són rònegues unes explicacions que no detallen com s’adaptaran les infraestructures, plantilles i recursos per a l’execució d’aquest ignominiós pla d’extermini lingüístic; és reaccionari que, davant una llengua que està en perill d’extinció, el conseller es dediqui a atacar-la amb experiments grotescos. Per si no n’hi hagués prou, aquest deliri pútrid ha costat als contribuents 20 milions d’euros per un únic trimestre escolar.

El senyor Vera i la senyora Prohens han claudicat davant un grup parlamentari vesànic que, imbuït d’odi i rancúnia, s’ha dedicat a bescanviar pressupostos i sostres de despesa per atacs letals a la llengua pròpia de les Illes Balears, i que ha forçat l’ampliació de la plantilla d’inspectors educatius amb l’objectiu explícit de controlar, com una GESTAPO matussera, el pensament dels docents.

Que la llengua materna de la presidenta Prohens sigui el català no li hi ha impedit trair-la i vendre-la a canvi de mantenir-se en el poder mentre un conseller llicenciat en filologia catalana s’ha dedicat a perseguir el català sense descans.

UOB Ensenyament insta una vegada més al govern de la senyora Prohens a abandonar aquesta deriva política demencial i promoure, tal com dicta la llei, l’ús i la protecció del català. Així mateix, des d’UOB Ensenyament encoratgem no només a la comunitat educativa, sinó a tota la societat balear, a oposar-se a aquest despropòsit i a defensar la llengua pròpia d’aquestes illes amb determinació i vehemència.

Palma, 8 de febrer de 2024

Pioners del cos únic: mateixa feina, mateix salari!

Circular 301/2024

UOB Ensenyament és un dels dos sindicats docents que poden considerar-se hereus directes del llegat de l’Assemblea de Docents. L’Assemblea de Docents va reivindicar el cos únic, i UOB Ensenyament va fer seva aquesta reivindicació des del seu naixement, que fou ratificada en assemblea.

Així diu un dels nostres documents fundacionals, intitulat Què és UOB Ensenyament:

  • Presa d’acords per via assembleària. No a les cúpules autocràtiques.
  • Alliberats totals i parcials per un temps determinat. No a la perpetuació en el càrrec.
  • Defensa a ultrança de les reivindicacions dels docents organitzats en Assemblea.
  • Representativitat de tots els cossos als òrgans de Govern i reivindicació del cos únic.
  • Defensa d’una educació de qualitat i en català.
  • Bel·ligerància davant les agressions a afiliats i afiliades i al col·lectiu docent en general. Cap agressió sense resposta!
  • Lluita per unes retribucions i condicions laborals dignes i per la llibertat d’expressió i de càtedra.

Des d’aleshores UOB Ensenyament ha repetit la demanda fins al dia d’avui; sense ànim de ser exhaustius, us convidam a llegir les nostres circulars de 19 de gener de 2021 (“Una passa cap al cos únic”), de 22 de gener de 2021, o de 26 de març de 2021, i veureu com, en un breu període de temps, la reivindicació del cos únic és un leitmotiv del discurs i de l’acció sindical d’UOB.

Per tant, només els dos sindicats esmentats (UOB Ensenyament i Alternativa Docent) poden presumir d’una trajectòria històrica consagrada a la consecució del cos únic docent.

UOB celebra que d’altres sindicats de docents s’afegeixin a la lluita. Els donam la benvinguda, però els pregam que recordin el passat i que actuïn amb la prudència i cortesia que hom pot esperar de qualsevol nouvingut a una causa.

Palma, 8 de febrer de 2024

El col·lectiu de jubilats s’adhereix a la iniciativa La llengua no es toca.

UOB Ensenyament agraeix a tots els docents jubilats que s’han adherit a la iniciativa La llengua no es toca. Ara és el moment d’unir forces, lluitar per la nostra llengua i cultura i fer entendre als polítics la importància de comprometre’s amb el català.

Amb aquest petit gest, el col·lectiu de jubilats referma el seu compromís ja manifestat al llarg de la seva trajectòria professional. 

Des d’UOB Ensenyament continuarem promovent i reivindicant actes com aquest per tal de sumar forces contra la segregació lingüística.

En passat, en present i en futur: La llengua no es toca!


Palma, 7 de febrer de 2024.

UOB Ensenyament reivindica la gratificació econòmica de sortides extraescolars, acampades i viatges d’estudi

Avui, 6 de febrer de 2024, s’ha reunit en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació. Es va comptar amb la presència de, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, el senyor Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, el senyor Ismael Alonso; i la directora general de la Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, la senyora Neus Riera. L’ordre del dia era el següent:

  1. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 2024 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants del cos de mestres.
  2. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 224 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants dels cossos de catedràtics i de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques, de professors d’arts plàstiques i disseny, i de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
  3. Proposta d’acord pel qual es modifica l’Acord del Consell de Govern de 17 d’abril de 2015 en relació amb les despeses de personal corresponents al complement de productivitat i a les gratificacions al personal funcionari docent al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret 85/1990.

El primer i segon punts de l’ordre del dia consistien en algunes modificacions en les plantilles orgàniques dels cossos de primària i secundària, respectivament.UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració sobre aquests canvis pocs dies després d’haver publicat les relacions definitives. L’Administració ha manifestat que aquests canvis han estat provocats per tres raons:

  • L’inici del procés d’elaboració de la relació de llocs de treball té un component que no està informatitzat i, per tant, és habitual que hi hagi alguna errada o imprecisió.
  • Totes aquelles jubilacions que s’han notificat des de l’1 de gener i la redacció de l’esborrany, i d’altres d’anteriors que, per qualsevol motiu no s’haguessin inclòs a la resolució de plantilles.
  • El problema de l’homologació del títol de l’Escola de Marina Mercant. UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre aquestes places, que incorporen com a requisit estar en possessió del Títol professional de la Marina Mercant, d’acord amb la normativa d’aplicació: RD 269/2022, de 12 d’abril, i la nova directiva europea. Aquest nou requisit farà que alguns docents, que han estabilitzat per aquestes places, ara no compleixin els requisits i no puguin optar a una destinació definitiva. Quina serà la situació d’aquests docents? L’Administració ha manifestat que aquestes persones podran quedar en expectativa de destinació, podran optar a altres funcions de navegació que no requereixin l’homologació europea, places d’àmbit científico-tècnic, o places de suport a l’àrea de ciències.


Per altra banda, UOB Ensenyament ha mostrat la seva preocupació quant a places que s’han publicat, però que en realitat no formen part de les plantilles orgàniques, sinó que són d’equip directius, fet que farà que alguns docents, pensant que accedeixen a una plaça definitiva, es trobin a curt termini que la seva plaça s’amortitza. Igualment, s’han detectat algunes places que no apareixen a la relació de places de plantilla orgànica i que s’hi haurien d’incloure. L’Administració va prendre nota i va afirmar que revisaria aquests casos i que notificarien els resultats d’aquesta revisió.

El tercer punt de l’ordre del dia feia referència a les despeses de personal corresponent a les gratificacions del personal funcionari docent quant a serveis extraordinaris fora de l’horari habitual per a tasques relacionades amb el menjador escolar, l’elaboració i correcció de proves d’avaluació, la gestió del PAE, tasques administratives extraordinàries, etc. UOB Ensenyament ha demanat que aquests serveis extraordinaris incloguin activitats que comporten un alt grau de responsabilitat per part dels docents i que es duen a terme fora de l’horari ordinari, com ara sortides extraescolars, acampades, viatges d’estudi, entre d’altres. L’Administració va prendre nota d’aquesta petició però no es va comprometre a res.

A més, UOB Ensenyament ha volgut saber amb quin import es cobraran aquestes hores. L’Administració va contestar que, com en el cas de les hores extres que es varen haver de fer durant el procés d’estabilització, aquestes quantitats són les que estan publicades al portal de transparència.

A més, l’Administració va informar que pròximament es convocarà la Mesa sectorial per a negociar el pla de desburocratització de la tasca docent i, amb posterioritat a aquesta, se’n convocarà una altra per tractar el tema de la competència digital dels docents. Així mateix, aviat es convocarà la Mesa d’insularitat a Menorca. Finalment, el conseller va informar que a inicis del mes de març es publicarà el Pla d’Infraestructures educatives.

UOB Ensenyament continuarà lluitant pels drets sociolaborals del col·lectiu docent i no defallirà davant l’immobilisme i el tarannà conservador de la Conselleria.

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024