Mes: febrer de 2015

UOB denuncia que el PP no convoca oposicions a les Balears però sí a Extremadura

UOB Ensenyament reclama la convocatòria d’oposicions a ensenyament
primari i secundari a les Illes Balears per a l’any 2015. La Conselleria
no convoca oposicions des del 2011, quan va treure a concurs 146 places
que no cobrien totes les especialitats, i a la darrera mesa sectorial
de 9 de febrer, el director general d’Educació, Antoni Vera, va
manifestar que “hi ha un termini de tres anys per poder treure
places a oposicions” un cop s’hagi publicat la nova oferta pública
d’ocupació. Si no es convoquen fins el 2018 hauran passat set anys
sense oposicions, mentre que Extremadura, una comunitat autònoma de
dimensions semblants a les Illes Balears, l’any 2013 va convocar 100
places de primària i el 2015 en convocarà 166 de secundària.

Segons UOB Ensenyament, aquest fet és una mostra més de la diferència
de tracte que el PP atorga a les comunitats autònomes ja que n’hi ha
unes – Balears, per exemple– que destaquen per les retallades extremes
en educació, sanitat, infraestructures, etc. i d’altres –com
Extremadura– on les retallades són mínimes. Així ens trobam que mentre
Bauzá del PP puja imposts a Balears, congela oposicions en educació, no
relleva les baixes per jubilació, deixa els PAC de la Part Forana sense
metges els horabaixes, no fa manteniment dels edificis escolars i tot
són goteres etc.; en canvi, el president d’Extremadura, Monago, davalla
imposts a càrrec de l’espoli fiscal que pateix Balears, convoca
oposicions, fa inversions en infraestructures i en manteniment
d’edificis públics, proporciona un ordinador portàtil a tots els
escolars d’Extremadura, etc.

Tant Bauzá com Monago, són
presidents i tots dos del PP; la diferència està en el fet que mentre el
primer només mira pels interessos de Madrid, maltracta Balears i no té
altra obsessió que fer mèrits davant Rajoy; el segon, en canvi, mira més
pels interessos de la seva terra i dels ciutadans que paguen imposts a
Extremadura.

Palma, 28 de febrer de 2015

Ajudes del Fons Social

Vos recordam que fins el 31 de desembre de 2015 continua obert el termini de peticions d’ajuts i prestacions del Fons Social, en les següents modalitats:

a) Ajuts per fills menors de divuit anys.

b) Ajuts per a l’atenció a familiars amb discapacitat.

c) Ajuts per a estudis del personal al servei de la comunitat autònoma i dels fills.

d) Ajuts en compensació de despeses derivades d’assistència sanitària.

Model de sol·licitud: en els enllaços anteriors. El podeu presentar a qualsevol registre de la CAIB, dirigit al Director general de Funció Pública.

Quanties i terminis de presentació: Consultau-ho a l’apartat Taula resum ajudes AQUÍ .

La Comissió d’Acció Social d’Educació que revisa les sol·licituds d’ajudes es reuneix mensualment. Les dues darreres han tingut lloc el 15 de gener i el 16 de febrer.

Les ajudes concedides es publiquen a la web i les denegades
es notifiquen per carta.

Revisant el darrer llistat, les causes de denegació que hi apareixen són:

-la persona discapacitada té ingressos propis per rendes de treball
superiors al salari mínim interprofessional (SMI)

-el fill té ingressos superiors a 7/14 pagues del SMI

-tipus de personal no contemplat per percebre ajudes socials

-que els estudis siguin un cicle formatiu

-que els estudis no siguin oficials

-que el sol·licitant ja ha percebut l’ajuda amb anterioritat

-l’ajuda ja ha estat rebuda per l’altre progenitor

-matrícula corresponent a un curs anterior

De 271 sol·licituds presentades a la darrera remesa se n’han denegat
13 i s’han aprovat tota la resta

Cal recordar també que d’ençà de les retallades de 2012 continuen suspesos els següents ajuts:

  • Per viduïtat per als cònjuges del personal de l’administració autonòmica
  • Per orfandat
  • Bestretes ordinàries i extraordinàries

Enllaç a la pàgina principal de Fons Social AQUÍ.

UOB Ensenyament subscriu les al·legacions dels companys d’Artístiques i Filosofia als currículums LOMCE

Avui dematí UOB Ensenyament ha lliurat a Conselleria, en nom del sindicat, els models d’al·legacions als currículums elaborats pels docents de Matèries artístiques i Filosofia. També ha presentat la petició de pròrroga del termini per presentar les al·legacions, atès que una setmana no basta ni prop fer-hi perquè la comunitat docent tingui temps d’analitzar més a fons els esborranys i presentar propostes alternatives.

UOB Ensenyament condemna un cop més el contingut de la LOMCE, els efectes devastadors que tindrà sobre les plantilles de centres i la qualitat de l’ensenyament, i la complicitat de la Conselleria en el seu desplegament.

UOB Ensenyament dóna suport al professorat de Música i d’Arts Plàstiques

Foto: Continuen les mobilitzacions dels companys d'artístiques contra la LOMCE. Estrena del vídeo El futur de l'Art

Reproduïm el comunicat que vam fer públic el 12 de febrer:

L’aplicació de la LOMCE castiga tot el col·lectiu docent, és un atac
contra l’autonomia de centre, és una recentralització del sistema
educatiu i, entre molts d’altres efectes negatius, fustiga especialment
el professorat d’Arts Plàstiques i de Música que pot arribar a perdre,
com ha passat a Múrcia, un 40 % d’hores. Altres departaments
com Filosofia i Tecnologia també pateixen en especial cruesa
l’envestida de la llei d’educació imposada pel PP sense cap mena de
negociació ni de consens amb la comunitat educativa ni amb la resta de
forces polítiques.

UOB Ensenyament se solidaritza amb
professorat d’Arts Plàstiques i de Música que es va reunir en Assemblea
ahir horabaixa a Palma en un acte celebrat a l’Escola Superior de
Disseny de les illes Balears, n’assumeix les seves reivindicacions i vol
contribuir a la difusió del seu Argumentari i de les seves demandes que
reproduïm a continuació.

CONSIDERAM QUE QUALSEVOL LLEI DE QUALITAT D’EDUCACIÓ HA DE TENIR EN COMPTE ELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS, JA QUE:

Contribueixen a la formació integral dels nostres alumnes. No es pot
pretendre una educació integral sense un plantejament seriós de
l’educació artística als ensenyaments de règim general.

L’escola ha de desenvolupar totes les intel·ligències. La teoria de les
intel·ligències múltiples, cada vegada més implantada, contempla una
escola a la qual tenen cabuda diversos estils d’aprenentatge i es basa
en gran mesura en la creativitat

Nombrosos estudis han
demostrat que l’educació artística millora el desenvolupament cognitiu,
la qual cosa afecta el raonament lògic i facilita l’aprenentatge
d’altres matèries

La pràctica de l’art promou el pensament
divergent i la creativitat, aspectes essencials en la formació d’una
persona i de qualsevol professional.

Les matèries artístiques contribueixen a l’adquisició de les competències bàsiques

La música i la plàstica promouen l’autonomia en l’aprenentatge, la
iniciativa personal, contribueixen a la cohesió social dels grups,
afavoreixen el treball col·laboratiu… i són matèries altament
motivadores per a l’alumnat

Són una eina per a la disminució del fracàs escolar que tant preocupa la nostra comunitat.

Davant el món hipervisual en el que vivim s’han de considerar les
assignatures artístiques com a espais on aprendre a llegir, a analitzar i
a desenvolupar un pensament crític amb l’objectiu de crear ciutadans
capaços de desxifrar missatges d’una manera conscient i autònoma

A MÉS

A l’educació secundària obligatòria música i plàstica són la base de la
formació per al batxillerat d’arts, igual que es garanteix una formació
mínima als alumnes que han de cursar un batxillerat social,
humanístic o científic se n’hauria de garantir als alumnes que han de
cursar el batxillerat artístic.

L’Educació artística és la base
de la propera generació de productors culturals, músics, artistes
plàstics i dissenyadors així com els fonaments amb la qual la propera
generació s’aproparà a la cultura.

A les dades estadístiques
publicades pel MECD a l’anuari d’estadístiques culturals publicat l’any
2013 es pot observar una demanda creixent d’estudis postobligatoris
(batxillerats, formació professional i estudis universitaris)
relacionats amb ensenyaments artístics entre 2008 i 2013. Consideram que
aquests estudiants s’han d’enfrontar al seu futur amb garanties.

PER TOT AIXÒ DEMANAM

Que l’educació artística formi part dels ensenyaments obligatoris d’una
manera digna de forma que ens permeti desenvolupar seriosament un
currículum coherent.. Ens consta que algunes comunitats autònomes, com
ara Aragó, estan proposant currículums als quals la presència dels
ensenyaments artístics es manté respecte del que tenim ara, per tant
consideram que es tracta d’un tema que depèn únicament de la voluntat
política dels governants.

Que aquesta presència ha de tenir
continuïtat, sense que hi hagi cursos als quals els alumnes no tenen cap
hora de les nostres matèries.

Que la música i la plàstica, com
a assignatures eminentment pràctiques que són, haurien de tenir el
mateix tractament que altres àrees d’aquesta índole, a les quals es
contempla sempre la possibilitat de reduir ràtios mitjançant
desdoblaments, agrupaments flexibles, etc. per, d’aquesta manera, poder
atendre als alumnes amb garanties i oferir una educació de qualitat.

Que és necessària l’elaboració d’un mapa dels recursos en l’educació artística a mig i a llarg termini.

Que es crei la figura de Coordinador dels estudis artístics, que
s’encarregaria del seguiment i valoració del mapa de recursos educatius,
de coordinar els estudis de batxillerat artístic, els cicles
professionals i superiors de les diferents illes, coordinar els agents
socioeconòmics i els centres, així com la promoció dels estudis,
dissenyar i coordinar la formació permanent del professorat de l’àrea i
de promoure la innovació en aquests ensenyaments

Que trobam
necessari mantenir una reunió amb els responsables d’educació per tal de
poder exposar amb més profunditat els nostres plantejaments i
intercanviar punts de vista.

UOB considera que la JPDnU no ha d’intervenir a la redacció del Pacte educatiu

El passat 18 de
febrer UOB Ensenyament va votar en contra de la participació de la
Junta de Personal Docent no Universitari a la redacció del manifest
Illes per un pacte.

UOB considera que
les propostes i esmenes dels docents s’han de vehicular a través de
l’Assemblea de Docents i les assemblees de centre, tal com s’està
fent en aquests moments, i que els sindicats hi poden fer les seves
aportacions a títol individual segons el seu ideari.

La resta de
formacions sindicals va votar a favor excepte els representants
d’ANPE, que es van abstenir.

La Junta de Personal acorda no assistir a la reunió convocada per la Conselleria per parlar dels nous currículums

La Junta de Personal Docent no Universitari, reunida el passat 18 de febrer, va enviar el comunicat següent als mitjans:

La Junta de Personal Docent no Universitari de les Illes Balears reunida en sessió de 18-02-2015 ha acordat el següent:

* Davant la convocatòria
de la reunió a la Conselleria per parlar dels nous currículums LOMCE,
els sindicats de la Junta hem acordat no assistir-hi, pels defectes de
forma en la seva convocatòria, i pel procediment emprat per la Direcció
General d’Innovació.

* Demanar la convocatòria urgent de la
Mesa Sectorial d’Educació, per tractar el tema dels currículums, ja que
són qüestions que afecten les condicions laborals del professorat. Al
mateix temps, la Junta sol·licita la derogació de la LOMCE.

*
Donar suport a la vaga d’estudiants del proper dia 26 de febrer a les
Illes Balears, en contra de la nova proposta de reforma universitària
que recull el Decret 3+2, amb un fort increment del cost de la formació
universitària.

* Altres acords de la junta han estat revisar el
reglament de la junta i per acord majoritari fer aportacions al
document de “Illes per un Pacte”.

Palma, 18 de febrer de 2015

Cosme Orell Bonet
President

 

Foto: Aquí teniu el comunicat que la Junta de Personal Docent no Universitari ha enviat avui als mitjans:La Junta de Personal Docent no Universitari de les Illes Balears reunida en sessió de 18-02-2015 ha acordat el següent: * Davant la convocatòria de la reunió a la Conselleria per parlar dels nous currículums LOMCE, els sindicats de la Junta hem acordat no assistir-hi, pels defectes de forma en la seva convocatòria, i pel procediment emprat per la Direcció General d'Innovació.* Demanar la convocatòria urgent de la Mesa Sectorial d'Educació, per tractar el tema dels currículums, ja que són qüestions que afecten les condicions laborals del professorat. Al mateix temps, la Junta sol·licita la derogació de la LOMCE. * Donar suport a la vaga d'estudiants del proper dia 26 de febrer a les Illes Balears, en contra de la nova proposta de reforma universitària que recull el Decret 3+2, amb un fort increment del cost de la formació universitària.* Altres acords de la junta han estat revisar el reglament de la junta i per acord majoritari fer aportacions al document de “Illes per un Pacte”.Palma, 18 de febrer de 2015Cosme Orell BonetPresident

UOB Ensenyament s’oposa a la consolidació del complement de director com també s’oposa al plus vitalici (nivell 33) per als funcionaris que passen per la política

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament informa que el
proppassat 19 de febrer, durant la reunió de la Comissió de Valoració de
les sol·licituds de consolidació del complement de director, va
manifestar la seva oposició a la concessió d’aquesta mena retribucions i va demanar que constàs així en acta.

La retribució parcial del complement de director, que es percep mentre
es continua en actiu un cop acabada la funció directiva, fou establerta
per llei orgànica l’any 1995. A les Illes Balears, els directors cobren
el 25% del complement per un període complet d’exercici del càrrec, el
40% per dos períodes i el 60% per tres.

En una Circular de 27
de gener, des d’UOB Ensenyament ja vam comunicar que consideram
necessari establir una permanència màxima de vuit anys (dos períodes) en
el càrrec de director i limitar la percepció del complements salarial
als anys que s’ocupa el càrrec.

Si l’objectiu de la
consolidació del complement de director és incentivar els docents a
exercir aquest càrrec, com sembla plantejar la llei de 1995, que
introdueix aquesta figura dins un article titulat “Apoyo a los equipos
directivos”, UOB Ensenyament insta l’Administració a cercar altres vies
més justificables.

Segons UOB, la consolidació del complement
de director que es continua cobrant tot i quan ja no s’exerceix el
càrrec, recorda el Nivell 33 que es cobra des dels anys 90 i que la Llei
de Funció Pública de 2007 aprovada durant el Govern de Jaume Matas va
passar a regular amb detall. Segons aquesta llei, els funcionaris que
han ostentat determinats càrrecs públics durant dos anys consecutius o
tres amb interrupcions tenen dret a cobrar un complement de sou de per
vida quan dimiteixen o són destituïts i es reincorporen als antics llocs
de feina. Si aquest complement és percebut integralment arriba a pujar a
16.100 € anuals, repartits en catorze pagues.

Si en èpoques de
vaques grasses, aquesta casta de complements són injusts i
constitueixen un greuge comparatiu; en èpoques de retallades, baixades
de sous, acomiadaments massius…, són una vergonya i una obscenitat.

Palma, 20 de febrer de 2015

UOB Ensenyament informa sobre la mesa tècnica del nou procés d’adjudicacions provisionals (interins)

La
mesa va tenir lloc dimarts 17 de febrer a les 10 h, amb l’assistència
de Miquel Bujosa (cap de servei de Primària), Maria
Puigserver
(cap de servei de Provisió), la secretària del
negociat, Maria Alarcón i
Francesc Coll (UGT), Glòria Escudero (CCOO),
Víctor Villatoro i Antoni Riera (ANPE), Josep Palou
i Antònia Font (UOB), Jordi Bardají (Alternativa),
Lluís Segura i Cosme Orell (STEI).

1)
Informació de la Conselleria:

Expliquen
que treballen en tres fronts:


el redactat de la resolució


el procés telemàtic que ha de garantir transparència.


el procediment per demanar substitucions, que es farà únicament a
través del GESTIB. Fins ara els directors feien servir telèfon, fax
i correu electrònic indistintament. El sistema inclourà la gestió
de faltes i substitucions, tardarà en estar llest però no
endarreri
el procés telemàtic. Els directors comunicaran la baixa i la
sol·licitud de substitut. El procés té “condicionants
informàtics”, però el programa hauria d’estar llest a primers de
març.

Les
places disponibles es publicaran setmanalment a la web. La
Conselleria ha consultat els serveis jurídics sobre els dubtes
legals pel que fa a la informació que es pot donar del motiu de les
baixes i ha decidit que es pot dur endavant. No es veu problema en
publicar el motiu de la baixa (malaltia, excedència, jubilació,
vacant sobrevinguda per escolarització, etc.)

La
participació serà voluntària. Es podrà demanar reserva de plaça
per maternitat o malaltia.

El
procés telemàtic té l’avantatge de la transparència però és més
lent que la telefonada. Es farà una adjudicació setmanal, mentre
que per telèfon es podia fer diàriament.

Com
serà el procés:

1r)
El centre comunica per correu electrònic (properament només per
GESTIB) la baixa i la petició de substitució. El decret Wert dels
10 dies sense cobrir baixes condiciona el procés. Els directors
seran informats del procediment a seguir.

2n)
El negociat recull les dades, que es publiquen el divendres a les 13
h com a molt tard.

3r)
Els participants tenen temps de fer la sol·licitud de plaça fins el
dilluns següent a les 12 h.

4t)
L’adjudicació es fa el mateix dilluns, amb publicació de:


places adjudicades.


places adjudicades afectades per la reserva de plaça.


places que han quedat sense cobrir i s’adjudicaran per telèfon.


llista de participants que queden disponibles.

El
procediment telefònic és inevitable. Per exemple, així es contacta
amb els exclosos pel català. Si no es troba cap aspirant a plaça
amb el perfil sol·licitat, es comunica al centre.

Pel
que fa al procediment d’urgència, que possibilita cobrir una plaça
sense esperar els 10 dies del decret Wert, es fa telefònicament i la
persona està obligada a acceptar la plaça que se li ofereix.

Els
divendres, per tant, es publiquen:


places extraordinàries d’urgència.


places oferides.


llista de disponibles.

Desplaçament
a altres illes (o des de Catalunya i País Valencià): els nomenats
tenen tres dies per incorporar-se al centre. Això pot endarrerir el
procés d’incorporació.

El
resultat de les adjudicacions, tant ordinàries com extraordinàries,
es publiquen el divendres a la web.

Es
difondrà tota la informació sobre el procés als interins i es
demana col·laboració als sindicats.

Els
decaiguts (interins que renuncien a la plaça) enguany són molt pocs
i se’ls oferirà participar al procés.

Tot
seguit demana aportacions als sindicats, que intervenen per ordre de
major representació.

2)
Informació de la conselleria a partir de les intervencions dels
sindicats:


P: Donat que hi haurà una setmana de termini per fer les
adjudicacions, què passarà si el centre demana substitut
d’urgència, si
tanmateix s’han d’esperar deu dies a causa del decret?


R: Si el decret no hi fos, amb el nou sistema
telemàtic estaríem canviant adjudicacions diàries per
adjudicacions setmanals.
Duen
més d’un mes fent feina amb el GESTIB, i de vegades el problema és
que el director no ha introduït les dades del personal del centre al
GESTIB.
Quan
es derogui el decret, l’adjudicació setmanal s’hauria d’adaptar.


P: Es podrien fer adjudicacions dos cops per setmana?

– R: Per
exemple.


P: Quanta gent s’adjudica
setmanalment?


R:
Entre 10 i 30. Les adjudicacions de substituts no es
poden fer dia a dia perquè les plataformes amb les que treballa la
Conselleria no estan capacitades (es reparteix el model de
sol·licitud de substitució per als directors, en paper, i s’explica
que també es podrà fer per GESTIB).


P: El procés ordinari és voluntari? L’aspirant pot demanar una sola
plaça de les que s’ofereixen?


R: Sí, i no
afectarà al cobrament de l’atur.


P: Com es farà amb la llista S? (de participació anònima, sense
nom i contrasenya, que mai no han tingut plaça)


R: Continuarà igual,
anònimament. Ens mostraran el programa i i explicaran el procés
(surt a cercar un tècnic informàtic perquè ho expliqui).

(S’incorpora
l’informàtic a la reunió i explica que els participants anònims
introdueixen dins el tràmit de funcions el document d’identitat, la
data de naixement i l’adreça electrònica on volen rebre la
informació, i la Conselleria els comunica el NRP que els correspon
per poder iniciar els tràmits. També serveix per recordar-los el
NRP si l’han perdut. Es du un registre de tots els accessos que es
reben al tràmit de funcions. La participació al procés s’haurà de
fer setmanalment.)


P: Què s’entén per adjudicació urgent?


R: La urgència
va lligada a l’acord del 2011. Els comitès de vaga estan convocats
per parlar-ne properament. Urgent, per exemple, és el cas de dos
centres (Estellencs i Moscari) que en cas de baixa queden els alumnes
sense atendre. El motiu ha d’estar ben justificat i no pot esser “un
colador”. Més exemples: hi ha hagut un CEIP amb quatre accidentats
amb baixes de més de 15 dies, i IES amb 7 o 8 baixes simultànies,
etc. Les adjudicacions d’urgència les ha d’autoritzar Funció
Pública.


P: S’estan fent aportacions que ja es van fer a la mesa sectorial. On
és el text de la proposta actual?


R: E
stam discutint el punt 4.1.8. Demanam disculpes per no
haver enviat el text actualitzat.


P: La llista de les adjudicacions s’hauria de publicar amb signatura
electrònica. Ara surt amb un PDF fàcilment manipulable que no té
ni logo. Ja es va demanar a la mesa sectorial.


R: Vam dir que ho
faríem, no hi ha problema (la secretària recull la proposta de la
signatura electrònica, també per a les adjudicacions
extraordinàries per telèfon i d’urgència).


P: Seria possible adjudicar i publicar més dies per setmana?


R. L’adjudicació telemàtica diària és impossible perquè hi
participen 5.000 persones. Les comunitats autònomes ho fan
setmanalment o quinzenalment. Per telèfon sí que es podia, a les 9
del matí ja s’hi posaven. Si es deroga el decret Wert, s’haurà de
fer telefònicament de forma diària per a més immediatesa.


P: En quins casos hi pot haver un interí de pacte desplaçat?


R: Interí de pacte
desplaçat pot ser per comissió de serveis finalitzada, candidats
electes a autonòmiques o alliberats sindicals que tornen als
centres, etc. La nova plaça s’adjudica per via d’urgència. L’any
que ve els interins de pacte podran fer substitucions i es
recol·locarien, el juny ja no es pot canviar.


P: Abans del decret Wert tampoc no s’adjudicava d’un dia per altre.


R: És impossible
fer-ho diari, ni aquí ni a Sanitat.


P. Es pot cobrir amb antelació una baixa prevista amb temps
(maternitat, intervenció quirúrgica, etc.)?


R. Sí, però els 10
dies sense cobrir es mantenen. El decret Wert no preveu excepcions.


P: Com s’adjudica la vacant quan hi ha la reserva de plaça? (els
interins contractats mentre passen per una baixa tenen dret a
reservar la plaça i a ocupar-la quan ja es poden incorporar).


R: Passa
a via d’urgència i es resol per telèfon.


P: No hi ha problema per al cobrament de l’atur si es tria una sola
plaça de les oferides?


R: No,
Conselleria s’inhibeix i no emprèn cap acció.


P: Es farà constar la previsió de la durada de la baixa a la
petició que envia el centre?


R: Ja apareix al
model de sol·licitud.


P: Hauria de ser obligatori triar totes les places de vacants
oferides d’un mateix cos, per exemple, com al procediment ordinari
del mes de juliol.
Al procediment de reserva de plaça també hi surt. Si no és
obligatori triar totes les places hi ha picaresca amb informació
privilegiada, perquè un director pot guardar una plaça i qui té la
informació pot esperar a participar fins que surti. Quan reps la
telefonada estàs obligat a acceptar la plaça.


R: Canviar les regles
del joc va a petició dels sindicats, però si fos així com es
proposa el procediment ja no seria voluntari.


P: Si la petició de substitució es comunica divendres, dilluns ja
es podria incorporar, però tal com està previst ara s’ha d’esperar
una setmana a incorporar-se. Si et trobes que als 10 dies del decret
n’hi has de sumar cinc per això altre, et veus forçat a demanar
prestació d’atur.


R:
Això no té solució.


P: Exclosos i decaiguts, que passen al final de la llista, s’haurien
de poder reincorporar al procés d’adjudicació. Si no es participa
al procés extraordinari no hi ha d’haver “represàlies”. No es
pot obligar a agafar una plaça de 15 dies a Capdepera. De quants
decaiguts parlam?


R: Ara n’hi ha 55.


P: Si acab una substitució divendres, el mateix dia he de poder
participar.


R: És molt difícil
de fer. Hi ha un document de cessament que si no s’ha fet impedeix
que el sistema reconegui el participant. El centre ha de confirmar el
cessament i fins ara s’ha fet el dilluns següent.


P: Informàticament es pot fer.


R: No és automàtic.
El GESTIB no pot integrar altres programes. El director ha d’informar
per GESTIB el cessament. Hem de mirar si ens donarà temps.


P: Es pot fer sense integrar sistemes. Demanam que l’informàtic ho
estudiï.

(En
prenen nota)


P: El director ho pot comunicar dilluns fins a les 12h i així
l’interí podria participar al procés. Com es publicarà la llista
de disponibles?


R: Amb una llista a
la web.


P: Demanam que divendres es publiquin les vacants i adjudicats, per
evitar que algú acabi la substitució divendres i no surti a la
llista de disponibles i quedi fora del procés.

(Es
produeix una discussió sobre obligatorietat o no de demanar totes
les places al procés extraordinari)


P: Demana si s’enviaran les adjudicacions per SMS.


R: No sabem si hi
haurà doblers.


P: Uns 10 participants suposaria 5 euros.


R:
La voluntat del director general és que es facin les meses
tècniques que facin falta per millorar el sistema.


P: Demanam que les reunions es facin
l’horabaixa per facilitar l’assistència de representants sindicals
amb horari de feina de matins, tal com ja es va proposar a la mesa
sectorial.

(En
prenen nota)


R: Enviarem el
nou redactat amb les aportacions admeses. Si qualcú en vol presentar
per escrit, les pot enviar per correu electrònic. El 2 de març
comença el procés d’adjudicació telemàtica i el dilluns següent
hi haurà la primera adjudicació si tot quadra.


P: Enviareu l’acta?


R: A les
meses tècniques no s’aixeca acta, només es fa un informe d’ús
intern.


P: És inversemblant que s’estigui redactant una acta i no es pugui
enviar.


R: A la secretària
només li correspon fer l’acta de les meses sectorials.

S’aixeca
la sessió a les 12,30 h aproximadament.

16 mesos després, la Conselleria tornarà a convocar els comitès de vaga

Les
darreres reunions entre l’administració del PP i els comitès de vaga de
la vaga indefinida foren la primera setmana d’octubre de 2013. De
llavors ençà ha plogut molt i la ex consellera Juana M. Camps o els ex
directors generals com Estarellas i Deyá ja són història. Avui, uns
setze mesos després, el director general, Antoni,
Vera, s’ha compromès a tornar a convocar els comitès de vaga i a
lliurar-los els esborranys de les actes que es feren durant les
negociacions que van acabar en un desencontre total. La perseverança
dels docents durant tots aquests mesos s’ha mantingut ferma i
inalterable.

El compromís de Vera a convocar els comitès de
vaga, tant el de l’Assemblea de Docents com el dels sindicats STEI-i i
CCOO, s’ha produït avui durant la reunió de la Mesa Sectorial d’Educació
que ha començat amb unes paraules prèvies d’un dels representats d’UOB
Ensenyament que avui, juntament amb els d’Alternativa, s’estrenaven en
les meses de negoaciació després de les eleccions de dia 4 de desembre
de 2014.

Heus ací, les paraules prèvies que ha llegit el nostre representant:

“PRÈVIES

Sr. President de la Mesa Sectorial d’Educació,

tenint en compte que en aquests moments hi ha vigent una vaga
indefinida convocada el mes de setembre de 2013 per part de l’Assemblea
de Docents i per part dels sindicats STEI i CCOO i tenint en compte que
aquesta vaga és legal, abans de començar aquesta Mesa volem dir el
següent:

Els punts núm. 4 i 5 de l’Ordre del Dia, segons la
nostra opinió, no es poden tractar si prèviament no s’han convocat els
Comitès de Vaga ja que afecten de ple el punt 5 de la Taula
reivindicativa de la VAGA (Recuperació de les plantilles, del
professorat d’Atenció a la Diversitat i de les ràtios anteriors a les
retallades), el punt 8 (Contractació dels interins durant els mesos de
juliol i d’agost) i el punt 9 (Recuperació dels complements perduts i
reconeixement de nous sexennis des de l’1 de juny de 2012).

Pel
que fa al punt 3 de l’Ordre del Dia, consideram que la part que afecta
el procediment telemàtic no afecta la Taula reivindicativa de la Vaga
vigent però, en canvi, la part on es parla dels terminis per fer les
substitucions de les baixes mèdiques (a partir dels 10 dies laborals) sí
que afecta el punt núm. 6 de les reivindicacions en el qual es demanen
“Substitucions immediates de les baixes”.

Abans de començar
aquesta Mesa, volem avançar que si aquests punts es tracten, els membres
d’UOB ens aixecarem i partirem perquè segons la nostra opinió s’estarà
produint una infracció legal i ens veurem obligats a denunciar allà on
faci falta aquest acció i els actors que hi participin.

Segons
la nostra opinió, els punts 4 i 5 i part del 3 s’han de tractar
prèviament en primera instància en una taula de negociació amb els
comitès de vaga i només es podrien abordar en una MSE, en el cas que les
dues parts (administració i comitès de vaga) així ho acordassin.”

UOB Ensenyament denuncia que la Conselleria espolia els docents de baixa

UOB Ensenyament denuncia que la Conselleria d’Educació aplica de forma
abusiva el reial decret d’estabilitat pressupostària, que des d’octubre
de 2012 imposa descomptes a la nòmina dels treballadors amb baixa
mèdica. A les baixes inferiors a una setmana, com és el cas habitual del
grip i altres malalties
infecto-contagioses, la Conselleria d’Educació també descompta dissabtes i
diumenges si el treballador té la mala sort de començar o acabar la
baixa en cap de setmana
.

UOB Ensenyament s’oposa radicalment
als descomptes del reial decret, que en els casos de baixes de llarga
durada poden arribar a suposar la pèrdua de més de la meitat d’una
mensualitat
, però mentre aquest sigui vigent, exigeix a la Conselleria
que no descompti els caps de setmana quan la baixa es produeixi els dies
anteriors o els posteriors.

UOB Ensenyament també reclama que
les afonies, malalties infecto-contagioses o la depressió siguin
qualificades com a contingències professionals i quedin fora dels
descomptes
. Ara mateix els docents ens veim forçats a anar a treballar
malalts, a fi de no perdre més doblers dels que ja ens han retallat, amb
el consegüent perill de convertir-nos en un focus de contagi o que
empitjori la nostra salut
. Consideram intolerable que l’Administració
jugui amb la salut de docents, alumnes i famílies amb afany recaptatori,
cosa que és fa especialment evident en èpoques de grip.

Palma, 7 de febrer de 2015