Mes: gener de 2024

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

31 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear
Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt. 

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Fita històrica de UOB Ensenyament en el barem d’interins

25 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

Dimecres 24 de gener de 2024 es reuní, amb caràcter ordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de la recentment implantada Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Alonso, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Ginart.

Els punts a destacar de l’ordre del dia eren la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius de les Illes Balears i la proposta de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025.

Quant a la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, la senyora Ginart indicà que des de Madrid ja hi ha unes directrius proposades, que són la prohibició total a primària i l’ús del mòbil de manera excepcional a secundària. Per poder desenvolupar la normativa, la nostra comunitat autònoma haurà de fer-ho via decret per incloure tant l’escola pública com la concertada. Aquest decret està en procés d’elaboració i, per tant, no hi vam votar en cap sentit.

A l’esborrany presentat per l’Administració, destacam un seguit d’aspectes:

  • Límit a l’ús del telèfon mòbil durant la jornada escolar a alumnes i docents.
  • Que sigui el centre qui incorpori aquesta regulació a les normes d’organització i funcionament.
  • Una mesura correctora: que es necessitin tres persones per retirar un dispositiu, entre elles dues de l’equip directiu.
  • Formació en seguretat i privadesa digital únicament als docents.

UOB Ensenyament considera que aquest esborrany presentat, una vegada més, és del tot insuficient i suposa un augment en la càrrega de treball del professorat, i per tot això exigeix una sèrie de mesures que va exposar a l’Administració:

  • Prohibir als alumnes l’ús dels dispositius electrònics personals durant tota la jornada escolar.
  • Que l’Administració no es basi en l’autonomia de centre per eludir la seva responsabilitat, és hora que faci una passa endavant i marqui unes directrius clares.
  • Que el docent tingui l’autoritat per poder retirar un telèfon sense necessitat que hi hagi dos membres de l’equip directiu, ja que això suposa implicar més agents, més responsabilitats i més pèrdua de temps.
  • No només formar als docents, sinó formar també tant famílies com alumnes, perquè és imprescindible que els pares siguin conscients de tot el que comporta fer un mal ús del telèfon mòbil.

Pel que fa a l’esborrany de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025, UOB Ensenyament hi va votar a favor. De la proposta de resolució, que es va treballar a tres meses tècniques prèvies, UOB Ensenyament va aconseguir algunes fites històriques que es llisten a continuació:

Les activitats de formació permanent passen a comptar 30 punts del màxim de 75 que corresponen als quatre darrers, i a la fi no serà necessari invertir en cursos de formació pagant per arribar a la puntuació màxima.

  • Incorporació de titulacions de Formació Professional dins el barem de mèrits.
  • Inclusió d’una excepció transitòria pels 17 companys d’especialitats d’FP sense el requisit de la titulació universitària, que reconeix la seva capacitat professional i els permet acabar la seva vida laboral dins la docència. UOB reclamava des del 2017 incloure per la seva experiència aquests professors que quedaven exclosos.
  • Creació d’una comissió tècnica per avaluar les titulacions que s’afegeixen i s’eliminen de l’Annex 4. UOB Ensenyament així ho sol·licitava des dels seus inicis: s’ha de fer una revisió exhaustiva d’aquest annex.

Per acabar, hi ha reivindicacions que l’Administració no ens ha acceptat i consideram del tot necessàries per incloure en la següent convocatòria i que continuarem reclamant:

  • Mateixa puntuació de qualsevol titulació del C2 de català, independentment de l’organisme que el certifiqui (6,5 punts).
  • Puntuació al barem pels coordinadors de cicle de primària, de la mateixa manera que puntuen els caps de departament de secundària. Mateixa feina, mateix reconeixement al barem.

UOB Ensenyament posa a la vostra disposició:

En el torn obert de paraula UOB Ensenyament ha fet una reivindicació totalment necessària pels docents de la pública: que puguin sol·licitar la jubilació parcial, un greuge comparatiu amb la concertada. També ha demanat la retribució del nou permís parental de vuit setmanes, tal com mana la Directiva europea i si ja hi ha novetats respecte les Comissions de Servei Escola 4.0. L’administració ens ha contestat que la retribució del permís està pendent de normativa estatal i, respecte la segona qüestió, que a partir de la propera setmana es reuniran i ens informaran en aquest sentit.

UOB Ensenyament valora positivament les fites aconseguides en aquesta Mesa, però continuarà lluitant sense descans per la millora dels drets sociolaborals del col·lectiu docent i per la protecció de la llengua enfront del genocidi lingüístic. Ni una passa enrere!

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

23 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat  a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.  

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema. 

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació. 

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024

Contra el català i la llibertat de pensament

18 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

El partit d’ultradreta VOX torna a carregar contra el català i la llibertat d’expressió dels docents. En un comunicat, el partit d’extrema dreta demana al conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, que ordeni a la directora de l’IES Inca la retirada dels símbols en defensa de la llengua catalana; a més, ha denunciat que això és un “nou exemple d’adoctrinament en un centre escolar de Mallorca” segons informava la premsa. Finalment, la senyora Cañadas, diputada del partit feixista, ha considerat “inacceptables i inassumibles” aquestes manifestacions polítiques davant els alumnes.

El senyor Antoni Vera, com no podia ser d’altra manera, ha intentat nedar entre dues aigües declarant que el pla d’elecció de llengua està basat en l’autonomia de centre, la voluntarietat i el respecte a la normativa actual. Pareix que el conseller no entén —o no vol entendre— que la comunitat docent s’oposa a l’elecció de llengua maldament depengui de l’opinió dels pares, de l’autonomia de centre o de la voluntat divina.

A UOB Ensenyament li agradaria que la senyora Cañadas expliqués per què considera pernicioses les manifestacions polítiques davant alumnes però en canvi no s’oposa a què els menors puguin presenciar com s’assassina cruelment un animal davant un públic àvid de sang.

UOB Ensenyament insta al conseller Vera i a la presidenta Prohens a no deixar-se intimidar per VOX i acabar amb la persecució de la llengua i cultura pròpies de la nostra terra abandonant, d’una vegada per totes, aquest ignominiós projecte de segregació lingüística.

UOB Ensenyament manifesta tot el seu suport als docents i alumnes i els encoratja a mantenir la lluita en defensa de la llengua catalana. Així mateix, UOB Ensenyament rebutja frontalment els intents de coacció i els atacs de la ultradreta a les direccions dels centres i demana al govern de la senyora Prohens que impedeixi les ingerències supremacistes de VOX al sistema educatiu i posi fi al xantatge que aquest partit està practicant contra tota la societat balear.

Palma, 18 de gener de 2024.

(Des)digitalització

18 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

Circular 298/2024

A principis del 2022, UOB Ensenyament advertia d’una amenaça que planava sobre el nostre sistema educatiu: la digitalització de l’ensenyament. Aquesta amenaça redefiniria radicalment tant la manera d’ensenyar com les condicions laborals dels docents. 

El precipitat Pla de Transformació Digital de les Aules (UOB Ensenyament ja va denunciar-ho en el seu moment, Pla de Digitalització: oportunitat o perill), executat sense cap estratègia ni sense escoltar a cap part implicada —professorat i famílies—, no ha suposat cap millora de l’educació a les nostres illes. I així ho reflecteixen les aules…

Ara, després d’un cert temps, es veuen clars els efectes dins i fora de les aules: l’abús de les pantalles s’ha traduït en una major distracció i addicció d’uns alumnes que, sobreestimulats per continguts de curta durada, han patit una alteració negativa en la seva conducta. 

En conseqüència, les famílies han manifestat a través de diferents moviments (com ara el Moviment Aules lliures de Pantalles), una sèrie de peticions al·legant que tanta pantalla influeix negativament en l’educació i la salut dels seus fills i filles.

Per altra banda, persisteix l’esgotament dels docents en comprovar els molt pobres resultats d’una tasca que ha suposat una gran inversió d’hores per elaborar continguts digitals en català. Tot això sense oblidar que els llibres digitals tenen generalment un preu força elevat i presenten sovint uns continguts discutibles. 
UOB Ensenyament demana que l’Administració, a través d’una convocatòria de lliure concurrència, alliberi un grup de docents de les diferents matèries per destinar la seva jornada exclusivament a elaborar materials digitals de qualitat, tal com es va fer amb el disseny de situacions d’aprenentatge o per a traduir els currículums de la LOMLOE.

Per complir amb el que s’especifica al currículum quant a competència digital, l’Administració va decidir implantar els Chromebooks com a eina personal d’estudi, sense escoltar les recomanacions de docents ni famílies.

Què s’ha fomentat amb el pla de digitalització imposat per l’Administració, sense termini ni estratègia, afavorint la tendència social d’immediatesa?
El professorat està esgotat i cremat a causa de les noves circumstàncies que l’han forçat a treballar amb unes condicions molt poc idònies: canvis metodològics sobrevinguts, alta inversió de temps en tasques burocràtiques i  elaboració d’ingent material didàctic i formacions d’acreditació digital, les quals no aporten cap millora substancial a l’educació entre pantalles dels nostres alumnes. Així com ja va posar de manifest UOB Ensenyament —Veure Mesa Sectorial— tornem a insistir en la immediata acreditació d’ofici del nivell A1, ja que només depèn de la bona voluntat de la Conselleria, i poder invertir el temps en unes útils i profitoses formacions digitals per enriquir i no simplement canviar el format de les classes. 

Com afecta el Pla de Digitalització a les condicions sociolaborals dels docents?

Primer de tot, per portar a terme aquest pla de digitalització, el claustre sencer s’ha hagut de pagar de la seva butxaca un dispositiu electrònic personal per fer la seva tasca . No fa falta dir que qualsevol empresa proporciona als seus treballadors les eines professionals necessàries per desenvolupar la seva feina. Estem cansats d’esperar que la nostra Administració ho faci pels docents. 

Això sí, pel que fa a les famílies, la no obligatorietat de tenir un Chromebook (possiblement per qüestions econòmiques), o disposar d’un compte propi de correu electrònic personal (sobretot per protegir dades dels menors) dificulta la continuïtat del procés de digitalització. Davant aquest fet,  per elaborar el material d’aula els docents tenen 2 alternatives:

  1. Tornar als recursos en paper i boli per a tot el grup classe. 
  2. Fer el doble de feina a l’hora de preparar material digital via Chromebook per uns i material tradicional pels altres.

Per tant, on queda la llibertat del docent a l’hora de decidir la millor manera d’ensenyar i d’adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes? 

I no acaba aquí la cosa: a la càrrega laboral digital del docent i a la paperassa burocràtica s’hi ha afegit la gestió de correus a través de les diferents aplicacions de missatgeria instantània que obliguen els docents a estar online les quasi 24 hores del dia.
A tot això hi hem de sumar la inversió necessària en temps i esforç que suposa per als docents formar-se en l’àmbit digital (Classroom, plataformes educatives, maneig del GESTIB, etc.).

Des de UOB Ensenyament demanem a la Conselleria que crei una plataforma d’àmbit educatiu lliure com a eina d’ús habitual per als docents i que augmenti les dotacions de material informàtic a les aules i així, no sobrecarregar amb deures digitals a casa i respectar el descans digital que volen les famílies i els docents.

Es parla d’un pla de Desconnexió digital que està preparant la Conselleria. UOB Ensenyament vetllarà per a assegurar un merescut i necessari descans digital pels docents. S’ha de garantir que puguin desconnectar del bombardeig de correus i consultes educatives de qualsevol índole durant els capvespres, caps de setmana i festius sense la pressió social d’haver de contestar de forma immediata que impera avui dia. 

UOB no veu productiu ni necessari que totes les activitats de totes les matèries dins i fora de l’aula siguin a través de pantalles. Insta a reconduir l’educació a través d’un replantejament digital profund, fer una passa enrere i limitar la presència massiva de les pantalles dins l’àmbit educatiu, per poder avançar de manera intel·ligent i oferir un aprenentatge més saludable en ús de pantalles. Trobem l’equilibri o haurem de fer com els països nòrdics, que tornen a l’ensenyança analògica tradicional.

Palma, 18 de gener de 2024

La història interminable: VOX contra el català

16 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

El partit neofeixista VOX pressiona de nou el govern de Marga Prohens, i concretament la conselleria d’Educació i Universitats, dirigida pel conseller Antoni Vera, amb una nova proposta que ataca directament la minoritària i minoritzada llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. En aquesta ocasió, VOX vol que totes les comunicacions dels centres educatius siguin bilingües.

La persecució i genocidi del català i, de retruc, el control de la Conselleria d’Educació i Universitats, s’han convertit en les obsessions malaltisses del partit d’ultradreta que no té cap altra proposta ni programa ideològic més enllà de l’odi a allò que és diferent.

UOB Ensenyament considera absolutament lamentables les afirmacions que recull la proposta que el partit nazi ha presentat al parlament, entre les quals s’hi troben, segons recollia ahir la premsa, les següents acusacions: «Muchas de ellas no lo hacen [sol·licitar les comunicacions del centre en castellà] por miedo a represalias contra sus hijos» o «se ha venido prevaleciendo e imponiendo la obligación del uso de una de las lenguas [el català] sobre la otra [el castellà], en contra de toda legalidad».

UOB Ensenyament es demana com és possible que després d’anys de suposada imposició del català i de persecució del castellà a les Balears només el 59,5% dels balears parlin correctament el català (enfront del 94,1% que parla bé el castellà), segons publicava l’INE fa poc més d’un any. Per altra banda, UOB Ensenyament no entén a quina legalitat fa referència VOX per afirmar que es discrimina el castellà. Al Decret de mínims? A la Llei de normalització lingüística? A les lleis de la termodinàmica? 

No deu ser que la persecució del castellà a les Balears és una dèria mòrbida d’un partit que no té altra raó de ser que la de fer mal al català?

UOB Ensenyament insta al govern de la senyora Prohens a defensar el català, la llengua pròpia de les Balears, la llengua dels nostres padrins i padrines. Així mateix, UOB Ensenyament demana als docents i a tota la comunitat educativa que defensi el català, una llengua que té el perill de desaparèixer en pocs anys si ningú hi posa remei.

Palma, 16 de gener de 2024

Nova manifestació del desgavell de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears

10 de gener de 2024
by Unió Obrera Balear

COMUNICAT DE PREMSA

La gestió de la Conselleria d’Educació i Universitats, sota la direcció del senyor Vera, ha mostrat una alarmant manca de compromís amb la imperiosa necessitat de promoure una escola pública, laica, de qualitat i en català a les Illes Balears. Després d’encendre les flames del conflicte lingüístic i fomentar una “escolarització lliure”, ara sembla afegir més combustible a la segregació amb la incomprensible elevació de la gestió de l’escola concertada al rang de direcció general. Aquesta decisió, presa sense tenir en compte altres prioritats essencials del sistema educatiu de les Illes Balears, és una clara mostra d’una falta de visió integral i un desencert en la planificació estratègica.

La reestructuració precipitada de la Conselleria d’Educació i Universitats, amb l’afegiment d’una nova Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu i la creació de nous càrrecs, així com l’increment associat de despesa, va en contra dels principis defensats per UOB Ensenyament. La millora de la qualitat de l’educació no es pot assolir mitjançant reestructuracions internes sense fonament que només provoquen desgavell, sinó mitjançant inversions concretes en infraestructures, en la dotació de plantilla, en la millora de les condicions laborals dels docents. Aquests, entre d’altres, són els veritables pilars que sustenten una educació de qualitat.

UOB Ensenyament reafirma el seu compromís i lluita incansable per un model d’escola universal, rebutjant les diferències actuals entre la pública i la concertada. Com a comunitat docent, no permetrem que els nostres dirigents contribueixin a l’ampliació d’aquesta bretxa ja existent. És imperatiu que les decisions es prenguin amb una visió més ampla, que es prioritzin les necessitats reals del sistema educatiu i no es perpetuïn les divisions que comprometen el futur de l’educació a les Illes Balears.

Palma, 10 de gener de 2024