Des de UOB Ensenyament no defallirem en la lluita per una educació 100% pública, de qualitat i lliure d’interessos concertats-privats. No permetrem que es jugui amb els recursos de tots ni que es manipuli la informació per justificar la privatització encoberta del sistema educatiu.
La Conselleria ens va assegurar a la MSE que el nou CIFP d’Hoteleria de Ciutadella seria 100% públic i que no hi hauria cap cessió d’espais a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears, contradient l’afirmació feta en roda de premsa pel conseller de Turisme, senyor Josep Aloy, excusant que es tractava d’una errada.
Ara, mentre als despatxos ens diuen una cosa, a la premsa en surt una altra: notícies que apunten a la presència del SOIB i, el més greu, d’una escola privada fent negoci dins instal·lacions públiques. No és una errada, és una estratègia. Ens pretenen prendre el pèl i colar-nos la connivència privada per la porta de darrere, com, malauradament, ha esdevingut habitual en aquesta Conselleria d’Educació i Centres Privats-Concertats.
Ja vam denunciar públicament aquesta maniobra fa mesos, juntament amb la deriva privatitzadora del Govern de la Sra. Prohens, que vol convertir l’educació en “un món concertat” on els diners públics serveixen per afavorir interessos concertats-privats. Primer deriven recursos, després ens diuen que no hi ha alternativa i finalment ens imposen una “col·laboració” que només beneficia a qui vol fer negoci amb els serveis públics. És el mateix patró que hem vist en altres àmbits: afavorir la concertada en detriment de la pública, ofegant-la i fent-la cada cop més dependent d’acords amb el sector privat.
Això no és només una qüestió de recursos, sinó de model educatiu i de justícia social. Un sistema públic ha de garantir igualtat d’oportunitats i accés universal a la formació, sense ingerències privades ni interessos empresarials. La convivència de models públics i privats en un mateix centre no és cap millora ni cap avantatge, sinó una estratègia planificada per afeblir el que és de tots i transformar-lo en un negoci per a uns quants.
UOB Ensenyament exigeix que la Conselleria posi fi públicament a aquest engany immediatament. O el CIFP d’Hoteleria de Ciutadella és públic i exclusivament públic, o és una presa de pèl. Cap concessió, cap cessió, cap complicitat amb qui vol fer negoci amb els recursos de tots. No ens faran callar. L’educació és de tots, l’educació és pública.
Ahir, dilluns 24 de febrer, va tenir lloc l’acte d’homenatge a Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni M. Ques i Antoni Mateu i, per extensió, a la resta de víctimes del franquisme al Mur de la Memòria del cementiri de Palma.
L’emotiu acte va incloure actuacions musicals, lectura de poemes i lectura de manifests per part de diferents personalitats i institucions, entre les quals, per a sorpresa de ningú —i vergonya de tota la societat—, no hi havia l’Ajuntament de Palma ni cap representant del Govern Balear.
La lluita contra el feixisme és una lluita diària i, com no pot ser d’altra manera, Unió Obrera Balear sempre hi és present. A pesar que la pressió social va permetre evitar la indigne derogació de la llei de memòria democràtica de les Illes Balears (ho podeu llegir aquí) les institucions governades pel PP eludeixen la seva responsabilitat i, lluny de complir amb el que diu la llei, arriben a acords de govern amb VOX —partit per qui el cop d’estat va ser una “cruzada de liberación”— corsecant dia rere dia la tan dèbil democràcia.
UOB insta la societat a defensar els drets civils enfront de l’amenaça del feixisme, un feixisme que és més fort cada dia i que torna a amenaçar les democràcies occidentals. Per altra banda, UOB encoratja la societat a recordar aquells que lluitaren per la defensa de la democràcia i la llibertat, molts dels quals foren represaliats, torturats o indignament assassinats.
UOB Ensenyament és un sindicat humil, però no s’atura de créixer gràcies a l’esforç i compromís de les persones que li donen suport i de les que treballen dia a dia per defensar els obrers davant els abusos de l’Administració.
Ahir, aquest creixement es va explicitar amb la inauguració d’una seu a l’illa d’Eivissa. No són pocs els obstacles i dificultats que s’han hagut de superar, però un cop més la determinació i resolució de UOB Ensenyament han donat els seus fruits. Amb la consolidació del sindicat a les Pitiüses, UOB Ensenyament enforteix la defensa del col·lectiu docent i assegura l’atenció personalitzada als treballadors d’aquestes illes.
UOB Ensenyament és un sindicat que només viu de les quotes de l’afiliació, fet que li dona llibertat a l’hora de mantenir els seus principis quan negocia amb l’Administració i li permet defensar únicament els interessos dels treballadors. Aquesta llibertat, però, té un cost: uns recursos econòmics molt limitats que sovint han dificultat l’assoliment d’algunes fites, com l’obertura d’una seu a Eivissa. Però ahir aquesta dificultat —una més— va ser superada.
UOB Ensenyament celebra aquesta fita dins la història del sindicat i agraeix a tots aquells que li donen suport la seva lleialtat i compromís.
La formació permanent és un dels pilars bàsics d’una educació de qualitat. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, ha reclamat a la Conselleria d’Educació i Universitats una formació permanent per al professorat gratuïta, de qualitat i per especialitats.
Per una banda, és necessari que l’Administració reconegui la formació com una estratègia fonamental en el procés de dignificació de la tasca docent, del seu prestigi i de la seva consideració social, de manera que es faciliti l’actualització permanent de les competències professionals i el reconeixement de la complexitat i el mèrit de la tasca educativa.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte el context general en què vivim: una etapa històrica trepidant en la qual els canvis esdevenen molt ràpidament i afecten totes les esferes socials —l’econòmica, la política i la social—. Dins del marc social hi trobam el sistema educatiu, el qual, a vegades, és més lent a l’hora d’assimilar i introduir canvis. Si a això últim hi afegim la falta de consens polític i la necessitat imperiosa que tenen els partits de modificar la llei educativa cada vegada que hi ha un canvi de color polític (a la nostra comunitat o a l’estat), ens trobem amb serioses dificultats per adaptar-nos a la nova realitat. Per tot això, el col·lectiu docent requereix formar-se al llarg de la seva trajectòria professional, per comprendre i adaptar-se a aquest món canviant i, així, poder esdevenir un referent.
Les lleis són clares en aquest sentit: segons l’article 102 de la LOMLOE s’estableix que la formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres. Per altra banda, la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB) també remarca a l’article 144.2. el dret i el deure dels docents a tenir accés a la formació permanent, però a més a més afegeix que el dret s’ha d’exercir preferentment dins l’horari laboral.
Quina és la realitat, però?
És evident que l’Administració es preocupa més aviat poc pel que diu la llei quant a formació permanent. En primer lloc, la partida destinada a Formació Permanent del Professorat dins els pressuposts de 2024 va minvar un 0,11%, quan la resta va augmentar entre un 8% i un 20%. Els pressuposts del 2025, en ser una pròrroga de l’any anterior, teòricament seguiran aquesta tendència. En segon lloc, cal parar esment al fet que tampoc es té en compte la recomanació que fa la LEIB d’exercir el dret a la formació permanent dins l’horari laboral, preferentment. El col·lectiu docent que vol formar-se, sovint ha de recórrer a cursos fora de l’horari laboral, la qual cosa suposa uns esforços extra en l’àmbit de conciliació familiar i laboral.
Trimestralment, la Direcció General de Personal docent promou la formació a distància per al professorat i s’obre el període d’inscripcions a un llistat de cursos que, des de fa un temps segueixen una línia que des de UOB Ensenyament qüestionem. La majoria d’aquests cursos es basen en el benestar del docent, de l’alumnat i de l’ús de les tecnologies emergents. On és, doncs, l’àmplia oferta formativa individualitzada i especialitzada que estableix el Pla Quadriennal 2024-28 i que es marca com a objectiu? Si bé és cert que a principis d’any es van publicar les instruccions de les modalitats formatives incloses al Pla Quadriennal 2024-28 —seminari temàtic, grup de treball en xarxa, grup de treball de zona, trobades pedagògiques entre centres i grups de recerca—, les quals considerem que són una passa més envers la demanda d’UOB Ensenyament de racionalització en l’elaboració de materials i recursos educatius, és indispensable que els CEP assumeixin més responsabilitat quant a organització i desenvolupament.
A més, UOB Ensenyament vol destacar una novetat sense precedents d’aquest curs 2024-25: la inclusió d’un gran nombre de cursos de temàtica religiosa en l’oferta formativa per al professorat sota els auspicis de la figura coordinadora de religió catòlica als CEP. Aquesta formació no té cabuda en un espai destinat a formar el col·lectiu docent de l’ensenyament públic.
Per altra banda, UOB Ensenyament es posiciona en contra de la migració de Google cap a Microsoft —fet que suposaria, evidentment, que els docents s’haguessin de formar en l’ús d’aquestes noves eines i programes—. El cost que això suposa per als contribuents en concepte de llicències no és minso: un bon grapat de milions que s’injectaran a una multinacional. Però encara roman una qüestió: la Conselleria oferirà formació gratuïta i decent perquè els docents puguin formar-se en l’ús d’aquestes eines de Microsoft, o com és habitual, deixarà via lliure a empreses i sindicats-empresa perquè puguin lucrar-se amb l’esforç dels docents encara una mica més?
Un tema a part, però que UOB Ensenyament considera important, és la manera com l’Administració menysprea l’itinerari autoformatiu dels docents a causa de l’ínfima quantitat d’hores que es reconeixen quan un docent presenta tant titulacions universitàries com programes de formació realitzats per universitats o entitats de reconegut prestigi. Les hores reconegudes (100-150 h) en aquesta modalitat de formació no representen la dedicació i l’esforç dels docents que es formen per millorar la seva tasca. La raó és que no es troba dins la línia estratègica del mercadeig?
Què reivindica UOB Ensenyament? a) Exigeix unaformació de qualitat i gratuïta: la manca d’oferta de qualitat de la Conselleria quant a formació permanent deixa el camp obert a empreses —o sindicats-empresa— que fan negoci amb la formació dels docents mercadejant amb cursos de formació. Mentre la Conselleria ofereix una quantitat d’hores de formació ridícula, les empreses es lucren oferint formacions específiques que permeten acreditar un gran nombre d’hores. Així, els docents han de gastar una fortuna per poder tenir punts a la llista d’interins o al concurs de trasllats. UOB Ensenyament ha denunciat aquesta situació repetidament, però la Conselleria continua deixant la formació dels docents en mans d’empreses privades.
b) Ara que el Col·legi de docents és una realitat, l’Administració hauria de fer l’esforç d’escoltar les demandes reals dels docents per impulsar la millora de la qualitat de la formació permanent.
c) UOB Ensenyament considera que no podem deixar en les mans dels directors dels CEP, com a pràctica habitual, una qüestió tan important com és la tria del ponent, que actualment és fruit de decisions purament arbitràries. Per això, anam una passa més enllà i feim èmfasi en el fet que és indispensable establir uns criteris per determinar la tria dels ponents i formadors dels cursos. Rebutjam també que s’ofereixin formacions basades en pseudociència, sense evidències científiques. Si volem que la formació permanent del professorat esdevingui un element decisiu per donar resposta als nous reptes educatius plantejats per la societat actual, la tria dels ponents i formadors ha de ser rigorosa i tenir en compte criteris objectius més enllà d’unes bones pràctiques i referències prèvies.
d) UOB Ensenyament demana la retirada de qualsevol curs formatiu d’índole religiosa, ja que resulta incompatible amb el principi d’aconfessionalitat i laïcitat que ha de regir l’escola pública.
e) Posar fi a la improvisació per part de la Conselleria que, amb una excusa barroera sobre protecció de dades, pretén migrar tot el sistema a l’aplicatiu de Microsoft, amb la consegüent càrrega que suposarà —una altra vegada— per als docents l’aprenentatge i formació per ser aptes en l’ús d’aquestes noves eines, tal com va denunciarUOB Ensenyament. Per això, instam l’Administració a dissenyar i implantar un programari lliure.
f) UOB Ensenyament insta els CEP a dur la iniciativa de les noves modalitats formatives i que no tot aquest pes recaigui sobre la figura dels docents que hi volen participar. Segons la Resolució, en quatre de les cinc modalitats formatives, els CEP, bàsicament, han de realitzar la revisió de les sol·licituds i un suport i acompanyament simbòlic en el desenvolupament de les activitats.
g) UOB Ensenyament exigeix que es reconeguin la totalitat de les hores cursades mitjançant l’itinerari autoformatiu.
En conclusió, la formació permanent del professorat és cabdal, i per això, hauria de ser un puntal bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada. A més la realitat social canviant i els moments tan complexos que vivim, obliguen les institucions públiques a abordar la capacitació docent de tal manera que garanteixi l’atenció educativa a l’alumnat.
El curs passat, UOB Ensenyament va destapar una irregularitat en la configuració de la plantilla orgànica docent de les Illes Balears: la creació de places “fantasma”. Aquesta situació, denunciada reiteradament per UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial d’Educació (aquí i aquí, entre d’altres), ha posat en evidència un ‘error’ de la Conselleria que ara amenaça l’estabilitat laboral de certs docents.
Segons la Conselleria, l’origen del problema rau en una errònia classificació de places durant el curs 2022-23 i a una necessitat de places de tot el curs escolar pel curs següent. Diversos centres, arran de les instruccions donades per la Conselleria d’Educació i Universitats, van assignar incorrectament com a vacants (‘V’) les places ocupades per membres d’equips directius, en comptes de considerar-les substitucions. Això, sumat a la necessitat de seure a tots els que van superar un procediment selectiu el 2022 o 2023 a una plaça provisional pel curs 2023-24 (concurs de mèrits, concurs oposició ordinari i concurs-oposició extraordinari), va provocar que aquestes places es consolidassin com a orgàniques, generant un efecte en cadena amb repercussions en els pròxims cursos.
Quants docents es veuran afectats per aquesta casuística?
A la Resolució de plantilles orgàniques i relació de llocs de feina vacants publicada el passat 18 de gener, apareixen un total de 155 places que superen la plantilla orgànica pel curs 2025-26. Tot i que aquests números, de primeres, ens fan aixecar les orelles, s’han de tenir en compte una sèrie de variables en aquesta equació:
Les places a amortitzar són 225, de les quals 103 corresponen a la casuística exposada. La resta són per causes diferents de l’exposada.
D’aquestes 103 places, de tots els cossos, una part es compensen amb la taxa de reposició, que inclou, entre d’altres, les jubilacions.
Una altra part, resulta restituïda per les 340 places de nova creació. A determinats centres, el ventall d’especialitats és poc ampli, el que fa que els equips directius sempre estiguin ocupats per les mateixes especialitats.
El resultat de l’equació, és que el nombre de docents afectats serà menor a la xifra donada inicialment (l’Administració no ens ha facilitat aquesta informació) però, això no obstant, UOB Ensenyament, no accepta cap desplaçament per aquest motiu.
Llavors, quines són les conseqüències reals per al professorat afectat?
🔹 Si el centre disposa de prou hores per a la seva especialitat, el docent podrà continuar-hi. Però en el moment en què aquestes hores disminueixin, serà desplaçat per manca d’horari. Després de tres cursos consecutius en aquesta situació, haurà de concursar obligatòriament per obtenir una nova destinació.
🔹 Si el centre no té les 12 hores lectives necessàries, el docent serà desplaçat ja el curs 2025-26 i haurà de participar en les adjudicacions provisionals d’estiu. Si aquesta situació es perllonga durant tres cursos, serà forçat a concursar a la seva illa i, opcionalment, a altres illes.
Quin és el docent afectat per la pèrdua temporal o definitiva de la destinació actual?
Per determinar quin/a docent es veu afectat per la pèrdua temporal o definitiva de la destinació actual (en cas que cap d’ells opti voluntàriament pel cessament), s’apliquen els criteris establerts pel RD1364/2010. Aquests criteris van ser modificats (petició feta per UOB Ensenyament en el tràmit d’audiència pública) amb la publicació de l’article únic del Reial decret 677/2024, de 16 de juliol. Els criteris a seguir són els següents:
a) Menor antiguitat ininterrompuda, amb destinació definitiva, al centre. b) Menor temps de serveis efectius com a personal funcionari de carrera. c) Any més recent d’ingrés al cos. d) Menor puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar al cos.
UOB Ensenyament vol deixar palès, de nou, els danys col·laterals d’un procediment d’estabilització mal planificat que perjudica tant els docents com la qualitat educativa. Lamentam la manca de transparència i criteris justos en el procés, que ha generat incertesa i greuges comparatius. Per això, ens preguntam fins quan s’hauran d’assumir les conseqüències d’una gestió deficient que ha afectat la continuïtat i estabilitat dels treballadors.
UOB Ensenyament denuncia, una vegada més, que els docents pagam les conseqüències d’un procediment d’estabilització planificat matusserament, que ha generat incertesa i angoixa en els treballadors i divisió del col·lectiu. En aquesta ocasió, la configuració de la plantilla orgànica docent del present curs posa de manifest la creació de places “fantasma”, una situació que la Conselleria d’Educació atribueix a una classificació incorrecta de places durant el curs 2022-23 i a la necessitat d’assignar provisionalment, el curs passat, docents que van superar processos selectius el 2022 i 2023. Com a resultat, es van crear més places orgàniques del previst, fet que va provocar un efecte en cadena que ara amenaça l’estabilitat laboral de determinats docents.
Segons la Resolució de plantilles orgàniques, 103 de les 225 places a amortitzar estan directament relacionades amb aquesta problemàtica. Tot i això, el nombre de docents afectats es redueix després de compensar-ho amb la taxa de reposició i la creació de noves places. Els afectats podrien ser desplaçats si el seu centre no disposa de les hores lectives necessàries i, si aquesta situació es manté durant tres cursos, haurien de concursar per una nova destinació.
Aquest cas posa en evidència, un cop més, la manca de previsió i transparència en la gestió del sistema educatiu públic. UOB Ensenyamentlamenta que les conseqüències recaiguin sempre sobre els docents i que generin greuges comparatius, inestabilitat i precarietat laboral. La improvisació general de l’Administració i el caos i desordre que això comporta repercuteix negativament en el funcionament del sistema educatiu i en el benestar dels treballadors. UOB Ensenyament ha criticat durament aquest procediment des de l’inici; ara ens demanam: fins quan en pagarem les conseqüències?
UOB Ensenyament, com a sindicat compromès amb els valors democràtics i els drets civils, ha decidit suspendre l’activitat del seu compte de la xarxa social X. Aquesta decisió ve motivada no només arran de les manifestacions d’ideologia nazi del seu propietari, Elon Musk, sinó del suport explícit que el mateix Musk ha donat a diversos partits d’extrema dreta, entre els quals es troben l’AfD (Alternative für Deutschland) o Reform UK.
Com ja ha denunciat en diversos comunicats, UOB Ensenyament considera l’extrema dreta un càncer que metastatitza les institucions democràtiques fins a anorrear-les i que, emparant-se en discursos fal·laciosos sobre “llibertat individual”, simplement anhela la uniformització i l’aniquilació d’aquell que és o pensa diferent. UOB Ensenyament vol informar els seus seguidors de X que contactin amb el sindicat si estan interessats a rebre la informació sindical per un altre canal (correu electrònic, whatsapp o altres xarxes socials).
UOB Ensenyament encoratja la societat a oposar-se als feixistes camuflats de gurús tecnològics i a combatre el reaccionarisme a tots els àmbits. UOB Ensenyament no descansarà en aquesta noble empresa. No hi ha drets sense lluita.
Davant les recents informacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cas d’un docent jutjat per assetjament a un menor, des del sindicat UOB Ensenyament volem manifestar la nostra preocupació per la manera en què s’està gestionant i difonent una situació tan delicada com aquesta.
Des d’UOB Ensenyament no volem, ni fer-s’hi prop, valorar els fets concrets objecte d’investigació, però sí que denunciam amb fermesa la instrumentalització mediàtica d’aquest cas i la falta de rigor i responsabilitat amb què s’està gestionant en l’esfera pública. L’exposició d’un docent als mitjans de comunicació no només vulnera els drets fonamentals a la intimitat i a la integritat, sinó que també atempta contra la seva dignitat professional, generant un precedent perillós per a tot el col·lectiu docent.
Ens alarma que s’hagi vulnerat el deure de sigil amb la difusió d’informacions inexactes que només es coneixien dins la Junta i la Conselleria d’Educació, així com dades recollides en l’informe que no haurien d’haver transcendit públicament. Així mateix, s’ha fet pública informació sobre la convocatòria de la Paritària que únicament havia rebut la Direcció General i que encara no havia estat traslladada als sindicats. Aquestes filtracions suposen una ingerència inadmissible en el procés i contribueixen a una exposició mediàtica desmesurada, afectant greument la imparcialitat i el dret a un tractament just de totes les parts implicades.
Reivindicam el dret de tots els docents a ser tractats amb respecte i justícia, independentment de les circumstàncies. La gestió d’aquests casos ha de seguir els procediments establerts, garantint la confidencialitat i evitant judicis paral·lels que perjudiquen tant la persona afectada com la pròpia imatge del sistema educatiu. La professionalitat i el rigor han de guiar qualsevol actuació en aquest tipus de situacions.
Finalment, feim una crida a les autoritats educatives, als mitjans de comunicació i qualsevol persona i entitat implicada perquè actuïn amb la màxima responsabilitat i prudència, evitant filtracions innecessàries i assegurant que el debat públic sobre aquestes qüestions es fa amb el respecte degut als drets fonamentals de totes les persones implicades.
L’any 2025 comença amb notícies poc agradoses per a l’educació pública. Enguany no hi ha nous pressupostos generals autonòmics, tampoc sabem si els substancials increments promesos per l’Administració (63 milions d’euros més per a Educació) seran una realitat. Així i tot, el pressupost arribarà als 7.469,1milions. La xifra representa un augment de 148,4milions d’euros(+2%) en comparació a l’aprovada l’any anterior.
La despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2025 serà d’un total de 1416,5milions d’euros de comptes propis i 14,75 milions d’euros del fons d’insularitat. Tal com apunta Antoni Vera, això representa un 4,7% més que l’exercici anterior. No obstant això, creiem que aquesta inversió és insuficient per continuar avançant i apostar per una educació de qualitat i accessible per a tots.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. Per exemple a Catalunya la partida destinada a educació per a l’exercici 2025 és de 7.500 milions, al País Basc és de 3.247,5 milions i a la Comunitat d’Andalusia s’hi consignen més de 9.000 milions. Quin és el resultat de tot això? Idò, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc hiconsigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4%, i queda per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7%.
Per tant, des de UOB Ensenyament consideram que la pròrroga dels pressupostos per a l’any 2025 tindrà conseqüències lesives sobre diversos aspectes de l’educació pública:
En primer lloc, la preocupació recau sobre les infraestructures previstes per als pròxims anys. El govern liderat per la presidenta Marga Prohens ha anunciat un ambiciós Pla d’Infraestructures Educatives que inclou la construcció de 77 nous centres educatius, 60 ampliacions i 158 reformes. Aquest projecte, valorat en 600 milions d’euros, pretén millorar les infraestructures educatives.
Des de UOB Ensenyament ens demanam què passara si no s’aproven uns nous pressuposts, com es podrà finançar aquest pla tan afamat? Recordem que el pressupost d’Infraestructures per a aquest 2024 va ser de 42 milions d’euros, mentre que l’ambiciós pla del conseller Vera implica una despesa de 150 milions en els pròxims tres anys.
O és que la nostra Conselleria ven fum i l’alumnat de la pública continuarà en barracons, els centres educatius públics continuaran patint mancances en les seves infraestructures, i amb les aules superpoblades? El que tenim clar és que és una declaració d’intencions, i caldrà veure com es concreta.
I sense noves infraestructures, serà la ràtio docent/alumne la gota que ens farà vessar? Aquest tema és un mal de cap que patim els docents de les Illes Balears des de fa molts anys, atès que ens trobam en el dia a dia unes aules saturades per sobre la ràtio i la matrícula viva i una manca de nous centres educatius. Però com afecta això a la realitat dels centres? Malauradament, el que això provoca és que l’atenció personalitzada es vagi difuminant a poc a poc. Així, no només serà impossible millorar els resultats acadèmics, sinó tot el contrari.
Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears de l’any 2024, el nombre mitjà d’alumnes per unitat/grup a primària és de 21,3, xifra superior a l’estatal (que és de 20,9 alumnes per unitat/grup). Una tendència similar apareix a les dades de l’ESO: 24,3 alumnes per unitat/ grup enfront dels 24,5 per unitat/grup a l’àmbit estatal. Segons aquestes dades, tot fa pensar en una situació enquistada i difícil de revertir per part de l’administració.
Amb tot això, UOB Ensenyament demana que es faci complir l’article 13 de l’Acord Marc referent a aquest punt.
D’altra banda, la pròrroga pressupostària per a aquest exercici pot suposar ajornar la urgent negociació de l’article 26 de l’Acord Marc segons el qual s’han d’implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral.
Actualment, les i els docents sofrim una sobrecàrrega de treball que perjudica greument la nostra salut, amb un excés de feina continuat que comporta apaties, esgotament i ansietat o depressió al professorat. Cada vegada més ens trobem amb la síndrome del Burnout entre el nostre col·lectiu, 2 de cada 5 docents afirma viure la seva feina amb cert distanciament i indiferència, el 47% dels docents es manté en una posició neutral davant la possibilitat d’abandonar la docència, lluny del 78% que s’hi mostrava contrari ara fa quinze anys.
Què comportaria aquesta rebaixa en la jornada laboral? A priori, la reducció de les hores de docència directa del professorat i la contractació de més personal docent. Una utopia… perquè de moment l’increment de la despesa en personal docent públic, uns 52 milions d’euros, només basta per cobrir salaris i pagar els complements de difícil i molt difícil cobertura. Uns complements ideats per la Conselleria d’Educació amb la finalitat de solucionar la precarietat que assola la professió docent avui en dia a les nostres illes, però que, tanmateix, no arribarà a tothom.
Per tant, des de UOB Ensenyament exigim que s’assoleixi, com a mínim, una inversió del 5% del PIB als pròxims pressuposts destinats a enfortir l’educació pública, millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores i treballadors fins a revertir la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers quinze anys, que implica l’increment, per exemple, del complement de residència.
D’altra banda, la pròrroga dels pressuposts continuen reservant els 20 milions d’euros per al fracassat Pla Pilot de Segregació Lingüística. Donat que ja és vox populi que només tudaran un milió d’euros en un projecte que no millora en res l’aprenentatge de l’alumnat, des de UOB Ensenyament instam l’Administració a no malgastar més els doblers en polítiques que han fracassat sempre que ha governat el PP a les Illes Balears i que inverteixi amb seny aquests 20 milions d’euros. Aquesta partida es pot destinar, per exemple, a la desapareguda partida pressupostària (desapareguda en els darrers pressupostos generals) per a la promoció i normalització de la llengua catalana, que bona falta fa, o al retorn del Servei d’Ensenyament del Català (també desaparegut fa anys).
Un altre punt calent per a l’administració és la inversió en Formació Professional. El curs 2024-25, l’FP estrena una nova regulació que pretén dignificar i millorar qualitativament aquesta branca d’estudis postobligatoris. En canvi, fa anys que pateix fam als pressupostos educatius.
El 2024 només s’ha gastat aproximadament una quarta part del pressupost destinat a l’FP i, per a l’any 2025, encara es preveia una retallada de 7 milions d’euros del pressupost actual.
Però no només és que la despesa sigui mínima, sinó que, a més, el conseller d’educació es va permetre el luxe de rebutjar més de 130 milions d’euros que el Govern espanyol oferia per a la creació de places i la dotació de recursos a l’FP, com ja denuncià UOB Ensenyament en un comunicat.
Per a quan una Conselleria valenta que inverteixi amb seny on és necessari? Una educació de qualitat exigeix d’una inversió econòmica adient: en infraestructures i instal·lacions de qualitat que s’adaptin als ensenyaments d’FP, en la dignificació econòmica i laboral de la professió docent, en recursos materials per a l’ensenyament, en la renovació i manteniment d’instal·lacions, tallers i material i en l’actualització del professorat, entre d’altres.
O és que l’educació pública ha d’ofegar-se mentre selipermet al conseller dir que no construirà places públiques allà on n’hi hagi de concertades…? Perquè tot i que no n’hi hagi de concertades, ja les crearan, com ha succeït amb els concerts de l’FP i dels batxillerats, per exemple.
El govern s’entrega a l’escola concertada.
Des de UOB Ensenyament no podem més que retreure a la Conselleria d’Educació, sense importar quin color polític l’estigui ocupant, el fet de destinar una “ingent quantitat” de recursos públics a l’escola concertada. En els últims deu anys el pressupost d’aquesta s’ha vist augmentat pels diversos governs de les Illes, per exemple, amb el molt “honorable” president Bauzá, que va atacar sense pietat tots els serveis públics, entre ells l’educació, i va fer créixer la partida pressupostària de la concertada en un 12%. A partir del 2015, amb el govern socialista d’Armengol, aquest es va engreixar en un percentatge inferior que a la pública, però va continuar creixent (uns 3 milions d’euros més respecte del 2014). Finalment, amb el govern de Prohens, l’any 2024 el pressupost de la concertada ha estat el més alt dels darrers deu anys, exactament estem parlant de 202.023.765 €, que suposa respecte a l’any 2023 una pujada de 5 milions d’euros més.
Però, a més a més, en els darrers anys, el pressupost de l’escola concertada s’ha vist engreixat pels diferents increments dels mòduls econòmics aprovats per Acord de Govern una vegada iniciat l’any fiscal. Sí, les condicions laborals dels docents d’ambdues escoles s’haurien d’equiparar, així com ho haurien de fer els requisits d’accés a la docència, però el súmmum ha estat el 2024. Durant aquest any, el Consell Govern ha dictat fins a deu Acords que autoritzen la modificació de l’Annex 21 (mòduls econòmics de l’escola concertada) per incrementar conceptes de despesa o introduir-ne de nous. En conseqüència, UOB Ensenyamentha reclamat diverses vegades que es destinin els recursos a fomentar l’escola pública i no “als negocis d’empreses privades”.
En conclusió, el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2025 continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La manca de finançament és una limitació clara en les polítiques d’equitat. Per situar les Illes Balears en la mitjana europea, cal passar a invertir del 4% del PIB en educació a invertir-hi el 7% del PIB (Recomanació Comissió Europea). La manca d’inversió es tradueix en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament de les treballadores i treballadors amb un excés de feina continuat, entre d’altres. Per tant, cal augmentar els pressupostos, però atenció… Més recursos no és automàticament garantia de resultats si no estan ben invertits!
Ahir, dilluns 3 de febrer de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament Albert J.Flores Clemente i el cap de servei d’adjudicació i contractació docent Concepció Ferrer Puigrós. Per altra banda, el conseller Antoni Vera va dignar-se a comparèixer deu minuts, molt menys del que dedica a fer declaracions als mitjans. L’ordre del dia de la reunió era el següent:
Com a novetat, ha tornat el procés d’adjudicació de destinacions provisionals a l’estiu, el que s’anomenava “tràmit d’estiu”. UOB Ensenyament valora positivament aquesta reculada de l’Administració, atès el caos absolut que hi va haver el setembre passat amb les adjudicacions, tal com UOB Ensenyament va denunciar en un comunicat.
UOB Ensenyament, després de consultar-ho amb la seva afiliació, ha defensat que els docents que han superat sense plaça un procés d’oposicions se situïn dalt de tot de la llista d’aspirants interins. Malgrat que no s’ha aconseguit aquesta reivindicació, sí que s’ha obtingut una millora per aquest col·lectiu: superar un procés selectiu no tendrà topall pel que fa a puntuació i baremarà de manera particular. Per tant, per cada procés selectiu superat sense plaça, s’obtindrà una puntuació de 15 punts.
Relacionat amb les substitucions de tot l’any i, a pesar de la insistència d’UOB Ensenyament, el fet que els interins puguin cobrar tot l’estiu i recuperar drets perduts s’haurà de tractar en una propera MSE, que correspon a les adjudicacions.
Actualment, es pot renunciar de manera justificada dues vegades per causes diferents quan t’adjudiquen una plaça. UOB Ensenyament, a través de diverses demandes, ha aconseguit que aquest nombre passi a tres i, d’aquesta manera, facilitar la conciliació dels docents interins.
A l’anterior resolució d’interins no es permetia renunciar per cap causa al tràmit urgent de substitucions. UOB Ensenyament ha aconseguit que a la resolució de curs 2025-26 es pugui renunciar de manera justificada per embaràs, malaltia greu i estar, un dels progenitors, dins les setze primeres setmanes posteriors a la data de part.UOB Ensenyament continua la seva lluita per una millor conciliació dels docents.
Pel que fa al català, la demanda històrica d’UOB Ensenyament d’igualar la titulació de C2, independentment de l’organisme que la certifiqui, no ha estat acceptada. UOB Ensenyament lamenta aquesta decisió i continuarà amb la seva lluita per equiparar aquestes titulacions.
UOB Ensenyament ha pressionat a la Conselleria perquè inclogui dins la nova resolució que els coordinadors de cicle dels CEIP puntuïn per aquest càrrec i, per tant, l’hagin de tenir reconegut dins el seu portal del personal. UOB Ensenyament considera que, si finalment s’inclou, ha de tenir una retribució econòmica igualment que ho fa el cap de departament de secundària; una demanda que ja vam exposar a la MSE d’interins del curs passat. La Conselleria va respondre que intentarà que això sigui una realitat per a aquesta resolució. UOB Ensenyament espera que la Conselleria faci la seva feina i no quedi tot en paraules buides.
Quan es va posar a damunt la taula l’Annex IV, el que regula les titulacions que capaciten per impartir especialitats o funcions docents com a funcionari interí, l’Administració va exposar que s’introduiran noves titulacions d’acord amb el que s’estableix als àmbits de coneixement de cada pla d’estudis. Per tant, hi haurà titulacions que augmentaran les funcions que poden impartir. En cap cas, un docent interí perdrà les funcions que té validades dins el seu portal del personal.
UOB Ensenyament va carregar durament contra les maneres de fer la revisió d’aquest document, ja que no hi va haver temps material per revisar la proposta feta per l’Administració. Repetides vegades, UOB Ensenyament s’ha oferit per fer feina conjunta amb sindicats i tècnics i no ha obtingut cap resposta.
UOB Ensenyament ha demanat per enèsima vegada una revisió exhaustiva que inclogui també la revisió de titulacions antigues. El conseller Antoni Vera va aprofitar els seus deu minuts estel·lars per afirmar que, si no s’arribava a un acord, aquest annex no aniria endavant. Però finalment l’Annex IV només va tenir l’oposició frontal de UOB Ensenyament.
Gràcies a la insistència d’UOB Ensenyament, es crearà una comissió de seguiment d’aquest Annex per revisar possibles incongruències, atemptat contra el principi d’especialitat i per garantir la qualitat educativa.
En tot cas, l’Administració fa les coses amb presses i de qualsevol manera, i atès que no s’han contemplat les principals reivindicacions de UOB Ensenyament, aquesta va emetre un vot contrari a la resolució.
Després de sis hores de reunió, l’Administració pretenia ajornar de nou el torn obert de paraula. UOB Ensenyament es va queixar enèrgicament i va denunciar que a la darrera MSE (29 de gener de 2025) ja s’havia ajornat, i que això constituïa una mala praxi, gens inusual en aquesta administració, tal com UOB Ensenyament ha denunciat anteriorment. Així, UOB Ensenyament va demanar la creació del cos únic, la convocatòria de la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc (específicament per tractar el pla de simplificació burocràtica i el d’igualtat i conciliació familiar, que ja haurien d’estar en vigor). Desgraciadament, i com és habitual, l’Administració es va limitar a prendre nota d’aquestes demandes i a dir que ho “estudiaran”.
