Categoria: Circular

Enganats i estafats!

Circulars
Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Circular 280/2023

A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.

  1. L’any 2020 ens minvaren el Complement Específic de Comunitat Autònoma i ens congelaren la resta de retribucions complementàries (tot excepte el sou i els triennis), en comptes d’apujar-los un 2%, tal com deia la llei.
  2. L’any 2021 ens congelaren totes les retribucions complementàries (tot excepte sou i triennis), que per llei haurien d’haver apujat un 0,9%.
  3. Això és robar. Per tant, tenim un Govern que ens pren allò que és nostre.
  4. El Govern trampós, per por de perdre vots, va prometre que restabliria les nostres nòmines i ens tornarien el 2% i el 0,9% robats durant el 2020 i el 2021 a la nòmina de gener de 2023.
  5. Quan vegeu la vostra nòmina de 2023, creureu que han complit, perquè tots els conceptes retributius hauran apujat un 2,5%. I el Complement Específic de Comunitat Autònoma, un poc més i tot.
  6. Però només és fum. Aquestes apujades corresponen als augments d’un 2,5% anual ordenats pel Gobierno Central per al 2023, més la recuperació de la minva del 2020 del Complement Específic de Comunitat Autònoma.
  7. Però tot allò que es va congelar el 2020 i el 2021 seguirà congelat. I ens havien promès el contrari. Mentre prometien recuperar-ho tot, feien un Acord de Govern amb poca publicitat on només es comprometien a restablir els conceptes minvats, però no els congelats.
  8. Per a posar-ho en xifres, clar i català: la pujada total corresponent al període 2020-21 hauria d’haver estat d’un 2,9% i s’ha quedat, per als docents, en un miserable 1,2%. Ens han fotut un 1,7% del nostre sou!
  9. Si penses que un 1,7% no és tan greu, et posam dos exemples: un docent que cobra devers 35.000 € anuals n’hauria de cobrar 35.600. I un que en cobra devers 45.000 n’hauria de cobrar uns 45.800. En altres paraules, en funció del teu cos i antiguitat, el Govern s’està apropiant indegudament d’entre 500 i 1.000 € que són teus! Com et quedes?
  10. Qui fa el contrari d’allò que promet, és un mentider. Govern mentider.
  11. El Decret 118/2002, vigent, diu, a l’article 5: La quantitat total, especificada a l’article anterior, que constitueix el denominat “complement específic de comunitat autònoma” s’ha d’incrementar anualment en el mateix percentatge que la corresponent Llei de pressuposts generals de cada any determini per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
  12. UOB ha exigit per escrit, i per dues vegades, el compliment de l’article 5 al Govern amb caràcter retroactiu des de 2020. Ens han respost que no tres vegades, totes per escrit.
  13. La democràcia és l’imperi de la llei. Qui no compleix la llei, no és un demòcrata. Govern antidemocràtic.
  14. El sector sanitari amenaçà amb vagues per a inicis del 2023 si el Govern no els apujava el sou. El Govern, en any electoral, i sempre covard, ha apujat el sou dels sanitaris.
  15. I tu, docent a qui han robat i enganat, què creus que hem de fer davant el Govern de covards que ens pren allò que ens pertany, que ens menteix, i que menysté la democràcia? NO CREUS QUE EL MOMENT DE LA MOBILITZACIÓ ÉS ARRIBAT? NO CREUS QUE MENTRE NO MOSSEGUEM, ELLS CONTINUARAN FOTENT-NOS?

Concurs de trasllats post estabilització. No afluixam!

Reunió bilateral Personal Docent UOB Ensenyament

Circular 279/2023

El passat 16 de desembre ja vàrem enviar una circular a tots els centres de les Illes Balears posant damunt la taula la qüestió del concurs de trasllats post estabilització. Paral·lelament a l’enviament de la circular vàrem registrar dues instàncies adreçades a la Direcció General de Personal Docent i al Ministerio de Educación y FP perquè tenguessin per escrit la reivindicació d’UOB Ensenyament.

A petició d’UOB Ensenyament, el passat dimarts 24 de gener vàrem mantenir una reunió bilateral amb representants de la Direcció General de Personal Docent per fer explícita la gran preocupació que hi ha entre bona part del col·lectiu docent pel que fa al concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024.
Aquest concurs servirà perquè bona part dels nous funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits aconsegueixin (o intentin aconseguir) la seva primera destinació definitiva, sempre en funció de la disponibilitat de places orgàniques vacants de cada especialitat.
Els nostres temors quant a l’alteració de les possibilitats de mobilitat de bona part dels funcionaris de carrera actuals es varen confirmar arran de la publicació de la disponibilitat de places orgàniques vacants el passat 21 de gener. El cas és que si feim el sumatori de les places buides d’una determinada especialitat (de cada un dels centres d’una illa) i al total li restam el nombre de places d’aquesta especialitat que es varen convocar a les oposicions passades (2022) i també li restam el nombre de places que aproximadament podrien correspondre a cada illa que s’han convocades en el Concurs excepcional de mèrits (recordem que s’han convocat a nivell de Balears i desconeixem la distribució per illes) la previsió és que hi hagi un gran nombre de professors i mestres en expectativa de destinació.
Us adjuntam l’enllaç directe al BOIB per consultar l’estat de les plantilles orgàniques del cos de mestres i del cos de professors de cada centre. S’ha de consultar l’Annex.
El fet que hi hagi mestres i professors en situació d’expectativa de destinació no representaria cap anomalia especialment greu en el procés del concurs de trasllats si no fos perquè hi ha la conjunció de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Aquesta conjunció de factors farà que s’alterin notablement les previsions/opcions de mobilitat que tenien molts de funcionaris, dificultant o fins i tot impossibilitant la mobilitat per la irrupció en el concurs de trasllats d’un gran gruix de nous funcionaris molts d’ells amb molts d’anys d’experiència com a interins que no hauran de realitzar la fase de pràctiques i, per tant, concursaran amb tots els punts meritables per barem.
Concretament, aquells perfils que poden veure alterades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    Si bé amb l’ampliació de plantilla orgànica que hi ha hagut a la darrera revisió a la majoria d’especialitats serà difícil que per al curs 2023-2024 hi hagi molts companys en expectativa de destinació, encara podríem trobar certes especialitats amb funcionaris provinents de les oposicions del 2021 o del 2022 en expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

Des d’UOB Ensenyament no entram a valorar la qüestió de la resolució judicial ni tan sols la manera com s’ha concretat el Concurs excepcional de mèrits. Simplement, el que demanam és que s’apliqui la mateixa normativa que històricament s’ha aplicat als nous funcionaris, això és, que la primera vegada que participin d’un concurs de trasllats ho facin amb zero punts i d’acord amb la nota del procés selectiu a fi de competir entre els de la seva “promoció” per aconseguir la primera destinació definitiva.

El futur negre de la mobilitat per comissions de servei per motius personals

Una altra conseqüència que es pot viure durant el proper curs 2023-2024 (si no s’hi posa remei) serà la dificultat per aconseguir una comissió de serveis per motius personals. Això es deurà a la manca de places buides que hi haurà per mor de l’estabilització. El que passarà serà que tot i que molts professors tenguin dret a una comissió de serveis perquè compleixin les condicions de la convocatòria, a l’hora de fer l’adjudicació no hi haurà places buides i, per tant, tot i tenir-hi el dret, la mobilitat per comissió de servei no es farà efectiva.

Per aquest motiu, la demanda històrica d’UOB Ensenyament de donar prioritat a les comissions de servei per motius personals és més que mai, indiscutible.
El problema que tenim, ara per ara, és que l’ordre d’adjudicació de les places de destinacions provisionals és el següent:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
6- Funcionaris que han sol·licitat el reingrés.
7- Comissions de serveis per raons de servei en un centre (projectes de centre).
8- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
9- Comissions de serveis dins la mateixa illa, tant per equips directius com per motius familiars (aquesta condició s’aplica als funcionaris que s’han presentat a les oposicions per una determinada illa).
10- Funcionaris de carrera que han adjuntat la capacitació lingüística (FOLC) durant el darrer curs.
11- Comissions de serveis per a funcionaris de carrera d’altres comunitats autònomes per a motius familiars i per a reagrupament familiar.
12- Funcionaris de carrera en pràctiques.

Com que els funcionaris provinents del concurs excepcional de mèrits no realitzaran fase de pràctiques, això farà que tots aquests funcionaris tenguin la consideració de funcionaris en expectativa de destinació definitiva per al curs 2023-2024 i exhaureixin totes les places abans que s’arribi a l’adjudicació de places a aquells docents que compleixin amb els motius que els permeten demanar una comissió de serveis.
Davant aquesta situació, més que mai defensarem la reivindicació històrica d’UOB amb el següent ordre d’adjudicació:
1- Comissions de serveis a Camps d’Aprenentatge, IEDIB, Assessors Tècnics Docents i Centres de Professorat.
2- Comissions de serveis per formar part d’equips directius.
3- Funcionaris que han vist suprimit el seu lloc de feina.
4- Funcionaris desplaçats per manca d’horari.
5- Comissions de serveis per motius personals: conciliació familiar i atenció a familiars de 1r grau.
6- Funcionaris en expectativa de destinació definitiva.
(…)

Seguirem informant davant qualsevol novetat en aquest assumpte. No afluixarem!

Concurs de trasllats post estabilització. Evitem greuges comparatius!

Concurs de trasllats
Cicular 278 - Concurs trasllats post estabilització
Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Circular 278/2022

Des d’UOB Ensenyament volem fer ressò d’una qüestió que preocupa molt a diferents perfils del col·lectiu docent:

  • Funcionaris de carrera que es troben en situació d’expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva amb però actualment en comissió de serveis per motius personals.
  • Funcionaris en pràctiques que varen superar les oposicions de 2022 i encara no saben si obtindran plaça definitiva o no en el concurs de trasllats d’àmbit estatal que  actualment està en marxa.

El motiu de la preocupació és que els futurs funcionaris que obtindran la plaça arran del concurs extraordinari de mèrits (procés d’estabilització), pel fet de no haver de fer període de pràctiques, concursin amb tota la puntuació d’experiència prèvia així com dels altres apartats del barem. 

Aquest greuge comparatiu amb tota la resta de funcionaris, que sempre han concursat la primera vegada amb només la nota del procés selectiu, es veu magnificat per una circumstància conjuntural que s’ha donat a partir del curs actual. Es tracta del reconeixement per via judicial (sentència del Tribunal Suprem 1081/2022) que en els concursos de trasllats també s’ha de tenir en compte l’experiència prèvia com a interins i funcionaris en pràctiques. 

A més, de no regular-se transitòriament aquesta circumstància, també es crearà un altre greuge comparatiu amb els companys que hauran obtingut plaça en el concurs oposició extraordinari de juny de 2023, derivat del procés d’estabilització que seran nomenats funcionaris en pràctiques i, per tant, concursaran per primera vegada per obtenir la seva primera destinació definitiva amb 0 punts, només amb la nota del concurs oposició.

Aquest fet, que ja s’ha previst en el concurs de trasllats d’àmbit estatal que està en marxa durant aquest curs 22-23, farà que molts dels companys que obtinguin la condició de funcionaris via concurs excepcional de mèrits, per mor dels anys d’experiència com interins (molts en la majoria de casos) passin per davant a tots els funcionaris de carrera o funcionaris en expectativa a l’hora de triar plaça previsiblement en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que hi haurà durant el curs 23-24. 

Des d’UOB Ensenyament no entram a valorar la qüestió de la resolució judicial. Simplement, el que demanam és que s’apliqui la mateixa normativa que històricament s’ha aplicat als nous funcionaris, això és, que la primera vegada que participin d’un concurs de trasllats ho facin amb zero punts i d’acord amb la nota del procés selectiu a fi de competir entre els de la seva “promoció” per aconseguir la primera destinació definitiva.

Una vegada analitzada la normativa que regula els concursos de trasllats (Reial Decret 1364/2010), no veiem cap impediment legal perquè la Conselleria d’Educació i Formació Professional no reguli aquesta circumstància de cara al concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que es convocarà per al curs 23-24. Per això, hem exigit via instància a la Direcció General de Personal Docent que no dubti en redactar la propera convocatòria del concurs de trasllats d’àmbit autonòmic en aquests termes.

Per si això no fos suficient, també hem enviat una instància al Ministerio de Educación y Formación Profesional perquè tinguin en compte aquesta situació i facin els canvis legislatius pertinents.

Aclariment d’UOB respecte de les eleccions sindicals

Eleccions sindicals 2022

Circular 277/2022 – Comunicat de premsa

El passat 1 de desembre es varen celebrar les eleccions sindicals de les diferents JPDnU de les Illes Balears, a les quals s’hi presentaren fins a 7 candidatures (8 a Eivissa i Formentera), fet que UOB Ensenyament valora positivament perquè en la varietat de visions hi ha la riquesa. Llavors, UOB Ensenyament consolidà el nombre de representants al conjunt de les illes, i així es manté com a tercera força sindical quant a nombre de representants, i també a la Mesa Sectorial d’Educació.

UOB considera impecable la seva forma de procedir durant tot el procés. En aquest sentit, UOB no pot acceptar les acusacions rebudes per part de l’organització sindical SIAU en diferents mitjans de comunicació.

Aquesta organització ens ha acusat de voler canviar les regles del joc durant el recompte de vots perquè no formàs part de la Mesa. Ara bé, UOB ni pot ni vol canviar les regles del joc democràtic quan el procés ja està engegat, i les accepta, a més de recordar-les i exigir-ne el compliment, tant si l’afavoreixen com si no. Durant l’esmentat recompte, i davant un dubte que es plantejà, la nostra representant es limità a fer notar que per saber quina ha de ser la composició de la Mesa cal acudir al Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la CAIB (BOIB 24-2-18), i, més en concret, a l’article 1.b quan disposa que:

“(…)1. D’acord amb els resultats de les darreres eleccions a la Junta de Personal Docent No Universitari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es constitueix la Mesa Sectorial d’Educació amb la composició següent:

b) Per la part social, un representant de cadascuna de les organitzacions sindicals que varen obtenir el 10% o més dels representants en les eleccions de la Junta de Personal Docent No Universitari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, (…)”.

L’escrutini va assignar 11 representants a UOB Ensenyament, xifra que està per sobre del 10% exigit en el Reglament. Per tant, les manifestacions fetes per SIAU no tenen cap fonament ni al fons ni a la forma.

Com a segon punt, UOB desmenteix que SIAU sigui una escissió d’Unió Obrera Balear. La realitat és que el gener del 2020 set afiliats d’UOB foren expulsats, tot seguint el procés reglamentari definit als estatuts d’UOB, per manca d’avinença amb els principis del sindicat. Anys després, ben entrat aquest mateix 2022, dos d’aquells antics afiliats han participat en la fundació del nou sindicat SIAU. Per tant, no hi ha cap vincle entre UOB i el nou sindicat, ni es pot parlar d’escissió, en no haver-hi ni continuïtat temporal ni voluntarietat en l’abandó del sindicat.

Per concloure, UOB Ensenyament continuarà amb la seva tasca d’orientació i defensa activa dels drets dels seus afiliats i, en general, del col·lectiu docent, tal com ha fet fins ara, i sempre des del més estricte respecte a les regles del joc democràtic. Aquest comunicat serà la darrera referència que UOB faci a l’esmentat sindicat, perquè considera que la seva tasca és seguir fent feina amb rigor, fermesa i respecte, i no entrar en conflicte amb altres organitzacions, per tal de no orientar la seva energia cap a bregues estèrils que no fan més que desprestigiar el moviment sindical, i que poden afeblir el moviment i la lluita dels i de les docents.

Empobrits!

Circulars

Circular 276/2022 – Comunicat de premsa

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

UOB Ensenyament denúncia l’escàndol salarial que afecta els docents de les Illes Balears. El punt de partida a escala estatal és prou dolent: entre 2010 i 2021 els treballadors públics hem vist increments salarials del 4,5% per a una inflació acumulada de 20,7%, el que representa un 16,2% de pèrdua de poder adquisitiu. Aquest problema no està generat per l’actual espiral inflacionària, sinó que és anterior. En efecte, el mateix càlcul des del 2010, però actualitzat a agost de 2022, dona un increment de sou del 6,5% contra una inflació acumulada del 28%, per a una pèrdua total de poder adquisitiu del 21,5% durant els darrers dotze anys. El recentment publicat Reial Decret que intenta compensar aquest desgavell amb una pujada de l’1,5% amb efectes retroactius des de gener de 2022 és una simple gota d’aigua a un desert.

Perquè per al Govern Balear, aquest empobriment no és suficient: la nostra Administració autonòmica va ignorar les directrius establertes pels pressupostos generals de l’Estat del 2020 i 2021 amb una enginyeria comptable de dubtosa legalitat, per aconseguir una retallada extra de l’entorn del 2,5%. L’excusa fou que els treballadors públics de la CAIB havien rebut augments del 12% durant el mateix període.

Sí, tots, excepte els docents. Els docents de les Illes Balears no ens beneficiam dels increments salarials autonòmics perquè som funcionaris de l’Estat, però rebem les retallades de sou dels treballadors autonòmics perquè som dependents de la CAIB. Sempre hi perdem.

Per acabar-ho d’adobar, UOB ha reclamat per via oficial posar fi a les irregularitats administratives relatives al pagament del Complement Específic de Comunitat Autònoma. La resposta de la Direcció General de Personal Docent ha estat tardana, negativa, i desproveïda d’arguments. UOB està insistint en el compliment efectiu de la llei, cosa a què la Conselleria d’Educació no sembla disposada.

Finalment, la proposta de model carrera professional docent, encara en fase embrionària, que la Conselleria no gosa ni tan sols posar per escrit, és del tot insuficient i discriminatòria respecte de la resta de funcionaris de la CAIB.

Resultat: el col·lectiu docent ha estat el més castigat per les retallades, amb el vistiplau de les autoritats de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, que no només es mostren indolents davant l’empobriment dels cossos docents, sinó que, a més, el complementen amb una insaciable demanda de noves càrregues laborals.

El problema de fons és la negativa de les nostres autoritats educatives a reconèixer la dignitat professional dels cossos docents, als quals s’acusa de manca de vocació cada cop que demanen millores salarials: És imprescindible comprendre i fer comprendre que els docents no som ni monjos ni esclaus, sinó treballadors que tenim dret a rebre un sou d’acord amb la qualitat i importància del servei que oferim.

Aprovats sense plaça: esforç mal pagat!

Circular 273/2022 

COMUNICAT DE PREMSA

Actualment, la resolució de la convocatòria d’interins que s’aplica per al curs 22-23 inclou en el barem de puntuació un apartat reservat al fet d’haver aprovat convocatòries d’oposicions i haver quedat sense plaça. Aquest apartat del barem es troba separat dels apartats corresponents a l’experiència i la formació i es preveuen 5 punts per cada convocatòria aprovada sense plaça. Malauradament, la Conselleria d’Educació va establir aquest mèrit només per aquelles convocatòries aprovades sense plaça des del 2018. 

Recordar que aquesta puntuació que es va aconseguir va ser gràcies a la lluita d’UOB Ensenyament i davant la manca de fermesa de la majoria de sindicats per reconèixer aquest mèrit i alterar l’statu quo com es pot comprovar amb l’acta de la Mesa Sectorial d’Educació.

Aquesta defensa va ser presa per l’assemblea d’UOB Ensenyament que es va posicionar a favor de la defensa d’aquells companys aprovats sense plaça i arran dels grans canvis que està patint el col·lectiu interí, creiem que és de justícia refermar el nostre compromís amb els aprovats sense plaça. Sobretot, amb un futur pròxim on cada vegada serà més difícil aconseguir una vacant o una substitució arran de la reducció imminent de la taxa d’interinitat derivada dels diferents processos d’estabilització que haurien de culminar al llarg d’aquest curs.

Per aquest motiu des d’UOB Ensenyament defensarem que:

  • Que els interins no tutoritzats que hagin aprovat una oposició i hagin quedat sense plaça adquireixin la condició de tutoritzats.
  • Que es tenguin en compte totes les convocatòries d’oposicions aprovades sense plaça. A mateix esforç, mateixos drets.
  • Que només es tenguin en compte les convocatòries aprovades sense plaça amb les fases eliminatòries.
  • Que s’augmenti de 5 punts a 6’5 punts la convocatòria aprovada sense plaça.

Aquestes reivindicacions es posaran damunt la taula a la propera mesa d’interinitats que es preveu que es convoqui el mes de gener de 2023, un cop passades les eleccions sindicals del proper 1 de desembre. A més, des d’UOB Ensenyament, proposarem a l’afiliació tornar a tractar aquest assumpte una vegada resolts els processos d’estabilització per veure si cal definir un nou posicionament davant l’horitzó de la reducció imminent de la interinitat. 

Palma, 10 de novembre de 2022

UOB Ensenyament, a l’avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia:

  • Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no-universitària.

Per part de l’Administració hi assistiren el conseller d’Educació, Sr. Martí March, el secretari general d’Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L’esborrany negociat és un desplegament normatiu de l’articulat de la LEIB, concretament d’aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d’Educació assenyalà que pel Decret s’estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d’Educació i la Mesa de l’Ensenyament privat concertat), d’una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l’alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l’esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l’excel·lent sentit de l’humor del Conseller en definir la seva gestió com a “dialogant”, vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d’ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D’aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d’Educació, sinó de l’estricte compliment d’un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d’altri, però nosaltres no frissam d’acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d’una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d’Educació (MSE). L’esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s’ampliàs d’acord amb l’actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d’incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l’excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

  1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
  2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
  3. El Sr. March veu proper l’horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
  4. En cas de canvi d’orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.


La resta d’esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d’onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d’una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d’una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D’altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d’una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d’altres àrees de coneixement.

Se’ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d’una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l’allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d’UOB Ensenyament i la indolència d’una Conselleria d’Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l’humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d’aspectes tècnics que els directius i assessors d’Educació no tenen energia o ganes d’emprendre.

En tractar-se d’una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d’acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d’establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre’s formalment.

Per concloure, aprofitàrem l’avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d’estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l’Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d’acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel…

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

Circular 252/2022

  • Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.

  • Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.

  • Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.

  • Defensem una educació laica.

  • Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.

  • Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes. 

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:  

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic. 

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori. 


2.Àmbits i situacions d’aprenentatge. 

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant. 

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat. 

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps. 

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat 

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…)  l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya. 

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa. 

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge. 

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.

Per què programam? Avaluar també és ensenyar

Circular 248/2022

  • La nova normativa sobre avaluació no es va publicar fins el novembre, però ja és d’aplicació al curs 2021-22.
  • Aquesta normativa és un desplegament de la LOMLOE, però els currículums vigents encara corresponen a la LOMCE.
  • Això implica la ruptura de la unitat curricular, perquè se’ns obliga a treballar amb currículums LOMCE, però amb principis avaluatius LOMLOE, cosa incongruent i antipedagògica.
  • També implica que les programacions fetes i ja aprovades a inici de curs han perdut validesa.
  • UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven.

El novembre de 2021 es van promulgar els decrets estatals que regulen l’avaluació de tots els nivells educatius no universitaris per al curs corrent, 2021-22. 24 hores després la Conselleria d’Educació ja tenia a punt les corresponents resolucions autonòmiques, que concreten els decrets estatals,  per a totes les etapes i nivells referits, excepte la Formació Professional, que no es publicà fins a finals de gener del 2022.

Fins aquí, els fets.

La valoració que a UOB Ensenyament en feim és ben negativa. Com sempre, volem argumentar-vos els nostres perquès.

De moment, no volem entrar en la qüestió de fons, que és el canvi de concepció legislativa del propi concepte d’avaluació que implica la LOMLOE i els decrets que la desenvolupen, i les inquietants conseqüències que aquest canvi tendrà tant per a la tasca i consideració social dels docents, com per al benestar dels alumnes. I no volem fer-ho perquè, aquí i ara, ens estimam més centrar-nos en el problema concret i urgent que planteja la publicació dels decrets en el temps i forma que s’ha fet.

L’avaluació és el corol·lari del procés d’ensenyament-aprenentatge, i per això no es pot concebre com a un element deslligat de la resta de components del currículum. Dit d’una altra manera, avaluar també és ensenyar.

La primera implicació d’aquest fet és que definir l’avaluació sense haver aprovat els nous currículums acords amb la LOMLOE és segregar l’avaluació de la resta del procés d’ensenyament-aprenentatge i vulnerar el principi de què el currículum és un tot, orgànic i coherent.

La segona implicació és que l’avaluació, com a qualsevol element del currículum, s’ha de programar. I s’ha de programar al mateix temps que qualsevol altre element o passa del procés d’ensenyament-aprenentatge. 

En aquest sentit, la LOMLOE preveu que els seus principis avaluadors entrin en vigor el curs següent de la seva promulgació, és a dir el curs 2021-2022. La programació del curs 2021-22 s’ha hagut d’elaborar pels ensenyants i aprovar abans  que acabi el mes d’octubre, és a dir, a principi de curs. Suposadament, no es pot iniciar un curs sense la programació adient. La Conselleria, via Inspecció Educativa, és explícitament insistent sobre aquest extrem, i es mostra punitiva amb els docents “dissidents”. Però resulta que el Reial Decret sobre avaluació per al curs 2021-22 data del 16 de novembre, es promulgà el dia 17, i les resolucions de la Conselleria d’Educació de la CAIB que se’n deriven i el concreten daten del dia 18 del mateix mes, i es promulgaren el 20 de novembre (el gener del 2022, al cas de FP).

Com és possible que la mateixa administració que ens repeteix fins la sacietat que la programació és un element ineludible del currículum ens ordeni, al mateix temps, ignorar o refer la programació quan el curs ja està ben avançat? En realitat, això demostra que la Conselleria d’Educació menysprea el fet de programar, en pretendre que les programacions d’inici de curs canviïn quan el curs ja roda. Sospitam, perquè els fets no ens permeten altra conclusió, que els nostres dirigents educatius no volen que els docents programem perquè ho considerin realment imprescindible i útil, sinó perquè només volen fiscalitzar i burocratitzar la nostra tasca.

Per acabar, ens crida molt l’atenció que entre la promulgació dels decrets estatals d’avaluació i la confecció de les resolucions de la CAIB només passàs un dia. Això vol dir que la Conselleria de Martí March, i concretament la Direcció General de Planificació (SIC), Ordenació i Centres no ha tengut temps material ni de llegir en profunditat els decrets, ni molt manco de reflexionar en relació a com concretar-los; o bé, si n’ha tengut perquè ja n’era coneixedora dels esborranys previs, ha mostrat poca voluntat de fer-ne canvis significatius. Això demostra dues coses ben tristes: que la Conselleria d’Educació de la CAIB no té iniciativa pròpia, en ser una simple corretja de transmissió de les ordres que plouen des de l’Estat central, d’una banda, i que el Director General de Planificació, Antonio Morante, ni reflexiona ni planifica, se limita a actuar de manera mecànica, d’altra banda.

Per tot això, UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven, i respectar la integralitat de les programacions d’inici del curs present. Seguirem reflexionant i criticant el significat de fons de la concepció de l’avaluació de la nova LOMLOE.

Palma, 9 de febrer de 2022

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria. 

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears.  Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra. 

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent. 

Palma a 2 de febrer de 2022