Ahir dematí va tenir lloc una mesa tècnica per tractar les Instruccions d’avaluació que regularan l’avaluació i qualificació dels cursos on es comença a aplicar el currículum LOMLOE (cursos senars) de les diferents etapes educatives.
Per part de la Conselleria hi varen assistir el conseller, Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra així com els Assessors Tècnics Docents: Biel Colom, Eduard Ribau i Antoni Salvà. Pel que fa a la part social hi varen assistir un o dos representants de cada un dels sindicats amb representació a la Junta de Personal Docent no Universitari.
Cal recordar que el conseller va convocar aquesta mesa tècnica arran de la pressió feta per UOB Ensenyament i els altres sindicats durant la mesa convocada la setmana passada per tractar altres temes. Podeu veure-ho AQUÍ.
Davant el desconcert i la indignació que han generat els currículums LOMLOE i les instruccions d’avaluació que se’n deriven en bona part del col·lectiu docent, des d’UOB Ensenyament vàrem obrir un procés de recollida d’aportacions per part dels docents i, al mateix temps, ens vàrem posar a treballar per esmenar concretament els diferents aspectes més polèmics de les Instruccions d’avaluació.
Abans d’entrar en matèria cal explicar una mica quin és l’horitzó que tenim per davant quant a la concreció de l’avaluació amb la LOMLOE. Aquestes instruccions que s’han publicat només afectaran aquest curs 22-23. De cara al curs 23-24, curs en el fet que es consolidarà la implantació curricular de la LOMLOE, es redactarà una ordre que (teòricament) hauria de regular de manera definitiva o si més no més estable l’avaluació. Caldrà estar-hi ben atents.
Així les coses, passam a detallar les reivindicacions que vàrem fer per etapa educativa i les respostes que vàrem tenir per part de l’administració.
Educació Primària
1. Preocupació per la informació que rebran les famílies: criteris d’avaluació inintel·ligibles i un informe de 10 pàgines?
Vàrem fer evident la preocupació que hi ha entre els mestres pel que fa a la complexitat de l’informe de seguiment de valoració dels criteris d’avaluació que generarà l’eina d’avaluació del Gestib en qualsevol moment del curs en dos sentits:
a) Per l’extensió que pugui tenir el fet d’incloure la valoració de cada un dels criteris d’avaluació de cada una de les matèries.
b) Pel redactat dels criteris d’avaluació, un redactat en molts de casos molt ampli i que fa difícil (especialment si no estàs avesat al llenguatge curricular) entendre què ha fet l’alumne.
El que no pot ser de cap manera és que aquest informe confongui les famílies i qui acabin essent els responsables d’explicar uns currículums complexos i burocratitzats sigui precisament a qui no s’ha consultat en cap moment a l’hora de redactar la llei (Madrid) i després els currículums autonòmics (Conselleria), és a dir, els mestres.
Des de la Conselleria es va assegurar que aquest informe, tot i ser extensiu per la mateixa estructura curricular que planteja la LOMLOE (criteris d’avaluació que s’integren dins les competències específiques i relació d’aquestes amb els descriptors operatius de les competències clau), es procurarà que sigui el més intuïtiu i visual possible tot assignant una relació de colors (del vermell cap al verd passant pel groc) perquè es pugui copsar a simple cop d’ull la valoració de cada criteri d’avaluació. Esperem que pensin en els daltònics!
2. El corsé de la proposta pedagògica o com enfangar l’avaluació amb ponderacions dels criteris d’avaluació.
Des de Primària es considera un greu error que el fet d’haver de fixar una ponderació per a cada criteri d’avaluació i que aquesta es mantingui vigent durant tot el cicle corresponent (dos cursos). En aquest sentit es reclama que els docents tenguin més cintura damunt la programació segons es vagi desenvolupant el curs i d’acord amb les característiques de cada grup.
Educació Secundària Obligatòria
1. Completa llibertat als Departaments didàctics per decidir el % a assignar a cada criteri d’avaluació
No volem cap constricció a l’hora que els Departaments didàctics decideixin el % a assignar a cada criteri d’avaluació. Defensam la formació acadèmica i pedagògica del professorat com a fonament per decidir quin pes ha de tenir cada criteri d’avaluació sense limitacions de cap casta. Des de la conselleria, es varen mostrar receptius a aquesta reivindicació.
2. Redactat confús i poc concret dels criteris d’avaluació.
No acceptam el redactat de la majoria dels criteris d’avaluació. El fet de no comptar amb el professorat en actiu a l’hora de concretar els currículums estatals en currículums autonòmics ha fet que els criteris d’avaluació que apareixen al currículum autonòmic quedin redactats així com apareixen al currículum estatal (Reial Decret 217/2022). A més, el currículum autonòmic no inclou cap article que pugui obrir la porta als centres per poder concretar aquests criteris d’avaluació que són els referents que guien el quefer diari dins l’aula.
Quant aquesta darrera qüestió veiem una contradicció entre el que diu el currículum d’ensenyaments mínims estatal (RD 217/2022) i el que ha fet la conselleria d’educació amb els currículums autonòmics ja que el currículum estatal estableix:
Article 13.4. Los centros docentes, en el uso de su autonomía, desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria establecido por las administraciones educativas, concreción que formará parte de su proyecto educativo.
Des d’UOB Ensenyament consideram que s’hauria d’entendre aquest desarrollarán y completarán en sentit ampli i permetre als Departaments didàctics la concreció d’uns criteris d’avaluació que pel seu redactat tan ampli fan dubtar als docents de si les activitats que plantegen s’hi ajusten o no.
Des de conselleria varen defensar el centralisme metodològic que imposa la LOMLOE dient que, efectivament, els criteris d’avaluació venen tancats des de Madrid i els currículums autonòmics no els podien concretar.
3. Com es justifica l’avaluació de l’esforç diari de l’alumne d’acord amb el currículum LOMLOE?
Quelcom tan bàsic com justificar a la programació didàctica l’avaluació de la realització de la tasca diària en el quadern (o Chromebook) es converteix en missió impossible si intentam cercar un criteri d’avaluació que s’hi adigui.
La resposta que vàrem tenir per part dels assessors tècnics docents va ser que cada activitat que encomanem als alumnes, ha de tenir una justificació. També ens varen argumentar que si resseguim la relació que hi ha entre criteris d’avaluació, competències específiques i aquestes amb els descriptors operatius de les competències clau podríem arribar a justificar-ho, o això vàrem entendre. Hem de reconèixer que encara avui se’ns fa difícil visualitzar tota la justificació curricular que has de fer per poder fer el seguiment del compliment de la tasca diària.
4. Els reis venen dia 5 de gener, no a finals de juny. No a l’arrodoniment forçós que fa que un 4’51 sigui automàticament un 5.
Hem defensat que l’arrodoniment sigui una competència exclusiva de cada Departament didàctic. Que siguin els Departaments qui determinin a partir de quin decimal s’arrodoneix. Entenem que ha de primar el criteri pedagògic de l’esforç per assolir l’arrodoniment i no només el criteri purament matemàtic que és el que han defensat des de la conselleria.
Si bé s’han mostrat oberts a reconsiderar aquesta qüestió, no s’ha volgut reconèixer aquesta competència als Departaments didàctics sinó que es decideixi a nivell de centre i per tant, es voti en claustre.
5. No a la fiscalització de la tasca docent 24/7. Rebutjam el requisit d’haver de penjar al Gestib les valoracions dels Criteris d’avaluació immediatament després de finalitzar cada Situació d’aprenentatge.
Evidentment que reconeixem que el docent ha de donar un feedback als alumnes i famílies dins un temps raonable però no acceptam la imposició del termini fixat per la conselleria. No volem viure dins una contrarellotge permanent.
6. Més flexibilitat en la modificació de les Situacions d’Aprenentatge segons la conjuntura del curs i característiques del grup-classe.
Les Instruccions d’avaluació estableixen que les Situacions d’aprenentatge han de preveure les activitats i dinàmiques d’aula necessàries (sic) que conformen el procediment d’avaluació i que els alumnes han de conèixer prèviament com serà. Sense estar en desacord amb el fons de la instrucció consideram que les instruccions haurien de contemplar també la possibilitat d’alteració de la Situació d’aprenentatge ja sigui per pèrdua de sessions lectives o bé per poder adaptar-se a les característiques del grup-classe.
7. Què passa si a final de curs hi ha criteris d’avaluació que no s’han avaluat?
Quelcom tan habitual com el fet de no haver pogut assolir tota la programació didàctica que s’havia previst el mes de setembre resulta que no té cabuda dins la LOMLOE. El fet que l’avaluació LOMLOE t’obligui a atorgar una ponderació a cada criteri d’avaluació (entre totes les ponderacions s’ha de sumar 100) fa que si pel que sigui deixes un criteri d’avaluació sense avaluar, la qualificació de final de curs quedi coixa. Idò bé, resulta que des de la conselleria no s’havia pensat amb aquesta hipòtesi. Des d’UOB podem entendre que els “experts” en educació que varen redactar la llei no ho tinguessin present ja que en molts casos no han impartit docència d’una matèria dins l’educació secundària. Qui mai va a missa s’agenolla al portal. El que ens sorprèn és que no s’hagi previst des de conselleria, senyal que el record del dia a dia a l’aula és molt llunyà.
La resposta que vàrem obtenir és que s’han d’avaluar sí o sí tots els criteris d’avaluació seleccionats i ponderats per aquell curs concret i si no has pogut arribar a treballar qualque criteri d’avaluació idò el coles dins una situació d’aprenentatge o te les enginyes per avaluar-lo. Sistema educatiu, públic i de quali- què? Idò això.
8. Prou de carregar els tutors!
Les Instruccions d’avaluació estableixen que els tutors s’han d’assegurar a final del no-trimestre de confirmar que han accedit a veure l’informe de valoració dels criteris d’avaluació. Aquesta confirmació es faria amb l’eina d’avaluació del Gestib. Fins aquí tot correcte. Aparentment ho podríem considerar un pas endavant que llevarà molta feina als tutors que no hauran d’encalçar els alumnes perquè els tornin el resguard del butlletí signat. No obstant, resulta que si els pares veuen que les famílies no han consultat els informes de valoració n’han d’informar per escrit a les famílies. Des d’UOB defensam que aquesta nova càrrega burocràtica no ha de correspondre als tutors sinó que pot ser assumida pel personal administratiu del centre.
En relació a aquesta qüestió, des d’UOB Ensenyament vàrem defensar la realització de formacions exprés, ràpides, concretes i pràctiques per a les famílies en l’ús de l’aplicació Gestib. Vàrem proposar que aquestes formacions s’encarregassin a personal no docent i es féssin en un horari accessible a les famílies. Des de la conselleria se’ns va dir que s’han iniciat contactes amb les APIMA per dur-ho a terme.
Per acabar, volem destacar una de les poques coses positives que hem vist a les instruccions d’avaluació. Es tracta de la instrucció 9.6 que permetrà evitar el miracles antipedagògics que molt sovint es produïen a les juntes d’avaluació final de curs o de la convocatòria extraordinària (quan n’hi havia, clar). Així idò, d’acord amb aquesta instrucció: “A les sessions de seguiment i avaluació no es podran modificar les valoracions fetes dels criteris d’avaluació de les competències específiques de cada matèria“.
Després d’aquesta primera mesa tècnica des de la conselleria es varen comprometre a enviar-nos un nou esborrany de les instruccions d’avaluació per incorporar-hi les esmenes pertinents fruit de la reunió d’ahir.
Conscients que tot canvi curricular té implicacions sociolaborals per al professorat, no només pedagògiques, des d’UOB Ensenyament no escatimarem feina i esforç a l’hora de defensar el valor de l’experiència i la formació acadèmica i pedagògica dels docents així entesa com a fonament d’un sistema educatiu públic i de qualitat.