Des de feia mesos s’anunciava la funesta crònica: el català i la llei de memòria democràtica estan avui més a prop de la tomba.
Durant els darrers mesos, UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència la persecució, per part del govern de les Illes Balears, no només del català, sinó també de la llei de memòria democràtica (ho podeu llegir aquí i aquí). La presidenta de la comunitat autònoma, Margalida Prohens, lluny d’asserenar el conflicte lingüístic i de rendir un digne record a aquelles persones que moriren en lluita i defensa dels valors democràtics, fa gala d’una indigna submissió en rendir-se davant les desaforades propostes de l’extrema dreta. El preu a pagar que ha posat el partit feixista VOX a l’aprovació dels pressupostos és el de sempre: derogació de la llei de memòria democràtica i minoració de la llengua catalana.
D’una plomada, VOX esbandeix tot allò que li fa nosa gràcies a un Partit Popular dèbil i incapaç que, amb l’únic objectiu de mantenir-se en el poder, accedeix als deliris persecutoris dels seus “socis”. Modificar la llei per incloure el castellà com a llengua vehicular al sistema educatiu i escampar les desferres putrescents del Pla de Segregació Lingüística de primària a secundària és la manera que té el Partit Popular de tractar la llengua pròpia de la nostra terra. Condemnar a un oblit ominós a totes aquelles persones perseguides i represaliades per la dictadura feixista és la manera que té el Partit Popular d’agrair a les persones que lluitaren per la democràcia el seu sacrifici.
Què serà el següent? El Partit Popular s’apuntarà a la moda de definir el cop d’estat del 36 com a “cruzada de liberación nacional”? Veurem la senyora Prohens envoltada de banderes amb àguiles com fan els seus amics de VOX?
UOB Ensenyament insta tota la societat a lluitar contra el feixisme en tots els àmbits de la vida, i a rebutjar les polítiques reaccionàries del govern de les Illes Balears. Així mateix, encoratja als docents a lluitar cada dia i sense descans dins cada aula, departament, claustre i pati en defensa del català i dels valors democràtics.
En els darrers anys, la imatge dels docents ha passat de considerar-se com la d’uns professionals clau per al futur i un pilar per a la societat, a convertir-se en la d’un cos de funcionaris que es queixen per vici i sense cap motiu, amb moltes vacances i una suposada manca de dedicació. Aquesta percepció distorsionada, alimentada per tòpics i generalitzacions injustes, ha anat arrelant en l’opinió pública fins al punt que la professió ha perdut prestigi, la confiança en la figura del docent s’ha afeblit i, el que és més preocupant, la societat sembla donar poc valor a la tasca que duen a terme.
Des de UOB Ensenyament denunciem aquest empitjorament de la imatge dels professionals de l’ensenyament i exigim el reconeixement social i institucional que mereix una professió fonamental per al futur.
El deteriorament de la figura docent
Avui en dia, aquesta imatge professional desprestigiada s’ha estès també a les famílies, que posen en dubte la professionalitat del docent, fet que posa en evidència una preocupant manca de confiança en la seva figura. A més, aquest desprestigi també es fa palès en l’alumnat, amb actituds despectives o desafiants que han augmentat considerablement. En ignorar l’autoritat del docent, aquestes actituds dificulten greument la construcció d’un clima propici per a l’aprenentatge. En part, aquesta falta d’autoritat prové de les instruccions poc clares que dona l’Administració. Aquest fet fa que sovint el professorat estigui mancat d’eines eficients per gestionar la disciplina dins l’aula. Si hi afegim una societat que confon educar en valors amb ser permissiu, el resultat és una desconfiança creixent i una motivació cada cop més baixa entre molts docents.
A tot això s’ha d’afegir que el terme de “vocació docent” s’empra, per part de l’Administració, com a excusa imperial per sobrecarregar els docents de tasques burocràtiques i responsabilitats que excedeixen les possibilitats reals de la seva capacitat. Per citar alguns exemples: les famoses proves IAQSE, els informes de tutoria, les formacions i reunions, les estadístiques trimestrals, els claustres ordinaris, els claustres pedagògics, la resolució de conflictes interns i externs dels alumnes i un llarg etcètera. Fa l’efecte que les 7,5 h estipulades (que no basten ni per començar) perquè el docent faci tasques a casa, l’Administració les veu com un excés d’hores o un privilegi i s’oblida que aquestes hores són per al que veritablement és la tasca docent: preparar classes i corregir proves.
Conseqüències: saturació i manca de relleu generacional
Aquesta sobreexplotació té conseqüències evidents: més malestar, estrès, ansietat i esgotament de tot el claustre, entre d’altres. Quan aquesta situació deriva en un cas de burnout i acaba en una baixa mèdica, sovint no es percep com un missatge d’alerta, sinó com un nou pretext per alimentar els tòpics que menystenen la professió. Així, es perpetua un cercle viciós que afebleix encara més la dignitat docent i la seva imatge social.
A més, aquestes baixes docents triguen setmanes o mesos en cobrir-se pel fet que les llistes d’interins de moltes especialitats —sobretot les de les matèries científiques com matemàtiques, física i química, tecnologia o branques tècniques d’FP— estan buides. De la mateixa manera, no és d’estranyar que el nombre d’aspirants opositors sigui menor al de les places convocades en moltes matèries.
Aquestes dades evidencien que el valor de la tasca docent ha decaigut en picat, ja no és una professió atractiva. Els nous titulats universitaris es decanten per les condicions sociolaborals i econòmiques més beneficioses de l’empresa privada. Tanmateix, damunt paper, la legislació reconeix la importància del col·lectiu docent en l’article 104 de la LOE on estableix que “les administracions educatives vetllaran perquè el professorat rebi el tracte, consideració i respecte d’acord amb la importància social de la seva tasca i adoptin les mesures necessàries per desenvolupar adequadament la seva funció”. UOB Ensenyament es demana on són aquestes mesures i ja es cansa de veure com tot això queda en paper banyat. Per tal d’evitar que el Protocol d’agressions als docents es converteixi en un simple tràmit i, únicament, s’empri per abocar dades en l’àmbit de la professió docent, UOB Ensenyament restarà vigilant a l’evolució i al grau de consecució de l’objectiu principal d’aquest (articular els mecanismes de protecció, assessorament, assistència i suport al personal docent).
El paper dels mitjans de comunicació
A més dels factors interns al sistema educatiu, també cal destacar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de la imatge docent. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ajuden a revertir aquesta percepció. Només cal comparar les notícies relacionades amb el funcionariat d’altres àmbits (com el sanitari, la seguretat o la justícia) dels quals es projecta una imatge d’imprescindibles, valuosos i essencials per a la societat. En canvi, algunes informació que es difon sobre l’àmbit educatiu sovint projecta una imatge negativa, allunyada de la realitat i de la complexitat de la nostra feina. UOB Ensenyament ja va fer front en el passat al populisme que vol desacreditar la imatge docent mitjançant un comunicat de premsa. De la mateixa manera, ho fa visible a través de #docentsenelpuntdemira, un recull de notícies de premsa difamatòries en el mateix sentit.
Així mateix, la societat no qüestiona la diagnosi d’un metge o la sentència d’un jutge. Emperò, en el cas dels docents, sí que se senten amb total impunitat de dubtar de la metodologia emprada, el tipus d’activitats, la forma d’explicar i la forma d’avaluar. Això suposa un menyspreu de la nostra professionalitat i autoritat en l’exercici de la nostra tasca educativa.
Conviure diàriament dins d’aquest clima d’hostilitat no és beneficiós per a ningú. Per això, UOB Ensenyament veu imprescindible i urgent retornar la dignitat i recuperar la bona imatge social que es mereix la figura del docent. Si no, la conseqüència d’això no serà només un problema laboral dels docents, sinó una emergència educativa que afectarà tota la societat del present i del futur.
Si un docent no és respectat, és evident que alguna cosa falla en l’educació en valors. En aquest sentit, el sentiment de desprotecció es fa palesa quan s’exigeix als docents escolta activa, empatia i comprensió davant la manca d’esforç i la poca tolerància a la frustració de l’alumnat. Aquest sentiment de desprotecció i impotència és real. Tanmateix, UOB Ensenyament es demana: qui escolta els docents?
Per tot això, UOB Ensenyament considera imprescindible reivindicar la millora la imatge docent.
Conclusions
Ha fet Conselleria la reflexió de quins resultats de futur es poden preveure si seguim aquesta tendència de desprotecció i desprestigi cap a la professió docent? La figura del docent és —i ha de continuar essent— un pilar essencial per a construir i conviure en una societat de futur.
Posar la primera pedra per mantenir dret i fort aquest pilar fonamental deteriorat és feina de l’Administració. Per començar, ha de fer tota la feina que té pendent, des de donar un veritable suport i poder als claustres, és a dir, l’autoritat dins l’aula; millorar les condicions sociolaborals a l’altura de la seva responsabilitat i que torni a ser una feina atractiva i ben considerada.
Finalment, UOB no vol dir que els docents hagin de ser glorificats o venerats, perquè tampoc ho necessiten. Però sí que necessiten la col·laboració objectiva dels mitjans de comunicació per, com a mínim, difondre una imatge justa i realista de la seva veritable tasca i de la responsabilitat que comporta la dedicació i bona voluntat —dins i fora l’aula— per elevar la qualitat educativa dins aquest clima d’hostilitat actual.
Avui, dimecres 21 de maig de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària i per tractar els punts ajornats de la reunió de dia 14 de maig de 2025. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; la directora General de Planificació i Gestió Educatives, senyora Catalina Ginard Serrano i la cap del Departament de Planificació i Centres, senyora Antònia Serra Capó.
Els punts ajornats de l’ordre del dia de la reunió son:
Criteris quota (punt 2 de la Mesa Sectorial d’Educació del 14 de maig de 2025) UOB Ensenyament ha començant la seva intervenció fent les següents consideracions generals:
Retorn a les trenta cinc hores
UOB Ensenyament ha instat de nou la Conselleria d’Educació i Universitats a convocar els agents socials a una negociació efectiva i real per a l’establiment de la jornada de 35 hores setmanals, tal com estipula l’Acord Marc signat el febrer del 2023. Altres comunitats autònomes ja han fet els deures, és hora de que aquesta s’hi posi sense més excuses com la que ha donat avui: que ja es convocarà la Mesa Sectorial per negociar-ho.
Revisions dinàmiques al llarg del curs per l’assignació de recursos i establiment de ràtios.
La Conselleria ha afirmat que durant el curs es revisa l’assignació de recursos. UOB Ensenyament ha fet veure que sovint aquesta revisió és insuficient, atès que la situació d’un centre pot variar molt en pocs mesos. La Conselleria ha afirmat que revisarà els mecanismes de revisió i mirarà d’optimitzar-los.
Impacte de l’increment d’hores dels equips de suport el curs 2024-2025.
UOB Ensenyament ha demanat l’abast de l’impacte que ha suposarat aquesta mesura. La Conselleria ha afirmat que ho tenen en compte però que no poden informar en el moment de la reunió de la MSE. A petició de UOB Ensenyament, es comprometen a traslladar-ho a la MSE properament.
Punt 11 de l’Acord Marc (23 hores a EI i EP).
UOB Ensenyament ha insistit a recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc. En aquest sentit, UOB Ensenyament lamenta la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23. No obstant l’anterior, la Conselleria reculà parcialment des de les posicions sostingudes el 4 de juny, i es comprometé a calcular la quota d’Infantil i Primària a 24,5 hores, i no a 25 (la qual cosa implicà la contractació de 127 mestres més). Això no és suficient, però és un principi de millora. En el mateix sentit, el director general de Personal Docent i Centres Concertats es comprometé a anar negociant i revisant aquesta qüestió anualment per tal de continuar millorant.
Consideracions específiques:
Primer cicle d’Educació Infantil
Per primera vegada, s’inclou l’Educació Infantil als criteris d’elaboració d’unitats i quotes a causa del fet que la Conselleria està assumint aquest cicle educatiu.
Suport a l’aprenentatge
UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre l’assignació d’hores de suport a l’aprenentatge, especialment quant als criteris de distribució. La Conselleria ha respost que no estan concretats, sinó que es deixa la decisió oberta a cada centre.
Coordinacions
UOB Ensenyament ha demanat una major definició del repartiment d’hores de coordinació dins els centres. La Conselleria ha apel·lat, indignament, a l’autonomia de centre atès que cada un d’ells té una realitat diferent.
IAQSE UOB Ensenyament ha instat, de nou, la Conselleria a solventar el problema que suposa la realització d’aquestes proves (podeu llegir la postura de UOB Ensenyament aquí). La Conselleria no atendrà, de moment, aquesta petició, atès que relativitzen la càrrega de treball que suposa la realització de les proves IAQSE. UOB Ensenyament es demana quantes proves IAQSE han corregit els representants de l’Administració presents a la reunió.
Períodes lectius per al Pla d’Atenció Lingüística i Cultural (PALIC)
UOB Ensenyament ha demanat 2 períodes lectius per cada 2 alumnes d’incorporació tardana. La Conselleria ha contestat que “ho estudiaran”.
Treball de Recerca de Batxillerat (TRB)
UOB Ensenyament ha denunciat que les hores lectives de dedicació al TRB II i dels membres de la comissió de valoració de TRB de Batxillerat no queden prou ben definides. Han de ser totes lectives. La Conselleria ha resposta que les lectives són les de classe de l’optativa; la resta, per altra banda, tenen consideració de complementàries.
Caps de departament unipersonals i coordinadors de cicle UOB Ensenyament ha demanat el següent:
Que s’inclogui un augment dels períodes lectius per als departaments d’1 membre o de 2 i que tenguin com a mínim 2 períodes lectius setmanals.
Que s’assimilin a efectes administratius i econòmics als caps de departament didàctic unipersonal.
En conseqüència dels punts anteriors, una modificació de l’article 60.4 del ROC, on s’estableix que No hi pot haver àmbits o departaments unipersonals.
UOB Ensenyament ha traslladat la mateixa petició, emperò, pels coordinadors de cicle.
La Conselleria ha manifestat que no veu factibles aquests canvis.
Formació Professional
Distribució hores FEMPO
La principal novetat és la nova distribució per a la coordinació de les FEMPO, fet que ha suposat una minva d’hores. Sota el punt de vista de UOB Ensenyament, no hi ha res que justifiqui aquest decrement, atès que repercutirà negativament en la qualitat del sistema educatiu. L’Administració ha adduït que la figura de les FEMPO és nova i que estan afinant aquesta distribució per tal que sigui òptima. Segons la Conselleria, el curs 2024-25 han sobrat hores.
Coordinador de formació en empresa o organisme equiparat
Els requisits per concessió de quota depenen de el número de famílies professionals —a partir de 3—, o del número de grups —a partir de 12 grups—. UOB Ensenyament ha manifestat que hi ha molts de centres amb poques famílies professionals —menys de 3—, i molts grups —moltes vegades menys de 12— que no estan contemplats en aquests requisits. La Conselleria també “ho estudiarà”.
Cursos d’especialització
S’estableixen 20 períodes lectius setmanals per al Curs d’especialització.
UOB Ensenyament ha demanat quins criteris s’han seguit per assignar aquests 20 períodes lectius setmanals. La normativa estableix que els cursos d’especialització tenen una durada d’entre 300 i 720 hores, però aquests 20 períodes poden no ser suficients depenent de les hores totals del curs d’especialització. Hi pot haver cursos d’especialització de 350 hores i n’hi ha de 600 hores o més.
La Conselleria ha dit que els cursos d’especialització solen ser de moltes hores i que no atendrem la petició de UOB Ensenyament.
Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny
UOB Ensenyament ha demanat que s’inclogui 1 període lectiu per cadascun dels tutors/es dels cicles formatius de Grau mitjà i de Grau Superior LOGSE i LOE, ja que no el tenen reconegut (al currículum LOE i LOGSE no hi figura) i desenvolupen les funcions tutorials. La Conselleria ha contestat que ho estudiaran, segurament amb el resultat de sempre: cap.
Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament ha demanat dues qüestions:
En primer lloc, ha reivindicat de nou la creació d’un cos únic. Integrar els docents d’infantil i primària i la resta de cossos d’ensenyaments especials al mateix cos de secundària, en base al principi d’igual feina, igual salari.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre l’Acord del Consell de Govern de 9 de maig de 2025, (publicat al BOIB de de maig de 2025) que reconeix el desenvolupament de la carrera professional pels profesors de religió. UOB Ensenyament ha fet veure que al títol s’especifica que aquesta mesura aplicarà també a la resta del personal docent laboral de l’ensenyament no universitari. Això no obstant, a les bases 1 i 2 només parla de professors de Religió. La Conselleria ha dit que, tot i que només s’especifiqui al text professorat de Religió, la mesura serà efectiva per a tot el personal docent no universitari.
Avui, dilluns 19 de maig de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez i la Sra. Isabel Salas, directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa.
L’ordre del dia de la reunió són les instruccions d’avaluació de cada etapa educativa.
La Mesa ha començat amb la intervenció de la senyora Isabel Salas, que ha explicat les novetats pel que fa als projectes d’ordre sobre l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes en les diferents etapes. Ha destacat que les novetats seran sobretot a secundària, com per exemple que a l’avaluació de final de curs s’unificaran totes les informacions (avaluació de competències, consell orientador, proposta d’incorporació a PDC o a ESPA) en un sol document. De fet, aquesta setmana es publicarà una Resolució de l’avaluació final d’aplicació per aquest curs escolar, amb les instruccions per elaborar els informes de final de curs.
Per altra banda, també han ratificat la no obligatorietat de qualificar numèricament ni percentualment els criteris d’avaluació, tal com va lluitar UOB Ensenyament en les negociacions dels cursos anteriors.
UOB Ensenyament, abans d’iniciar les seves aportacions ha volgut deixar palès que cal deixar autonomia docent perquè s’emprin les eines que es considerin oportunes a l’hora de dur a terme l’avaluació. I també ha demanat seny en la quantitat de burocràcia que acompanyarà el procés. UOB Ensenyament reclama que no augmenti i que es deixi només la que sigui estrictament necessària.
A més, UOB Ensenyament ha fet unes consideracions generals que són comunes a totes les etapes:
A les quatre instruccions presentades, a diferents articulats, es fa referència a: Per això, els docents han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com la seva pròpia pràctica docent.
Quina burocràcia portarà associada aquesta autoavaluació? Contribueix a augmentar documentació innecessària? Si es fa, on ha de quedar reflectit? Com s’ha de desenvolupar? La resposta de la Conselleria ha estat que s’inclou dins la PGA i la memòria de final de curs.
En les instruccions de primària, secundària i batxillerat es parla que: A principi de curs el claustre ha de determinar el sistema de qualificació de centre. Una vegada establerts que els criteris d’avaluació no s’han d’avaluar ni ponderar, què vol dir que els centres determinin el sistema de qualificació?
L’Administració ha expressat que no vol definir com cada docent ha de desenvolupar l’avaluació continua dels seus alumnes i, com que són aspectes pedagògics, ho deixen en mans dels docents.
Als articles de definicions trobem:
1. Avaluació: (…) . Els elements que formen part del procés d’avaluació són: els criteris d’avaluació, els procediments, els instruments, les qualificacions, les programacions didàctiques.
2. Criteris d’avaluació: referents que indiquen els nivells d’assoliment (…) Són els elements que indiquen què s’avalua. Eliminar el subratllat. Aquesta oració no apareix a la definició donada als esborranys.
És necessari cercar una expressió sinònima que no pugui donar lloc a confusió amb els criteris d’avaluació de cada competència específica. Aquests són un referent orientador com es desenvolupa al llarg d’aquesta ordre.
Els criteris d’avaluació no han de ser el punt de partida per avaluar, sinó una eina més pel docent per poder dur a terme aquesta tasca. És a dir, els criteris d’avaluació poden romandre com una mera guia, amb caràcter orientatiu, una eina més per poder avaluar les competències específiques, i, atesa la seva generalització, que puguin ser concretats per a cada docent. Això és indispensable per reduir la càrrega burocràtica dels docents. Per tant, aquest terme s’hauria de canviar per un altre que no pogués donar lloc a confusions.
No hi ha cap articulat que faci referència a les exempcions establertes per la normativa vigent. On queda recollida aquesta normativa? Pel que respecta a català, cap problema, però i la resta d’estudis? A quina norma es refereix?
L’Administració ens ha respost que aquesta qüestió es desplegarà en una normativa específica.
Respecte del procediment de reclamació de qualificacions finals i de les decisions de promoció a les etapes d’Educació Infantil, Primària i ESO, veiem que tot l’articulat és nou. UOB Ensenyament no està d’acord en la proposta presentada perquè implica més burocràcia i tasca pels docents. Hem demanat fermament retornar al redactat del curs passat.
L’Administració de cap manera ha acceptat la proposta perquè considera que aquestes instruccions donaran criteris d’equitat als centres. UOB Ensenyament ha reiterat que la conseqüència de l’aplicació d’aquesta nova normativa allargarà el procés i la sobrecàrrega laboral dels docents.
El darrer article de cada una de les instruccions presentades fa referència a la Formació cap als centres i cap als docents. Com i quan es fa comptes fer aquesta formació?
L’Administració s’ha compromès a fer aquesta formació a principis del mes de setembre.
UOB Ensenyament considera que la Conselleria fa tard. Tornarem a iniciar el curs sense tenir formació específica de currículums, avaluació, etc.
En el torn obert de paraula UOB Ensenyament ha demanat:
Teniu alguna previsió sobre l’adjudicació definitiva del CGT del cos de mestres?
Sí, es publicaran el 22 de maig.
Hi ha alguna previsió de quan ens convocareu a Mesa per a tractar les Instruccions d’organització i funcionament de la resta d’ensenyaments? (FP i Ensenyaments de règim especial (CEPA, EOI, etc.)?
No saben les dates exactes però fan comptes convocar-nos per a la propera setmana.
A la MSE del 24.03.25 hi havia el punt de llicències per estudis. Teniu data prevista per convocar la MSE sobre aquesta qüestió?
Una vegada més, i abusant del terme “proximamente” el director general s’ha escudat amb aquest vague terme.
El març de 2024 la Conselleria d’Educació va anunciar un Pla Pilot per estudiar l’estat climàtic d’alguns centres i per determinar quines intervencions havia de dur a terme per tal de solucionar el problema de les altes temperatures que han de suportar cada curs docents i alumnes dins les aules. Aquest estudi, pressupostat en 83.112,92 €, està pagat amb els doblers dels ciutadans de les Illes Balears. Així mateix, el març de 2025 s’havia de presentar l’avaluació feta per la Universitat de les Illes Balears, però aquests informes encara no s’han publicat.
Les altes temperatures ja són aquí i la Conselleria no ha manifestat a hores d’ara les intervencions que farà per solucionar les temperatures extremes dins les aules. Són molts els docents i alumnes que paguen les conseqüències de la inoperància del conseller Vera, expert a anunciar Plans Pilots per tal de vendre titulars i fotos. Aquesta manca de resposta no només afecta el benestar de la comunitat educativa, sinó que també suposa una oportunitat perduda per apostar per un model d’escola més sostenible. Qualsevol actuació per millorar les condicions climàtiques als centres hauria d’anar acompanyada d’un Pla ambiciós d’adaptació energètica i sostenibilitat ambiental: aïllament tèrmic adequat, ventilació eficient, ús d’energies renovables i sistemes de refrigeració respectuosos amb el medi ambient.
L’Acord Marc signat el febrer de 2023 estipula que aquest Pla s’havia de dur a terme durant el curs 2023-24; com molts altres punts de l’Acord, la Conselleria du retard. A més, cal recordar que hi ha centres amb mancances climàtiques inclosos dins el Pla d’infraestructures i que, per aquest fet, seran tractats a llarg termini i, per tant, quedaran exclosos del Pla de climatització. Molts docents i alumnes continuaran patint temperatures extremes als centres, fet que no ajuda a mantenir un bon clima a l’aula i, a més, evidencia un clar menyspreu a la tasca docent.
UOB Ensenyament, amb l’objectiu de reivindicar com una urgència la implementació del pla de climatització, engega una campanya per fer visible el problema de les altes temperatures a les aules amb el repartiment de ventalls que puguin ajudar els docents mentre la conselleria perd el temps. A més, amb aquesta campanya UOB Ensenyament denuncia que la Conselleria no respecta els terminis que s’havien acordat quant al desplegament de l’Acord Marc. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a presentar el Pla de climatització i a dur a terme les accions pertinents que havien d’estar fetes el curs 2023-24, així com a desenvolupar els punts de l’Acord Marc en els temposque s’havien establert. A més, encoratja els docents a donar visibilitat a la problemàtica de les altes temperatures que es fa present en un nombre cada cop més gran de dies lectius dins les aules a través de publicacions a les xarxes socials.
Avui, dimecres 14 de maig de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; la directora General de Planificació i Gestió Educatives, senyora Catalina Ginard Serrano i la cap del Departament de Planificació i Centres, senyora Antònia Serra.
En aquest punt, UOB Ensenyament ha remarcat que aquest curs escolar s’han avançat les oposicions una setmana perquè hi haurà tràmit d’estiu. Per tant, és incongruent que els tribunals quedin exempts de les seves funcions a partir del 23 de juny. Hi haurien de quedar a partir del dia 13 de juny per poder dedicar la setmana a corregir i a avançar el procés, en aquest cas, la segona prova.
La Conselleria ens ha contestat que a nivell logístic és impossible. No volen justificar l’absència de 60 tribunals durant una setmana, ja que seria lesiu pels centres. Per la tarda és diferent, atès que és una època del curs que en cicles formatius ja han cessat casi totes les activitats lectives. Així les coses, els companys que formen part dels tribunals d’oposicions es veuran obligats a realitzar maratonianes jornades de feina.
Aquest punt s’ha ajornat i es tractarà dimecres 21 de maig. L’Administració ha admès que havia enviat un esborrany incorrecte i, en conseqüència, s’ha posposat la negociació.
Per començar, UOB Ensenyament ha volgut començar la seva intervenció recalcant que l’esborrany presentat explicita que: S’ha de tenir en compte que en el moment de la publicació d’aquestes instruccions es tramiten modificacions dels currículums de la LOMLOE que seran d’aplicació durant el curs 2025–2026.
Arran d’aquesta provisionalitat dels currículums, UOB Ensenyament ha demanat seny i ha exigit que aquestes instruccions no s’aprovin fins que aquests no siguin definitius i s’hagin publicat al BOIB. Les instruccions d’organització i funcionament i les d’horaris s’han de regir per la normativa vigent i no per un esborrany que, com el seu nom indica, és susceptible de canviar. Si la publicació dels nous currículums és imminent, que no siguin d’aplicabilitat el curs 25-26 sinó el 26-27. La Conselleria ha resposta que hi ha seguretat jurídica quant a basar-se en decrets en fase d’esborrany. Segons han explicat, tot i estar en fase d’esborrany, no es poden fer canvis significatius als currículums (com ara en termes d’hores/períodes lectius). Si s’hagussin de fer aquests canvis, s’hauria de començar de bell nou tot el procés legislatiu.
UOB Ensenyament ha manifestat que les instruccions d’horaris són gairebé les mateixes del curs passat. Les modificacions han estat mínimes.
A part d’aquestes consideracions, UOB Ensenyament ha volgut fer molta incidència sobre un tema recurrent i que considera de vital importància: el retorn a la jornada de 35 hores setmanals. De nou, en aquestes instruccions no es compleix el punt 26 de l’Acord Marc (retorn a les 35 hores setmanals previst per al curs 2024-25). La negociació del retorn a les 35 hores (en lloc de les 37.5 hores actuals) és una prioritat per a UOB Ensenyament. La Conselleria s’ha excusat dient que no havien rebut indicacions per part de la Direcció General de Funció Pública.
UOB Ensenyament ha fet saber que ja no ens valen excuses de mal pagador i que l’estat espanyol ha deixat la porta oberta a què les Administracions competents puguin negociar de forma col·lectiva la reducció de la jornada laboral. Ha recordat a l’Administració, a més, que el BOIB núm. 36, de 21 de març de 2023, publicava la Llei 6/2023, de 16 de març que estableix la Disposició final cinquena, la possibilitat d’una negociació col·lectiva per reduir la jornada fins a 35 h. UOB Ensenyament ha fet palès també que altres comunitats com Castella i Lleó, Múrcia, La Rioja, Andalusia o el País Basc ja gaudeixen des de fa uns anys de la jornada reduïda de 35 hores.
Davant la insistència dels agents socials, el director general ha vingut a bé a tractar el tema amb dita direcció per mirar d’accelerar el procés quant al personal docent. UOB Ensenyament romandrà vigilant pel que fa a aquesta qüestió.
UOB Ensenyament, per altra banda, ha volgut deixar constància d’una sèrie d’esmenes que ha considerat importants per tal de millorar les condicions sociolaborals dels docents:
Absències dels alumnes de religió musulmana: Tot i que sigui un acord entre l’Estat i la Comissió Islàmica, UOB Ensenyament defensa l’escola laica dins un estat aconfessional, i pensa que les qüestions religioses no han de ser eximents de les responsabilitats de l’àmbit educatiu.
La Conselleria ha respost que és una llei estatal d’obligat compliment i que ha considerat convenient reflectir-ho en aquestes instruccions per facilitar el funcionament del centres.
Possibilitat que els docents majors de 55 anys que pertanyin a la plantilla del centre puguin triar lliurement qualsevol de les tres opcions abans d’acabar el curs anterior, sense condicionats.
La Conselleria ha afirmat que aquesta qüestió ja està regulada, tot i que no han volgut canviar el redactat.
Docents a mitja jornada: UOB Ensenyament ha demanat que els docents que estan a mitja jornada en cap cas hagin d’anar cinc dies al centre, llevat que els interessi. A més, ha considerat necessari que si s’assigna una tutoria als docents amb mitja jornada, tengui el vistiplau per escrit d’Inspecció educativa i que el docent rebi la retribució completa (60 euros), així com les hores corresponents.
Si bé la Conselleria no ha donat resposta a la primera qüestió; pel que fa a la segona, ha afirmat que la traslladaran a les negociacions de l’Acord Marc i que estan compromesos a trobar-hi una solució.
Docents que treballena més d’un centre: Pel que fa al calendari laboral dels docents que ocupin una plaça itinerant, UOB Ensenyamentha fet notar que hi pot haver un perjudici respecte del gaudi dels dies festius si el docent treballa a centres de municipis diferents, segons caigui el calendari. Segons el parer de UOB Ensenyament, cap docent hauria de gaudir de menys dies festius que els seus companys.
La Conselleria ha dit que ho estudiaran, tot i que s’han plantejat algunes propostes, com ara cobrar un complement retributiu o gaudir dels dies lliures corresponents, amb un mètode semblant a les sortides amb pernoctació.
Més compensacions horàries: més Compensació d’Hores Lectives (CHL) quan hi hagi més càrrega de treball. UOB Ensenyament ha demanat eliminar la restricció d’un màxim de 3 CHL. Per altra banda, ha demanat que aquells docents que imparteixen 3 o més àrees o nivells, disposin també d’una CHL extra.
Tutoria cicles LOGSE: UOB Ensenyament ha denunciat que els companys que treballen a cicles que encara es regulen per la LOGSE desenvolupen tasques de tutoria de facto, però no de iure. És a dir, fan la feina però no perceben les retribucions econòmiques i horàries pertinents. UOB Ensenyament ha demanat ferventment posar fi a aquesta situació. La Conselleria ha dit que estudiarà el tema.
Compensació hores per activitats extraescolars. L’esborrany estableix que les jornades fora d’horari es puguin compensar fins a un màxim de 1 jornada. UOB Ensenyament ha demanat que es compensin amb el mateix nombre de jornades que l’activitat requereixi. L’Administració ha manifestat que aquesta situació es regula al NOFIC dels centres, però s’ha negat a fer cap canvi a les instruccions.
Desiderates. UOB Ensenyament ha demanat tornar a un sistema de desiderates més just, com hi havia anteriorment en virtut de laOrden de 29 de junio de 1994. La conselleria s’hi ha negat perquè donen prioritat al Projecte Educatiu de Centre, no al benestar dels docents.
UOB Ensenyament ha manifestat que les instruccions d’organització de centres responen a un nou ROC que té el rebuig de la part social i que té dos problemes greus de base, a part del comentat anteriorment quant a les desiderates:
La seva gènesi no és resultat d’un procés de negociació honest entre l’Administració i la part social, sinó d’un esperit estrictament autocràtic.
El ROC vigent reflecteix un esperit obsessiu per controlar el personal docent i dona massa poder als equips directius. Aquesta concepció és contrària a la que té UOB Ensenyament, que considera que la funció directiva ha de ser de coordinació.
Després d’aquestes primeres consideracions, UOB Ensenyament també ha reivindicat un punt que considera molt important: el de les Proves d’avaluació de diagnòstic. Durant la primera quinzena del mes de maig del curs 2025-2026, s’han dut a terme les proves IAQSE, amb la consegüent sobrecàrrega de treball que aquestes suposen per als docents en un moment tan crític com és el final de curs, tal com ha denunciat UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí). UOB Ensenyament considera que s’ha de reestructurar totalment l’organització i el funcionament d’aquestes i que l’administració ha de cercar una fórmula de compensació dels docents que s’encarreguen de corregir i aplicar els grups censals. La sobrecàrrega de treball no pot recaure sempre en els mateixos docents. Qui ho assumeixi ha de ser compensat econòmicament i amb temps de dedicació.
Per tot això, UOB Ensenyament ha instat la Conselleria a convocar els agents socials a una reunió per analitzar i negociar unes millors condicions laborals per als docents que pateixen la sobrecàrrega de les de proves de diagnòstic.
Atès que el Director General havia abandonat la Mesa Sectorial per atendre altres assumptes presumiblement més importants, UOB Ensenyament ha demanat que aquesta petició es recollís a l’acta de la sessió.
Aquest punt ha estat informatiu i UOB Ensenyament no ha fet cap aportació.
En definitiva, l’Administració s’ha mostrat indiferent a les peticions de UOB Ensenyament i ha demostrat, una vegada més, que el compliment de l’acord marc, així com una potencial millorar de les condicions sociolaborals dels docents (fet que ajudaria a pal·liar, almenys en part, la falta crònica de docents a les Illes Balears) no es troben entre les seves prioritats.
A un mes i mig d’acabar el curs escolar, UOB Ensenyament torna a posar de manifest l’excés de burocràcia que pateixen els docents. No n’hi ha a bastament a tancar el curs escolar, preparar exàmens o elaborar informes d’avaluació, entre altres, com perquè també hagin de dur a terme l’aplicació i la correcció de les proves IAQSE, a més de les proves de final d’etapa de quart d’ESO.
Per què l’Administració vol continuar mantenint unes proves que dificulten la tasca dels docents i menyspreen l’autoritat de les seves avaluacions ordinàries? Per què la Conselleria s’omple la boca de voler eliminar burocràcia als docents? Per què no es compleix el punt 33 de l’Acord Marc respecte de l’elaboració d’un pla de simplificació burocràtica que millori l’eficàcia en la gestió del centre i permeti una major dedicació dels docents a les tasques que li són pròpies? Preguntes que no tenen cap resposta lògica, perquè precisament es fa tot el contrari.
Com ja sabem, per desenvolupar les proves IAQSE hi ha d’haver aplicadors i correctors; ara bé, aquestes correccions només es paguen a una part dels docents: aquells que avaluen proves d’altres centres i que forçosament han de participar d’aquestes avaluacions perquè són centres mostrals. Cada prova consta de trenta preguntes tipus test i preguntes de redacció amb 15-20 ítems per avaluar. Per tant, si feim un càlcul aproximat, cada aplicador haurà d’avaluar i introduir al sistema 5.300 ítems, i ho hauran de fer abans del 30 de maig.
Però això no és tot, aquells centres i grups que no són mostrals, els censals, també han de ser avaluats pel professorat de les matèries que es qualifiquen (català, castellà, anglès i matemàtiques), que haurà de fer una tasca extra no remunerada per satisfer el caprici d’una Administració que diu que vol reduir les tasques burocràtiques del sistema educatiu, però no fa altra cosa que alimentar-les.
UOB Ensenyament ja va deixar clar el curs passat que instava l’Administració a suprimir les proves IAQSE en cas que les hagi de desenvolupar el professorat. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament proposa externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, exigim a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades com ha passat enguany.
Som conscients que per a aquest curs és impossible aplicar la proposta de UOB i, per tant, n’hem demanat via instància l’externalització ja per al pròxim curs escolar. Si no ho accepten, els instam a tenir en compte, almenys:
Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves pels docents censals.
Que tot el professorat rebi una compensació econòmica per la correcció dels exàmens que li corresponguin.
Que es replantegin les dates de les proves, atès que el mes de maig és inadequat per dur-les a terme.
Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per a qualsevol altra persona diferent del corrector.
Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida, ja que l’import actual de 2,5 euros és del tot insuficient.
A l’educació pública existeix un aspecte que, de vegades, queda diluït en la voràgine laboral diària: com gestionar els centres educatius. Aquesta tasca, sovint, porta al fet que docents d’un mateix centre es troben en bàndols separats —equips directius i claustre— quan haurien de ser una mata de jonc unida i forta.
UOB Ensenyament entén la funció directiva com un pas endavant que companys i companyes docents fan amb compromís envers el centre i el claustre. El que UOB Ensenyament rebutja és la visió de la Conselleria, que s’estima més disposar d’equips directius poc crítics i alineats amb el seu aparell de comandament, basat en pedagogies relativistes i no avaluades i en una lògica empresarial cada vegada més present als centres educatius. Aquesta tendència veu l’educació com un producte de consum, i no com un dret fonamental, fet que molts equips directius rebutgen. Afortunadament, molts mantenen el compromís amb la docència i entenen el lideratge com un servei a la comunitat, no com una gestió empresarial. Aquesta resistència és clau per preservar una pedagogia crítica i amb valors reals.
Quan els companys decideixen formar part d’un equip directiu assumeixen una càrrega colossal de feina (coordinar i gestionar el centre, fomentar el diàleg i buscar consensos, etc.). Tasques que requereixen temps i esforç si es vol seguir un model de gestió col·laboratiu i participatiu. Molts centres demostren que amb aquest model obtenen un funcionament exitós, amb un bon clima laboral i una millora de la qualitat educativa.
Però aquesta càrrega laboral —especialment l’administrativa— , no es veu compensada amb prou hores de dedicació. UOB Ensenyament demana que es redueixi aquesta càrrega de feina, especialment als centres d’educació infantil i primària, on les hores de gestió són insuficients i la manca de personal administratiu agreuja la situació.
L’altra cara de la moneda són els centres on es reprodueix un model de gestió vertical, sense diàleg ni participació del claustre.
Cada vegada més docents experimenten una sensació d’alienació en el seu lloc de treball, un distanciament emocional que recorda el concepte formulat per Karl Marx: la separació entre el professional i la seva tasca. En un servei públic essencial com l’educació, aquest fenomen és especialment preocupant. Una societat democràtica i avançada necessita docents que se sentin plenament identificats amb la seva feina.
Per tant, els equips directius i els claustres haurien de passar de reproduir l’actual model vertical de gestió a un model més col·laboratiu i participatiu.
Els equips directius
Els equips directius haurien de ser el motor de coordinació i organització pedagògica dels centres educatius per garantir el bon funcionament de l’ensenyament. Així ho estableix el nou Reglament Orgànic dels Centres (ROC) en el capítol II. No obstant això, molts docents constaten una realitat ben diferent: algunes direccions són cada vegada menys independents de la doctrina neoliberal del Centre de Formació, Innovació i Recerca de les Direccions Escolars (CFIRDE), organisme que impulsa directrius centrades en l’assoliment d’objectius, en lloc de proporcionar l’acompanyament i l’assessorament en la gestió que realment necessiten els docents.
En són exemples la restricció d’utilitzar materials editats, com ara llibres de text, la insistència en la implantació tecnològica dels ChromeBooks, la burocràcia excessiva amb formularis interminables o la manca de normes clares (sobre l’ús del mòbil o sobre les sancions, per exemple). Però, sobretot, el que més incomoda els docents són les decisions —pedagògiques i sociolaborals— que, a vegades, prenen alguns òrgans unipersonals de govern de forma unilateral, que, moltes vegades, són contràries a la voluntat del claustre.
Aquestes situacions són més freqüents des de l’entrada en vigor del nou ROC que, excusant-se en l’autonomia de centres, ha comportat una pèrdua progressiva de poder de decisió dels claustres.
L’autonomia de centre es pot entendre de maneres diferents, segons l’estil adoptat per la directiva. Si una directiva promou la participació del claustre, aquesta autonomia es tradueix en una gestió col·lectiva i democràtica d’aspectes com els horaris, el repartiment de càrrecs de coordinació, les funcions tutorials i l’elaboració de documents com el NOFIC. En aquest cas, les decisions es prenen de manera consensuada. En canvi, des d’una direcció menys connectada amb el claustre, l’autonomia s’exerceix de manera centralitzada, amb una assignació vertical de responsabilitats i una presa de decisions poc participativa. Això pot derivar en un malestar permanent dels docents que, de forma subtil, es veuen empesos a la no identificació amb la seva professió.
En aquest context, UOB Ensenyament ha denunciat que la creació del CFIRDE no ha comportat cap millora en la qualitat educativa ni en la gestió pedagògica, i en defensa la reformulació com una assessoria dintre del CEP. Aquest organisme més aviat sembla promoure un model de gestió empresarial propi del sector privat, allunyat dels principis humanistes de la gestió participativa que haurien de guiar la gestió educativa, i que han de posar el benestar de la comunitat educativa per damunt de criteris que prioritzen l’eficiència.
Els claustres
El claustre del professorat és l’òrgan propi de participació del professorat en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir sobre tots els aspectes educatius i acadèmics del centre (ROC, art. 51.1).
Tal com diu el ROC, els docents tenen el dret i el deure de participaren les decisions del centre, però, tant per desconeixement com per omissió, sovint això no es compleix. A vegades, les queixes dels docents provenen de situacions regulades en normatives aprovades pel mateix claustre. Per això, cal que el professorat prengui consciència de la importància dels documents institucionals del centre (PEC, CC, PAD, PC, PAT, etc.) i s’impliqui activament en la seva revisió i aprovació.
És imprescindible conèixer què es fa, com i per què. Aquests documents regulen tots els aspectes de l’organització i el funcionament del centre, ja que no tot cap al calaix de les hores complementàries.
Un bon exemple que irrita els docents són el repartiment d’assignatures i grups, les guàrdies o l’obligació d’assistir regularment al centre en horari d’horabaixa. Aquests aspectes es troben inclosos dins els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat, inclosos en la PGA.
Els docents no poden quedar al marge de les decisions importants dels centres. El parer dels claustres sobre la digitalització (si es decanten per una metodologia amb més o menys pantalles), el tipus de formació que el claustre necessita, la política lingüística o les concrecions del Pla de convivència ha de ser vinculant. Per això, UOB Ensenyament ha reivindicat que els claustres han d’estar més compromesos i han de tenir una presència major a les decisions. S’han de dur a terme votacions vinculants al llarg de tot el curs, evitant mecanismes capciosos que condicionin els resultats.
Les propostes fetes pel claustre, a través de les Comissions de Coordinació Pedagògica (CCP), han de ser ateses i no menystingudes pels equips directius. La funció de la CCP és elaborar propostes per al Projecte Educatiu del Centre, promoure estratègies metodològiques comunes i consensuar criteris d’avaluació, però a vegades sembla un lloc de dissuasió de propostes per part de l’equip directiu. En conseqüència, UOB Ensenyament defensa l’autonomia real dels centres, però des d’un model de gestió democràtica i no presidencialista.
Però, i què fem si aquest no és el cas? Empoderar el claustre. Els docents tenim el dret i el deure de comandar en el nostre centre, i per poder unificar criteris és imprescindible que ens reunim, tal com està regulat en l’EBEP (art. 46 d, Dret de reunió). En aquest sentit, és important tenir clar que les assemblees de centre no necessiten cap permís específic per dur-se a terme. Tot i que les reunions que afecten l’horari laboral es regeixen per l’Estatut de la Funció Pública, si no hi ha oposició per part de l’equip directiu, es poden celebrar. En cas que l’equip directiu hi posi obstacles, el personal funcionari té dret a convocar una reunió dins el lloc de feina amb el suport del 40% del col·lectiu convocat.
Un bon clima laboral afavoreix el treball col·laboratiu i, amb això, la qualitat educativa. Per contra, una direcció autoritària pot trencar la cohesió del claustre i dificultar el funcionament del centre.UOB Ensenyament es va oposar al nou ROC, que implica una pèrdua de poder dels claustres, i va rebutjar també l’organització obligatòria per àmbits, la designació de perfils per part de la direcció —que pot fomentar el nepotisme— i la definició de la direcció com a “òrgan executiu” en lloc d’“òrgan coordinador”.
En conclusió, UOB Ensenyament veu fonamental que els equips directius treballin de manera col·laborativa per millorar el funcionament dels centres educatius, garantint que tots els docents tinguin veu i vot en les decisions importants. L’objectiu ha de ser trobar un equilibri entre l’autonomia de la direcció i la implicació del claustre, evitant la centralització excessiva i promovent un model de gestió inclusiu.
