Circular 343/2026
UOB Ensenyament posa a la vostra disposició tota la informació necessària perquè els docents, dins el vostre centre educatiu, activeu les assemblees.
Si necessiteu la nostra ajuda, contactau amb UOB Ensenyament!
Palma, 15 de juny de 2026
Circular 342/2026
UOB Ensenyament defensa que la feina sindical dona els seus fruits. Cada fita aconseguida aquests darrers anys és resultat de la perseverança, de la capacitat de negociació i, sobretot, de la confiança de molts docents que han decidit no resignar-se davant les injustícies perpetrades per l’Administració i les mancances del sistema educatiu.
La conciliació familiar és un dels pilars fonamentals en les reivindicacions de UOB Ensenyament. Una de les fites més importants ha estat deslligar el gaudi de l’excedència per cura d’infants menors de 3 anys dels trimestres escolars, una imposició arbitrària de la Conselleria d’Educació i Universitats que perjudicava els treballadors amb fills i dificultava la conciliació familiar. Per altra banda, s’ha aconseguit que el permís de maternitat/paternitat pugui gaudir-se en règim de reducció de jornada, la qual cosa facilita una millor conciliació i permet allargar aquest temps tan necessari per a moltes famílies. Finalment, la pressió de UOB Ensenyament ha estat essencial per acabar amb una injustícia flagrant: el recàlcul incorrecte del permís de lactància acumulada arran de la implantació de la jornada laboral de 35 hores —la Conselleria continuava calculant el permís sobre la base d’una jornada de 37,5 hores setmanals—. UOB Ensenyament ha exigit que es restitueixin els dies que corresponen als docents.
UOB Ensenyament ha aconseguit la compatibilitat del cobrament dels complements de doble càrrec, que ha fet possible que els docents puguin percebre simultàniament els complements de tutoria i de cap de departament. Una reivindicació històrica que responia a una situació clarament injusta. Si es fa una feina, s’ha de cobrar.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha aconseguit que el cobrament de la carrera professional sigui amb efectes retroactius des de la data de compliment del sexenni, una qüestió de justícia laboral i reconeixement professional.
La protecció del professorat també ha estat una prioritat. Hem reivindicat i impulsat l’elaboració d’un protocol específic per fer front a les agressions al personal docent perquè cap professional de l’educació no hauria de sentir-se desemparat davant situacions de violència, intimidació o assetjament.
Al mateix temps, hem defensat amb contundència la dignitat professional del col·lectiu docent davant els atacs i les campanyes de desprestigi impulsades per organitzacions i partits de l’extrema dreta espanyola. Ho hem dit clar des del primer moment: cap agressió sense resposta.
En l’àmbit laboral i administratiu UOB Ensenyament ha aconseguit millores importants. S’ha reconegut la necessitat de recompensar els aprovats sense plaça dins les llistes d’interins; hem defensat una tutorització més flexible, que es pugui fer en períodes de quinze dies i a més d’un centre; i continuam treballant perquè la borsa d’interins respongui a criteris justs, equilibrats i meritocràtics.
Pel que fa al concurs de trasllats, UOB Ensenyament ha lluitat per uns criteris més justs i equitatius en els desempats per desplaçament de docents. Abans els criteris que s’aplicaven eren diferents per al cos de primària i per al de secundària, però des de UOB Ensenyament aconseguírem unificar els criteris sense distinció de cossos, i el criteri a seguir ara és la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva. Per altra banda, s’ha aconseguit el reconeixement de la figura del coordinador de cicle, tant al barem d’interins com al concurs de trasllats.
Una altra fita important ha estat la posada en funcionament del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, una eina imprescindible perquè el col·lectiu docent tengui veu pròpia i capacitat real d’interlocució davant l’administració en matèria pedagògica i educativa.
Aquesta mateixa determinació ha duit a UOB Ensenyament a mantenir una defensa ferma de la llengua catalana, de la identitat pròpia i dels drets lingüístics dels docents. Hem sumat forces amb totes les iniciatives en defensa de la nostra llengua i hem exigit la convocatòria de tots els nivells de català a les proves lliures dels diferents organismes. També hem estat al costat dels companys i companyes víctimes d’assetjament per motius lingüístics, perquè no consentirem que cap docent sigui perseguit per fer feina en la llengua pròpia de les Illes Balears. UOB Ensenyament ha lluitat incansable per frenar els atacs que el Govern de les Illes Balears ha perpetrat contra la llengua d’aquesta terra: les exempcions del requisit de català per als funcionaris, l’ignominiós Pla de Segregació Lingüística orquestrat pel conseller Antoni Vera, les exempcions d’avaluació o la rebaixa en els requisits per obtenir els certificats de nivell.
Tot això són avenços concrets assolits gràcies a la feina constant d’un sindicat independent, arrelat a la realitat dels centres educatius i compromès amb els docents de l’educació pública de les Illes Balears. La feina constant de UOB Ensenyament durant aquests anys ha estat fonamental per millorar les condicions sociolaborals dels docents, per pressionar l’Administració i per detectar injustícies perjudicials per als treballadors. UOB Ensenyament s’ha mantingut fidel als seus principis i, a través de l’assemblearisme, ha lluitat per garantir unes condicions de feina dignes per als docents; UOB Ensenyament ha continuat sense enriquir-se a costa dels docents mitjançant cursets de formació; UOB Ensenyament no ha descansat en la defensa d’un sistema educatiu públic, laic, de qualitat i en català.
Palma, 21 de maig de 2026
Circular 341/2026
L’atenció a la diversitat és el conjunt d’estratègies, mesures i recursos educatius pensats per adaptar l’ensenyament a les necessitats de tot l’alumnat, reconeixent que cada persona és diferent. No es tracta només d’ajudar alumnes amb dificultats, sinó de tenir en compte la diversitat en un sentit ampli: capacitats, ritmes d’aprenentatge, interessos, context cultural, llengua, situació social o possibles discapacitats.
La Conselleria no deixa de manifestar la quantitat de recursos que destina a tots els centres per poder atendre aquesta diversitat, emperò la realitat als centres educatius és ben diferent.
Per a UOB Ensenyament aquesta manca de recursos es tradueix en una sobrecàrrega evident per al professorat, que ha d’atendre dins una mateixa aula un nombre creixent d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) sense disposar dels mitjans humans ni materials suficients. Aquesta situació dificulta greument la possibilitat d’oferir una atenció realment individualitzada i de qualitat, i genera, alhora, un impacte directe en el benestar del docent i en el procés d’aprenentatge de tot l’alumnat.
Cal recordar que l’atenció a la diversitat no pot recaure únicament en la voluntat i l’esforç del professorat. UOB Ensenyament vol recordar a l’Administració que ja són moltes les funcions a desenvolupar al llarg de la jornada laboral. És imprescindible una dotació adequada de recursos especialitzats, una reducció de ràtios i una planificació realista que tengui en compte la complexitat creixent de les aules. Sense aquestes mesures, el principi d’equitat educativa queda compromès i es posa en risc la qualitat del sistema educatiu en conjunt.
Davant aquesta realitat, UOB Ensenyament denuncia la manca d’una inversió educativa ajustada a les necessitats reals dels centres de les nostres illes. Sense una aposta clara i sostinguda per incrementar la dotació de professionals de suport, especialistes i equips d’orientació, l’atenció a la diversitat es converteix en un objectiu inassolible que recau injustament sobre el professorat.
Igualment, és urgent abordar la reducció de ràtios com una mesura estructural i no com una excepció puntual. Les aules massificades són incompatibles amb una educació inclusiva de qualitat i condemnen el professorat a una gestió constant de la urgència, en detriment de l’acompanyament pedagògic que l’alumnat necessita. En aquest sentit, la quota dinàmica es mostra clarament insuficient, ja que no reflecteix la complexitat real dels grups ni la concentració creixent d’alumnat NESE en determinats centres. Aquesta manca d’ajust perpetua desigualtats i agreuja la sobrecàrrega dels equips docents.
Per tot això, UOB Ensenyament demana un replantejament immediat de les polítiques educatives que situï realment l’equitat i la inclusió al centre, amb mesures concretes, recursos suficients i una escolta activa de la realitat dels centres educatius. Només amb aquestes mesures es podrà garantir la participació i el progrés de tot l’alumnat dins el grup ordinari segons les necessitats detectades i, al mateix temps, no es condemnarà el professorat a l’onerosa burocràcia actual.
Palma, 14 de maig de 2026
Circular 340/2026
El punt 26 de l’Acord marc, signat el febrer de 2023, establia el retorn a la jornada laboral de 35 hores, en lloc de les 37’5 hores setmanals. A pesar de l’estafa que ha suposat, aquesta reducció ha servit per a dues coses: en primer lloc, per constatar que la paraula del senyor Vera no té cap valor, atès que va prometre negociar una reducció real durant el curs 2025-26, negociació que mai ha arribat; en segon lloc, per reduir una hora la permanència al centre dels docents. Podeu llegir els detalls aquí.
Això no obstant, UOB Ensenyament va detectar que la reducció de la jornada setmanal tenia una implicació menys òbvia, relacionada amb el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos en la seva modalitat de gaudi acumulat (podeu llegir el permís aquí). Segons s’estipula a la normativa, aquest permís concedeix als docents: per cada 7,5 dies de feina, correspon un dia de lactància acumulada. La qüestió sobre la qual la Conselleria d’Educació i Universitats, casualment, no va parar atenció és que aquests 7,5 dies de feina corresponen a dividir la jornada de 37,5 hores de feina entre els cinc dies hàbils de la setmana. Per tant, en fer-se efectiva la reducció a 35 hores setmanals, el permís de lactància acumulada s’havia d’actualitzar i establir un divisor de 7 dies en lloc de 7,5.
UOB Ensenyament va denunciar aquesta situació (ho podeu llegir aquí) i va pressionar la Conselleria instant els docents a demanar el càlcul sobre la base de 7 hores. Doncs bé, l’acció sindical ha donat els seus fruits i, a partir del curs actual, els docents poden gaudir dels dies que la Conselleria fins ara els negava.
Com han de procedir els docents en cada cas?
La conciliació familiar és un dels pilars bàsics de les reivindicacions de UOB Ensenyament. A les fites aconseguides anteriorment, com ara la desvinculació de l’excedència per cura d’infants menors de 3 anys dels trimestres escolars aconseguida gràcies als esforços de UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí), avui s’hi pot sumar aquesta victòria quant a la lactància acumulada.
UOB Ensenyament ofereix la seva ajuda i assessorament a qualsevol docent que necessiti gestionar aquest permís i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a actualitzar el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos (gaudi acumulat) com més aviat millor.
Palma, 29 d’abril de 2026
Circular 338/2026
Que la Conselleria d’Educació i Universitats menysté els seus treballadors no és una novetat. El rònec desenvolupament de l’Acord marc en aquests moments de legislatura n’és prova evident. La deixadesa del senyor Antoni Vera envers el sistema educatiu públic condemna els docents a unes condicions sociolaborals cada vegada més infectes: aules a més de 30 graus, ràtios pels núvols, burocràcia infinita, retribucions insuficients, excés de càrrega laboral, etc.
Per si tot això fos poc, la Conselleria va insultar la intel·ligència dels docents amb la reducció de la jornada setmanal de 37.5 a 35 hores, tal com ja va denunciar UOB Ensenyament. Però no és només que l’Administració intenti per tots els mitjans que la reducció sigui tan poc beneficiosa com sigui possible per als docents, sinó que, a més, la seva supèrbia i desídia perjudica els treballadors. La jornada de 35 hores setmanals va entrar en vigor a partir de l’1 de setembre de 2025. Doncs bé, des de llavors —més de mig any després— la Conselleria no s’ha molestat a actualitzar el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos (gaudi acumulat), que estableix el següent:
Per obtenir el nombre de dies que es poden acumular, s’ha de tenir en compte el nombre de dies efectius de feina des del dia que la persona interessada indiqui en la sol·licitud (no des del dia en que la presentin), fins que l’infant faci dotze mesos o, en el cas de personal docent interí o personal laboral temporal que ocupi una vacant, fins el 31 de juliol. En cas de fer jornada completa, per cada 7’5 dies de feina, correspon un dia de lactància acumulada;
Resulta curiós que cada dia de permís correspongui a 7,5 dies de feina, com si a hores d’ara la jornada dels docents encara fos de 37’5 hores setmanals. No pareix que un canvi com aquest hagi de suposar una feinada, però UOB Ensenyament sospita que a la Conselleria ja li va bé que els seus treballadors facin més dies de feina dels que els pertoquen legalment, així s’estalvien uns diners que poden desviar cap al sistema concertat.
Fins on hem d’aguantar els docents? UOB Ensenyament ha registrat una instància sol·licitant a la Conselleria d’Educació i Universitat l’actualització de la normativa, així com la compensació pertinent a tots aquells treballadors que hagin gaudit d’aquest permís des de l’1 de setembre de 2025. Així mateix, insta els docents que sol·licitin aquest permís a partir d’ara a indicar a les observacions que volen que el càlcul es realitzi d’acord amb la jornada de 35 hores setmanals, no de 37’5 i que, en conseqüència, correspongui un dia de permís per cada 7 dies.
Palma, 24 de març de 2026
Com si visquéssim al Dia de la Marmota, el pressupost del Govern de les Illes Balears poc ha canviat els darrers cursos, sobretot el que pertoca a l’àmbit educatiu. Un any més s’han prorrogat els pressuposts.
Què implica aquesta pròrroga? Doncs que la despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2026, serà d’un total de 1.416,5 milions d’euros, que equivalen a un 4,2% del PIB.
Es mereix la nostra educació un percentatge tan baix? Volem recordar que la despesa total a l’Estat espanyol en educació respecte al producte interior brut (PIB) és del 5% i, per tant, les Illes queden per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7% del PIB. Així, Balears està per sota, tant de la mitjana estatal com de les recomanacions internacionals.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, 1.416,5 milions d’euros, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. A tall d’exemple, a Catalunya la partida destinada a educació durant l’exercici 2025 va ser de 7.500 milions, al País Basc de 3.247,5 milions i a Andalusia de més de 9.000 milions.
Quin és el resultat de tot això? La despesa mitjana per alumne a l’educació no universitària a l’Estat espanyol se situa aproximadament en 6.622 € per alumne i any, segons el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del Ministeri d’Educació. La despesa pública que fan les Illes Balears per alumne basades en dades oficials situen el cost mitjà per alumne al voltant de 5.900 € anuals, versus el País Basc o Navarra que poden superar els 8.000 € o els 9.000 € per alumne.
Idò, mentre a les Illes Balears es destinen a educació 998 € per càpita, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem molt per davall la mitjana de l’Estat i en 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa.
Quina ha estat l’execució del pressupost de 2025? Un altre punt que UOB Ensenyament vol deixar palès és quina va ser l’execució dels pressuposts aprovats l’any 2025. Per molt que la dada exacta d’execució final del pressupost d’educació de 2025 a les Illes Balears encara no és pública, sí que es poden donar estimacions bastant fiables basades en el comportament habitual dels pressuposts autonòmics. Així les coses, dels 1.416,5 milions d’euros pressupostats, 1275 milions d’euros haurien estat executats, cosa que equivaldria tan sols a un 3,7% del PIB.
Quina és la reivindicació de UOB Ensenyament? A les darreres eleccions sindicals de 2022, al programa electoral exigíem assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
Quina és la prioritat de la Conselleria d’Educació?
El conseller Antoni Vera menysprea l’educació pública i s’entrega a l’escola concertada. El passat 5 de març anunciava novament més recursos per tal d’equiparar les condicions de les escoles concertades a les de la pública.
Aquest fet ja queda palès als pressupostos aprovats el juliol de 2025 en els quals l’educació pública augmentava un 8,51% el seu pressupost respecte del 2024 i, en canvi, l’educació concertada augmentava el seu pressupost un 13,37%.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu. Aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
El conseller Vera, mentre tanca centres públics, aposta per una reducció d’hores lectives dels docents de la concertada, dota d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) cada centre concertat, mentre que els centres públics tenen carències de suport, entre altres mesures.
En conseqüència, aquesta pròrroga deixa poca capacitat per introduir canvis a l’escola pública, la dificultat d’impulsar noves polítiques educatives, de programes innovadors o de trobar-nos en un retard en les millores com, entre altres, un pla d’infraestructures real i la reducció de ràtios.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
Palma, 10 de març de 2026
Circular 321/2025
D’ençà que s’aprovà la nova llei educativa, la LOMLOE, la tensió i la càrrega laboral sobre el col·lectiu docent no ha fet més que augmentar. A més a més, aquesta nova llei ha suposat un considerable augment de les tasques burocràtiques, que han recaigut directament sobre els docents a causa de la seva precipitada i dificultosa implantació.
Fa anys que la Conselleria d’Educació i Universitats parla de reduir la burocràcia. Tant és així que el 27 de març de 2023 (fa quasi dos anys) es va signar el famós Acord Marc, el punt 33 del qual és la creació del Pla de simplificació burocràtica. Aquest punt s’ha anat posposant i avui dia encara no tenim cap proposta concreta sobre la taula per part de l’Administració. A més, el 22 de febrer de 2024, UOB Ensenyament va assistir a una reunió informativa amb la Conselleria per tal de valorar la càrrega burocràtica, però no va servir de res per molt que UOB Ensenyament va considerar aquesta convocatòria com una oportunitat més de lluitar pels nostres drets.
UOB Ensenyament, en dues ocasions, ha enviat propostes a la Conselleria d’Educació per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla, però la situació continua igual.
Quines propostes ha fet UOB Ensenyament per desenvolupar aquest Pla de simplificació burocràtica?
Tot aquell temps que el docent dedica a resoldre tasques burocràtiques és temps que no dedica a ensenyar. La burocràcia s’ha convertit en una eina que l’Administració ha implantat perquè desconfia dels seus treballadors. Bona part de les tasques burocràtiques que han de desenvolupar els docents són clarament inútils i tenen com a objectiu primordial fiscalitzar-los. Aquest qüestionament de la professionalitat dels docents és una xacra del sistema educatiu actual i la Conselleria d’Educació i Universitats, lluny de resoldre el problema, l’agreuja amb la seva manifesta inacció i passivitat. Ensenyar és la feina dels docents, i ho han de poder fer amb llibertat i confiança.
Palma, 28 de gener de 2025
Circular 320/2025
Quan pensem en les Illes Balears, les imatges que ens venen al cap són clares: platges d’arena blanca, aigües cristal·lines, un clima envejable i un estil de vida idíl·lic que atrau milions de visitants cada any. Però per als qui vivim aquí tot l’any aquesta postal turística dista molt de la realitat quotidiana. Mentre els turistes gaudeixen d’aquest paradís, els residents ens enfrontem a una situació econòmica que cada vegada més ens complica la vida, i l’habitatge és el principal obstacle del cost de vida, l’ascens del qual sembla imparable.
Segons les darreres dades de l’INE, la taxa d’inflació interanual a les Balears se situa al 2,8 %, amb un IPC acumulat del 3,3 % l’últim any. Aquesta tendència, que ja fa anys que s’arrossega, ha arribat a xifres alarmants: un 5,7 % el 2022 i un 6,3 % el 2021. Les Balears són, així, la segona comunitat amb les taxes d’IPC més elevades d’Espanya, només superada per Euskadi. Ser “líders” en alguna cosa no sempre és un avantatge.
A primera vista, podria semblar que la situació no és catastròfica. Si comparem els augments d’inflació amb les retribucions dels docents, veiem que els salaris han crescut aproximadament un 20 % en la darrera dècada, mentre que la inflació acumulada ha estat del 24,3 %. Però aquesta aparent estabilitat s’esfondra quan mirem el veritable taló d’Aquil·les: l’habitatge.
Habitatge: Un luxe inabastable
El 2024 les Balears s’han consolidat com la regió amb l’increment dels preus de l’habitatge més alt d’Espanya. Segons un darrer informe del quart trimestre de 2024, el preu per metre quadrat ha augmentat un 11,3 % interanual, i ha arribat als 3.094 €/m², molt per sobre de la mitjana nacional (1.701 €/m²). En el mercat de lloguer la situació no és millor: els preus han pujat un 9,5 % interanual, amb una mitjana de 18,06 €/m²/mes, només superats per Barcelona i Madrid.
El panorama a llarg termini és encara més preocupant. En els darrers deu anys els preus de l’habitatge han crescut un 109 % a les Balears, en comparació amb el 29 % de la mitjana nacional. Els lloguers han experimentat una escalada del 158%, i han passat d’una mitjana de 562 € mensuals per un pis de 80 m² el 2014 a uns desorbitats 1.451 € mensuals el 2024. Davant aquestes xifres, queda clar que la pèrdua de poder adquisitiu és més que evident i que el somni de viure al paradís balear s’ha convertit en un malson.
UOB Ensenyament: Propostes clares i urgents
Davant aquest escenari, UOB Ensenyament fa una crida a les administracions per actuar amb decisió. És urgent actualitzar els complements de residència per als docents de les Illes Balears. I mentre aquesta mesura no arriba, instem la Conselleria d’Educació i Centres Concertats a establir un complement autonòmic que compensi l’increment desmesurat del cost de vida. No és suficient crear “pegats” com els complements de difícil cobertura, que no beneficien tot el col·lectiu. Cal una solució integral i sostenible.
A més, reclamem una revisió de les ajudes socials. Les ajudes autonòmiques per a fills menors de divuit anys o per estudis, així com les estatals per a l’assistència sanitària (exclusives del funcionariat de carrera), han romàs inalterades durant anys. Només per posar un exemple: una ajuda per fills menors de 18 anys que no arriba a 40 euros mensuals és un despropòsit i una prova que la conciliació familiar no és una de les prioritats de l’Administració. Aquesta manca de suport crea una sensació d’injustícia, sobretot en comparació amb altres col·lectius. Els docents no volem ser més, però tampoc no estem disposats a continuar sent considerats professionals de segona.
Retribucions i condicions laborals: Un compromís incomplert
Pel que fa als complements retributius, el complement de tutoria no ha experimentat cap revisió des de la seva creació. Es va prometre una negociació en la Mesa Sectorial d’Educació el curs 2023-2024, però, com passa sovint en aquesta casa, la resposta ha estat el típic “en parlarem quan toqui”. El mateix passa amb la carrera professional: l’Acord Marc signat el febrer del 2023 estableix que les quantitats s’han d’actualitzar per equiparar-les amb les d’altres treballadors del sector públic, però això sembla lluny de materialitzar-se. El segon tram d’aquesta carrera, susceptible de ser avançat a gener de 2025 segons el rumb econòmic, també és un miratge.
Per acabar-ho d’adobar, la gratificació per hores extraordinàries continua sent irrisòria. Mentre altres funcionaris perceben dietes de més de noranta euros per comissions que impliquen pernoctació fora de casa, els docents rebem poc més que un dia de compensació, i això si tenim la sort que la direcció del centre sigui generosa.
Un paradís amb massa obstacles
Els docents de les Illes Balears vivim en un “paradís” que sovint sembla més un laberint ple de trampes. Entre la inflació, els preus abusius de l’habitatge i la manca de suport administratiu, així com la sobrecàrrega de feina, les ràtios pels núvols i la pèrdua de prestigi de la professió —fomentada per alguns partits polítics i mitjans de comunicació—, mantenir la motivació i la dedicació esdevé una veritable gesta. Alguns comencen a pensar que més valdria ensenyar “supervivència econòmica” i molts d’altres deixen la docència perquè l’empresa privada els hi ofereix millors condicions. Fins quan la Conselleria d’Educació i Universitat permetrà que hi hagi un gran nombre de places buides perquè els docents que les haurien d’ocupar troben alternatives millors per guanyar-se la vida?
Malgrat tot, els professionals que continuem a les aules, amb passió i compromís, formam les futures generacions. Però potser, només potser, ja és hora que les Illes Balears esdevinguin no només un paradís turístic, sinó també un lloc on els docents puguin viure i treballar amb dignitat.
Palma, 21 de gener de 2025
Circular 319/2024
La salut dels treballadors és un dels aspectes clau d’una feina digna. Una empresa —o administració— que no es preocupa per aquesta qüestió és una empresa irresponsable.
UOB Ensenyament ja va manifestar la seva preocupació per la possible desaparició de MUFACE en un comunicat. Ara mateix, la situació pot desembocar en dos escenaris diferents: en primer lloc, és possible que es renovi el concert, fet que suposaria un manteniment de l’statu quo; en segon lloc, que el concurs quedés desert. Si el concert es renova, suposadament, serà perquè el Gobierno i les entitats asseguradores han arribat in extremis a un acord econòmic. Això, en qualsevol cas, no garantiria una solució a llarg termini, sinó que, previsiblement, seria ajornar el problema fins a la data que s’hagin de tornar a negociar les condicions de renovació del concert. El segon escenari és encara més distòpic: el concurs queda desert i l’Administració es veu obligada a migrar cap a l’INSS tots els mutualistes que tinguessin concertat el servei de salut amb una de les asseguradores privades. Això pot passar en dos moments diferents: bé el 31 de gener, bé el 30 de setembre en cas que l’Administració faci ús de la clàusula en virtut de la qual, en cas de quedar el concert desert, les asseguradores han de mantenir el servei en les mateixes condicions actuals durant un període extra de 9 mesos. Val a dir que una de les tres asseguradores ha manifestat i demostrat documentalment que, en cas d’haver d’oferir el servei actual durant un any més, la seva fallida tècnica està garantida.
MUFACE està donant servei aproximadament a un milió i mig de funcionaris de l’Estat, d’entre els quals al voltant d’un milió tenen proveïdors de salut privats. La resta estan sota la cobertura de l’INSS. La desaparició de MUFACE suposa que aquest “milió” de beneficiaris han de migrar cap a l’INSS, ens col·lapsat que, avui dia, es veuria instantàniament avassallat per l’augment sobtat de sol·licituds. Per evitar que la desaparició de MUFACE fos traumàtica, el procés s’hauria d’executar de forma gradual i minuciosament planificada. No sembla que aquest sigui el cas.
Un dels col·lectius damnificats de forma immediata seria el dels jubilats. Es tracta del biaix, en termes d’edat, més vulnerable. En molts casos, els jubilats no han migrat a l’INSS perquè encara hi ha metges que consenten cobrar una misèria per la relació que tenen amb pacients que coneixen des de fa dècades.
UOB Ensenyament és conscient que aquesta és una qüestió estatal, però insta el conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, a utilitzar tots els recursos que té a l’abast per exigir al Gobierno que doni una resposta satisfactòria a aquesta problemàtica.
Però la desaparició de MUFACE no és l’única amenaça vigent que plana sobre la salut dels treballadors docents de les Illes Balears. Tal com UOB Ensenyament ja va denunciar en un comunicat fa algunes setmanes, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent (SPRL), referent a tot l’Estat, està en risc d’immediata desaparició. El patró no només li nega els recursos necessaris per afrontar aquesta problemàtica, sinó que, a més, es dedica a posar-li bastons a les rodes.
UOB Ensenyament es demana sincerament si el fet que el SPRL sigui un servei públic suposa un problema per a la Conselleria d’Educació i Universitats. També, si per aquest fet, el SPRL quedarà desatès i mancat d’eines per justificar-ne una ulterior privatització —tal com passa a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i part de Mallorca, on és l’empresa PREVIS qui presta aquests serveis—.
Però falta el primer episodi: l’amenaça fantasma del protocol d’absentisme laboral. L’execució sumària de MUFACE i el SPRL són només les primeres passes de l’epidèmia. La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, dirigida pel senyor Ismael Alonso, ha manifestat recentment la intenció de posar en marxa un pla d’absentisme laboral per als docents similar al que ja existeix per al personal de la CAIB: control d’absències per baixes que no donin lloc a una Incapacitat Temporal (IT), tal com va denunciar UOB Ensenyament el curs passat. Això entra en conflicte amb un dels punts de l’acord Marc —el punt 24, concretament— que fa referència a l’eliminació de la penalització retributiva per les absències de menys de 5 dies. El que pretén la Direcció General és limitar en un nombre màxim de 4 vegades per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense que es generi una IT. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut.
Però la desídia de l’Administració vers la salut dels seus treballadors no acaba aquí. Desgraciadament, en els darrers anys s’ha convertit en un fet habitual treballar a temperatures insalubres. Així mateix, el panorama general és que els centres perdin espais, com ara biblioteques, zones d’esplai, departaments, etc., que acaben convertits en denigrants aules improvisades a causa de la massificació dels centres, a molts dels quals, a més, s’han hagut de posar barracons. Centres estibats que superen amb escreix el nombre d’alumnes per al qual havien estat dissenyats i on alumnes i docents s’amunteguen és el nostre pa de cada dia. Per a més inri, el conseller Antoni Vera va dilatar els terminis del Pla d’Infraestructures (inicialment era de 2023-27) fins al 2034, i guanya així més temps per incomplir promeses.
Un malastruc parlaria d’una recepta evolucionada de tempesta perfecta:
Un harúspex diria que desproveir de serveis de salut a un col·lectiu, exposar-lo als elements com ara temperatures fora del biaix regulat per normativa en un entorn patològicament desfavorable i sancionar-lo per emmalaltir és una obra mestra en les arts nefandes: privació de cobertura sanitària, entorn de treball insalubre i penalització econòmica. Les administracions es comporten amb els docents com els estats invasors que ofeguen pobles oprimits privant-los de les necessitats més bàsiques.
En conclusió: la salut dels docents està en perill i les administracions competents estan fent molt poca cosa o res per pal·liar aquesta situació —o el que és pitjor, estan intentant enfonsar encara més el col·lectiu docent dins el fang—. UOB Ensenyament no defallirà en la defensa d’unes condicions de salut i de treball dignes per al col·lectiu docent. UOB Ensenyament insta el Gobierno a gestionar amb responsabilitat el tema de MUFACE; insta la Conselleria d’Educació i Universitats a dotar dignament el SPRL i a dotar els centres de les infraestructures necessàries; insta també la Direcció de General de Personal Docent i Centre Concertats a renunciar al Pla d’Absentisme.
Palma, 28 de novembre de 2024
Circular 316/2024
La figura docent és un element clau per al bon desenvolupament de la societat. Una societat que menysprea els docents és una societat condemnada a estar sotmesa als desitjos dels tirans; en conseqüència, la docència de qualitat és un dels pilars bàsics d’una societat sana i democràtica. Tots hem tingut mestres i professors que ens han guiat, ajudat, influït i inspirat en algun moment de la nostra vida: és innegable que la feina que feim és necessària.
És necessari combatre les acusacions contra el col·lectiu referents a intromissions ideològiques, manca de professionalitat, abús de poder o feina de luxe (en aquest sentit, i en clau d’humor, recomanam la lectura del llibre Tres mesos de vacances, de Neus Rossell) que s’han anat esputant durant els darrers anys des d’alguns sectors polítics i amb la inestimable ajuda i connivència d’alguns mitjans de comunicació. Atorgar als docents el reconeixement social adequat, dotar-los dels recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca i oferir-los unes bones condicions sociolaborals són fonamentals per fer més atractiva aquesta professió.
Així mateix, és necessari tornar a l’essència de la tasca docent, que és instruir i educar: cal acabar amb la burocràcia i les reunions inútils; cal retornar la confiança en la professionalitat dels professionals de l’educació i acabar amb informes i paperassa inquisidora; finalment cal, amb urgència, considerar el docent com una autoritat dins l’aula.
Des de UOB Ensenyament volem anunciar l’inici d’una campanya destinada a abordar la urgent necessitat de dignificar la tasca docent, una professió essencial per al futur de la nostra societat. La situació actual del nostre sector exigeix una acció decidida i col·lectiva, atès que cada dia s’intensifiquen els desafiaments als quals ens enfrontem: la manca de reconeixement social, unes condicions laborals que van en retrocés i una creixent pressió que deteriora la nostra qualitat professional.
La campanya de dignificació de la tasca docent impulsada per UOB Ensenyament cerca posar el focus en la importància de la nostra feina, destacant el valor que aportam a la societat. Tot i que aquesta iniciativa neix del nostre sindicat, fem una crida a tota la comunitat educativa per enriquir-la amb les seves aportacions i idees i, especialment, per ajudar a difondre-la. La dignificació d’aquesta professió no és una tasca exclusiva de cap organització; és responsabilitat de tots nosaltres: els docents. Ens hem de fer valer i exigir el respecte i les condicions que mereixem.
A partir d’aquesta setmana publicarem diferents recursos que contribueixin a generar debat, reflexió i consciència. Així, i de forma alterna, anirem compartint “píndoles” informatives que tractaran aspectes concrets de la nostra professió, respostes a afirmacions recurrents que sovint menystenen la nostra feina, biografies de docents il·lustres que han deixat empremta en la història, així com proclames que reivindiquin la nostra tasca.
Junts podem revertir la situació i dignificar la nostra professió com es mereix. Esperem les vostres aportacions i agraïm la vostra col·laboració i suport en la difusió d’aquesta campanya.
Palma, 30 d’octubre de 2024
