Etiqueta: Circulars

Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

12 d'abril de 2022

COMUNICAT DE PREMSA

Circular 254/2022

En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022.

Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022.

Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l’Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d’aquesta retallada en l’oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d’aquesta terra?

No s’entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s’inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d’emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d’arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d’obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l’oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d’aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes.

Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s’admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l’escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d’una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d’interins i del concurs de trasllats.

Llistes d’interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.

La convocatòria de l’EOI permet l’oportunitat d’anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.

Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d’EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l’administració, des d’UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d’aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l’administració.

Palma 12 d’abril de 2022

Pla de Digitalització: oportunitat o perill?

31 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 253/2022

El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu que té com a objectiu teòric assegurar la competència digital de l’alumnat.
El Pla Digital de Centre (PDC) redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents.
El PDC és un motiu de preocupació i rebuig per aquestes raons:

Arbitrarietat i manca de participació i transparència
La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció
Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma
Pau digital
Retorn a l’Antic Règim laboral
I els coordinadors TIC, què?
Més càrrega laboral: confecció de materials digital

Què és el Pla de Digitalització?

El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu contextualitzada al Pla de Recuperació i Resiliència vinculat a la recepció de fons europeus postpandèmia. El seu objectiu teòric és assegurar la competència digital de l’alumnat i, per tal d’assolir-lo, pretén incrementar, racionalitzar i orientar pedagògicament els recursos digitals del sistema educatiu. El pla ha d’estar completat abans del 2027.

En teoria, cada Estat membre de la UE ha d’elaborar el seu propi pla de digitalització. En el cas espanyol, cada comunitat autònoma ha de concretar el pla estatal. Pel que fa a les Illes Balears, tal concreció s’anomenarà Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIb). El PlaDigIb hauria de ser el marc referencial on cada centre elaboràs el seu propi Pla Digital de Centre (PDC), que definirà tant els recursos digitals del centre com l’assignació pedagògica d’aquests recursos. És a dir, com i què s’haurà d’ensenyar digitalment. Per tant, el PDC redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents. Per això té caràcter estratègic.

Per què ens preocupa?

La presentació del Pla de Digitalització que l’IBSTEAM va penjar a la web ens va omplir de dubtes. Per això UOB Ensenyament va elevar una instància exigint la participació dels docents i dels seus representants en la seva elaboració (no cal dir que, a hores d’ara, no n’hem rebut resposta), a més de sol·licitar una entrevista personal amb la directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, que sí ens concediren.

L’entrevista tengué un to cordial, però no va esvair les nostres preocupacions. Segons la directora general, el pla és una oportunitat per millorar tant la qualitat de l’educació com de la tasca docent. Nosaltres, en canvi, hi veim més un perill que altra cosa. Us ho explicam:

1) Arbitrarietat i manca de participació i transparència

Primera sorpresa: la Conselleria, a través de l’IBSTEAM, ha elaborat un cronograma on es preveu el termini per tenir acabats els PDC, però no per a l’elaboració del PlaDigIb. UOB ja denuncià aquesta anomalia a l’esmentada instància. En realitat, la confecció del PlaDigIb i de cada PDC correran de manera paral·lela. Excusa oficial: la manca de temps. No ens ho creim. Si el termini acaba el 2027, perquè pressionen per tenir-ho tot llest per al final de 2024? La Conselleria obliga els altres, però no s’obliga ella mateixa. Per què no ens sorprèn?

A UOB Ensenyament sospitam que l’absència de marc teòric per a la confecció dels PDC és una manera tàcita d’assegurar l’arbitrarietat en la seva definició: com sempre, es tractarà d’un procés vertical on els docents no tendrem ni veu ni vot. Segons la sra. Fernández, en feim un gra massa: cada centre tendrà assignat un assessor de l’IBSTEAM que, amb un guió, orientarà cada centre en la confecció del seu PDC. Quan UOB li explica que, com a mínim, els representants legítims dels treballadors docents hauríem de participar en la confecció del guió en qüestió, la directora general ens respon que “no ho veu”.

2) La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció

Una digitalització integral del procés d’ensenyament-aprenentatge implicaria la destrucció del mètode discursiu d’ensenyament i la seva substitució per píndoles de caràcter audiovisual que incapacitarien els nins per comprendre i usar un llenguatge complexe, condició necessària per construir un pensament lliure, crític i autònom. Dit d’una altra manera, la mort del discurs a la classe és la mort del pensament.

N’Amanda Fernández intenta tranquilizar-nos: “els PDC no implicaran la substitució total de la classe tradicional pels recursos digitals”. Però en suggerir-li que, per estar-ne ben segurs, l’única solució seria que l’Administració definís uns ensenyaments mínims en format tradicional (i això ens retorna a la qüestió del PlaDigIb), torna a mostrar el seu refús. No ens sorprèn.

3) Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma

El desplegament del PlaDigIb i dels PDC implicarà la necessitat que cada docent s’acrediti en competència digital. En principi s’havia establert un límit temporal de menys de dos anys, un termini impossible. Afortunadament, la pròpia Administració ho ha entès i, de moment, es limitarà a donar-nos dos anys per autoavaluar la nostra competència digital. Però no sabem què vendrà després, a part d’un programa de formació intensiu –i probablement invasiu–. UOB ha demanat que, en tot cas, l’acreditació digital dels docents hauria d’afavorir la seva carrera professional, però que la no acreditació no hauria de tenir cap conseqüència negativa. La resposta de la sra. Fernández: un incòmode silenci. Sabem el que això vol dir: una amenaça implícita.

4) Pau digital

Els mestres i professors estam cansats de rebre comunicacions digitals a tota hora, més encara en l’actual context sociològic de la “cultura de la impaciència” on, massa sovint, hom espera una resposta gairebé immediata als seus missatges digitals.

UOB Ensenyament demana una Llei de Pau Digital on, com a d’altres països, els treballadors tenguem garantia de no ser molestats fora del nostre horari laboral. Això implicaria, pel que fa als docents, que, amb independència del moment triat per famílies i equips directius per comunicar-se amb nosaltres, no rebèssim aquests missatges fora de l’horari laboral. Pot fer-se: basta programar les safates d’entrada de missatges. També exigim la inclusió al nostre horari d’un període diari per a gestió de comunicacions digitals, fora del qual no se’ns pugui exigir ni el coneixement del missatge, ni la seva resposta.

No ho oblidem: el preu de la manca de pau digital és la minva de la salut mental dels treballadors docents.

Resposta de la directora general: mastegar fesols.

5) Retorn a l’Antic Règim laboral

Els docents som treballadors que venem la nostra força de treball a canvi d’un salari. A tota relació laboral es dóna per suposat que qualsevol eina de treball l’ha de proporcionar el pagador, no l’assalariat. Però tots sabem que, a la pràctica, la digitalització forçosa dels centres ens obliga a aportar els nostres propis dispositius digitals perquè la dotació informàtica dels nostres centres de treball és insuficient i, a més, deficient.

Allò que ens sobta és que, en exposar-li aquesta realitat, n’Amanda Fernández ho va reconèixer, i va afegir que, per manca de recursos financers, de moment només es podrà assegurar l’assignació de dispositius digitals als docents tutors, no a la resta. O sigui, la Conselleria és ben conscient de la conculcació dels nostres drets laborals, i el seu pla és seguir-los conculcant.

Així comprenem encara millor per què l’Administració vol que els sindicats no monitoritzem la confecció del PlaDigIb: per tal d’assegurar el retorn al feudalisme laboral, quan qui feia feina, a més de fer-ne, havia d’aportar els seus propis estris.

6) I els coordinadors TIC, què?

UOB va denunciar la situació dels coordinadors TIC, el quals fa massa temps que abandonaren la seva funció original de caire estrictament pedagògic per esdevenir simple personal de manteniment de maquinari, programari i xarxes.

Un cop més, la sra. Fernández va reconèixer el fet, va exposar alguns intents frustrats per revertir el problema –li suggerírem la creació de places de tècnics de manteniment informàtic als centres, i refusà la idea perquè la Conselleria d’Educació és incapaç de coordinar-se amb la resta d’organismes de la CAIB; un cop més, no ens sorprenem– i, com a única solució, insistí en la creació d’una nova figura: el coordinador del PDC que, suposadament, sí que tendrà funcions pedagògiques. Ens ho creurem quan ho vegem. En tot cas, els coordinadors TIC seguiran explotats!

7) Més càrrega laboral: confecció de materials digitals

Més enllà de la reunió amb la sra. Fernández, com més reflexionam sobre la qüestió, més ombres trobam: qui assumirà la feina d’elaboració de tots els materials digitals, en un context on els llibres de text digitals són cars i mancats de maduresa pedagògica? Nosaltres, els docents, ho sabem. Amb quin temps? Una càrrega més a les famoses 7’5 hores no incloses a l’horari docent, i que s’estiren com una goma infinita? Volen que rebentem?

Conclusió: UOB Ensenyament rebutja i denuncia tant el fons com la forma del Pla de Digitalització, i crida a la resistència als claustres contra l’enèsima imposició autoritària per part de la Conselleria d’Educació, en ser contrària tant als interessos de l’alumnat com als nostres drets com a docents. Tal i com ens temíem, i com és habitual quan el perpetrador és la Conselleria d’Educació i Formació Professional, el Pla de Digitalització NO ÉS UNA OPORTUNITAT, ÉS UN PERILL!

Si voleu, podeu llegir el comunicat de premsa que hem enviat de manera paral·lela a aquesta circular.

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

28 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 252/2022

Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.
Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.
Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.
Defensem una educació laica.
Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.
Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes.

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic.

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori.

2.Àmbits i situacions d’aprenentatge.

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant.

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens.

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat.

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps.

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…) l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya.

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa.

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge.

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.

La seva sentència és la nostra lluita

23 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 251/2022

UOB Ensenyament volem donar suport a la vaga del 23-M convocada a Catalunya per rebutjar la sentència del TS que imposa el 25% d’hores en castellà i elimina el model d’immersió lingüística.
Aquesta persecució judicial ja s’ha estès al País Valencià on ja hi ha hagut sentències que han tombat projectes lingüístics de centres imposant un percentatge d’hores en castellà.
També volem recordar que aquí a Balears ja s’ha interposat un contenciós-administratiu que cerca aplicar la mateixa sentència que s’ha imposat a Catalunya.
Diem prou a la persecució judicial contra la immersió lingüística arreu dels territoris de parla catalana de l’estat espanyol.
En defensa d’un model integrador d’escola en català que asseguri la integració dins i la pervivència de la llengua i cultura pròpies.

Àmbits a ESO: els departaments decideixen!

15 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 250/2022

Des d’UOB Ensenyament som conscients que en qüestions d’educació no hi ha una recepta màgica que serveixi per a tots els grups, matèries i/o etapes educatives.

Quant a la possibilitat de l’agrupació de matèries per àmbits que preveu la LOMLOE per als cursos de 1r a 3r, d’ESO aquesta innovació no es fonamenta en cap tipus d’estudis que demostrin que aquest ordenament curricular millori l’aprenentatge dels alumnes. Almenys no tenim constància que des del Ministerio o des de la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i FP s’hagin preocupat de demostrar-ho amb dades objectives.

Així les coses, ens trobam immersos en un debat que tant defensors com detractors dels àmbits es basen en impressions i no en dades. Davant aquesta disjuntiva i assumint que en una confrontació mancada de dades no es pot pressuposar que cap dels dos bàndols tengui més raó que l’altre des d’UOB Ensenyament consideram que el més assenyat és posar en valor el criteri i experiència dels docents dels departaments implicats a l’hora de decidir la seva implantació en un centre.

Però què implica realment l’agrupació de matèries per àmbits? Allò que més sorprèn és que sigui una organització curricular que, a falta de conèixer la lletra menuda de l’esborrany de currículum d’ESO, vulnera el principi d’especialitat i condueix a l’alienació del professorat que hagi d’impartir àmbits en contra de la seva voluntat. D’aquesta manera el docent a qui li toqués impartir l’àmbit hauria d’impartir matèries per a les quals no estigués format acadèmicament ni tampoc habilitat segons l’especialitat de la qual és titular (funcionaris de carrera) o segons les funcions per les quals està habilitat d’acord amb la convocatòria d’interins.

A manca d’un esborrany de currículum autonòmic d’ESO, el que sabem es que des de la Direcció General de Planificació i Centres han plantejat un doble model de distribució horària de les diferents matèries segons si es fan àmbits o no. Aquesta elecció no seria gratuïta, i aquí és on es veu el maquiavelisme de la proposta ja que el fet de triar àmbits aniria acompanyat del premi d’unes hores de lliure disposició que en anirien en detriment d’algunes assignatures. Tampoc sabem si la dedicació d’aquestes hores de lliure disposició anirà adscrita als departaments que han perdut hores per mor de la integració en àmbits o si quan el centre decideixi la implantació o no dels àmbits el claustre sabrà a què es dedicaran aquestes hores de lliure disposició o si serà un xec en blanc per als equips directius.

Aquesta proposta de la DG de Planificació i Centres ens preocupa molt perquè consideram que sotmetre a a aquest xantatge als claustres no farà més que generar tensions i divisions que faran difícil la feina del dia a dia en els centres.

Davant la manca d’evidències, pels motius exposats i per tractar-se d’una decisió amb implicacions significatives en la pràctica docent i d’acord amb l’esperit del que es va tractar en assemblea, des d’UOB Ensenyament defensam que l’agrupació de matèries en àmbits ha de ser una decisió lliure dels companys i companyes que s’hi hauran d’aferrar, tot posant en valor el seu criteri fonamentat en l’experiència del dia a dia a l’aula.

Així les coses, defensam:

1. Que no es plantegi un model amb hores de lliure disposició i un altre sense ja que d’aquesta manera es coacciona als claustres. El fet de fer àmbits o no fer-ne no pot estar condicionat a aconseguir aquestes hores de lliure disposició per destinar a altres iniciatives.

2. Que la realització o no d’àmbits la decideixin exclusivament els departaments de les matèries implicades que seran qui ho hauran de dur endavant. Aquesta decisió ha de ser unànime per consens entre els departaments implicats. Si no hi ha consens no tira endavant.

3. Que per definir el posicionament de cada departament es faci per consens entre el professorat que a final de curs tingui continuïtat al centre. Això inclou els funcionaris de carrera que ja tenen plaça definitiva en el centre i els funcionaris de carrera que hagin obtingut la destinació en el concurs de trasllats i s’hagin d’incorporar al centre el proper curs.

4. Que la Conselleria respecti el principi d’especialitat i per tant els àmbits s’imparteixin a partir de la codocència. D’aquesta manera es garanteix que sempre hi hagi el professor especialista de la matèria més un altre professor de l’àmbit. Que en cas que els departaments implicats decideixin per consens la integració en àmbits es doti d’hores de les matèries implicades perquè així sigui.

5. Que es mantengui la pertinença del professorat que durà a terme l’àmbit a cada departament com a entitat acadèmica que garanteix la qualitat didàctica de l’ensenyament de la matèria en qüestió.

6. Que la realització d’àmbits dugui associada un procés de revisió amb objectius i nivells d’assoliment que s’hagi de sotmetre als departaments implicats cada dos cursos perquè decideixin la continuació o no dels àmbits.

7. Que el fet de triar àmbits vagi dotada amb una hora de coordinació per cada matèria que s’integra dins l’àmbit perquè els professors es puguin trobar i acordar l’actuació conjunta.

Aquestes propostes han estat adreçades al Director General de Planificació i Centres el Sr. Antoni Morante via registre d’entrada amb la petició que es tenguin en compte de cara a la confecció de l’esborrany del currículum autonòmic LOMLOE de l’ESO. Des d’UOB Ensenyament ens mostram disposats a asseure’ns i parlar-ne amb l’objectiu que, en el cas que un centre opti per l’agrupació de matèries en àmbits aquesta decisió sigui 100% lliure i autònoma, sostinguda pels comapanys i companyes que ho hauran d’implantar. Perquè l’educació no es fa als despatxos ni als currículums, sinó en el dia a dia dins l’aula.

Un granet d’arena per a Ucraïna

7 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 249/2022

Com hem llegit en algun lloc, sembla surrealista que fa dos dies celebràvem als centres educatius el Dia de la Pau i avui ens trobam amb una guerra al costat de ca nostra.

Des d’UOB no volem ni podem passar de llarg davant aquest fet injust i cruel. Per tant, condemnam rotundament l’agressió del govern rus contra el poble d’Ucraïna, demanam que aquest conflicte s’aturi i exigim als governs europeus que s’impliquin en les negociacions per posar-hi fi i cercar una sortida negociada.

Tornant al principi i supòs que tothom coincidirà, tristement aquest és el moment de celebrar el dia de la Pau, contra aquesta guerra i contra moltes altres, algunes silenciades que no acaben mai. No restem impassibles davant la violència.

De ben segur als vostres centres ja heu duit a terme, o teniu pensat fer-ho, activitats per rebutjar la guerra a Ucraïna, guerra contra la qual, no ho oblidem, també hi està en contra, part de la població russa, injustament represaliada. UOB ensenyament us anima a sumar-vos a aquestes iniciatives: un minut de silenci, la lectura d’un manifest, activitats plàstiques,… -idees en teniu de bones i millors-. Si ens en feis arribar alguna imatge al nostre correu: ensenyament@uob.cat o per whatsap al 693745906, en farem difusió i us estarem agraïts.

Cridem junts que volem un món sense guerres.

Per què programam? Avaluar també és ensenyar

9 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 248/2022

La nova normativa sobre avaluació no es va publicar fins el novembre, però ja és d’aplicació al curs 2021-22.
Aquesta normativa és un desplegament de la LOMLOE, però els currículums vigents encara corresponen a la LOMCE.
Això implica la ruptura de la unitat curricular, perquè se’ns obliga a treballar amb currículums LOMCE, però amb principis avaluatius LOMLOE, cosa incongruent i antipedagògica.
També implica que les programacions fetes i ja aprovades a inici de curs han perdut validesa.
UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven.

El novembre de 2021 es van promulgar els decrets estatals que regulen l’avaluació de tots els nivells educatius no universitaris per al curs corrent, 2021-22. 24 hores després la Conselleria d’Educació ja tenia a punt les corresponents resolucions autonòmiques, que concreten els decrets estatals, per a totes les etapes i nivells referits, excepte la Formació Professional, que no es publicà fins a finals de gener del 2022.

Fins aquí, els fets.

La valoració que a UOB Ensenyament en feim és ben negativa. Com sempre, volem argumentar-vos els nostres perquès.

De moment, no volem entrar en la qüestió de fons, que és el canvi de concepció legislativa del propi concepte d’avaluació que implica la LOMLOE i els decrets que la desenvolupen, i les inquietants conseqüències que aquest canvi tendrà tant per a la tasca i consideració social dels docents, com per al benestar dels alumnes. I no volem fer-ho perquè, aquí i ara, ens estimam més centrar-nos en el problema concret i urgent que planteja la publicació dels decrets en el temps i forma que s’ha fet.

L’avaluació és el corol·lari del procés d’ensenyament-aprenentatge, i per això no es pot concebre com a un element deslligat de la resta de components del currículum. Dit d’una altra manera, avaluar també és ensenyar.

La primera implicació d’aquest fet és que definir l’avaluació sense haver aprovat els nous currículums acords amb la LOMLOE és segregar l’avaluació de la resta del procés d’ensenyament-aprenentatge i vulnerar el principi de què el currículum és un tot, orgànic i coherent.

La segona implicació és que l’avaluació, com a qualsevol element del currículum, s’ha de programar. I s’ha de programar al mateix temps que qualsevol altre element o passa del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En aquest sentit, la LOMLOE preveu que els seus principis avaluadors entrin en vigor el curs següent de la seva promulgació, és a dir el curs 2021-2022. La programació del curs 2021-22 s’ha hagut d’elaborar pels ensenyants i aprovar abans que acabi el mes d’octubre, és a dir, a principi de curs. Suposadament, no es pot iniciar un curs sense la programació adient. La Conselleria, via Inspecció Educativa, és explícitament insistent sobre aquest extrem, i es mostra punitiva amb els docents “dissidents”. Però resulta que el Reial Decret sobre avaluació per al curs 2021-22 data del 16 de novembre, es promulgà el dia 17, i les resolucions de la Conselleria d’Educació de la CAIB que se’n deriven i el concreten daten del dia 18 del mateix mes, i es promulgaren el 20 de novembre (el gener del 2022, al cas de FP).

Com és possible que la mateixa administració que ens repeteix fins la sacietat que la programació és un element ineludible del currículum ens ordeni, al mateix temps, ignorar o refer la programació quan el curs ja està ben avançat? En realitat, això demostra que la Conselleria d’Educació menysprea el fet de programar, en pretendre que les programacions d’inici de curs canviïn quan el curs ja roda. Sospitam, perquè els fets no ens permeten altra conclusió, que els nostres dirigents educatius no volen que els docents programem perquè ho considerin realment imprescindible i útil, sinó perquè només volen fiscalitzar i burocratitzar la nostra tasca.

Per acabar, ens crida molt l’atenció que entre la promulgació dels decrets estatals d’avaluació i la confecció de les resolucions de la CAIB només passàs un dia. Això vol dir que la Conselleria de Martí March, i concretament la Direcció General de Planificació (SIC), Ordenació i Centres no ha tengut temps material ni de llegir en profunditat els decrets, ni molt manco de reflexionar en relació a com concretar-los; o bé, si n’ha tengut perquè ja n’era coneixedora dels esborranys previs, ha mostrat poca voluntat de fer-ne canvis significatius. Això demostra dues coses ben tristes: que la Conselleria d’Educació de la CAIB no té iniciativa pròpia, en ser una simple corretja de transmissió de les ordres que plouen des de l’Estat central, d’una banda, i que el Director General de Planificació, Antonio Morante, ni reflexiona ni planifica, se limita a actuar de manera mecànica, d’altra banda.

Per tot això, UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven, i respectar la integralitat de les programacions d’inici del curs present. Seguirem reflexionant i criticant el significat de fons de la concepció de l’avaluació de la nova LOMLOE.

Palma, 9 de febrer de 2022

Tutors, els grans oblidats. Per una revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores

4 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 247/2022

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament vol tornar a posar de manifest la sobrecàrrega crònica dels tutors en contraposició a la seva manca de retribució salarial així com de reducció horària. Des d’UOB Ensenyament volem alçar la veu per visibilitzar una part del col·lectiu molt sovint oblidada i resignada a assumir cada vegada un major volum de tasques que curs rere curs li va encolomant la Conselleria. La darrera, la gestió administrativa (introducció al Gestib) de les dades de les enquestes per a l’obtenció de l’ISEC del centre.

Aquesta sobrecàrrega dels tutors va en detriment de la qualitat del sistema educatiu des del moment en què els tutors es veuen obligats a prioritzar aquelles tasques extra de la funció tutorial enlloc de poder dedicar-se plenament a la preparació didàctica de les matèries que també han d’impartir. Això sense oblidar la càrrega d’estrés afegida per una tasca que en funció del grup es pot complicar molt i que va més enllà de l’horari laboral.

Per aquest motiu una de les qüestions que des d’UOB Ensenyament consideram fonamental posar damunt la taula és que es redueixin les hores de docència directa als companys que tenen al càrrec una tutoria.

Així mateix, ens sembla insultant la retribució que perceben els tutors de totes les etapes educatives per desenvolupar la seva tasca. Per això exigim que Conselleria augmenti significativament el complement de tutoria que actualment és de 32,31€ i que es va fixar el 2007 en 30€.

És a dir, 14 cursos després només ha augmentat en 2,31€. Fins i tot hi hauria qui podria considerar que és una broma de mal gust.

Des d’UOB Ensenyament consideram que la funció de tutoria ha anat sumant més tasques que l’han feta cada vegada més complexa i feixuga. Fer el seguiment de l’aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat dels alumnes tutoritzats o l’augment de la gestió telemàtica de la tutoria a través del Gestib són arguments més que evidents per a fer una revisió de la quantitat econòmica percebuda per aquest càrrec. Si a n’això hi sumam l’augment de les ràtios i la no reducció d’hores lectives ens trobam amb tutors i tutores completament desbordats.

És evident a ulls de tot el col·lectiu que hi ha molta diferència de ser tutor a no ser-ho quant a la càrrega de treball que ha d’assumir un docent al llarg del curs.

Un altre aspecte que no ens cansarem de denunciar és el fet que els companys i companyes que estan a mitja jornada i tenen al seu càrrec una tutoria no percebin el complement en la seva totalitat, com si només atenguessin a la meitat del grup! Ja ho vàrem denunciar i ho tornarem a denunciar fins que es faci justícia. Ho podeu veure AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament ja hem reclamat en altres ocasions la convocatòria d’una mesa sectorial per tractar la pujada d’aquest complement, podeu veure-ho AQUÍ

Per tot això UOB Ensenyament tornarà a entrar a registre una petició de convocatòria de Mesa Sectorial per tractar aquest tema.

Les propostes que fa UOB Ensenyament quant a la revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores és la següent:

1.Augmentar significativament la retribució del complement de tutoria.

2.Cobrament íntegre del complement encara que s’estigui a mitja jornada.

3.Fixació d’un màxim d’hores lectives de docència directa per als tutors.

4.Cobrament del complement de tutoria encara que també es percebi el complement com a Cap de Departament.

Donarem tota la pitja que faci falta fins que la funció tutorial es vegi reconeguda amb la consideració horària i salarial que consideram. Conscients del paper clau que juguen els tutors i tutores dins el sistema educatiu, des d’UOB Ensenyament no deixarem de fer-los costat.

Palma, 4 de febrer de 2022

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ.

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria.

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears. Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra.

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent.

Palma a 2 de febrer de 2022

No a l’explotació dels coordinadors TIC!

31 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 245/2022

El novembre de 2019 UOB Ensenyament enviava un comunicat de premsa on denunciava les condicions de treball dels coordinadors TIC. En aquell moment, escrivíem en relació a la tasca d’aquests docents: “Si bé la seva funció és organitzar i coordinar l’ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s’ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de plataformes informàtiques, que implica hores extra setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.”

Idò bé, han passat més de dos anys, i com aquell que diu no ens faria falta escriure una nova circular, sinó més bé transcriure la d’aquell moment, perquè res no s’ha arreglat des de llavors. Ans al contrari, les urgències i necessitats derivades de la pandèmia no han fet més que agreujar un problema crònic. Més encara si pensam que ara els coordinadors TIC corren el risc que se’ls carregui el mort del Pla de transformació digital dels centres educatius de les Illes Balears, una altra tasca que no els correspon.

UOB Ensenyament manté les reivindicacions històriques per a la figura dels coordinadors TIC: augment de les hores de reducció lectiva –molt especialment a Educació Primària–, l’assignació d’un segon coordinador per als centres mitjans i grans, la creació de la figura del coordinador de zona per al manteniment dels centres de primària, una oferta formativa més àmplia, l’actualització de competències i el cobrament d’un complement específic.

Però no ho consideram suficient, ja no basta amb això: és moment de racionalitzar. En efecte, l’Administració, en general, i especialment la Conselleria d’Educació de les Illes Balears té el mal costum de defugir la planificació i preferir la improvisació, en part gràcies a la bona voluntat dels docents, que sovint permet tapar les mancances de les nostres autoritats. Potser l’exemple més recent fou el confinament del 2020. Qui va ser capaç d’organitzar-se per crear, a partir del no-res, un sistema d’ensenyament telemàtic? Nosaltres, els docents. Qui ens va ajudar? Ningú. Qui ens va pressionar amb burocràcia estúpida mentre obràvem aquell petit miracle? Ells, els dirigents de la Conselleria. Qui es va penjar les medalles pel relatiu èxit? Ells. Quin va ser el nostre premi? Un copet a l’esquena i la davallada de poder adquisitiu amb la combinació de la «mangarrufa» del 2,9% més la inflació.

Malauradament, aquesta regla general és perfectament aplicable al cas dels coordinadors TIC. Fa dècades la informatització dels centres era una necessitat de nova aparició. Allò més raonable hagués estat que l’Administració hagués planificat un programa de dotació de mitjans informàtics i telemàtics de manera coordinada i amb les necessàries partides pressupostàries, no només per a la creació, sinó per al manteniment del maquinari i de les xarxes, a més de la seva actualització constant per evitar l’obsolescència de tot plegat. Al context d’aquest escenari racional, els coordinadors TIC haguessin tengut una única funció, que és la pròpia d’un docent: pensar com fer un ús pedagògic dels nous instruments i formar i orientar la resta de docents del centre en termes estrictament didàctics.

Però els espais de racionalitat són, a l’univers de la Conselleria d’Educació, escenaris estrictament onírics. Les coses es feren a mitges, a corre-cuita, sense contractar tècnics especialitzats, sense dotacions pressupostàries suficients, apel·lant al voluntarisme dels coordinadors TIC, cercant cofinançament a les AMIPA, improvisant, apedaçant cada forat com si es tractàs de farcir sobrassades a unes matances. I, amb independència del seu color polític, cada nova administració educativa ha continuat amb aquest esperit: s’ha anat salvant el dia a dia amb recursos propis dels centres, i s’ha apedaçat fent honor a la vella dita de “qui dies passa, anys empeny”.

Allò que va començar com a una incògnita i una aposta de futur sota el paraigua de la “modernització informàtica” ha esdevingut una quotidianitat que ja no admet més pedaços ni improvisacions. No és acceptable que els coordinadors TIC segueixin assumint tasques de desplegament i manteniment de maquinari, programari i xarxes que no els corresponen, ni és acceptable que els centres hagin de recórrer a contractacions privades amb recursos propis perquè l’empresa de manteniment informàtic contractada per la Conselleria no dóna abastament; i, sobretot, no és acceptable que a un context de problemes pressupostaris estructurals es segueixin malbaratant recursos per mor de la seva incorrecta assignació. És que ningú ha pensat que els docents han de fer d’ensenyants, i no de tècnics informàtics? És que ningú ha pensat que una hora de treball docent és més cara que una hora de treball de tècnic informàtic i que, a més, una hora de treball d’un tècnic informàtic, per la seva formació i experiència, ret més que la d’un docent, per molta bona voluntat que aquest posi a fer una feina que no és la seva? UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic informàtic directament assignades als centres, per tal d’assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament, i així alliberar el preciós recurs que representen els coordinadors TIC per a què puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin tant el bon servei com la seva salut mental com a treballadors.