Etiqueta: Circulars

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat  a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.  

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema. 

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació. 

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024

Carta dels docents als Reis d’Orient

Circulars

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període. 

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions  per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

Seguiment del 2n Acord Marc

Circulars

Circular 296/2023

El segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023, entès com un compromís significatiu per progressar en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals i en la millora de la qualitat educativa, hauria de vincular la Conselleria d’Educació i Formació Professional pel que fa a l’estricta implementació de les diferents mesures adoptades i, fomentar, simultàniament, el diàleg social com a font essencial per a la consecució d’acords constructius.

Tot i que aquest Acord esdevé com un compromís heretat de l’anterior legislatura, és imperatiu que es mantingui i respecti al llarg dels anys independentment del color polític predominant a l’Administració. A més a més, la materialització del mateix en forma d’Acord del Consell de Govern atorga validesa i eficàcia jurídica a les propostes negociades amb totes les forces sindicals a la Mesa Sectorial d’Educació. 

En aquest sentit, emperò, UOB reconeix que manté una certa actitud de reserva envers la Conselleria pel que fa a la consecució de les propostes incloses en el document. De fet, ja es pot constatar algun incompliment i diversos retards en relació amb aquestes. 

És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest curs, però també, i no menys important, donar-li continuïtat en un horitzó més llunyà. 

Centrant-nos en el curt termini, les actuacions que UOB ha encetat i materialitzat van en dues línies d’acció diferents. Per una banda, hem destriat i jerarquitzat els punts de l’Acord pendents d’aplicar o de negociar al llarg d’aquest curs 2023-24 i que, per consonància amb l’anterior, exigirem insistentment mitjançant l’ús del torn obert de paraula a les diferents convocatòries de la Mesa Sectorial d’Educació. Per altra banda, també hem reclamat, via instància, a la Conselleria el compliment de diversos punts que, ara com ara, estan sense resoldre o s’han resolt incomplint l’establert. 

Tot seguit, resumim cadascun dels punts que mereixen especial atenció i sobre els quals UOB ja ha iniciat el seguiment i, en determinats casos, les consegüents intervencions:

  1. Complement de carrera professional. Malgrat ser una proposta ja negociada i ratificada com a Acord del Consell de Govern, UOB reclama que aquest complement sigui actualitzat igual que les altres retribucions complementàries. 
  2. Reducció de mitja jornada voluntària. UOB exigeix la modificació de l’Acord del Consell de Govern per estendre la reducció de jornada per motius particulars a tot el personal docent (no només al funcionariat de carrera), conforme a l’establert a l’Acord Marc. 
  3. Llicències per estudis. Es preveu el restabliment d’aquestes a partir del curs 2023-24, però en aquest sentit, encara ni ens han convocat per negociar el tema a Mesa ni tenim cap mena de previsió de quan es farà. Així, el que demanem és la negociació immediata i la convocatòria, ja per aquest curs, de llicències quadrimestrals, atès que ja no hi ha temps per les de caràcter anual, així com l’establiment de les bases per a les properes convocatòries. 
  4. Situació del professorat del Cos a extingir dels professors tècnics d’FP. Exigim de forma immediata la creació i l’aplicació d’un complement salarial de caràcter autonòmic que, almenys econòmicament, elimini el greuge comparatiu creat entre els funcionaris de carrera pertanyents al cos de professorat tècnic integrats al cos A1 i els que no s’hi han pogut integrar. A mesura que el temps avança, l’Administració està generant estalvis, ja que és altament improbable que, quan es decideixi implementar la mesura, aquesta tingui efectes retroactius.
  5. Quines mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana fa l’Administració implantant la lliure elecció de llengua a les aules? Aquest assumpte, amb acords polítics ja sobre la taula, revesteix una importància crítica, malgrat que la comunitat educativa se n’ha sentit totalment marginada. Exigim establir, amb la màxima promptitud possible, un calendari per iniciar les negociacions a la MSE sobre aquesta qüestió preeminent a l’Acord Marc.
  6. Cada vegada es notifiquen més agressions als docents i quan falten uns tres mesos per complir l’any des de la signatura de l’Acord Marc, termini establert per al compliment de la negociació d’un protocol per a les agressions als docents, encara no s’ha engegat cap mena de negociació sobre el protocol en qüestió. Cal donar-li celeritat i començar a treballar per pal·liar la creixent desmotivació, esgotament, ansietat i baixa autoestima que s’estén cada vegada més entre el col·lectiu docent.
  7. Reclamam la determinació precisa de la quota real de 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària a partir del curs 2024-25 i no continuar calculant-la a 25 hores (24 hores + 1 CHL). La definició acurada de la quota real dels mestres a 23 hores lectives de docència directa no només hauria de suposar una millora horària dels docents, sinó també un creixement dels docents efectius (aproximadament, unes 300 places). Aquesta mesura no només sumaria a la qualitat educativa, sinó que també possibilitaria una ampliació significativa de la concessió de comissions de serveis.
  8. Vist l’augment de les temperatures en els darrers anys, associat al canvi climàtic, es fa indispensable un pla de climatització de centres abans d’acabar el curs 2023-24. Aquest pla ha de contemplar no només la climatització amb la instal·lació d’aire condicionat a les aules, sinó també amb la plantació i conservació d’arbres i zones verdes dins els centres educatius. Així mateix, promocionar l’adaptació bioclimàtica dels centres existents i que els de nova planta contemplin, entre d’altres, l’efecte refrigerant de la natura. 
  9. Increment 0,5% nòmina en funció del PIB. Queda pendent un possible nou increment salarial per a aquest 2023, el qual es faria efectiu els primers mesos del 2024. Es tracta d’una nova pujada del 0,5%, retroactiva des de gener del 2023, sempre que es doni la premissa que el creixement del PIB espanyol d’aquest any arribi al 2,1%, una xifra que sembla que pot ser assolida segons les darreres previsions de diverses entitats com l’OCDE o el Banc d’Espanya. Estarem a l’aguait de les estimacions i, si és necessari, exigirem amb determinació el que ens pertoca.

Per acabar, és essencial recordar que l’anterior és només un recull de temes considerats de prioritat absoluta per aquest curs, però que l’Acord Marc inclou 36 propostes i és necessari iniciar ja la línia de treball perquè tots puguin fer-se efectius amb la major brevetat possible.

Des d’UOB Ensenyament restarem vigilants al compliment íntegre de l’Acord Marc, tant en el fons com en la forma.

Prou d’abandonament! Els docents no som professionals de segona.

Circulars

Circular 295/2023

En el complex entramat de les ajudes socials destinades als docents, es poden distingir dues categories ben diferenciades. D’una banda, les ajudes d’acció social, gestionades pel Govern de les Illes Balears i regulades pel Decret 135/1995. D’altra banda, les prestacions complementàries d’assistència sanitària de MUFACE, sota  jurisdicció estatal i estipulades per l’Ordre APU/2245/2005. 

Fa massa anys que tant les ajudes autonòmiques com les estatals no han patit canvis o ho han fet en sentit contrari, impactant negativament en els docents i les seves condicions. Amb aquesta anàlisi, UOB Ensenyament pretén fer conscient a tot el col·lectiu docent de l’abandonament que hem i continuem patint i despertar, d’una vegada, les consciències d’aquells que ens representen.   

En el cas de les ajudes de tipus estatal, resulta alarmant que aquestes hagin romàs no només sense canvis durant 18 anys (tenint present que els imports fixats són de 2005 i que no s’han ajustat ni tan sols en línia amb l’IPC), sinó que, a més, el 2014 es van reduir, de mitjana, més d’un 40% i no s’ha recuperat la pèrdua. El resultat de la retallada i de la suma acumulada d’aquests anys d’immobilitat financera (IPC acumulat d’un 55%) ha deixat en evidència la incapacitat d’aquestes ajudes per complir el seu objectiu essencial: proporcionar un suport efectiu a qui les sol·licita. Rellevant resulta que avui en dia, la majoria d’aquestes ajudes no cobreixin ni tan sols el 15% de les despeses reals associades als serveis o productes que estan destinades a sostenir.

Però aquesta falta d’actualització no només es tradueix en la manca d’increments financers, sinó també en la manca, i fins i tot retallada, de flexibilitat conceptual. Mentre que alguns conceptes de les ajudes sanitàries estatals no estan ni contemplats, altres ho estan de manera molt limitada o continuen sent subestimades, com les ulleres. 

Pel que fa a l’altre tipus d’ajudes, les d’àmbit autonòmic, la seva actualització s’ha limitat a l’increment de les retribucions bàsiques dels funcionaris públics, tal com estableix la Llei general de pressuposts. Aquest increment, d’aproximadament un 16%, està lluny d’adequar-se als creixents costos de vida, especialment a les Illes Balears, on l’augment dels preus, en gran part causat per l’habitatge i les particularitats geogràfiques, és notablement superior al d’altres regions del país. Això ha portat els docents a enfrontar-se a certes dificultats econòmiques cada vegada més greus. Un exemple que il·lustra aquest fet és que les sol·licituds de bestretes per part dels docents han augmentat de manera significativa, tot i que aquestes, en molts casos, no ofereixen el suport necessari.

Tampoc aquestes últimes estan exemptes de l’oblit definitori i és que ni s’ha plantejat la possibilitat de recuperar alguns conceptes que van quedar congelats durant la crisi financera de 2007 (orfandat, viduïtat i jubilació), ni s’han adaptat les ajudes existents a les noves necessitats. Per exemple, no s’ha inclòs el suport a la matrícula d’estudis de Formació Professional ni s’ha ampliat l’abast per incloure els materials didàctics i de pràctiques, els quals, en molts casos, han anat substituint als llibres tradicionals.

Per si això no fos prou descoratjador, els docents interins s’enfronten a la injustícia d’estar exclosos de les prestacions complementàries d’assistència sanitària, atès que només s’atorguen als docents funcionaris de carrera de l’Estat.

En vista d’aquestes dades, no podem fer altra cosa que expressar la sensació d’injustícia que pateixen els docents en comparació amb altres col·lectius (com el sector sanitari) que gaudeixen d’ajudes més àmplies i flexibles. De mitjana, les prestacions sanitàries són cinc vegades més altes que les dels docents, i en altres categories d’ajudes, la diferència arriba al 50%. Això ens porta a una conclusió clara: a les Illes Balears, hi ha professionals de primera i de segona, i és essencial que es valori més la formació i les condicions de treball dels docents, ja que els alumnes actuals són els professionals del futur. Hem suportat retallades significatives i manca de reconeixement durant massa temps.

Per tot l’anterior UOB Ensenyament creu que és essencial i de justícia que el Govern de les Illes Balears d’una vegada prengui mesures per compensar la bretxa que s’ha creat en greuge del col·lectiu docent i s’iniciïn les negociacions per a un vertader pla d’ajuts socials.

Hem perdut i ho hem fet sols!

Circulars

Circular 294/2023

Des del sindicat UOB, volem compartir amb el col·lectiu docent la valoració de la recent negociació del concurs de trasllats, la qual va iniciar-se el passat divendres, dia 20 d’octubre, i ha continuat aquest migdia a la Conselleria d’Educació i Formació Professional. El resultat d’aquesta negociació no coincideix de cap manera amb les nostres expectatives i és que cap de les propostes presentades ha estat acceptada, ni tan sols parcialment. Les nostres propostes, volem recordar, consistien en la realització de l’adjudicació en dos torns (un primer destinat als funcionaris anteriors a 2023 i un segon per als que han obtingut la seva plaça aquest any) i en la valoració de la superació (amb plaça o sense) del procediment selectiu d’oposicions mitjançant l’atorgament de punts, així com es fa amb altres titulacions.

Aquesta manca de consideració cap al col·lectiu de funcionaris docents anteriors a 2023 ens fa sentir indefensos i traïts, però malgrat aquesta situació, estem satisfets amb la feina feta i amb la defensa que hem dut a terme en benefici d’aquest col·lectiu.

Des del moment en què vam ser coneixedors dels canvis que afectarien els procediments selectius dels docents, que inclouen una sentència que reconeix l’experiència docent independentment de la situació administrativa del docent i un nou procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits, UOB Ensenyament va començar a treballar per intentar evitar el greuge que esdevindria el concurs de trasllats pel funcionariat anterior a 2023. Fa gairebé un any, vam exposar aquesta problemàtica als nostres dirigents, tant als actuals com als anteriors, amb l’esperança que iniciessin un estudi de les propostes que vam plantejar per solucionar aquesta situació.

L’Administració no ha negat l’existència d’aquest greuge i ha reconegut les nostres aportacions. No obstant això, lamentablement, no ha estat capaç de trobar una solució. Les seves excuses, com la manca de capacitat tècnica per adaptar el programa d’assignació de places de Madrid, o la manca de recursos humans per establir un barem propi per a les convocatòries autonòmiques, no són acceptables. El marge d’acció existeix, com ens ha confirmat el Ministerio, però clarament ha faltat voluntat per part de l’Administració per abordar aquesta qüestió. És totalment lamentable que la Direcció General de Personal Docent no pugui proporcionar programadors capaços d’adaptar el sistema a aquesta nova casuística, amb les conseqüències negatives que això comporta per a una part del col·lectiu docent.

No podem oblidar d’apuntar que cap altra força sindical ha donat suport a les nostres propostes ni ha defensat la necessitat de compensar el canvi de regles de joc que afectarà molts docents, els quals veuran com altres docents, ingressats més tard i per vies d’accés diferents, els passen per davant en l’assignació de places. Aquesta manca de solidaritat per part d’altres sindicats, que han centrat els seus esforços només en protegir els interessos d’un petit grup, és una realitat que lamentem profundament. Creiem que la unitat de totes les veus sindicals hauria estat més efectiva per defensar els drets de tots els docents, i no només els d’uns pocs.

Malgrat aquesta situació, volem deixar clar que continuarem treballant en benefici de tot el col·lectiu docent i que estem compromesos a continuar lluitant pel que considerem just i equitatiu per a tots els docents. Agraïm a tota la nostra afiliació i als docents, en general, el seu suport i confiança en el sindicat UOB Ensenyament. 

Concurs de trasllats: UOB Ensenyament dona una passa més

Circulars

Circular 292/2023

Atès l’interès significatiu i rellevant de la qüestió, ens dirigim a tot el col·lectiu docent per informar-vos sobre una petició – recolzada per més d’un 70% de l’afiliació participant de la consulta vinculant formulada – que UOB Ensenyament plantejarà a la Conselleria d’Educació i FP en convocar-se, pròximament, la MSE en què es tractarà la convocatòria del concurs de trasllats de caràcter autonòmic del 2023.

Els motius que han conduït a aquesta demanda es deriven dels canvis substancials que han ocorregut en els procediments selectius docents, els quals afecten a tots els funcionaris de carrera del nostre col·lectiu:

  • Modificació de l’annex I del RD 1364/2010: A raó d’una Sentència del Tribunal Suprem de l’any 2022, s’ha establert que la valoració dels serveis prestats com a funcionari/a de carrera, personal fix, i com a funcionari/a interí/na o personal de durada determinada no pot diferir. Això implica que, a partir del 2022, tot/a funcionari/a de carrera que participa en el concurs de trasllats obté punts per la seva experiència com a docent, independentment de la seva situació laboral.
  • Procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits: La introducció d’aquest procediment ha duit a què docents que no han superat oposicions tradicionals obtinguin la condició de funcionaris de carrera. Això ha creat una situació sense precedents, ja que no tots els docents de carrera han seguit les mateixes rutes d’ingrés.

Per altra banda, volem recordar-vos que el concurs de trasllats és, alternativament, un curs a nivell estatal i un curs a nivell autonòmic i que, el 2023 serà de l’últim tipus (autonòmic). Aquest fet va dur a UOB Ensenyament a plantejar al Ministerio la legalitat de què cada autonomia definís una baremació pròpia pels cursos en què el procediment sigui autonòmic. La resposta fou que sí hi ha marge de maniobra autonòmic. Podeu veure la resposta del Ministerio en aquest enllaç: (últim paràgraf, especialment). No obstant això, falta veure si també hi haurà disposició per part de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

Aquest possible marge de maniobra és el que ha duit a UOB Ensenyament (prèvia consulta a l’afiliació) a la següent demanda:

Que tot/a funcionari/a de carrera -sense deixar fora a cap col·lectiu- que hagi superat alguna vegada un procediment selectiu d’oposició, amb independència de l’any en què ho hagi fet i tant si ha obtingut plaça com no, obtingui punts per aquest fet en el concurs de trasllat autonòmic (no només per aquest curs, sinó indefinidament en aquest tipus de convocatòries) i així, es vegi recompensat/da pels recursos invertits en preparar les proves (igual que es fa amb altres titulacions).

Aquesta proposta podria beneficiar docents que concursin voluntàriament per canviar de centre, docents que han quedat en expectativa de destinació definitiva en convocatòries anteriors, docents que han accedit a la condició de funcionari de carrera mitjançant concurs de mèrits i docents que es vegin obligats a concursar per diverses raons.

Tanmateix, és important subratllar que els funcionaris en pràctiques del curs 2023-24 (legalment amb menys drets administratius que els funcionaris de carrera) no podrien beneficiar-se d’aquesta puntuació extraordinària en el concurs de trasllats de 2023 (ja que concursen amb zero punts), tot i que sí ho podrien fer en convocatòries futures.

Aquesta proposta ha estat el resultat d’una reflexió profundament meditada i cerca mantenir-se fidel als principis que defineixen UOB Ensenyament.

Finalment, recordar-vos que UOB Ensenyament ha estat actiu en aquesta qüestió des de fa un any i que ja va plantejar la necessitat de dividir l’adjudicació del concurs de trasllats autonòmic de 2023 en dos torns: un primer per als funcionaris ingressats abans del 2023 i un segon per als que ho hagin fet durant aquest any. Per a més informació sobre aquesta proposta i el context que l’envolta, us convidem a consultar el següent enllaç.

En síntesi, a la demanda de l’adjudicació en dos torns hi sumarem la de la puntuació per haver superat un procediment selectiu d’oposicions.

Agraïm la vostra atenció i esperem que aquesta informació sigui útil per entendre millor els canvis que poden afectar el futur dels docents en la nostra comunitat.

Sobre el certificat mèdic

Sobre el certificat mèdic si has aprovat oposicions

En aquesta infografia hi podreu veure tots aquells aspectes relacionats amb l’obtenció del certificat mèdic necessari després de superar els processos selectius.

Circular 290/2023

Bàmbols! És a ca vostra on miren porno!

Bàmbols! És a ca vostra on miren porno!

Circular 288/2023 – Comunicat de premsa

UOB Ensenyament dona tot el suport al company de l’IES Porreres davant l’atac de l’extrema dreta catòlica. Com a primera acció hem oferit la nostra assessoria jurídica al company en qüestió. Convençuts que només el respecte a la llibertat de càtedra ens farà més forts com a treballadors, posam a l’abast del professorat de secundària i batxillerat un enllaç on es pot trobar el còmic per si el volen treballar a classe.

Podeu consultar el còmic AQUÍ.

També aprofitam per recomanar a l’extrema dreta, a la família que ha iniciat aquesta persecució i a tota persona que amb el seu silenci sigui còmplice de l’atac la lectura de l’estudi publicat el passat desembre per un equip d’investigadors de la UIB Pornografia a les Illes Balears. Accés i impacte sobre l’adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig.

Podeu consultar l’estudi AQUÍ.

Les dades sobre l’accés al porno entre els adolescents són esfereïdores. No només això sinó que van a l’alça, especialment entre les adolescents. Com ens fan veure les dades de l’estudi: el 90,5% d’adolescents d’entre 13 i 18 anys, reconeix que en els darrers anys ha mirat pornografia. Això significa que la presència de la pornografia és molt majoritària en l’adolescència i que ha augmentat. A Espanya la prevalença del consum de pornografia en línia en adolescents i joves l’any 2018 (12-18 anys) era del 70,7%, amb un 86,9% pel que fa als homes i un 54,8% pel que fa a les dones. L’increment, pel que fa a Balears, ha estat de quasi 15 punts entre les adolescents i de 8 punts entre els adolescents. (pàgina 252).

Educar en les diferents sexualitats (en el sentit més ampli del terme) des de l’escola és l’arma més potent per combatre la xacra de la pornografia i les repercussions que pot tenir cap a la perpetuació d’actituds d’abús o fòbiques cap a determinats col·lectius.

Ara i sempre a UOB Ensenyament ens trobareu al costat dels companys i davant qualsevol atac a la nostra feina!