Categoria: Categoria contingut destacat 1

MSE (Mesa Sectorial Estival). Currículums i Instruccions FP: tard i malament, però amb esperances de millora

Dimecres passat, 10 de juliol de 2024, es va reprendre la Mesa Sectorial d’Educació de caràcter extraordinari que havia començat divendres 28 de juny de 2024, i que es va haver d’ajornar en no haver presentat l’Administració la documentació que ha d’acompanyar la convocatòria de cada Mesa Sectorial en temps i forma. La Mesa va ser presidida pel director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Formació professional i Ordenació educativa, Sra. Maria Isabel Salas Sánchez.

Una de les claus de volta de la Mesa va ser la revisió dels currículums de totes les etapes educatives no universitàries. Aquesta revisió fou un compromís adquirit pel mateix conseller Vera, que en teoria “s’havia d’estudiar i desenvolupar en profunditat al llarg de tot el curs”. Això ens ho digueren el mes de setembre… i s’hi posen ara, a misses dites. La Conselleria d’Educació i Universitats continua demostrant, un cop i un altre, la seva incapacitat per planificar res, ni respectar cap calendari seriós. Sempre igual: amb pressa, a correcuita, malament, que és el resultat inevitable de no fer res, i voler-ho arreglar al final amb un esprint propi d’atletes desentrenats.

Bé, UOB Ensenyament no es rendeix, i sí que compleix la seva part. Igual que férem fa dos anys, quan s’havien de promulgar els currículums de la nostra terra, a partir dels estatals, UOB Ensenyament emprengué una tasca titànica i, dins el termini i en la forma escaient, entregà a la Conselleria un extens document d’esmenes, algunes de caire tècnic i d’altres, potser les més importants, de caire conceptual i filosòfic. Amb independència del fet que els grups de treball per revisar les matèries curriculars ni tan sols s’han consituït encara -per això aquest ha estat un dels temes tractats a la Mesa d’avui-, ni una de les esmenes que enviàrem per escrit ha estat recollida a l’articulat principal dels esborranys que ens ha remès la Conselleria per estudiar i debatre a la Mesa d’avui.

Això sí, a cada etapa educativa, l’Administració vol incorporar, com a gran novetat, l’àrea de religió catòlica. Fidel a la seva tradició de laïcitat, UOB s’oposa a aquesta introducció; i en tot cas, si s’ha de parlar de religió a classe, proposam un ensenyament global i neutre del fet religiós al món, sense fer cap mena de proselitisme en favor de cap religió concreta.

Òbviament, UOB no ha tornat a repetir el llistat complet de les seves propostes de millora curricular (això no hauria estat ni pràctic ni possible al context d’una Mesa de negociació), però sí que ha defensat tres conceptes clau que, en la nostra opinió, són irrenunciables, tant per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, com per dignificar la funció docent:

  1. El canvi de paradigma avaluador i, en general, del procés d’ensenyament-aprenentatge
  • La LOMLOE no només planteja un disseny educatiu i curricular equivocat i nociu per a tota la comunitat docent. És que, a més, està tècnicament molt mal feta. Això vol dir que es poden aprofitar totes les seves ambigüitats i escletxes per, sense transgredir la seva lletra, minvar el mal que fa. Només fa falta voluntat política i una mica d’imaginació. Clar i català: després d’una lectura acurada de la Llei orgànica, UOB ha conclòs que enlloc està prescrit que el referent directe de l’avaluació hagin de ser els criteris d’avaluació, abstractes, complexes, sovint estúpids, i sempre impossibles d’avaluar en sentit estricte. Ara bé, allò que la Llei diu, realment, és que s’han d’assolir les competències, tant les clau com les especifiques: aquest ha de ser el referent avaluatiu. I és la mateixa LOMLOE qui estableix, en definir el concepte de competència específica, un vincle directe entre aquestes i els sabers bàsics que, a diferència dels criteris d’avaluació, sí que són clars, objectivables i fàcilment avaluables com a eines per a concretar el grau d’assoliment de les competències.
  • Cal afegir, a més, que el procediment avaluador condiciona tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si els docents tornàssim a avaluar sabers bàsics, això implicaria tornar a ensenyar-los. És a dir, tornar a fer classe de veritat, la nostra funció, de la qual instàncies polítiques que tenen poc o res a veure amb la realitat de les aules, ens volen privar. Volem tornar a ensenyar coses útils als joves!
  • La resposta de la directora general Salas no ha estat del tot negativa. De fet, ha mostrat un viu interès per la nostra proposta i, amb seny, ha assenyalat que la qüestió roman viva i no exempta de polèmica, i que el seu objectiu és trobar un equilibri raonable entre les diferents postures, així com una connexió comprensible i aplicable entre els criteris d’avaluació i els sabers bàsics. No ens ha “comprat” la proposta en la seva integritat, però sí que l’ha considerat de manera ben seriosa, i UOB vol ser justa i posar en valor aquesta nova actitud.
  1. La supressió de les programacions d’aula
  • És una reivindicació històrica, d’altra banda recollida al punt 33 de l’Acord Marc, la reducció de la càrrega burocràtica dels docents. Després d’una lectura acurada tant de la LOMLOE com de la part estatal dels currículums de les diferents etapes, UOB Ensenyament no ha trobat ni una sola referència a l’expressió “programació d’aula” ni tampoc a la necessitat de què les situacions d’aprenentatge es despleguin en programacions d’aula. Per això UOB proposa tornar a confiar en cada docent, assumint que aquests poden o no posar per escrit la seva programació d’aula, perquè a molts els basta tenir-la al cap. Això aplica també a docents substituts, que han de respectar les línies generals marcades pel currículum i per la PGA, però sense renunciar a la seva autonomia docent, cosa que passaria si es vessin encotillats per una programació d’aula heretada d’un altre professional. De fet, a la pràctica, i contra els arguments habituals, les programacions d’aula no s’usen per ajudar la funció docent, sinó com a instrument coercitiu dels equips directius i inspectors per forçar docents que no tenen en ordre la seva programació d’aula (la immensa majoria) a obeir instruccions que, massa sovint, tenen caràcter arbitrari.
  • La directora general Salas ha simpatitzat manco amb aquesta segona proposta, no tant pel seu argumentari, que no ha rebutjat del tot, com pel problema que planteja la manca d’una eina objectivable en cas de recurs d’alçada. UOB també té resposta per això: tornar a les programacions didàctiques tradicionals, que sempre havien estat una eina útil en cas de recurs d’alçada. L’Administració no s’ha pronunciat sobre si el contraargument d’UOB li agrada o no.
  1. La redefinició del concepte de Situació d’Aprenentatge (SA)
    • A UOB Ensenyament els conceptes ens importen més que les paraules, però sabem que les paraules signifiquen coses, i que el seu ús no sempre és innocent.
    • Per això, hem expressat la nostra preocupació pel canvi de nomenclatura de les antigues unitats didàctiques a les noves situacions d’aprenentatge: no és un problema nominalista, sinó de contingut. En efecte, les SA conceben el procés d’ensenyament-aprenentatge com a un simple viatge de descobriment de l’alumnat, on la funció docent queda desdibuixada, ambigua i poc definida i valorada. A UOB exigim recuperar el concepte de transmissió educativa a l’aula: és el docent qui ha de transmetre coneixements als seus alumnes, com a condició prèvia per a què aquests alumnes, un cop hagin après coses, sàpiguen què fer, amb allò que han après; és a dir, per a què desenvolupin competències. Però cap alumne podrà saber fer si abans no sap quelcom. I és el docent qui ha de dissenyar què, com i quan s’ha de fer a l’aula. En aquest sentit, UOB reivindica l’autonomia de la funció docent per davant l’autonomia de centre. Perquè som els docents aquells qui sabem com fer classe; fer classe és la nostra funció central, i la nostra classe l’hem de dissenyar nosaltres mateixos, i no uns suposats “experts” que no han trepitjat un aula en sa vida.
    • Un cop més, la directora general Salas s’ha mostrat intrigada pel nostre plantejament, i ha respost explicant que una primera passa és la nova consideració de l’estructura de les situacions d’aprenentatge definida al currículum com a orientativa, no prescriptiva. A UOB, n’estam parcialment d’acord: és una primera passa, necessària, però no suficient, a parer nostro.

La intervenció d’UOB ha tengut una conseqüència inesperada: la directora general d’Ordenació ens ha pregat que li reenviem la bateria de propostes que UOB ja havia enviat en temps i forma. Això vol dir tres coses:

  1. Que, fins ara, no s’havien dignat ni a mirar-s’ho.
  2. Que l’Administració no sap ni on trobar els documents que ella mateixa demana que se li entreguin per determinats canals.
  3. Que ara sí que es miraran les nostres propostes.

Tot plegat, ens inspira una mescla d’orgull (perquè es valora la nostra opinió), esperança (perquè no tot està perdut, i les coses encara podrien millorar), compassió (perquè aquesta gent està molt desorientada) i preocupació  (perquè els mecanismes interns de l’Administració no van ni amb rodes).

Volem, també, transmetre-us informació relativa als grups de treball que es crearan per redefinir els currículums d’infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat:

  • Estan oberts a tots els docents que vulguin participar-hi, tot i que la notificació via GestIb només s’ha fet arribar als docents que durant aquest curs han impartit docència directa a alumnes (que tanmateix, són la majoria).
  • La tasca tendrà quatre eixos bàsics:
  1. Concreció i seqüenciació dels sabers bàsics.
  2. Concreció i seqüenciació dels criteris d’avaluació.
  3. Connexió, si escau, dels sabers bàsics amb els criteris d’avaluació.
  4. Adaptació dels currículums als continguts i necessitats propis de les Illes Balears.
  • A més dels coordinadors (que seran designats nominalment per l’Administració), els grups de treball estaran formats per tres docents cada un.
  • Els docents seran seleccionats entre funcionaris de carrera amb la titulació adient i, sobretot, amb l’experiència docent a l’àrea / matèria en qüestió.
  • També serà important la representativitat geogràfica dels docents: que representin cada una de les quatre illes i, al context de Mallorca, que representin tant Palma com la Part Forana.
  • Hi haurà d’haver docents representants de l’escola concertada.
  • La tasca es desenvoluparà fora de l’horari de treball, estarà pagada d’acord amb l’Ordre de 2003 que tracta la qüestió, i haurà d’estar acabada dia 29 de novembre de 2024.
  • La tasca és estrictament voluntària: tot docent que hi vulgui participar, ha d’emplenar el formulari que li haurà arribat via GestIb abans de dia 20 de juliol de 2024.

Pel que fa als grups de treball per als nous currículums de Formació professional, les condicions són les ja descrites més amunt i, a més:

  • Preferentment, els candidats hauran hagut d’haver impartit docència a la família professional el currículum de la qual vulguin treballar.

Pel que fa la nova ordenació de la Formació professional, UOB ha començat per expressar la seva preocupació pel fet constatat que alguns funcionaris de carrera que acaban d’obtenir destinació definitiva estan essent pressionats per determinats equips directius per a impartir docència en una llengua estrangera si estan acreditats lingüísticament per fer-ho. UOB considera això com a inacceptable per aquestes raons:

  1. Un funcionari de carrera té com a requisit d’ingrés el coneixement de les dues llengües oficials a les Illes Balears, no el de cap llengua estrangera, per molt acreditat que estigui.
  2. Un funcionari de carrera amb destinació definitiva ha concursat a una plaça lingüísticament marcada com a vernacle. Això inclou la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i prou. Seria, per tant, molt discutible que se’l pogués forçar a fer classe en castellà, amb independència del que digui el Projecte lingüístic de Centre o el mateix Pla Pilot de lliure elecció de llengua. Però el que queda fora de discussió és que se’l pugui forçar a fer classe en una llengua no oficial a les Illes Balears.
  3. Forçar un docent a fer classe en una llengua estrangera representa tal càrrega de treball i pressió mental / intel·lectual, que fer-ho entraria a l’àmbit dels riscos laborals, en comprometre la salut mental del docent.

Davant la nostra argumentació, l’Administració s’ha mostrat teba: han promès que ho estudiaran amb deteniment.

Quant a les Instruccions de funcionament de la nova FP, val a dir que va ser UOB Ensenyament qui, en primera instància, va exigir que es negociessin al si de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Front la negativa de l’Administració a negociar un document amb qüestions cabdals en matèria de drets sociolaborals del col·lectiu afectat, argumentant la necessitat de publicar aquestes instruccions per qüestions organitzatives a nivell de centre, una representació majoritària de la MSE, en virtud de l’article 8 del Reglament que regula la MSE, va sol·licitar la inclusió d’aquest punt a la següent sessió ordinària, o bé la convocatòria d’una sessió extraordinària amb aquest únic punt, el que esdevingués abans i en un terme igual o inferior a les 48 hores següents al registre d’entrada de la sol·licitud. Si bé és cert que aquests condicionants no es varen complir -ni en temps ni en forma-, finalment, s’ha pogut negociar. Esperem que aquesta «nova» Conselleria li vagi agafant la pràctica a això de governar i, en el futur immediat, sigui més seriosa amb la normativa i els procediments de funcionament. Des d’UOB Ensenyament li desitjam sort i encerts, sabem que ho assoliran.

Quant a les principals novetats, així com qüestions i reivindicacions plantejades per part dUOB Ensenyament, de les Instruccions sobre l’organització i el funcionament dels cicles formatius i dels cursos d’especialització de formació professional a les Illes Balears, són les següents:

  • Projecte intermodular:
    És un mòdul professional que es realitzarà al segon curs i que s’inclou en tots els cicles formatius amb l’objectiu d’integrar les diferents capacitats i coneixements del currículum del cicle. Aquesta integració es concretarà en un projecte o activitat que contempli les variables organitzatives i tecnològiques relacionades amb el títol, a més d’integrar altres coneixements relacionats amb la qualitat, seguretat, medi ambient, sostenibilitat, digitalització i cultura emprenedora.
  • Formació conjunta amb altres mòduls professionals:
    Haurà la possibilitat d’agrupar mòduls del mateix cicle formatiu, en el benentès que llur avaluacions siguin per separat.
    El mòdul de Digitalització aplicada als sectors productius es podrà agrupar amb un altre mòdul del mateix curs.
    Aquestes agrupacions s’hauran d’establir damunt l’horari. S’haurà de reflectir a les programacions dels mòduls corresponents. S’haurà de mantenir aquesta organització al llarg de tot el curs.
  • Càrrega horària setmanal:
    Els equips directius poden establir una càrrega horària setmanal diferent de la determinada als apèndixs que determinen les càrregues horàries dels cicles formatius de graus bàsic, mitjà i superior així com les seves seqüenciacions temporals, en funció de l’organització de la Formació en Empresa o Organisme Equiparat, considerant el moment, la durada i els mòduls professionals afectats. En qualsevol cas, s’ha de respectar la càrrega horària anual establerta per a cada mòdul, així com les limitacions establertes a les Instruccions sobre l’horari general dels centres, dels alumnes i dels professors.
    A la ronda d’intervencions, UOB Ensenyament va manifestar que, com en el cas de moltes altres qüestions dependents dels diferents òrgans de decisió, aquesta no es pot deixar en mans, únicament, de l’equip directiu. UOB Ensenyament reivindica una nova redacció d’aquest apartat en virtud de la qual es deixi aquesta qüestió en mans dels departaments didàctics o del claustre.
  • Formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
    Apareix la figura del tutor dual i com que es preveu una càrrega de feina elevadíssima UOB Ensenyament exigeix que es donin les hores lectives suficients per a desenvolupar totes les tasques d’organització i coordinació. Per més informació podeu consultar les pàgines vint-i-nou i trenta dels Criteris confecció quota. Qüestions més destacables:
    • Els centres hauran de tenir un tutor FEMPO per cada grup.
    • El tutor dual serà l’equivalent al coordinador de pràctiques.
    • Segons els criteris de quota 24/25, hi ha quatre períodes per la tutoria FEMPO en règim general. Haurà discrecionalitat a l’hora de distribuir aquests períodes entre primer i segon curs. A la seva intervenció, UOB Ensenyament va destacat que, atès que s’hauran d’implantar grans canvis, aquestes hores són insuficients als Graus Bàsic, Mitjà i Superior, tant general com intensiu. És imperatiu fer molta pedagogia i coordinació en empresa.

Per al curs 2024-2025 la formació en empresa o organisme equiparat al primer curs de tots els graus D, serà d’un mínim de 100 hores, preferentment acumulades durant el tercer trimestre, sempre que les circumstàncies del sector en què s’ha de realitzar la formació ho possibilitin. UOB Ensenyament va demanar que s’especifiqui el significat d’aquest fragment, ja que es preveuen dificultats per trobar empreses en determinats sectors i, per tant, poder realitzar aquest primer període de formació. 

Tots els centres hauran d’augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnes perquè es necessitaran empreses per a l’alumnat de 1r, que es regirà amb el nou sistema d’FP, i empreses per a l’alumnat de 2n, que encara es regirà amb el sistema antic. Hi ha alguna previsió per pal·liar aquestes dificultats?
La resposta per part de l’Administració fou que s’han fixat el mínim d’aquestes cent hores ja que aquest ve marcat per la Llei del Nova FP. El fragment s’ha inclòs perquè, els centres que tinguin la possibilitat i ho considerin positiu a nivell pedagògic i organitzatiu, puguin augmentar aquestes cent hores.
Per una altra banda, es preveu que les empreses col·laboradores siguin les mateixis que fins ara, amb la diferència que hi aniran més alumnes. UOB Ensenyament va reivindicar la necessitat d’implantació de mesures a nivell governamental per tal aquestes col·laboracions resultin més atractives per les empreses. Està molt bé i és necessari que el discurs vagi en la línia de la dignificació de la Formació Professional, però aquesta no serà possible si no es prenen mesures valentes com aquesta.

De manera excepcional, es podrà oferir o autoritzar la realització de la formació en empresa o organisme equiparat en centres de l’Administració, en institucions públiques o privades. UOB Ensenyament demana màxima flexibilitat i corresponsabilitat de l’Administració en aquest sentit. Tal com hem dit abans, es preveuen dificultats per trobar i augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnat per formar-lo.

  • Requisits:
    Un dels requisits és disposar del número d’afiliació a la seguretat social. En cas que, d’acord amb la normativa laboral, l’alumne no pugui disposar d’aquest número, podrà fer la formació en empresa o organisme equiparat sense estar donat d’alta a la SS. Aquesta part de les instruccions fa referència a l’alumnat indocumentat. Aquest alumnat tindrà una assegurança de la qual es farà càrrec l’Administració.
  • Formació en empresa a una illa diferent a la d’origen o fora de la comunitat autònoma:
    S’estableix que l’alumnat pot fer la formació en una illa diferent a la del seu centre educatiu, o fora de les Illes Balears, sempre que hi hagi un centre educatiu col·laborador.
    Qüestions plantejades per part d’UOB Ensenyament:
    Es preveuen mecanismes per compensar les despeses en aquests casos? A càrrec de qui aniran les del tutor dual?

    La resposta per de Conselleria va ser que el tutor pot fer totes les tasques de seguiment de manera telemàtica. Qui ha estat a la trixera, sap perfectament que el contacte directe amb aquest alumnat, i més en un període tan important com és el de la formació a l’empresa, és fonamental. La resposta de Conselleria va ser que aquests casos seran residuals, però que prenien nota…
  • Assignació de l’alumnat a la formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
    Serà l’equip docent el que assigni els alumnes a les empreses amb la col·laboració dels tutors d’empresa o organisme equiparat, valorant les preferències dels alumnes i de les empreses. A més, es tindrà en compte el rendiment, l’assistència a les activitats lectives en el centre de formació professional, la seva capacitat per al treball en equip, la presa de decisions i la capacitat per a la innovació i la creativitat dels alumnes.
  • Funcions del tutor dual del centre, dels tutors de l’empresa o organisme equiparat i de l’equip directiu:
    UOB Ensenyament va tornar a reiterar que la forma de realitzar pràctiques en empresa canvia prou respecte del que les empreses estan acostumades. Donat les poques hores de què disposen els tutors duals per atendre totes les seves funcions, es fa necessari que Conselleria imparteixi algun tipus de formació a les empreses informant dels canvis i explicant les novetats derivades de la nova Llei d’FP. Que la dignificació de la Formació Professional trascendeixi els discursos, també passa per no seguir ofegant el col·lectiu docent. Això només s’assolirà amb mesures com, per exemple, augmentar les hores de tutoria dual.
  • Anul·lació d’ofici de la matrícula:
    L’alumnat menor de 16 anys que no assisteixen regularment o no s’ha incorporat als estudis, no està regulat. S’entén que seran casos excepcionals de Grau Bàsic i, per tant, es regeirà pels protocols d’absentisme d’Educació Secundària. UOB Ensenyament va demanar que la referència normativa consti en aquestes instruccions. L’Administració es va comprometre a fer la modificació.
  • Promoció en el Grau Bàsic:
    Promocionarà a segon curs, l’alumnat que hagi superat tots els àmbits. També promocionarà si compleix les següents condicions:
    • Els mòduls professionals pendents no superen el 20% de l’horari setmanal.
    • Ha superat com a mínim un dels àmbits no professionals.
  • Convocatòries:
    Les proves d’avaluació corresponents a la segona convocatòria anual dels mòduls de segon curs diferents dels de Formació en Centres de Treball (FCT), han de tenir lloc en els dies lectius compresos entre l’1 de maig i el 30 de juny. Així i tot, els centres poden avaluar els alumnes en segona convocatòria abans de l’1 de maig si l’equip directiu considera que això contribueix al desenvolupament del seu procés d’aprenentatge. Han d’haver passat un mínim de quinze dies naturals entre la primera i la segona convocatòria.

Palma, 12 de juliol de 2024

SEGONA EMPENTA D’UOB CAP A L’ACORD MARC

Dijous passat, dia 4 de juliol de 2024, a les 10:00, es reprengué la primera reunió (que havia hagut de ser ajornada dia 20 de juny per la mala planificació horària de la Conselleria, un incident que ja ha esdevingut norma), amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i centres concertats, Sr. Ismael Alonso. L’objectiu ahir era acabar: al primer assalt fórem arribats fins al punt 15, i ahir arribàrem fins al darrer, el 36.

Abans d’entrar en detalls, una mala notícia per al col·lectiu docent: tot i que l’Administració s’omple la boca amb la insistència de la seva voluntat de complir l’Acord Marc, una constant és que els tècnics de la Conselleria fan sempre una interpretació restrictiva, si no directament capciosa, del text de l’Acord, cosa que els permet rebaixar les expectatives de determinats punts o, encara pitjor, donar per resolts punts que, simplement, no hi estan. En resum, volen aigualir l’Acord Marc per retallar-nos drets als quals se n’havien compromès. Contra això, la part social, i concretament UOB Ensenyament, desmuntà un per un els arguments, sovint inversemblants, que els tècnics usaven per negar evidències, i apel·là al principi de bona fe, explicitat al mateix text de l’Acord Marc, i tot adreçant-se més a la part política que no a la part tècnica de l’Administració. La resposta fou ambigua i amb la boca petita, del tipus “tenim la voluntat política de fer el millor per als treballadors, però sense comprometre les necessitats del servei”… Per favor, que ens contin alguna cosa que no sapiguem!

Feta la valoració general, anem a la part analítica d’aquest resum (no us parlarem dels punts que ja estan resolts, o que s’han de tractar a un horitzó llunyà: UOB va per feina, com sempre):

El punt 16 és el de la revisió del fons social. Una qüestió que no depèn directament de la Conselleria d’Educació, que el que ha de fer, és discutir a Mesa Sectorial una proposta per elevar-la a la Mesa de l’Empleat Públic. Aquesta tasca ja hauria d’estar feta, i s’iniciarà l’octubre del 2024.

El punt 17 és dels que cou, en tractar el problema de l’habitatge a Eivissa-Formentera. La promesa del conseller Vera a principi de curs fou doble: una solució provisional per al curs vinent, d’una banda, i una solució estructural per a cursos vinents. Cap de les dues promeses s’ha materialitzat: la primera resultà en un intent de conveni que no tirà endavant, i una millora salarial per als afectats que apedaça, però no resol el problema de fons. La segona passaria per una seriosa i reflexionada acció interinstitucional que replantejàs de manera profunda la política d’habitatge a les Illes Balears, i implicàs tots els actors, tant polítics com socials. UOB demanà si el conseller ha emprès aquesta tasca institucional, que és la que mana el punt 17 de l’Acord Marc. Ens digueren que sí… per què serà que no ens ho acabam de creure?

El punt 18 és el primer exemple d’interpretació capciosa i manca de bona fe: segons els tècnics de la Conselleria, la qüestió està resolta… tot i que, contràriament al text de l’Acord Marc, aquí i ara només els funcionaris de carrera poden gaudir del permís per reducció voluntària de jornada per tal de fer només mitja jornada. Però l’Acord Marc explicita que aquest dret s’ha d’estendre a tot el personal docent. Idò bé, segons els tècnics de la Conselleria, el punt està resolt perquè un funcionari interí sempre pot renunciar a la seva plaça per agafar-ne una a mitja jornada! Una fal·làcia que UOB ni accepta ni acceptarà. Afegeixen que, si universalitzassin el dret, es veuria compromès el servei, sobretot a determinades places de determinades illes. UOB no accepta ni acceptarà incompliments d’aquesta casta, el punt 18 no està resolt!

El punt 19 és un altre cavall de batalla: un cop més, l’Administració el dona per resolt, quan el fet és que no tots els docents majors de 55 anys poden demanar i gaudir en les mateixes condicions de la reducció horària per causa de la seva edat. Per això s’afegí aquest punt a l’Acord Marc. Per a l’Administració, les mesures organitzatives són les que són, no poden canviar-se, i el punt està resolt gràcies a la reducció a 18 hores lectives. Si volen, poden dir que la Terra és plana i ocupa el centre de l’univers, però encara serà mentida: el punt 19 no està resolt.

Els punts 21 (any sabàtic), 22 (millores tutoria) i 23 (catàleg de malalties professionals) són altres tres punts que ha haurien d’estar resolts. L’Administració s’ha compromès a començar a treballar-los a partir de l’octubre de 2024.

El punt 25 torna a mostrar-nos una Administració que actua de mala fe: el punt hauria d’estar ja resolt, no hi està, i tornen als arguments capciosos. D’una banda, hi ha la qüestió dels dies de permís retribuïts, que un tècnic va gosar dir que estava resolt… perquè els dies no lectius de Nadal, Pasqua i juliol són, de fet, dies no vacacionals de permís retribuït. Un argument tan groller que el mateix director general de Personal Docent va tallar dient que volia estudiar la qüestió, tot comparant-la amb la normativa d’altres comunitats autònomes… però sense pressa. Que no s’estressin, no. Més greu i urgent és la qüestió dels permisos no retribuïts per a tot el personal docent, no només per a funcionaris de carrera. Malauradament, l’Administració no sembla tenir cap pressa en resoldre la qüestió, i diu “voler estudiar-ho”. No ho han d’estudiar, el que han de fer és complir allò que s’ha signat. La perversió de l’Acord Marc continua.

Pel que fa al punt 26, el retorn a les 35 hores setmanals a partir del curs 2024-25, UOB va explicar per què pot i s’ha de fer, d’acord amb la disposició final cinquena de la Llei 6/2023 de 16 de març. Aquest argument UOB l’havia presentat a Mesa Sectorial de dia 4 de juny de 2024, i el Sr. Alonso es va comprometre a estudiar la qüestió i donar una resposta urgent en reunir-se la Comissió de seguiment de l’Acord Marc. UOB exigí la resposta. I la resposta fou… que no hi ha resposta… perquè no han tengut temps d’estudiar-ho (un mes per a una qüestió de compliment urgent)! I més encara: amenacen amb la reducció a 35 hores setmanals, però sense reduir cap hora de presència als centres, ni lectiva ni complementària, és a dir, estirant com a un xiclet les famoses 7 hores i mitja que serveixen per justificar-ho tot, només que ara, serien 5. La part social, i UOB la primera, no ho consentirà. Però és important que vegeu quin és el tarannà de l’Administració, ara com ara.

D’altra banda, el mateix punt fa també referència a l’elaboració d’una normativa de desconnexió digital. Segons els tècnics de la Conselleria, la normativa ja està feta. Un cop més, hem de discrepar: la normativa resta pendent d’elaboració, discussió, negociació i aprovació.

El punt 29, referit a les acreditacions digitals docents, progressa lentament. UOB insistí, sobretot, en la necessitat de definir l’acreditació via prova específica per als nivells B, un capítol encara pendent.

El punt 30 és el de l’escàndol, perquè tracta la necessitat d’un pla de xoc per potenciar l’ús de la llengua catalana a un context d’emergència lingüística. La Conselleria digué tres coses sobre aquesta qüestió:

  • Que s’han augmentat a la quota les hores de PALIC (això és veritat).
  • Que esperen que la part social proposi una bateria de mesures: això vol dir que ells no pensen ni plantejar-s’ho!
  • Que el Pla Pilot de lliure elecció de llengua també està pensat per protegir la llengua catalana. Per cortesia institucional, no farem comentaris.

Companys, la llengua catalana està en perill a ca nostra. UOB, fidel a la seva tradició històrica, mourà tot el seu múscul per a protegir la nostra llengua i la nostra cultura.

El punt 31, referit a l’elaboració d’un protocol d’agressions contra els docents, s’ha estat treballant durant tot el curs al bell sí de la Comissió paritària, i està molt a prop de donar fruits saborosos.

El punt 33 és cabdal, perquè es refereix al pla de simplificació burocràtica, respecte del qual UOB ja ha fet propostes ben clares, sobre les que insistirà quan arribi el moment de negociar-lo definitivament. El pla hauria d’estar ja fet, però, com massa coses, segueix “en procés”. Vetllarem perquè el dit procés no s’eternitzi.

El punt 34 és el dedicat al desplegament i seguiment de la LOMLOE, i està directament relacionat amb la revisió dels currículums i la seva corresponent Mesa Sectorial de negociació que, us recordam, està convocada per al pròxim dimecres 10 de juliol, i sobre la qual us mantendrem informats pels nostres canals habituals. També us recordam que UOB envià un complet document d’aportacions en data 14 de juny.

Pel que fa al Pla d’Infraestructures, corresponent al Punt 35 de l’Acord Marc, se’ns informà que el conseller Vera ha completat la visita a tots els centres educatius de les Illes Balears dependents de la seva Conselleria, i que a partir d’aquest coneixement sobre el terreny, vol negociar un pla estratègic, a 8-10 anys vista, consensuat amb la major quantitat possible d’agents socials i polítics. UOB demanà, en tot cas, quan es constituirà la  subcomissió de seguiment específica que preveu l’Acord Marc. La resposta fou que la subcomissió es constituirà en presentar-se el Pla d’Infraestructures.

I per acabar, el punt 36 tracta una qüestió cabdal des del punt de vista d’UOB, a un context de canvi climàtic: el Pla de climatització de centres. El director general Alonso reconegué el problema, parlà de la manca de recursos, feu referència al Pla Pilot de climatització, amb vuit centres en estudi, i contextualitzà el problema al punt anterior, el del Pla d’Infraestructures. Dit això, UOB exposà dos problemes que, segons nosaltres, són urgents: tot i assumint que un Pla d’aquesta mena duu el seu temps, el problema de les altes temperatures a les aules ja és aquí i exigeix respostes aquí i ara, no a un futur més o manco remot. Per això vam parlar de dues coses ben concretes:

  1. El calendari escolar actual és irracional, incompatible amb la realitat climàtica, i posa en perill la salut de docents i alumnat a determinats mesos de l’any, sobretot a les primeres i darreres setmanes del curs escolar. A la reunió del calendari escolar 2024-25, UOB plantejà la qüestió, i la resposta de l’Administració fou, a parer nostre, inacceptable: el problema es resoldrà gràcies al Pla de Climatització. Quan UOB contraargumentà tot indicant que el Pla no està ni començat, la resposta fou bastant cínica: que el Pla sí que està en marxa, gràcies als vuit centres inclosos al Pla Pilot. Això és impresentable. Afortunadament, el director general es mostrà d’acord en aquest darrer extrem i demanà disculpes, però no oferí cap solució al problema del calendari escolar.
  2. La legislació laboral ordinària estableix unes temperatures màximes i mínimes per damunt o per sota de les quals no es pot treballar. Aquestes temperatures sovint se superen a les aules. UOB demanà directament al director general Alonso si un docent pot o no aturar la classe en aquest cas, i la resposta fou que només la pot aturar en cas de risc greu i imminent, cosa molt difícil de determinar, i que necessita en tot cas la confirmació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals Docents, un impossible tècnic, un raonament circular del director general que ens condemna a treballar en condicions infrahumanes alhora que posam en perill la salut dels nostres alumnes.

Per concloure, volem informar-vos que, d’ara endavant, la Conselleria només tractarà, a les reunions de seguiment de l’Acord Marc del curs vinent, aquells punts que estan no resolts. I aquí vendrà la primera discrepància: que, tal com us hem explicat, hi ha massa punts que segons l’Administració estan resolts, però nosaltres sabem que no hi estan. La lluita continua.

Palma, 08 de juliol de 2024

Passa un altre dia a les Termòpiles

Ahir, 4 de juliol de 2024, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència del director general de Personal Docent i Centres Concertats, senyor Ismael Alonso i el Cap de Departament de Personal Docent, senyor Albert Flores, per continuar amb la negociació encetada a la Mesa Sectorial de dia 26 de juny.

Tal com era d’esperar, l’Administració va mantenir la seva intenció de renegociar el nombre d’alliberats de què cada sindicat signant de l’acord marc disposa (recordem que actualment són els mateixos tots: 5.5) canviant el criteri d’equitat per un proporcional als resultats electorals.

Les postures mostrades per les diferents forces sindicals varen ser les mateixes que a la darrera reunió. Per la seva banda, UOB Ensenyament va tornar a fer notar que aquests alliberats són els únics que no es calculen proporcionalment a les eleccions i que, per tant, eliminar-los suposa un greuge per a les forces sindicals més petites, les quals tendran la responsabilitat de treballar en la negociació i desenvolupament de l’acord marc igual que les forces majoritàries, que ho podran fer amb més efectius.

Finalment, i amb el calendari jugant a favor, les forces sindicals perjudicades varen aconseguir que l’statu quo es perllongui per al curs vinent, evitant així la pèrdua de crèdit sindical. Tanmateix, l’Administració ja va avançar que, durant el curs següent, s’haurà de renegociar aquest crèdit. UOB Ensenyament va denunciar que això era canviar les regles de joc un cop començat el partit, però ni l’Administració ni les forces sindicals majors ho interpreten així.

UOB Ensenyament valora positivament que les forces sindicals minoritàries mantinguin la quota sindical per al curs que ve, tot i que preveu que no serà possible mantenir-la, com creu just i com estava signat, fins al final de la legislatura. En qualsevol cas, UOB Ensenyament farà tot el possible per defensar els seus interessos i aguantar les envestides dels més poderosos, i mantendrà sota vigilància els camins secrets que cerqui l’Administració —o qualsevol altre— per perjudicar-la. 

Palma, 5 de juliol de 2024

David aguanta el primer assalt contra Goliat

Ahir, 26 de juny de 2024, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i Centres Concertats, senyor Ismael Alonso; la Coordinadora de procediments, senyora Concepció Ferrer; el Cap de Departament de Personal Docent, senyor Albert Flores i el Cap de Serveis Jurídics, senyor Luís Riera, amb l’ordre del dia següent: 

1. Proposta de Resolució de concessió d’un crèdit horari en favor d’organitzacions sindicals presents en les Juntes de Personal Docent no Universitari per al seguiment de l’aplicació de l’Acord de 27 de febrer de 2023 de mesures sociolaborals i de millores educatives.

2. Proposta de Resolució de constitució de les borses de crèdit horari de les organitzacions sindicals i per a la tramitació de les sol·licituds dels alliberaments sindicals.

La novetat d’aquesta Mesa era el nou mètode de càlcul per al crèdit horari en favor de les organitzacions sindicals presents a la Mesa Sectorial referents a l’adjudicació d’hores destinades a cobrir la tasca extra que suposa el desenvolupament de les negociacions de l’Acord Marc signat el febrer de 2023. Fins ara, i com pareix lògic, aquestes hores es distribuïen de forma equitativa entre els diferents sindicats, atès que la preparació i gestió de l’Acord Marc els hi suposa a tots una feina similar. 

No obstant això, pareix que l’Administració no està satisfeta amb aquest repartiment equitatiu i pretén alterar l’acord signat per un mètode proporcional al resultat dels darrers comicis que beneficia els sindicats majoritaris i perjudica els que tenen menys representació. Davant el rebuig frontal dels tres sindicats més petits presents a la Mesa, la força sindical major va proposar un sistema mixt d’atribució d’hores: mantenir una part equitativa i una part proporcional. UOB Ensenyament va protestar aclarint que la majoria d’hores ja es reparteixen en virtut dels resultats electorals, i que les úniques hores de crèdit sindical adjudicades amb criteri equitatiu són les vinculades al seguiment de l’Acord Marc: alterar aquest sistema tendria com a única conseqüència una Mesa menys plural on els poderosos serien encara més poderosos i els petits seríem encara més petits. UOB Ensenyament també va insistir que aquest repartiment d’hores és igual per a tots els sindicats perquè tots els sindicats han de poder fer el seguiment i negociar l’Acord Marc en les mateixes condicions i força.

Per altra banda, l’Administració va proposar cedir 280 hores de crèdit d’hores a sindicats no signants de l’Acord Marc per fer el seguiment del mateix Acord Marc. Com va fer veure UOB Ensenyament, això no té cap sentit i va rebutjar la proposta, igual que la majoria de les forces sindicals presents a la Mesa. A l’Acord Marc s’estipula específicament que la Comissió de Seguiment la formaran els sindicats signants de l’acord, per tant, la proposta de Conselleria està, a parer d’UOB Ensenyament, fora de tota lògica.

Finalment, i davant la pressió exercida per UOB Ensenyament i les altres forces sindicals perjudicades per la violació de l’acord signat l’any passat, l’Administració va suspendre la sessió que, previsiblement, es reprendrà la setmana que ve. UOB Ensenyament no és optimista de cara a com acabarà aquesta qüestió, però sí que pot garantir una cosa: amb més o menys alliberats, farà tota la força que sigui capaç per defensar i millorar les condicions sociolaborals dels docents.

Palma, 27 de juny de 2024

UOB empeny per fer complir l’Acord Marc

Reunió de la Comissió de seguiment de l’Acord Marc

Ahir, dia 20 de juny de 2024, a les 09:30 h, es reuní per primer cop la Comissió de seguiment de l’Acord Marc vigent amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso. Una convocatòria que arriba massa tard (la Comissió s’hauria de reunir, com a mínim, dos cops per curs escolar, i es va constituir la segona quinzena d’octubre). A més, la Comissió només ha pogut tractar els primers quinze punts (d’un total de trenta-sis) perquè… el director general havia de partir abans de les 12:00 h! Ens hem emplaçat per continuar dia 1 de juliol, perquè abans l’Administració no tenia dates disponibles per reunir-se amb la part social (els sindicats docents). No podia imaginar que amb dues hores i mitja no n’hi hauria ni per començar, donat el fet que era la primera reunió, i que hi ha una allau de punts encara no complerts? Un altre bon exemple de manca de planificació a la Conselleria. Mal símptoma…

En tot cas, UOB Ensenyament aprofita tota oportunitat, tardana o no, per defensar el col·lectiu docent. Anem, idò, per feina. La clau de volta de la reunió ha estat, per nosaltres, la clarificació i reivindicació dels punts de l’Acord que ja haurien d’estar resolts, o en vies de resolució, i que són objecte de retards o incompliments per part de l’Administració. Aquest és l’estat de la qüestió ara com ara:

Pel que fa al punt 1, la Carrera professional docent, aquells que ja perceben el primer tram de la part consolidable veuran ben prest, un cop culminat un tràmit pendent amb la Conselleria d’Hisenda, com aquest complement deixa de ser “a compte” per esdevenir un complement ordinari, la quantia del qual s’incrementarà en la mateixa mesura que la resta de complements. D’altra banda, durant el primer trimestre del curs vinent es farà la propera convocatòria anual del primer tram, el pagament del qual tendrà efectes, amb caràcter retroactiu, si escau, a data 1 de setembre de 2024. 

Pel que fa al segon tram de la part consolidable, es negociarà a partir de setembre de 2025 amb la intenció de pagar-lo a partir de gener del 26, que és la data límit establerta per l’Acord Marc. UOB ha recordat que el propi text de l’Acord apunta la possibilitat d’avançar el primer pagament d’aquest segon tram a gener de 2025 en funció de les disponibilitats pressupostàries (que haurien de ser suficients, donada l’actual conjuntura econòmica expansiva), però l’Administració s’ha mostrat poc entusiasta respecte aquesta flexibilització del calendari.

Respecte a la part no consolidable, i d’acord amb la calendarització prevista a l’Acord Marc, els equips directius començaran a cobrar d’ofici el complement que els correspon amb efectes econòmics d’1 de setembre de 2024. Pel que fa a la resta de complements de la part no consolidable, les coordinacions retribuïbles, UOB ha demanat un avançament del pagament al curs vinent o, si més no, al curs 2025-26 (possibilitat contemplada a l’Acord Marc), però la Conselleria ha dit que, tot i que “s’ho pensaran”, les previsions pressupostàries els duen a pensar en complir les dates límit, i pagar aquests complements a partir del curs 2026-27.

El punt 3 fa referència a increments retributius. A hores d’ara, i per a l’exercici 2024, restam pendents de dos increments que depenen de l’Administració estatal: d’una banda, un 0,5% lligat a l’evolució del PIB del 2024: s’haurà d’esperar a final d’any per saber si es paga o no en funció de les dades macroeconòmiques i, en cas afirmatiu, el cobraríem amb efectes retroactius a data 1 de gener de 2024. L’altra qüestió és la previsió de l’increment del 2% per a tots els empleats públics que estava prevista als pressupostos generals de l’Estat per a 2024, pressupostos que finalment no s’aprovaren. Per tant, el cobrament d’aquest 2% resta pendent de promulgació del corresponent decret per part del Gobierno central. Restarem atents a la qüestió i, en tenir noves, us les transmetrem pels nostres canals habituals.

Un raig d’esperança: recordau el robatori d’una part del salari que ens corresponia durant els exercicis 2020 i 2021 i que el Govern Armengol ens va pispar amb l’excusa de la pandèmia? Idò bé, mai recuperarem els doblers robats, però, com a mínim, s’està estudiant la possibilitat de recuperar el nivell salarial que ens hauria de correspondre si s’haguessin aplicat els increments salarials que ens pertocaven; això seria molt bo, no tant pels doblers que començaríem a ingressar per aquests conceptes (que sí, d’acord), però també, i sobretot, perquè això incrementaria la base salarial que afectaria qualsevol ulterior apujada (no representa la mateixa quantitat el 2% de 150 que el 2% de 160, per posar un exemple molt senzill). No volem ser triomfalistes ni vendre stock que no tenim al magatzem: això només és una possibilitat en estudi. Tanmateix, això és més que res, i UOB farà tot allò que sigui al seu abast per tal que es materialitzi.

Pel que fa al punt 6, és important assenyalar que es preveu un increment significatiu del nombre de places que sortiran al concurs-oposició del 2025. L’Administració no va quantificar, emperò, aquesta previsió.

Respecte al punt 8, referit a la plena integració del professorat tècnic d’FP al Cos de Secundària o, si més no, la seva equiparació salarial, UOB ha recordat el problema de dos col·lectius afectats:

D’una banda, resta el problema del professorat tècnic d’FP que no és d’especialitats singulars i que no es va poder integrar per no tenir la titulació. Per a aquest col·lectiu, exigim la negociació urgent del complement que equipari el seu salari amb el de secundària. Una negociació urgent que, d’altra banda, en tractar-se d’un col·lectiu molt reduït, no hauria de suposar gran despesa, i per tant hauria de ser de relativament fàcil solució. L’Administració insisteix que està treballant en aquest tema i que ben aviat en tendrem notícies. Les esperam amb impaciència.

L’altra qüestió és la dels docents amb especialitats singulars integrats al cos 0598, respecte dels quals tenim dues exigències:

  1. La seva equiparació salarial amb el professorat de secundària: igual funció, igual salari. De fet, aquesta és una previsió que fa el text de l’Acord Marc en finalitzar el procediment d’integració. Alguns tècnics de la Conselleria, a parer nostre fan una interpretació errònia del concepte de “finalització del procediment” en situar-lo l’any 2026, quan s’haurà exhaurit la darrera pròrroga. Afortunadament, hem pogut convèncer la part política de la Mesa de la inconveniència d’aquesta interpretació, i el director general ha expressat que la seva intenció política és resoldre la qüestió abans d’arribar al límit del 2026, i que de fet la qüestió està ja en estudi. Continuarem atents el seu desenvolupament.
  2. UOB ha instat l’Administració, i concretament el conseller Vera, a presentar la qüestió de la plena integració del cos 0598 al 0590 al pròxim Consell Interterritorial d’Educació. El director general Alonso es va comprometre a fer-li arribar la demanda i va afegir que no pensava que el conseller Vera posàs pegues a plantejar la qüestió.

Pel que fa al punt 9, referit als substituts exprés, tres foren les reivindicacions d’UOB:

  1. L’especificació d’un calendari de dies de lliure disposició. La resposta de l’Administració fou que els dies de lliure disposició van lligats al centre de referència i que, el cas d’aquests docents, el seu centre és la pròpia Conselleria d’Educació. En resposta, UOB va exigir que això quedi especificat a algun lloc.
  2. La reivindicació d’un contracte igual al de qualsevol docent que fa una substitució. La resposta fou negativa, perquè aquests docents no ocupen vacants en règim de substitució, sinó que les seves són places creades sempre en funció de les canviants necessitats del servei i, les seves places són temporals i, per tant, les seves condicions no són assimilables a les d’una substitució ordinària.
  3. El compromís per part de l’Administració de complir l’acord assolit a Mesa Sectorial de donar, per al curs vinent, places d’àmbit. La resposta del director general fou afirmativa.

El punt 11 és el relatiu a les hores de docència per als mestres d’infantil i primària. UOB insisteix en recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc (Vigència) i, en tal sentit, lamentà la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23. UOB recordà, a més, que la probable acumulació de CHL que aquest desfasament provocarà podria generar no pocs problemes organitzatius, sobretot si pensam que, amb les noves instruccions horàries, les hores d’esplai computen com a hores de docència directa i, per tant, van incloses dins les 23 hores que, en principi, no han de depassar-se. La resposta fou un èxit parcial: la Conselleria recula parcialment des de les posicions sostingudes el 4 de juny, i es compromet a calcular la quota d’Infantil i Primària a 24,5 hores, i no a 25, la qual cosa implicarà la contractació de 127 mestres més. Això no és suficient, però és un principi de millora. En el mateix sentit, el director general de Personal Docent i Centres Concertats es comprometé a anar negociant i revisant aquesta qüestió anualment per tal de seguir millorant. Podeu estar segurs que UOB hi serà amb tota la seva força.

Pel que fa al punt 12, el de les places de difícil i molt difícil cobertura a Eivissa-Formentera, un cop celebrada la Mesa Tècnica de dia 17 de juny passat a Formentera, el director general reiterà el compromís de convocar Mesa Sectorial tan aviat com es pugui.

El punt 13 tracta la reducció progressiva de ràtios, que implica, com a primera passa, que la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ha de conèixer i analitzar la situació durant el segon trimestre de cada curs escolar, cosa que enguany no ha passat perquè la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ni tan sols estava constituïda. A instàncies d’UOB, el director general s’ha compromès a respectar, d’ara endavant, aquest mandant de l’Acord Marc.

D’altra banda, el mateix punt 13 està lligat a la redacció i compliment del Pla d’Infraestructures 2023-27. L’Administració reconeix el retard sobre la qüestió, s’excusa en la mala situació heretada (us sona, aquest cantet?) i, el més important, es compromet a presentar un projecte a finals del juliol vinent.

I per acabar aquest resum de la primera part de la reunió de la Comissió de seguiment, ens referirem al punt 15, referent a les llicències per estudis. El text de l’Acord Marc és clar: el curs actual, el que ja està acabant, el 2023-24, hauria d’haver estat el de la negociació i convocatòria d’ambdós tipus de llicències, tant les retribuïdes com les no retribuïdes. Sense gaire pudor (per moments, amb una relativa i desafortunada prepotència), alguns dels representants de l’Administració presents a la reunió han dit clarament que no ho havien complert… i que no passava res! O sigui, tenim un Acord Marc que, en teoria, ha de ser un far, però n’hi ha que pensen que no és greu incomplir-lo, si més no parcialment. Companys, aquest és el panorama. Després d’expressar el seu rebuig davant aquesta actitud, UOB, com sempre, ha anat per feina i ha demanat quin és i quin serà l’estat de la qüestió. La Conselleria, contravenint l’Acord Marc, ha establert unilateralment una recalendarització:

  1. Abans de setembre del 2024, presentarà un projecte per a les llicències no retribuïdes, que haurà d’entrar en vigor el curs vinent, 2024-25.
  2. Durant el curs 2025-26, negociació de les llicències retribuïdes, sense calendarització de la seva entrada en vigor.

L’excusa és la de sempre: limitacions pressupostàries. Suposam que els 20 milions del Pla de Segregació, Minorització i Destrucció de la Llengua Catalana són prou imprescindibles com per impedir que els docents puguin gaudir dins el termini i en la forma escaient de les llicències per estudis a les que tenen dret segons l’Acord Marc que l’Administració afirma voler respectar fil per randa. Que potser ens hem perdut alguna cosa?

Palma, 21 de juny de 2024

La memòria i la llibertat d’expressió provoquen la còlera de Le Senne

Ahir, 18 de juny de 2024, es va viure al Parlament de les Illes Balears una de les situacions més oprobioses de les quals se’n tengui record. 

El molt (poc) honorable senyor Le Senne, president del Parlament de les Illes Balears, no només va cridar a l’ordre a dues diputades per exhibir retrats de les Roges del Molinar, sinó que, posant de manifest la seva poca temperància i rectitud, va esqueixar-ne la fotografia d’una manotada.

La infame escena d’ahir no és altra cosa que un reflex de com l’extrema dreta, amb l’ajuda del PP de la senyora Prohens, ha metastatitzat les institucions d’aquest país. Només hi ha una cosa més ignominiosa que l’autor de frases com “las mujeres són más beligerantes porque carecen de pene” arribi a president del Parlament: que ho continuï sent després del lamentable espectacle d’ahir.

El sindicat UOB Ensenyament vol manifestar la seva solidaritat amb les diputades i diputats que ahir defensaren els valors democràtics, especialment a les que patiren l’agressió per part de Le Senne. Així mateix, insta el Govern de Margalida Prohens a rompre qualsevol vincle i acord amb grups reaccionaris. L’única conseqüència il·lativa del comportament de Le Senne és la seva incapacitat per regir adequadament una institució com el Parlament de les Illes Balears.

Finalment, UOB Ensenyament encoratja no només als representats polítics d’aquest país, sinó a tota la societat en general, a defensar les institucions democràtiques davant la creixent amenaça feixista.

Palma, 19 de juny de 2024

MSE: Canvis substancials en els processos de tutorització i d’adjudicacions

Mesa Sectorial d’Educació

Avui, divendres 7 de juny de 2024, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; el cap de servei de Secundària, el Sr, Marco Alarcón; i la coordinadora de procediments, Sra. Concepció Ferrer. L’ordre del dia de la reunió era el següent:

  1. Proposta de resolució per la qual s’estableix el procediment de tutorització dels funcionaris interins docents per al curs 2024-2025.
  2. Proposta de resolució per la qual es convoca el procés d’adjudicació de destinacions provisionals per als funcionaris docents curs 2024-2025.
  3. Torn obert de paraula.
  1. Procediment de tutorització dels funcionaris interins docents per al curs 2024-2025.

Quant al procediment de tutorització dels funcionaris interins docents, la principal novetat per al curs 2024-2025 ha estat que el personal docent que pot ser declarat apte en el procés de tutorització 2023-2024 és, a part del que hagi prestat serveis trenta dies consecutius al mateix centre, el que ho hagi fet seixanta dies no consecutius a un o més centres. UOB Ensenyament ha demanat que siguin trenta dies acumulables en períodes mínims de quinze dies, i que puguin ser en més d’un centre. La Conselleria d’Educació no ha acceptat la nostra proposta.

Una de les altres novetats, és que aquells aspirants exclosos pel fet de no haver acreditat un coneixement adequat de llengua catalana o pel fet de no haver acreditat la formació pedagògica i didàctica una vegada entreguin la documentació pertinent, quedaran tutoritzats pel curs vinent. Recordem que a les resolucions passades havien d’esperar dos cursos. 

Quant a la burocràcia que es genera durant el procés de tutorització hi ha la següent novetat: els centres hauran de tramitar informe només en els casos que aquests siguin desfavorables.

Per una altra banda, UOB Ensenyament ha tornat a fer la reivindicació històrica que aquells aspirants que han superat la fase d’oposició i no han superat el procediment selectiu per als cossos docents passin automàticament a ser tutoritzats. La Conselleria tampoc ens ho ha acceptat perquè esmenten que una persona que ha passat el procés selectiu no demostra l’actitud dins l’aula i, per això, és necessari que passin el procés de tutorització. 

  1. Procés d’adjudicació de destinacions provisionals per als funcionaris docents per al curs 2024-2025.

Quant al procés d’adjudicació de destinacions provisionals per als funcionaris docents per al curs 2024-2025, els punts més destacables són els següents:

Canvis més importants:

  • S’obrirà un tràmit per canviar illes i jornades, i llevar funcions, previst del dia 15 al dia 20 de juliol.
  • Hi haurà l’obligació d’ordenar les places per preferència al procediment ordinari, però també, dins aquest mateix tràmit s’hauran d’ordenar les places per ordre de preferència perquè si estàs disponible i no has triat totes les places, l’Administració t’atorgarà una plaça d’ofici. 
  • En el tràmit extraordinari setmanal (conjuntament amb l’ordinari)  es pot marcar que en el cas que t’adjudiquin una plaça al tràmit extraordinari puguis renunciar. Automàticament, s’empra la primera renúncia i ja no se’n podrà fer cap altre durant tot el curs escolar. Si es torna a renunciar, s’exclourà al docent interí de les llistes dos anys. La contrapartida és que es podrà participar en els tràmits urgents i, de facto, tornar a entrar a les llistes de disponibles. Si no participes en el tràmit ordinari/extraordinari s’entén que renuncies i, per tant, es perd el comodí de renunciar. UOB Ensenyament valora positivament aquest canvi.

Ordre d’adjudicacions proposat per l’Administració:

  1. Camps d’aprenentatge, CEP, Sindicats, ATD i SES
  2. Equips directius (Col·lectius 1,2,3).
  3. Suprimits i desplaçats (en aquest ordre).
  4. Comissions de Serveis (CS) per raons de servei als centres (en l’ordre de la Resolució de CS)
  5. Funcionaris en expectativa del 2022 i reingressats.
  6. CS Canvi d’illa (Col·lectiu 1)
  7. CS Motius personals (Col·lectius 1 i 2) 
  8. Expectativa 2023
  9. Suprimits, desplaçats (sense requisit de català)
  10. Expectativa i reingressats sense català.
  11. Funcionaris en pràctiques 2024.
  12. CS canvi d’illa (Col·lectiu 3) 
  13. CS motius personals (Col·lectiu 3)
  14. CS docents d’altres CCAA
  15. Interins amb Vacant 3 anys.

Què ha demanat UOB quant a l’ordre proposat?

Que a petició, via assembleària, de l’afiliació d’UOB Ensenyament, els docents en expectativa siguin els primers adjudicats, sense diferenciar segons l’any d’accés al cos. Aquest col·lectiu no pot al·legar cap motiu per desplaçar-se i ha de romandre, sense possibilitat de mobilitat, a la plaça adjudicada. 

Per altra banda, UOB Ensenyament ha tornat a denunciar el fet que la conciliació familiar hagi quedat en un segon pla en les comissions de serveis. És inacceptable que les dificultats de Conselleria per cobrir determinades places vagin per davant del dret a la conciliació familiar.

Demandes fetes per UOB:

  • Que els interins que hagin treballat més de 5’5 mesos cobrin el mes d’agost. UOB Ensenyament continua sense acceptar aquesta retallada de drets als funcionaris interins docents, així com l’argument que aquesta es justifiqui per l’aplicació de normativa estatal. Com tampoc accepta l’argumentari pressupostari, atès que la taxa d’interinitat ha baixat d’un percentil superior al 30%, a un altre per sota del 8%. En tot cas, UOB Ensenyament continua demanant que Conselleria trobi el viarany per retornar el dret al cobrament de l’estiu per part dels companys i companyes interines, companys que UOB Ensenyament ha recordat a l’Administració també són treballadors -i no de segona- d’aquesta Conselleria. La Conselleria ens ha dit que aquest fet és inviable, que no ho canviaran.
  • Que els funcionaris en pràctiques que han aprovat oposicions a una illa diferent de la que estan exercint com a interins aquest curs, no hagin de prendre possessió dia 1 de setembre i després retornar a la plaça d’aquest curs per acabar les tasques pendents. Ens han dit que ve marcat per la Resolució de les proves selectives i que no ho poden modificar.
  • UOB Ensenyament ha demanat que els funcionaris interins que ocupen una plaça sense els requisits de català o de formació pedagògica puguin acreditar-los fins al 31 de juliol i no només fins al 30 de juny, atès que les titulacions en molts casos s’expedeixen a partir de juliol. La Conselleria ens ha contestat que aquest fet es modificarà perquè han fet un conveni amb la UIB i els títols de FOLC s’inseriran d’ofici dins el portal de cada docent, i, de facto, no acabaran el contracte a 30 de juny.
  • UOB Ensenyament també ha demanat que durant el mes d’agost s’obri un tràmit pels interins per canviar opcions d’illes, jornades i funcions. Ens ho han acceptat però només poden canviar illes, jornades i eliminar funcions, no afegir. Les dates previstes del tràmit són del 15 al 20 de juliol. 

Altres novetats quant als funcionaris interins docents

  • El procediment extraordinari setmanal (de participació obligatòria per a les funcions i opcions seleccionades en fer la sol·licitud) es farà telemàticament, igual que la resta, deixant de fer-se de forma telefònica o per correu. Es farà en el mateix tràmit ordinari i sortirà l’adjudicació el mateix dilluns.
  • El procediment extraordinari serà el procediment habitual per cobrir places que no s’han pogut cobrir per l’ordinari. No obstant això, si la Conselleria d’Educació i Universitats ho considera oportú, passarà directament del procediment ordinari a l’urgent.

Quins canvis ha demanat UOB Ensenyament?

  • Que es pugui renunciar de manera justificada a una de les places adjudicades en un procediment ordinari o extraordinari en qualsevol moment del curs (no només els mesos de setembre, gener i abril, com estableix la convocatòria) i pels motius a) a f) de la base 14a de la convocatòria d’interins, tal com s’havia fet fins a aquest curs 2023-2024. L’esborrany presentat no inclou les causes e i f (renúncia sense necessitat d’al·legar cap motiu, una única vegada al llarg del curs pel procediment extraordinari). El que Conselleria ha acceptat és que en el cas que t’adjudiquin una plaça al tràmit extraordinari puguin renunciar. Automàticament, s’empra la primera renúncia i ja no se’n podrà fer cap altre durant tot el curs escolar. És a dir, els docents podran renunciar justificadament una vegada per curs escolar.
  • Es farà una segona adjudicació als sol·licitants de comissions de serveis a finals d’agost o principis de setembre? UOB Ensenyament va demanar a la seva afiliació si volia que defenséssim a Mesa el famós “concursillo”. Els resultats van ser favorables però la Conselleria no ho veu viable.

Calendari dels pròxims tràmits i esdeveniments:

Tràmit de renúncia de les vacants de tres anys10 – 14 de juny
Publicació de les llistes definitives de CS17 – 21 de juny
Tràmit d’esmena de requisits per les places vacants de tres anys27 de juny – 02 de juliol
Tutorització01 – 05 de juliol
Publicació de les llistes definitives d’aspirants a funcionaris interins docents12 de juliol
Tràmit de canvi d’opcions (illes i jornades) i supressió de funcions15 – 20 de juliol
Publicació de les llistes definitives d’aspirants a funcionaris interins docents amb la baremació definitiva25 – 26 de juliol
Tràmit d’esmena dels requisits de coneixements de català i d’aptitud pedagògica i didàctica31 de juliol
Tràmit per incorporar les opcions d’àmbit a les opcions dels funcionaris interins docents31 juliol – 28 d’agost
Tràmit d’estiu de canvi de disponibilitat26 – 30 d’agost
Tràmit previ de presa de possessióA partir del 26 d’agost
Primer tràmit ordinari de substitucions29 d’agost – 02 de setembre
Primer tràmit urgent03 – 05 de setembre

3. Torn obert de paraula

UOB Ensenyament ha plantejat una sèrie de qüestions generals i d’altres específiques quant a l’Acord Marc, i en aquest ordre:

QÜESTIONS GENERALS

  1. Coordinació cicle Primària – UOB Ensenyament demana el reconeixement com a càrrec i que, per tant, suposi una gratificació econòmica, així com a efectes de baremació. A la sessió ordinària de la MSE del dia vint-i-quatre de maig de dos mil vint-i-quatre. UOB Ensenyament ho va demanar i se’l va emplaçar a futures negociacions. És a dir, a efectes pràctics, i tal com ha passat en infinitat d’ocasions amb aquesta Administració, no va rebre resposta. La Conselleria no ens ha donat resposta.
  2. Jubilació parcial – UOB Ensenyament ha plantejat que la jubilació de la escola concertada es pot sol·licitar de manera parcial, mentre la pública no pot fer-ho, el que crea un greuge comparatiu envers la concertada. Demanam que els docents de la pública també puguin. A la sessió ordinària de la MSE del dia vint-i-cinc de maig de dos mil vint-i-quatre UOB Ensenyament ho va demanar i se’l va respondre que contravé normativa estatal. Tot i que no està regulat a la normativa estatal (Estatut Empleat Públic) i, per tant, existeix un cert grau de llibertat jurídica, UOB Ensenyament demana que la qüestió s’elevi al proper Consell Interterritorial d’Educació. UOB Ensenyament reivindica que els docents de l’educació pública també puguin optar a l’opció de la jubilació parcial. La Conselleria no ens ha donat resposta.

QÜESTIONS ESPECÍFIQUES ACORD MARC: 

Aquestes qüestions s’han de demanar de la següent manera:

  1. A la sessió ordinària de la MSE del dia quatre de juny de dos mil vint-i-quatre, el director general de Personal Docent i Centres Concertats va fer la promesa de convocar la primera Mesa de Seguiment de l’Acord Marc la setmana del 10 de juny de 2024, preferentment dijous 13. La Conselleria ens ha dit que en principi es mantindrà aquesta data.
  1. Punt 11 de l’Acord Marc: Exigència de comptar la quota de Primària a 23 hores el el curs 2024-2025 perquè, si no, les comissions de serveis se’n ressentiran. Si es respecta aquesta quota, implicaria tenir al voltant de 700 places més disponibles a Primària, la qual cosa solucionaria part de la problemàtica actual referent a les comissions de serveis. D’acord amb l’esborrany de les Instruccions sobre l’horari general, l’horari de l’alumnat i l’horari dels docents dels centres educatius de les Illes Balears sostinguts amb fons públics per al curs 2024-2025, aquest punt no es complirà el curs 24-25. És inacceptable. Front el nou escenari obert pel plantejament de la Conselleria (23 hores de docència directa ≠ 23 hores de quota), UOB Ensenyament reforça el seu rebuig a la distinció entre hores lectives de docència i no docència directa i insisteix en fer complir la quota a 23 hores. La Conselleria no ens ha donat resposta.
  2. Punt 26 de l’Acord Marc: jornada de 35 hores setmanals per als docents. A la sessió ordinària de la MSE del dia quatre de juny de dos mil vint-i-quatre es va informar que s’està a l’espera de la interpretació que els serveis jurídics de Conselleria fan de la Llei 6/2023 de 16 de març, la qual UOB Ensenyament va posar damunt la taula per argumentar la legitimitat d’aquesta reivindicació i validar aquest punt de l’Acord Marc. Tema a tractar a la primera Mesa de seguiment de l’Acord Marc. La Conselleria no ens ha donat resposta. No hi ha cap novetat i ens convocaran a Mesa.
  3. Punts 3 i 1 de l’Acord Marc: En quin moment, la carrera professional deixarà de ser un complement a compte? Atès que ja s’han publicat els criteris i ítems d’avaluació de la carrera professional. Implicació: actualització del primer tram d’acord amb les lleis de pressupostos generals. La Conselleria no ens ha donat resposta.
  4. Quin és l’estat dels punts de l’Acord Marc que ja haurien d’estar implantats aquest curs 2023-24 i no ha estat així? A UOB Ensenyament li preocupa molt que aquests punts encara no estiguin tractats, mentre d’altres punts no calendaritzats com ara la carrera professional dels inspectors, ja s’han tractat a aquesta Mesa.
    1. Punt 8 b) de l’Acord Marc: Quan es podrà negociar el complement salarial pels funcionaris de carrera docents del cos a extingir de professors tècnics, que hauria d’estar ja damunt la taula?
    2. Punt 18 de l’Acord Marc: Cal una modificació de l’Acord del Consell de Govern de dia 8 de setembre de 2023 i fer la reducció de jornada per motius particulars extensiva a tot el personal docent, no només als funcionaris de carrera, tal com està recollit a l’Acord Marc. Insistim en el compliment d’aquest punt de l’Acord Marc perquè l’Administració s’hi va comprometre.
    3. Punt 15 Acord Marc: Reiterar calendarització de negociació a MSE de les llicències per estudis. Ja haurien d’estar convocades.
    4. Punt 25 de l’Acord Marc. Assumptes propis (dies sense sou per interins i manca la regulació dels permisos retribuïts per assumptes propis).
    5. Punt 30 de l’Acord Marc: UOB Ensenyament exigeix una calendarització urgent per a la negociació d’aquest punt de l’Acord Marc, així com la supressió de la palesa contradicció existent entre el compliment d’aquest punt i el Pla pilot de lliure elecció de llengua. La Conselleria està treballant amb aquest punt. Dotarà de molts recursos tant personals com materials.

La resposta del director general ha estat que tots els temes de l’Acord Marc seran parlats a la Mesa pertinent, prevista per dia 13 de juny. Us mantindrem informats.

Palma, 7 de juny de 2024

Continuam lluitant per un concurs de trasllats més just i equitatiu


Circular 313/2024

El passat dijous dia 25 d’abril us vam informar de les aportacions realitzades al Projecte de Reial Decret que pretén modificar el RD 1364/2010, de 29 d’octubre que regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal dels docents.

Passades diverses meses de negociació d’àmbit estatal, en les quals UOB Ensenyament no participa, s’ha tornat a obrir un tràmit d’audiència i informació pública, ara ja amb un esborrany de proposta

UOB Ensenyament celebra que una de les aportacions realitzades hagi donat bon fruit i, per fi, s’hagi unificat el criteri per a desplaçar els docents en tots els cossos. Fa més d’un any que vam instar la Conselleria d’Educació de les Illes Balears a sol·licitar-ho al Ministeri. Aquesta modificació permetrà una major coherència i equitat en la gestió del personal docent. 

Per altra banda, consideram molt positiu que finalment es valori qualsevol certificat (no només d’EOI) de llengües estrangeres segons el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), la qual cosa és un avenç significatiu en el reconeixement de les competències lingüístiques dels docents.

Tanmateix, lamentam que no s’hagi inclòs la nostra proposta de donar punts per haver superat un procediment selectiu d’oposició, donat l’esforç que això suposa. No obstant això, valoram positivament l’increment de la puntuació per cada any d’antiguitat al centre.

Així mateix, continuem insistint en el fet que es reconeguin els serveis prestats com a personal laboral, així com estableixen diverses resolucions del Tribunal Constitucional, destacant la 281/1993, la qual estableix textualment que “(…) no existe justificación razonable u objetiva para que la Administración valore de manera desigual la experiencia docente del actor por el solo hecho de que la naturaleza de su vínculo con la Administración era laboral y no funcionarial (…)”

Per altra banda, consideram que és excessiu minvar a la meitat els punts per un segon grau quan s’ha convalidat, ni que sigui només una assignatura. Proposam que la reducció de la puntuació sigui proporcional als crèdits convalidats, segons una escala fixa que reflecteixi de manera justa la formació acadèmica dels docents.

Pel que fa a l’apartat 6, on s’estableix que es valoraran, amb un mínim de 3 punts, els certificats de competència digital emesos per les diferents administracions educatives, instam una vegada més a l’Administració a posar en marxa, com més aviat millor i amb temps suficient, totes les vies establertes per aconseguir l’acreditació. Encara manquen els procediments d’acreditació mitjançant prova específica (nivells A1 a B1 oberts, però manca el B2), titulació (nivell A1 i A2), observació de l’acompliment (nivells B1 a C2) i anàlisi i validació d’evidències (nivells C1 i C2).

Finalment, també denunciam, com ja hem fet anteriorment, i ara amb més motiu, que la puntuació dels nivells C1 i C2 és, de moment, exclusiva pels coordinadors TIC i ponents d’activitats relacionades amb la competència digital, els últims dels quals han estat triats a dit i no per concurrència pública. Aquesta situació crea una desigualtat injusta i, per tant, exigim que es corregeixi per a garantir una competència equitativa i transparent per a tots els docents.

Palma, 6 de juny de 2024

SOS a Educació: autoritarisme i incompliment, la marca de la Conselleria; la lluita amb fruits saborosos, la marca d’UOB Ensenyament

Mesa Sectorial d’Educació 

Ahir, dia 4 de juny de 2024, es va reunir amb caràcter ordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal docent i centres concentrats, Ismael Alonso, de la directora general de Formació professional i Ordenació, Maria Isabel Salas, i la directora general de Planificació i Gestió educatives, Catalina Maria Ginart.

En el primer punt de l’ordre del dia es va tractar la Implantació de la Llei orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional (BOE núm. 78, d’1 d’abril de 2022) i del Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l’ordenació del sistema de formació professional (BOE núm. 174, de 22 de juliol de 2023). Aquest punt era informatiu i, per tant, no es va votar l’aprovació de cap esborrany.

La nova Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional s’implantarà durant el curs 2024-2025. UOB Ensenyament va posar el focus sobre una sèrie de punts que, al seu criteri, són cabdals per al col·lectiu docent.

Aquest curs 23-24 estava prevista la creació de grups de treball per revisar i adaptar els currículums a l’àmbit autonòmic. Per què no s’ha dut a terme? Sabem que el Ministerio acaba de publicar les modificacions dels Reials Decrets que adapten els títols d’FP però, tot i això, nosaltres sí que podríem haver començat a fer part de la nostra feina, almenys, en l’àmbit organitzatiu i de recull d’informació respecte dels canvis que hauríem d’introduir. Després vindran les presses i l’acumulació de tasques a darrera hora, la qual cosa dificultarà una revisió profunda i reflexionada dels currículums, com ja va ocórrer amb els d’Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat. L’Administració respongué que no havia tingut temps de crear abans els grups de treball per mor de la incertesa jurídica generada des de l’Administració central de l’Estat.

Quant a l’adaptació de l’estructura curricular, l’administració indica a la presentació de la Nova Llei de Formació Professional que ha fet durant el curs a les direccions que es consultarà als experts i referents de les diferents famílies professionals. UOB Ensenyament va fer les següents preguntes: Qui són aquests experts i referents? Qui els triarà/designarà?
Es consultarà els docents de les diferents famílies? La Conselleria respongué que no es refereixen a persones externes, sinó a centres que són considerats d’excel·lència en la matèria, com els CNR i els CIFP.

Continuant amb l’adaptació de l’estructura curricular, UOB Ensenyament va plantejar els següents dubtes:

  • Per realitzar la fase de pràctiques l’alumnat haurà de tenir tots els mòduls aprovats o l’EXEMPCIÓ a criteri de l’equip docent. El criteri de l’equip docent es concretarà a les Instruccions de Funcionament que han de sortir? UOB Ensenyament creu que no es pot deixar sense regular aquest aspecte, que hauria d’estar unificat per tots els centres. La Conselleria respongué que això apareixerà a les Instruccions de Funcionament.
  • A més, amb la implantació de la nova Llei d’FP desapareix el concepte d’FCT i s’incorpora el sistema dual que implica un canvi de paradigma  (les pràctiques tal com les coneixíem fins ara es converteixen en Pràctiques Formatives), així, s’hauran de destinar un augment significatiu d’hores a la tasca pedagògica a realitzar a les empreses. Qui serà el responsable d’explicar a les empreses tots aquests canvis? Entenem que el professorat que organitzarà i coordinarà aquestes pràctiques, per tant, això ha de suposar un augment de quota. La Conselleria no ens donà una resposta gaire concreta, només va dir que es preveuen les mateixes hores de quota de 2n a 1r, però com a mínim prengueren nota.

D’altra banda, i donat que els grups de treball encara no existeixen, UOB Ensenyament va exigir que la creació d’aquests grups de treball sigui un procés de concurrència pública, prioritzant la participació del professorat d’FP, i que compti amb l’alliberament d’un nombre de docents suficient dedicat plenament a aquesta tasca. L’Administració respongué que ho tindrà present i analitzaran si tècnicament és possible. Volen implicar tots els agents a un doble nivell: un nucli bàsic de poques persones per engegar la tasca i elaborar les primeres propostes i, a un segon moment, la revisió per part de la resta d’agents.

Una correcta formació dels docents quan hi ha un canvi de llei és clau per la seva implantació. En aquest cas, s’ha iniciat en el mes de juny, quan la seva implantació està calendaritzada pel setembre. La formació als docents arriba tard i malament. Aquesta circumstància tindrà un impacte molt negatiu entre els docents afectats i, de retruc, en l’alumnat. És un procés que, perfectament, es podria haver engegat abans. Arribats a aquest punt, els docents hauran de preparar la programació i material d’una nova matèria en poc més de 15 dies, al setembre.

UOB Ensenyament va aprofitar l’avinentesa per recordar a l’Administració que estam davant d’una reforma que dignificarà la Formació Professional. Que, per una vegada, es passa de les paraules als fets. Estam davant una oportunitat única per donar passes en la millora de la dignitat professional docent, ja que encara no s’ha negociat el punt 8è de l’Acord Marc, la situació del professorat del cos a extingir de professors tècnics de formació professional i l’aproximació de les seves condicions sociolaborals amb el professorat del cos d’ensenyament secundari (el complement salarial dels companys, funcionaris de carrera, del cos A2 que no s’integraren al cos A1 per no tenir titulació superior). UOB Ensenyament va demanar una negociació d’aquest punt per via d’urgència. La Conselleria es va mostrar poc sensible amb aquest col·lectiu, tot argumentant que són poques persones. UOB no comparteix en absolut aquesta manca d’empatia cap a les minories i lluitarà la qüestió en convocar-se la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc.

El segon punt de l’ordre del dia fou el més complex, perquè incloïa les instruccions d’inici de curs per als centres de segon cicle d’educació infantil, primària i secundària, les instruccions horàries, i els criteris de quota. No us avorrirem amb la narració exhaustiva de cada tecnicisme esmenat, perquè la llista és massa llarga. En comptes d’això, preferim explicar-vos el bessó de cada qüestió i el perquè del nostre decidit rebuig.

La primera gran decepció són els horaris i les quotes. Com sabeu, un dels grans referents d’UOB Ensenyament per a aquest curs ha estat i continua essent l’acompliment i vigilància estrictes de l’Acord Marc vigent. Idò bé, a la Mesa d’ahir es va confirmar una sospita que teníem des de fa temps: la Conselleria d’Educació no pensava respectar la calendarització de dos punts clau de l’Acord Marc pel que fa als nostres drets laborals com a docents: ni el punt 11, perquè la quota dels mestres no es calcularà amb 23 períodes lectius, ni el punt 26, perquè l’horari setmanal dels docents havia de romandre en 37,5 hores setmanals, i no davallar a les 35 pactades.

Comencem per l’esperança: el retorn a les 35 hores setmanals. La Conselleria, d’entrada, es va limitar a assenyalar que no era legalment possible. Curiosa ignorància de la legislació vigent. Va haver de ser UOB Ensenyament qui recordàs a l’Administració que el retorn a les 35 hores setmanals al curs qui ve no només és un mandat de l’Acord Marc, sinó també una possibilitat oberta per la Llei 6/2023 de 16 de març, que preveu un retorn a les 35 hores prèvia negociació col·lectiva (justament el que férem ahir) i amb la sola condició de la ratificació del Consell de Govern. La intervenció d’UOB Ensenyament donà els seus fruits, i el director general de personal docent, sota la pressió i a demanda d’UOB Ensenyament, es comprometé a convocar la Mesa de seguiment de l’Acord Marc amb caràcter urgent (la propera setmana) per, després d’haver estudiat l’esmentada Llei, tractar la qüestió, entre d’altres. Una Mesa de seguiment que fa molt de temps que ja s’hauria d’haver convocat, perquè són molts els punts de l’Acord Marc que ja haurien d’estar resolts, o en vies de resolució, i no hi estan.

Pel que fa al càlcul de la quota a 25 hores -i no a 23-, en contrast amb el càlcul de la quota a 18 hores que sí es farà a secundària, la Conselleria usa un vell argument que, al nostre parer, no és més que un tecnicisme fal·laç: s’aferra a la lletra, i no a l’esperit, del punt 11 de l’Acord Marc, per dir que el punt 11 parla d’hores de docència directa, i no d’hores lectives en general. Per això consideren que calcular la quota a 25 hores lectives és suficient per donar per complert el punt 11 de l’Acord Marc.

Front aquesta actitud, UOB tornà a mostrar el seu rebuig frontal a la distinció artificiosa entre hores lectives de docència i de no docència directa, rebuig que ja va manifestar en negociar l’Acord Marc, i que vam signar amb el benentès que mai no acceptaríem aquesta distinció conceptual que no és més que una excusa per augmentar artificialment la càrrega de treball del personal docent.

Els responsables polítics de la Conselleria asseguren que el seu objectiu estratègic és millorar la quota d’infantil i primària, prèvia negociació i en  tenir disponibilitat pressupostària, però a nosaltres això no ens serveix. Tenen milions d’euros per atacar la llengua catalana, però no els tenen per complir les seves obligacions. Els acords firmats s’han de complir dins el termini i en la forma escaient, i en el seu esperit integral, sense subterfugis legals; qualsevol altre escenari és inacceptable. És molt difícil expressar amb simples paraules la nostra ràbia i indignació.

I la cosa no acaba aquí: aquestes instruccions són les mateixes del curs passat, amb tots els seus defectes, inclosa la xacra dels marcatges horaris. I més encara: les instruccions d’organització de centres continuen responent a un nou ROC que té el rebuig de totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació (també d’UOB Ensenyament). Aquest ROC té tres problemes greus:

  1. La seva gènesi no és resultat d’un procés de negociació honest entre l’Administració i la part social, sinó d’un esperit estrictament autocràtic.
  1. El ROC vigent reflecteix un esperit malaltissament obsessiu per controlar el personal docent i per donar massa marge d’arbitrarietat i discrecionalitat als equips directius. La concepció de la funció directiva que reflecteix aquest ROC no és la de UOB Ensenyament, que, sabedora de la importància de la funció directiva, creu, emperò, que aquesta ha d’estar sempre sotmesa a l’Imperi de la Llei.

Per tots aquests motius, UOB Ensenyament demanà la negociació d’un nou ROC que tingui per objectiu regular de forma clara i equànime la vida i les institucions dels centres, i no fuetejar i explotar docents.

Pel que fa a la quota, i a banda de la mala notícia del càlcul de la quota d’infantil i primària a 25 hores, a UOB Ensenyament volem ser justos i reconèixer que s’ha fet un esforç real per incrementar de manera notable els recursos de suport i orientació. 

La Mesa era massa llarga com per ser operativa, i era simplement impossible, a més d’exposar l’argumentari general, plantejar cada esmena a unes instruccions horàries que, tanmateix, la Conselleria no tenia cap voluntat de canviar.

Tot i així, UOB recordà algunes qüestions irrenunciables, com ara el problema del marcatge horari, l’especial protecció als drets dels majors de 55 anys, als docents a mitja jornada, i la necessitat de retornar a la voluntarietat pel que fa les activitats complementàries.

D’altra banda, la directora general de Formació professional i Ordenació, Sra. Salas, aprofità per donar algunes informacions respecte la modificació dels currículums:

  • Treball de Recerca de Batxillerat (TRB):
    • A criteri de cada centre, el curs qui ve el TRB podria cursar-se íntegrament al primer curs. Si es fa a segon curs, l’avaluació del TRB no quedarà tancada al primer trimestre.
    • A partir del curs 2025-26, el TRB tindrà la consideració de matèria optativa, no de matèria comuna.
  • El disseny de les Situacions d’Aprenentatge descrit al currículum deixarà de tenir caràcter prescriptiu per esdevenir orientatiu.
  • Els alumnes amb la matèria de Música i Dansa convalidades pel Conservatori ja no hauran de pagar taxa ni matrícula a l’IEDIB.
  • S’està estudiant l’ampliació de les hores de matemàtiques, perquè es constata que no basten.
  • S’està treballant en la clarificació tant dels criteris d’avaluació com dels sabers bàsics.

Palma, 05 de juny de 2024