La premsa ha informat d’una nova agressió patida per un docent. Alumnes de l’IES Baltasar Porcel (Andratx) i el CC Ramon Llull haurien creat un compte de Google Classroom on es van difondre imatges i comentaris ofensius i insultants contra un professor. El degoteig és constant. La inseguretat amb què el col·lectiu docent ha de desenvolupar la seva feina és alarmant i hauria de ser una urgència de l’Administració trobar-hi solució.
No ens enganyem: la dignificació del col·lectiu docent és una necessitat, però no és un problema que afecti únicament el sistema educatiu. L’odi, la intolerància, els insults, les faltes de respecte, la violència són elements que fan emmalaltir qualsevol societat democràtica. La joventut sense Déu d’Ödön von Horváth torna a ser aquí. Des d’alguns partits polítics i agents socials reaccionaris s’està fomentat la deshumanització de l’Altre, s’estan eliminant els valors ètics, s’està fomentant la violència, l’antifeminisme, el racisme i l’individualisme insolidari enfront dels valors que han de sustentar qualsevol estat democràtic modern: la solidaritat, el respecte, la diversitat, la inclusió…
UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport al docent afectat, així com al claustre de l’IES Baltasar Porcel. Així mateix, insta totes les Administracions a posar fil a l’agulla per resoldre aquest tema amb accions contundents, exemplaritzants i immediates.
Deia Ludwig Wittgenstein que “els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”. Una llengua és molt més que una eina de comunicació, és una expressió cultural, un símbol, una identitat. Quan una llengua mor, desapareix per sempre una forma d’entendre el món i un patrimoni cultural de valor incalculable.
És evident que la llengua catalana es troba en procés de regressió. Cada dia que passa, el català té menys presència a les institucions públiques, menys presència al carrer, menys presència als negocis i ara, gràcies a les polítiques del Govern de les Illes Balears, també té menys presència a l’escola, últim bastió veritable en la supervivència de la llengua.
Quines accions ha dut a terme el govern fins ara? Instauració d’un Pla de Segregació Lingüística que arracona encara més el català, rebaixa del nivell per adquirir els títols de certificació, exempcions del requisit de català per cobrir llocs de feina, bilingüisme forçat… Quin és l’objectiu que persegueixen totes aquestes accions? Minoritzar el català fins a convertir-lo en una llengua de segona, en una llengua folkloritzada i d’ús exclusivament domèstic.
Pot parèixer que no, perquè el Partit Popular ha millorat en dissimulació, però no estem més bé que a la nefasta època del TIL de l’infame president José Ramón Bauzá. Tal vegada els atacs al català no són tan frontals ni explícits, però són igualment letals. La presidenta Margalida Prohens i el conseller Antoni Vera no assalten les muralles de Troia, però construeixen el cavall amb ànsia i sense descans. En lloc d’encobeir un dels tresors més preuats que té aquesta terra, el persegueixen i el perjudiquen per mantenir un govern cada dia més submís a l’extrema dreta, hereva d’un passat ominós.
No es pot estimar allò que es desconeix. Les escoles de les Illes Balears han estat el refugi de la llengua catalana, el lloc on els infants han après a conèixer-la, a dominar-la, a apreciar-la i, en definitiva, a sentir-la com quelcom propi. Avui en dia, les escoles representen l’únic espai on infants vinguts de tots els racons del món tenen l’oportunitat d’aprendre i usar el català. Privar-los d’això és eliminar la darrera possibilitat que tenen d’estar en contacte amb la llengua de la terra que els ha acollit. On aprendran el català, si les seves famílies no el parlen? On el practicaran, si al carrer cada vegada l’usa menys gent? Quin valor li donaran, si veuen que el govern que se suposa que l’ha de protegir el menysprea contínuament?
El sindicat UOB Ensenyament va néixer contra el TIL, i es manté incòlume en la defensa de la llengua catalana. Per a nosaltres, defensar-lo és més que un principi no negociable: és una necessitat i una urgència. Churchill va prometre als seus que lluitaria fins al final, en tots els àmbits i costés el que costés, contra l’Alemanya nazi. UOB Ensenyament lluitarà fins al final, en tots els àmbits i costi el que costi, contra qualsevol govern que ataqui la llengua catalana.
Que la Conselleria d’Educació i Universitats menysté els seus treballadors no és una novetat. El rònec desenvolupament de l’Acord marc en aquests moments de legislatura n’és prova evident. La deixadesa del senyor Antoni Vera envers el sistema educatiu públic condemna els docents a unes condicions sociolaborals cada vegada més infectes: aules a més de 30 graus, ràtios pels núvols, burocràcia infinita, retribucions insuficients, excés de càrrega laboral, etc.
Per si tot això fos poc, la Conselleria va insultar la intel·ligència dels docents amb la reducció de la jornada setmanal de 37.5 a 35 hores, tal com ja va denunciar UOB Ensenyament. Però no és només que l’Administració intenti per tots els mitjans que la reducció sigui tan poc beneficiosa com sigui possible per als docents, sinó que, a més, la seva supèrbia i desídia perjudica els treballadors. La jornada de 35 hores setmanals va entrar en vigor a partir de l’1 de setembre de 2025. Doncs bé, des de llavors —més de mig any després— la Conselleria no s’ha molestat a actualitzar el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos (gaudi acumulat), que estableix el següent:
Per obtenir el nombre de dies que es poden acumular, s’ha de tenir en compte el nombre de dies efectius de feina des del dia que la persona interessada indiqui en la sol·licitud (no des del dia en que la presentin), fins que l’infant faci dotze mesos o, en el cas de personal docent interí o personal laboral temporal que ocupi una vacant, fins el 31 de juliol. En cas de fer jornada completa, per cada 7’5 dies de feina, correspon un dia de lactància acumulada;
Resulta curiós que cada dia de permís correspongui a 7,5 dies de feina, com si a hores d’ara la jornada dels docents encara fos de 37’5 hores setmanals. No pareix que un canvi com aquest hagi de suposar una feinada, però UOB Ensenyament sospita que a la Conselleria ja li va bé que els seus treballadors facin més dies de feina dels que els pertoquen legalment, així s’estalvien uns diners que poden desviar cap al sistema concertat.
Fins on hem d’aguantar els docents? UOB Ensenyament ha registrat una instància sol·licitant a la Conselleria d’Educació i Universitat l’actualització de la normativa, així com la compensació pertinent a tots aquells treballadors que hagin gaudit d’aquest permís des de l’1 de setembre de 2025. Així mateix, insta els docents que sol·licitin aquest permís a partir d’ara a indicar a les observacions que volen que el càlcul es realitzi d’acord amb la jornada de 35 hores setmanals, no de 37’5 i que, en conseqüència, correspongui un dia de permís per cada 7 dies.
Avui, 17 de març de 2026, les tres Juntes de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de les Illes Balears han convocat manifestacions per clamar a favor d’un sistema educatiu públic de qualitat i contra la privatització i el progressiu empitjorament de les condicions sociolaborals dels docents.
UOB Ensenyament, com a membre de les tres JPDnU, ha assistit a totes les concentracions per sumar forces en les urgents demandes del col·lectiu docent: baixada de ràtios, increments salarials, reducció de les tasques burocràtiques, defensa de la llengua catalana i compliment de l’Acord marc signat el febrer de 2023, entre d’altres.
UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a escoltar els representants de les JPDnU i a respectar i millorar ostensiblement les condicions dels seus treballadors, així com a defensar fèrriament la llengua pròpia d’aquesta terra, el català. Així mateix, UOB Ensenyament encoratja tots els docents a lluitar incansablement en defensa dels seus drets.
Per a VOX, explicar el franquisme és adoctrinar. Exposar les raons per les quals el règim franquista no s’hauria de repetir mai és motiu d’alarma i denúncia. Així ho ha fet a través d’un vídeo on ha acusat els docents del CIFP Pere de Son Gall d’adoctrinar i de convertir els centres educatius en llocs on es fa “propaganda”. Aquest mural tenia per objectiu posar de manifest les mentides del franquisme (per exemple: que Franco va crear la Seguretat Social, entre altres fal·làcies).
Per a VOX, tornar a un món on no hi ha llibertats civils, on la democràcia no existeix, on les dones necessiten el permís dels seus marits o germans per fer qualsevol cosa, on la policia es dedica a apallissar homosexuals, on es condemna gent a mort sense judici, on no existeix la separació de poders, on parlar el català està prohibit, entre altres aberracions, és un món ideal. Segons VOX, això no s’ha de combatre, i els que ho fan, entre ells el centres educatius, són focus d’adoctrinament.
Doncs sí, així és: els docents adoctrinen cada dia per enfortir la democràcia, per evitar que aquest país torni a caure en l’obscurantisme del feixisme i de la dictadura, per evitar que les minories siguin discriminades, per conscienciar els joves de la importància de defensar els seus drets.
UOB Ensenyament encoratja els docents i tota la societat en general a combatre el feixisme en tots els àmbits. A les escoles i instituts s’ha d’explicar la guerra civil i el franquisme, i s’han de defensar els principis democràtics, i això només es pot fer desemmascarant les mentides del feixisme i denunciat les seves pútrides despulles.
Gabriel Le Senne, el president del Parlament, un fatxa de manual, ha denunciat a través de les xarxes socials, davant l’IES Porto Cristo, un mural que visibilitza la diversitat sexual. Segons aquest subjecte, el mural és una mostra d’adoctrinament.
UOB Ensenyament rebutja qualsevol fet que acusi els centres i els docents de fer pràctiques adoctrinadores i en defensa la llibertat de càtedra i l’autonomia, perquè cada vegada que s’ataca un centre o un docent es posa en el punt de mira tot el col·lectiu.
UOB Ensenyament, que fa temps que defensa la dignificació docent, considera que el fet que un no ningú qüestioni l’escola pública és una mostra que VOX i els seus acòlits tenen com a objectiu primordial desempoderar els docents.
Per aquest motiu, UOB Ensenyament encoratja tota la societat a rebutjar els discursos d’odi d’un partit ignorant, la mostra més gran de cultura del qual és tenir nom de diccionari, i a fer una escola pública de qualitat, en català i oberta per a tothom; precisament el model d’escola que tant desagrada a l’extrema dreta espanyola.
UOB Ensenyament insta tot el col·lectiu docent a lluitar contra les polítiques feixistes que VOX vol instaurar en la societat i que afecten greument els docents i l’escola pública. A més, UOB Ensenyament se solidaritza amb les acusacions patides per l’IES Porto Cristo.
Avui, 10 de març de 2026, el feixisme ha obtingut una victòria al Parlament de les Illes Balears. El Partit Popular de les Illes Balears, que va votar a favor de la llei per la memòria democàtica en el passat, s’ha agenollat indignament davant les exigències de VOX per conservar el poder. El govern de la presidenta Margalida Prohens ha cedit a les pressions del feixisme i ha donat l’esquena a totes aquelles víctimes que lluitaren i moriren en defensa de les llibertats civils i la democràcia.
La ignominia i la vergonya s’han apoderat del Parlament de les Illes Balears. Que una institució democràtica es sotmeti al feixisme sempre és una mala notícia, però que a més ho faci per oblidar aquells que defensaren la democràcia és el summum de la infàmia. La indecència del govern balear no coneix limits, i està disposat a vendre qualsevol cosa per mantenir la cadira del Consolat de Mar.
Unió Obrera Balear, com a membre integrant de la Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears, s’ha manifestat davant el Parlament en contra de la derogació de la llei per la memòria democràtica. Per obscur que sigui el panorama polític, per molt d’impuls que tenguin les forces reaccionàries, per molt que el govern balear supuri feixisme, per molts d’exabruptes que esputin els diputats de VOX, el compromís de Unió Obrera Balear contra el feixisme és ferm i inalterable. Unió Obrera Balear fa una crida a tota la societat a combatre el feixisme a tots els àmbits, sense descans i sense por.
Com si visquéssim al Dia de la Marmota, el pressupost del Govern de les Illes Balears poc ha canviat els darrers cursos, sobretot el que pertoca a l’àmbit educatiu. Un any més s’han prorrogat els pressuposts.
Què implica aquesta pròrroga? Doncs que la despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2026, serà d’un total de 1.416,5 milions d’euros, que equivalen a un 4,2% del PIB.
Es mereix la nostra educació un percentatge tan baix? Volem recordar que la despesa total a l’Estat espanyol en educació respecte al producte interior brut (PIB) és del 5% i, per tant, les Illes queden per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7% del PIB. Així, Balears està per sota, tant de la mitjana estatal com de les recomanacions internacionals.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, 1.416,5 milions d’euros, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. A tall d’exemple, a Catalunya la partida destinada a educació durant l’exercici 2025 va ser de 7.500 milions, al País Basc de 3.247,5 milions i a Andalusia de més de 9.000 milions.
Quin és el resultat de tot això? La despesa mitjana per alumne a l’educació no universitària a l’Estat espanyol se situa aproximadament en 6.622 € per alumne i any, segons el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del Ministeri d’Educació. La despesa pública que fan les Illes Balears per alumne basades en dades oficials situen el cost mitjà per alumne al voltant de 5.900 € anuals, versus el País Basc o Navarra que poden superar els 8.000 € o els 9.000 € per alumne.
Idò, mentre a les Illes Balears es destinen a educació 998 € per càpita, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem molt per davall la mitjana de l’Estat i en 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa.
Quina ha estat l’execució del pressupost de 2025? Un altre punt que UOB Ensenyament vol deixar palès és quina va ser l’execució dels pressuposts aprovats l’any 2025. Per molt que la dada exacta d’execució final del pressupost d’educació de 2025 a les Illes Balears encara no és pública, sí que es poden donar estimacions bastant fiables basades en el comportament habitual dels pressuposts autonòmics. Així les coses, dels 1.416,5 milions d’euros pressupostats, 1275 milions d’euros haurien estat executats, cosa que equivaldria tan sols a un 3,7% del PIB.
Quina és la reivindicació de UOB Ensenyament? A les darreres eleccions sindicals de 2022, al programa electoral exigíem assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
Quina és la prioritat de la Conselleria d’Educació?
El conseller Antoni Vera menysprea l’educació pública i s’entrega a l’escola concertada. El passat 5 de març anunciava novament més recursos per tal d’equiparar les condicions de les escoles concertades a les de la pública.
Aquest fet ja queda palès als pressupostos aprovats el juliol de 2025 en els quals l’educació pública augmentava un 8,51% el seu pressupost respecte del 2024 i, en canvi, l’educació concertada augmentava el seu pressupost un 13,37%.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu. Aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
El conseller Vera, mentre tanca centres públics, aposta per una reducció d’hores lectives dels docents de la concertada, dota d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) cada centre concertat, mentre que els centres públics tenen carències de suport, entre altres mesures.
En conseqüència, aquesta pròrroga deixa poca capacitat per introduir canvis a l’escola pública, la dificultat d’impulsar noves polítiques educatives, de programes innovadors o de trobar-nos en un retard en les millores com, entre altres, un pla d’infraestructures real i la reducció de ràtios.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
El passat dijous, dia 5 de març de 2026, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre altres, la directora general de Personal Docent, senyora Joana Maria Cabrer, la directora general de Planificació i Gestió Educatives, senyora Catalina Ginart, el cap de servei, senyor Albert Flores i el cap de servei del Departament Jurídic de la DGPDOCEN, senyor Luís Riera. L’ordre del dia va ser el següent:
Lectura i aprovació d’actes de reunions anteriors.
Aportacions al Projecte de decret pel qual es regula la selecció de personal docent i la provisió de llocs de treballs dels funcionaris docents no universitaris de les Illes Balears. El passat divendres, dia 20 de febrer es va reunir la MSE en format de Mesa Tècnica i l’Administració va explicar a la part social el primer esborrany d’un decret que aglutina tots els procediments administratius de provisió de personal, processos selectius, normativa relativa a la relació de llocs de treball, així com qüestions que afecten la gestió educativa. És un decret que cerca fixar normativa bàsica que es repeteix a les diferents resolucions que regulen els esmentats processos. Des del principi, UOB Ensenyament ha considerat que la gestió d’aquest procés negociador s’ha fet amb presses, quan és un decret molt delicat, atès que, malgrat que sigui un decret de mínims, el que quedi allà establert ja no serà susceptible de ser negociat en el futur, com sí que ho és, any rere any, quan es negocien les diferents resolucions. La Conselleria va tornar a convocar la MSE ahir dijous, dia 5 de març, ja amb la intenció d’aprovar l’esmentat decret. El darrer esborrany, que podeu consultar aquí, conté més de 100 articles i disposicions. A continuació, es llisten les qüestions generals més rellevants per a UOB Ensenyament:
Mobilitat i atribucions de funcions forçoses Inicialment, l’esborrany contemplava la modalitat forçosa tant de trasllats com de comissions de servei i atribució de funcions, entre altres motius, per raons de servei. UOB Ensenyament es va oposar a la inclusió d’aquestes figures al Decret. L’Administració va eliminar la majoria d’aquests moviments forçosos, i ha mantingut, únicament, l’atribució temporal de funcions sempre que s’hagin exhaurit totes les vies de provisió ordinàries, i que aquesta atribució no comporti canvi de centre.
Indemnitzacions per desplaçament places itinerants i compartides UOB Ensenyament va demanar que les places compartides (dins el mateix municipi) tinguin el mateix tractament pel que fa a les retribucions que les itinerants (municipis diferents). La Conselleria no va admetre aquesta esmena, atès que contravé el decret 16/2016, que regula les indemnitzacions per desplaçament.
Criteris de zonificació geogràfica Actualment, pel que fa a provisió de places, Mallorca està dividida en cinc zones i la resta d’illes són zones úniques. UOB Ensenyament ja va fer una nova proposta de zonificació que va presentar a la MSE d’interins.
El decret contempla la Zona Mallorca Oest de la següent manera: Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Estellencs, Esporles, Fornalutx, Marratxí, Palma, Puigpunyent, Santa Maria del Camí, Sóller, Valldemossa.
Proposta de UOB Ensenyament: Zona 1 Àrea Metropolitana (1 municipi): Palma
Zona 3 (11 municipis): Raiguer/Tramuntana: Valldemossa, Deià, Sóller, Fornalutx, Bunyola, Marratxí, Santa Maria, Alaró, Consell, Binissalem, Lloseta. No varen acceptar aquesta esmena
Requisit de català UOB Ensenyament va exigir la inclusió en el Decret de referències al coneixement de la llengua catalana com a requisit d’ingrés en el sistema de selecció del personal funcionari docent de carrera, tal com està contemplat a la LEIB. La Conselleria va acceptar aquesta esmena.
Mèrits a la borsa d’aspirants a funcionaris interins docents Inicialment, en el decret s’obria la possibilitat de valorar preferentment la formació permanent adquirida durant els sis darrers cursos, argumentant que és important que els docents es vagin formant. UOB Ensenyament va assenyalar que això ja s’assoleix amb el reconeixement dels sexennis. Per altra banda, s’obria la possibilitat a ampliar encara més el nínxol de mercat de les empreses privades que es dediquen a lucrar-se amb la formació permanent dels docents, amb la connivència de la Conselleria. L’Administració va acceptar aquesta demanda.
Comissions de serveis ordinàries de caràcter voluntari
Motius personals (25 km) En la proposta inicial, per poder al·legar motius personals, era requisit que el domicili habitual del familiar de primer grau, del menor o de la dona embarassada distàs més de 25 quilòmetres del centre on es va obtenir el darrer lloc de treball per concurs de trasllats. UOB Ensenyament va demanar que es reduís aquesta distància fins als 20 quilòmetres, tal com figurava a la resolució que regulava les comissions de servei del curs 25-26. La Conselleria va acceptar l’esmena.
Terminis Inicialment, el decret establia que, en general, es pogués demanar comissió de serveis després d’un mínim de dos cursos en la primera destinació definitiva, i d’un curs a partir de les següents destinacions definitives. UOB Ensenyament va demanar que fos un curs en tots els casos. La Conselleria va acceptar l’esmena.
Trasllat per raons de salut o de rehabilitació El decret establia que el trasllat per raons de salut o de rehabilitació era aplicable al personal funcionari docent que necessiti un trasllat a una altra destinació per raons de protecció de la salut o de rehabilitació sobrevingudes a la incorporació a la plaça docent que ocupa. UOB Ensenyament va demanar que s’inclogués tant el cònjuge, com els fills a càrrec. La Conselleria va acceptar l’esmena.
Ordre de preferència en les adjudicacions L’article referent a l’Ordre de preferència en les adjudicacions estableix un ordre que contravé l’acord assembleari de UOB Ensenyament, el qual estableix que les comissions de servei per conciliació familiar vagin per davant de les de per raó de servei sense titulació (coordinacions sense titulació). Per aquest motiu, UOB Ensenyament va demanar que s’establís l’esmentat ordre o, en tot cas, que se suprimís del decret i es continuàs establint a les resolucions anuals. La Conselleria no va acceptar l’esmena.
Jornada laboral setmanal i distribució de la jornada del personal docent dels centres educatius
Aplicació de la reducció de la jornada laboral setmanal El Decret establia que la jornada laboral setmanal del personal docent a temps complet és de trenta- cinc hores, que d’aquestes trenta-cinc hores, vint-i-nou hores setmanals són de permanència en el centre, i que la resta d’hores, fins a completar la jornada setmanal establerta, no serà d’obligada permanència al centre, tal com estableix les instruccions d’horaris d’aquest curs 25-26. Com ja va explicar en el seu moment, UOB Ensenyament s’oposà a aquesta estafa. Cal recordar que fins al curs passat la jornada setmanal era de trenta-set hores i mitja de les quals trenta (un 80 % de la jornada) eren de permanència obligatòria al centre i les set hores i mitja restants (un 20 % de la jornada) no eren d’obligada permanència al centre. És a dir, que es va aplicar un 60 % de la reducció al 20 % de les hores que no és obligatori romandre al centre, i el 40 % restant al 80 % de permanència. En termes proporcionals la reducció que seria justa i que exigeix UOB Ensenyament s’estableix en els termes següents: vint-i-vuit hores setmanals de permanència en el centre, i les set hores restants que no siguin d’obligada permanència al centre. En resum:
Permanència
No permanència
Fins al curs 24-25
30 hores setmanals
7,5 hores setmanals
Reducció insultant aplicada per Conselleria
29 hores setmanals
6 hores setmanals
Reducció justa proposada per UOB Ensenyament
28 hores setmanals
7 hores setmanals
UOB Ensenyament va exigir aquesta tabulació o, en tot cas, que s’eliminàs el detall de la jornada laboral setmanal i donar l’oportunitat al conseller a esmenar la mentida que va dir el curs passat quant al fet que es tornaria a negociar la jornada després d’escoltar els raonaments de UOB Ensenyament.
Horari de permanència al centre Inicialment, el decret establia que les hores de dedicació a activitats lectives s’havien de distribuir en un mínim de quatre dies laborals. Finalment, s’han afegit les hores complementàries amb la finalitat que hi hagi la possibilitat que les hores de permanència es puguin concentrar en quatre dies.
Com a reflexió final, UOB Ensenyament va reivindicar que el decret se circumscrivís a la regulació de normativa bàsica i exclogués tot allò que sigui susceptible de la negociació col·lectiva amb la finalitat de no deixar establert en caràcter permanent a un decret tot allò que pugui afectar els drets sociolaborals del col·lectiu docent.
Arribats a aquest punt, es va pactar continuar avui dilluns dia 9 de març per votar aquest punt 2, així com per tractar els punts 4 i 5.
Des del punt de vista de UOB Ensenyament, la manera de tractar aquest decret per part de l’Administració ha estat lesiva pel que fa a la negociació col·lectiva. Per altra banda, l’Administració ha vingut a bé a algunes de les esmenes fetes per UOB Ensenyament. No obstant això, aquestes rectificacions no han suposat cap millora respecte del regulat a les darreres resolucions. Pel que s’ha exposat anteriorment, avui dilluns, dia 9 de març, UOB Ensenyament s’ha oposat al decret i hi ha votat en contra. La votació final ha estat de dos vots a favor, dues abstencions, i un vot, el de UOB Ensenyament, en contra.
L’Administració ha contestat que el curs 2026-27 s’implantarà un pla pilot, que s’ha oferit ja a alguns CEPA de les quatre illes; en termes generals, dels 18 centres d’educació per a persones adultes, n’hi ha uns 10 que s’hi han mostrat interessats. Pel que fa al calendari, serà el mateix que l’escolar, tot i que els centres hi podran fer alguns canvis organitzatius, sempre tenint en compte les restriccions temporals relacionades amb les proves lliures (el curs ha d’acabar una setmana abans de la data d’aquestes proves).
Per altra banda, UOB Ensenyament ha demanat si el càrrec de tutor es reconeix o no a efectes de puntuació i retribució. La Conselleria ha dit que és un tema que han d’estudiar. El resultat d’aquesta demanda és incert. UOB Ensenyament ha demanat també que se suprimeixi l’apartat que fa referència a les exempcions de l’avaluació del mòdul de competència en llengua catalana. Aquesta és una reivindicació que UOB ha fet en incomptables ocasions, atès que s’oposa frontalment a les exempcions de la llengua pròpia de les Illes Balears, que ha de competir amb igualtat de condicions amb la llengua castellana, a la qual no s’aplica cap mena d’exoneració.
Finalment, UOB Ensenyament ha volgut saber com es gestionarà aquest augment d’hores en els centres que duguin a terme aquests cursos pel que fa al professorat que s’hi assignarà. La resposta de la Conselleria ha estat que, per començar hi haurà un augment de places de quota i que s’haurà de veure si es consoliden les places fins a arribar a ser de plantilla.
Pel que fa als criteris de desempat, UOB Ensenyament ha demanat si hi hauria possibilitat d’eliminar d’aquests criteris el factor de l’edat; és a dir, que noes prioritzi l’aspirant de menor edat en la data de finalització del termini d’inscripció a l’hora de desempatar, sinó que es faci un sorteig alfabètic, així com es fa als estudis superiors d’arts plàstiques i disseny.
Per altra banda, i pel que fa a les llistes d’alumnes i reclamacions dels ensenyaments esportius, UOB Ensenyament ha demanat que si hi ha més aspirants que places es faci un redactat similar al d’ensenyaments d’idiomes. Aquest redactat implicaria que s’hagués d’efectuar un sorteig públic per establir l’ordre d’admissió en els termes que determini la Direcció General de Planificació i Gestió Educatives.
Torn obert de paraula.
Implantació del sistema Llull.
UOB Ensenyament ha fet arribar a la Conselleria algunes queixes d’equips directius referides a la implantació del sistema de gestió Llull. Tot i que a hores d’ara l’accés ja està operatiu, els equips directius arrosseguen un retard considerable respecte de les tasques de secretaria, com ara comptabilitat, gestió de partides pressupostàries, facturació, etc.
La Conselleria ha contestat que si els equips directius tenen alguna dificultat concreta relacionada amb aquesta qüestió, els la poden fer arribar per tal de trobar-hi una solució.
Per altra banda, UOB Ensenyament també els ha fet arribar protestes sobre el curs de formació sobre el sistema Llull que han rebut els equips directius i ha demanat si està previst que se’n faci alguna altra o si seria possible obrir un canal directe d’informació i resolució de dubtes quant a l’ús de la nova plataforma.
La Conselleria no ha donat resposta a aquesta demanda.
Transport a les sortides
Finalment, UOB Ensenyament ha volgut fer esment de les dificultats que cada curs els centres i docents tenen a l’hora d’organitzar sortides escolars, tant perquè les empreses de transports veuen els centres escolars com un públic de tercera, com per l’encariment del preu del transport escolar. UOB Ensenyament ha demanat que l’administració cerqui solucions per tal de garantir que tot l’alumnat pugui gaudir de les sortides escolars.
L’Administració ha contestat que els centres ja reben una partida per despeses generals, que, puntualment, pot ser utilitzada per reduir l’impacte d’aquesta despesa en les famílies.
UOB Ensenyament seguirà lluitant i reivindicant perquè, com ha estat al cas de les oposicions a aquest propi Decret, no es menystingui la negociació col·lectiva.
Aquesta legislatura la Conselleria mostra una dèria, que frega l’obsessió, d’equiparar l’escola concertada a la pública. UOB Ensenyament ha denunciat aquest fet en nombroses ocasions. Ahir, dia 5 de març, el conseller de la concertada, Antoni Vera Alemany, anunciava més recursos per tal d’equiparar les condicions de les empreses educatives privades a les de la pública.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu i creu que aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
Entre aquestes mesures proposades hi ha una reducció d’hores lectives dels docents, auxiliars tècnics educatius (ATE) a cada centre, augment del complement de tutoria i increment del nombre de centres d’atenció preferent (CAP). Cal esmentar que a la pública els docents del cos de primària faran més hores lectives que a la concertada, hi haurà centres públics d’atenció preferent que tendran manca d’ATE i de recursos de suport, mentre que els centres concertats sí que en disposaran.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
UOB Ensenyament sap que no farà canviar el rumb d’una Conselleria que no negocia i que té clar que l’objectiu és la promoció d’aquestes empreses privades. Per aquest motiu, UOB Ensenyament insta la Conselleria a treure’s el vel i a canviar el nom de Conselleria d’Educació i Universitats per Conselleria de Concertada i Altres –com l’educació–.
Això no obstant, si a la Conselleria no volen desistir del seu afany d’equiparar la concertada a la pública, UOB Ensenyament els insta a fer alguns canvis que els ajudarien a assolir el seu objectiu: una llista única d’interins a través de la qual es tengui accés als dos models d’escola i que contempli els principis de mèrit, igualtat i capacitat, que els docents interins puguin gaudir dels dies de lliure disposició sense sou i que els docents de la pública puguin disposar de la jubilació parcial.
