Mes: novembre de 2021

No al mossatge a la concertada. Per un accés just i meritocràtic a l’escola pública.

Circular 242/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament posa de manifest el transvasament de professorat interí de l’escola concertada cap a la pública que s’ha produït des del curs 2018-19 a conseqüència del canvi en el barem de valoració dels mèrits dels docents interins. 

Per entendre com s’ha produït aquest transvasament cal tenir present com s’ordena la llista d’interins d’ençà del curs 2018-2019. Així idò, les primeres posicions de la llista d’interins de qualsevol especialitat les ocupen els i les docents que han estat tutoritzats/des (interins I), és a dir, aquells i aquelles que ja han treballat 30 dies consecutius a un mateix centre escolar públic i han rebut positivament la tutorització. A aquests docents, un cop tutoritzats, se’ls aplica el barem complet (experiència docent a l’Administració educativa, tant pública com privada i privada concertada, formació acadèmica i, activitats de formació permanent). 

A continuació, els segueixen els docents que NO han estat tutoritzats (interins S), i que fins el curs 2017-18 eren ordenats només pels dies treballats a l’ensenyament públic i, en cas d’empat, per nota mitjana d’expedient acadèmic, però que, amb el canvi introduït de fa tres cursos, han passat a ordenar-se, independentment que hagin treballat o no a la pública, també segons la puntuació resultant de l’aplicació del barem complet que, com ja hem apuntat, inclou, entre d’altres, l’experiència docent a centres privats i concertats. 

Aquest canvi en la baremació ha permès que els docents interins no tutoritzats que compten amb experiència a la concertada, puguin especular, especialment a les especialitats més concorregudes, de com quedarien posicionats a la llista d’interins una vegada tutoritzats. D’aquesta manera, molts d’ells esperen el moment idoni per fer el salt de la privada/concertada a la pública per mirar de quedar el més amunt possible en la llista d’interins tutoritzats. Aquesta jugada els permet, fins i tot, mirar d’arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar ja durant les adjudicacions d’estiu del curs següent.

Aquesta situació perjudica de dues maneres diferents als interins que no compten amb experiència a la concertada:

a) Interins no tutoritzats (sense experiència a la concertada): veuen com cada vegada es troben més abaix en la llista de no tutoritzats i per tant més difícil tenen el fet d’aconseguir la seva primera susbstitució que es permeti passar a ser tutoritzats.

b) Interins tutoritzats (sense experiència a la concertada): es veuen obligats a perpetuar el seu èxode docent per les diferents illes o agafar substitucions enfora de casa seva ja que es veuen superats per aquells nous interins tutoritzats que sí que compten amb experiència a l’escola concertada i poden arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar.

Des d’UOB Ensenyament no podem deixar de mostrar-nos contraris a n’aquesta gestió del barem d’interins des del moment que per accedir a l’escola concertada no se segueix cap  sistema d’accés basat en la capacitat, mèrit i publicitat, tot i estar també aquests centres finançats amb fons públics.

Així les coses, d’acord amb la normativa a dia d’avui, el que dona accés a la pública (o almenys ho facilita en el cas de moltes especialitats) és haver treballat a la concertada. No serveix de res tenir molta formació, compta haver passat pel mossatge amb què s’ha convertit l’experiència a la concertada. Ras i curt. 

Aquesta situació s’ha vist incrementada per l’augment de les contractacions de docents en els darrers cursos per mor de l’augment de la població escolar i de la declaració de vulnerabilitat generada per la COVID-19 (especialment durant el curs 2020-2021, abans de la vaccinació dels docents). Per aquest motiu, només ha estat fins el curs actual 2021-2022, quan l’impacte d’aquest greuge comparatiu ha estat més evident. 

El número de tutoritzats així ho reflecteix. Ha de passat de 560 el curs 2017-18 a 829 el curs 2018-19 (primer curs amb el nou sistema de barem d’interins), 575 el curs 2019-20 (segon curs amb el nou barem d’interins, coincidint amb l’inici de la pandèmia) i 1.401 el darrer curs 2020-21 (primer curs amb el professorat sense vacunar i, conseqüentment amb moltes baixes per vulnerabilitat, motiu pel qual es van crear les brigades de substitucions Covid express). 

Des d’UOB ens mostrem contraris a què aquest transvasament massiu faci baixar de posicions als interins de la pública quan aquests han fet l’esforç d’agafar substitucions o vacants lluny de la seva residència habitual i/o han ajornat els seus projectes vitals. Sempre hem defensat l’itinerari meritocràtic públic i així ho seguirem fent.

Per tot això, demanarem que de cara a la propera convocatòria d’interins la Conselleria d’Educació, com a responsable directe d’aquest greuge, estableixi mesures per protegir al professorat de la pública. 

Volem una llista única i transparent, que permeti a tothom treballar alhora a la concertada i a la pública segons els principis de la mèrit, capacitat i publicitat i, fins que això no sigui així, demanem a la Directora General de Personal Docent que es torni a l’anterior sistema en el qual l’experiència a l’escola concertada no comptava entre els interins no tutoritzats i, només comptava una vegada s’havia completat la tutorització.

 PER UN ACCÉS JUST I MERITOCRÀTIC A LA FUNCIÓ PÚBLICA!

Palma, 29 de novembre de 2021

Conselleria no deixa de sorprendre’ns. Oferta pública d’ocupació 2021 i Convocatòria d’oposicions 2022.

 

Avui, 26 de novembre de 2021 a les 16h ha tingut lloc una Mesa Sectorial Extraordinària amb la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el Cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, la Cap Departament de Primera Infància, Elena Landa, la Cap de Servei de Provisió Educativa, Mª Antònia Alzamora, el Cap de Servei d’Educació Secundària, Marco Alarcón i el Cap de Servei d’Educació Primària, Miquel Bujosa.

Els punts dels quals hem parlat han estat els mateixos que la Mesa passada:

  1. Esborrany de proposta d’acord de Consell de Govern pel qual s’aprova l’oferta pública        d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  2. Esborrany de Resolució de la directora general de Personal Docent per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, de professors d’escoles oficials d’idiomes i de mestres a les Illes Balears. D’ara endavant, Convocatòria d’oposicions per al 2022.

Pel que fa al segon esborrany d’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 que ens han presentat avui, la diferència respecte del primer esborrany que s’havia tractat a la Mesa de dilluns era que s’havien eliminat les 747 places corresponents a la taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal. 

D’aquesta manera, l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 passava de 1132 places en el primer esborrany (385 provinents de la taxa de reposició del 2021 + 747 provinents de la taxa addicional per a l’estabilització) a 385 places corresponents a la taxa de reposició del 2021.

No obstant, per entendre el conjunt de la situació, cal analitzar també la comparativa entre l’esborrany de convocatòria d’oposicions per al 2022 que ens presentaren dilluns, on hi figuraven 1408 places i l’esborrany que ens han presentat avui que passava a 796 places.

Des d’UOB Ensenyament interpretàvem aquesta reducció com una mostra de prudència per part de la Conselleria per veure com s’acabava de concretar el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (procedent del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol) que actualment s’està tramitant en el Congrés dels Diputats. 

Així les coses, des d’UOB Ensenyament hem votat favorablement al segon esborrany d’oferta pública d’ocupació per dos motius. Per una banda, entenem que d’aquesta manera es convocaven unes oposicions on es treia un nombre de places raonable i permetia presentar-s’hi als companys que s’estan preparant i per l’altra s’evitava treure a oposició les 747 places de la taxa addicional d’estabilitat mentre s’esperava a la publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic.

Enteníem que aquesta proposta de terme mig permetia abordar el problema de l’elevada taxa d’interinitat des d’una panoràmica que mirés d’aixoplugar, en la mesura del possible, tant aquells companys que fa molts d’anys que treballen i que en funció de com quedi el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic podien ser susceptibles d’accedir a una plaça per una altra via (pendent de concretar) però al mateix temps seguia traient places a oposició com a mecanisme ordinari d’ingrés als cossos docents com des d’UOB hem defensat. 

La sorpresa de totes les forces sindicals ha estat que una vegada havíem votat el primer punt, i estàvem parlant de l’esborrany de la convocatòria d’oposicions per al 2022, se’ns ha informat que a les places que figuren a l’esborrany que teníem i que la setmana que ve sortirà publicada al BOIB, se li hauran de sumar amb una modificació d’ampliació de places que sortirà previsiblement dins el mes de gener, amb les 385 places corresponents a la taxa de reposició de l’any 2021. És a dir, a la convocatòria d’oposicions per al 2022 hi haurà un total de 1180 places.

Des d’UOB Ensenyament trobam molt lleig que aquesta informació se’ns hagi donat de manera calculadament tacticista a posteriori de la votació de l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021. 

Per conèixer finalment com quedarà el nombre de places de cada especialitat a la convocatòria d’oposicions per al 2022 (accedir a l’enllaç) a les places que figuren a la pròpia convocatòria d’oposicions, se li han de sumar les places per illes i especialitat que figuren a l’esborrany de l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 (accedir a l’enllaç).

Així les coses, amb la convocatòria d’oposicions per al 2022 es treuran a oposició tots els romanents de places corresponents a les taxes de reposició dels anys 2018, 2019, 2020 i 2021.

 

Des de Conselleria ens han confirmat que les places corresponents a la taxa addicional d’estabilitat (747) més les que es consolidin d’acord amb els criteris de consolidació de plantilles orgàniques (al voltant de 300) es convocaran de manera extraordinària d’acord amb el que estableixi Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic un cop aquest es publiqui que segons sembla hauria de ser abans de finals d’any. A falta de veure com queda finalment el text, pareix que cobra força la hipòtesi d’un concurs de mèrits però com deim, a dia d’avui, només és una hipòtesi. Així idò, la Directora General de Personal Docent, ha deixat ben clar que la intenció del Ministerio és estabilitzar places, no persones.

També se’ns ha informat que des del Ministerio es farà una modificació del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley. Aquesta modificació es produiria durant el primer semestre de l’any 2022. A falta de més notícies, els rumors apunten a una possible modificació en la direcció que les proves no siguin eliminatòries però com deim, a dia d’avui només són rumors. Des d’UOB Ensenyament estarem ben atents a n’aquesta modificació i informarem tan bon punt tenguem més informacions per prendre’n un posicionament.

Cal recordar, sobretot pels docents que han participat en el Concurs de trasllats d’àmbit autonòmic, que el procés de consolidació de plantilles orgàniques és independent als canvis que hi hagi hagut en l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 i que per tant, les places que es consolidin com a orgàniques (places de quota ocupades ininterrompudament de del curs 2018-2019) també seran places a les quals podran optar. 

Des d’UOB Ensenyament som conscients que passam per un moment de canvis profunds que afecten el col·lectiu. Fidels als nostres orígens participatius i assemblearis actuarem a partir dels dictats dels acords presos en assemblea on tota l’afiliació hi te veu i vot. 

Seguirem informant de qualsevol novetat que es produeixi.

UOB planta cara a les violències contra les dones

Stop violència de gènere

Circular 241/2021

“Si me maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta”

Minerva Mirabal

Quatre dècades han passat des que Amèrica Llatina va marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, en honor a les dominicanes Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, tres germanes assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo, de qui eren opositores. Vint anys després, Nacions Unides declarava aquesta mateixa data com Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona

Malgrat tots els esforços des de llavors, la històrica desigualtat entre homes i dones continua afectant no només a la seva integritat física sinó al reconeixement de la seva dignitat.

El sindicat UOB Ensenyament durant molt de temps ha demanat que la nostra administració desenvolupi correctament el Pla d’Igualtat. De fet, amb l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ja s’instaurava l’obligació de les administracions públiques d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat per al seu personal.

Emperò, quins van ser els fets perquè Conselleria a correcuita a finals del curs passat posés a l’abast un Protocol d’assetjament? Doncs es van haver de vulnerar els drets de la nostra companya de l’IES Madina Mayurqa perquè Inspecció Educativa integrés el Pla d’Igualtat i Coeducació. Es va incomplir de manera clara el mandat de l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que diu que les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe. 

Des del nostre sindicat hem estat i seguirem estant al costat i del costat de les víctimes, donant suport a la legítima reivindicació del dret de les dones a no patir cap tipus de violència i exigim no escatimar esforços per part de les administracions en la detecció i la prevenció de la violència de gènere en totes les seves formes i en tots els àmbits. Per tot això, volem manifestar la nostra solidaritat amb la companya de l’IES Madina Mayurqa, i tot el nostre suport. A més, instam a la Conselleria d’Educació que activi els protocols, tant de prevenció com d’actuació necessaris per a què una situació lamentable i perfectament evitable com aquesta no es torni a repetir mai més.

Primer plantilles, després concurs!

Transparència concurs trasllats

Circular 240/2021

Ahir dilluns es va tancar el procés administratiu per participar al Concurs de Trasllats d’àmbit autonòmic. Un any més, els docents hem hagut de participar-hi sense disposar de tota la informació adient, és a dir, sense saber quina és la relació de places de plantilla orgànica que són objecte de Concurs. UOB Ensenyament expressa el seu desacord.

I ho feim perquè aquesta és una anomalia –una més– que no per tradicional resulta més acceptable. Us imaginau participar a una rifa on l’organitzador us digués “comprau els bitllets i, en haver-los repartits tots, ja us direm quins són els premis”? Nosaltres tampoc.

És veritat que, en concursar, cap funcionari pot saber a priori si la plaça que desitja estarà o no lliure, perquè això és impossible d’esbrinar abans què tots els concursants hagin postulat. Ara bé, la lògica d’un procés de concurs transparent seria començar per definir i publicar les places en joc i, després –i no abans– convocar-lo. L’actual procediment, que és just l’invers, genera sensacions com si l’Administració jugués amb nosaltres, i ens fes passar a un i altre costat del mirall de n’Alícia en funció de la seva voluntat arbitrària, i no del lògic ordre de les coses.

UOB Ensenyament no vol acceptar aquesta anomalia, per molt que hagi esdevingut una trista tradició, i per això ha demanat explicacions als responsables de la Conselleria tant a la darrera Mesa sectorial sobre el Concurs de Trasllats com també a la relativa a les plantilles orgàniques dels centres. En ambdues ocasions hem rebut el mateix patró de resposta: vagues i gens convincents al·lusions a dificultats tècniques, a la complexitat del procés, o a les vacants resultants de les jubilacions –tanmateix les jubilacions imprevistes es produeixen al llarg de tot l’any–, com si el procés es pogués simplificar pel fet de publicar les places a destemps.

No volem ser malpensats, però trobam necessari assenyalar que, si algú volgués aprofitar aquesta avinentesa per manipular el resultat del concurs, podria fer-ho. Per exemple, podria bloquejar-se alguna plaça en veure que un docent amb massa punts l’ha demanada, amb l’esperança de què n’hi toqués una altra, i mirar de “reservar la plaça” per a un docent amb menys punts i més del gust de “la superioritat”, que podria concursar el curs següent.

No estam ni insinuant que això estigui passant efectivament, ni tampoc que aquesta sigui la intenció de la Conselleria en invertir l’ordre lògic de les coses. Però sí que volem assegurar que cap ombra de sospita pugui mai planejar ni sobre aquest ni sobre cap altre procés administratiu públic. En altres paraules, volem defensar el principi de transparència administrativa perquè trobam que així tothom hi guanya, incloent la pròpia Administració, que veuria reforçada la seva credibilitat si planifiqués el processos amb més temps i iniciés un procés tan complex amb la deguda antelació.

Planificació, lògica i transparència: vet aquí un triple principi que hauria de resultar irrenunciable per a qualsevol administració. Més encara en tractar-se d’una administració educativa: si la comunitat docent sap que una de les seves principals funcions és ensenyar l’alumnat a pensar, és lògic que tot docent esperi que les decisions de la seva Conselleria siguin producte de pensament, i no de la improvisació o de la incapacitat per planificar o esbrinar les conseqüències de fer les coses alterant el seu ordre raonable.

UOB rebutja el model d’oposicions plantejat per Conselleria de cara al 2022

Oposicions ordinàries docents

Avui, 22 de novembre de 2021 ha tingut lloc una Mesa Sectorial amb la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el Cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, la Cap Departament de Primera Infància, Elena Landa, la Cap de Servei de Provisió Educativa, Mª Antònia Alzamora, el Cap de Servei d’Educació Secundària, Marco Alarcón i el Cap de Servei d’Educació Primària, Miquel Bujosa.

A banda de l’aprovació d’actes de meses anteriors i del torn obert de paraula, els dos punts a tractar a l’ordre del dia d’avui eren:

1. Esborrany de proposta d’acord de Consell de Govern pel qual s’aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Esborrany de Resolució de la directora general de Personal Docent per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, de professors d’escoles oficials d’idiomes i de mestres a les Illes Balears.

Pel que fa a l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021, la principal novetat és que enguany, trobem que la taxa de reposició per al 2021 s’ha incrementat fins al 110% fet que correspon a 385 places. 

Cal recordar que a causa de la no-convocatòria de processos selectius l’any 2021 (els que es varen celebrar el juny-juliol de 2021 eren els ajornats de 2020) encara hi havia places pendents de convocar relatives a les taxes de reposició del 2018, 2019 i 2020. 

A més de les places procedents de les taxes de reposició, fruit del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (el conegut popularment com Icetazo) s’afegeix una taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal que es tradueix en la consolidació com a places orgàniques d’aquelles places vacants que des del curs 2018-2019 s’hagin hagut de menester curs rere curs. 

D’aquesta manera, les 1408 places que Conselleria vol treure a les oposicions del 2022 surten a partir de places de les oposicions no celebrades del 2021, la taxa de reposició del 2021 augmentada en un 110% i la places fruit de la taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal.

Davant aquestes xifres, des d’UOB Ensenyament hem recordat a la Conselleria que actualment estam al voltant d’una mitjana del 26% d’interinatge i que d’acord amb les directrius europees s’ha d’arribar al 8% a 31 de desembre de 2024. Al marge de com s’acabin concretant els processos selectius i dels canvis que puguin experimentar a partir de la publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (procedent del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol)  que s’està tramitant en el Congrés dels diputats, això vol dir que d’acord amb els tempos que segueixen els processos selectius a educació, la Conselleria estaria en disposició de convocar 3 processos selectius fins a finals de 2024: juny-juliol 2022, juny-juliol 2023 i juny-juliol 2024. 

Fet aquest recordatori, des d’UOB Ensenyament hem demanat a la Conselleria si les ofertes públiques d’ocupació que es preveuen treure per poder executar aquests 3 processos selectius fins a finals del 2024 tenen present que hi pot haver canvis pel que fa a la situació dels interins que han treballat més de cinc anys (a falta de la publicació del redactat definitiu del Projecte de Llei, segons les esmenes presentades sembla que aquest és l’acord al qual s’ha arribat) i que per tant s’hauria de preveure (o almenys esperar) a veure com es concreta el text legislatiu per si hi ha places que s’haurien de reservar per als interins que compleixin amb aquestes característiques.

La resposta per part de la Directora General de Personal Docent ha estat que quan es publiqui el text del Projecte de Llei es podrà començar a veure si hi ha canvis o no pel que fa als processos selectius. A més, ha posat de manifest que el mateix Projecte de Llei estableix el termini d’un any a partir del moment de la seva publicació per adaptar la llei a sanitat i educació. Així idò, en cas que el Projecte de Llei es publiqui entre finals d’enguany o a principis de 2022, la transposició de la normativa tan a sanitat com a educació no seria una realitat fins a finals del 2022 o principis del 2023. Per aquest motiu la Conselleria s’excusa dient que no poden esperar i que consideren que el millor és convocar els processos selectius mitjançant la normativa actual de l’oposició-concurs en el format que s’ha fet a les darreres convocatòries. 

Davant aquesta resposta, des d’UOB Ensenyament hem tornat a exigir a la Conselleria que faci públiques les seves explicacions ja que correspon a l’Administració trobar una solució i raonar les decisions que pren al respecte.

Per mor d’aquesta manca de posicionament públic de la Conselleria, UOB Ensenyament ha votat en contra de l’Oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’altre punt que s’ha debatut ha estat l’esborrany de la convocatòria de les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats (esborrany de la convocatòria d’oposicions).

La Conselleria, tot i haver celebrat una Mesa Sectorial Extraordinària amb la presència del conseller el passat 29 d’octubre per anunciar-nos els seus plans de convocatòria d’oposicions, ha decidit presentar un esborrany que és idèntic en allò essencial a les resolucions de convocatòria d’oposicions que s’han fet d’ençà del 2017. Des d’UOB Ensenyament ja vàrem fer explícita la defensa del model d’oposicions acordat per l’assemblea d’afiliats (podeu veure-ho AQUÍ) i tot i que el mateix conseller va veure amb bons ulls algunes de les nostres propostes, al text que s’ha debatut avui no s’ha tocat ni una coma!

El model d’oposicions consensuat per l’assemblea d’UOB Ensenyament parteix de la premisa que el sistema d’accés a la Funció Pública ha de valorar la capacitat docent de l’aspirant i els coneixements de la matèria s’han de donar per suposats des del moment que aquest té la titulació requerida per poder participar en el concurs-oposició. En conseqüència amb això, reclamam l’eliminació de la prova escrita i els exercicis teòrics.

Així mateix, consideram que el sistema d’accés ha de ser just en la mesura que no ha de tancar portes als interins que fan feina i no disposen de gaire temps per preparar els temaris d’oposició, ni tampoc a les persones que fa poc que han acabat els estudis i encara no han entrat en el sistema de substitucions i no han tingut oportunitat de treballar i, per tant, de tenir una bona puntuació en la fase de concurs.

Per tot això la proposta d’UOB Ensenyament es concreta en:

Una oposició-concurs en la qual els aspirants defensaran oralment un tema escollit entre els que hauran sortit per sorteig. L’aspirant disposarà de dues hores per a preparar-ne l’exposició, en la qual demostrarà el grau de coneixement del tema i les aptituds pedagògiques, didàctiques i tècniques i farà ús dels recursos que consideri oportuns. El tribunal avaluarà i notificarà a l’Administració la qualificació de cada aspirant. La prova no serà eliminatòria. Acte seguit, l’administració baremarà els mèrits i l’experiència dels aspirants que han passat la fase d’oposició.

L’oferta de places es dividiria en dos grups per tal que tothom tengui oportunitats, un per a interins amb experiència i un altre per a la resta, en el benentès que ambdós grups compartiran el mateix model de prova i criteris de qualificació.

El model d’oposicions defensat per UOB Ensenyament també incorpora els següents aspectes, acordats en assemblea:

  • Actualització dels temes d’acord amb les necessitats de l’alumnat, en constant evolució.
  • Publicació dels ítems, de la puntuació i dels criteris de qualificació dins la convocatòria.
  • Rúbrica a disposició dels aspirants que ja s’han examinat per saber els ítems assolits.
  • Resposta escrita i argumentada a petició dels aspirants en relació a la qualificació obtinguda.
  • Elecció del president del tribunal per sorteig.
  • Eliminació de l’experiència com a professor de Religió al barem.
  • Baremació de l’experiència docent a la universitat.

Davant la nostra proposta, des de la Conselleria ens han dit que s’han valorat totes les propostes presentades però l’administració ha decidit no modificar de forma dràstica la resolució respecte als darrers 3 anys per beneficiar a tothom. Han argumentat que introduir canvis molt significatius en el model d’oposicions perjudicaria als opositors que ja tenen clar quin és el model. Des d’UOB Ensenyament consideram que precisament el que perjudica als opositors és l’actual model i que per això cal canviar-lo.

Tornant a l’esborrany que ens han presentat a la Mesa d’avui cal fer referència a les places del cos de Professors Tècnics de Formació Professional. A l’espera de rebre la confirmació des de Madrid, sembla que aquesta serà la darrera convocatòria en que es treuran places d’aquest cos ja que les especialitats de PTFP es passaran a integrar dins el cos de Secundària d’acord amb la nova Llei de Formació Professional. En qualsevol cas, es tendrà aquesta confirmació abans de la publicació de la convocatòria en el BOIB. També referent a la Formació Professional, l’esborrany de la convocatòria inclou dues especialitats noves a l’annex 6 referent a Fabricació i instal·lació de fusteria i mobiliari.

Una novetat destacable que ha inclòs l’esborrany respecte d’altres convocatòries ha estat la inclusió de la base 6.5 referent a l’embaràs i part d’alguna de les aspirants que es pogués produir immediatament o durant la realització de les oposicions. D’acord amb aquesta base aquelles aspirants que es trobassin en aquesta circumstància podrien realitzar la prova o proves que tenguessin pendents però sense que aquesta excepció suposés un perjudici per als seus companys i sempre i quan es complissin els terminis establerts per als tribunals. Des d’UOB Ensenyament hem reclamat que es facin públics aquests terminis i temps establerts que des de Conselleria donen als tribunals.

Una altra novetat significativa és la que afecta a l’inici de les proves selectives. D’acord amb l’esborrany aquestes comencen a partir de dia 17 de juny de 2022. Des de Conselleria ens han explicat que aquest redactat no explicita que necessàriament la primera prova sigui dia 17 de juny sinó que han adoptat aquesta fórmula per tenir marge de maniobra per poder convocar la primera prova el mateix dia que ho facin les altres comunitats autònomes, especialment la Comunitat Valenciana i Catalunya i així reduir el possible efecte crida per als opositors d’altres territoris. Així idò, el dia exacte de la primera prova es publicarà més endavant. En aquest punt des d’UOB Ensenyament hem tornat a reclamar que es concedeixi un dia de llicència als opositors que s’han de desplaçar entre illes, el dia abans de les proves. 

Les reivindicacions que ha fet UOB Ensenyament sobre l’esborrany d’oposicions han estat:

  • Demanar la unificació de criteris dels tribunals d’una mateixa especialitat (els mateixos per a les quatre illes). Un exemple seria proporcionar unes rúbriques als tribunals. Pensam que aquestes directrius han de sortir de la Conselleria. Necessitem un nivell de concreció més acurat. Pensam que no es pot dir que cada tribunal farà una interpretació de la resolució, ja que això acaba generant l’aplicació de diferències quant a criteris.
  • Exigir que es prioritzi la inclusió d’un inspector en aquells tribunals d’aquelles especialitats minoritàries per qüestions d’efectius es sol donar una repetició quasi total dels membres del tribunal, procés rere procés. Per exemple en el cas del Conservatori. 
  • Insistir en afegir al final les causes d’abstenció: haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors o haver estat nomenat alguna vegada a partir dels 55 anys.  Davant aquesta petició la Cap de Servei de Provisió Educativa ens ha respost que la regulació d’allò que afecta als tribunals es concreta en una resolució exclusiva per a tribunals. Des d’UOB Ensenyament ja n’érem conscients d’aquest fet però hem aprofitat per exigir que aquesta resolució també es negociï en Mesa Sectorial, petició que ha estat acceptada per part de la Direcció General de Personal Docent.
  • Reclamar que a l’apartat b) «Determinar i homogeneïtzar els criteris d’actuació dels tribunals», s’hi afegeixi la paraula «publicar»: per tant, que el punt 5.8.1 quedi redactat de la següent manera: «Determinar, homogeneïtzar i publicar els criteris d’actuació dels tribunals» per tal d’assegurar la coherència de les actuacions dels tribunals.

Tot i rebutjar l’actual model d’oposicions, pel que fa a l’esborrany que se’ns ha presentat, hem defensat:

  • Que la prova d’Unitat didàctica i Programació es faci en primer lloc.
  • Que es puguin llegir les parts escrites de la primera prova en veu alta davant al tribunal de forma voluntària.
  • Hem demanat que la Part B de la Primera Prova (Prova pràctica), sigui la mateixa a totes les illes. 
  • Hem insistit que la primera prova no sigui eliminatòria i que es pugui reclamar just després de la publicació de la puntuació de la primera prova. Que la reclamació es pugui adreçar a la part A, la part B o ambdues i que s’hagin de resoldre les reclamacions abans de passar a la segona prova.
  • Hem reclamat que l’Administració es responsabilitzi dels mitjans tècnics i electrònics, no l’aspirant, i que posi a disposició una pantalla electrònica.
  • A la Part A de la segona prova (Exposició i defensa d’una programació didàctica), on l’aspirant pot fer servir un guió DIN A4 per una cara que en finalitzar haurà de lliurar al tribunal, que quedi explicitat que aquest guió es podrà dur des de casa per evitar greuges comparatius entre tribunals que si que ho permeten i tribunals que exigeixen que l’aspirant elabori el guió durant l’hora de la tancada. 
  • Hem denunciat l’absurditat del barem de mèrits que només valora fins a un nivell B2 dins l’apartat 2.4.2. reservat a titulacions de règim especial (EOI) mentre que els nivells C1 i C2 es valoren dins l’apartat 3, apartat on també s’hi inclou la formació permanent. Això fa que molts d’opositors ja tenguin aquest apartat 3 cobert només amb la formació permanent i per tant han de fer passar un nivell C1 o C2 com si fos un B2 perquè els compti (0’5p) dins l’apartat 2.4.2. Des d’UOB Ensenyament consideram que és ridícul i que va en contra de la meritocràcia. Davant aquesta petició, novament la Conselleria s’ha excusat dient que el barem ve fixat pel Reial Decret 276/2007 i que ells no tenen marge de maniobra.

Davant aquest esborrany d’oposicions que no s’acosta ni de bon tros al model d’oposicions consensuat per l’assemblea d’UOB Ensenyament i d’acord amb la situació actual, pendents de la concreció i publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic des d’UOB Ensenyament ens hem obert a la possibilitatd’ajornament de la publicació de la convocatòria d’oposicions, sempre i quan aquest ajornament no impliqui la pèrdua de les places a convocar. 
Davant la pressió rebuda en aquesta direcció per part dels sindicats, la Directora General de Personal Docent s’ha compromès a sol·licitar un informe jurídic per avalar la possibilitat d’ajornament de la publicació de la convocatòria sense la pèrdua de les places. 

En el torn obert de paraula hem demanat sobre la situació del procés d’elaboració curricular i hem tornat a reclamar que es compti amb la participació dels docents en actiu per a l’elaboració de la part autonòmica de la concreció curricular.

Resum Mesa Sectorial: Criteris de Plantilles Orgàniques

Mesa sectorial

El Sr. Albert Flores presenta les línies bàsiques de l’Esborrany de Resolució sobre els criteris per establir les plantilles orgàniques dels centres docents per al curs 2022-23, que afectaran tant el concurs de trasllats en curs com la futura convocatòria de places del concurs-oposició. Podeu consultar la documentació AQUÍ.

Hi ha tres grans novetats respecte del curs actual:

En primer lloc, i com a criteri general, tots els centres hauran de consolidar com a mínim el 92% de la mitjana de les quotes dels tres darrers cursos escolars, comptadors des del 2019-2020.

En segon lloc, i en consonància amb el Reial Decret 14/2021, per a qualsevol tipus de centre, es consoliden totes les places a jornada completa que hagin estat ocupades de forma temporal i de manera contínua en els tres cursos escolars 2018-2019, 2019-2020 i 2020-2021, sempre que aquestes places tinguin continuïtat en el curs 2021-2022.

Per acabar, es concreten més els tipus de places a consolidar per a diferents tipologies de centres a més de CEIP i IES.

UOB Ensenyament ha dividit la seva intervenció entre un llistat de reivindicacions i un altre d’aclariments.

Pel que fa a les reivindicacions, hem fet les següents:

  • Estendre els desdoblaments a Secundària a àrees com Matemàtiques, Geografia i Història i, sobreot, Català, donada la situació d’emergència lingüística que estam vivint a les Illes Balears.
  • Preveure un període lectiu per a cada docent de cada Departament de Secundària per elaborar ACI, com a necessitat estructural.
  • En coherència amb el punt anterior, consolidar la primera plaça d’una especialiat de Secundària a partir de 8 períodes lectius, i a partir de la segona a partir de 17.
  • Esperar tres cursos abans d’amortitzar una placa.
  • A Secundària, consolidar grups a partir de 23 alumnes, i no de 25, en previsió del marge del 10% d’alumnes abans de desdoblar grups.
  • Presència d’una plaça de PT i una d’AL a cada CEPA.
  • Un mestre extra a cada CEIP per les zones on les previsions de demanda de matrícula d’alumnat NESE siguin creixents.
  • Calcular les plantilles dels CEIP a partir d’un còmput de 23 (i no de 25) hores lectives per a cada docent.
  • Que cada CEIP de 9 unitats tengui una plaça de mestre addicional.
  • Que els CEIP tenguin un orientador per a cada 250 alumnes, d’acord amb el criteri UNESCO.
  • Que els Conservatoris tenguin uns criteris específics per a establir les seves plantiiles orgàniques que conjuguin el criteri general d’un 92% de places de plantilla orgànica amb la seva realitat i necessitats específiques.
  • Que, de cara al proper concurs, el procés d’establiment i publicitat de les plantilles orgàniques sigui anterior, i no posterior, a la convocatària del concurs de trasllats.

Pel que fa als aclariments, hem demanat els següents:

  • Quin criteri se seguirà per materialitzar la directriu segons la qual, a Secundària, qualsevol especialitat es podrà consolidar per la corresponent plaça de suport a l’àrea de llengua i ciències socials o per una plaça de suport a l’àrea de ciències i tecnologia?
  • Qui i com determinarà quines són les necessitats dels centres a efectes de dotars-se de docents especialistes?
  • Si la directriu de dotar cada CEIPIESO amb una plaça de suport a l’àrea de llengua i ciències socials i una plaça de suport a l’àrea de ciències i tecnologia no pot condicionar massa aquests tipus de centres al moment de triar si organitzen els ensenyaments dels dos primers cursos d’ESO per àrees o per àmbits?
  • Per què els Camps d’Aprenentatge només consoliden una plaça de mestre, però no una altra de professor de secundària, quan fins ara es convocaven dues places en comissió de serveis, una per a docents de Primària, i una altra per a docents de Secundària?

Davant aquestes qüestions, i d’altres que hom ha presentat, la Conselleria no ha donat respostes a totes, sinó només a una selecció. Comença a ser una pràctica massa habitual:

  • Els desdoblaments es poden negociar amb la Direcció General de Planificació i centrres. UOB Ensenyament considera que això no implica cap compromís seriós.
  • S’accepta partir de 8 i 17 períodes lectius, respectivament, per a consolidar places orgàniques a Secundària, però sense vincular-ho a incloure períodes lectius d’elaboració d’ACI. En esser repreguntats sobre aquest extrem, ni el Sr. Flores ni la Sra. Sánchez han respost. UOB considera inacceptable aquesta absència de resposta, i seguirà lluitant per al reconeixement de qüestió tan important.
  • Es desbloquejaran les places de CEPA que havien estat bloquejades al passat concurs de trasllats, tot i que d’acord amb els nous criteris d’establiment de plantilles orgàniques. UOB celebra aquest extrem.
  • Es consolidaran les places de PTSC, atenent a l’històric de la quota dels tres darrers anys.
  • També és l’històric de la quota qui determina quines són les necessitats dels centres, a més de la voluntat dels equips directius.
  • També són els equips directius qui, al cas dels CEIPIESO, han de determinar si els ensenyaments d’ESO s’organitzen per àrees o per àmbits. UOB lamenta la voluntat implícita de la Conselleria de condicionar el procés de presa de decissió dels centres amb el seu criteri de consolidació de places orgàniques. També remarca amb preocupació el creixent marge d’arbitrarietat concedit als equips directius en detriment de la democràcia interna dels centres i de la voluntat dels claustres.
  • El Sr. Flores explica que no és important que les places estiguin publicades abans del concurs de trasllats, perquè no afecta la capacitat dels docents de demanar unes o altres places. D’altra banda, ho considera tècnicament molt difícil. UOB no comprèn on rau tal dificultat, i seguirà reclamant processos d’adjudicació de places 100% transparents, el que implica invertir l’ordre de publicació: primer les places, i després la convocatòria del concurs de trasllats.
  • Les places de plantilla orgànica dels Camps d’Aprenentatge només poden ser ocupades per docents de Primària d’acord amb la legislació estatal.

Al torn obert de paraula, UOB ha demanant a la Directora General de Funció Pública que expliciti públicament quin és el posicionament de la Conselleria davant la qüestió dels interins, més enllà de l’evidència de què no ha finalitzat el procés de tramitació parlamentària de la futura llei que ho ha de regular. La resposta ha estat, un cop més, l’absència de resposta.

A la votació UOB Ensenyament s’ha abstengut perquè, tot i estar d’acord amb el criteri general de consolidar el 92% de places a cada centre, i de considerar encertades algunes de les concrecions de tal criteri, considera que queden pendents massar reivindacions, a més de massa qüestions sense contestar.

Fora els militars de les nostres aules!

COMUNICAT DE PREMSA

En data 3 de novembre de 2021 la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, va remetre (via GESTIB) als IES de les Illes Balears una carta de la Delegació de Defensa de les Illes Balears, en què convida a directors/es, caps d’estudis i orientadors/es a una trobada que se celebrarà el proper dijous dia 18 de novembre en el Centre d’Història i Cultura militar de Palma. Segons aquesta missiva, els objectius d’aquesta trobada són: presentació de la Delegació de Defensa, difusió de la cultura de defensa, i en darrer terme, donar a conèixer les possibles sortides professionals existents dins aquest sector.

Atesos els fets, des d’UOB Ensenyament rebutjam que la cultura bèl·lica es vulgui integrar en l’ideari del nostre alumnat. El que consideram més sagnant de tot aquesta “entesa” entre la Conselleria i els militars, és que la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres faci promoció i difusió d’aquesta proposta.

Fer arribar als centres una carta que inclou en el seu argumentari frases tipus “cada español tiene el derecho y el deber de conocer”, en referència al servei de defensa de l’Estat espanyol, ens sembla una manca de criteri pedagògic i una mostra de servilisme envers l’estament militar.

Des d’UOB Ensenyament ens plantejam: què implica la cultura de defensa? Significa posar els infants en contacte amb armes, vehicles, míssils i altres materials militars, i fins i tot la pràctica real de tir, tal i com ocorregué al fet denunciat pel nostre sindicat a Eivissa el 2019 o l’esdevingut enguany en la primera fira d’Inca? En aquesta fira s’hi pogueren veure imatges on infants colcaven en vehicles militars o bé jugaven amb metralletes.

Que un Govern, suposadament de progrés, estengui la catifa d’entrada a les escoles a l’exèrcit per a que hi fomenti el militarisme i hi normalitzi la violència com a mètode per resoldre conflictes, és de jutjat de guàrdia!

Ho podem dir més alt però no més clar: fora els militars de les nostres aules!

Palma, 12 de novembre de 2021