Circular 343/2026
UOB Ensenyament posa a la vostra disposició tota la informació necessària perquè els docents, dins el vostre centre educatiu, activeu les assemblees.
Si necessiteu la nostra ajuda, contactau amb UOB Ensenyament!
Palma, 15 de juny de 2026
Circular 342/2026
UOB Ensenyament defensa que la feina sindical dona els seus fruits. Cada fita aconseguida aquests darrers anys és resultat de la perseverança, de la capacitat de negociació i, sobretot, de la confiança de molts docents que han decidit no resignar-se davant les injustícies perpetrades per l’Administració i les mancances del sistema educatiu.
La conciliació familiar és un dels pilars fonamentals en les reivindicacions de UOB Ensenyament. Una de les fites més importants ha estat deslligar el gaudi de l’excedència per cura d’infants menors de 3 anys dels trimestres escolars, una imposició arbitrària de la Conselleria d’Educació i Universitats que perjudicava els treballadors amb fills i dificultava la conciliació familiar. Per altra banda, s’ha aconseguit que el permís de maternitat/paternitat pugui gaudir-se en règim de reducció de jornada, la qual cosa facilita una millor conciliació i permet allargar aquest temps tan necessari per a moltes famílies. Finalment, la pressió de UOB Ensenyament ha estat essencial per acabar amb una injustícia flagrant: el recàlcul incorrecte del permís de lactància acumulada arran de la implantació de la jornada laboral de 35 hores —la Conselleria continuava calculant el permís sobre la base d’una jornada de 37,5 hores setmanals—. UOB Ensenyament ha exigit que es restitueixin els dies que corresponen als docents.
UOB Ensenyament ha aconseguit la compatibilitat del cobrament dels complements de doble càrrec, que ha fet possible que els docents puguin percebre simultàniament els complements de tutoria i de cap de departament. Una reivindicació històrica que responia a una situació clarament injusta. Si es fa una feina, s’ha de cobrar.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha aconseguit que el cobrament de la carrera professional sigui amb efectes retroactius des de la data de compliment del sexenni, una qüestió de justícia laboral i reconeixement professional.
La protecció del professorat també ha estat una prioritat. Hem reivindicat i impulsat l’elaboració d’un protocol específic per fer front a les agressions al personal docent perquè cap professional de l’educació no hauria de sentir-se desemparat davant situacions de violència, intimidació o assetjament.
Al mateix temps, hem defensat amb contundència la dignitat professional del col·lectiu docent davant els atacs i les campanyes de desprestigi impulsades per organitzacions i partits de l’extrema dreta espanyola. Ho hem dit clar des del primer moment: cap agressió sense resposta.
En l’àmbit laboral i administratiu UOB Ensenyament ha aconseguit millores importants. S’ha reconegut la necessitat de recompensar els aprovats sense plaça dins les llistes d’interins; hem defensat una tutorització més flexible, que es pugui fer en períodes de quinze dies i a més d’un centre; i continuam treballant perquè la borsa d’interins respongui a criteris justs, equilibrats i meritocràtics.
Pel que fa al concurs de trasllats, UOB Ensenyament ha lluitat per uns criteris més justs i equitatius en els desempats per desplaçament de docents. Abans els criteris que s’aplicaven eren diferents per al cos de primària i per al de secundària, però des de UOB Ensenyament aconseguírem unificar els criteris sense distinció de cossos, i el criteri a seguir ara és la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva. Per altra banda, s’ha aconseguit el reconeixement de la figura del coordinador de cicle, tant al barem d’interins com al concurs de trasllats.
Una altra fita important ha estat la posada en funcionament del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, una eina imprescindible perquè el col·lectiu docent tengui veu pròpia i capacitat real d’interlocució davant l’administració en matèria pedagògica i educativa.
Aquesta mateixa determinació ha duit a UOB Ensenyament a mantenir una defensa ferma de la llengua catalana, de la identitat pròpia i dels drets lingüístics dels docents. Hem sumat forces amb totes les iniciatives en defensa de la nostra llengua i hem exigit la convocatòria de tots els nivells de català a les proves lliures dels diferents organismes. També hem estat al costat dels companys i companyes víctimes d’assetjament per motius lingüístics, perquè no consentirem que cap docent sigui perseguit per fer feina en la llengua pròpia de les Illes Balears. UOB Ensenyament ha lluitat incansable per frenar els atacs que el Govern de les Illes Balears ha perpetrat contra la llengua d’aquesta terra: les exempcions del requisit de català per als funcionaris, l’ignominiós Pla de Segregació Lingüística orquestrat pel conseller Antoni Vera, les exempcions d’avaluació o la rebaixa en els requisits per obtenir els certificats de nivell.
Tot això són avenços concrets assolits gràcies a la feina constant d’un sindicat independent, arrelat a la realitat dels centres educatius i compromès amb els docents de l’educació pública de les Illes Balears. La feina constant de UOB Ensenyament durant aquests anys ha estat fonamental per millorar les condicions sociolaborals dels docents, per pressionar l’Administració i per detectar injustícies perjudicials per als treballadors. UOB Ensenyament s’ha mantingut fidel als seus principis i, a través de l’assemblearisme, ha lluitat per garantir unes condicions de feina dignes per als docents; UOB Ensenyament ha continuat sense enriquir-se a costa dels docents mitjançant cursets de formació; UOB Ensenyament no ha descansat en la defensa d’un sistema educatiu públic, laic, de qualitat i en català.
Palma, 21 de maig de 2026
Circular 341/2026
L’atenció a la diversitat és el conjunt d’estratègies, mesures i recursos educatius pensats per adaptar l’ensenyament a les necessitats de tot l’alumnat, reconeixent que cada persona és diferent. No es tracta només d’ajudar alumnes amb dificultats, sinó de tenir en compte la diversitat en un sentit ampli: capacitats, ritmes d’aprenentatge, interessos, context cultural, llengua, situació social o possibles discapacitats.
La Conselleria no deixa de manifestar la quantitat de recursos que destina a tots els centres per poder atendre aquesta diversitat, emperò la realitat als centres educatius és ben diferent.
Per a UOB Ensenyament aquesta manca de recursos es tradueix en una sobrecàrrega evident per al professorat, que ha d’atendre dins una mateixa aula un nombre creixent d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) sense disposar dels mitjans humans ni materials suficients. Aquesta situació dificulta greument la possibilitat d’oferir una atenció realment individualitzada i de qualitat, i genera, alhora, un impacte directe en el benestar del docent i en el procés d’aprenentatge de tot l’alumnat.
Cal recordar que l’atenció a la diversitat no pot recaure únicament en la voluntat i l’esforç del professorat. UOB Ensenyament vol recordar a l’Administració que ja són moltes les funcions a desenvolupar al llarg de la jornada laboral. És imprescindible una dotació adequada de recursos especialitzats, una reducció de ràtios i una planificació realista que tengui en compte la complexitat creixent de les aules. Sense aquestes mesures, el principi d’equitat educativa queda compromès i es posa en risc la qualitat del sistema educatiu en conjunt.
Davant aquesta realitat, UOB Ensenyament denuncia la manca d’una inversió educativa ajustada a les necessitats reals dels centres de les nostres illes. Sense una aposta clara i sostinguda per incrementar la dotació de professionals de suport, especialistes i equips d’orientació, l’atenció a la diversitat es converteix en un objectiu inassolible que recau injustament sobre el professorat.
Igualment, és urgent abordar la reducció de ràtios com una mesura estructural i no com una excepció puntual. Les aules massificades són incompatibles amb una educació inclusiva de qualitat i condemnen el professorat a una gestió constant de la urgència, en detriment de l’acompanyament pedagògic que l’alumnat necessita. En aquest sentit, la quota dinàmica es mostra clarament insuficient, ja que no reflecteix la complexitat real dels grups ni la concentració creixent d’alumnat NESE en determinats centres. Aquesta manca d’ajust perpetua desigualtats i agreuja la sobrecàrrega dels equips docents.
Per tot això, UOB Ensenyament demana un replantejament immediat de les polítiques educatives que situï realment l’equitat i la inclusió al centre, amb mesures concretes, recursos suficients i una escolta activa de la realitat dels centres educatius. Només amb aquestes mesures es podrà garantir la participació i el progrés de tot l’alumnat dins el grup ordinari segons les necessitats detectades i, al mateix temps, no es condemnarà el professorat a l’onerosa burocràcia actual.
Palma, 14 de maig de 2026
Circular 340/2026
El punt 26 de l’Acord marc, signat el febrer de 2023, establia el retorn a la jornada laboral de 35 hores, en lloc de les 37’5 hores setmanals. A pesar de l’estafa que ha suposat, aquesta reducció ha servit per a dues coses: en primer lloc, per constatar que la paraula del senyor Vera no té cap valor, atès que va prometre negociar una reducció real durant el curs 2025-26, negociació que mai ha arribat; en segon lloc, per reduir una hora la permanència al centre dels docents. Podeu llegir els detalls aquí.
Això no obstant, UOB Ensenyament va detectar que la reducció de la jornada setmanal tenia una implicació menys òbvia, relacionada amb el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos en la seva modalitat de gaudi acumulat (podeu llegir el permís aquí). Segons s’estipula a la normativa, aquest permís concedeix als docents: per cada 7,5 dies de feina, correspon un dia de lactància acumulada. La qüestió sobre la qual la Conselleria d’Educació i Universitats, casualment, no va parar atenció és que aquests 7,5 dies de feina corresponen a dividir la jornada de 37,5 hores de feina entre els cinc dies hàbils de la setmana. Per tant, en fer-se efectiva la reducció a 35 hores setmanals, el permís de lactància acumulada s’havia d’actualitzar i establir un divisor de 7 dies en lloc de 7,5.
UOB Ensenyament va denunciar aquesta situació (ho podeu llegir aquí) i va pressionar la Conselleria instant els docents a demanar el càlcul sobre la base de 7 hores. Doncs bé, l’acció sindical ha donat els seus fruits i, a partir del curs actual, els docents poden gaudir dels dies que la Conselleria fins ara els negava.
Com han de procedir els docents en cada cas?
La conciliació familiar és un dels pilars bàsics de les reivindicacions de UOB Ensenyament. A les fites aconseguides anteriorment, com ara la desvinculació de l’excedència per cura d’infants menors de 3 anys dels trimestres escolars aconseguida gràcies als esforços de UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí), avui s’hi pot sumar aquesta victòria quant a la lactància acumulada.
UOB Ensenyament ofereix la seva ajuda i assessorament a qualsevol docent que necessiti gestionar aquest permís i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a actualitzar el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos (gaudi acumulat) com més aviat millor.
Palma, 29 d’abril de 2026
Circular 339/2026
Des del seu naixement, UOB Ensenyament, com a sindicat, ha defensat els drets sociolaborals del professorat de les Illes Balears. Dins aquest col·lectiu docent hi conviuen diferents responsabilitats i coordinacions que fan possible el funcionament dels centres educatius. Entre elles, hi destaca la figura del coordinador o coordinadora TIC, un perfil imprescindible per garantir el funcionament tecnològic dels centres i donar suport al conjunt del claustre en la seva tasca educativa.
UOB Ensenyament considera que aquesta figura és un pilar fonamental i d’elevada responsabilitat. Les persones responsables de la coordinació TIC són les que asseguren que els dispositius, les xarxes i les plataformes digitals funcionin correctament perquè la resta del professorat pugui desenvolupar la seva feina. Malgrat la importància d’aquesta funció, la realitat és que es tracta d’una tasca poc reconeguda i exercida en condicions sovint precàries.
La Conselleria té publicades les funcions del coordinador/a TIC, però el problema és que el llistat és desproporcionat i creix cada curs. Any rere any s’hi afegeixen noves responsabilitats sense que això vagi acompanyat d’un augment real de recursos o de reconeixement. Un exemple recent és la posada en marxa del programa LLULL o l’adquisició de les noves fotocopiadores per a centres educatius. En aquest sentit, cal dir que les primeres impressions són bastant pessimistes, amb diferents incidències com ara interrupcions constants de servei, únic usuari, etc.
Com es va dir en la circular 245/2022: No a l’explotació dels coordinadors TIC! Tot això es produeix en un context que continua caracteritzat per:
Aquest model només és possible gràcies a una dinàmica que es repeteix any rere any: l’Administració mira cap a una altra banda i confia en la bona voluntat del professorat. Els centres acaben resolent problemes amb recursos propis, amb l’esforç de la gestió de les directives i, sovint, amb el suport de les APIMA per mantenir o renovar equipaments. També ho podeu consultar a la circular 272/2022: Explotació de les coordinacions TIC: ja passa de taca d’oli!
Mentrestant, el discurs institucional insisteix que el sistema educatiu balear és capdavanter en innovació; tanmateix, la realitat als centres mostra una altra imatge. En molts casos, la “innovació” s’ha traduït simplement en la instal·lació d’una PDI i un portàtil a cada aula. Una solució que pot donar una aparença moderna, però que no sempre respon a les necessitats reals dels centres ni a criteris de manteniment, durabilitat o adequació pedagògica. Com s’ha dit anteriorment, aquest curs s’afegeix la posada en marxa del programa LLULL i l’adquisició de noves fotocopiadores, iniciatives en què hi ha hagut multitud d’incidències, avui dia encara no resoltes.
De fet, molts centres potser haurien preferit ordinadors de sobretaula més robustos o la renovació de carretons de portàtils, solucions més pràctiques en determinats contextos. I qui coneix millor aquestes necessitats és precisament la figura que menys es consulta: la coordinació TIC.
UOB Ensenyament va recollir les necessitats i preocupacions d’aquest col·lectiu. La podeu consultar a la circular 160/2019. La pregunta és clara: realment s’escolta els coordinadors TIC?
UOB Ensenyament es demana què fa la Conselleria amb l’opinió d’aquestes persones encarregades de la coordinació TIC, les autèntiques responsables.
Els fets indiquen que no en fa res. Les decisions sovint responen més a interessos administratius o econòmics que no pas pedagògics. Alguns exemples són:
Tot plegat es fa amb una planificació sovint improvisada i amb la creença que crear un servei de suport informàtic centralitzat és suficient per resoldre la complexitat de la gestió tecnològica als centres.
Amb l’Acord Marc signat el 2023 es preveu que, a partir del curs 2026-2027, es comenci a comptabilitzar la part no consolidable de la carrera professional docent per a diverses coordinacions, entre elles la coordinació TIC.
Tot i que UOB Ensenyament considera que aquest complement és meritori i necessari, la realitat és que aquest reconeixement no resol els problemes de les persones encarregades de la coordinació TIC, atès que no soluciona:
Aquest complement tampoc pot convertir-se en l’excusa perquè l’Administració consideri que el problema està resolt. Els problemes persisteixen, si no s’actua sobre les seves causes.
Per tot això, UOB Ensenyament reclama un reconeixement real de la coordinació TIC i una millora efectiva de les seves condicions. Això implica incrementar la dotació de recursos materials, econòmics i humans per facilitar una gestió tecnològica eficient als centres educatius de les Illes Balears amb el benentès que és tan o més important gestionar aquests recursos com incrementar-los.
A més, el sindicat UOB Ensenyament considera imprescindible:
En definitiva, la coordinació TIC del sistema educatiu no es construeix amb discursos ni amb equipaments simbòlics, sinó amb persones que cada dia fan possible que la tecnologia funcioni als centres. Els coordinadors TIC són els veritables responsables de sostenir aquesta transformació digital. Ignorar les seves necessitats i demandes i continuar carregant-los de responsabilitats sense recursos és condemnar la innovació educativa a quedar-se en una simple façana. Si l’Administració vol parlar seriosament d’innovació, el primer pas ha de ser reconèixer, escoltar i dotar adequadament el col·lectiu que la fa possible.
Palma, 28 d’abril de 2026
Circular 338/2026
Que la Conselleria d’Educació i Universitats menysté els seus treballadors no és una novetat. El rònec desenvolupament de l’Acord marc en aquests moments de legislatura n’és prova evident. La deixadesa del senyor Antoni Vera envers el sistema educatiu públic condemna els docents a unes condicions sociolaborals cada vegada més infectes: aules a més de 30 graus, ràtios pels núvols, burocràcia infinita, retribucions insuficients, excés de càrrega laboral, etc.
Per si tot això fos poc, la Conselleria va insultar la intel·ligència dels docents amb la reducció de la jornada setmanal de 37.5 a 35 hores, tal com ja va denunciar UOB Ensenyament. Però no és només que l’Administració intenti per tots els mitjans que la reducció sigui tan poc beneficiosa com sigui possible per als docents, sinó que, a més, la seva supèrbia i desídia perjudica els treballadors. La jornada de 35 hores setmanals va entrar en vigor a partir de l’1 de setembre de 2025. Doncs bé, des de llavors —més de mig any després— la Conselleria no s’ha molestat a actualitzar el Permís per lactància d’un fill menor de dotze mesos (gaudi acumulat), que estableix el següent:
Per obtenir el nombre de dies que es poden acumular, s’ha de tenir en compte el nombre de dies efectius de feina des del dia que la persona interessada indiqui en la sol·licitud (no des del dia en que la presentin), fins que l’infant faci dotze mesos o, en el cas de personal docent interí o personal laboral temporal que ocupi una vacant, fins el 31 de juliol. En cas de fer jornada completa, per cada 7’5 dies de feina, correspon un dia de lactància acumulada;
Resulta curiós que cada dia de permís correspongui a 7,5 dies de feina, com si a hores d’ara la jornada dels docents encara fos de 37’5 hores setmanals. No pareix que un canvi com aquest hagi de suposar una feinada, però UOB Ensenyament sospita que a la Conselleria ja li va bé que els seus treballadors facin més dies de feina dels que els pertoquen legalment, així s’estalvien uns diners que poden desviar cap al sistema concertat.
Fins on hem d’aguantar els docents? UOB Ensenyament ha registrat una instància sol·licitant a la Conselleria d’Educació i Universitat l’actualització de la normativa, així com la compensació pertinent a tots aquells treballadors que hagin gaudit d’aquest permís des de l’1 de setembre de 2025. Així mateix, insta els docents que sol·licitin aquest permís a partir d’ara a indicar a les observacions que volen que el càlcul es realitzi d’acord amb la jornada de 35 hores setmanals, no de 37’5 i que, en conseqüència, correspongui un dia de permís per cada 7 dies.
Palma, 24 de març de 2026
Com si visquéssim al Dia de la Marmota, el pressupost del Govern de les Illes Balears poc ha canviat els darrers cursos, sobretot el que pertoca a l’àmbit educatiu. Un any més s’han prorrogat els pressuposts.
Què implica aquesta pròrroga? Doncs que la despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2026, serà d’un total de 1.416,5 milions d’euros, que equivalen a un 4,2% del PIB.
Es mereix la nostra educació un percentatge tan baix? Volem recordar que la despesa total a l’Estat espanyol en educació respecte al producte interior brut (PIB) és del 5% i, per tant, les Illes queden per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7% del PIB. Així, Balears està per sota, tant de la mitjana estatal com de les recomanacions internacionals.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, 1.416,5 milions d’euros, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. A tall d’exemple, a Catalunya la partida destinada a educació durant l’exercici 2025 va ser de 7.500 milions, al País Basc de 3.247,5 milions i a Andalusia de més de 9.000 milions.
Quin és el resultat de tot això? La despesa mitjana per alumne a l’educació no universitària a l’Estat espanyol se situa aproximadament en 6.622 € per alumne i any, segons el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del Ministeri d’Educació. La despesa pública que fan les Illes Balears per alumne basades en dades oficials situen el cost mitjà per alumne al voltant de 5.900 € anuals, versus el País Basc o Navarra que poden superar els 8.000 € o els 9.000 € per alumne.
Idò, mentre a les Illes Balears es destinen a educació 998 € per càpita, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem molt per davall la mitjana de l’Estat i en 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa.
Quina ha estat l’execució del pressupost de 2025? Un altre punt que UOB Ensenyament vol deixar palès és quina va ser l’execució dels pressuposts aprovats l’any 2025. Per molt que la dada exacta d’execució final del pressupost d’educació de 2025 a les Illes Balears encara no és pública, sí que es poden donar estimacions bastant fiables basades en el comportament habitual dels pressuposts autonòmics. Així les coses, dels 1.416,5 milions d’euros pressupostats, 1275 milions d’euros haurien estat executats, cosa que equivaldria tan sols a un 3,7% del PIB.
Quina és la reivindicació de UOB Ensenyament? A les darreres eleccions sindicals de 2022, al programa electoral exigíem assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
Quina és la prioritat de la Conselleria d’Educació?
El conseller Antoni Vera menysprea l’educació pública i s’entrega a l’escola concertada. El passat 5 de març anunciava novament més recursos per tal d’equiparar les condicions de les escoles concertades a les de la pública.
Aquest fet ja queda palès als pressupostos aprovats el juliol de 2025 en els quals l’educació pública augmentava un 8,51% el seu pressupost respecte del 2024 i, en canvi, l’educació concertada augmentava el seu pressupost un 13,37%.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu. Aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
El conseller Vera, mentre tanca centres públics, aposta per una reducció d’hores lectives dels docents de la concertada, dota d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) cada centre concertat, mentre que els centres públics tenen carències de suport, entre altres mesures.
En conseqüència, aquesta pròrroga deixa poca capacitat per introduir canvis a l’escola pública, la dificultat d’impulsar noves polítiques educatives, de programes innovadors o de trobar-nos en un retard en les millores com, entre altres, un pla d’infraestructures real i la reducció de ràtios.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
Palma, 10 de març de 2026
Circular 336/2026
Cada quatre anys se celebren eleccions sindicals —les pròximes estan previstes per al mes de desembre d’aquest any 2026—. Com a resultat d’aquestes, els sindicats que hi concorren obtenen una sèrie de representants a cada una de les tres Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca, i Eivissa-Formentera). Per altra banda, aquells sindicats que superen el 10% dels representants en el conjunt de les tres juntes obtenen representació en la Mesa Sectorial d’Educació (MSE).
La MSE és l’espai on la part social i l’Administració negocien els documents que regulen els diferents processos administratius, així com altres qüestions que afecten els interessos econòmics i socials del col·lectiu docent, com ara resolucions, ordres, etc. Aquest procés negociador és preceptiu, però, malauradament, no és vinculant. Així, pot passar que tota la part social voti en contra del que proposa l’Administració i, tot i això, s’aprovi.
Els principis de UOB Ensenyament són:
Defensa dels treballadors docents
UOB Ensenyament lluita pel col·lectiu docent. La defensa dels drets sociolaborals i la dignitat de la professió són objectius irrenunciables i primordials. Combatre la sobrecàrrega laboral, les insuficients retribucions, la falta de formació gratuïta, l’excés de burocràcia i la manca d’estabilitat són, entre d’altres, lluites que UOB Ensenyament no està disposada a perdre. Combatre els abusos de l’Administració és, per a UOB Ensenyament, un deure.
Escola pública
UOB Ensenyament defensa una escola pública i de qualitat perquè entén que és l’únic sistema que garanteix la igualtat d’oportunitats i la inclusió. La concertació del sistema educatiu és un negoci que afavoreix el clientelisme, així com la desigualtat i la segregació, alhora que permet a l’Administració abaratir els costos en detriment dels drets dels docents.
Escola en català
UOB Ensenyament entén que la defensa del català a l’escola és fonamental i és la millor forma d’assegurar la supervivència de la llengua i la integració dels nouvinguts. L’escola és l’únic espai on part de la població té l’oportunitat d’aprendre la llengua pròpia d’aquesta terra, i és l’última frontera en els atacs de les forces reaccionàries que persegueixen l’extinció del català.
Principi assembleari
UOB Ensenyament es regeix pel principi d’organització en assemblea i defuig les jerarquies rígides i de tarannà despòtic. L’Assemblea és sobirana quant al posicionament del sindicat en aquells temes que beneficien una part del col·lectiu i en perjudiquen una altra. Es reuneix de forma ordinària cada trimestre, i de manera extraordinària quan és necessari.
No perpetuació en els càrrecs
UOB Ensenyament no permet que els càrrecs sindicals s’eternitzin perquè entén que no s’ha de perdre el contacte amb la realitat del dia a dia a les aules. UOB Ensenyament no creu en els alliberats de carrera, sinó que entén l’alliberament sindical com un servei temporal.
Finançament a través dels afiliats i afiliades
UOB Ensenyament no mercadeja amb cursos de formació ni traeix els seus principis per tractes de favor de la Conselleria ni per generar més ingressos. La nostra força són els afiliats i afiliades.
L’activitat de UOB Ensenyament és diversa, i els seus pilars més importants són:
UOB Ensenyament lluita per defensar allò que creu que és just. Quan el poder no atén les demandes fetes pel sindicat, UOB Ensenyament ho denuncia per diferents vies, com ara comunicats de premsa, circulars i manifestacions, entre altres mesures de pressió. Totes aquestes accions són difoses pels canals destinats a tal efecte. UOB Ensenyament considera que la reivindicació i la pressió són eines indispensables a l’hora de desenvolupar la tasca sindical.
Així mateix, UOB Ensenyament col·labora activament i forma part d’associacions o plataformes que tenen per objectiu la defensa del col·lectiu docent, de la llengua catalana o dels valors i drets democràtics.
Dins l’activitat de UOB Ensenyament no hi tenen cabuda, entre d’altres, les següents accions:
A l’Administració li interessa que el paper dels sindicats sigui insignificant i, en conseqüència, que el que es negocia a la MSE sigui paper banyat. Minimitzar el pes de la part social beneficia l’Administració i aplana el camí per a l’explotació laboral dels docents. Això, per a alguns, no és un problema, però sí que ho és per a UOB Ensenyament. El servilisme, la submissió, el conformisme o la inacció no es troben al menú de UOB Ensenyament. Per fer la pilota al patró ja hi ha els sindicats grocs.
La dignificació del col·lectiu docent passa, també, per un respecte profund i vertader per la tasca que desenvolupen els seus representants. Permetre que els sindicats es dediquin a altres menesters —com ara el mercadeig de cursos de formació o la compra de vots a canvi de regals— és desvirtuar la tasca dels sindicats i, per tant, menysprear el col·lectiu. Així mateix, la mínima importància que l’Administració dona a la MSE és un símptoma clau de com valora els seus treballadors.
Palma, 12 de febrer de 2026
Circular 335/2026
UOB Ensenyament ha defensat des dels seus inicis de manera ferma el col·lectiu interí per tractar-se dels docents més vulnerables i en una situació més elevada de precarietat laboral dins del funcionariat docent. Hom coneix que les regles de joc dels interins canvien cada curs i això fa que ningú tengui clar quines directrius ha de seguir per tal de tenir una millor baremació dins la llista.
UOB Ensenyament lluita per canviar aquestes regles i que la baremació s’equipari a la dels altres processos (Oposicions i Concurs de Trasllats). A més, UOB Ensenyament reclama que baremi l’experiència com a coordinador de cicle d’infantil i primària (així com puntua el cap de departament a secundària), l’experiència a centres d’especial dificultat – més enllà del curs en el qual s’hi treballi – i l’experiència a aules UEECO. Cal afegir que, històricament, UOB Ensenyament ha demanat —i ho continua fent—, que el nivell C2 de català puntuï el màxim, independentment de l’organisme que el certifiqui.
Continuant amb la baremació de la borsa d’interins, UOB Ensenyament sol·licita que es pugui incloure la formació fins a la data en la qual es tanqui la borsa. No obstant això, tot i que UOB Ensenyament defensa una baremació justa, equilibrada i meritocràtica, considera que els aprovats sense plaça han d’anar per davant a l’hora de la tria, tal com ho va decidir l’Assemblea.
Pel que fa a les condicions laborals, el curs passat es va introduir la novetat de dividir l’illa de Mallorca en cinc zones, de les quals se n’havien de triar, com a mínim, tres. UOB Ensenyament, després de fer una anàlisi exhaustiva de la divisió anterior, considera que Mallorca s’hauria de dividir en set zones. Els motius són separar el punts crítics d’embós a les hores punta (Via de Cintura, Túnel de Gènova i Carretera Inca altura Festival Park), afavorir que els treballadors puguin fer feina el més a prop possible del seu domicili habitual i facilitar així la conciliació familiar, reduir la distància dels desplaçaments amb l’objectiu de disminuir així la petjada de carboni i apropar el més possible la distància recorreguda a Menorca o Eivissa amb la que han de realitzar cada dia els interins que treballen a Mallorca.
Dins d’aquestes condicions, UOB Ensenyament insta l’Administració que es comprometi a què aquells docents que treballin cinc mesos i mig durant el curs, cobrin, cotitzin i puntuïn l’estiu, dret que es va perdre amb l’anterior legislatura i que s’ha de recuperar.
Respecte del tràmit d’adjudicacions de l’estiu, UOB Ensenyament troba convenient que els interins no hagin d’estar obligats a seleccionar totes les places de les funcions i zona geogràfica que tenen a la borsa i que han de poder participar també del tràmit urgent que es fa a continuació, pels següents motius: coherència amb els tràmits setmanal de substitucions, esmena d’errors (per part del docent) en la tria durant el tràmit d’adjudicacions i fer possible que un interí amb tots els requisits que ha quedat sense plaça pugui ampliar la seva tria de preferències quan ja s’ha adjudicat per primer cop. UOB Ensenyament exigeix uns tràmits àgils, transparents i una gestió informàtica eficient que assegurin el benestar docent.
UOB Ensenyament, davant la manca de docents de diferents especialitats, continua reclamant una revisió exhaustiva de l’annex IV de la Resolució d’Interins: a Secundària i probablement també a la Formació Professional, s’ha introduït en moltes especialitats la possibilitat que la docència sigui impartida per professorat d’altres especialitats que hi tenen poca o cap de relació. Aquesta situació té conseqüències negatives en la qualitat educativa, ja que l’annex IV no està elaborat amb un criteri pedagògic orientat a mantenir o millorar aquesta qualitat, sinó més aviat amb l’objectiu de cobrir places a qualsevol cost, encara que això impliqui un empitjorament de l’ensenyament que reben els alumnes.
Per aquest motiu, l’annex IV hauria de ser elaborat per persones expertes en cada àmbit i amb criteris clars de coherència pedagògica, de manera que, tot i facilitar la cobertura de places, es garanteixi una correspondència adequada entre les especialitats del professorat i les matèries que aquests poden impartir.
UOB Ensenyament continua instant l’administració a desenvolupar els punts que manquen de l’Acord Marc que afecten a tots els docents i que afecten principalment els interins, com són els dies sense sou o les llicències per estudis, entre d’altres. A més, UOB Ensenyament lluitarà per igualar les condicions sociolaborals dels interins respecte dels funcionaris de carrera.
Palma, 9 de gener de 2026
Circular 334/2025
Circular 334/2025
Vivim immersos en la cultura de la immediatesa. Les plataformes digitals són obertes les vint-i-quatre hores i els missatges arriben de manera instantània. El col·lectiu docent té la sensació que “sempre ha d’estar disponible”, percepció que ha deixat de ser una excepció per convertir-se en una normalitat alarmant.
En aquest context i davant aquest fet, UOB Ensenyament veu la figura del docent sotmesa a una pressió invisible, però constant, on el dret a la desconnexió digital no és només una qüestió legal, sinó més aviat una necessitat urgent per preservar la dignitat professional, l’equilibri personal i la salut mental dels i de les docents.
Jugar amb la carta de la bona fe i la vocació docent dels claustres per part de tota la comunitat educativa implica mestres i professors que responen correus de manera immediata a les tantes de la nit, notificacions de plataformes oficials que arriben durant el cap de setmana, etc. Tot això col·loca, una vegada més, la figura del docent en el centre de la diana social, com si la seva disponibilitat fos il·limitada i la resposta immediata fos part intrínseca del seu deure professional. En realitat, però, converteix aquesta estratègia manipulativa en una vulneració directa del dret al descans i a la pau digital. Una realitat en què ressonen les paraules del filòsof Byung-Chul Han “Existim com un eixam digital d’individus aïllats, sense acció col·lectiva, sense sentit, en un soroll constant que ens atordeix”.
En aquest sentit, les lleis són clares, tant l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018 sobre el dret a la desconnexió digital a l’àmbit laboral, com l’article 18 de la Llei 10/2021 sobre treball a distància estableixen inequívocament que tots els treballadors, inclosos els empleats públics, tenen dret a desconnectar fora del seu horari laboral. Això implica limitar l’ús de les eines tecnològiques de comunicació i garantir el temps de descans, així com respectar la pau digital del col·lectiu docent, que viu enmig d’aquest soroll digital permanent. Més encara, la norma obliga les empreses —en aquest cas, la Conselleria— a elaborar una política interna de desconnexió, consensuada amb els representants dels treballadors, que inclogui formació, ètica i sensibilització en l’ús responsable de les TIC per evitar la fatiga informàtica. I aquesta no és la realitat. En aquest sentit, UOB Ensenyament ja va veure les orelles al llop i ho va deixar ben clar –vegeu la circular 298: (Des)digitalització del 18 de gener de 2024.
I aquest és un exemple més que demostra que la Conselleria, que és l’entitat o òrgan que hauria de ser qui definís de manera clara i uniforme els protocols de desconnexió digital, novament continua optant per la maniobra irresponsable i subtil de traslladar aquesta responsabilitat, disfressada d’autonomia pròpia de centre, a les escoles i instituts.
Com ja va denunciar UOB Ensenyament –vegeu la circular 299: Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg. I aquest és un exemple més que se suma a la llista. Un fet que provoca que cada centre ha d’improvisar protocols de gestió interna que han de reflectir dins el Projecte Educatiu de Centre (PEC) o la Programació General Anual (PGA).
Sense protocol clar, molts centres tenen automatitzats els seus canals de comunicació perquè arribi instantàniament al docent, sobretot al col·lectiu d’infantil i primària, la notificació de la família. Per aquest motiu, els infants tenen major dependència de la figura docent i la responsabilitat tutorial es veu seriosament incrementada.
Totes aquestes ambigüitats no fan res més que continuar generant inseguretat i culpa. Molts docents, per no “quedar malament”, se senten obligats a respondre per evitar malentesos, per no alimentar crítiques o queixes de famílies o equips directius. I així, la desconnexió es difumina. El descans real desapareix.
Tot això duit a la pràctica té unes repercussions molt clares i cares. Quan s’erosiona la frontera entre la feina i la vida privada o la conciliació familiar es genera desgast emocional i estrès en els docents, a més de provocar una gran sensació de culpa permanent i deteriorament de les relacions familiars provocada per la incomprensió social.
En conseqüència, UOB Ensenyament emfatitza que la desconnexió digital és molt més que apagar les notificacions: és un acte de respecte cap a la professió docent i una exigència imprescindible perquè el sistema educatiu funcioni amb humanitat, coherència i dignitat. Els drets hi són; només falta que es compleixin. La pau digital no és un luxe.
Per dignificar la tasca docent, UOB Ensenyament exigeix defensar la pau digital dels docents no com a deure, sinó com a dret.
En definitiva, UOB Ensenyament insta l’Administració a fomentar la cultura institucional de respecte als temps de descans. Ha de començar per deixar d’exigir —implícitament o explícitament— que el docent estigui disponible les 24 hores del dia. S’ha de desvincular definitivament el col·lectiu docent com a servei d’atenció permanent 24/7, sobretot la funció tutorial i especialment la dels docents que l’exerceixen a educació infantil i primària.
La Conselleria ha d’assumir d’una vegada per totes la responsabilitat legal d’elaborar una política clara i aplicable a tots els centres educatius, tal com estableix la normativa. És a dir, s’han de deixar les pràctiques que disfressen com a “autonomia de centre” allò que és una clara omissió de les seves funcions i garantir d’una forma definitiva l’ètica i la responsabilitat digital en l’ús de les eines TIC.
Palma, 4 de desembre de 2025
