Circular 322/2025
L’any 2025 comença amb notícies poc agradoses per a l’educació pública. Enguany no hi ha nous pressupostos generals autonòmics, tampoc sabem si els substancials increments promesos per l’Administració (63 milions d’euros més per a Educació) seran una realitat. Així i tot, el pressupost arribarà als 7.469,1 milions. La xifra representa un augment de 148,4 milions d’euros (+2%) en comparació a l’aprovada l’any anterior.
La despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2025 serà d’un total de 1416,5 milions d’euros de comptes propis i 14,75 milions d’euros del fons d’insularitat. Tal com apunta Antoni Vera, això representa un 4,7% més que l’exercici anterior. No obstant això, creiem que aquesta inversió és insuficient per continuar avançant i apostar per una educació de qualitat i accessible per a tots.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. Per exemple a Catalunya la partida destinada a educació per a l’exercici 2025 és de 7.500 milions, al País Basc és de 3.247,5 milions i a la Comunitat d’Andalusia s’hi consignen més de 9.000 milions. Quin és el resultat de tot això? Idò, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4%, i queda per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7%.
Per tant, des de UOB Ensenyament consideram que la pròrroga dels pressupostos per a l’any 2025 tindrà conseqüències lesives sobre diversos aspectes de l’educació pública:
En primer lloc, la preocupació recau sobre les infraestructures previstes per als pròxims anys. El govern liderat per la presidenta Marga Prohens ha anunciat un ambiciós Pla d’Infraestructures Educatives que inclou la construcció de 77 nous centres educatius, 60 ampliacions i 158 reformes. Aquest projecte, valorat en 600 milions d’euros, pretén millorar les infraestructures educatives.
Des de UOB Ensenyament ens demanam què passara si no s’aproven uns nous pressuposts, com es podrà finançar aquest pla tan afamat? Recordem que el pressupost d’Infraestructures per a aquest 2024 va ser de 42 milions d’euros, mentre que l’ambiciós pla del conseller Vera implica una despesa de 150 milions en els pròxims tres anys.
O és que la nostra Conselleria ven fum i l’alumnat de la pública continuarà en barracons, els centres educatius públics continuaran patint mancances en les seves infraestructures, i amb les aules superpoblades? El que tenim clar és que és una declaració d’intencions, i caldrà veure com es concreta.
I sense noves infraestructures, serà la ràtio docent/alumne la gota que ens farà vessar? Aquest tema és un mal de cap que patim els docents de les Illes Balears des de fa molts anys, atès que ens trobam en el dia a dia unes aules saturades per sobre la ràtio i la matrícula viva i una manca de nous centres educatius. Però com afecta això a la realitat dels centres? Malauradament, el que això provoca és que l’atenció personalitzada es vagi difuminant a poc a poc. Així, no només serà impossible millorar els resultats acadèmics, sinó tot el contrari.
Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears de l’any 2024, el nombre mitjà d’alumnes per unitat/grup a primària és de 21,3, xifra superior a l’estatal (que és de 20,9 alumnes per unitat/grup). Una tendència similar apareix a les dades de l’ESO: 24,3 alumnes per unitat/ grup enfront dels 24,5 per unitat/grup a l’àmbit estatal. Segons aquestes dades, tot fa pensar en una situació enquistada i difícil de revertir per part de l’administració.
Amb tot això, UOB Ensenyament demana que es faci complir l’article 13 de l’Acord Marc referent a aquest punt.
D’altra banda, la pròrroga pressupostària per a aquest exercici pot suposar ajornar la urgent negociació de l’article 26 de l’Acord Marc segons el qual s’han d’implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral.
Actualment, les i els docents sofrim una sobrecàrrega de treball que perjudica greument la nostra salut, amb un excés de feina continuat que comporta apaties, esgotament i ansietat o depressió al professorat. Cada vegada més ens trobem amb la síndrome del Burnout entre el nostre col·lectiu, 2 de cada 5 docents afirma viure la seva feina amb cert distanciament i indiferència, el 47% dels docents es manté en una posició neutral davant la possibilitat d’abandonar la docència, lluny del 78% que s’hi mostrava contrari ara fa quinze anys.
Què comportaria aquesta rebaixa en la jornada laboral? A priori, la reducció de les hores de docència directa del professorat i la contractació de més personal docent. Una utopia… perquè de moment l’increment de la despesa en personal docent públic, uns 52 milions d’euros, només basta per cobrir salaris i pagar els complements de difícil i molt difícil cobertura. Uns complements ideats per la Conselleria d’Educació amb la finalitat de solucionar la precarietat que assola la professió docent avui en dia a les nostres illes, però que, tanmateix, no arribarà a tothom.
Per tant, des de UOB Ensenyament exigim que s’assoleixi, com a mínim, una inversió del 5% del PIB als pròxims pressuposts destinats a enfortir l’educació pública, millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores i treballadors fins a revertir la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers quinze anys, que implica l’increment, per exemple, del complement de residència.
D’altra banda, la pròrroga dels pressuposts continuen reservant els 20 milions d’euros per al fracassat Pla Pilot de Segregació Lingüística. Donat que ja és vox populi que només tudaran un milió d’euros en un projecte que no millora en res l’aprenentatge de l’alumnat, des de UOB Ensenyament instam l’Administració a no malgastar més els doblers en polítiques que han fracassat sempre que ha governat el PP a les Illes Balears i que inverteixi amb seny aquests 20 milions d’euros. Aquesta partida es pot destinar, per exemple, a la desapareguda partida pressupostària (desapareguda en els darrers pressupostos generals) per a la promoció i normalització de la llengua catalana, que bona falta fa, o al retorn del Servei d’Ensenyament del Català (també desaparegut fa anys).
Un altre punt calent per a l’administració és la inversió en Formació Professional. El curs 2024-25, l’FP estrena una nova regulació que pretén dignificar i millorar qualitativament aquesta branca d’estudis postobligatoris. En canvi, fa anys que pateix fam als pressupostos educatius.
El 2024 només s’ha gastat aproximadament una quarta part del pressupost destinat a l’FP i, per a l’any 2025, encara es preveia una retallada de 7 milions d’euros del pressupost actual.
Però no només és que la despesa sigui mínima, sinó que, a més, el conseller d’educació es va permetre el luxe de rebutjar més de 130 milions d’euros que el Govern espanyol oferia per a la creació de places i la dotació de recursos a l’FP, com ja denuncià UOB Ensenyament en un comunicat.
Per a quan una Conselleria valenta que inverteixi amb seny on és necessari? Una educació de qualitat exigeix d’una inversió econòmica adient: en infraestructures i instal·lacions de qualitat que s’adaptin als ensenyaments d’FP, en la dignificació econòmica i laboral de la professió docent, en recursos materials per a l’ensenyament, en la renovació i manteniment d’instal·lacions, tallers i material i en l’actualització del professorat, entre d’altres.
O és que l’educació pública ha d’ofegar-se mentre se li permet al conseller dir que no construirà places públiques allà on n’hi hagi de concertades…? Perquè tot i que no n’hi hagi de concertades, ja les crearan, com ha succeït amb els concerts de l’FP i dels batxillerats, per exemple.
El govern s’entrega a l’escola concertada.
Des de UOB Ensenyament no podem més que retreure a la Conselleria d’Educació, sense importar quin color polític l’estigui ocupant, el fet de destinar una “ingent quantitat” de recursos públics a l’escola concertada. En els últims deu anys el pressupost d’aquesta s’ha vist augmentat pels diversos governs de les Illes, per exemple, amb el molt “honorable” president Bauzá, que va atacar sense pietat tots els serveis públics, entre ells l’educació, i va fer créixer la partida pressupostària de la concertada en un 12%. A partir del 2015, amb el govern socialista d’Armengol, aquest es va engreixar en un percentatge inferior que a la pública, però va continuar creixent (uns 3 milions d’euros més respecte del 2014). Finalment, amb el govern de Prohens, l’any 2024 el pressupost de la concertada ha estat el més alt dels darrers deu anys, exactament estem parlant de 202.023.765 €, que suposa respecte a l’any 2023 una pujada de 5 milions d’euros més.
Però, a més a més, en els darrers anys, el pressupost de l’escola concertada s’ha vist engreixat pels diferents increments dels mòduls econòmics aprovats per Acord de Govern una vegada iniciat l’any fiscal. Sí, les condicions laborals dels docents d’ambdues escoles s’haurien d’equiparar, així com ho haurien de fer els requisits d’accés a la docència, però el súmmum ha estat el 2024. Durant aquest any, el Consell Govern ha dictat fins a deu Acords que autoritzen la modificació de l’Annex 21 (mòduls econòmics de l’escola concertada) per incrementar conceptes de despesa o introduir-ne de nous. En conseqüència, UOB Ensenyament ha reclamat diverses vegades que es destinin els recursos a fomentar l’escola pública i no “als negocis d’empreses privades”.
En conclusió, el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2025 continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La manca de finançament és una limitació clara en les polítiques d’equitat. Per situar les Illes Balears en la mitjana europea, cal passar a invertir del 4% del PIB en educació a invertir-hi el 7% del PIB (Recomanació Comissió Europea). La manca d’inversió es tradueix en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament de les treballadores i treballadors amb un excés de feina continuat, entre d’altres. Per tant, cal augmentar els pressupostos, però atenció… Més recursos no és automàticament garantia de resultats si no estan ben invertits!
Palma, 5 de febrer de 2025