Etiqueta: Religió

UOB Ensenyament no defalleix en la lluita contra el Pla de Segregació Lingüística



Avui, 9 d’abril de 2025, representants dels agents socials s’han manifestat davant la Conselleria d’Educació i Universitats per mostrar el seu rebuig al Pla de Segregació Lingüística. A pesar de les pobres explicacions oferides pel senyor conseller, Antoni Vera, i els seus fatus intents de justificació en afirmar que la conselleria no segrega per motius lingüístics, UOB Ensenyament no cessa en la defensa a ultrança de la llengua catalana. UOB Ensenyament lluitarà a la Mesa Sectorial, lluitarà al costat d’aquells que defensin el català, lluitarà al carrer i lluitarà on faci falta.

Palma, 9 d’abril de 2025

L’esperit de Goebbels es manifesta al Parlament de les Illes Balears

Ahir, dia 3 d’abril de 2025, es va reunir la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de les Illes Balears per deliberar, entre d’altres, una proposició no de llei (núm. 5053/25, presentada pel Grup Parlamentari Socialista), relativa a recuperar hores lectives de valors cívics i ètics. 

No pareix raonable que algú pugui oposar-se a un hipotètic retorn de les hores que fa poc es varen llevar a l’àrea d’educació en valors cívics i ètics, tradicionalment maltractada en favor d’altres disciplines i, tal com va denunciar UOB Ensenyament, una vegada més menystinguda per l’Administració.

Doncs bé, la diputada de VOX Manuela Cañadas, lluny de debatre amb arguments i raonaments que serien d’esperar en una representant pública, va vagar per carrerades ofegoses repletes de deliris, feixisme i paranoia, alhora que esputava manques de respecte envers els docents que imparteixen aquesta matèria. La senyora Cañadas, en un discurs que hauria enorgullit José María Pemán, afirmà: bajo el disfraz de las palabras bonitas: valores, civismo, ética, digitalización… pero si algo hemos aprendido estos años es que cuando la izquierda habla de valores, lo que quiere decir es adoctrinamiento, cuando habla de ética quiere decir control de pensamiento; y ya cuando habla de civismo habla de imponer su modelo de sociedad y arrinconar a aquellos que no se someten a sus dogmas.  […] Ustedes quieren más horas de ideología […] la asignatura de valores cívicos y éticos, una materia que ha servido como caballo de Troya del pensamiento único en las aulas […] Esto es lo que ustedes llaman Valores, una asignatura construida para moldear conciencias.

La senyora Cañadas —mentre els seus companys de partit parlen de «cruzada de liberación» per fer referència a un cop d’estat feixista, o es dediquen a celebrar l’1 d’abril com a dia de la victòria o es dediquen a rompre fotografies de represaliades per la dictadura— es permet el luxe no només d’acusar els altres de voler imposar ideologies, sinó que falta al respecte als docents que imparteixen l’assignatura de Valors cívics i ètics i que lluiten diàriament a capa i espasa mentre l’Administració els menysprea retallant-los hores de docència. 

UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a retornar les hores manllevades a l’assignatura d’educació en valors cívics i ètics i tota la societat balear a rebutjar i combatre el feixisme. 

Palma, 4 d’abril de 2025

De pollastres i homes

El roll de notícies i informacions que es fan públiques on el Partit Popular de les Balears perjudica el català és incessant. UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que l’objectiu últim de la política lingüística del govern de la senyora Margalida Prohens és hereu del calamitós TIL impulsat pel govern Bauzá: minoritzar el català fins a fer-lo desaparèixer.

Però no és només el govern, sinó que també el Consell de Mallorca s’esforça en aquesta indigna campanya: segons informava la premsa, la institució va eliminar per error el requisit del català a quatre llocs de feina en la Fundació Mallorca Turisme. No hi ha dubte que errar és propi d’humans, però en aquest cas hi ha una iteració d’errors que, si més no, resulta sospitosa, atès que aquest mateix error ja el va cometre el govern balear fa pocs mesos. 

No és ja que la Conselleria d’Educació i Universitats usi normatives del món educatiu per atacar el català —especialment ominós va ser l’intent que es feu a través de l’ordre d’admissió als estudis d’FP, tal com va denunciar UOB Ensenyament— i s’entesti a intentar revitalitzar el cadàver pútrid del Pla de Segregació Lingüística —reconvertit finalment en Pla de Finançament de l’Escola Concertada—, és que el govern balear usa qualsevol llei o excusa per danyar la llengua pròpia d’aquesta terra. La darrera ocurrència no ha estat altra que incloure —a instàncies de VOX— esmenes contra el català dins la popularment coneguda com a ‘Llei de Pollastres’ que impedeix la construcció d’una macrogranja al terme municipal de Sineu. Ni els pollastres s’estalvien les dèries catalanofòbiques de l’Administració. 

UOB Ensenyament insta —una vegada més— l’Administració no només a cessar els seus evidents intents de minorització de la llengua catalana, sinó a protegir-la i fomentar-ne l’ús, tal com marca la legislació vigent. 

Palma, 28 de març de 2025

La Conselleria d’Educació i Universitats lapida l’escola laica

La laïcitat és un dels pilars bàsics d’un sistema educatiu de qualitat. La Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta no només a inserir el catolicisme al sistema educatiu a través de postals i del finançament indigne d’Escola Catòlica, sinó que ara també treballa en un nou conveni per regular la impartició de la religió islàmica, tal com ha publicat la premsa. La pressió de 30 famílies que han sol·licitat que els seus fills estudiïn la religió de Mahoma ha fet que la Conselleria d’Educació i Universitats entri en pànic i comenci a legislar per satisfer aquesta demanda. La submissió que anunciava Michel Houellebecq ha començat a les Balears.

UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu laic, i considera que la Conselleria d’Educació i Universitats està vulnerant el principi d’aconfessionalitat, tal com s’estableix a l’article 16.3 de la Constitució: «ninguna confesión tendrá carácter estatal».

Per si no fos prou, les dificultats d’implementació seran per als damnificats de sempre: l’escola pública, ja que el sistema privat-concertat podrà oferir religió islàmica sempre que aquesta assignatura s’adeqüi al seu ideari. El zoroastrisme s’erigirà en assignatura si 30 famílies ho sol·liciten? I el pastafarisme? I el dudeisme? On establirà el límit la Conselleria d’Educació i Universitats? O és que hi ha unes religions més vàlides que d’altres? 

UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a no fer experiments amb qüestions de fe i a fomentar l’escola pública i laica.

Palma, 19 de març de 2025

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

Circular 252/2022

  • Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.

  • Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.

  • Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.

  • Defensem una educació laica.

  • Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.

  • Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes. 

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:  

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic. 

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori. 


2.Àmbits i situacions d’aprenentatge. 

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant. 

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens. 

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat. 

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps. 

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat 

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…)  l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya. 

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa. 

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge. 

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.