El curs passat UOB Ensenyament ja va manifestar a la Circular 296/2023 la manca de confiança envers la Conselleria d’Educació i Universitats i la seva capacitat per complir els compromisos adquirits i acords signats, especialment pel que fa al segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023. El resultat és el següent: un balanç negatiu quant al compliment de les propostes programades per al curs 2023-24. Si a aquests incompliments hi afegim els diversos retards que s’han anat materialitzant, el futur no és gaire encoratjador.
És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest nou curs, però també, i sobretot, restar vigilants pel que fa a la implementació dels punts que estan sense resoldre des del curs passat i exigir el seu compliment immediat.
En altres termes, UOB Ensenyament mourà tot el seu múscul i actuarà en dues línies concretes. D’una banda, exigint la convocatòria, dins el termini i en la forma escaient, de les reunions pertinents de la Comissió de seguiment per al desenvolupament, el seguiment i l’avaluació de l’Acord Marc. D’una altra, reclamant a la Conselleria d’Educació i Universitats el compliment de tots els punts de negociació urgent que continuen sense resoldre’s o que s’han resolt parcialment, incomplint l’establert.
A tall de conclusió, UOB Ensenyament vol fer palès la ingent quantitat de punts que no estan resolts posant al dia el semàfor d’actuacions de l’Acord Marc on predomina, com es pot apreciar, el color vermell. UOB Ensenyament no deixarà de lluitar perquè la gamma de colors canviï cap al verd.
El passat dijous dia 25 d’abril us vam informar de les aportacions realitzades al Projecte de Reial Decret que pretén modificar el RD 1364/2010, de 29 d’octubre que regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal dels docents.
Passades diverses meses de negociació d’àmbit estatal, en les quals UOB Ensenyament no participa, s’ha tornat a obrir un tràmit d’audiència i informació pública, ara ja amb un esborrany de proposta.
UOB Ensenyament celebra que una de les aportacions realitzades hagi donat bon fruit i, per fi, s’hagi unificat el criteri per a desplaçar els docents en tots els cossos. Fa més d’un any que vam instar la Conselleria d’Educació de les Illes Balears a sol·licitar-ho al Ministeri. Aquesta modificació permetrà una major coherència i equitat en la gestió del personal docent.
Per altra banda, consideram molt positiu que finalment es valori qualsevol certificat (no només d’EOI) de llengües estrangeres segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), la qual cosa és un avenç significatiu en el reconeixement de les competències lingüístiques dels docents.
Tanmateix, lamentam que no s’hagi inclòs la nostra proposta de donar punts per haver superat un procediment selectiu d’oposició, donat l’esforç que això suposa. No obstant això, valoram positivament l’increment de la puntuació per cada any d’antiguitat al centre.
Així mateix, continuem insistint en el fet que es reconeguin els serveis prestats com a personal laboral, així com estableixen diverses resolucions del Tribunal Constitucional, destacant la 281/1993, la qual estableix textualment que “(…) no existe justificación razonable u objetiva para que la Administración valore de manera desigual la experiencia docente del actor por el solo hecho de que la naturaleza de su vínculo con la Administración era laboral y no funcionarial (…)”
Per altra banda, consideram que és excessiu minvar a la meitat els punts per un segon grau quan s’ha convalidat, ni que sigui només una assignatura. Proposam que la reducció de la puntuació sigui proporcional als crèdits convalidats, segons una escala fixa que reflecteixi de manera justa la formació acadèmica dels docents.
Pel que fa a l’apartat 6, on s’estableix que es valoraran, amb un mínim de 3 punts, els certificats de competència digital emesos per les diferents administracions educatives, instam una vegada més a l’Administracióa posar en marxa, com més aviat millor i amb temps suficient, totes les vies establertes per aconseguir l’acreditació. Encara manquen els procediments d’acreditació mitjançant prova específica (nivells A1 a B1 oberts, però manca el B2), titulació (nivell A1 i A2), observació de l’acompliment (nivells B1 a C2) i anàlisi i validació d’evidències (nivells C1 i C2).
Finalment, també denunciam, com ja hem fet anteriorment, i ara amb més motiu, que la puntuació dels nivells C1 i C2 és, de moment, exclusiva pels coordinadors TIC i ponents d’activitats relacionades amb la competència digital, els últims dels quals han estat triats a dit i no per concurrència pública. Aquesta situació crea una desigualtat injusta i, per tant, exigim que es corregeixi per a garantir una competència equitativa i transparent per a tots els docents.
Després d’una prolongada lluita per la igualtat i la conciliació familiar, avui celebrem una fita històrica per a la comunitat docent.
UOB Ensenyament ha lluitat incansablement durant anys per aconseguir que el gaudi de l’excedència per cura de fills menors de tres anys i familiars a càrrec deixi d’estar condicionat als trimestres escolars. Aquesta victòria representa no només un triomf per als drets dels docents, sinó també un pas endavant en la defensa de la conciliació familiar i la cura dels menors.
La necessitat de reforma de les instruccions reguladores era evident des de fa temps: les necessitats organitzatives dels centres educatius no poden, en cap cas, prevaldre sobre les necessitats d’atenció als menors i la conciliació de la vida laboral i familiar. Cap de les disposicions normatives que regulen aquestes excedències (*) justificaven el procediment general que condicionava les dates d’inici i reingrés de les excedències als trimestres escolars, una pràctica que discriminava els docents respecte d’altres funcionaris públics, que poden sol·licitar i gaudir d’aquestes excedències en qualsevol moment de l’any.
El passat mes d’abril va marcar un punt d’inflexió en aquesta lluita. Per primera vegada, es va acceptar el reingrés d’un docent abans de la finalització del trimestre escolar, després d’haver-ho sol·licitat expressament amb l’argumentari pertinent. Aquest cas va establir un precedent que va confirmar la necessitat urgent de reformar el sistema i ens va donar l’esperança que la Conselleria d’Educació de les Illes Balears tenia, per fi, la intenció de rectificar les males pràctiques anteriors quant a aquest tema.
Des d’aquell moment, UOB Ensenyament no ha deixat de treballar perquè aquest canvi es materialitzi en una modificació oficial de les instruccions que regulen aquestes excedències. Hem insistit, tant a través de sol·licituds formals com en les darreres convocatòries de la Mesa Sectorial d’Educació, que es comuniqui adequadament aquesta nova possibilitat perquè tots els docents en siguin conscients i puguin beneficiar-se’n.
En aquest sentit, cal destacar que la Conselleria d’Educació ens ha comunicat que la modificació de les instruccions està pendent d’enllestir-se amb els serveis jurídics i informàtics. Aquest procés és essencial per garantir que la nova normativa s’implementi correctament i de manera efectiva, assegurant que tots els docents puguin accedir als seus drets sense cap mena de restricció temporal injustificada.
La lluita ha estat llarga i sovint difícil, però avui podem dir amb orgull que hem aconseguit una victòria crucial per a la justícia i la igualtat dins del sector educatiu. Aquest èxit no només beneficia els docents i les seves famílies, sinó que també envia un missatge clar: la conciliació familiar és un dret fonamental que ha de ser respectat i protegit.
UOB Ensenyament continuarà vigilant i treballant perquè es compleixin tots els drets dels docents, i avui celebrem amb alegria i satisfacció aquest gran pas endavant. La nostra determinació ha donat fruits i, finalment, s’ha fet justícia.
(*) – Article 105 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
– Article 89.4 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre.
– Article 14 del Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de l’Administració general de l’Estat.
– Punt 4 de l’Acord del Consell de Govern de dia 28 de desembre de 2005 (BOIB núm. 196, de 31-12-2005).
Amb la nova llei, s’obre l’oportunitat d’actualitzar, per fi, títols i currículums de totes les famílies professionals a la realitat del nostre entorn, demanda que UOB Ensenyament ha reivindicat en diferents ocasions. A més, la finalitat d’aquesta nova normativa abasta aspectes força rellevants d’un nou règim de formació que pugui respondre tant als interessos i necessitats de qualificació professional de les persones, com a les competències demandades per les noves necessitats del mercat laboral. Així, es promou un nou engranatge, d’importància cabdal, que fa d’aquest procediment normatiu un camí prou complex perquè l’Administració assumeixi aquesta responsabilitat de manera diligent.
Però, l’Administració, obsessionada a complir terminis ministerials, no és conscient de l’oportunitat que planteja aquesta nova llei respecte a la concreció i adaptació curricular. Si ho fora, hauria començat a treballar, ja aquest curs, en la revisió i actualització dels currículums fent partícip a tota la comunitat educativa. Aquesta és una tasca ingent, que no pot quedar reduïda a una revisió precipitada ni supeditada a uns tempos tan curts que no permetin una profunda reflexió d’aquests. Una tasca que hauria de continuar amb el desenvolupament normatiu pertinent i la formació dels docents en els nous reptes que hauran d’enfrontar, i, finalitzar, amb l’estudi de quin seria el curs més adequat per la seva implantació.
UOB Ensenyament vol posar l’accent en determinats aspectes com la planificació inicial, el desenvolupament normatiu i la formació proposada per la Direcció General d’FP i Ordenació educativa.
En primer lloc, el calendari d’actuacions establert per la Conselleria inclou la creació de grups de treball, aquest curs 2023-24, per a la revisió i adaptació dels currículums d’FP en l’àmbit autonòmic. No obstant això, el dia d’avui encara no s’ha iniciat aquesta tasca ni hi ha indicis en el fet que sigui així a mitjà o a curt termini. Per això, UOB Ensenyament ha demanat que se l’informi adequadament quan l’Administració posi en marxa qualsevol actuació en aquest sentit.
En segon lloc, és força preocupant que la mateixa Administració sigui incapaç de complir amb el calendari establert. S’arriba tard a la tasca de revisió dels currículums, la qual cosa suposarà un endarreriment en les fases posteriors de desenvolupament normatiu (prevista pel curs 2024-25) i d’implantació (prevista pel 2025-26). O el que pot ser més perillós, una acumulació de tasques a darrera hora, la qual cosa dificultarà una revisió profunda i reflexionadadels currículums que, al cap i a la fi, constitueixen l’eina fonamental dels docents.
A més a més, UOB Ensenyament exigirà que la creació d’aquests grups de treball sigui un procés de concurrència pública, prioritzant la participació del professorat d’FP, i que compti amb l’alliberament d’un nombre de docents suficient dedicat plenament a aquesta tasca. UOB Ensenyament restarà atent i vetllarà perquè aquests procediments es convoquin amb la màxima transparència, així com amb el temps suficient perquè l’anàlisi del canvi curricular sigui acurada i no precipitada, com ja va ocórrer amb els currículums de secundària.
En darrer lloc, i no menys important, hi ha previst un Pla Formatiu, tal com s’especifica al document penjat al web de la Direcció General d’FP i Ordenació educativa, que duu per nom Presentació nou sistema de formació professional. És en aquest punt, emperò, que UOB Ensenyament també vol fer notar el seu malestar, ja que en cap moment s’ha informat ni de l’estructura ni de la planificació d’aquest Pla. L’únic que UOB Ensenyament ha detectat és que, a partir del mes de maig, s’han començat a oferir, puntualment, cursos introductoris a la nova llei i de formació específica sobre els nous mòduls. Una prova més de la improvisació de la Conselleria en la planificació i implantació del nou sistema d’FP, ja que el pròxim curs s’iniciarà amb els currículums actuals, però incorporant les modificacions que recull la nova normativa. Així doncs, l’èxit és assegurat …
Finalment, no es pot oblidar la reivindicació històrica d’UOB Ensenyament quant a la dignificació de la professió docent i, en particular, la del professorat de Formació Professional, el gran oblidat. Aquesta fita s’aconsegueix per dues vies: la d’una concreció curricular actualitzada dins el termini i en la forma escaient, tal com ja hem comentat, i també amb l’econòmica.
Amb la integració del col·lectiu docent de Formació Professional al cos A1, aquesta darrera via comença a assolir-se, però cal tenir ben present que, encara, alguns companys i companyes romanen en desigualtat de condicions. Per això, UOB Ensenyament ha exigit, en múltiples ocasions, el compliment del punt 8è de l’Acord Marc vigent que estableix l’aproximació de les condicions sociolaborals del professorat tècnic d’FP sense titulació amb les del cos d’ensenyament secundari.
UOB Ensenyament és conscient que qualsevol canvi normatiu s’ha d’implantar gradualment, però, tenint en compte que la llei en qüestió és de l’any 2022, queda palesa la falta de previsió i capacitat organitzativa de l’Administració.La casa s’ha començat per la teulada i la Formació Professional continua sent la gran oblidada del sistema educatiu.
No és la primera vegada que UOB Ensenyament denuncia la càrrega de feina dels docents de les Illes Balears, especialment aquella de tarannà burocràtic, que ha augmentat considerablement en els darrers anys. En un moment crític, amb les avaluacions de final de curs a tocar, i amb uns docents esgotats després de suportar cursos amb ràtios pels núvols, desvaris legals en forma de lleis educatives i condicions tèrmiques inhumanes, l’Administració no ha estat capaç d’eliminar un dels elements més estèrils que encara impregnen onerosament la tasca dels docents: les proves IAQSE.
UOB Ensenyament ja va denunciar en un comunicat la futilitat i inoportunitat d’aquestes proves. Anys després, l’Administració amaça a mantenir unes proves que dificulten la tasca dels docents i menyspreen l’autoritat de les seves avaluacions ordinàries. Per si no n’hi hagués a bastament, les correccions només es paguen a una part dels docents que forçosament les han d’avaluar: aquells que avaluen proves d’altres centres. Tot aquell professorat que corregeix les proves del seu centre haurà de fer una tasca extra no remunerada per satisfer el caprici d’una Administració que diu que vol reduir les tasques burocràtiques del sistema educatiu però no fa altra cosa que alimentar-les.
Les proves IAQSE es duen a terme durant dos dies i els docents aplicadors (aquells que corregeixen proves d’altres centres, que són les que s’usen com a mostra) hauran de corregir un mínim de sis grups classe. Cada prova consta de trenta preguntes tipus test i preguntes de redacció amb 15-20 ítems a avaluar. Per tant, fent un càlcul aproximat, cada aplicador haurà d’avaluar i introduir al sistema 5300 ítems i ho hauran de fer abans del 30 de maig. Per altra banda, l’Administració està destinant uns recursos ingents per dur a terme unes proves que no serveixen per res llevat de complicar la vida –encara més– als docents i també als equips directius, atès que sobre ells recauen les tasques d’organització i coordinació. Per altra banda, en molts casos els departaments d’orientació han patit la sobrecàrrega d’haver d’adaptar aquestes proves per a l’alumnat NEE, provés que no es podran tenir en compte per al mostreig general perquè cada centre ho ha fet a la seva manera sense unes instruccions determinades.
Finalment, la desorganització i la falta d’informació de la Conselleria a l’hora de donar unes instruccions objectives i clares és flagrant. Han convocat als docents aplicadors amb molt poc temps d’antelació per rebre les instruccions pertinents, fet que els hi ha impedit organitzar-se la feina adequadament.
Des d’UOB Ensenyament instam l’Administració a què suprimeixi les proves IAQSE i demanam que, en cas de fer-se, es contemplin aquestes mesures per, almenys, alleugerir la tasca del professorat:
Que qualsevol docent —sigui observador o no— cobri per la correcció dels exàmens que li pertoquen.
Canviar la data de les proves: resulta evident que el mes de maig no és idoni, sinó més aviat tot el contrari.
Ampliar els terminis de correcció: instam la Conselleria a ampliar el termini d’enguany (com a mínim fins al quinze de juny) i, per a futures convocatòries, dilatar-lo encara més.
Reduir la càrrega establint un màxim de 5 grups per corrector.
Incrementar les retribucions per prova corregida (actualment es paguen a 2,5 euros)
És un fet objectiu que els docents que pertanyen a diferents cossos també tenen un reconeixement diferent de càrrecs i, per tant, no tenen el mateix salari per una mateixa feina. Si parlam del cos de mestres, aquestes diferències són notables i tal com va denunciar UOB quans’estava negociant la carrera professional, no s’han solucionat a partir de la seva introducció a la part no consolidable.
Concretament, els coordinadors de cicle d’infantil i primària no tenen reconegut aquest càrrec i, per tant, no el poden cobrar a la nòmina com un complement específic. Aquesta casuística té, com a mínim, dues conseqüències directes: si el docent és interí, no podrà presentar l’experiència per sumar punts al barem així com ho fan els caps de departament de secundària i, d’altra banda, tant si és funcionari de carrera com interí, podrà sol·licitar el cobrament com a part de la carrera professional a partir del segon curs consecutiu d’exercici d’aquestes funcions al mateix centre.
La carrera professional té uns inconvenients afegits i és que l’import d’aquest complement depèn de la tipologia del centre, es cobren 480 € per aquesta coordinació a un centre de nivell 2 i 720 € a un centre de nivell 1. Resultat: una diferència de 414,24 € i 174,24 € anuals, respectivament, de si s’aconseguís que aquest es reconegués com a càrrec.
UOB considera que és un greuge que pateixen els companys d’infantil i primària i així ho va fer saber a la Conselleria a la Mesa Sectorial de dia 24 de gener: independentment de la tasca que suposi per a l’administració, la coordinació de cicle ha de passar a ser un càrrec i figurar com a tal per poder ser reconegut i pagat en igualtat de condicions independentment del cos.
És inevitable en fer menció a un complement no recordar que la gran majoria d’ells, a les Illes Balears, no es retribueixen com caldria per a l’exigència de treball que comporten. El cas que més ha denunciat UOB és el de les coordinacions TIC, podeu veure-ho aquí: Explotació de les coordinacions TIC: ja passa de taca d’oli! No a l’explotació dels coordinadors TIC!
UOB troba del tot insuficient que els diferents coordinadors dels centres (normalització lingüística,riscos laborals, convivència, equips de suport d’orientació…) no vegin recompensada la seva tasca i hagin d’esperar per poder cobrar per la part no consolidable de la carrera professional o inclús no poder cobrar perquè com a interins canvien sovint de centre i no tenen dret a sol·licitar-ho.
UOB Ensenyament reivindica el cos únic docent des de la seva creació a partir de l’Assemblea de Docents, totalment conscient que aquesta diferència entre cossos fragmenta el col·lectiu pel que fa al seu reconeixement i remuneració. Volem que tots els docents siguin de primera. Prou de diferències entre cossos!
El passat dimarts dia 16 d’abril es van publicar les destinacions definitives del concurs de trasllats de 2023. Malauradament, en aquestes queda palesa la insatisfacció, que UOB Ensenyament ha intentat evitar des de fa quasi 2 anys, d’una part del col·lectiu docent: els opositors, especialment els de 2021 i 2023. Aquests han vist com els canvis introduïts els darrers anys (sentència del TS, que obliga al fet que l’experiència com a interí/na es tengui en compte i la introducció del procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits) els han deixat en total desavantatge.
UOB Ensenyament va lluitar fins al final per evitar que això fos així amb dues propostes ben clares:
1) Adjudicació en dos torns (un primer destinat als funcionaris anteriors a 2023 i un segon per als que l’han obtinguda aquest any).
2) Valoració de la superació (amb plaça o sense) del procediment selectiu d’oposicions mitjançant l’atorgament de punts, així com es fa amb altres titulacions.
La pèrdua, en solitari, de la lluita ens va entristir, i molt, però vam prometre que continuaríem lluitant per un concurs de trasllats més just i equitatiu per a tot el col·lectiu i així ho feim.
És per l’anterior que UOB Ensenyament no ha deixat perdre l’oportunitat i ha fet aportacions al Projecte de Reial Decret que pretén modificar el RD 1364/2010, de 29 d’octubre que regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal dels docents. Les demandes presentades són les següents:
Quan s’ha de determinar quin/a docent es veu afectat per la pèrdua temporal o definitiva de la destinació actual, els criteris aplicats (establerts a la Disposició Addicional Segona), són diferents pels mestres que per la resta de cossos docents. Mentre que per als mestres es prioritza la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva, per als altres cossos docents es valora el menor temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos. A petició de l’afiliació, hem demanat que el criteri prioritari sigui, sense distinció de cossos, la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva.
Pel que fa al barem, les propostes presentades són:
Incloure un apartat que atorgui punts per haver superat un procés selectiu d’oposició, independentment de si es va obtenir plaça o no. Considerem que aquest esforç ha de ser reconegut amb, almenys, la mateixa puntuació que es concedeix a la possessió de títols universitaris oficials de màster.
Que els anys de serveis efectius prestats en situació de servei actiu incloguin els serveis de durada determinada com a personal laboral/especialista.
Reconèixer qualsevol ensenyament (amb independència del programa) en llengües estrangeres com a part de l’exercici de càrrecs directius i altres funcions (apartat 4).
Modificar l’apartat 3.3 perquè inclogui qualsevol certificat de llengües estrangeres vàlid segons el marc de referència de llengües estrangeres del Consell d’Europa, i que no es limiti únicament als certificats de les escoles oficials d’idiomes. L’objectiu del Marc Comú de Referència de Llengües Estrangeres és eliminar les barreres nacionals i institucionals a Europa i establir un estàndard vàlid per a tot el continent, per la qual cosa qualsevol certificat homologat hauria de tenir el mateix reconeixement.
Esperem que les nostres aportacions serveixin per enriquir aquest procediment d’elaboració del nou RD i es reconegui, tot i que sigui tard i no com voldríem, el que fa temps hem reclamat.
Fa massa temps que l’Administració educativa verifica una tendència tòxica: la progressiva pèrdua de confiança cap als docents, dotats de cada cop de manco autonomia professional, cosa que va en detriment de la dignitat professional pròpia de servidors públics amb el seu nivell de formació i responsabilitat. En altres paraules: no volen que els docents protagonitzem el disseny de la classe ni que participem al procés de presa de decisions, sinó que ens limitem a acceptar receptes plogudes des del poder, i elaborades per “experts” (com si pogués haver cap expert en educació que no siguem els qui ens hi dedicam dia a dia!).
En aquest context, l’eina preferida durant els darrers anys per reduir-nos a la condició de treballadors sense capacitat de presa de decisió real al procés d’ensenyament-aprenentatge ha estat l’increment ad infinitum de la càrrega burocràtica de la funció docent. Això satisfà, de manera perversa, un triple objectiu:
Rebentar els docents: cada minut que emplenam papers, no ens dedicam a ensenyar ni a pensar en com fer-ho, que és la nostra feina.
Desautoritzar i desarmar els docents, sotmesos a una exigència burocràtica impossible de satisfer, de manera que, en voler fer valdre els nostres drets com a ensenyants i com a treballadors, els nostres superiors jeràrquics poden jugar la carta de l’amenaça amb sancions administratives per “no tenir els papers en regla”, ben igual que la policia als països dictatorials.
Desprestigiar els docents, que així deixen de gaudir de la consideració d’intel·lectuals que tenen l’educació i la classe al cap, per passar a ser simple personal administratiu que ha de deixar traça escrita de tot allò que fa, perquè no gaudeix de la confiança ni de l’Administració ni de la resta de la comunitat educativa.
Afortunadament, els sindicats docents vam forçar la inclusió d’un punt al vigent Acord Marc, el punt 33, referit a l’elaboració i aprovació d’un pla de simplificació burocràtica, que es negociarà pròximament. UOB Ensenyament ja ha preparat la seva bateria de propostes:
Simplificació de l’avaluació de l’alumnat:
Els criteris d’avaluació han de desaparèixer com a referent directe de l’avaluació, en ser massa abstractes, sovint incomprensibles, i impossibles d’objectivar i quantificar (com a molt, poden ser una eina més al servei dels docents que els trobin útils). Volem dir adeu a l’avaluació arbitrària i reprendre la confiança dipositada en el docent per poder avaluar sense necessitat de “defensar la nota”, tot fonamentant-se en els coneixements bàsics per tal de mesurar el grau d’assoliment dels objectius i competències. Perquè ensenyar vol dir ensenyar quelcom, i no ensenyar abstraccions incomprensibles.
Cal prohibir explícitament que les instruccions d’avaluació per a un curs escolar puguin publicar-se més tard del 30 de juny del curs anterior, ni molt manco canviar-se amb el curs ja llançat: l’avaluació ha de ser part indissoluble de la programació del curs.
Supressió de l’obligació de fer programacions d’aula:
Només serveix per fiscalitzar docents, no per millorar la realitat de l’aula; és una mala herència de l’administració anterior, obsessionada amb el control del personal docent.
En cap cas assegura continuïtat en la línia docent en cas de substitució del docent titular, perquè cada nou docent, a la pràctica, fa el que troba, sense estar condicionat per la programació d’aula del docent substituït.
És una eina que impedeix adaptar la realitat de l’aula a canvis sobrevinguts o imprevistos.
És redundant amb la programació del departament o àmbit.
Només en cas de no aconseguir la supressió de la programació d’aula, UOB n’exigirà la seva simplificació, tot reduint-la a un breu llistat de continguts i seqüenciació, res més. En cap cas, la programació d’aula hauria de ser pública, només una eina al servei del docent.
Simplificació de la funció tutorial:
Ara com ara, la funció tutorial té massa càrrega burocràtica: elaboració d’actes de sessions de tutoria, sessions de seguiment i avaluació, actes de reunions d’equip docent…
Els tutors no han d’assumir tasques administratives que corresponen a d’altres instàncies (recordem l’emplenament de dades IAQSE, per exemple).
Cal establir més hores lectives a l’horari dels tutors o reduir aquest tipus de tasques.
Supressió dels marcatges, en alterar la natura de la funció docent (no hem de treballar per hores, com si ensenyar fos una indústria, sinó per objectius!).
Supressió de les actes de les reunions entre docents del mateix nivell jeràrquic, en resultar innecessàries i no afavorir la confiança entre companys.
Supressió dels plans de reforç per a alumnat repetidor: Per a què fer-lo, si repeteixen curs i, per tant, aquests alumnes tendran tota la informació que necessitin, com a qualsevol altre alumne? No a la discriminació entre alumnes!
Racionalització de l’elaboració de materials i recursos educatius:
Aquesta és una de les mesures més importants segons el criteri d’UOB Ensenyament. Dedicam massa temps i energia a l’elaboració de materials, temps i energia que necessitam a l’aula i a l’avaluació. Per això és imprescindible que Conselleria articuli mecanismes que permetin crear una borsa operativa de materials compartits.
Ara bé, per construir-la és ineludible crear un grup de docents dedicat a la creació de materials de qualitat, que seran, en tot cas, d’ús facultatiu, sense interferir en la llibertat de càtedra dels docents.
UOB Ensenyament no es deixa enganyar, en cap cas, per miratge de la consigna “innovació educativa” no com a solució de tots els problemes ni tampoc com a garantia d’èxit educatiu. Per això, tot acceptant l’existència de recursos educatius digitals, UOB proposa reprendre l’ús normalitzat de llibres de text i materials en paper per distintes raons:
Són millors per a la salut visual, neurològica i mental de l’alumnat, i no provoquen trastorns de la son.
Permeten captar i assimilar la informació de manera més eficaç.
Fomenten l’hàbit de la lectura entre els joves més i millor que les eines digitals.
Són més sostenibles que les eines digitals, perquè la tala i repoblament de boscos genera menys gasos d’efecte hivernacle que el manteniment de servidors que emmagatzemen ingents i creixents quantitats d’informació.
Simplificació del procés Formació als Centres de Treball: cal reduir la documentació a emplenar i simplificar el procés de seguiment per a l’avaluació dels alumnes en pràctiques.
