Ahir, 26 de maig, es va aprovar la Llei de projectes estratègics i altres mesures de simplificació i racionalització administratives. A priori, segons el títol, la llei sembla coherent amb la intenció de facilitar la vida als ciutadans. Això no obstant, la tramitació i aprovació d’aquesta llei ha estat, una vegada més, la demostració dels esforços que fa el PP per acatar els xantatges i els principis de VOX.
Aquesta llei ha estat una prostitució en tota regla de la democràcia i del funcionament del reglament del Parlament, atès que s’hi han inclòs esmenes que no tenen res a veure amb el títol de la llei; a més, com era d’esperar, VOX ha aprofitat l’ocasió per introduir-hi esmenes per atacar el català. En aquest cas concret, es podrà ser funcionari de carrera sense el requisit de nivell de català en aquelles especialitats de molt difícil cobertura. Una derogació de la Llei de Normalització Lingüística en tota regla. I tot i que el PP s’excusa en el fet que no hi ha tantes especialitats de molt difícil cobertura, qui sap si la pròxima passa serà decretar totes les especialitats de molt difícil cobertura i el català ja no serà un requisit.
A més, dins aquesta llei s’hi han introduït una setantena d’esmenes més que no hi tenen res a veure. Per exemple, VOX vol permetre el tir al colomí a les festes populars. La portaveu d’aquest partit va confirmar que aquesta mesura ajudaria a reduir el nombre de coloms a les teulades, quan el que farà és omplir-les de coloms malferits.
Amb aquestes dues esmenes, VOX escenifica amb retòrica que la mort i el català van agafats de la mà, que les idees feixistes són les que governen les Illes Balears i que el govern de Marga Prohens actua de missatge, per no dir de porqueret.
UOB Ensenyament denuncia la manera de fer d’aquest govern que, a força de lleis i decrets, s’allunya de cada vegada més dels principis democràtics de la negociació.
UOB Ensenyament vol expressar el seu suport als docents del País Valencià en les mobilitzacions convocades per reclamar una recuperació real del poder adquisitiu perdut des de 2010, així com una millora substancial de les condicions de feina.
A més, volem denunciar la decisió d’una part dels sindicats que han signat una proposta clarament insuficient de la Generalitat Valenciana, fet que ha trencat la unitat sindical enmig del conflicte. L’acord acceptat per aquestes organitzacions sindicals —200 euros bruts en tres anys, sense una actualització real vinculada a l’IPC— és un insult a la dignitat dels docents perquè no garanteix la recuperació salarial ni respon a l’augment del cost de la vida. UOB Ensenyament no s’explica com alguna d’aquestes organitzacions sindicals s’ha conformat amb un increment salarial tan magre, tenint en compte que, com menys poder adquisitiu tenguin els docents, menys podran invertir en cursos de formació permanent organitzats per entitats privades.
En un context marcat per la crisi de l’habitatge i l’augment del cost de vida, atreure i mantenir professionals de l’ensenyament és cada vegada més difícil. Mesures necessàries com ara l’establiment de dies de lliure disposició o la desconnexió digital han d’anar forçosament de la mà de millores salarials notables.
La situació que viu el País Valencià no és tan diferent de la que vivim a les Illes Balears. Sense salaris i condicions laborals adequades, el deteriorament de l’ensenyament públic continuarà agreujant-se indefectiblement.
UOB Ensenyament defensa que la feina sindical dona els seus fruits. Cada fita aconseguida aquests darrers anys és resultat de la perseverança, de la capacitat de negociació i, sobretot, de la confiança de molts docents que han decidit no resignar-se davant les injustícies perpetrades per l’Administració i les mancances del sistema educatiu.
La conciliació familiar és un dels pilars fonamentals en les reivindicacions de UOB Ensenyament. Una de les fites més importants ha estat deslligar el gaudi de l’excedència per cura d’infants menors de 3 anys dels trimestres escolars, una imposició arbitrària de la Conselleria d’Educació i Universitats que perjudicava els treballadors amb fills i dificultava la conciliació familiar. Per altra banda, s’ha aconseguit que el permís de maternitat/paternitat pugui gaudir-se en règim de reducció de jornada, la qual cosa facilita una millor conciliació i permet allargar aquest temps tan necessari per a moltes famílies. Finalment, la pressió de UOB Ensenyament ha estat essencial per acabar amb una injustícia flagrant: el recàlcul incorrecte del permís de lactància acumulada arran de la implantació de la jornada laboral de 35 hores —la Conselleria continuava calculant el permís sobre la base d’una jornada de 37,5 hores setmanals—. UOB Ensenyament ha exigit que es restitueixin els dies que corresponen als docents.
UOB Ensenyament ha aconseguit la compatibilitat del cobrament dels complements de doble càrrec, que ha fet possible que els docents puguin percebre simultàniament els complements de tutoria i de cap de departament. Una reivindicació històrica que responia a una situació clarament injusta. Si es fa una feina, s’ha de cobrar.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha aconseguit que el cobrament de la carrera professional sigui amb efectes retroactius des de la data de compliment del sexenni, una qüestió de justícia laboral i reconeixement professional.
La protecció del professorat també ha estat una prioritat. Hem reivindicat i impulsat l’elaboració d’un protocol específic per fer front a les agressions al personal docent perquè cap professional de l’educació no hauria de sentir-se desemparat davant situacions de violència, intimidació o assetjament.
Al mateix temps, hem defensat amb contundència la dignitat professional del col·lectiu docent davant els atacs i les campanyes de desprestigi impulsades per organitzacions i partits de l’extrema dreta espanyola. Ho hem dit clar des del primer moment: cap agressió sense resposta.
En l’àmbit laboral i administratiu UOB Ensenyament ha aconseguit millores importants. S’ha reconegut la necessitat de recompensar els aprovats sense plaça dins les llistes d’interins; hem defensat una tutorització més flexible, que es pugui fer en períodes de quinze dies i a més d’un centre; i continuam treballant perquè la borsa d’interins respongui a criteris justs, equilibrats i meritocràtics.
Pel que fa al concurs de trasllats, UOB Ensenyament ha lluitat per uns criteris més justs i equitatius en els desempats per desplaçament de docents. Abans els criteris que s’aplicaven eren diferents per al cos de primària i per al de secundària, però des de UOB Ensenyament aconseguírem unificar els criteris sense distinció de cossos, i el criteri a seguir ara és la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva. Per altra banda, s’ha aconseguit el reconeixement de la figura del coordinador de cicle, tant al barem d’interins com al concurs de trasllats.
Una altra fita important ha estat la posada en funcionament del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, una eina imprescindible perquè el col·lectiu docent tengui veu pròpia i capacitat real d’interlocució davant l’administració en matèria pedagògica i educativa.
Aquesta mateixa determinació ha duit a UOB Ensenyament a mantenir una defensa ferma de la llengua catalana, de la identitat pròpia i dels drets lingüístics dels docents. Hem sumat forces amb totes les iniciatives en defensa de la nostra llengua i hem exigit la convocatòria de tots els nivells de català a les proves lliures dels diferents organismes. També hem estat al costat dels companys i companyes víctimes d’assetjament per motius lingüístics, perquè no consentirem que cap docent sigui perseguit per fer feina en la llengua pròpia de les Illes Balears. UOB Ensenyament ha lluitat incansable per frenar els atacs que el Govern de les Illes Balears ha perpetrat contra la llengua d’aquesta terra: les exempcions del requisit de català per als funcionaris, l’ignominiós Pla de Segregació Lingüística orquestrat pel conseller Antoni Vera, les exempcions d’avaluació o la rebaixa en els requisits per obtenir els certificats de nivell.
Tot això són avenços concrets assolits gràcies a la feina constant d’un sindicat independent, arrelat a la realitat dels centres educatius i compromès amb els docents de l’educació pública de les Illes Balears. La feina constant de UOB Ensenyament durant aquests anys ha estat fonamental per millorar les condicions sociolaborals dels docents, per pressionar l’Administració i per detectar injustícies perjudicials per als treballadors. UOB Ensenyament s’ha mantingut fidel als seus principis i, a través de l’assemblearisme, ha lluitat per garantir unes condicions de feina dignes per als docents; UOB Ensenyament ha continuat sense enriquir-se a costa dels docents mitjançant cursets de formació; UOB Ensenyament no ha descansat en la defensa d’un sistema educatiu públic, laic, de qualitat i en català.
La situació dels docents ha arribat al límit. Al País Valencià i a Catalunya s’han iniciat jornades de vaga per reclamar unes condicions laborals dignes, així com una millora substancial del sistema educatiu públic.
L’escola pública és un pilar fonamental dels estats democràtics. La classe política, lluny de donar-li la importància que es mereix, maltracta els professionals confiant en la seva bona voluntat, vocació i compromís i els imposa condicions inacceptables, com ara ràtios pels núvols, manca d’infraestructures i climatització, hores extra no retribuïdes, fiscalització a través de la burocràcia…
Els docents han dit prou. UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport als docents en vaga, i encoratjar-los en la seva lluita contra una Administració que fa anys que menysté el col·lectiu docent. Així mateix, anima alumnes, famílies i societat en general a donar suport als docents; sense solidaritat entre treballadors, no hi ha futur.
S’ha posat en marxa una caixa de resistència per ajudar els docents en vaga a mantenir-la. Si hi voleu fer aportacions, ho podeu fer mitjançant aquest enllaç.
Com a sindicat nascut en la lluita contra els abusos del govern Bauzá, UOB Ensenyament considera essencial l’organització dels docents en la defensa dels seus drets, així com la construcció de mecanismes que permetin mantenir una lluita sostinguda en el temps, com ja va passar amb l’Assemblea de Docents i la vaga indefinida del 2013.
L’atenció a la diversitat és el conjunt d’estratègies, mesures i recursos educatius pensats per adaptar l’ensenyament a les necessitats de tot l’alumnat, reconeixent que cada persona és diferent.No es tracta només d’ajudar alumnes amb dificultats, sinó de tenir en compte la diversitat en un sentit ampli: capacitats, ritmes d’aprenentatge, interessos, context cultural, llengua, situació social o possibles discapacitats.
La Conselleria no deixa de manifestar la quantitat de recursos que destina a tots els centres per poder atendre aquesta diversitat, emperò la realitat als centres educatius és ben diferent.
Per a UOB Ensenyament aquesta manca de recursos es tradueix en una sobrecàrrega evident per al professorat, que ha d’atendre dins una mateixa aula un nombre creixent d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) sense disposar dels mitjans humans ni materials suficients. Aquesta situació dificulta greument la possibilitat d’oferir una atenció realment individualitzada i de qualitat, i genera, alhora, un impacte directe en el benestar del docent i en el procés d’aprenentatge de tot l’alumnat.
Cal recordar que l’atenció a la diversitat no pot recaure únicament en la voluntat i l’esforç del professorat. UOB Ensenyament vol recordar a l’Administració que ja són moltes les funcions a desenvolupar al llarg de la jornada laboral. És imprescindible una dotació adequada de recursos especialitzats, una reducció de ràtios i una planificació realista que tengui en compte la complexitat creixent de les aules. Sense aquestes mesures, el principi d’equitat educativa queda compromès i es posa en risc la qualitat del sistema educatiu en conjunt.
Davant aquesta realitat, UOB Ensenyament denuncia la manca d’una inversió educativa ajustada a les necessitats reals dels centres de les nostres illes. Sense una aposta clara i sostinguda per incrementar la dotació de professionals de suport, especialistes i equips d’orientació, l’atenció a la diversitat es converteix en un objectiu inassolible que recau injustament sobre el professorat.
Igualment, és urgent abordar la reducció de ràtios com una mesura estructural i no com una excepció puntual. Les aules massificades són incompatibles amb una educació inclusiva de qualitat i condemnen el professorat a una gestió constant de la urgència, en detriment de l’acompanyament pedagògic que l’alumnat necessita. En aquest sentit, la quota dinàmica es mostra clarament insuficient, ja que no reflecteix la complexitat real dels grups ni la concentració creixent d’alumnat NESE en determinats centres. Aquesta manca d’ajust perpetua desigualtats i agreuja la sobrecàrrega dels equips docents.
Per tot això, UOB Ensenyament demana un replantejament immediat de les polítiques educatives que situï realment l’equitat i la inclusió al centre, amb mesures concretes, recursos suficients i una escolta activa de la realitat dels centres educatius. Només amb aquestes mesures es podrà garantir la participació i el progrés de tot l’alumnat dins el grup ordinari segons les necessitats detectades i, al mateix temps, no es condemnarà el professorat a l’onerosa burocràcia actual.
Els drets dels treballadors estan en perill de mort. Fa uns dies, la policia autonòmica de Catalunya va infiltrar-se en una assemblea de docents que s’havia reunit a l’Institut Públic Pau Claris de Barcelona (ho podeu llegir aquí). Els fets són molt més greus del que pugui semblar.
Després d’anys d’abusar de la bona voluntat dels docents de Catalunya a través d’hores extra no pagades i responsabilitats excessives, ara la Generalitat, davant les protestes dels treballadors, ha decidit infiltrar agents de paisà a l’assemblea de docents. Pel que sembla, la llibertat de reunió no és una prioritat per al govern del PSC; o és que el PSC pensa que un grup de docents parlant sobre reclamacions laborals és una entitat criminal o terrorista? Realment els mossos no tenen res millor a fer que espiar docents?
La reticència del govern espanyol del PSOE a derogar sense pal·liatius la “llei mordassa” es trasllada al govern de la Generalitat que, com a digna sucursal de Madrid, juga a infiltrar policies quan les coses no surten com ells volen.
Per a UOB Ensenyament, el que ha passat a Catalunya és totalment inacceptable i marca un perillós precedent. Davant reclamacions legítimes i reunions legals, l’Administració intervé criminalitzant els treballadors. UOB Ensenyament vol mostrar el seu suport i solidaritat amb els companys docents i sindicalistes afectats. Així mateix, insta la Generalitat a posar fi a les infiltracions d’agents a les assemblees de docents, a respectar el dret de lliure reunió i a negociar amb els treballadors. Finalment, UOB Ensenyament exigeix la dimissió de la consellera d’Interior, Núria Parlon.
Avui, 12 de maig, el Conseller de l’Escola Concertada i en Castellà, senyor Antoni Vera, ha recalcat que com a filòleg té estima cap a la llengua pròpia de les Illes Balears i també cap a la llengua colonialista del imperio. Vera ha fet aquestes declaracions en resposta a una pregunta del grup parlamentari Més per Mallorca sobre les esmenes del partit franquista, Vox, sobre l’eliminació del requisit de català a les places de difícil cobertura.
UOB Ensenyament vol recordar al conseller Vera que a ell no li preocupa la llengua ni ningú —excepte, tal vegada, la seva cadira—. El senyor Vera ha fet moltes voltes pels centres educatius, ha canviat de director general cada dos per tres i ha fet el paper a la mesa sectorial d’educació, tot per amagar que, finalment, la seva legislatura al capdavant de la conselleria es resumeix en plegar-se als designis de VOX i a privatitzar el sistema educatiu. S’acosta el final de curs i les polítiques franquistes tornen a ser presents: un sistema educatiu totalment castellanitzat i que només permet estudiar als fills de famílies riques.
El PP és un partit que en dilluns de matí dona l’enhorabona al Correllengua i l’horabaixa elimina el requisit de català. És un partit que un dia defensa la llei de memòria democràtica, però l’endemà la deroga. En termes de salut mental això es diu bipolarisme; en termes polítics, es diu cinisme.
UOB Ensenyament està cansat d’instar al govern de Marga Prohens a no acceptar els xantatges de Vox i a defensar el català, però aquestes demandes no donen fruit perquè el PP és el partit cacic pare del fill malcriat Vox. UOB Ensenyament vol fer obrir els ulls a la societat: les encisadores paraules del PP sobre el català són un miratge: si ho necessiten per governar, el PP està disposat a assassinar la llengua pròpia d’aquesta terra. Ho va demostrar en temps d’en Bauzá, i ho està demostrant en temps de Prohens.
