Categoria: Comunicat premsa

UOB Ensenyament secunda la vaga i participa en les mobilitzacions a les quatre illes

UOB Ensenyament va secundar ahir, 11 de novembre, la jornada de vaga i va participar activament en les concentracions convocades a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, reafirmant així el seu compromís amb la defensa dels drets laborals i socials.

Des del nostre sindicat consideram imprescindible una millora real dels salaris que permeti recuperar el poder adquisitiu perdut, així com mesures urgents per fer front al greu problema de l’accés a l’habitatge, especialment preocupant a les Illes Balears.

Així mateix, reclamam una millora efectiva de les condicions sociolaborals dels docents, amb unes retribucions dignes, unes càrregues de feina assumibles i els recursos necessaris per desenvolupar la tasca educativa en condicions adequades.

UOB Ensenyament agraeix la implicació de totes les persones que varen secundar la vaga i participar en les mobilitzacions. Alhora, recordam que els drets col·lectius difícilment s’aconsegueixen sense la implicació de tothom i que la vaga és una de les eines de pressió més importants de què disposam per aconseguir que els governs escoltin i atenguin les nostres reivindicacions.

Palma, 12 de novembre de 2026



Tribuna Oberta: ‘El problema de l’habitatge fa caure el sistema educatiu’     

Publicada a l’Ara Balears el 9 de novembre de 2026

El problema de l’habitatge afecta un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar: l’educació pública. Fa anys que veiem com l’accés a l’habitatge queda limitat per la pujada de preus i afecta negativament el nostre sistema educatiu.

Per una banda, a les Pitiüses fa anys que hi ha problemes per cobrir les places docents perquè l’alt preu de l’allotjament i la inseguretat de saber si quan arribi la calor s’haurà d’abandonar l’habitació, fa que molts docents rebutgin anar-hi a treballar. Aquest fet, que va començar a Eivissa i Formentera, s’ha estès cap a Mallorca i Menorca i, de cada vegada més, els alumnes de les Balears es veuen perjudicats per la manca de docents que pateix el sistema educatiu públic. 

Cal tenir present que la Conselleria d’Educació i Universitats ha implantat alguns complements salarials per tal de minvar aquesta problemàtica. No obstant això, la resposta del lliure mercat immobiliari ha estat la pujada proporcional als complements del preu de l’habitatge, fet que obliga els docents afectats a viure en les mateixes condicions. S’ha demostrat que acabar amb el problema de l’habitatge requereix alguna cosa més que pegats i mesures circumstancials. 

D’altra banda, la societat i els polítics es posen les mans al cap quan surten els resultats negatius de les proves Pisa. La culpa és dels docents, la immigració, el català, les lleis educatives… I l’habitatge no hi té res a veure? Té el mateix rendiment acadèmic qui ha de compartir espais o no disposa d’un lloc adequat per poder obrir un llibre? Cal pensar que l’epidèmia de l’habitatge de cada vegada afecta i afectarà més gent i que al final es veurà reflectit dins les aules.

Les Illes Balears no es poden permetre un sistema educatiu amb manca de docents i amb alumnes que pateixen situacions de vulnerabilitat que no els permeten gaudir d’unes condicions dignes per poder-se dedicar a l’estudi. Per aquest motiu, dia 11 de novembre cal sortir al carrer per defensar el sistema educatiu i exigir unes polítiques valentes per garantir el dret a l’habitatge.

Jordi Tornila Canals, membre de UOB Ensenyament

Portaveu de UOB Ensenyament



De la teoria de despatx a l’explotació docent: UOB denuncia la involució normativa de menjadors i l’abús d’inspecció sobre els equips directius i claustres 

Des de UOB Ensenyament denunciem públicament la insostenible situació de sobrecàrrega laboral, desprotecció jurídica i xantatge moral que pateixen els equips directius i els claustres dels CEIP de les Illes Balears. 

La combinació del nou Decret 17/2026 de menjadors, la improvisació de la Conselleria i les pressions informals d’Inspecció Educativa estan convertint els centres públics en empreses de serveis obertes 11 hores al dia a costa de la salut i la jornada laboral dels docents. 

Aquesta insostenible realitat es demostra en tres enganys clamorosos: 

  • La voluntarietat és un parany: Diuen que fer de monitor o encarregat de menjador és voluntari, però com que les empreses no troben personal, es trasllada la pressió moral al claustre perquè n’assumeixi el servei. 
  • Pressió il·legal d’Inspecció: Ni la direcció ni els mestres tenen l’obligació legal de cobrir l’escola matinera o les extraescolars (7:30 h a 18:00 h). Exigir presència directiva fora de la jornada reglamentària és un abús laboral. 

Aquesta exigència parteix de la hipòtesi irreal que la capacitat de resistència o disponibilitat horària de la direcció o del claustre és il·limitada, i ignora els límits del dret laboral i la salut dels docents.

  • Manca de personal no docent: La Conselleria fa servir els equips directius de conserges i coordinadors d’empreses privades per no contractar el personal tècnic (Gestors d’Espais) necessari. 

L’administració dissenya les lleis des d’un despatx i la seva aplicació en el dia a dia d’una escola pública, on els recursos humans, els espais i el temps són finits, converteix la voluntarietat en una coacció indirecta per mantenir el centre en funcionament.

I, el més greu, es fa en detriment de la funció primigènia dels docents, la docència i la gestió pedagògica. En aquesta situació, el professorat acaba convertit en conserges, gestors i responsables de seguretat una part de la seva jornada laboral. 

Què exigeix UOB Ensenyament?

  1. Retirada immediata del Decret de Menjador. Reiterem que la normativa no pot ser aprovada sense consens social. Aquest Decret té l’oposició de la comunitat docent, famílies i altres agents socials; per tant, és necessària una renegociació d’aquest.
  2. Prou pressions informals d’Inspecció: Respecte estricte als límits de la jornada laboral presencial (màxim 29 h). 
  3. Creació de perfils NO docents: L’obertura i custòdia de les instal·lacions en matinera i extraescolars no és funció del professorat. 

Prou desregulació als menjadors: per la dignitat de l’escola pública i dels seus docents!

Palma, 28 d’octubre de 2026



UOB Ensenyament dona suport a la vaga general de l’11-N

Davant la crisi de l’habitatge, els insuficients increments salarials, les dificultats per conciliar vida familiar i feina i l’empobriment general de la classe treballadora, l’Assemblea de UOB Ensenyament ha decidit, amb un 72,7 % dels vots a favor, donar suport a la vaga general convocada per al pròxim 11 de novembre. 

La qüestió de l’habitatge ha arribat a un punt límit, i afecta transversalment els treballadors de tots els sectors, especialment a zones com ara les Illes Balears. El lliure mercat i les promeses buides de les classes dirigents ens han portat cap a l’abisme, i l’única forma de sortir-ne és a través de la pressió social als carrers per exigir mesures i lleis contundents contra l’especulació i la vulneració sistemàtica del dret a un habitatge digne que s’està produint actualment.

UOB Ensenyament anima el conjunt de la classe treballadora a fer vaga l’11 de novembre.  No hi ha drets sense lluita. 

Palma, 27 d’octubre de 2026



UOB Ensenyament dona suport als docents en vaga de Madrid

El sistema educatiu públic es troba en un moment crític. Després de les vagues del País Valencià i Catalunya, són ara els docents de Madrid els que han sortit al carrer de forma indefinida per denunciar la precària situació en què desenvolupen la seva professió: ràtios inassumibles, manca de recursos, deficiències estructurals i retribucions insuficients han encès les queixes del col·lectiu. 

L’escola pública és essencial per als estats democràtics, i fa anys que la classe política, per un motiu o un altre, la sumeix en la misèria. UOB Ensenyament vol mostrar el seu suport als docents en vaga i encoratja tota la societat a lluitar per un dels drets fonamentals bàsics: una educació pública de qualitat. 

Així mateix, UOB Ensenyament condemna vehementment la brutalitat policial exercida pels cossos de seguretat (?) de l’Estat en la repressió contra els docents. 

Com a sindicat nascut en la lluita contra els abusos del govern Bauzá, UOB Ensenyament considera essencial l’organització dels docents en la defensa dels seus drets, així com la construcció de mecanismes que permetin mantenir una lluita sostinguda en el temps, com ja va passar amb l’Assemblea de Docents i la vaga indefinida del 2013.

Palma, 19 d’octubre de 2026.



La Conselleria d’Educació i Universitats altera el segon de Batxillerat

La manca de planificació és un segell distintiu de la Conselleria d’Educació (Concertada) i Universitats i, si bé això és greu, encara ho és més que intenti apedaçar els problemes canviant les regles del joc un cop ha començat el partit.

Primer de batxillerat va ser la primera víctima de la Conselleria, quan es va avançar el calendari escolar reubicant les proves de recuperació —que tradicionalment es desenvolupaven al setembre— al mes de juny. Alguns mesos més tard, i imbuït d’aires d’emperador, el conseller Vera va anunciar, davant la indignació explícita de tota la part social present a la Mesa Sectorial d’Educació, que avançava un mes i mig els processos selectius. 

Però l’intrèpid conseller Vera ‘l’Esbudellador’ no ha acabat amb les seves malifetes. Ara la víctima són els docents i alumnes de segon de batxillerat. En les instruccions d’inici de curs publicades el juny passat s’establia que: Les actes de l’avaluació ordinària de segon de batxillerat es poden tancar, com a màxim, fins al dia 21 de maig de 2027 a les 15 hores. Ara bé, la Conselleria va decidir introduir un canvi amb el curs ja començat, quan els docents tenen les programacions fetes i ja s’ha informat les famílies, per retallar el final de curs. Actualment, les qualificacions han de ser publicades, com a màxim, dia 13 de maig de 2027. Un podria pensar —ingènuament— que darrere aquesta modificació s’hi amaga un criteri pedagògic; això no obstant, pareix a ser que la Conselleria regula in itinere en funció dels seus interessos interns sense tenir en compte l’impacte negatiu que aquestes decisions arbitràries puguin suposar a la comunitat educativa. 

Quin serà el pròxim desvari de la Conselleria?

Palma, 7 d’octubre de 2026



Abans les escoles no tenien climatització (i ara, tampoc)

VOX, el partit d’ultradreta que no fa gaire lamentava que la bandera espanyola no onegi a les portes dels centres educatius de les Illes Balears, lamenta també que es climatitzin les escoles i instituts, tal com va informar ahir la premsa.

Per a VOX, tenir les aules a més de 30 graus no és un problema, i no és un problema perquè per a ells l’escola pública no té cap valor. La potent argumentació del regidor d’ultradreta Luís Acosta és, ni més ni menys, que “Creemos en la cultura del esfuerzo. Las generaciones anteriores estudiaban sin climatización.”. Més enllà de la molt peculiar relació entre esforçar-se i passar calor, i dels esforços titànics de VOX per votar en contra de qualsevol mesura que pugui millorar la vida dels ciutadans, que les generacions anteriors no poguessin tenir alguna cosa és una raó molt pobra per oposar-se a climatitzar els centres. A VOX li molesta que els docents tinguin llibertat de càtedra, li molesta que els alumnes rebin educació sexual, li molesta que es treballin aspectes relacionats amb els valors ètics, li molesta que els alumnes puguin aprendre català, però oh!, no li molesta que alumnes, docents i altres treballadors dels centres educatius s’hagin de coure entre l’abril i l’octubre. 

El cinisme d’afirmar que no fa falta climatitzar els centres des d’un lloc que gaudeix d’aire condicionat és insultant, com insultant és la lentitud amb què la Conselleria d’Educació i Universitats dignifica les condicions climàtiques dels centres educatius de les Illes Balears. UOB Ensenyament encoratja els docents i tota la comunitat educativa a continuar denunciant les nefastes condicions tèrmiques que pateixen actualment molts de centres i a pressionar les administracions de forma contínua.

Palma, 25 de setembre de 2026



Una qüestió de fe més que d’excel·lència

No sabem si el curs ha començat amb molta o poca excel·lència al recentment constituït IES Llorenç Villalonga, però el que pareix cert és que ha començat amb poca elegància. Segons ha informat la premsa (ho podeu llegir aquí), el departament de Religió ha repartit entre els alumnes un document per promocionar l’assignatura juntament amb un imprès de caporalia d’estudis per sol·licitar el canvi d’optativa.

Així doncs, l’equip directiu i el departament de Religió de l’IES Llorenç Villalonga intenten dur pel bon camí aquells alumnes que, desorientats i sense guia, varen optar en el seu moment per no cursar l’assignatura de Religió Catòlica. El document referit intenta donar llum als ignorants alumnes afirmant que ciència i fe són dues cares de la mateixa moneda, dues ales de l’esperit humà [sic]. Curiosament, l’altra cara de la moneda ha de ser la fe catòlica, no pot ser una altra. 

La croada contra l’escola pública i laica no és una novetat aquesta legislatura. La Conselleria d’Educació i Universitats ja va aprofitar el petit espai que es reserva enfront altres empreses quant a formació dels docents per introduir la fe catòlica al sistema a través del curs El rol de la Religió en l’educació sexual i afectiva: Noves perspectives (en podeu veure els detalls aquí), fet que UOB Ensenyament va denunciar. Per altra banda, tampoc és secreta l’obsessió de la conselleria per abocar recursos al sistema concertat, en mans majoritàriament d’empreses com ara Escola Catòlica, fet que també ha denunciat amb insistència UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí). 

Al final, l’aposta per l’excel·lència educativa pregonada per la Conselleria d’Educació i Universitat passava per donar creu amb la religió. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitat a posar fi als atacs a l’escola laica, pilar fonamental d’una educació pública de qualitat. 

Palma, 17 de setembre de 2026



Tribuna Oberta: ‘Els resultats que no sorprengueren ningú’.      

Publicada a l’Ara Balears l’11 de setembre de 2026

Aquests dies estan en boca de tothom els desastrosos resultats obtinguts pels alumnes de l’estat espanyol a les proves PISA. És cert que la tendència fa anys que no és positiva, sinó més aviat tot el contrari; això no obstant, hi ha un tema que és especialment alarmant: la comprensió lectora. Fa anys que el sistema educatiu fa equilibris entre canvis legislatius constants, experiments pedagògics, retallades pressupostàries i digitalització forçada sense obtenir els resultats desitjats. Tota aquesta parafernàlia ha eclipsat un tema fonamental: l’escola ja no garanteix que els alumnes sàpiguen llegir i escriure. Es regalen títols i es passen alumnes de curs per maquillar una realitat esgarrifosa, que és que cada any el sistema esputa alumnes amb un títol d’ESO a la mà que no serveix per a res més que perquè el govern de torn pugui eximir-se de la responsabilitat de tenir una elevada taxa de fracàs escolar. Alumnes amb el títol d’ESO incapaços de mantenir una conversa de nivell bàsic en català; alumnes amb el títol d’ESO que no saben situar els continents damunt un mapa; alumnes amb el títol d’ESO que no saben què és un percentatge; alumnes amb el títol d’ESO que no poden enllaçar dues frases en anglès i ara, amb tots vostès, la cirereta del pastís: alumnes amb el títol d’ESO –o de batxillerat– que no entenen el que llegeixen. Malauradament, pareix a ser que el sistema ja no està pensat per formar els infants, sinó per guardar-los mentre els seus pares fan feina.

Mentre la llei demana als docents que formin ciutadans crítics, que avaluïn competències com ara ‘aprendre a aprendre’ i que preparin els alumnes per al món del futur –abstracció delirant– la realitat és que el sistema educatiu no és una prioritat per als responsables polítics. Quin futur espera a tots aquells que no són capaços d’entendre un text breu? Com se suposa que algú ha d’aprendre per si mateix si no té les habilitats mínimes de lectoescriptura desenvolupades? Qui en serà el gran beneficiat si, el dia de demà, un treballador no és capaç ni tan sols d’entendre què posa el seu contracte laboral? A qui afavoreix que el sistema educatiu públic estigui en decadència?

No pareix que la LOMLOE hagi ajudat gaire a millorar la situació ni a facilitar la feina dels docents –qui hagi llegit algun dels criteris d’avaluació que s’hi estipulen sabrà de què parlam. Així mateix, la implantació d’alguns enfocaments pedagògics no ha aconseguit, de moment, gaire cosa més que carregar els docents de burocràcia. Per si tot això no bastés, la intel·ligència artificial arribarà als centres per suprimir definitivament la intel·ligència natural i, de passada, permetrà a alguns fer negoci amb noves ‘’formacions’’ per als docents.

És cert que el model educatiu actual és molt més ambiciós que el de temps passats: s’intenta arribar a tothom, respectar les situacions familiars i personals de cada infant, adequar-se al ritme i a les necessitats de cada alumne… Però per aconseguir tot això cal adobar el terreny: augmentar la inversió en educació, dignificar la figura dels docents, implementar lleis realistes i, en definitiva, imbuir el sistema educatiu públic d’una autoritat i un prestigi que, ara per ara, ha perdut. De poc serveixen les lamentacions i els pegats amb què s’ha apedaçat l’escola pública les darreres dècades. Un títol d’ESO que no garanteix que aquell alumne té uns coneixements bàsics té el mateix valor que un bitllet de trenta euros. 

No ens enganyem; no sortirem d’aquesta situació per inèrcia ni sense fer canvis estructurals. És necessari –més que mai, per ventura– que totes les parts implicades –govern, oposició, docents, famílies, ciutadans compromesos amb un futur millor (disculpin l’abstracció)– lluitin perquè el sistema educatiu públic sigui garantia de coneixement i qualitat acadèmica. 

Biel Vives

Portaveu de UOB Ensenyament



UOB Ensenyament dona suport a la veu del CEIP Joan Benejam i l’AFA

Des d’UOB Ensenyament expressam el nostre suport a la carta publicada avui al diari Menorca per l’equip de mestres del CEIP Joan Benejam i l’AFA i ens sumam a la seva denúncia davant la manera unilateral i imposada amb què la Conselleria ha decidit instal·lar el menjador escolar a la sala de mestres.

UOB Ensenyament reclama a la Conselleria que deixi de prendre decisions uniformitzadores des dels despatxos i que escolti els centres educatius. L’equitat, com es diu a la carta publicada, no és donar a tothom el mateix, sinó garantir a cada escola els recursos i les infraestructures que realment necessita.

Palma, 9 de setembre de 2026