Mes: febrer de 2022

Amb la LEIB no reculam!

Demà dimarts 21 de febrer està previst que a partir de les 12h s’iniciï el debat i posterior votació de la LEIB. Des d’UOB Ensenyament fa estona que venim assenyalant els perills que suposarà l’aprovació d’aquesta llei.

Per una banda rebutjam per complet la situació del català dins el model lingüístic que preveu la LEIB com ja hem fet anteriorment. La colonització cultural i demogràfica a la qual ens sotmet l’estat espanyol ens ha fet arribar a l’emergència lingüística. Volem viure plenament en català i per això necessitam una educació 100% en català i d’aquí no ens mourem.

Però aquest no és l’únic perill que hi trobam. Com tantes vegades ha repetit el Sr. Conseller, no volia fer una llei reglamentista i per això hi ha aspectes que s’hauran de concretar en un desplegament normatiu posterior. Com que ja sabem com gestiona Martí March la paraula donada, aquesta vegada no ens l’empassarem i menys si el que hi ha damunt la taula és l’aprovació o no d’una llei educativa. Des d’UOB Ensenyament consideram molt delicat donar aquest xec en blanc a l’administració i més encara a un any i escaig de les eleccions ja que donam per fet que en el que queda de legislatura poc o gens es concretarà respecte de la LEIB.

A més, com hem recordat en diverses ocasions aquesta ha estat una llei que no ha estat treballada a la Mesa Sectorial, ni consensuada amb la comunitat educativa, sinó que el Sr. Conseller simplement s’ha limitat a venir a presentar-nos-la i prometre’ns la creació d’un equip de treball per tractar els aspectes sociolaborals que contempla, cosa que mai s’ha arribat a concretar, incomplint la paraula donada. 

Conscients que encara hi ha qualque possibilitat de millora del text, des d’UOB Ensenyament encoratjam als partits que defensen un model d’educació pública de qualitat i en català a què siguin valents en aquestes darreres hores i durant el debat parlamentari. No basta fer país al carrer o a les xarxes, també s’ha de fer dins el Parlament. 

Per això, UOB Ensenyament se suma a la concentració que tendrà lloc demà dimarts 21 a les 15h a les portes del Parlament de les Illes Balears, a la qual quedau convidats tots els afiliats i simpatitzants, per fer sentir el nostre rebuig a la LEIB i ser l’orsa que redreci la nau de l’educació pública i en català a les Illes Balears.

UOB Ensenyament lamenta la mort d’Eusebi Riera

 

Des d’UOB Ensenyament ens volem sumar a les mostres de condol per la mort del professor Eusebi Riera qui va ser professor de filosofia a l’IES Ramon Llull, centre del qual també en va ser el director entre els anys 1991 i 1998.

Recollim les paraules del nostre company Montserrat Alcaraz qui definia Eusebi Riera com un enamorat de la filosofia, “…un amor que, en un país mallat d’afany de lucre i superficialitat, havia de resultar incomprès. Sobretot per als qui han girat l’esquena a qualsevol projecte d’il·lustració, emancipació i compromís veritable”.

En aquests temps on cada reforma educativa cerca atemptar contra la filosofia, des d’UOB Ensenyament no ens estarem de reivindicar figures com les d’Eusebi Riera o Juanjo Pérez, companys de professió que de ben segur haurien posat el crit al cel davant el menysteniment curricular a què se sotmet de manera continuada l’assignatura de Filosofia. 

On són les places dels camps d’aprenentatge?

UOB Ensenyament ha registrat una instància a Conselleria perquè expliqui com així les places dels Camps d’aprenentatge no han sortit en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic quan des de la Direcció General de Personal Docent es va afirmar que aquestes places es convertirien en orgàniques i hi podrien optar els funcionaris del cos de mestres.

Ens vàrem assabentar d’aquesta novetat ja a partir de dia 2 de novembre amb la publicació al BOIB de la de la Resolució de convocatòria del concurs de trasllats d’àmbit autonòmic. Concretament a la base 9a punt 1. preveu que:

Els mestres poden demanar les places corresponents a l’especialitat o les especialitats docents de les quals són titulars dels centres que
apareixen en els apartats A, B, C, D, F, J, K, L, M i N de l’annex 11 i per a les especialitats que figuren en l’annex 4

Concretament l’apartat N de l’annex 11 de la resolució és el que inclou el llistat de Camps d’Aprenentage, tot assignant un codi de centre a un. No obstant, a l’annex 4 no es preveuen les especialitats del cos de mestres que han de poder concursar als camps d’aprenentatge. Curiosament ni tan sols hi apareixen els camps d’aprenentatge com a centre en aquest annex 4, la qual cosa sembla incongruent si la base 9a punt 1 els preveu i llavors tornen a aparèixer a l’annex 11. Es podria pensar que es tracta d’un error.

Podeu consultar la resolució completa del concurs de trasllats AQUÍ

Però aquí no acaba la cosa. La intenció de la Direcció General de Personal Docent de convertir en orgànica una plaça de cada Camp d’Aprenentatge per al cos de mestres es va confirmar a la Mesa Sectorial de dia 12 de novembre en la qual vàrem tractar l’esborrany dels Criteris específics per establir les plantilles orgàniques dels centres docents públics d’ensenyament no universitari de les Illes Balears per al curs 2022-2023. En aquesta mesa se’ns va assegurar per part del cap del Departament de Personal Docent, el Sr. Albert Flores que a cada Camp d’Aprenentatge es consolidaria una plaça per als funcionaris del cos de mestres. Així ho va incloure el punt 2.2.10 lletra g) de l’annex de la resolució de criteris.

Amb aquestes informacions els companys i companyes del cos de mestres varen tramitar les seves sol·licituds de participació en el concurs de trasllats entre els dies 3 i 22 de novembre de 2021 a través del tràmit telemàtic habilitat a tal efecte. Tràmit, per cert, que sí que deixava triar els camps d’aprenentatge ja que disposaven de codi. Fet que es pot demostrar amb els justificants desats pels companys i companyes que varen incloure un Camp d’Aprenantatge en la seva tria.

Així les coses, el punt d’inflexió el trobam dia 20 de gener de 2022 amb la publicació en el BOIB de la Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional del Govern de les Illes Balears de 11 de gener de 2022 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants del cos de mestres.

En aquesta resolució no hi apareixen els Camps d’Aprenentatge i, per tant, no hi ha creada cap plantilla orgànica al respecte. 

Amb la qual cosa, els companys i companyes del cos de mestres varen participar en el concurs de trasllats amb unes condicions que després no s’han fet efectives.

Des d’UOB Ensenyament volem aclarir què dimonis ha passat i exigim a Conselleria que ho arregli de manera immediata i que aquestes places s’assignin en el concurs de trasllats actual.

Cal fer notar que si aquestes places surten en el concurs de trasllats del curs que ve, que és d’àmbit estatal, podrien veure’s ocupades per funcionaris provinents d’altres comunitats, fet que ens pareixeria inacceptable quan hi ha companys i companyes que mai han pogut accedir a aquestes places i que enguany, a la fi, veien l’opció d’accedir-hi a través d’un procés suposadament transparent. 

Professorat tècnic en risc d’exclusió social

 

COMUNICAT DE PREMSA

Va ser a partir del curs 2016-2017 que des de la Conselleria d’Educació es va concedir una moratòria transitòria de sis anys per a què els docents interins del cos de Professors tècnics, de determinades famílies professionals, sense titulació universitària obtinguessin aquesta titulació per poder romandre a la borsa d’interins.

Han passat aquests sis cursos escolars i, tot i que des d’UOB Ensenyament any rere any s’ha demanat a l’administració l’eliminació d’aquesta transitòria (fent un darrer intent a la Mesa on es va “negociar” la darrera convocatòria d’interins), a partir del curs 2022-2023 tots els companys professors tècnics interins que no han pogut acreditar estar en possessió d’un grau universitari seran expulsats de la borsa de funcionaris interins docents de les Illes Balears. No així en tot el territori de l’estat, ja que la majoria de comunitats autònomes segueixen comptant amb aquests professionals a les seves llistes, la qual cosa fa evident que aquesta és una decisió estrictament política i que no hi ha impediment legal perquè així sigui.  Aquesta circumstància suposa un doble drama: el primer és que el sistema educatiu en general i la formació professional en particular perdran el valor afegit que suposa comptar amb l’experiència i la vàlua docent i professional més que acreditada per part d’aquests companys. Per altra banda, fent efectiu el final de la moratòria hi haurà un grapat de professionals que es veuran expulsats del seu lloc de feina, uns professionals que entraren al sistema amb la titulació en aquells moments exigida i que veren que d’un dia per l’altre se’ls exigia que cursassin uns estudis de quatre cursos en un període de sis anys alhora que continuaven treballant i, en molts casos, tenint unes circumstàncies personals (familiars, per edat, etc.) completament desfavorables per assolir aquesta fita.

UOB Ensenyament fa molts cursos que denuncia no només aquesta situació concreta sinó tot allò que fa referència al professorat tècnic de formació professional. Concretament, el passat mes de maig, reunits en mesa sectorial amb el director general de Formació professional i Ensenyaments artístics superiors, UOB Ensenyament va tornar a mostrar la seva indignació per les notícies que llavors arribaven des del govern central, quant al pla manifestat per la ministra Celaá, de derogar l’annex VI del Decret 297/2017 i que suposaria, de facto, deixar sense feina un caramull de professionals de la formació professional, que fa molts anys venen demostrant la seva professionalitat en el desenvolupament de la seva feina i que suposaria, com cada vegada que toquen la normativa de la FP, una altra ferida de mort a aquests estudis. En aquella ocasió, UOB Ensenyament va tornar a manifestar la seva indignació front al menyspreu constant per part del Ministerio cap al col·lectiu del professorat tècnic i va instar Conselleria que no permetés aquesta ferida gairebé definitiva a la Formació Professional.

Malauradament, el prec d’UOB Ensenyament ha estat com tirar aigua a la mar. Tanmateix, UOB Ensenyament ha registrat novament una petició a Conselleria per a què reconsideri la situació i modifiqui l’actual convocatòria per al curs 2022-23. L’única esperança que queda és que la Conselleria d’Educació i Formació professional decideixi prorrogar la moratòria que permetria que bons professionals que tenen molt a dir a les aules de les Illes Balears, i que, en molts casos, tenen entre 50 i 60 anys, no es vegin abocats a l’atur i quedin socialment exclosos.

Per tot això, UOB Ensenyament reclama que es reconegui la capacitat professional d’aquests docents, prou demostrada al llarg del temps, i que es modifiquin les properes convocatòries de forma que se’ls permeti continuar estar inscrits a la borsa i desenvolupar la seva tasca, i així li ha demanat via instància a la Conselleria d’Educació i Formació professional de les Illes Balears a data 17 de febrer de 2022.

Palma, 18 de febrer de 2022

Per què programam? Avaluar també és ensenyar

Circular 248/2022

  • La nova normativa sobre avaluació no es va publicar fins el novembre, però ja és d’aplicació al curs 2021-22.
  • Aquesta normativa és un desplegament de la LOMLOE, però els currículums vigents encara corresponen a la LOMCE.
  • Això implica la ruptura de la unitat curricular, perquè se’ns obliga a treballar amb currículums LOMCE, però amb principis avaluatius LOMLOE, cosa incongruent i antipedagògica.
  • També implica que les programacions fetes i ja aprovades a inici de curs han perdut validesa.
  • UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven.

El novembre de 2021 es van promulgar els decrets estatals que regulen l’avaluació de tots els nivells educatius no universitaris per al curs corrent, 2021-22. 24 hores després la Conselleria d’Educació ja tenia a punt les corresponents resolucions autonòmiques, que concreten els decrets estatals,  per a totes les etapes i nivells referits, excepte la Formació Professional, que no es publicà fins a finals de gener del 2022.

Fins aquí, els fets.

La valoració que a UOB Ensenyament en feim és ben negativa. Com sempre, volem argumentar-vos els nostres perquès.

De moment, no volem entrar en la qüestió de fons, que és el canvi de concepció legislativa del propi concepte d’avaluació que implica la LOMLOE i els decrets que la desenvolupen, i les inquietants conseqüències que aquest canvi tendrà tant per a la tasca i consideració social dels docents, com per al benestar dels alumnes. I no volem fer-ho perquè, aquí i ara, ens estimam més centrar-nos en el problema concret i urgent que planteja la publicació dels decrets en el temps i forma que s’ha fet.

L’avaluació és el corol·lari del procés d’ensenyament-aprenentatge, i per això no es pot concebre com a un element deslligat de la resta de components del currículum. Dit d’una altra manera, avaluar també és ensenyar.

La primera implicació d’aquest fet és que definir l’avaluació sense haver aprovat els nous currículums acords amb la LOMLOE és segregar l’avaluació de la resta del procés d’ensenyament-aprenentatge i vulnerar el principi de què el currículum és un tot, orgànic i coherent.

La segona implicació és que l’avaluació, com a qualsevol element del currículum, s’ha de programar. I s’ha de programar al mateix temps que qualsevol altre element o passa del procés d’ensenyament-aprenentatge. 

En aquest sentit, la LOMLOE preveu que els seus principis avaluadors entrin en vigor el curs següent de la seva promulgació, és a dir el curs 2021-2022. La programació del curs 2021-22 s’ha hagut d’elaborar pels ensenyants i aprovar abans  que acabi el mes d’octubre, és a dir, a principi de curs. Suposadament, no es pot iniciar un curs sense la programació adient. La Conselleria, via Inspecció Educativa, és explícitament insistent sobre aquest extrem, i es mostra punitiva amb els docents “dissidents”. Però resulta que el Reial Decret sobre avaluació per al curs 2021-22 data del 16 de novembre, es promulgà el dia 17, i les resolucions de la Conselleria d’Educació de la CAIB que se’n deriven i el concreten daten del dia 18 del mateix mes, i es promulgaren el 20 de novembre (el gener del 2022, al cas de FP).

Com és possible que la mateixa administració que ens repeteix fins la sacietat que la programació és un element ineludible del currículum ens ordeni, al mateix temps, ignorar o refer la programació quan el curs ja està ben avançat? En realitat, això demostra que la Conselleria d’Educació menysprea el fet de programar, en pretendre que les programacions d’inici de curs canviïn quan el curs ja roda. Sospitam, perquè els fets no ens permeten altra conclusió, que els nostres dirigents educatius no volen que els docents programem perquè ho considerin realment imprescindible i útil, sinó perquè només volen fiscalitzar i burocratitzar la nostra tasca.

Per acabar, ens crida molt l’atenció que entre la promulgació dels decrets estatals d’avaluació i la confecció de les resolucions de la CAIB només passàs un dia. Això vol dir que la Conselleria de Martí March, i concretament la Direcció General de Planificació (SIC), Ordenació i Centres no ha tengut temps material ni de llegir en profunditat els decrets, ni molt manco de reflexionar en relació a com concretar-los; o bé, si n’ha tengut perquè ja n’era coneixedora dels esborranys previs, ha mostrat poca voluntat de fer-ne canvis significatius. Això demostra dues coses ben tristes: que la Conselleria d’Educació de la CAIB no té iniciativa pròpia, en ser una simple corretja de transmissió de les ordres que plouen des de l’Estat central, d’una banda, i que el Director General de Planificació, Antonio Morante, ni reflexiona ni planifica, se limita a actuar de manera mecànica, d’altra banda.

Per tot això, UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven, i respectar la integralitat de les programacions d’inici del curs present. Seguirem reflexionant i criticant el significat de fons de la concepció de l’avaluació de la nova LOMLOE.

Palma, 9 de febrer de 2022

Tutors, els grans oblidats. Per una revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores

Circular 247/2022

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament vol tornar a posar de manifest la sobrecàrrega crònica dels tutors en contraposició a la seva manca de retribució salarial així com de reducció horària. Des d’UOB Ensenyament volem alçar la veu per visibilitzar una part del col·lectiu molt sovint oblidada i resignada a assumir cada vegada un major volum de tasques que curs rere curs li va encolomant la Conselleria. La darrera, la gestió administrativa (introducció al Gestib) de les dades de les enquestes per a l’obtenció de l’ISEC del centre

Aquesta sobrecàrrega dels tutors va en detriment de la qualitat del sistema educatiu des del moment en què els tutors es veuen obligats a prioritzar aquelles tasques extra de la funció tutorial enlloc de poder dedicar-se plenament a la preparació didàctica de les matèries que també han d’impartir. Això sense oblidar la càrrega d’estrés afegida per una tasca que en funció del grup es pot complicar molt i que va més enllà de l’horari laboral.

Per aquest motiu una de les qüestions que des d’UOB Ensenyament consideram fonamental posar damunt la taula és que es redueixin les hores de docència directa als companys que tenen al càrrec una tutoria.  


Així mateix, ens sembla insultant la retribució que perceben els tutors de totes les etapes educatives per desenvolupar la seva tasca. Per això exigim que Conselleria augmenti significativament el complement de tutoria que actualment és de 32,31€ i que es va fixar el 2007 en 30€. 

És a dir, 14 cursos després només ha augmentat en 2,31€. Fins i tot hi hauria qui podria considerar que és una broma de mal gust.

Des d’UOB Ensenyament consideram que la funció de tutoria ha anat sumant més tasques que l’han feta cada vegada més complexa i feixuga. Fer el seguiment de l’aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat dels alumnes tutoritzats o l’augment de la gestió telemàtica de la tutoria a través del Gestib són arguments més que evidents per a fer una revisió de la quantitat econòmica percebuda per aquest càrrec. Si a n’això hi sumam l’augment de les ràtios i la no reducció d’hores lectives ens trobam amb tutors i tutores completament desbordats. 

És evident a ulls de tot el col·lectiu que  hi ha molta diferència de ser tutor a no ser-ho quant a la càrrega de treball que ha d’assumir un docent al llarg del curs.

Un altre aspecte que no ens cansarem de denunciar és el fet que els companys i companyes que estan a mitja jornada i tenen al seu càrrec una tutoria no percebin el complement en la seva totalitat, com si només atenguessin a la meitat del grup! Ja ho vàrem denunciar i ho tornarem a denunciar fins que es faci justícia. Ho podeu veure AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament ja hem reclamat en altres ocasions la convocatòria d’una mesa sectorial per tractar la pujada d’aquest complement, podeu veure-ho AQUÍ

Per tot això UOB Ensenyament tornarà a entrar a registre una petició de convocatòria de Mesa Sectorial per tractar aquest tema.

Les propostes que fa UOB Ensenyament quant a la revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores és la següent:

1.Augmentar significativament la retribució del complement de tutoria.

2.Cobrament íntegre del complement encara que s’estigui a mitja jornada.

3.Fixació d’un màxim d’hores lectives de docència directa per als tutors.

4.Cobrament del complement de tutoria encara que també es percebi el complement com a Cap de Departament.

Donarem tota la pitja que faci falta fins que la funció tutorial es vegi reconeguda amb la consideració horària i salarial que consideram. Conscients del paper clau que juguen els tutors i tutores dins el sistema educatiu, des d’UOB Ensenyament no deixarem de fer-los costat.

Palma, 4 de febrer de 2022

Aprovat el Reglament de funcionament intern del Consell de l’Educació i Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears.

Ahir, dimecres 2 de febrer, UOB va assistir a la reunió del Ple del Consell de l’Educació i la Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears, amb la participació del conseller Martí March i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics, Antonio Baos.

La Comissió es va reunir per aprovar el Reglament de funcionament intern i nomenament dels membres de la Comissió Permanent i per part de Conselleria se’ns va informar sobre l’elaboració dels currículums d’ESPA i del nou Grau Bàsic de Formació Professional, que es faran amb una línia curricular combinada, i en els quals hi estan treballant per la situació actual de transició a la LOMLOE.

Currículums LOMLOE, canvis a l’horitzó. Resum del ple del CEIB

Ahir, dimarts dia 1 de febrer, es va reunir per via d’urgència el Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), amb el següent ordre del dia:

  1. Aprovació, si escau, de l’acta anterior
  2. Informacions de la presidenta
  3. Presa de possessió de nous membres del CEIB, si escau
  4. Ratificació, si escau, dels nous membres de la Comissió Permanent
  5. Intervenció del Director General de Planificació, Ordenació i Centres Sr. Antoni Morante en relació amb l’elaboració del Projecte de Decret de currículums
  6. Torn obert de paraules

Com a membres del CEIB, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar el mateix dia de la convocatòria urgent d’aquesta reunió, que se’ns facilitàs a nosaltres i a la resta de membres l’avantprojecte de Decret de currículums. Per part de Conselleria varen dir que s’enviaria l’esborrany tan bon punt estigués preparat, però aquest no va arribar a temps, circumstància que hagués estat desitjable per tal que els membres haguéssim pogut fer aportacions més fonamentades i aprofitant la participació de membres de la Conselleria a la reunió. Seguirem esperant.

Una de les qüestions que sempre ha preocupat a UOB Ensenyament és la falta de participació per part d’especialistes i de docents en actiu en l’elaboració dels currículums. Aquesta va ser una de les qüestions que varen tractar a les seves intervencions tant el conseller d’Educació i Formació professional, Martí March, com el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante. Varen explicar que s’havia creat un equip de treball per l’elaboració dels currículums format per 52 docents en actiu. Aquesta és, a priori, una gran notícia.

Per una altra banda, des d’UOB Ensenyament sempre s’ha reclamat que els processos d’elaboració de currículums, es facin amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa. Arran d’aquesta preocupació i després de les notícies que vàrem rebre per part del conseller i del director general, al torn obert de paraula vàrem demanar si el procés de selecció dels membres de l’equip de treball d’elaboració dels currículums es canalitza a través d’una comissió de serveis i, si és aquest el cas, aquesta és de pública concurrència. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante va ser que els components que formen aquest equip de treball són elegits pel personal tècnic del Servei d’Ordenació Educativa a canvi d’una gratificació econòmica. Aquest sistema és el mateix que s’aplica a l’hora de designar les persones ponents de les formacions dels CEP. UOB Ensenyament torna a denunciar la manca de compliment dels criteris de transparència, publicitat i consens de la comunicat educativa als que es fa referència més dalt.

A la segona part del Ple varen intervenir dos membres de la Direcció general: n’Antoni Salvà, i en Biel Colom, assessors tècnics docents del Servei d’Ordenació Educativa. Aquestes intervencions varen ser de caire tècnic.

En el cas de n’Antoni Salvà va parlar sobre l’arquitectura i definicions (objectius, competències clau i específiques, criteris d’avaluació, sabers bàsics, situacions d’aprenentatge, perfils d’etapa i de sortida, etc.) del Decret que establirà l’ordenació curricular dels diferents ensenyaments. Una cosa que està clara és que la LOMLOE i més concretament la seva aplicació a les Illes Balears, suposarà un canvi de paradigma, sobretot, a nivell de concreció curricular. Des d’UOB Ensenyament i altres sindicats vàrem demanar que es negociï a la Mesa Sectorial d’Ensenyament com es compensarà la sobrecàrrega de treball que suposarà pels docents i pels departaments durant els primers cursos. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, a aquesta petició va ser positiva. 

Quant a la intervenció d’en Biel Colom va versar sobre la concreció curricular (assignatures comuns i optatives, itineraris, criteris de repetició de curs, etc.). Tan bon punt tinguem l’esborrany de l’avantprojecte, en farem difusió de tota la informació rellevant de manera detallada. Algunes de les qüestions tractades varen ser:

  • Durant l’educació primària (EP) només es podrà repetir al darrer curs de cada cicle (3r i 6è). Es podrà repetir curs un màxim de dues vegades en tota l’educació bàsica (EP + ESO).
  • Durant l’educació secundària obligatòria (ESO) no haurà convocatòria extraordinària (setembre). Això ja és efectiu per aquest curs 2021-2022.
  • Es recupera el Programa de diversificació curricular (ESO).
  • Serà obligatori oferir l’assignatura de 2a llengua estrangera des de 1r d’ESO. En cap cas formarà part de cap itinerari (en cas que hagi itineraris, s’ha de garantir que es pugui cursar l’assignatura, independentment de l’itinerari d’assignatures optatives escollit, si és el cas).
  • Promoció: es podrà promocionar amb dues assignatures o menys. Les assignatures de diferents cursos amb el mateix nom computaran com a una (ESO).
  • L’organització per àmbits a l’ESO (1r i 3r) es deixarà en mans dels equips docents. Serà opcional i depenent d’aquests, tot i que es fomentarà des de Conselleria.
  • S’està treballant perquè 1r de Batxillerat sigui de 30h setmanals. 2n seguirà amb les 32h setmanals com fins ara.
  • S’implementarà l’opció de poder fer Batxillerat en tres cursos.
  • Es tornarà a una modalitat d’arts amb dos itineraris.
  • Dia 1 de setembre del 2022 tots els cursos senars començaran amb els nous currículums.

Mereix un capítol a part la recuperació de l’assignatura optativa d’Història i Cultura de les Illes Balears al primer curs de Batxillerat. Aquesta reivindicació, en la qual UOB Ensenyament ha estat pionera, ha estat un dels eixos de la tasca d’UOB Ensenyament durant el darrer any, tot coincidint amb la commemoració del 500 aniversari de la Germania. Podeu veure-ho AQUÍ.

Per UOB Ensenyament tant la defensa de la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE, són fonamentals perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria. 

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears.  Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra. 

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent. 

Palma a 2 de febrer de 2022