Circular 317/2024
La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.
L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin.
I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana? És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.
Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci.
Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia.
I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn?
UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.
Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat. També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català.
UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme.
Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.
Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.
Palma, 12 de novembre de 2024