Categoria: Comunicat premsa

UOB Ensenyament denuncia l’escàndol amb el salari dels docents de Balears!

Comunicat de premsa

El Govern Armengol ha romput la seva promesa i no ha recuperat els conceptes congelats durant els anys 2020 i 2021

Comunicat de premsa

El 2020 la Comunitat autònoma de les Illes Balears congelà la nòmina dels seus treballadors, amb l’excusa de la crisi pressupostària provocada per la covid. Deim ‘excusa’, perquè la resta d’administracions de l’Estat espanyol (Estat central, ajuntaments i resta de Comunitats autònomes), no ho feren. Al límit de la legalitat constitucional, el Govern Armengol feu una mangarrufa comptable per justificar allò que no té justificació.

El 2021 el Govern balear repetí la maniobra, però aquest cop de manera més moderada.

Aquestes malifetes es disfressaren de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia i anaren acompanyades de la promesa de recuperació del poder adquisitiu dels servidors públics tan prest com la situació ho permetés. Finalment, concretaren el moment: gener del 2023, una data sospitosament propera a la cita electoral autonòmica.

Tres són els grans col·lectius afectats: els treballadors dels serveis generals de la CAIB, que han compensat amb escreix la minva retributiva gràcies a una generosa carrera professional -que és, a la pràctica, una apujada de sou universal-; els sanitaris, que, molt enfadats -UOB ho entén-, amenaçaren amb vagues a inicis del 2023 si el Govern no comprava la pau laboral al sector amb un increment salarial que compensàs altres mancances intolerables a la sanitat pública; i els docents que, innocentment, acceptàrem tot sacrifici i creguérem les falses promeses del Govern Armengol.

El fet és que a la nòmina de gener de 2023… només s’ha compensat el component retributiu minvat el 2020 (concretament, el Complement Específic de Comunitat Autònoma), però no s’ha recuperat ni un cèntim de la resta de retribucions complementàries congelades! Havien promès per activa i per passiva que es recuperaria el poder adquisitiu dels docents perdut amb la pandèmia. Mentida. L’excusa oficial: un discretament publicitat Acord de Govern de 4 de gener de 2021 que es compromet només a recuperar les retribucions minvades, però a res més. Legal, però immoral.

UOB posa xifres a la infàmia: allò que hauria d’haver estat un augment total del 2,9% per al bienni 2020-21, s’ha quedat en un 1,2%. La resta promesa, un 1,7%, s’ha perdut com a llàgrimes sota la pluja. Si ho miram amb perspectiva històrica, el desgavell esdevé film de terror: des del gener de 2010 al desembre de 2022 l’IPC acumulat a l’Estat espanyol ha estat del 27,6%. Al mateix període, el salari dels treballadors docents de les Illes Balears ha augmentat un 7,45%. Això implica un 20,15% de pèrdua de poder adquisitiu en 12 anys. És un escàndol!

UOB Ensenyament acusa:

  • La Presidenta Armengol, per hipocresia, en demanar apujades de sou al sector privat mentre condemna els seus docents a la misèria.
  • La Consellera de Funció Pública Garrido, per discriminar entre col·lectius de treballadors públics.
  • La Consellera d’Hisenda Sánchez, per actuar amb crueltat explotadora en comptes de procedir d’acord amb l’humanisme socialdemòcrata, per tal de reduir el Capítol I dels Pressupostos generals a qualsevol preu, arribant a la immoralitat.
  • El Conseller d’Educació March, per no moure un dit per defensar els docents de les Balears.
  • Els sindicats majoritaris presents a la Mesa de Funció Pública que signaren l’acord de la infàmia, que venia el col·lectiu docent a canvi d’acontentar d’altres sectors.
  • El Govern Balear en conjunt, per quedar-se doblers que són dels mestres i professors, i per enganar-los amb falses promeses.

UOB Ensenyament convida el col·lectiu docent a reflexionar sobre la necessitat de mobilitzar-se per allò que mou tot treballador de manera primària a fer feina cada dia, més enllà de la vocació de servei: guanyar-se la vida digna i honradament. Els companys i companyes del sector sanitari ens han mostrat el camí: si mossegam en any electoral, farem por i ens tornaran allò que és nostre. Si no feim res, o només ens queixam, continuaran rient-se del col·lectiu. De moment, la rialla li ha costat a cada docent entre 500 i 1.000 € anuals, en funció del seu cos i antiguitat.

Unitat sindical i mobilització!

Aclariment d’UOB respecte de les eleccions sindicals

Eleccions sindicals 2022

Circular 277/2022 – Comunicat de premsa

El passat 1 de desembre es varen celebrar les eleccions sindicals de les diferents JPDnU de les Illes Balears, a les quals s’hi presentaren fins a 7 candidatures (8 a Eivissa i Formentera), fet que UOB Ensenyament valora positivament perquè en la varietat de visions hi ha la riquesa. Llavors, UOB Ensenyament consolidà el nombre de representants al conjunt de les illes, i així es manté com a tercera força sindical quant a nombre de representants, i també a la Mesa Sectorial d’Educació.

UOB considera impecable la seva forma de procedir durant tot el procés. En aquest sentit, UOB no pot acceptar les acusacions rebudes per part de l’organització sindical SIAU en diferents mitjans de comunicació.

Aquesta organització ens ha acusat de voler canviar les regles del joc durant el recompte de vots perquè no formàs part de la Mesa. Ara bé, UOB ni pot ni vol canviar les regles del joc democràtic quan el procés ja està engegat, i les accepta, a més de recordar-les i exigir-ne el compliment, tant si l’afavoreixen com si no. Durant l’esmentat recompte, i davant un dubte que es plantejà, la nostra representant es limità a fer notar que per saber quina ha de ser la composició de la Mesa cal acudir al Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la CAIB (BOIB 24-2-18), i, més en concret, a l’article 1.b quan disposa que:

“(…)1. D’acord amb els resultats de les darreres eleccions a la Junta de Personal Docent No Universitari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es constitueix la Mesa Sectorial d’Educació amb la composició següent:

b) Per la part social, un representant de cadascuna de les organitzacions sindicals que varen obtenir el 10% o més dels representants en les eleccions de la Junta de Personal Docent No Universitari de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, (…)”.

L’escrutini va assignar 11 representants a UOB Ensenyament, xifra que està per sobre del 10% exigit en el Reglament. Per tant, les manifestacions fetes per SIAU no tenen cap fonament ni al fons ni a la forma.

Com a segon punt, UOB desmenteix que SIAU sigui una escissió d’Unió Obrera Balear. La realitat és que el gener del 2020 set afiliats d’UOB foren expulsats, tot seguint el procés reglamentari definit als estatuts d’UOB, per manca d’avinença amb els principis del sindicat. Anys després, ben entrat aquest mateix 2022, dos d’aquells antics afiliats han participat en la fundació del nou sindicat SIAU. Per tant, no hi ha cap vincle entre UOB i el nou sindicat, ni es pot parlar d’escissió, en no haver-hi ni continuïtat temporal ni voluntarietat en l’abandó del sindicat.

Per concloure, UOB Ensenyament continuarà amb la seva tasca d’orientació i defensa activa dels drets dels seus afiliats i, en general, del col·lectiu docent, tal com ha fet fins ara, i sempre des del més estricte respecte a les regles del joc democràtic. Aquest comunicat serà la darrera referència que UOB faci a l’esmentat sindicat, perquè considera que la seva tasca és seguir fent feina amb rigor, fermesa i respecte, i no entrar en conflicte amb altres organitzacions, per tal de no orientar la seva energia cap a bregues estèrils que no fan més que desprestigiar el moviment sindical, i que poden afeblir el moviment i la lluita dels i de les docents.

CIFP Es Castell – Un goig sense alegria

Comunicat de premsa

Comunicat de premsa

Arran de la presentació, el passat 29 de novembre, del II Pla Integral de Formació Professional, UOB Ensenyament vol continuar expressant el malestar, iniciat el 2020 en conèixer aquesta decisió unilateral de la Conselleria, per la forma com s’ha decidit la ubicació del nou centre integrat de Formació Professional (CIFP) d’Es Castell.

UOB Ensenyament celebra la decisió d’inversió en infraestructures educatives a Menorca, en aquest cas de Formació Professional i és que la construcció d’un CIFP hauria de permetre millorar la qualitat d’aquests ensenyaments i descongestionar els IES, cosa tan i tan necessària. No obstant això, aquest és un goig sense alegria, atès que no s’han tingut en compte les opinions expressades per la comunitat educativa (alumnat, professorat, Consell escolar, sindicats…) quant a aquest tema.

En la seva ubicació només s’han tingut en compte criteris econòmics (amb cessió d’un edifici per part d’altres administracions), oblidant altres criteris, també, fonamentals.

En primer lloc, per a UOB Ensenyament no té sentit que el centre de referència d’FP de Menorca s’ubiqui a un dels extrems de l’illa i que, en conseqüència, quasi el 100% de l’alumnat necessiti transport (en alguns casos de molts km) per accedir-hi. Això suposa una inversió de temps i doblers (personals o públics) que podria minvar-se notablement situant el CIFP al centre de l’illa o estudiant altres opcions previstes per diferents agents socials. I més, quan se suposa que les administracions públiques han de contribuir a reduir la petjada ecològica.

Per altra banda, entenem que la xarxa de transport públic hauria de preveure connexions directes dels diferents pobles amb aquest CIFP i això suposaria una despesa pública molt important i, per descomptat, fer abans, realitat l’augment de places d’aparcament a la zona, cosa no tan fàcil en aquest indret.

Aquest sindicat ha expressat el malestar de la comunitat educativa des que la Conselleria va informar de la decisió presa de forma unilateral, però en vista a què la decisió segueix el seu curs volem tornar a insistir en el fet que la Conselleria d’Educació i FP oblidi l’horitzó electoral i reconsideri aquesta decisió.

Empobrits!

Circulars

Circular 276/2022 – Comunicat de premsa

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

UOB Ensenyament denúncia l’escàndol salarial que afecta els docents de les Illes Balears. El punt de partida a escala estatal és prou dolent: entre 2010 i 2021 els treballadors públics hem vist increments salarials del 4,5% per a una inflació acumulada de 20,7%, el que representa un 16,2% de pèrdua de poder adquisitiu. Aquest problema no està generat per l’actual espiral inflacionària, sinó que és anterior. En efecte, el mateix càlcul des del 2010, però actualitzat a agost de 2022, dona un increment de sou del 6,5% contra una inflació acumulada del 28%, per a una pèrdua total de poder adquisitiu del 21,5% durant els darrers dotze anys. El recentment publicat Reial Decret que intenta compensar aquest desgavell amb una pujada de l’1,5% amb efectes retroactius des de gener de 2022 és una simple gota d’aigua a un desert.

Perquè per al Govern Balear, aquest empobriment no és suficient: la nostra Administració autonòmica va ignorar les directrius establertes pels pressupostos generals de l’Estat del 2020 i 2021 amb una enginyeria comptable de dubtosa legalitat, per aconseguir una retallada extra de l’entorn del 2,5%. L’excusa fou que els treballadors públics de la CAIB havien rebut augments del 12% durant el mateix període.

Sí, tots, excepte els docents. Els docents de les Illes Balears no ens beneficiam dels increments salarials autonòmics perquè som funcionaris de l’Estat, però rebem les retallades de sou dels treballadors autonòmics perquè som dependents de la CAIB. Sempre hi perdem.

Per acabar-ho d’adobar, UOB ha reclamat per via oficial posar fi a les irregularitats administratives relatives al pagament del Complement Específic de Comunitat Autònoma. La resposta de la Direcció General de Personal Docent ha estat tardana, negativa, i desproveïda d’arguments. UOB està insistint en el compliment efectiu de la llei, cosa a què la Conselleria d’Educació no sembla disposada.

Finalment, la proposta de model carrera professional docent, encara en fase embrionària, que la Conselleria no gosa ni tan sols posar per escrit, és del tot insuficient i discriminatòria respecte de la resta de funcionaris de la CAIB.

Resultat: el col·lectiu docent ha estat el més castigat per les retallades, amb el vistiplau de les autoritats de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, que no només es mostren indolents davant l’empobriment dels cossos docents, sinó que, a més, el complementen amb una insaciable demanda de noves càrregues laborals.

El problema de fons és la negativa de les nostres autoritats educatives a reconèixer la dignitat professional dels cossos docents, als quals s’acusa de manca de vocació cada cop que demanen millores salarials: És imprescindible comprendre i fer comprendre que els docents no som ni monjos ni esclaus, sinó treballadors que tenim dret a rebre un sou d’acord amb la qualitat i importància del servei que oferim.

Nou Acord Marc: ni són els temps ni són les formes

Comunicat premsa acord marc

COMUNICAT DE PREMSA

La Conselleria d’Educació i Formació Professional ofereix, quan manquen sis mesos per a les eleccions autonòmiques, obrir un procés de negociació per a un possible nou acord marc sobre mesures sociolaborals i de polítiques educatives, i ha presentat un esborrany com a punt de partida.

UOB Ensenyament celebra qualsevol iniciativa negociadora que procuri la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents de les nostres illes. Ara bé, UOB vol posar en relleu algunes qüestions que li sobten.

Primerament, crida l’atenció el moment triat: l’anterior acord marc data del 2015 i, com reconeix el mateix esborrany de la Conselleria, no s’ha aplicat completament. La lògica dictaria acabar de desplegar l’acord vigent (han tengut set anys per fer-ho!) i, en iniciar la legislatura vinent, i en cas de romandre al Govern, iniciar un nou projecte estratègic, sobretot a un context de desplegament de la nova LOMLOE que implica tal càrrega de treball que fa que qualsevol proposta anterior hagi quedat obsoleta. Però en comptes d’això, engeguen aquest procés quan manca poc per a les eleccions. Sembla pur electoralisme.

D’altra banda, i sense entrar a valorar l’esborrany en si mateix, també és curiós, si més no, que vàries de les propostes que s’hi recullen siguin simples obligacions legals de l’Administració, com ara la reducció de les places d’interinitats a un màxim del 8% o la integració dels professors tècnics de formació professional al cos de secundària.

També ens inquieta que l’esborrany comenci amb una suposada proposta de millora salarial que, ben llegit, podria implicar donar per escrit un permís tàcit per a què l’Administració autonòmica continuï amb la mala praxi de fer enginyeria comptable, i així garantir les apujades salarials només per a les retribucions bàsiques, però no per a les complementàries. UOB s’oposarà a aquest robatori encobert als docents, ja prou espoliats.

Finalment, UOB Ensenyament no pot sentir més que incredulitat en llegir la introducció de l’esborrany, que parla d’una Conselleria d’Educació que té com a objectiu prioritari la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents al context d’una aposta decidida per al sector públic i una recuperació del diàleg social com a font d’acords.

Perquè la realitat percebuda pel nostre sindicat està molt allunyada d’aquesta Arcàdia feliç, una realitat bastida amb la contínua degradació de la funció docent, marcada per la burocratització, l’insuportable increment de la càrrega laboral, i l’empobriment dels docents, a més d’un riu de finançament per a l’ensenyament concertat que eixuga i esgota les fonts públiques. Una realitat construïda i desitjada per una Conselleria d’Educació autoritària i que intenta reduir els àmbits de negociació amb els sindicats a simples reunions informatives de les seves directrius. Una realitat que UOB no deixarà de denunciar, a més d’oposar-s’hi amb totes les seves forces.

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria. 

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears.  Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra. 

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent. 

Palma a 2 de febrer de 2022

100% en català ara i sempre. UOB Ensenyament rebutja el model lingüístic que planteja la LEIB

COMUNICAT DE PREMSA

Des d’UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d’ensenyament plenament en català

Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d’haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears. 

Així les coses, el redactat de l’article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l’any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.

No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l’indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.

En aquest sentit, no podem estar més d’acord amb l’anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ

Atesa la composició social d’avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d’integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.

Així mateix, des d’UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d’acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l’oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d’aquesta manera poden arribar al Consolat. 

Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.


Palma, a 24 de gener de 2022

Què volen aquesta gent?

 

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca,  i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria “Història i cultura de les Illes Balears”

Circular 235/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat “Història i cultura de les Illes Balears” a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

  1. Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.

  2. Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.

  3. Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.

  4. Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura. 

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat). 

Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria. 

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes. 

Palma, a 24 de setembre de 2021

Antelació, previsió i recursos, les claus per un inici de curs en condicions

Comunicat de premsa/Circular 230/2021

UOB Ensenyament ha entrat una instància al registre de la Conselleria d’Educació i Formació Professional sol·licitant que es convoqui una mesa sectorial per tractar l’inici del proper curs com més aviat millor. A dia d’avui, l’únic que sabem de manera informal és que la DG de Planificació i Centres treballa amb la hipòtesi d’augmentar la presencialitat a l’ESO sempre que la situació pandèmica ho permeti.

Després d’un curs convivint amb la pandèmia es fa necessari aprendre d’allò viscut i malgrat la situació pandèmica sigui encara molt volàtil des d’UOB Ensenyament consideram imprescindible planificar el proper curs amb la major antelació possible.

Només amb una antelació suficient es podrà evitar la presa de decisions a final de curs que coincidirà amb el procés d’oposicions i durant els mesos de juliol i agost. Per altra part, després d’un curs tan complicat, més que mai es fa prescriptiu el dret al descans per part del professorat. 

A més a més, només amb una planificació anticipada es podran garantir els recursos necessaris que l’experiència de les companyes i companys han demostrat que són necessaris per poder atendre l’alumnat amb totes les mesures de seguretat sanitària minorant la pèrdua de qualitat educativa. 

Qüestions com el manteniment de les ràtios, la presencialitat a l’ESO, la gestió d’espais en els centres,  l’assumpció de la funció de tutoria per part dels mestres especialistes, l’atenció a la diversitat dels alumnes amb necessitats educatives o la realització dels mòduls amb continguts de caire pràctic dels Cicles Formatius són alguns dels interrogants que des d’UOB Ensenyament volem resoldre abans de final de curs.

Esperam que la Conselleria mogui fitxa per començar a treballar al respecte i recollir les opinions i suggeriments dels companys i companyes, que en darrera instància han estat qui han fet que aquest curs tan complicat pogués tirar endavant.

Qualsevol novetat al respecte serà difosa a través dels nostres canals habituals: Whatsapp, Facebook, Twitter i correu electrònic.