Circular 299/2024
Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.
En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.
Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.
El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.
La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.
Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.
El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.
A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).
Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.
En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema.
Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació.
Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.
Palma, 23 de gener de 2024