Etiqueta: Català

Selecció de directors. Volem més claustre i el reconeixement de l’emergència lingüística!

Mesa sectorial extraordinària

Ahir dematí va tenir lloc una convocatòria extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació amb un únic punt a l’ordre del dia:
Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional de XX de gener de 2023 per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la selecció de directors de centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i s’aproven les bases que l’han de regir (esborrany sotmès a la Mesa Sectorial).

Per part de la Conselleria assistiren a la reunió la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra.

Per la part social hi varen assistir tots els sindicats que conformen la Mesa Sectorial d’Educació: STEI, ANPE, UOB Ensenyament, UGT i CCOO.

La normativa que es va tractar és un tipus de resolució recurrent que se sol treure cada curs per preveure com es farà la selecció de directors per aquells centres en els quals els actuals càrrecs acabaran el seu mandat dia 30 de juny de 2023 (els mandats dels nous equips directius s’inicien sempre a 1 de juliol). La relació de centres que tendran vacants en el càrrec de direcció la podeu consultar la relació de centres amb vacants a la direcció a l’Annex 2 de l’esborrany (pàgines 18-20).

És important saber que aquesta resolució s’estructura en bona mesura a partir del que estableix l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 18 de febrer de 2010 per la qual s’aproven les bases per a la selecció, el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears.
I del que estableix la LOE amb les modificacions introduïdes per la LOMLOE.

Què va defensar UOB Ensenyament?

1. Major pes del claustre dins la comissió de selecció del nou director/a.
La normativa actual preveu una comissió de selecció formada per 6 persones que s’estructura en: 2 representants de l’administració (1 director en exercici del mateix tipus de centre i 1 inspector), 2 membres del claustre de professors i 2 membres del consell escolar que no formin part del claustre de professors.
Des d’UOB Ensenyament reclamam el retorn al claustre de la sobirania perduda. Per això hem reclamat que el pes dels membres claustre sigui major que els representants de l’administració o del consell escolar.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
La normativa no ho permet perquè l’article 135 de la LOE (a partir de la modificació operada per la LOMLOE) estableix que tant el nombre de representants del claustre com del consell escolar han de constituir com a mínim un terç dels membres de la comissió de selecció, amb la qual cosa no es pot augmentar el nombre de representants del claustre sense alterar el nombre de membres del Consell Escolar ni tampoc restant membres als representants de l’administració.
Tant per una qüestió de recuperació de la sobirania perduda com pel fet que amb els processos d’estabilització ens dirigim cap a un escenari amb claustres més estables consideram que més que mai s’ha d’empoderar als claustres com a veritables òrgans de decisió del centre. Si no tot allò que soni a autonomia de centre serà fer retxes dins l’aigua.

2. Supressió de la coacció que s’estableix al barem de valoració dels projectes de direcció amb el compromís d’adhesió al Programa de Millora i Transformació.
El barem de puntuació dels projectes de direcció estableix 1 punt d’un total de 10 al fet que el projecte prevegi el Compromís de participació en la convocatòria del Programa de Millora i Transformació. Des d’UOB Ensenyament consideram que aquesta és una ingerència política a la lliure autonomia de centre i que els centres que vulguin participar d’aquest programa hi participin lliurement essent coneixedors del que implica aquest programa amb els pros i contres.
Al seu torn, vàrem proposar que aquest 10% de la puntuació de la valoració dels projectes de direcció es concedís a aquells projectes que incloguessin mesures reals per combatre l’emergència lingüística així com indicadors per garantir el compliment real dels projectes lingüístics.
Cal posar de manifest que aquesta convocatòria de selecció de directors enlloc preveu l’atenció a la situació de la llengua catalana en els centres, fet que consideram una negligència absoluta.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Hem de reconèixer la sorpresa (en positiu) que ens va causar el fet que tant la Sra. Serra com el Sr. Morante coincidissin amb nosaltres amb el fet de voler suprimir aquest punt que es dona als projectes de direcció que manifesten la voluntat de participar del PMT. No obstant això, varen argumentar que ara per ara no ho podien eliminar perquè així ho estableix l’Ordre del Conseller de 2010 que com hem comentat és la que regeix bona part de l’estructura d’aquesta resolució. Tota manera, varen ser receptius a la proposta d’UOB Ensenyament de cara a la revisió de l’Ordre que tenen previst dur a terme. Arribat el moment, tornarem a posar la proposta damunt la taula.

3. Respecte a la sobirania metodològica dels docents i competències dels Departaments didàctics.
Vàrem defensar la supressió de la rúbrica de valoració del projecte de direcció els criteris: planificació curricular i treball a l’aula i també avaluació del procés d’aprenentatge i seguiment dels resultats.
Des d’UOB Ensenyament no ens cansarem de defensar la sobirania metodològica dels docents així com les competències dels Departaments didàctics com a òrgans de decisió acadèmica. Davant la ingerència metodològica que ha instaurat la LOMLOE restarem ferms al costat de la llibertat de càtedra. L’obsessió malaltissa per eliminar els Departaments didàctics en defensa de l’experimentació dels àmbits ens trobarà amb peu fiter per defensar l’existència i competències dels Departaments didàctics.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Des de Conselleria varen avenir-se a canviar el redactat de la rúbrica de valoració dels projectes de direcció perquè no donés peu a projectes de direcció amb pretensions de condicionar el treball d’aula o decidir en nom dels Departaments.

4. No a l’obsessió resultadista i a la fiscalització del nombre de suspesos.
També dins la rúbrica de valoració dels projectes de direcció vàrem expressar el nostre rebuig a la inclusió del criteri: seguiment dels resultats acadèmics. Des d’UOB Ensenyament volem acabar amb una pràctica massa estesa que consisteix en la fiscalització constant d’aquells professors que tenen resultats no satisfactoris a ulls de Conselleria. Els resultats acadèmics d’un determinat grup no han de ser objecte de fiscalització. Confiança absoluta amb la tasca dels docents, ras i curt.
Quina va ser la resposta de Conselleria?
Ens varen dir que aquest criteri s’ha d’interpretar des del punt de vista que els projectes de direcció han d’incloure com es farà aquest seguiment de resultats i no com una fiscalització dels aprovats de cada grup. No obstant això, i atenent a la defensa feta per UOB Ensenyament varen acceptar canviar l’expressió resultats acadèmics per resultats educatius.
Des d’UOB Ensenyament consideram aquesta concessió com un gest de cara a la galeria i som ben conscients de les pressions que reben els docents a molts de centres quan els resultats no són els esperats.

Cal posar en relleu que UOB Ensenyament va ser el sindicat que va aprofundir més en les esmenes defensades a l’esborrany de resolució presentat per la Conselleria.

UOB mou fitxa. Tots units davant l’agressió a la companya de La Salle!

Prou de persecucions pel català

Des del sindicat UOB Ensenyament hem sol·licitat la convocatòria urgent de la Comissió Permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari per acordar la convocatòria immediata d’accions de suport a la companya de La Salle de Palma assetjada per part de l’extrema dreta espanyolista. Podeu llegir la carta AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament mai hem restat impassibles davant cap agressió perpetrada per l’extrema dreta colonialista i aquesta no en serà una excepció. Consideram que el cas de La Salle ha superat totes les línies vermelles que s’han de permetre en una vida en democràcia. Cal anar més enllà dels comunicats de premsa i les publicacions a Facebook, Twitter o Instagram.

En aquesta qüestió no hi ha d’haver lloc per a la divisió entre sindicats i la resposta ha de ser contundent i unànime. Per aquest motiu, tot i tenir les eleccions sindicals a tres dies vista, consideram que els sindicats han d’oblidar per un moment la lògica electoral i unir forces per donar resposta a una situació que no és la primera vegada que succeeix però que destaca per l’acarnissament i persecució a través de les xarxes socials a la qual ha estat sotmesa la companya de La Salle. 

Evidentment, si després d’haver cercat la unitat sindical la resposta que rebem no s’organitza de manera àgil i contundent, no dubtarem a emprendre accions unilaterals de condemna dels fets succeïts i de suport a la companya assetjada. 

Un nou capítol en les retallades

 

Ahir, dijous dia 09 de juny es va reunir la Mesa Sectorial d’Ensenyament en sessió extraordinària on es va presentar amb el següent ordre del dia:

  1. Modificació del Decret 15/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent

  2. Modificació de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Per part de l’administració hi van assistir, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Alberto Flores.

Quant al primer punt de l’ordre del dia, sobre la modificació del Decret que regula els requisits lingüístics, el més important és que serà requisit l’acreditació del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) en els casos recollits a l’article 2 del Decret, incloent el de la participació als concursos oposició d’accés als cossos docents. Una altra novetat d’aquesta modificació és que als casos recollits a l’article 2 s’afegeix el dels concursos d’accés als cossos docents. S’equiparen així els requisits lingüístics als dels concursos de trasllats o al de l’interinatge.

A la ronda d’intervencions, la representant d’UOB Ensenyament ha demanat si aquesta circumstància contempla que en el proper concurs de mèrits ,la publicació de les bases del qual està prevista pel darrer trimestre d’aquest any 2022, s’exigirà el FOLC. La resposta per part de l’administració ha estat que aquesta modificació s’aplicarà en tots els processos selectius que es convoquin a partir del moment que aquesta s’aprovi com ara el proper concurs de mèrits que es convocarà durant el darrer trimestre d’aquest any, o les oposicions del 2023 i successives.

Per tant, a partir del curs 22-23, la possessió del FOLC serà requisit en qualsevol procés de selecció de personal docent. A la ronda de votacions, UOB Ensenyament va votar a favor.

Pel que fa al segon punt de l’ordre del dia, sobre la modificació d’aquella part del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic referida a la Selecció, nomenament i cessament de personal funcionari docent interí, que s’ha d’adaptar obligatòriament a la nova normativa estatal, els punts més importants són:

  • Causes de nomenament de personal docent funcionari interí: les vacants tindran l’obligació de ser convocades mitjançant els processos selectius com a màxim en els següents tres anys i seran ocupades per personal interí mentre no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.
  • Causes de cessament de personal docent funcionari interí: 
  • Vacants: el personal interí que ocupi una vacant no serà cessat el 31 d’agost del mateix curs, sinó que continuarà amb el nomenament fins que la vacant sigui ocupada per un funcionari de carrera o, si és el cas, canviï la plantilla del centre i desapareixi la vacant, amb un termini màxim d’ocupació de tres anys.
  • Substitucions: No es poden estendre més enllà del temps estrictament necessari que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any.
     
  • Supressió de la indemnització del personal docent funcionari interí que no ocupi una vacant: es suprimeix la indemnització al personal funcionari interí que hagi cobert substitucions per un període superior a cinc mesos i mig.
  • Així les coses, la representant d’UOB Ensenyament va instar l’administració a canviar el redactat demanant que no es fes una transposició restrictiva de la normativa estatal i que es consideràs que el temps estrictament necessari que marca la llei de l’estat fos fins 31 de juliol i no 30 de juny, d’aquesta manera els interins substituts no perden drets, ja que la contractació durant el mes de juliol suposaria canviar la indemnització per un mes més de feina, amb la conseqüent percepció de salaris, cotització a la seguretat social i puntuació a les llistes, petició a la qual es van sumar la resta de sindicats. L’administració no va acceptar la petició.

    Ja acabada la Mesa, cap al vespre, rebérem comunicació de la Direcció General de Personal Docent en el sentit que suprimirien la frase «que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any», deixant oberta la possibilitat d’estendre el contracte fins més enllà del 30 de juny. Aquesta rectificació no és suficient per UOB Ensenyament, però obre la possibilitat a què no es facin els cessaments el 30 de juny tant sí com no. Estarem a l’aguait com es considera això de «temps estrictament  necessari».

    Aquesta modificació és un atemptat contra els drets sociolaborals dels funcionaris docents interins. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a la negació d’un dret adquirit com és el cobrament de la indemnització del mes de juliol o, en el seu cas, l’extensió del contracte i que suposa la vulneració de la dignitat d’aquesta part del col·lectiu que sembla que l’administració oblida que també són els seus treballadors.

    A la ronda de votacions, com no podia ser d’una altra manera, UOB Ensenyament va votar en contra.

    Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

    COMUNICAT DE PREMSA

    Circular 254/2022

    En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022. 

    Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022. 

    Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l’Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

    Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

    Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d’aquesta retallada en l’oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d’aquesta terra? 

    No s’entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s’inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d’emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d’arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d’obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l’oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d’aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes. 

    Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s’admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l’escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d’una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

    • Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d’interins i del concurs de trasllats. 
      • Llistes d’interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
      • Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.
    • La convocatòria de l’EOI permet l’oportunitat d’anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.

    Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d’EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

    Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l’administració, des d’UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d’aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l’administració.

    Palma 12 d’abril de 2022

    La seva sentència és la nostra lluita

     

    Circular 251/2022

    • UOB Ensenyament volem donar suport a la vaga del 23-M convocada a Catalunya per rebutjar la sentència del TS que imposa el 25% d’hores en castellà i elimina el model d’immersió lingüística. 

    • Aquesta persecució judicial ja s’ha estès al País Valencià on ja hi ha hagut sentències que han tombat projectes lingüístics de centres imposant un percentatge d’hores en castellà.

    • També volem recordar que aquí a Balears ja s’ha interposat un contenciós-administratiu que cerca aplicar la mateixa sentència que s’ha imposat a Catalunya.

    • Diem prou a la persecució judicial contra la immersió lingüística arreu dels territoris de parla catalana de l’estat espanyol.

    • En defensa d’un model integrador d’escola en català que asseguri la integració dins i la pervivència de la llengua i cultura pròpies.

    100% en català ara i sempre. UOB Ensenyament rebutja el model lingüístic que planteja la LEIB

    COMUNICAT DE PREMSA

    Des d’UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d’ensenyament plenament en català

    Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d’haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears. 

    Així les coses, el redactat de l’article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l’any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.

    No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l’indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.

    En aquest sentit, no podem estar més d’acord amb l’anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ

    Atesa la composició social d’avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d’integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.

    Així mateix, des d’UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d’acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l’oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d’aquesta manera poden arribar al Consolat. 

    Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.


    Palma, a 24 de gener de 2022

    Solidaritat i desobediència amb l’escola Turó del Drac

    UOB defensa el model d’immersió lingüística català i crida a rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

    «El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya», així ho afirmen des dels tres instituts del gironès que mantindran els seus projectes lingüístics front a la barbàrie imposada pel Tribunal Suprem a l’escola Turó del Drac de Canet. Des d’UOB ens afegim a aquesta proclama: el català ha de ser la llengua vehicular també a les Illes, sinó res la salvarà del perill en el que es troba com a llengua minoritzada.

    A Espanya les llengües distintes de l’espanyol són menyspreades, aquest és un fet indubtable que patim els ciutadans de segona de les Comunitats amb una llengua en teoria cooficial.

    La immersió catalana (i la basca i la gallega) fan nosa als colonialistes espanyols; poc els importa que sia (la catalana en aquest cas) un model òptim per fomentar la integració i el respecte, que el nivell dels alumnes arribi a una competència plena en ambdues llengües i que fins i tot els informes que es fan des del Consell d’Europa la recomanin com a exemple de multilingüisme escolar i defensa de les llengües regionals: la llengua catalana els fa nosa!

    UOB crida que s’ha d’acabar amb aquest supremacisme lingüístic. Ara i sempre: a l’escola, el català no es toca!

    UOB Ensenyament posa de manifest l’emergència lingüística

    UOB Ensenyament demana amb urgència a la Conselleria que es posi en marxa una diagnosi real del català a les aules.

    Dimarts, dia 30 de novembre, es va reunir la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana  (CTAELC), que concedeix les exempcions i homologacions en llengua catalana. Fidels als nostres principis de defensa d’una escola plenament en català, des d’UOB Ensenyament ens vam oposar a la concessió de les exempcions per la continuada ignomínia  que això suposa respecte la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament.

    Al torn obert de paraula des dUOB Ensenyament vàrem demanar tenir dades reals sobre l’ús del català a les aules de les Illes Balears a tots els nivells i etapes educatives, tant pel que fa als alumnes com al professorat

    La urgència de saber quina és la situació lingüística de cada centre és més que evident davant el retrocés en l’ús social de la llengua entre els joves (https://www.vilaweb.cat/noticies/llengua-de-esforc/) o la gran desigualtat entre la llengua catalana i la castellana pel que fa a la competència comunicativa en llengua oral en els alumnes de 6è de primària. Paradoxalment, aquesta desigualtat la va posar de manifest un estudi elaborat per la pròpia Conselleria d’Educació ja durant el curs 17-18 (https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/09/28/356997/inaki-aicart-gairebe-meitat-alumnat-primaria-competencia-positiva-llengua-catalana-escandalos.html)

    Des d’UOB Ensenyament ja hem denunciat en repetides ocasions aquesta manca d’avaluació de la sitaució real del català a les aules des de l’anterior legislatura. En aquesta ocasió vam reiterar que no ens basta amb les dades que es presenten a principi de curs a Inspecció. Ho podem dir més alt però no més clar: el Decret de Mínims no es compleix en la totalitat dels centres de les Illes Balears! 

    Fins i tot, a l’illa d’Eivissa on l’emergència lingüística és més flagrant, es parla de centres que no arriben al 20 % de classes en català (https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2021/11/10/358673/pacte-per-llengua.html).

    La representant del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Joana Lladó, va considerar que la reivindicació d’UOB Ensenyament és una aportació necessària i es va comprometre a traslladar-la a la Cap del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Camila Tudurí. 

    Així mateix, es va posar damunt la taula la necessitat d’un pla global per a fomentar unes actituds lingüístiques proactives i compromeses tan d’alumnes com professors envers l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular en els centres, tan dins com fora de l’aula.

    La Directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la Sra. Amanda Fernández,   va remarcar que cal pensar bé quina és la manera més adient per poder tenir un estudi real de la situació.

    Des de Política Lingüística també es va aprofitar la intervenció d’UOB per posar de manifest que cada vegada és més habitual trobar-se amb casos de manca d’equivalència real entre la competència lingüística (entesa en totes les seves dimensions) i les homologacions als títols de B2 i C1 que es donen quan s’acaba 4t d’ESO o 2n de Batxillerat. 

    Per exemple, la modificació de notes a les juntes d’avaluació de final de curs de 4t d’ESO o 2n de Batxillerat, una decisió merament numèrica, pot fer que alumnes que a priori estaven suspesos en Llengua i literatura catalanes, d’acord amb els criteris d’avaluació i les evidències acumulades al llarg del curs per part del professor titular de l’assignatura, passin a estar aprovats i en conseqüència obtinguin una nivell B2. De la mateixa manera, el fet de modificar notes de Batxillerat a l’alça pot fer que alumnes arribin a tenir un C1 sense acreditar realment un domini de la llengua catalana corresponent a n’aquest nivell del MECR.

    Davant aquesta situació, es va parlar que per ventura s’hauria de plantejar un canvi de normativa. Davant aquesta hipòtesi, la la representant del Departament d’Inspecció Educativa va contestar que, efectivament, s’hauria de revisar la normativa corresponent a homologacions si no hi ha una correspondència real entre el nivell homologat i el domini efectiu de la llengua per part de l’alumnat.

    Des d’UOB Ensenyament recollim aquestes bones intencions però ens mantindrem ben atents a aquests compromisos amb l’objectiu que es faci la feina que fa anys que demanam: una diagnosi real del català a l’escola que faci veure la realitat d’emergència lingüística en la qual ens trobam.

    Què volen aquesta gent?

     

    Circular 236/2021

    COMUNICAT DE PREMSA

    Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

    Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

    La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

    Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca,  i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

    La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

    Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

    Palma, a 24 de setembre de 2021

    Ensenyament en català i educació laica: ara no toca

    Amb un únic punt a l’ordre del dia: Propostes sobre la Llei d’Educació de les Illes Balears, estàvem convocats ahir els representants sindicals a una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació. Assistiren també a la reunió el conseller Martí March, les directores i els directors generals i altres càrrecs de la conselleria. 

    La darrera vegada que tenguérem oportunitat de parlar de la LEIB va ser a una trobada al Consolat amb el conseller i la presidenta Francina Armengol. Allà Martí March es va comprometre a mantenir una reunió amb cada un dels sindicats i els altres partits que conformen el govern, per poder exposar les nostres propostes i mirar d’arribar a un consens. Aquesta reunió no s’ha duit a terme a dia d’avui i aixího vàrem recordar al conseller. La seva resposta va ser que si consideram oportú fer aquesta reunió tornem a presentar per enèsima vegada les nostres esmenes i la sol·licitem.

    Sense saber bé quina era la finalitat d’aquesta mesa, però amb la intenció d’aprofitar l’ocasió i mirar de que no es convertís en un déjà vu, vàrem centrar les nostres intervencions en dos temes: l’ensenyament en català i l’escola laica. Podíem haver enumerat la llarga llista de reivindicacions que ja hem tramès en forma d’esmena en repetides ocasions i per diferents vies: ràtios, inversió, direcció, horaris… però no hagués servit de res.

    Així que vàrem partir dels següents articles de la llei i les respectives esmenes, sobretot perquè pensam que si avui, que tenim el govern que tenim, no feim una passa més, haurem perdut una oportunitat de protegir la nostra llengua i d’esdevenir una societat més moderna:

    • Article 3

    k) La garantia del
    dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la
    formació religiosa
    i moral que estigui d’acord amb les seves
    conviccions, segons el que determina l’article 27.3 de la
    Constitució espanyola i dels acords subscrits per l’Estat espanyol
    amb les diferents confessions religioses.

    UOB proposa:

    Una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen
    històric i sociològic
    dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter
    acientífic, no pot ser impartit com a matèria.

    Resposta del conseller: aquest dret està regulat per la Constitució i no hi poden fer res.

    UOB ensenyament considera que urgeix posar aquest tema damunt la taula i adoptar les mesures necessàries i demana que es traslladi a les conferències d’educació en les quals el conseller es troba amb els seus homòlegs.

    • Article 133

    d) La possibilitat
    d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua
    d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars no
    lingüístics, d’acord amb el que determinin l’Administració
    educativa i el projecte lingüístic de centre.

    UOB proposa suprimir-ho ja que amb aquesta opció es perd l’aprenentatge del vocabulari de la matèria en català.

    Resposta del conseller: està contemplat a la normativa.

    e) El dret dels
    alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és
    una de les oficials de la comunitat autònoma.

    UOB proposa:

    e) La impartició del primer ensenyament en llengua catalana per assegurar el seu aprenentatge.

    Resposta del conseller: està recollit a la Llei de Normalització Lingüística (1986)

    • Article 134

    4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

    UOB proposa:

    4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, han d’implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

    Resposta del conseller: és evident que aquesta llei no aposta per la immersió lingüística com a única via.

    Com podeu comprovar l’esperit negociador de Martí March va quedar qüestionat en aquesta reunió com en tantes altres ocasions.

    En el darrer torn d’intervencions vàrem recordar la nostra sol·licitud d’una Mesa per aclarir la qüestió del personal interí i ens informaren que tenen previst fer-ne una convocatòria.