Mes: juny de 2025

Queda molt per fer a les llicències per estudis

Avui, dilluns dia 30 de juny de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general d’Universitats Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors, el senyor Sebastià Massanet; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; i la cap de servei de secundària, Sra. Concepció Ferrer.

L’ordre del dia de la reunió era el següent:

  1. Proposta de resolució per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de llicències no retribuïdes per estudis durant el curs 2025-2026, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents al servei de l’Administració educativa.

El primer punt de la Mesa Sectorial ha tractat la convocatòria de llicències no retribuïdes per estudis per al curs 2025-2026, les primeres des de 2011. Des de UOB Ensenyament valoram que s’hagin incorporat moltes de les aportacions que vam fer arribar per escrit a la Direcció General de Personal Docent, però denunciam que aquesta convocatòria arriba tard, és clarament insuficient i manté exclusions injustificades.

La pressió exercida per UOB Ensenyament ha estat clau per introduir millores. S’ha aconseguit que es puguin cursar titulacions diverses relacionades amb l’àmbit educatiu (graus, màsters, postgraus, doctorats, etc.), que es reconegui l’antiguitat dels interins i funcionaris en pràctiques, i que es permeti la renúncia justificada sense penalització. També s’admet la possibilitat de suspendre o ajornar la llicència per causes justificades amb informe d’inspecció. El període de gaudi s’ha ajustat per garantir el cobrament del mes d’agost, i s’ha introduït la redistribució de llicències entre cossos si en sobren.

Pel que fa a l’oferta, s’ha ampliat a 11 llicències anuals: 4 per al cos de mestres, 4 per a secundària, EOI i ensenyaments artístics, 2 per a tècnics de FP i mestres de taller, i 1 per a inspecció educativa. Tot i l’increment d’una plaça respecte a l’esborrany inicial, la xifra és completament insuficient per a les necessitats del sistema educatiu públic.

També s’han introduït millores al barem: es redueix el llindar mínim de 12 a 7,5 punts (tot i que hem reclamant que se suprimeixi del tot per evitar places desertes), es recupera la puntuació de 0,5 punts per a màsters i postgraus, i es reconeix tot el temps treballat com a funcionari docent, inclòs el d’interí i en pràctiques. En l’apartat de llengües, s’inclouen certificacions equivalents d’organismes a EOI com Cambridge, Goethe, Aliança Francesa, EBAP i IEB. També s’aconsegueix una correcció important: els nivells d’EOI deixen de puntuar tots igual i passen a valorar-se de forma progressiva i més equitativa.

Ara bé, hi ha aspectes fonamentals que han estat ignorats o rebutjats. No s’han convocat les llicències retribuïdes, malgrat que figuren a l’Acord marc signat el febrer de 2023. El compromís verbal de treure-les durant els següents dos cursos no té cap garantia escrita i arriba tard. També es manté l’exclusió del personal interí amb vacant, una discriminació que altres comunitats ja han superat, i que nega l’accés a la formació a una part fonamental del professorat.

En relació amb les publicacions derivades de les llicències, UOB Ensenyament va reclamar que la menció a la Conselleria fos voluntària, atesa la naturalesa no retribuïda de la convocatòria. L’Administració ho ha rebutjat, tot afirmant que “a la universitat també es fa” i que les llicències tenen un cost per a l’Administració. Un raonament inacceptable que menysté l’esforç personal del docent i trasllada sobre ell tota la responsabilitat econòmica de la seva formació. També hem hagut de demanar la correcció del redactat que permetia l’ús dels treballs per part de la Conselleria: ara s’especifica que només es podran fer servir si el docent decideix lliurar-los, ja que no hi ha obligació de presentar cap memòria.

Des de UOB Ensenyament, consideram que aquesta convocatòria, malgrat ser un primer pas després de 14 anys, és del tot insuficient. No convocar les llicències retribuïdes suposa una greu mostra de desconsideració cap a la professió docent. Aquest compromís, inexistent al text final, reflecteix una clara manca de voluntat política per afavorir el desenvolupament professional del professorat.

UOB Ensenyament ha votat a favor de la convocatòria perquè ha aconseguit millores importants i perquè, després de tant de temps, s’ha mogut fitxa. Però el nostre vot és crític i reivindicatiu, i deixa ben clar que no acceptarem més dilacions, excuses ni falses promeses.

Exigim:

  • la convocatòria immediata de les llicències retribuïdes,
  • l’obertura a interins amb vacant,
  • i el respecte per la dignitat professional del docent.

Des d’UOB Ensenyament, continuarem lluitant perquè la formació del professorat sigui un dret real i accessible per a tothom.

  1. Proposta de resolució per la qual es convoca el procediment per proveir,mitjançant comissió de serveis, llocs de treball de la Inspecció Educativa com a inspector accidental.

UOB Ensenyament valora positivament la proposta, en considerar-la útil i pràctica i ha votat a favor.

  1. Proposta de resolució que estableix el procediment de tutorització dels funcionaris interins docents per al curs 2025-2026. 

En aquest tercer punt UOB ha demanat afegir que també siguin tutoritzats: «Aquells aspirants que han superat la fase d’oposició i no han superat el procediment selectiu per als cossos docents». L’administració ha considerat que el procés de tutorització s’ha d’enfortir i que aquesta mesura no aniria dirigida en aquest sentit.

Així mateix, la UOB ha sol·licitat que es pogués tutoritzar si es treballa 30 dies acumulables en períodes mínims de 15 dies i en un o més centres públics en lloc de sols en un. L’Administració ha considerat que ja hi va haver un canvi substancial el curs passat, quan es va canviar de 60 a 30 dies i que, per tant, no canviaria aquest procés.

La UOB s’ha abstingut, pel fet que no s’ha acceptat cap de les seves propostes.

  1. Torn obert de paraula.

UOB Ensenyament ha demanat que s’actualitzin els permisos i llicències del Gestib i que es publiquin degudament totes les Instruccions que corresponen a cada permís; ho ha fet específicament pels permisos:  

Permís per pràctiques en un altre cos (amb retribucions), permís per pràctiques en un altre cos (sense retribucions), permís per a competicions a esportistes d’alt nivell IB (BOIB núm. 168 de dia 14 de novembre de 2015), permís a esportistes d’alt nivell (sense retribucions) (Es refereix als que estan reconeguts pel Ministeri d’Educació i Ciència, BOE núm. 177 del dia 25 de julio de 2007)
L’administració ha contestat que els revisarien i es penjarien les definicions corresponents.

  • S’ha sol·licitat també poder acreditar la competència digital a partir del nivell B1 per a alliberats sindicals, ja que no poden accedir perquè no exerceixen docència directa a l’aula.
    L’administració ha informat que tenen pendent de convocar la prova específica del nivell B1 i que ens intentaran donar dates concretes a la Mesa Sectorial d’adjudicacions, convocada per demà dimarts, dia 1 de juliol.

Palma, 30 de juny de 2025

UOB Ensenyament en defensa de l’escola pública

Com a integrant de la Plataforma ‘La pública no es toca’ UOB Ensenyament va assistir ahir a la concentració convocada a la plaça París de Palma.

El compromís de UOB Ensenyament amb la defensa de l’educació pública és ferm i inalterable. UOB Ensenyament denuncia que la present administració està executant un procés encobert de privatització del sistema educatiu mitjançant el desviament de recursos cap al sistema concertat en detriment del públic, cada dia més abandonat. UOB Ensenyament s’oposa al tancament de línies d’escola pública en favor de la concertada, i denuncia que la Conselleria d’Educació i Universitats manté l’escola pública dins la precarietat per crear un buit que aprofita el sistema concertat-privat per fer negoci amb l’educació dels infants.

Palma, 26 de juny de 2025

Quins documents he de presentar si he superat el procés d’oposicions 2026?

Després de la publicació en el BOIB de la resolució del director general de Personal Docent i Centres Concertats que aprova la llista d’aspirants seleccionats tindràs 10 dies hàbils per presentar, l’anvers i revers de:

  1. Títol al·legat com a requisit per a l’ingrés al cos docent pel qual participa en el procediment selectiu.
  2. Títol de formació pedagògica i didàctica
  3. Certificat que acrediti el domini de la llengua catalana
  4. Document acreditatiu de la identitat i de la nacionalitat
  5. Certificat mèdic oficial acreditatiu de no patir cap malaltia ni estar afectat per limitació física ni psíquica incompatible amb l’exercici de les funcions corresponents al cos i l’especialitat per als quals s’ha estat seleccionat.
  6. Declaració jurada, o promesa, de no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de cap Administració pública, ni de trobar-se inhabilitat per a l’exercici de les funcions públiques.
  7. Els aspirants amb discapacitat han de presentar fotocòpia del dictamen establert en la base 2.2.3.3, excepte que l’hagin presentat dins el termini de presentació de sol·licituds o hagin autoritzat l’Administració per sol·licitar-lo.
  8. Certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals. Els aspirants de nacionalitat espanyola que s’hagin oposat a la consulta d’aquestes dades i les del Document Nacional d’Identitat han de presentar aquesta certificació en el cas de ser inclosos en la llista definitiva d’aspirants que han superat el procés selectiu.
  9. Sol·licitud d’ajornament de la fase de pràctiques, si s’escau.
  10. Declaració jurada de no trobar-se en cap de les causes d’incompatibilitat 

IMPORTANT: s’ha de presentar tota la documentació malgrat que la tinguis reconeguda/allotjada al portal del personal. La raó principal és que tota la documentació es remet a Madrid perquè des d’allà és d’on t’anomenen funcionari/ària de carrera.

Per tal de contrastar i ampliar aquesta informació sintètica, et recomanam llegir atentament la base 9.2 de l’Annex 1 de la resolució de la convocatòria d’oposicions ordinàries.

Registre: telemàtic

Tota la documentació emesa en llengua diferent del castellà o català ha de venir acompanyada de la corresponent traducció oficial en una de les dues llengües oficials de les Illes Balears, realitzada per un traductor jurat.

Excepcionalment, quan la rellevància del document en el procediment ho exigeixi o existeixin dubtes derivats de la qualitat de la còpia aportada, es pot requerir a la persona interessada perquè, en un termini de 10 dies hàbils, aporti o exhibeixi la documentació original.

Enhorabona a totes i tots!

El feixisme contraataca

Segons informava el mitjà local Manacor Noticias (ho podeu llegir aquí), el partit feixista VOX presentarà una moció a l’Ajuntament de Manacor per demanar explicacions sobre una sortida organitzada per l’IES Mossèn Alcover a zones vinculades a la repressió exercida pels feixistes després del desembarcament del capità Bayo i que formen part d’una ruta dissenyada pels Serveis Educatius de l’Ajuntament.

Mentre VOX pugna per instaurar el PIN Parental i convertir el departament d’Inspecció Educativa en una policia del pensament matussera i perd el temps amb beneitures com ara penjar una bandera a les portes de tots els centres educatius, es permet el luxe d’acusar els altres d’organitzar una activitat “sectaria y totalmente parcial, impulsada desde el propio Ayuntamiento con el único objetivo de inculcar una visión manipulada de nuestra historia a los más jóvenes”.

En un exercici de cinisme difícilment superable, VOX parla de “cruzada de liberación” per fer referència a un cop d’estat militar o del primer d’abril com a ‘Día de la Victoria’ alhora que afirma que les activitats promogudes pel consistori de Manacor vulneren la neutralitat ideològica que ha de regir l’educació pública. L’acudit s’explica sol.

UOB Ensenyament denuncia que el partit reaccionari VOX, una vegada més, posa en dubte la professionalitat dels docents de les Illes Balears, que són els que saben de la seva matèria i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a defensar els seus treballadors davant els atacs indiscriminats del feixisme. UOB Ensenyament espera que el conseller, senyor Antoni Vera Alemany, sigui més ràpid en aquesta ocasió, atesa la inacció flagrant quan VOX va afirmar que, si no fos per aquest, els integrants de l’Assemblea de Docents estarien expedientats i al carrer.

El compromís de UOB Ensenyament contra el feixisme és ferri i, parafrasejant el cèlebre discurs de Churchill, lluitarem a les escoles, lluitarem a les institucions, lluitarem als carrers. No ens rendirem.

Palma, 24 de juny de 2025

La conselleria passa l’aplanadora de la concertació per damunt de l’escola pública

UOB Ensenyament denuncia per enèsima vegada la campanya encoberta que està desenvolupant la Conselleria d’Educació i Universitats per incentivar la privatització del sistema educatiu. En aquesta ocasió, des de l’administració educativa s’està vetant el dret de les persones a accedir en condicions d’igualtat als centres educatius públics. El principi de ‘llibertat d’elecció de centre’ que pregona la Conselleria als quatre vents es veu que només aplica en segons quins casos que, d’una manera o altra —oh, sorpresa!— sempre acaben afavorint el sistema privat-concertat. 

El passat 20 de maig, un cop finalitzat el període de presentació de sol·licituds per a l’admissió a 4t d’infantil, el resultat va ser que al CEIP Castell de Santa Àgueda (Ferreries) havien quedat 11 famílies sense poder optar a l’única escola pública i laica del poble. A partir d’aquí, les famílies van sol·licitar, com el curs anterior, si es podia obrir un grup més per donar cabuda als infants que havien quedat fora. El centre mostrà,  en tot moment, la seva predisposició per fer-ho possible, així com ja s’havia materialitzat en altres ocasions i, en aquest sentit, ho demanà a la Delegació Territorial d’Educació i a la Conselleria d’Educació, rebent una resposta negativa.

Per altra banda, al CEIP Margalida Florit de Ciutadella també perden un grup de quart d’infantil. En aquest cas, la Conselleria s’escuda en l’aplicació de la resolució de quota, que estableix: En casos excepcionals, amb l’acord dels centres, es podran mantenir grups no desdoblats d’educació infantil, la matrícula total dels quals sigui de fins a 25 alumnes, amb dotació addicional de professorat per garantir que la ràtio alumnes/tutor d’infantil sigui igual o menor que 20, perdent una línia d’ensenyament públic. Pareix a ser, però, que la Conselleria ha decidit ignorar la part on posa “amb l’acord dels centres”.

El conseller Vera ja va avisar fa uns mesos: “No construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades” Gràcies a la seva pèssima i interessada gestió, cada dia hi ha més places concertades i, per tant, les públiques deixen de ser necessàries — sempre segons el seu criteri—. Així mateix, al conseller Vera li preocupa molt que les famílies d’aquestes illes puguin elegir la llengua de l’escola dels seus fills (i dilapida una quantitat ingent de recursos a aquesta finalitat, com ha denunciat UOB Ensenyament), però no li preocupa que les famílies hagin de dur els seus infants a escoles catòliques perquè no tenen cap altra opció. En definitiva, a la Conselleria no li preocupen els drets de les famílies ni dels infants a una educació pública i digna, només li preocupa afavorir el negoci de l’escola concertada i mantenir contents els seus socis de VOX.

UOB Ensenyament no entén de cap de les maneres la contundent negativa de l’Administració envers la demanda de les famílies afectades, recolzada en tot moment pel CEIP Castell de Santa Àgueda. La proposta, que no requereix cap mena de recurs addicional quant a docents ni a infraestructures, no hauria de suposar inconvenient a la Conselleria d’Educació si no fos que darrere tot això s’hi amaguen altres interessos. 

Per tot l’anterior, UOB Ensenyament vol mostrar el seu suport a les famílies afectades i requereix a l’Administració que es responsabilitzi d’una oferta pública a la qual pugui accedir tota la població i que deixi de banda el constant afavoriment a la concertada en detriment de l’escola pública. La Conselleria d’Educació no té cap excusa: no estam davant una qüestió de recursos, sinó de justícia i d’igualtat social.

Palma, 23 de juny de 2025

UOB Ensenyament obliga la Conselleria a posar seny

Avui, 20 de juny de 2025, ens hem reunit en sessió ordinària per tractar el calendari acadèmic dels ensenyaments artístics superiors. Per part de l’Administració hi han assistit el Sr. Sebastià Massanet, director general d’Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors, tècnics d’aquesta mateixa direcció general, representants del comitè d’empresa i de les organitzacions sindicals.

Aquesta ha estat la segona reunió per tractar el calendari acadèmic, atès que divendres dia 13 de juny se’ns va presentar una proposta d’esborrany que no va ser acceptada per cap de les organitzacions presents ni dels claustres dels EAS, que ens havien fet arribar el seu malestar respecte de les propostes de la Conselleria.

Cal saber que els ensenyaments artístics superiors es regeixen per una normativa pròpia, la Llei EAS, que vol equiparar aquests ensenyaments als universitaris. La implantació d’aquesta nova llei suposa que aquests estudis no poden estipular una jornada fixa setmanal, sinó anual. 

En el primer esborrany presentat s’establia que els docents d’aquests centres havien de treballar fins al 30 de juliol, tenint en compte les avaluacions ordinàries i el tancament d’actes. El que s’ha aconseguit en el transcurs de les reunions és que les avaluacions ordinàries finalitzin com a tard dia 15 de juliol i que la data límit de tancament d’actes sigui dia 22 de juliol. Així, serà el claustre, a proposta de l’equip directiu, qui determinarà les dates de l’avaluació ordinària i extraordinària dels treballs finals d’estudis i dels terminis de tancament d’actes de les convocatòries ordinària i extraordinària.

Per altra banda, en el primer esborrany la Conselleria va elegir com a dia no lectiu el 15 d’abril, Dia Mundial de l’Art. UOB Ensenyament va demanar que es respectés la festa escolar unificada i que es mantinguessin els dos dies de lliure disposició de centre. Aquesta proposta va ser acceptada parcialment de tal manera que els centres podran triar el dia representatiu del col·lectiu. No podran disposar de dos dies de lliure disposició perquè la llei EAS no ho permet.

En tot moment UOB Ensenyament ha lluitat per potenciar l’autonomia dels docents i que els claustres tenguin potestat per decidir aspectes d’organització i funcionament dels centres.

Palma, 20 de juny de 2025

Informació al gust del millor postor

En un món com l’actual, sobresaturat d’informació i on estam acostumats a veure’n de tot color, pareix difícil que alguna cosa ens pugui sorprendre. Però el director d’IB3 Televisió, el “senyor” Josep Codony, ho ha aconseguit.

El Codi Internacional d’Ètica Periodística (UNESCO) —segurament el senyor Codony n’hagi sentit a parlar alguna vegada—, en el seu punt tercer, estableix el següent: En el periodisme, la informació es comprèn com un bé social, i no com un simple producte. Doncs bé, davant la delirant proposta de VOX de fer un documental sobre la repressió republicana —recordem que estam parlant d’un partit que defineix el cop d’estat del 36 com a “cruzada de liberación” o l’1 d’abril com a “Día de la Victoria”— el “senyor” Codony no ha tingut altra ocurrència que contestar que “tot el que siguin diners és benvingut”.

El “senyor” Josep Codony, lluny de comportar-se amb la professionalitat deguda i que seria desitjable d’un director de televisió autonòmica, actua com un mesquí mercenari i ven la programació de la televisió pública d’aquestes illes al millor postor. Parlam concretament dels 250.000 euros que, segons la premsa, el govern de la senyora Prohens destinarà a la creació d’aquest documental i que, a judici del mateix Codony, podrien ser “dos milions”.

UOB Ensenyament exigeix la dimissió del director d’IB3 Televisió per aquestes repugnants declaracions i per la seva manifesta manca de rigor periodístic i professionalitat. 

Palma, 20 de juny de 2025

Matar els serveis públics per engreixar empreses privades

La submissió del govern de la senyora Margalida Prohens al feixisme és absoluta. Després del pacte de la vergonya per aprovar els pressupostos de la comunitat autònoma, ara VOX aconsegueix a través d’una esmena destinar 21 milions d’euros—sí, ho han llegit bé: 21 milions d’euros— al desenvolupament del Pla de Segregació Lingüística.

El Partit Popular, a mercè dels designis de l’extrema dreta, fa seva la ideologia de Daniel Malan amb un projecte que té el rebuig de gairebé la totalitat de la comunitat educativa —no d’una part del catolicisme més reaccionari, condemnat a patir una delectació morosa per nodrir amb diners públics les seves empreses privades— i que, a més de segregar els infants per motius de llengua, fereix de mort el català. Per si tot això fos poc, el preu d’aquest deliri és exorbitant. En una comunitat on la crisi d’habitatge és manifesta, i on hi ha més joves en risc de pobresa que emancipats (ho podeu llegir aquí) el govern no té altre idea que tirar 21 milions als fems per intentar ressuscitar el cadàver fètid del Pla de Segregació i mig milió més —ni el rei Mides trobava tants de diners— per fer proves dentals a menors migrants.

Però el cinisme i el desvergonyiment del Govern no acaba aquí. Mentre, per una banda, tuden milions i milions d’euros dels contribuents, es permeten el luxe de renunciar a fons europeus ja concedits per construir noves escoles de titularitat pública (ho podeu llegir aquí), en un episodi més de privatització dels serveis públics per afavorir les empreses privades.

Tony Judt ja ho avisava fa quinze anys en les primeres línies del seu llibre El món no se’n surt: “Hi ha alguna cosa profundament errònia en la forma en què vivim avui en dia”. El desmantellament dels serveis públics i la desregulació de l’economia és un càncer que està aniquilant l’estat del benestar i està condemnant als més pobres a la vulnerabilitat i la misèria. A les Illes Balears, les paranoies de VOX i la golafreria econòmica del Partit Popular estan minant les institucions democràtiques i els serveis públics de les Illes Balears i, de retruc, estan assassinant la llengua d’aquesta terra.

UOB Ensenyament encoratja la societat a defensar els serveis públics i a rebutjar les polítiques antisocials del govern. Així mateix, encoratja docents, alumnes i famílies a sabotejar, per qualsevol mitjà possible, el Pla de Segregació Lingüística. 

Palma, 19 de juny de 2025

MSE: Moltes promeses i pocs fets

Ahir, dilluns dia 16 de juny de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; o la cap de departament de Planificació i Centres, Sra. Antònia Serra.

L’ordre del dia de la reunió era el següent:

  1. Informació Acord Pressuposts.

    Com ha estat habitual d’ençà que la Conselleria d’Educació i Universitats va iniciar els seus atacs contra la llengua catalana amb l’aprovació de l’infame Pla de Segregació Lingüística, les explicacions del conseller Antoni Vera varen ser insatisfactòries i delirants. S’escudà en què el sistema educatiu no ha de salvar tot sol la llengua catalana, que és un problema que transcendeix l’àmbit educatiu i que s’han de fer passes des de tots els fronts.

    UOB Ensenyament li va replicar que estava bé que el conseller fos conscient que el català està en retrocés a tots els àmbits, però que no entenia com minvar-ne la presència al sistema educatiu pot ajudar en res a millorar la seva situació.
    Amb tot, el conseller va sentenciar que les Illes Balears necessitaven aprovar els pressupostos, i amb això va enterrar el mort.

    UOB Ensenyament també li va retreure al conseller el fet que l’acord suposés la derogació de la llei de memòria democràtica, llei que té per objectiu retre el degut homenatge a les víctimes de la guerra civil i la repressió, a aquelles persones que defensaren —sovint amb la vida— els drets i les llibertats civils i democràtiques de les persones.
    El conseller ni tan sols es va molestar en respondre a aquest retret.
  2. Proposta de canvis en les instruccions d’horaris pel canvi de 37,5 hores setmanals a 35 (punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023).

    La proposta de la Conselleria consisteix a reduir la jornada setmanal en dues hores i mitja, passant de trenta-set hores i mitja a trenta-cinc. D’aquestes dues hores i mitja imputaran una i mitja —és a dir, un 60 % de la reducció— sobre les set hores i mitja de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, etc. que no han de ser necessàriament presencials, passant a sis. UOB Ensenyament ha apuntat dues coses: aplicar una reducció del 60 % de les dues hores i mitja en un 20 % de la jornada és un insult a la intel·ligència de tot el col·lectiu; sobretot tenint en compte que aquestes set hores i mitja són del tot insuficients. En termes relatius, la reducció hauria de ser de mitja hora —i les dues restants de les de permanència al centre—. Si en comptes de mitja hora, se’n redueix una i mitja, l’Administració se n’aprofitarà —encara més— de la responsabilitat i professionalitat del col·lectiu, que fa les hores a casa que faci falta.

    En resum, per realitzar una reducció equilibrada en termes relatius, UOB Ensenyament exigeix que es redueixin dues hores de permanència al centre —una d’elles necessàriament de docència directa— i mitja hora de les tasques que es poden fer no necessàriament al centre (hores de preparació de classes, correccions, etc.).

    Davant les enèrgiques queixes i la forta pressió exercida per UOB Ensenyament, el conseller s’ha compromès a títol personal a no tancar aquest punt 26 del segon Acord Marc i a tornar-lo a negociar el curs que ve, com a tard, el mes de febrer, i de cara que apliqui el curs 26-27, abans de tancar la quota de l’esmentat curs, obrint així la possibilitat a dur a terme una reducció efectiva de la càrrega lectiva que suporten els docents.

    A la ronda de votacions, s’han aprovat aquestes modificacions per unanimitat amb l’abstenció d’UOB Ensenyament. Tot i la seva intenció inicial de votar en contra, UOB Ensenyament ha decidit abstenir-se a causa del fet que la Conselleria s’ha compromès a estudiar les propostes d’UOB Ensenyament de cara a la revisió que es farà el curs vinent.

    UOB Ensenyament romadnrà vigilant i farà tota la pressió que sigui capaç per garantir que el retorn a les 35 hores, a partir del curs 2026-27, no sigui una quimera.

  3. Proposta de convocatòria de concurs públic per a la concessió de llicències per estudis durant el curs 2025-2026, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents al servei de l’Administració educativa (punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023).

    A causa de les aportacions que varen fer els sindicats i de la manca de preparació prèvia de l’esborrany per part de la Conselleria d’Educació i Universitats, el conseller demanà la participació en la reunió del director general d’Universitats, el senyor Sebastià Massanet i del Cap del Servei de Formació Permanent del Professorat, Sr. Rafel Maura. Finalment, el conseller proposà que els sindicats enviessin les propostes per correu al DG d’Universitats. Es tornarà a reunir la comissió tècnica i, posteriorment, es tornarà a convocar la MSE. Cal destacar que és la segona vegada que es posposa la negociació d’aquest “mig punt” 15 de l’Acord marc, tenint en compte que les llicències retribuïdes semblen haver-se perdut pel camí.

  4. Proposta de modificació de la convocatòria de comissions de serveis per cobrir places docents en els camps d’aprenentatge de les Illes Balears.

    L’administració ha explicat que s’ha modificat aquesta convocatòria per poder fer un altre procés de selecció, atès que el primer havia quedat desert. El problema rau en el fet que per cobrir aquestes places es requereix un treballador especialitzat i amb uns coneixements previs, i volen facilitar que algú amb aquestes característiques pugui sol·licitar la plaça abans que treure-la al procés d’adjudicacions.

  5. Proposta de convocatòria per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari, dos llocs de feina docent al Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB).

    En aquest punt, UOB Ensenyament va demanar que els sindicats poguessin enviar un representant a la Comissió de Valoració, així com està establert per a altra comissions, és a dir, un representant amb veu però sense vot.
    L’Administració hi va venir a bé i ho inclouran en la resolució.

    Per altra banda, va demanar a veure què passaria si aquestes places quedaven desertes, si s’obriria un nou termini de sol·licituds o anirien a les adjudicacions. Així com el cas dels camps d’aprenentatge, s’obrirà un nou termini.

  6. Proposta de convocatòria per proveir, mitjançant el sistema de comissió de serveis de caràcter voluntari, de mitja jornada de feina docent per a l’organització de les proves Cangur dins el marc del Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (PORT-UIB).

    Les preguntes de UOB Ensenyament varen ser les mateixes que per al punt anterior, i les respostes de la Conselleria també.
    Per altra banda, l’Administració va explicar que aquestes places s’oferien a mitja jornada perquè la càrrega de feina no era suficient com per oferir-les a jornada completa.
  7. Proposta d’instruccions per a l’organització i funcionament dels graus D i E de Formació Professional a les Illes Balears per al curs 2025-2026.

    En aquest punt s’han negociat les instruccions d’organització i funcionament dels Graus D, en els nivells de Grau Bàsic, Grau Mitjà i Grau Superior, i dels Graus E, cursos d’especialització, de Formació Professional a les Illes Balears per al curs escolar 2025-2026.

    Hi ha hagut poques novetats respecte de les instruccions que regulaven el curs 24-25.

    UOB Ensenyament va apuntar les següents qüestions:
    • Mòduls professionals susceptibles de ser impartits en llengua estrangera
      Aquests mòduls han de ser impartits pel professorat que tingui atribució docent en els mateixos cicles i, a més, posseeixi el nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües com a mínim. Per a la preparació d’aquests mòduls, el professorat titular disposa d’una hora lectiva setmanal, així com de les hores complementàries que estableixi el centre, d’acord amb la seva organització interna.
      UOB Ensenyament va apuntar que, per un docent amb un nivell B2, una hora lectiva setmanal per a la preparació d’activitats de la resta d’hores setmanals per l’esmentat mòdul, és del tot insuficient.
      La Conselleria hi va estar d’acord, però no ho canviaran de cara al curs 25-26. Ho tindran en compte en el futur.
    • Mòduls optatius
      • Segona llengua estrangera
        L’Institut d’Ensenyament a Distància de les Illes Balears (IEDIB) ha de posar a disposició de l’alumnat mòduls optatius transversals, entre els quals s’inclouen Català Professional Bàsic, Català Professional Intermedi i Segona Llengua Estrangera (alemany), que seran de lliure elecció per a qualsevol estudiant matriculat en un cicle formatiu de grau mitjà o superior a les Illes Balears.
        En el cas de la segona llengua estrangera s’ha fixat que sigui la d’alemany.
        UOB Ensenyament va demanar quins criteris s’han seguit per determinar que la segona llengua estrangera sigui la d’alemany. A llocs com a Menorca, el francès té més demanda.
        L’administració va explicar que ha estat la Conselleria qui ha establert que la segona llengua estrangera sigui l’alemany a causa del fet que no es poden oferir dues opcions i l’alemany té més demanda que el francès o altres llengües.
      • Català Professional Bàsic
        El mòdul optatiu de Català Professional Bàsic està reservat per a l’alumnat que no hagi cursat l’ESO a les Illes Balears ni en una altra comunitat autònoma amb llengua cooficial català o valencià.
        UOB Ensenyament va demanar que en aquest mòdul hi tingui prioritat l’alumnat que s’especifica, però no únicament aquest. Existeix la possibilitat que hagi pocs alumnes en aquesta situació. Si passa això, hi ha la possibilitat que el mòdul no s’ofereixi.
        La Conselleria va explicar que aquesta mesura ve motivada per evitar la picaresca que l’alumnat sol·liciti cursar el mòdul de Català Professional Bàsic per, en la pràctica, cursar un mòdul menys —a causa de la seva poca dificultat—.
        UOB Ensenyament va demanar que l’alumnat que hagi titulat sense haver aprovat l’assignatura de català, o alumnat amb dificultats manifestes en competència lingüística en llengua catalana -amb informe preceptiu del seu centre d’origen-, com per exemple alumnat que hagi fet PALIC, etc. també pugui cursar el mòdul de Català Professional Bàsic.
        L’Administració estudiarà la proposta de UOB Ensenyament.
  8. Proposta d’instruccions per a l’organització dels ensenyaments de determinats cicles formatius de formació professional en modalitat virtual per al curs 2025- 2026.

    En aquest punt es varen negociar alguns aspectes que no venen recollits a la normativa general quant a la modalitat virtual de determinats cicles formatius de formació professional.
    • Activitats en règim presencial

      Hi ha mòduls professionals amb activitats presencials al centre educatiu que s’han de fer de forma obligatòria per obtenir-ne l’avaluació del mòdul igual o superior a 5. El nombre d’hores d’activitats presencials que hi consta és, com a màxim, el 25% de les hores totals assignades al mòdul d’acord amb el currículum vigent del cicle formatiu al qual pertany. També hi ha mòduls que tenen activitats d’aprenentatge obligatòries en anglès. Aquesta informació ha de formar part de les concrecions curriculars de les programacions dels mòduls professionals del grau i ha d’estar a l’abast de les persones interessades. També es pot consultar a la pàgina web dels centres educatius.
      UOB Ensenyament va apuntar que, tenint en compte que els grups poden ser de 60 alumnes, les ràtios per activitats presencials podrien ser massa elevades. Va demanar a l’Administració si està previst desdoblar grups i, en tal cas, amb quins criteris.
      La Conselleria va dir que aquestes qüestions organitzatives són de l’àmbit de l’autonomia de centre, atès que cada centre té les seves casuístiques concretes que determinen com tractar aquesta qüestió, com ara la capacitat dels tallers on es realitzen les pràctiques presencials, etc.

    • Requisit de competència digital

      El professorat de modalitat virtual ha de tenir, preferentment, formació relacionada amb aquests tipus d’ensenyaments i amb l’ús d’entorns virtuals. El professorat d’una mateixa especialitat que compti amb aquesta formació té preferència a l’hora de triar mòduls que s’imparteixin virtualment, assignats al departament al qual pertanyen.
      En aquest sentit, UOB Ensenyament va apuntar que la formació permanent per l’ensenyament virtual (cursos IEDIB, etc.) està adreçada, exclusivament, a funcionariat de carrera. UOB Ensenyament va demanar que el funcionariat interí també pugui realitzar aquestes formacions, atès que, per exemple, les places IEDIB són de quota, i no de plantilla.
      La Conselleria va informar que al professorat que accedeixi a places IEDIB no se li exigirà haver realitzat aquest curs, i que hi accedirà per puntuació. En cap cas seran places amb perfilació.

    • Horaris

      A aquesta resolució hi ha molts aspectes que fan referència als horaris lectius, de coordinacions, etc. que afecta al professorat de FP. UOB Ensenyament demana que s’incloguin a les Instruccions generals per a l’elaboració d’horaris. L’Administració va reconèixer que UOB Ensenyament tenia raó i va afirmar que mirarien de fer una modificació de la resolució pertinent perquè reculli tots aquests aspectes.


  9. Torn obert de paraules.
  • Pujada salarial del 0,5%: D’acord amb informacions publicades a premsa, s’ha aprovat en l’àmbit estatal l’increment del 0,5 % que hi quedava pendent. UOB Ensenyament va demanar a veure si aquest increment es farà efectiu a la nòmina d’aquest mes o ja serà a la de juliol.

    L’Administració va respondre no tenir ni idea sobre aquesta qüestió. Quan els hi arribi la informació des del govern central, la faran arribar als sindicats. 
  • Aplicació Llull. UOB Ensenyament va demanar informació sobre aquest nou aplicatiu i si suposarà una descàrrega real de feina per als docents.

    L’Administració va contestar que l’any que ve s’inicia un Pla Pilot però únicament per als equips directius, per dur a terme la gestió dels centres.
  • Adjudicacions: Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament va demanar per la convocatòria de la Mesa per negociar el procés d’adjudicacions d’enguany, fent èmfasi en el fet que ja s’ha posposat en dues ocasions. 

    L’Administració es va excusar en una sobrecàrrega de feina, i no va dir una data exacta, sinó que ho va aclarir amb un “pròximament”.

Matriculacions. Al BOIB de dissabte 14 de juny es va publicar el següent:
Per tal que les famílies dels alumnes que ja han estat matriculats al centre en el curs 2024-2025 puguin accedir al tràmit telemàtic corresponent, els centres han d’haver activat les prematrícules de l’alumnat de promoció interna abans de l’inici del període de matriculació.

UOB Ensenyament va demanar aclariments sobre això. Aquells alumnes que estan a un centre i no canvien d’etapa, hauran de fer la matrícula cada any? Això podria suposar un problema per a les famílies, que no veurien la matrícula assegurada, per exemple, quan un infant passa de segon de primària a tercer.

L’Administració va admetre que la redacció era inexacte, però que això no canviarà a com era fins ara: els alumnes que no canviïn de centre o d’etapa tendran la plaça assegurada.

Palma, 17 de juny de 2025

L’ofensiva proposta de 35 hores de la Conselleria

La proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats respecte al punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i millores educatives està lluny de ser una veritable millora, es tracta d’una operació de maquillatge comunicatiu. El que es presenta com una reducció de 37,5 a 35 hores setmanals, és en realitat, una enganyifa estadística que no afavoreix a les treballadores i treballadors d’aquestes illes.

Ahir, 16 de juny de 2025, la Conselleria d’Educació i Universitats va convocar la Mesa Sectorial per fer el que més o menys ha fet els darrers dos anys: garantir poques millores reals i fer moltes promeses de futur. Un dels cavalls de UOB Ensenyament ha estat el compliment de l’Acord marc, tot i la desídia de l’Administració, especialment pel que fa als tempos.

La negociació feia referència a un punt vital: el retorn a la jornada de 35 hores (punt 26 de l’Acord marc). La proposta de la Conselleria, minsa i enganyosa —atès que la quota per al curs següent ja es va aprovar i el marge de canvi, per tant, era mínim— suposa una millora molt lleu: una hora menys de permanència al centre. UOB Ensenyament denuncia que la proposta no implica una distribució proporcional del temps de feina entre el treball presencial al centre i el treball que es pot dur a terme des de casa. L’excés de càrrega presencial no s’ajusta a la flexibilitat que la jornada de 35 hores hauria de garantir. Així doncs, es redueix majoritàriament les hores de dedicació —les 7’5 actuals ja són insuficients— a preparar materials didàctics i classes, a corregir i a desenvolupar totes aquelles tasques que els docents poden fer fora del centre, tasques que lluny de minvar, augmenten a cada any que passa.

Així i tot, la pressió de UOB Ensenyament va forçar al conseller Antoni Vera a comprometre’s a convocar els sindicats durant el curs que ve per negociar una millora real i efectiva de les condicions laborals dels docents, amb un retorn a les 35 hores que suposi una veritable reducció de l’excés de càrrega lectiva que suporten actualment els docents.

UOB Ensenyament es va abstenir, però romandrà vigilant perquè aquesta promesa es compleixi i no afluixarà en la seva pressió per establir una jornada de 35 hores que suposi una millora explícita de les condicions laborals dels docents.

17 de juny de 2025