Categoria: General

Les línies vermelles d’UOB Ensenyament

Línies vermelles UOB Ensenyament Partit Popular

Comunicat de premsa

Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar al Partit Popular quines seran les dues línies vermelles que el sindicat no deixarà traspassar durant la propera legislatura:

  • Cap retrocés en el model lingüístic actual i els recursos assignats.
  • Compliment fil per randa del segon acord marc segons el calendari previst.

Seria bo que la Sra. Prohens tingués ben clares aquestes dues màximes des d’avui mateix a l’hora de prendre qualsevol decisió en matèria educativa. Estarem vigilants a qualsevol iniciativa, prests per a la negociació i llests per a la mobilització. Qui avisa no és traïdor.

Carrera professional. El valor de filar prim.

Carrera professional. El valor de filar prim.

La feina precisa i rigorosa d’UOB Ensenyament aconsegueix millores significatives en la concreció del desenvolupament de la carrera professional.

Despús-ahir, dimecres 3 de maig de 2023, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació, en sessió extraordinària, per tractar la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent (podeu consultar l’esborrany AQUÍ). Per part de l’Administració hi varen assistir del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March; el secretari general, Tomeu Barceló; i la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez.

L’únic punt de l’ordre del dia, era la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent.

Després d’haver tractat la proposta en dues meses tècniques la setmana passada (dilluns 24 i dimecres 26 d’abril) la mesa de dimecres passat va servir per negociar i tancar el redactat final de l’acord que signarem dilluns que ve. La insistència en determinades reivindicacions i la precisió argumental i normativa de les nostres aportacions han servit per aconseguir millores en el redactat final de l’acord en benefici dels treballadors docents. Concretament, les millores que hem aconseguit han estat:

  • Percepció amb caràcter retroactiu a la data de compliment del sexenni corresponent a cada tram del complement de carrera professional consolidable amb independència del moment de l’any en què la conselleria decideixi obrir la convocatòria de carrera professional.
  • Reducció de 2 a 1 dels cursos previs a l’inici de la percepció del complement de carrera professional no consolidable (assumpció de coordinacions).
  • Deixar oberta la possibilitat a l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
  • Reconeixement de la realitat quant al volum de feina assumit pels orientadors dels CEIP que cobreixen diferents centres (itinerants) pel que fa a l’hora de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (suma del nombre d’unitats dels dos centres).
  • Registre via Gestib de les coordinacions assumides per cada docent a partir del curs 2023-2024.
  • Substitució del concepte absentisme laboral pel concepte de faltes injustificades com a indicador d’avaluació per a l’obtenció dels trams consolidables a fi de no generar cap equívoc jurídic quant a la interpretació.

Llistat complet de les reivindicacions defensades i respostes obtingudes per part de la conselleria.

1. Concretar i objectivar el redactat dels indicadors de la graella d’avaluació dels docents (Annex 1).

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Es varen acceptar alguns dels redactats proposats per UOB Ensenyament. D’altres es varen rebutjar.

2. Estructuració en tres nivells (enlloc dels dos proposats) la part no consolidable de la carrera professional.
Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que la part no consolidable de la carrera professional s’estructuràs en 3 nivells enlloc de 2. Els nivells (nivell 2 i nivell 1), a l’hora de parlar de la part no consolidable de la carrera professional estan en relació al nombre d’unitats que té el centre i determinen la quantitat econòmica del complement a percebre pel fet de dur a terme certes coordinacions. El sentit d’aquesta proposta era fer més meritocràtica la retribució del complement no consolidable de carrera professional d’acord amb el volum de feina que poden representar certes coordinacions segons les dimensions dels centres. Els nivells que vàrem proposar varen ser:

  • Més de 30 unitats.
  • De 16 a 30 unitats.
  • Fins a 15 unitats.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Varen entendre el sentit de la nostra proposta però la varen rebutjar perquè varen adduir que aquesta proposta augmentaria la despesa associada a l’Acord Marc i que això ja estava tancat amb la Conselleria d’Hisenda.

3. Reconeixement de la tasca dels tutors com a part de la carrera professional.

Des d’UOB Ensenyament som fidels a les nostres reivindicacions. Vàrem tornar a exigir que es consideràs la funció tutorial com a part de la carrera professional no consolidable.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Varen rebutjar aquesta proposta perquè el volum de tutors (comptant totes les etapes) que ara mateix té registrats el sistema educatiu de les Illes Balears (al voltant de 12.000) és molt elevat i la dotació econòmica prevista pel Segon Acord Marc no pot preveure aquest volum. No obstant, no deixarem de repicar en aquest assumpte fins aconseguir una millora significativa per als tutors ja sigui com a compensació horària o bé com a retribució econòmica. A més, a partir del proper curs serà un dels cavalls de batalla en la calendarització de l’aplicació del Segon Acord Marc ja que hi té un punt específic:

22. Negociar en la Mesa Sectorial d’Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l’exercici de les funcions tutorials del personal docent.

4. Reconeixement del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable encara que es canviï de centre.

Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que aquells docents que hagin assumit una determinada coordinació i que el curs següent canviïn de centre, i en el nou centre se’ls assigni la mateixa coordinació, han de començar a percebre el complement de carrera professional no consolidable.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Varen rebutjar aquesta proposta pel fet que volen utilitzar la part no consolidable de la carrera professional com a incentiu de manteniment de permanència en els centres i en les coordinacions i així afavorir l’estabilitat dels claustres. De fet, varen explicitar que aquest punt representava una línia vermella de la seva proposta i que, per tant, no cedirien.

5. Avançament del calendari de pagament del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).

Des d’UOB Ensenyament no estam d’acord amb el calendari d’inici de percepció de la part no consolidable de la carrera professional pel que fa a les coordinacions que està fixat a partir del curs 2026-2027. La nostra reivindicació va ser la d’avançar-lo al curs 2024-2025 a fi de coincidir amb l’inici de la percepció del complement de carrera professional per als equips directius.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Com ja ens havien explicat durant la negociació del Segon Acord Marc, des de Conselleria ens varen dir que el 2025 pot representar un escull a nivell pressupostari ja que (a priori) serà l’any en què finalitzaran els fons Next Generation que actualment serveixen per contractar al voltant de 200 professors i, per tant, aquests docents s’haurien d’assumir amb fons propis o sinó s’eliminarien totes aquestes places. No obstant, com que encara no és 100% segur que aquests fons no es puguin prorrogar, des de Conselleria es va acceptar incloure un redactat que deixi la porta oberta a l’avançament en l’inici de la percepció de la part no consolidable de la carrera professional. Si bé som conscients de la condicionalitat que hi ha darrere aquesta possibilitat d’avançament, consideram que és prou positiu que el text definitiu inclogui un redactat que no tanqui la porta.

6. Reducció dels cursos d’assumpció d’una coordinació a efectes del còmput per generar el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Es va acceptar reduir de 2 a 1 els cursos en què un docent haurà d’assumir una coordinació per a poder generar el dret a la percepció del complement no consolidable de carrera professional. Es a dir, el primer curs que es dugui a terme una coordinació no es cobrarà el complement sinó que aquest es començarà a cobrar a partir del segon curs i la percepció s’estendrà el cursos successius en què el docent segueixi al càrrec de la mateixa coordinació (sempre i quan a nivell de centre s’hagi decidit que la coordinació en qüestió sigui objecte de retribució). Ja que no es va poder deixar per escrit l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement no consolidable de carrera professional, aquesta rebaixa en el nombre de cursos previs al càrrec d’una coordinació ens va semblar un bon gest per part de la Conselleria.

7. Suma de les unitats dels diferents centres per als orientadors d’infantil i primària a efectes de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions) quan es te una plaça itinerant i es coordinen dos suport.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Aquesta reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament que la Conselleria va acceptar en la seva totalitat, servirà per reconèixer econòmicament el volum de grups que han d’assumir els orientadors d’infantil i primària amb places itinerants que han de coordinar dos equips de suport de dos centres diferents. No fa falta dir que estam ben satisfets de la inclusió d’aquesta reivindicació.

8. Inclusió de les coordinacions de l’equip de suport de primària, les corresponents a FP, programes internacionals oficials així com la coordinació del Treball de Recerca de Batxillerat com a coordinacions que de manera genèrica (a tots els centres on existeixin) generin el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

No es va acceptar aquesta reivindicació perquè només es varen voler posar com a preceptives quant al dret de percepció de complement de carrera professional no consolidable aquelles coordinacions que estan establertes normativament segons la LOMLOE, la LEIB i el ROC, això és: normalització lingüística, coeducació, convivència i benestar i riscos laborals (si el centre te més de 80 treballadors). No obstant, com es pot veure en el punt 4 de l’acord, el nombre de coordinacions que poden ser objecte de retribució per a cada centre (segons la seva tipologia) és prou elevat i, d’entrada, no hauria de generar disputes a nivell intern. Tota manera, en farem seguiment a través de l’acció sindical als centres a partir del proper curs.

9. Registre al Gestib de les coordinacions duites a terme a partir del curs 2023-2024.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Per part de Conselleria es va acceptar aquesta reivindicació. De fet, iniciar aquest registre a partir del proper curs és imprescindible per si arribat el moment es pot avançar el calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable.

10. Redefinició del concepte d’absentisme laboral pel de faltes no justificades.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Es va acceptar aquesta reivindicació. D’aquesta manera, tenim la certesa que no es generaran equívocs a l’hora d’interpretar els indicadors per a l’avaluació de la tasca docent de cara a la part consolidable de la carrera professional.

11. Extensió del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable més enllà de la data de cessament en el càrrec el nombre de cursos que s’hagin hagut de menester per aconseguir el dret a la percepció del mateix.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Es va rebutjar aquesta reivindicació amb l’argument que a nivell de gestió de nòmines no era factible. No obstant, amb la reducció del nombre de cursos previs (de 2 a 1) en els quals has de dur a terme una coordinació abans de generar el dret a la percepció del complement si bé aquesta reivindicació no queda assolida,

12. Reconeixement del dret al cobrament dels diferents trams consolidables de la Carrera professional amb caràcter retroactiu a la data del compliment del requisit del compliment del sexenni corresponent sempre que s’hagi superat la corresponent avaluació, amb independència del moment de l’any en què la Conselleria convoqui la carrera professional.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament, la Conselleria va acceptar aquesta precisió. Sense cap dubte la consideram com a la fita més important en aquesta negociació. Això va fer que el vot d’UOB Ensenyament fos afirmatiu quant a la signatura de l’acord. Creiem que és important explicar què implica aquest canvi per posar-lo en valor. La convocatòria de la carrera professional serà de caràcter anual però no queda fixat en quin moment de l’any (any natural) es durà a terme. El fet que el dret a l’inici de la percepció es retrotregui al moment en què el funcionari (que ha obtingut avaluació positiva) va complir el sexenni corresponent farà que companys i companyes puguin obtenir un pagament retroactiu de fins a 11 mesos.

UOB Ensenyament es compromet amb la llengua

El passat divendres, 28 d’abril, UOB Ensenyament va ser present a l’acte Compromís amb la llengua, al Teatre Xesc Forteza, que s’emmarca dins les activitats organitzades amb motiu de la commemoració dels 60 anys de la fundació de l’Obra Cultural Balear.

Una vegada més l’Obra Cultural Balear volia fer visible el seu compromís i el de la societat civil amb el futur de la llengua catalana, tan delicat a hores d’ara.

Sempre que es vulguin fer passes perquè el català s’empri a tots els àmbits, perquè les institucions vetllin pel seu ús i perquè l’escola compti amb els recursos necessaris per assumir el seu paper inqüestionable en aquesta travessa, UOB Ensenyament hi serà.

Aprovat el calendari escolar 2023-24 amb l’abstenció d’UOB

Ahir, dia 26 d’abril de 2023 l’horabaixa, es reuní el Ple del Consell Assessor del calendari escolar, amb la presència, entre d’altres, de la cap del Departament de Planificació i Centres, Sra. Antònia Serra.

UOB va expressar el seu desacord amb la calendarització a partir de 176 dies lectius perquè, tot i ajustar-se a la normativa vigent, fixa un nombre de dies lectius que no permet respondre la nova realitat climàtica, que s’agreuja any rere any: cada curs les primeres setmanes de setembre, i també les darreres del juny -i sovint les d’altres mesos teòricament menys extrems- són més i més caloroses, representant un risc per a la salut tant del personal docent com de l’alumnat.

UOB és conscient de la necessitat de respectar la normativa vigent pel que fa al còmput anual de dies lectius, però lamenta que la mateixa Administració educativa que, amb raó, convida els docents a conscienciar els seus alumnes sobre la necessitat de canviar hàbits de vida per mor de l’emergència climàtica, d’altra banda segueix actuant en altres àmbits d’esquenes a dita realitat. Per això UOB va subratllar la necessitat d’endarrerir l’inici del curs escolar, però sense allargar el seu final al mes de juny, més encara a un context on el pla de climatització de centres no ha passat de la fase de projecte i on, a més, les tardanes adjudicacions d’un allau de places d’interins el setembre de 2023 dificultarà encara més la planificació del curs escolar per encetar.

A diferència d’anys anteriors, com a mínim aquesta vegada els representants de la Conselleria mostraren certa sensibilitat front la realitat exposada per UOB. Tot i insistir en la impossibilitat legal, ara com ara, de reduir el nombre de dies lectius -UOB n’és conscient-, la Sra. Serra parlà del pla de contingència contra temperatures extremes -i, per cert, en una mostra d’honestedat intel·lectual, al mateix temps que en parlava, ella mateixa reconeixia que no solventava gran cosa-, i també es va comprometre a incorporar mesures de flexibilització horària en cas d’altes temperatures en redactar les noves instruccions que regiran a un futur immediat els horaris dels centres educatius.

UOB valora positivament tot acostament de l’Administració educativa a la realitat dels centres, personal docent i alumnat, però posa per sobre de qualsevol altra consideració la salut dels membres de tota la comunitat educativa, començant pels ensenyants, i per això no pot donar el seu vistiplau a un calendari escolar que, per molt legal que sigui, constitueix, sense voler-ho, un risc de salut pública.

Oportunitat històrica perduda

Comunicat de premsa

UOB Ensenyament defensa en solitari l’acreditació (quasi) universal en competència digital docent front la incomprensió de la Direcció General d’Innovació

Comunicat de premsa

El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.

UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.

“NO”. Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.

Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.

Acreditació de la competència digital: UOB Ensenyament es queda sol en la petició del reconeixement de la tasca dels docents durant la pandèmia

Mesa sectorial extraordinària

20 d’abril de 2023

Avui, dijous, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació, en sessió extraordinària, per tractar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent. Per part de l’Administració, s’ha comptat amb la presència de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, entre d’altres.

Els punts més importants contemplats a l’esborrany de la resolució són:

  • Establir el procediment per a l’acreditació i registre de la competència digital docent segons l’acordat al sí de la Conferència Sectorial d’Educació sobre la certificació, acreditació i reconeixement de la competència digital docent.
  • L’àmbit territorial de l’acreditació serà tot l’Estat espanyol.
  • Serà d’aplicació al personal docent dels centres no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.
  • Es prendran com a referent les àrees, competències, indicadors d’èxit, etc. descrits en el marc de referència de la competència digital docent (MRCDD) vigent, del 2022.
  • L’acreditació de la competència digital docent s’efectuarà per a cada un dels nivells des de l’A1 fins al C2.
  • Els procediments d’acreditació establerts són els següents:
    • Certificació de la formació
    • Títols oficials universitaris
    • Superació de prova específica
    • Avaluació a través de l’observació de l’exercici o anàlisi i validació d’evidències
  • Certificació:
    • Procediment de formació: d’ofici a partir de les dades del Registre General de Formació Permanent del Professorat
    • Altres procediments d’acreditació: mitjançant sol·licitud de la persona interessada
  • Registre de l’acreditació:
    • Per a obtenir un nivell -a excepció del C2, que es pot acreditar per àrees- s’hauran de completar’acreditar les sis àrees -o les corresponents de nivells superiors-, que són les següents:
      • Àrea 1: compromís professional
      • Àrea 2: continguts digitals
      • Àrea 3: ensenyament i aprenentatge
      • Àrea 4: avaluació i retroalimentació
      • Àrea 5: empoderament de l’alumnat
      • Àrea 6: desenvolupament de la competència digital de l’alumnat
    • Es pot obtenir l’acreditació d’un nivell de competència digital docent sense necessitat d’haver obtingut abans l’acreditació dels nivells inferiors.
    • Està previst que tota la informació relativa a nivells i àrees ja acreditades es pugui consultar al Portal del Personal, que s’actualitzarà automàticament. També es podrà davallar la certificació de la competència digital des del mateix Portal.
  • Terminis de presentació de sol·licituds: el període està obert tot l’any, a excepció del procediment de superació de prova específica, que es regirà per convocatòries específiques.
  • Conseqüències de la no acreditació digital d’un docent abans del 30 de juny de 2024: encara no explicitades (i, per tant, de moment, cap). Però “podria haver-n’hi, d’una o altra manera, en positiu o en negatiu”. Tot plegat, una indefinició i una manca de planificació inquietants. Molt inquietants.

Per altres qüestions com ara la composició i funcions de la Comissió de Competència Digital; altres aspectes sobre el Registre de l’acreditació de la competència digital docent; les Dades de caràcter personal; o el Model d’acreditació, podeu consultar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent.

A la ronda d’intervencions, els representants d’UOB Ensenyament hem reivindicat tota una sèrie de qüestions, algunes de caire més general i altres específiques de la Resolució:

  • UOB Ensenyament manifesta la seva adhesió a la iniciativa que defensa una digitalització ètica de l’alumnat, especialment a les primeres etapes educatives, i, en particular, al manifest de Zero pantalles a l’etapa 0-6.
  • També demana que es negocii a MSE el Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIB) per, entre d’altres aspectes, assegurar que es protegeix l’alumnant front una escessiva exposició a les pantalles a l’àmbit educatiu. Ús, sí; abús, no!
  • També hem demanat l’acreditació d’aquells docents que han exercit docència a algun centre/curs on només es treballa amb dispositius electrònics com ara els Chromebooks. Malauradament, la resposta ha estat negativa. No ens han explicat per què.

Finalment, els representants d’UOB Ensenyament hem exigit que qualsevol docent que hagués exercit docència com a mínim durant un mes i hagués avaluat com a mínim una avaluació durant el confinament de la primera meitat del 2020, o hagués impartit docència a un centre amb semipresencialitat del curs 2020-21, durant un mes, i hagués avaluat com a mínim una avaluació, ha de quedar digitalment acreditat d’ofici, com a mínim amb un A1.

Per què un A1? Per realisme i per justícia. UOB és conscient que la certificació per evidències és només per als nivells B i C, i sap que no tots els docents tenen un nivell tan alt. Però UOB també és conscient del recordatori permanent que fan les nostres autoritats educatives en relació a que el concepte de “prova específica d’avaluació” no implica necessàriament fer un examen de tipus tradicional. Doncs bé, quina millor prova d’avaluació de competència digital docent volen, més que el fet tangible d’haver pogut ensenyar i avaluar partint del no-res durant un confinament i/o un curs fet en règim de semipresencialitat? Qui pot pretendre fer-nos creure que aquells que vam ser capaços de fer-ho així (i per fer-ho tots usàrem, en major o menor mesura, mitjans digitals) no hem demostrat de manera fefaent el nivell de competència digital més bàsic, el nivell A1? Quina millor “prova específica” podem oferir els mestres i professors de les nostres illes?

Però a UOB Ensenyament també tenim sentit de la responsabilitat social. Fins i tot admetent que els fons europeus per a la transformació digital tenen un caire finalista, a UOB ens fa mal pensar que cada euro gastat en un procés formatiu massiu no estrictament necessari és un euro que no es podrà usar per minvar la infradotació de mitjans digitals de massa centres educatius. UOB Ensenyament no té la mateixa idea de cost d’oportunitat (o priorització de la despesa pública, si ho preferiu) que la demostrada per la directora general, Sra. Amanda Fernández.

L’Administració s’ha escudat en subterfugis normatius que transcendeixen l’àmbit autonòmic, ja que es contravindria l’establert a la Conferència Sectorial d’Educació. Segons la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no es pot acreditar un nivell A1 perquè -alerta- no es pot assegurar que tothom demostràs competència a cada una de les sis àrees del nivell. A més, volen consensuar una prova específica a nivell estatal.

Doble falàcia: tothom sap que les acreditacions digitals no poden cercar la puresa de la perfecció, i els propis tècnics reconeixen que, en acreditar els docents fins i tot de nivell de competència més alt, s’haurà de tenir una certa flexibilitat, perquè en sentit estricte cap pràctica docent pot recollir tots els indicadors. D’altra banda, voler pactar un model de prova a nivell estatal al mateix temps que no s’ha volgut o pogut pactar un any de referència comú com a punt de partida per a homologar formacions prèvies, ens sembla una manifesta incoherència que, ens sap greu dir-ho, consideram inacceptable.

Els representants d’UOB Ensenyament hem deixat palès amb el nostre argumentari que es tracta d’una qüestió de voluntat política, tal com ha quedat demostrat en altres aspectes de la Resolució i que, en aquest cas, qui comanda no hi ve a bé. Així mateix, ha convidat la resta de sindicats a reflexionar sobre aquesta qüestió d’absoluta justícia -o injustícia-, per ser més exactes.

Malauradament, UOB Ensenyament ha votat en contra de la Resolució, mentre la resta de sindicats present a la Mesa ho han fet a favor. La Resolució s’ha aprovat per 4 vots a favor i 1 en contra. UOB, sempre democràtica, respecta però no comparteix, i manté amb orgull i dignitat la seva solitud opositora.

Seguirem lluitant per la dignitat del col·lectiu docent!

A l’IES Sineu també ho tenen clar. NO a la LOMLOE!

Comunicat de premsa

Comunicat de premsa

10 d’octubre de 2022

Des d’UOB Ensenyament volem donar tot el suport a la iniciativa duta a terme pel claustre de l’IES Sineu que s’ha concentrat avui durant el temps de l’esplai a la porta d’entrada del centre. Així les coses aquesta seria la primera concentració d’un claustre per fer visible el rebuig del professorat a la implantació d’una nova llei educativa que repeteix fil per randa els mateixos errors que va cometre el PP del ministre Wert amb la implantació de la LOMCE: no participació del professorat en actiu en l’elaboració de la norma, calendari d’implantació esbojarrat que només respon a interessos polítics i implementació de la llei a cost zero, és a dir, sense la inversió necessària per a corregir els mals endèmics del sistema (ràtios abusives i càrrega lectiva desmesurada). 

Aquesta no serà una iniciativa aïllada, ja que des del claustre de l’IES Sineu tenen pensat seguir concentrant-se al llarg del curs.

Cal recordar que el passat divendres 30 de setembre el claustre de l’IES Sineu ja va enviar una carta al conseller Martí March expressant el rebuig a la implantació de la LOMLOE. Podeu llegir-la AQUÍ.

Així mateix, és de justícia fer valdre els centres pioners en el seu lliure pronunciament contra la LOMLOE.

  • IES Guillem Cifre de Colonya: dia 20 de setembre el claustre reunit en sessió extraordinària aprova per 70 vots a favor, 3 en contra i 7 abstencions enviar una carta de rebuig de la implantació de la LOMLOE al conseller March. Podeu llegir-la AQUÍ.
  • IES Santa Margalida: dia 21 de setembre el claustre del centre vota en contra de la proposta pedagògica de LOMLOE per ampla majoria. 
  • IES Madina Mayurqa: dia 6 d’octubre l’assemblea de l’IES Madina Mayurqa fa públic el manifest No en el nostre nom que es difon entre els docents a través de xarxes socials i premsa. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta iniciativa també inclou un formulari d’adhesió per poder donar-hi suport ja sigui a nivell de centre (claustre), assemblea de centre o a títol individual: https://forms.gle/f4b6CyjZB4fwtQx18

A UOB Ensenyament entenem que les iniciatives dels instituts: IES Guillem Cifre de Colonya, IES Santa Margalida, IES Madina Mayurqa i IES Sineu demostren l’empoderament dels claustres i l’esperit crític dels docents davant les regulacions que des de Madrid cuinen els experts en educació que mai han trepitjat una aula i que des de la sempre servilista Conselleria d’Educació de les Illes Balears apliquen a ulls clucs. Davant això, tot el nostre suport.

Per aquest motiu, encoratjam a tots els claustres dels centres de les Illes Balears a expressar-se lliurement sobre la implantació de la LOMLOE i a dur a terme iniciatives com les de l’IES Sineu.

Al mateix temps, recordam a tot el professorat que UOB Ensenyament s’ha adherit a la convocatòria unitària d’aturada parcial que han convocat les diferents Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el proper dimarts 18 d’octubre de 12 a 14 h amb les corresponents concentracions a les 13h davant el Parlament de les Illes Balears en el cas de Mallorca, i davant les respectives delegacions territorials de la Conselleria d’Educació en el cas de Menorca (Maó) i Eivissa (Vila) també a les 13 h.

Per aquest motiu, encoratjam a tots els claustres dels centres de les Illes Balears a expressar-se lliurement sobre la implantació de la LOMLOE i a dur a terme iniciatives com les de l’IES Sineu.

Al mateix temps, recordam a tot el professorat que UOB Ensenyament s’ha adherit a la convocatòria unitària d’aturada parcial que han convocat les diferents Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el proper dimarts 18 d’octubre de 12 a 14 h amb les corresponents concentracions a les 13 h davant el Parlament de les Illes Balears en el cas de Mallorca, i davant les respectives delegacions territorials de la Conselleria d’Educació en el cas de Menorca (Maó) i Eivissa (Vila) també a les 13 h.

Mesa Sectorial: Concurs de trasllats i Criteris de plantilles orgàniques

Mesa sectorial

Avui s’ha convocat Mesa Sectorial d’Educació amb tres punts a l’ordre del dia:

1. Concurs de trasllats d’àmbit estatal

Tot i les mancances detectades, que han motivat el nostre conjunt d’esmenes — no totes     acceptades , UOB considera que el plantejament general de l’esborrany és correcte, i per això ha votat afirmativament. Us convidam a llegir el resum complet per veure les nostres esmenes.

2. Concurs de trasllats d’inspectors d’àmbit estatal

Per les mateixes raons que al punt 1., UOB ha votat afirmativament.

3. Criteris d’establiment de plantilles orgàniques per al curs 23-24

UOB Ensenyament comparteix aquest criteri general, i per això ha votat sí a l’esborrany. Ara bé, una cosa és compartir el criteri de consolidació de places vacants que té la Direcció General de Personal Docent (que és allò que es votava), i una altra cosa és compartir el criteri de confecció de quotes de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres. UOB Ensenyament ha votat sí en el benentès que seguirà defensant una quota definida a partir d’una càrrega horària de 23 hores lectives a infantil i primària i 18 hores lectives a secundària, a més d’assegurar els desdoblaments de les hores de català per fer front a l’emergència lingüística que vivim a les Illes Balears.

Avui, dia 10 d’octubre de 2022, s’ha reunit la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Albert Flores.

L’ordre del dia constava de tres punts:

1. Concurs de trasllats d’àmbit estatal
El concurs de trasllats es convocarà el 13 d’octubre de 2022 i el termini de participació serà del 17 d’octubre al 7 de novembre, ambdós inclosos. La gran novetat del concurs d’enguany és que, pel que fa al reconeixement de l’antiguitat als cossos docents, i per sentència del Tribunal Suprem, es tendran en compte els serveis prestats com a funcionari interí i com a funcionari en pràctiques, i no només com a funcionari de carrera. En canvi, pel que fa a l’antiguitat al centre, se seguiran tenint en compte només els serveis prestats com a funcionari de carrera. D’altres petites modificacions respecte del concurs del curs passat és que els docents orientadors podran demanar places a conservatoris, els professors de secundària podran demanar plaça a escoles d’art per al batxillerat artístic, i que s’eliminen les places dels camps d’aprenentatge perquè han deixat de ser places de plantilla orgànica per esdevenir places que es donen només en comissió de serveis.

Les propostes d’esmena d’UOB han estat aquestes:

1) Permetre l’exercici del dret preferent per les places dels centres d’educació infantil de primer cicle (0- 3 anys), i per les places dels centres d’especial dificultat.
Els representants de la Conselleria han manifestat que no ens podien dir al moment quins motius tècnics podria haver-hi per no permetre’l, i que ho esbrinaran.

2) Acotar els casos on sigui obligatori haver concursat a una plaça per poder-la demanar en comissió de serveis, en tractar-se la comissió de serveis d’una figura de natura provisional, mentre la plaça de concurs té natura estable.
La resposta de la Conselleria és que no ho volen fer per tal d’evitar que les comissions de serveis esdevenguin una forma tàcita de destinació definitiva, cosa que genera greus problemes als centres d’origen. UOB ha puntualitzat que, conscient d’això, només parla d’acotar les casuístiques. Conselleria ha respost que, per aquest particular, considera suficient la flexibilització per als casos de situacions personals sobrevingudes.

3) Retirada de la base que prescriu la no obtenció de plaça per als funcionaris que cessin al servei actiu abans de la data de presa de possessió.
La Conselleria ha respost que aquesta base és normativa estatal no susceptible de modificació.

4) Incloure la impartició en llengua estrangera al marc dels programes Batxibac British, tal com es reconeixen les seccions europees i el pla pilot plurilingüe.
La Conselleria s’hi ha mostrat d’acord.

5) Pel que fa als coneixements de Llengua Catalana, donar 4 punts als certificats de Política Lingüística, EBAP, etc. que certifiquen el mateix nivell de coneixements que el de l’EOI.
La Conselleria ha respost que ho han demanat i que hi estan treballant.

6) Afegir un apartat al barem d’Altres Mèrits que reculli qualsevol certificat de llengües estrangeres vàlid dins el Marc de Referència de Llengües estrangeres del Consell d’Europa, perquè l’esperit del Marc Comú de Referència de Llengües estrangeres és acabar amb les fronteres nacionals i institucionals al bell sí de l’espai europeu i establir un marc vàlid per a tota Europa, de manera que qualsevol certificat homologat hauria de tenir, per definició, el mateix valor.
La Conselleria ha posat de relleu que el Ministerio estableix una diferència palesa entre els títols d’EOI, en considerar-los com a títols amb càrrega lectiva al marc de la formació del professorat, i les simples acreditacions d’idiomes, que no garanteixen hores de formació. En tot cas, no s’han compromès a incloure dites acreditacions al barem.

7) Afegir els Centres Integrats de Formació Professional a la relació de centres d’ensenyament públic.
La Conselleria s’hi ha mostrat d’acord.

8) Relacionar entre quins centres d’infantil i primària es produeixen les itineràncies, per a les places itinerants.
Els responsables de la Conselleria han explicat que això no és possible per raons tècniques, donat que és una informació que no es coneix al moment de convocar el concurs.

9) Incloure tots els centres de l’Estat a la relació de centres, donat que el concurs és d’àmbit estatal i l’obligació de l’Administració és facilitar la tasca als administrats, i no obligar-los a trescar d’altres convocatòries d’altes comunitats autònomes. En el mateix sentit, UOB ha demanat que l’eina del mapa interactiu per confeccionar la llista de peticions de places i municipis sigui d’abast estatal, i no només de les Illes Balears, pel mateix motiu.
La directora general de Personal Docent ha reconegut que és una petició raonable però, malauradament, no s’ha compromès ni a fer-ho, ni a coordinar-se amb la resta de comunitats autònomes a aquest respecte, ni tan sols a fer la petició al Ministerio. En comptes d’això, ha mastegat fesols.

Tot i les mancances detectades, que han motivat el nostre conjunt d’esmenes — no totes acceptades —, UOB considera que el plantejament general de l’esborrany és correcte, i per això ha votat afirmativament.

2. Concurs de trasllats d’inspectors d’àmbit estatal
UOB ha fet les mateixes esmenes que al concurs general per a docents pel que fa a les comissions de servei, i les certificacions de català i de llengües estrangeres, amb idèntiques respostes per part de l’Administració.

Per les mateixes raons que al punt 1., UOB ha votat afirmativament.

3. Criteris d’establiment de plantilles orgàniques per al curs 23-24
El Sr. Albert Flores ha explicat que el criteri general és el mateix que el del curs passat: d’acord amb la legislació vigent, s’han d’incrementar les places de plantilla orgànica fins a representar, com a mínim, un 92% del total, i per això tota plaça vacant s’ha de consolidar com a plaça de plantilla orgànica.

UOB Ensenyament comparteix aquest criteri general, i per això ha votat sí a l’esborrany.

Ara bé, una cosa és compartir el criteri de consolidació de places vacants que té la Direcció General de Personal Docent (que és allò que es votava), i una altra cosa és compartir el criteri de confecció de quotes de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres. UOB Ensenyament ha votat sí en el benentès que seguirà defensant una quota definida a partir d’una càrrega horària de 23 hores lectives a infantil i primària i 18 hores lectives a secundària, a més d’assegurar els desdoblaments de les hores de català per fer front a l’emergència lingüística que vivim a les Illes Balears.

Donat el caràcter extraordinari de la Mesa, no hi ha hagut torn obert de paraules.