Etiqueta: Concertada

Croada contra l’escola pública

La voracitat de l’escola concertada no coneix fi. Escola Catòlica demana (encara més) diners a la Conselleria d’Educació (Concertada) i Universitats, com si la dita conselleria en tingués més que l’Església catòlica. En qualsevol cas, el servilisme mostrat pel conseller Antoni Vera davant els representants d’Escola Catòlica mostra que el procés de privatització de la conselleria és ineluctable.

El conseller promet dotacions econòmiques per al sistema concertat com si els diners fossin il·limitats. Escola Catòlica demana equiparar les dotacions econòmiques, així com les condicions del professorat, amb la pública, però no profereix cap petició perquè els llocs de treball s’ocupin a través de llistes de concurrència pública. Els diners que la Conselleria aboca indiscriminadament a l’Escola Catòlica serviran perquè s’extingeixin els arcans mecanismes de contractació de personal docent? La Conselleria controlarà que Escola Catòlica no faci negoci amb temes profans com ara les activitats extraescolars o el servei de menjador? O l’empresa privada Escola Catòlica té llicència per fer negoci amb l’educació alhora que paga els seus treballadors amb diners dels contribuents?

No pareix que totes aquestes preguntes hagin de rebre una resposta per part de l’Administració i UOB Ensenyament encoratja la societat, els ciutadans, a defensar amb fermesa i decisió el sistema educatiu que és de tots, que és el públic.

UOB Ensenyament considera indecent el transvasament de diners públics cap a empreses privades que està executant l’Administració i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a expulsar els mercaders del sistema educatiu així com Crist va expulsar-los del Temple.

Palma, 27 de setembre de 2024







La Conselleria menysté l’FP pública, però potencia la concertada


Des d’UOB Ensenyament hem denunciat el degoteig continu de recursos destinats a l’escola concertada des de l’arribada del nou govern a la Conselleria d’Educació. Inicialment, l’equip de Marga Prohens ja va manifestar les seves intencions modificant la denominació de la Direcció General de Personal docent afegint-li centres concertats. Ara, en tenim una mostra més: un increment substancial de l’oferta de l’FP en els àmbits privat i concertat. Si a això hi afegim el rebuig per part de la nostra comunitat autònoma dels fons destinats al desenvolupament i la consolidació del nou sistema de Formació Professional, l’objectiu, com ja va denunciar UOB Ensenyament al comunicat de premsa Hipocresia amb l’FP: moltes lloances, però la Conselleria rebutja fons per a millorar-la, queda ben palès.

El més alarmant radica en el fet que el finançament dels cicles formatius del sistema privat-concertat suposa un percentatge que supera amb escreix el topall fixat per la Unió Europea. Per consegüent, la diferència existent entre aquest topall i la quantitat concertada sortirà del que s’ha anomenat hipòcritament “fons propis”; és a dir, els diners dels contribuents serviran, una vegada més, per sufragar les despeses d’empreses privades. 

Fins on arribarà la golafreria del sistema concertat? No pareix que les ànsies de la Conselleria d’afavorir les escoles concertades tinguin límit. En qualsevol cas, UOB Ensenyament romandrà vigilant a tots aquests desviaments de fons públics i continuarà denunciant-los davant la connivència i beneplàcit d’altres agents socials enfront d’aquest desmantellament de l’escola pública. 

Per altra banda ,l’Administració s’està prenent la indigna llibertat d’incomplir l’Acord Marc signat el passat 27 de febrer de 2023 refugiant-se en l’excusa de sempre, les limitacions pressupostàries. Així doncs, no hi ha recursos perquè el col·lectiu docent pugui gaudir dins el termini i en la forma escaient de les propostes de millora de les condicions sociolaborals, però sí que hi ha marge per continuar engreixant el sistema educatiu privat i concertat. 
Contra això, UOB Ensenyament continuarà, incansable, la lluita contra el deteriorament de l’escola pública i el menysteniment de les malmeses condicions sociolaborals dels docents de les Illes Balears.

Palma, 24 de setembre de 2024.







Hipocresia amb l’FP: moltes lloances, però la Conselleria rebutja fons per a millorar-la

Aquest inici de curs ha estat marcat per greus mancances i despropòsits, com ara el caos en l’adjudicació dels docents interins o l’abocament de recursos al sistema d’escola concertada. Però l’Administració té una capacitat adnata per perjudicar l’escola pública, i ara haurà engrevit, encara més, la situació a la Formació Professional en rebutjar la participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears a una partida de 130 milions d’euros promoguda per l’estat destinada a crear places i dotar de recursos l’FP.

Tant sobren els diners a la Conselleria d’Educació i Universitats com per repudiar uns ingressos que haurien pogut usar-se per solucionar, o almenys pal·liar, el dèficit de places d’FP de les Illes Balears? O és que els recursos no interessen si no són per atacar la llengua catalana o per beneficiar multinacionals com Microsoft? Algú donarà explicacions de per què s’han rebutjat aquests diners? Bé, el conseller Antoni Vera va afirmar que els centres públics no tenien capacitat per suportar aquest augment de places i va demanar ampliar la concertació, però UOB Ensenyament es referia a una explicació que no sigui un insult a la intel·ligència dels ciutadans de les Illes Balears. El veritable objectiu de la Conselleria, per tant, queda ben palès: desviar tots els recursos possibles cap a la concertada, beneficiant interessos privats en detriment de l’educació pública.

El conseller Vera no només ha mostrat una incompetència alarmant en la gestió i planificació de recursos, sinó que sembla més preocupat per justificar el seu fracàs que per garantir una educació de qualitat per als joves de les Illes Balears. Cada dia que l’educació pública passa sense aquests recursos és una oportunitat perduda; cada dia que la Conselleria continua desatenent les necessitats de l’FP és un pas més cap a la destrucció del que hauria de ser un dels pilars fonamentals de l’educació del futur.

Així les coses, la Conselleria pretén abocar encara més diners a l’escola concertada, tal com va denunciar UOB Ensenyament en un comunicat recent. En aquest cas els damnificats són els alumnes de Formació Professional. UOB Ensenyament insta de nou la Conselleria d’Educació i Universitats a fomentar l’educació pública i a no escudar-se en fal·làcies barroeres per afavorir les escoles (empreses) concertades.

Palma, 13 de setembre de 2024

El concert comença a sortir car mentre l’escola pública s’enfonsa

La Conselleria d’Educació i Universitats, dirigida pel senyor Vera, fa una passa més cap a la inexorable desaparició de l’escola pública i en català a les Illes Balears. Després d’encetar, durant el curs anterior, conflictes totalment innecessaris, com el lingüístic o el de la «lliure» escolarització, ara s’ha dedicat durant els mesos de juliol i agost a abocar una ingent quantitat de recursos públics cap a l’escola concertada. 

Una vegada més, solucionar els problemes de l’escola pública (falta d’infraestructures, plantilles infradotades, millora de les condicions laborals dels docents…) no és una prioritat per a la Conselleria, que engreixa i engreixa un sistema d’empreses que viuen i existeixen gràcies als diners que paguen tots els ciutadans. Es parla sovint d’equiparar les condicions laborals dels docents de la concertada als de la pública —cobrament de tutoria, dotacions d’ATE, etc.—, però no es parla que els processos de selecció per accedir a un lloc de treball haurien de ser de concurrència pública. 

Mentre la Conselleria unta l’escola concertada, continuen sense complir-se molts dels punts de l’Acord Marc que ja s’haurien d’haver resolt el curs anterior i el sistema informàtic de la Conselleria es manté irritantment inoperant, amb places d’interins que s’adjudiquen passada la mitjanit; a més, els escabrosos invents quant a identitat digital i llibertat lingüística segueixen el seu curs. 

UOB Ensenyament demana que els diners dels contribuents s’usin per fomentar l’escola pública i no els negocis d’empreses privades. Aquests recursos s’haurien d’invertir en la millora d’un sistema educatiu públic que a hores d’ara es troba en un estat deplorable.

Palma, 12 de setembre de 2024

UOB reclama amb urgència una llista d’interinitats per a la pública i una altra per a la concertada

Igualtat d'accés pública i concertada

Si les escoles concertades es financien amb doblers públics, seria lògic que hi hagués dues llistes públiques. 

3 d’abril de 2023

Circular 283/2023

«Els centres concertats tenen els seus propis criteris de selecció i no segueixen l’ordre de prelació establert a la convocatòria d’interins de centres públics», aquesta és la frase que resumeix millor una injustícia més que han de suportar els i les interines que treballen per a la Conselleria d’Educació i Formació Professional de les Illes Balears.

L’escola concertada, que va néixer durant el primer Govern de Felipe González l’any 1985 amb la LODE, s’entenia com una figura temporal, és a dir, un model a extingir, per permetre garantir les expectatives quant a escolarització, aprofitant una xarxa que ja existia i funcionava d’escoles privades, racionalitzant les subvencions que es donaven als centres privats a canvi d’adoptar un funcionament públic que fos gratuït i no segregat pel que feia a l’admissió. Res més allunyat del que vivim avui dia:  L’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea amb el percentatge més alt d’escola concertada. Una quarta part de l’alumnat s’escolaritza en centres de titularitat privada que se sostenen en part amb fons públics. Podem comparar amb models educatius que gaudeixen d’un rendiment acadèmic alt, com el finlandès, en el qual el 97% de l’alumnat es troba escolaritzat a la pública.

A Balears l’escola concertada acaba de signar el seu propi Acord Marc. A més a més, té la seva pròpia Mesa Social, que a la pràctica funciona a manera de junta, en la qual no participa la Conselleria d’Educació i sí les patronals, cooperatives i sindicats. En aquest acord les nòmines del professorat dels models públic i concertat s’equiparen, la qual cosa sempre és ben rebuda per a qualsevol que defensi el col·lectiu en general. 

Totes aquestes qüestions fan que de cada vegada, escola pública i concertada s’assemblin més en retribucions; només queda una diferència substancial: una escola pagada amb doblers públics no utilitza les llistes públiques (on els interins esperen que, per puntuació, arribi el seu moment de fer feina) i continua col·locant els seus treballadors «a dit».

UOB ja va denunciar l’any 2021 que molts professors de l’escola concertada havien pogut apuntar-se a les llistes de la pública i reconèixer la seva experiència; això va provocar que treballassin abans que molts companys de la pública que havien fet substitucions ben lluny de casa. Si des de la concertada es pot fer aquest canvi, ens demanam per què no hi ha dues llistes d’interinitats, i obligatòriament des d’aquestes i per ordre de puntuació, s’ha de contractar el professorat.

Atès que, a partir del curs 23-24 ens trobarem amb una interinitat que haurà de ser un màxim d’un 8%, demanam a la Conselleria d’Educació i Formació Professional un nou model en el qual totes les places pagades amb doblers públics hagin de passar per dues llistes en les quals no hi hagi col·locacions arbitràries: una llista d’interinitats d’escola pública i una de concertada, on els companys i companyes puguin triar si volen accedir a un o l’altre model d’escola o a ambdós. Cada una amb la seva baremació, però que permeti les mateixes oportunitats a tots els i les docents. UOB farà aquesta petició a la propera Mesa d’interins.

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

No al mossatge a la concertada. Per un accés just i meritocràtic a l’escola pública.

Circular 242/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament posa de manifest el transvasament de professorat interí de l’escola concertada cap a la pública que s’ha produït des del curs 2018-19 a conseqüència del canvi en el barem de valoració dels mèrits dels docents interins. 

Per entendre com s’ha produït aquest transvasament cal tenir present com s’ordena la llista d’interins d’ençà del curs 2018-2019. Així idò, les primeres posicions de la llista d’interins de qualsevol especialitat les ocupen els i les docents que han estat tutoritzats/des (interins I), és a dir, aquells i aquelles que ja han treballat 30 dies consecutius a un mateix centre escolar públic i han rebut positivament la tutorització. A aquests docents, un cop tutoritzats, se’ls aplica el barem complet (experiència docent a l’Administració educativa, tant pública com privada i privada concertada, formació acadèmica i, activitats de formació permanent). 

A continuació, els segueixen els docents que NO han estat tutoritzats (interins S), i que fins el curs 2017-18 eren ordenats només pels dies treballats a l’ensenyament públic i, en cas d’empat, per nota mitjana d’expedient acadèmic, però que, amb el canvi introduït de fa tres cursos, han passat a ordenar-se, independentment que hagin treballat o no a la pública, també segons la puntuació resultant de l’aplicació del barem complet que, com ja hem apuntat, inclou, entre d’altres, l’experiència docent a centres privats i concertats. 

Aquest canvi en la baremació ha permès que els docents interins no tutoritzats que compten amb experiència a la concertada, puguin especular, especialment a les especialitats més concorregudes, de com quedarien posicionats a la llista d’interins una vegada tutoritzats. D’aquesta manera, molts d’ells esperen el moment idoni per fer el salt de la privada/concertada a la pública per mirar de quedar el més amunt possible en la llista d’interins tutoritzats. Aquesta jugada els permet, fins i tot, mirar d’arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar ja durant les adjudicacions d’estiu del curs següent.

Aquesta situació perjudica de dues maneres diferents als interins que no compten amb experiència a la concertada:

a) Interins no tutoritzats (sense experiència a la concertada): veuen com cada vegada es troben més abaix en la llista de no tutoritzats i per tant més difícil tenen el fet d’aconseguir la seva primera susbstitució que es permeti passar a ser tutoritzats.

b) Interins tutoritzats (sense experiència a la concertada): es veuen obligats a perpetuar el seu èxode docent per les diferents illes o agafar substitucions enfora de casa seva ja que es veuen superats per aquells nous interins tutoritzats que sí que compten amb experiència a l’escola concertada i poden arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar.

Des d’UOB Ensenyament no podem deixar de mostrar-nos contraris a n’aquesta gestió del barem d’interins des del moment que per accedir a l’escola concertada no se segueix cap  sistema d’accés basat en la capacitat, mèrit i publicitat, tot i estar també aquests centres finançats amb fons públics.

Així les coses, d’acord amb la normativa a dia d’avui, el que dona accés a la pública (o almenys ho facilita en el cas de moltes especialitats) és haver treballat a la concertada. No serveix de res tenir molta formació, compta haver passat pel mossatge amb què s’ha convertit l’experiència a la concertada. Ras i curt. 

Aquesta situació s’ha vist incrementada per l’augment de les contractacions de docents en els darrers cursos per mor de l’augment de la població escolar i de la declaració de vulnerabilitat generada per la COVID-19 (especialment durant el curs 2020-2021, abans de la vaccinació dels docents). Per aquest motiu, només ha estat fins el curs actual 2021-2022, quan l’impacte d’aquest greuge comparatiu ha estat més evident. 

El número de tutoritzats així ho reflecteix. Ha de passat de 560 el curs 2017-18 a 829 el curs 2018-19 (primer curs amb el nou sistema de barem d’interins), 575 el curs 2019-20 (segon curs amb el nou barem d’interins, coincidint amb l’inici de la pandèmia) i 1.401 el darrer curs 2020-21 (primer curs amb el professorat sense vacunar i, conseqüentment amb moltes baixes per vulnerabilitat, motiu pel qual es van crear les brigades de substitucions Covid express). 

Des d’UOB ens mostrem contraris a què aquest transvasament massiu faci baixar de posicions als interins de la pública quan aquests han fet l’esforç d’agafar substitucions o vacants lluny de la seva residència habitual i/o han ajornat els seus projectes vitals. Sempre hem defensat l’itinerari meritocràtic públic i així ho seguirem fent.

Per tot això, demanarem que de cara a la propera convocatòria d’interins la Conselleria d’Educació, com a responsable directe d’aquest greuge, estableixi mesures per protegir al professorat de la pública. 

Volem una llista única i transparent, que permeti a tothom treballar alhora a la concertada i a la pública segons els principis de la mèrit, capacitat i publicitat i, fins que això no sigui així, demanem a la Directora General de Personal Docent que es torni a l’anterior sistema en el qual l’experiència a l’escola concertada no comptava entre els interins no tutoritzats i, només comptava una vegada s’havia completat la tutorització.

 PER UN ACCÉS JUST I MERITOCRÀTIC A LA FUNCIÓ PÚBLICA!

Palma, 29 de novembre de 2021