En aquesta infografia hi podreu veure tots aquells aspectes relacionats amb les novetats en els permisos i llicències introduïdes per l’Acord de Govern publicat al BOIB el 9/9/2023.
13 de setembre de 2023
Circular 291/2023

En aquesta infografia hi podreu veure tots aquells aspectes relacionats amb les novetats en els permisos i llicències introduïdes per l’Acord de Govern publicat al BOIB el 9/9/2023.
13 de setembre de 2023
Circular 291/2023
Circular 289/2023
L’article 52 del nou Reglament Orgànic de Centres (Decret 4/2023) estableix com una de les competències del claustre:
f) Aprovar els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat.
És el document que regula les condicions que afecten la posterior elaboració dels horaris dels docents.
D’acord amb la lletra b) del punt 1 de l’apartat I de les Instruccions sobre l’horari general dels centres educatius de les Illes Balears (pàgina 1), aquest document ha de regular tota una sèrie de subapartats:
Entre d’altres aspectes, serà dins els Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on els departaments poden fer propostes per definir els criteris de repartiment d’assignatures i assignació de grups. És important deixar clar que la normativa no diu que hi hagi d’haver un únic criteri de repartiment que afecti a tots els Departaments per igual. Serà el claustre qui decidirà si tots els departaments han de regir-se per un únic criteri o es poden respectar diferents criteris segons cada departament.
Així mateix, és també dins aquest document on es poden plantejar criteris d’assignació de guàrdies o també el fet d’haver d’anar al centre en horari d’horabaixa de manera regular.
Per al cas dels companys de Primària, serà aquest document el que reguli com i quan es fa l’hora de permanència popularment coneguda com “l’exclusiva”.
Aquí és precisament on cal gratar. Resulta que la normativa no especifica com s’ha d’elaborar el document. L’únic que diu la normativa és qui l’ha d’elaborar (l’equip directiu) i qui l’ha d’aprovar (el claustre) però enlloc queda regulat com elaborarà aquest document l’equip directiu abans de sotmetre’l a l’aprovació del claustre.
Des d’UOB Ensenyament defensam una elaboració participativa del document per a que tot el professorat hi pugui participar de manera activa i l’aprovació (si escau) sigui el més conscient i compartida possible. Així les coses creiem que el procés d’elaboració hauria de ser:
L’horari dels docents dels centres públics de secundària, de 37’5 hores setmanals, està dividit en:
D’acord amb la configuració de l’horari setmanal dels docents de secundària, cal estar atents perquè és precisament en el document de Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on quedarà reflectit com, quan i a què es dedicaran aquestes 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt horari fix.
L’assignació d’hores per a coordinacions ve determinada pels Criteris per a la confecció d’unitats i quota. Aquestes hores venen assignades als centres en una bossa d’hores per a Altres coordinacions. Això vol dir que no hi ha preestablert un nombre d’hores per a cada coordinació i que és 100% decisió del claustre quantes hores s’assignarà a cada coordinació.
El nombre d’hores amb la qual es dota la bossa d’hores d’Altres coordinacions depèn de la tipologia de centre. Pots consultar la tipologia del teu centre en en següents enllaços:
Us adjuntam dues captures de pantalla de les graelles que apareixen al document de Criteris per a la confecció d’unitats i quota on queda estipulat el nombre d’hores de la bossa d’Altres coordinacions en funció de la tipologia de centre.
Des d’UOB Ensenyament sempre hem defensat l’empoderament dels claustres. Creiem que per assolir aquest objectiu és fonamental que tots els treballadors docents coneguin amb el major detall possible l’statu quo de la normativa que regula la quota dels centres.
Circular 288/2023 – Comunicat de premsa
UOB Ensenyament dona tot el suport al company de l’IES Porreres davant l’atac de l’extrema dreta catòlica. Com a primera acció hem oferit la nostra assessoria jurídica al company en qüestió. Convençuts que només el respecte a la llibertat de càtedra ens farà més forts com a treballadors, posam a l’abast del professorat de secundària i batxillerat un enllaç on es pot trobar el còmic per si el volen treballar a classe.
Podeu consultar el còmic AQUÍ.
També aprofitam per recomanar a l’extrema dreta, a la família que ha iniciat aquesta persecució i a tota persona que amb el seu silenci sigui còmplice de l’atac la lectura de l’estudi publicat el passat desembre per un equip d’investigadors de la UIB Pornografia a les Illes Balears. Accés i impacte sobre l’adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig.
Podeu consultar l’estudi AQUÍ.
Les dades sobre l’accés al porno entre els adolescents són esfereïdores. No només això sinó que van a l’alça, especialment entre les adolescents. Com ens fan veure les dades de l’estudi: el 90,5% d’adolescents d’entre 13 i 18 anys, reconeix que en els darrers anys ha mirat pornografia. Això significa que la presència de la pornografia és molt majoritària en l’adolescència i que ha augmentat. A Espanya la prevalença del consum de pornografia en línia en adolescents i joves l’any 2018 (12-18 anys) era del 70,7%, amb un 86,9% pel que fa als homes i un 54,8% pel que fa a les dones. L’increment, pel que fa a Balears, ha estat de quasi 15 punts entre les adolescents i de 8 punts entre els adolescents. (pàgina 252).
Educar en les diferents sexualitats (en el sentit més ampli del terme) des de l’escola és l’arma més potent per combatre la xacra de la pornografia i les repercussions que pot tenir cap a la perpetuació d’actituds d’abús o fòbiques cap a determinats col·lectius.
Ara i sempre a UOB Ensenyament ens trobareu al costat dels companys i davant qualsevol atac a la nostra feina!
Es compleixen les previsions fetes per UOB Ensenyament i 133 companys i companyes del cos de mestres que varen obtenir la condició de funcionaris a les oposicions de juny-juliol de 2022 veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant a l’hora d’obtenir la seva primera destinació definitiva.
Circular 286/2023
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que s’ha posat al capdavant d’una reivindicació que bull als centres educatius però que curiosament no te cap ressò ni a nivell sindical ni a nivell de l’administració.
Ho vàrem treure a rotlle en una circular enviada a tots els centres dia 16 de desembre de 2022 (I), conscients que era un tema que començava a preocupar als docents. Després de tornar de les vacances de Nadal vàrem decidir moure fitxa per fer veure a la conselleria de la importància de fer alguna cosa al respecte. Per aquest motiu vàrem mantenir una reunió bilateral amb la Direcció General de Personal Docent dia 26 de gener de 2023 (II) on els vàrem traslladar la preocupació dels actuals funcionaris de carrera i dels efectes que es podien derivar si no s’actuava de cara al proper concurs de trasllats. Paral·lelament a n’aquestes accions vàrem enviar una instància al Ministerio de Educación y FP on vàrem voler indagar sobre quin era el marge de maniobra que tenia la conselleria d’educació a nivell autonòmic pel que fa al proper concurs general de trasllats que se celebrarà dins el proper curs 23-24 (concurs de trasllats autonòmic). La resposta obtinguda per part del Ministerio dia 13 de març (III) ens va confirmar que, efectivament, la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears te marge de maniobra a nivell normatiu pel que fa a la propera convocatòria de concurs de trasllats del curs 23-24 que serà d’àmbit autonòmic.
Així les coses, la proposta inicial que férem de d’UOB Ensenyament va ser que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursassin amb zero punts, només amb la nota del procés selectiu, de la mateixa manera que ho han fet tots els nous funcionaris cada vegada que han concursat per primera vegada.
Tota manera, entenem que aquesta proposta que férem seria contrària a la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022 que estableix que a partir del curs 22-23 als funcionaris se’ls ha de comptar l’experiència com a interins dins l’experiència en el cos del barem del concurs de trasllats.
Així les coses, per estar segurs que aconseguim evitar el greuge comparatiu que pot causar el proper concurs de trasllats, des d’UOB Ensenyament plantejam una segona proposta que sigui jurídicament viable.
La proposta consisteix en adjudicar el concurs de trasllats de caràcter autonòmic del proper curs 23-24 en dos torns:
Des d’UOB Ensenyament no deixarem de pitjar fins aconseguir que es materialitzi aquesta reivindicació. Consideram que el greuge comparatiu que pot generar el fet de no actuar no te cap justificació racional ni meritocràtica que el sostengui.
Si les escoles concertades es financien amb doblers públics, seria lògic que hi hagués dues llistes públiques.
3 d’abril de 2023
Circular 283/2023
«Els centres concertats tenen els seus propis criteris de selecció i no segueixen l’ordre de prelació establert a la convocatòria d’interins de centres públics», aquesta és la frase que resumeix millor una injustícia més que han de suportar els i les interines que treballen per a la Conselleria d’Educació i Formació Professional de les Illes Balears.
L’escola concertada, que va néixer durant el primer Govern de Felipe González l’any 1985 amb la LODE, s’entenia com una figura temporal, és a dir, un model a extingir, per permetre garantir les expectatives quant a escolarització, aprofitant una xarxa que ja existia i funcionava d’escoles privades, racionalitzant les subvencions que es donaven als centres privats a canvi d’adoptar un funcionament públic que fos gratuït i no segregat pel que feia a l’admissió. Res més allunyat del que vivim avui dia: L’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea amb el percentatge més alt d’escola concertada. Una quarta part de l’alumnat s’escolaritza en centres de titularitat privada que se sostenen en part amb fons públics. Podem comparar amb models educatius que gaudeixen d’un rendiment acadèmic alt, com el finlandès, en el qual el 97% de l’alumnat es troba escolaritzat a la pública.
A Balears l’escola concertada acaba de signar el seu propi Acord Marc. A més a més, té la seva pròpia Mesa Social, que a la pràctica funciona a manera de junta, en la qual no participa la Conselleria d’Educació i sí les patronals, cooperatives i sindicats. En aquest acord les nòmines del professorat dels models públic i concertat s’equiparen, la qual cosa sempre és ben rebuda per a qualsevol que defensi el col·lectiu en general.
Totes aquestes qüestions fan que de cada vegada, escola pública i concertada s’assemblin més en retribucions; només queda una diferència substancial: una escola pagada amb doblers públics no utilitza les llistes públiques (on els interins esperen que, per puntuació, arribi el seu moment de fer feina) i continua col·locant els seus treballadors «a dit».
UOB ja va denunciar l’any 2021 que molts professors de l’escola concertada havien pogut apuntar-se a les llistes de la pública i reconèixer la seva experiència; això va provocar que treballassin abans que molts companys de la pública que havien fet substitucions ben lluny de casa. Si des de la concertada es pot fer aquest canvi, ens demanam per què no hi ha dues llistes d’interinitats, i obligatòriament des d’aquestes i per ordre de puntuació, s’ha de contractar el professorat.
Atès que, a partir del curs 23-24 ens trobarem amb una interinitat que haurà de ser un màxim d’un 8%, demanam a la Conselleria d’Educació i Formació Professional un nou model en el qual totes les places pagades amb doblers públics hagin de passar per dues llistes en les quals no hi hagi col·locacions arbitràries: una llista d’interinitats d’escola pública i una de concertada, on els companys i companyes puguin triar si volen accedir a un o l’altre model d’escola o a ambdós. Cada una amb la seva baremació, però que permeti les mateixes oportunitats a tots els i les docents. UOB farà aquesta petició a la propera Mesa d’interins.
Circular 282/2023 – Comunicat de premsa
El Ministerio de Educación y FP dona la raó a UOB Ensenyament quant al marge de maniobra que te la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears perquè a l’hora d’organitzar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del curs 2023-2024 pugui establir que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursin per primera vegada amb 0 punts, només amb la nota del procés selectiu.
L’argumentació jurídica que defensam des d’UOB Ensenyament, que ha estat avalada per la resposta escrita que hem obtingut per part del Ministerio de Educación y FP, és que el Reial Decret 1364/2010 que regula els concursos de trasllats d’àmbit estatal no estableix cap obligació a les Comunitats Autònomes quant a les bases i l’organització dels concursos d’àmbit autonòmic que es puguin convocar els anys que no es convoquen concursos d’àmbit estatal.
Com ja hem explicat en més d’una ocasió aquesta reivindicació se centra en un escenari post resolució del concurs de mèrits i el que cercam evitar són dues coses:
Com ja vàrem denunciar amb la Circular 278/2022 enviada als centres dia 16 de desembre de 2022 i com vàrem posar damunt la taula a la reunió bilateral mantinguda el passat 26 de gener amb la Direcció General de Personal Docent en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que es durà a terme durant el proper curs 2023-2024 es generarà una gran problemàtica als funcionaris de carrera actuals per la confluència de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:
Concretament, aquells perfils que poden veure limitades les seves possibilitats de mobilitat són:
A UOB Ensenyament som molt caparruts. Hem advertit de la situació amb més d’un any d’antelació i seguirem repicant fins al darrer alè.
Circular 281/2023
Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.
Ja és conegut que UOB Ensenyament és partidària d’un cos únic de docents i, en conseqüència, es mostra a favor de tota acció encaminada a fer-ho possible. Aquesta és i serà, una de les nostres prioritats fins que no aconseguim acabar amb l’existència de categories de docents.
Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.
L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència.
Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.
Circular 280/2023
A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.