Etiqueta: Circulars

No a l’explotació dels coordinadors TIC!

31 de gener de 2022

Circular 245/2022

El novembre de 2019 UOB Ensenyament enviava un comunicat de premsa on denunciava les condicions de treball dels coordinadors TIC. En aquell moment, escrivíem en relació a la tasca d’aquests docents: “Si bé la seva funció és organitzar i coordinar l’ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s’ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de plataformes informàtiques, que implica hores extra setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.”

Idò bé, han passat més de dos anys, i com aquell que diu no ens faria falta escriure una nova circular, sinó més bé transcriure la d’aquell moment, perquè res no s’ha arreglat des de llavors. Ans al contrari, les urgències i necessitats derivades de la pandèmia no han fet més que agreujar un problema crònic. Més encara si pensam que ara els coordinadors TIC corren el risc que se’ls carregui el mort del Pla de transformació digital dels centres educatius de les Illes Balears, una altra tasca que no els correspon.

UOB Ensenyament manté les reivindicacions històriques per a la figura dels coordinadors TIC: augment de les hores de reducció lectiva –molt especialment a Educació Primària–, l’assignació d’un segon coordinador per als centres mitjans i grans, la creació de la figura del coordinador de zona per al manteniment dels centres de primària, una oferta formativa més àmplia, l’actualització de competències i el cobrament d’un complement específic.

Però no ho consideram suficient, ja no basta amb això: és moment de racionalitzar. En efecte, l’Administració, en general, i especialment la Conselleria d’Educació de les Illes Balears té el mal costum de defugir la planificació i preferir la improvisació, en part gràcies a la bona voluntat dels docents, que sovint permet tapar les mancances de les nostres autoritats. Potser l’exemple més recent fou el confinament del 2020. Qui va ser capaç d’organitzar-se per crear, a partir del no-res, un sistema d’ensenyament telemàtic? Nosaltres, els docents. Qui ens va ajudar? Ningú. Qui ens va pressionar amb burocràcia estúpida mentre obràvem aquell petit miracle? Ells, els dirigents de la Conselleria. Qui es va penjar les medalles pel relatiu èxit? Ells. Quin va ser el nostre premi? Un copet a l’esquena i la davallada de poder adquisitiu amb la combinació de la «mangarrufa» del 2,9% més la inflació.

Malauradament, aquesta regla general és perfectament aplicable al cas dels coordinadors TIC. Fa dècades la informatització dels centres era una necessitat de nova aparició. Allò més raonable hagués estat que l’Administració hagués planificat un programa de dotació de mitjans informàtics i telemàtics de manera coordinada i amb les necessàries partides pressupostàries, no només per a la creació, sinó per al manteniment del maquinari i de les xarxes, a més de la seva actualització constant per evitar l’obsolescència de tot plegat. Al context d’aquest escenari racional, els coordinadors TIC haguessin tengut una única funció, que és la pròpia d’un docent: pensar com fer un ús pedagògic dels nous instruments i formar i orientar la resta de docents del centre en termes estrictament didàctics.

Però els espais de racionalitat són, a l’univers de la Conselleria d’Educació, escenaris estrictament onírics. Les coses es feren a mitges, a corre-cuita, sense contractar tècnics especialitzats, sense dotacions pressupostàries suficients, apel·lant al voluntarisme dels coordinadors TIC, cercant cofinançament a les AMIPA, improvisant, apedaçant cada forat com si es tractàs de farcir sobrassades a unes matances. I, amb independència del seu color polític, cada nova administració educativa ha continuat amb aquest esperit: s’ha anat salvant el dia a dia amb recursos propis dels centres, i s’ha apedaçat fent honor a la vella dita de “qui dies passa, anys empeny”.

Allò que va començar com a una incògnita i una aposta de futur sota el paraigua de la “modernització informàtica” ha esdevingut una quotidianitat que ja no admet més pedaços ni improvisacions. No és acceptable que els coordinadors TIC segueixin assumint tasques de desplegament i manteniment de maquinari, programari i xarxes que no els corresponen, ni és acceptable que els centres hagin de recórrer a contractacions privades amb recursos propis perquè l’empresa de manteniment informàtic contractada per la Conselleria no dóna abastament; i, sobretot, no és acceptable que a un context de problemes pressupostaris estructurals es segueixin malbaratant recursos per mor de la seva incorrecta assignació. És que ningú ha pensat que els docents han de fer d’ensenyants, i no de tècnics informàtics? És que ningú ha pensat que una hora de treball docent és més cara que una hora de treball de tècnic informàtic i que, a més, una hora de treball d’un tècnic informàtic, per la seva formació i experiència, ret més que la d’un docent, per molta bona voluntat que aquest posi a fer una feina que no és la seva? UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic informàtic directament assignades als centres, per tal d’assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament, i així alliberar el preciós recurs que representen els coordinadors TIC per a què puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin tant el bon servei com la seva salut mental com a treballadors.

Canvis a l’horitzó. Oposicions 2023 i 2024 i Concurs de mèrits.

19 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 244/2022

El proper divendres 21 de gener a les 23:59h finalitza el termini d’exposició pública obert pel Ministerio de Educación y Formación Profesional perquè tant persones a títol individual com entitats puguin fer arribar les aportacions que creguin oportunes a l’esborrany de modificació del RD 276/2007, que és el Reial Decret que regula l’ingrés als cossos docents en el marc de la LOE. Podeu consultar el document i fer-hi aportacions AQUÍ.

A continuació us resumim les dues grans modificacions que planteja l’esborrany i les aportacions que des d’UOB Ensenyament hem fet arribar al ministeri.

1. MODIFICACIÓ SISTEMA D’OPOSICIONS

Fase oposició

Una única prova dividida en dues parts no eliminatòries. Per passar a la fase de concurs s’ha de treure una mitjana de 5 entre les dues parts però, com sembla, sense un requisit de nota mínima en cada una d’aquestes parts. El tribunal farà pública la nota mitjana després de la realització de les dues parts. S’especificarà la nota corresponent a cada part.

El pes de cada part de la prova serà com a mínim d’un 40%. Aquest pes finalment serà fixat per les Conselleries autonòmiques a l’hora de fer la convocatòria.

Part A. Desenvolupament d’un tema per escrit escollit per sorteig.

Especialitats amb menys de 25 temes, 3 bolles.
Especialitats que tenen entre 25 i 50 temes, 4 bolles.
Especialitats amb més de 50 temes, 5 bolles.

Part B. Preparació, presentació i exposició d’una unitat didàctica, relacionada amb l’especialitat a la qual opta l’aspirant, el contingut de la qual serà escollit per l’opositor (sense sorteig). S’entén que la preparació de la unitat didàctica es faria tipus «tancada» i l’opositor hauria d’elaborar-la allà in situ a partir del temps que determini la convocatòria i podent utilitzar els materials que determini la convocatòria.
En el cas d’especialitats de Formació Professional la unitat didàctica podrà referir-se a unitats de treball i s’haurà de relacionar amb els resultats d’aprenentatge del corresponent mòdul i en el seu cas amb les capacitats terminals associades a les de les unitats de competència pròpies del perfil professional que es tracti.
En les especialitats d’Orientació i Serveis a la Comunitat del cos de Secundària, els aspirants podran optar per desenvolupar un programa d’intervenció en un centre escolar o en un EOEP.
Com es pot observar, respecte de les darreres oposicions celebrades (2018, 2019 i 2021) aquest esborrany eliminaria la prova pràctica.

Part B.2. Exercici de caràcter pràctic. Seria un exercici afegit a més de la defensa de la unitat didàctica. Només per a especialitats que incloguin continguts de caràcter aplicat, habilitats instrumentals o tècniques. Això s’entén per especialitats d’FP, de Conservatori o d’Ensenyaments artístics superiors (Escoles d’Arts).

Fase de mèrits

Els aspirants no podran treure més de 10 punts. Els mèrits s’estructuraran en 3 blocs amb la següent assignació de punts:

Experiència prèvia: màxim 7 punts.

Per cada any d’experiència docent en centres públics en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta = 0,7 punts.
En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats del mateix cos al qual s’opta, en centres públics = 0,350 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats d’altres cossos diferents al qual s’opta, en centres públics = 0,125 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres centres (concertada) en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l’impartit pel cos al qual opta l’aspirant = 0,1 punts.
Només es tendrà en compte un màxim d’experiència de 10 anys, cada un dels quals només podrà ser valorat en un dels subapartats exposats.

Formació acadèmica: màxim 2 punts.

Els diferents apartats que s’inclouen dins la formació acadèmica seguiran puntuant de la mateixa manera al que disposa l’anex 1 del RD 276/2007.

Altres mèrits: màxim 1 punt.

En el barem d’altres mèrits es valorarà amb 0,75 punts la superació de la fase d’oposició en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta, en oposicions celebrades des del 2012 inclòs. En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Dins l’apartat d’altres mèrits es valorarà amb un màxim d’1 punt la formació permanent de l’aspirant.

El pes que tendrà la fase d’oposició serà d’un 60% mentre que el concurs tendrà un pes d’un 40%.

Aquestes modificacions seran d’aplicació als procediments selectius d’ingrés que es convoquin per al 2023 i 2024 ja que, com sabem les oposicions del 2022 es regiran pel que disposa el RD 276/2007 en el seu redactat original.

2. CONCURS DE MÈRITS DERIVAT DE LES MESURES URGENTS PER A LA REDUCCIÓ DE LA TEMPORALITAT EN EL TREBALL PÚBLIC

Es convocarà de manera única i excepcional un concurs de mèrits per proveir aquelles places de naturalesa estructural que hagin estat ocupades amb caràcter temporal de manera ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016. Cal recordar que la identificació d’aquestes places, així com la distribució per especialitats i illes, encara resta pendent de negociació. En qualsevol cas, els tempos preveuen que aquest procés es pugui concretar dins el primer semestre de 2022.

Barem del concurs de mèrits extraordinari

Els aspirants no podran treure més de 15 punts. Els mèrits s’estructuraran en 3 blocs amb la següent assignació de punts:

Experiència prèvia: màxim 7 punts. Aquest apartat és idèntic al que s’aplicaria en el barem de la fase de concurs de les oposicions 2023 i 2024 que hem explicat més amunt.

Per cada any d’experiència docent en centres públics en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta = 0,7 punts.
En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats del mateix cos al qual s’opta, en centres públics = 0,350 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats d’altres cossos diferents al qual s’opta, en centres públics = 0,125 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres centres (concertada) en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l’impartit pel cos al qual opta l’aspirant = 0,1 punts.
Només es tendrà en compte un màxim d’experiència de 10 anys, cada un dels quals només podrà ser valorat en un dels subapartats exposats.

Formació acadèmica: màxim 3 punts.

Els diferents apartats que s’inclouen dins la formació acadèmica seguiran puntuant de la mateixa manera al que disposa l’anex 1 del RD 276/2007.

Altres mèrits: màxim 5 punts.

En el barem d’altres mèrits es valorarà amb 2,5 punts la superació de la fase d’oposició en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta, en oposicions celebrades des del 2012 inclòs, fins un màxim de dues oposicions. En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Dins l’apartat d’altres mèrits es valorarà amb un màxim de 2 punts la formació permanent de l’aspirant.

APORTACIONS FETES PER UOB ENSENYAMENT

Des d’UOB Ensenyament hem analitzat l’esborrany i hem elaborat una sèrie d’aportacions seguint la línia del model d’oposicions consensuat per l’assemblea d’UOB.

Quant a les oposicions 2023 i 2024, consideram que s’hauria d’iniciar d’una vegada per totes la revisió i actualització dels temaris.
De la mateixa manera reclamam que, per complir amb el principi d’igualtat, totes les especialitats d’un mateix cos tenguin un mateix número de temes.
D’acord amb el model d’oposicions consensuat per UOB Ensenyament, rebutjam que la primera part de la prova d’oposició s’entengui exclusivament en clau teòrica ja que consideram que des del moment en què es disposa d’una llicenciatura es dona per fet que l’aspirant domina els continguts teòrics o científics de l’especialitat.
Reclamam que la prova de la fase d’oposició sigui llegida en públic per l’aspirant davant tots els membres del tribunal.
Així mateix, reclamam que els tribunals tenguin a disposició dels opositors les rúbriques d’avaluació i qualificació per saber els ítems assolits.
Resposta escrita i argumentada a petició dels aspirants en relació a la qualificació obtinguda.
També seguim exigint que es pugui reclamar després de cada part de la prova d’oposició.
Elecció del president del tribunal per sorteig.
Eliminació de l’experiència com a professor de religió al barem.
Baremació de l’experiència docent a la universitat.
Oferta de places dividida en dos grups perquè tothom tengui oportunitats, un per a interins amb experiència i un altre per a la resta.
Ja que l’esborrany preveu que siguin les Conselleries autonòmiques les que fixin el pes de cada part de la prova d’oposició (tema i unitat didàctica), tot i no combregar amb aquest model, ens inclinam perquè sigui un 40% per al tema i un 60% per a la preparació i defensa d’una unitat didàctica ja que volem posar en valor la demostració de l’experiència docent.
Actualització de l’apartat 2.4. Titulacions d’ensenyaments de règim especial i de la formació professional específica del barem de mèrits (apartat de Formació Acadèmica):

Aquest apartat només contempla 0,5 punts per a les titulacions d’EOI de nivell avançat (actualment es correspon amb un nivell B2), fet que encara segueix a l’antic ordenament dels nivells de les EOI abans que s’incorporés la gradació de nivells del MECR. Per això des d’UOB Ensenyament consideram que per cumplir amb el prinicpi de mèrit s’hauria d’incorporar la següent escala de puntuació:

Nivell B2: 0,5 punts.
Nivell C1: 0,75 punts.
Nivell C2: 1 punt.

En conseqüència a la possibilitat de sumar 1 punt per un nivell C2, consideram que s’hauria d’augmentar el pes del títol de doctor i que passés a sumar 1,5 punts.
L’esborrany estableix que els diferents apartats que s’inclouen dins la formació acadèmica seguiran puntuant de la mateixa manera al que disposa l’annex I del RD 276/2007. No obstant, cal recordar que l’annex I del RD 276/2007 estableix un màxim de 5 punts per a la formació acadèmica. Així les coses demanam que es recalculin els diferents apartats que s’inclouen dins el barem de formació acadèmica de l’annex I del RD 276/2007 a fi d’atorgar-los una puntuació proporcional als 2 punts que es preveu en el cas del barem de mèrits de les oposicions i als 3 punts que es preveu per al barem del concurs de mèrits.

Conscients de la necessitat d’informació que té el col·lectiu docent interí respecte a aquestes modificacions, des d’UOB Ensenyament informarem amb la major brevetat de qualsevol novetat al respecte.

Palma, 19 de gener de 2022

M & M Fiction

13 de desembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 243/2021

Les Illes Balears són un focus permanent d’atracció demogràfica. Això implica que, curs rere curs, es produeix un allau d’alumnat nouvingut. Això és un fet. És la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, dirigida pel senyor Antonio Morante, ho sap o ho toca saber.

D’altra banda, la quota de cada centre escolar s’elabora durant els mesos de maig i juny a partir de la informació disponible a aquell moment. Això és normal, perquè cal planificar el curs següent. Ara bé, en començar el curs molts centres ja han vist alterades les previsions fetes tres o quatre mesos abans, amb noves necessitats per canvis en la previsió de matrícula. A més, l’alumnat d’incorporació tardana segueix arribant al llarg del curs, assignat pel Servei d’Escolarització. Això també és un fet. També és la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, dirigida pel mateix Antonio Morante, hauria de reaccionar davant aquesta realitat. Sobretot si tenim en compte que es repeteix cada curs.

Però –i aquí rau el problema– el canvi a la realitat material de cada centre no implica canvis a la quota fixada. És igual quant insisteixin els centres en explicar a l’Administració quines són les seves necessitats reals a mesura que arriben nous alumnes, la majoria, si no tots, de categorització NESE; el problema s’agreuja amb alumnes NEE que, si no estan diagnosticats –i és molt difícil aconseguir un diagnòstic durant el curs, a no ser que el cas sigui d’una urgència extrema–, no impliquen l’arribada de nous recursos als centres. La resposta de la Conselleria és gairebé sempre la mateixa: que ho tendran en compte de cara al proper curs. Però els centres no necessiten la redefinició de quota i tot el que implica el curs següent, sinó aquí i ara. Els nins i nines no esperen. Els mestres i professors hem de resoldre la feina avui, no demà. Però a per a l’Administració els nins i nines, i els docents, només som xifres i estadístiques.

Això és gravíssim, perquè de la quota depèn, a més del nombre de docents assignats, la categorització de la tipologia de cada centre, i en conseqüència els recursos que se li assignen, tant pel que fa al professorat d’orientació, reforç i suport educatiu –a més del personal ATE–, com al nombre, horari i complement salarial dels equips directius. El resultat és que els centres han de fer front a la realitat canviant durant el curs amb una previsió fictícia per inflexible, perquè Planificació estableix una quota inamovible, mentre Escolarització –que, no us ho perdeu, està adscrita a la mateixa Direcció General i Departament– altera la dita quota enviant els nous alumnes als centres amb el seu mètode més estimat: ordeno y mando. Aquesta gent fa realitat el mandat bíblic aquell que diu “que la teva mà dreta no sàpiga allò que fa la teva mà esquerra”.

Quan demanam explicacions al Departament de Planificació i Centres, ens diuen que la quota dels centres sí que es revisa a mesura que canvien les necessitats reals. Ara bé –i aquí rau la qüestió– la tipologia dels centres no es revisa amb el mateix dinamisme, perquè la Resolució que ho regula –a la qual ens remeten– no ho permet. El cas és que la Resolució en qüestió contradiu aquesta versió perquè diu, literalment: “Aquests criteris són els que s’han de tenir en compte a I’hora de confeccionar els grups i la quota en el moment de planificar el proper curs i no per a les incidències que es puguin produir durant el curs”. Idò això és exactament el que denunciam. I en tot cas, ens feim aquestes preguntes: Qui fa la Resolució i té capacitat per canviar-la si escau? Qui no la vol canviar? I sobretot, per què?

D’altra banda, al Servei d’Escolarització ens han atès en un to amable que agraïm, però les seves explicacions tampoc no ens han convençut gaire. Diuen que els serveis de Planificació i Escolarització estan en comunicació regular i, si els centres ho demanen, i les partides pressupostàries no s’han esgotat, les necessitats s’atenen immediatament. En canvi, si la partida pressupostària s’ha exhaurit, el procés s’allarga, perquè s’ha de sol·licitar a Hisenda una nova partida. Una altra cosa –afegeixen– és que els centres reclamin més recursos dels que la Conselleria considera necessaris. En termes generals, expressen la seva satisfacció amb el procés d’assignació de nous recursos als centres en funció dels seus canvis de necessitats.

A UOB Ensenyament ens sobta molt tant l’afirmació del Departament de Planificació sobre la revisió dinàmica de les quotes com la satisfacció expressada pel Servei d’Escolarització, perquè les notícies que ens arriben de la realitat dels centres no quadren amb aquestes manifestacions: la realitat sembla ser ben diferent, perquè les necessitats d’avui només trobaran resposta demà, quan les necessitats hauran tornat a canviar. Tot això, suposant que les necessitats arribin a reconèixer-se. Quants alumnes que poden ser NESE no arriben a diagnosticar-se, o es diagnostiquen massa tard, per exemple?

A més, l’argument de les partides pressupostàries que es van esgotant i s’han de demanar a Hisenda ens sembla impresentable: com és possible que, si aquesta realitat es repeteix cada curs, no es prevegi una partida pressupostària suficient per fer-hi front de manera ràpida i dinàmica? En la nostra opinió la veritat és que la Conselleria no té cap intenció d’afrontar els problemes dels centres: això implicaria planificar i rascar-se la butxaca, és a dir, assignar recursos de manera generosa i racional, i molt ens temem que ‘generositat’ i ‘racionalitat’ són dos mots que no surten als glossaris ni de Martí March ni d’Antonio Morante. Ells dos s’estimen més crear una ficció d’èxit educatiu i docents ben tractats. Pobres docents! Pobre infància i joventut!

El resultat d’aquesta M & M (March-Morante) Fiction és, a més d’un servei educatiu molt deficient per a l’alumnat –molt especialment per als alumnes NESE, i més encara si són nouvinguts–, una sobrecàrrega laboral que està duent al límit bona part dels ensenyants. Simplement no arribam a tot, no tenim temps de produir materials, no podem exercir de manera adient l’acció tutorial, no podem gestionar el nombre d’alumnes NESE de les nostres aules, ni tampoc el nombre d’alumnes en general. I mentrestant, el feliç matrimoni polític March-Morante es mostra menys empàtic que mai: exigeix resultats –és a dir, exigeix aprovats massius, perquè no importa la realitat de quant aprenen els nostres joves, sinó només la ficció de les seves estadístiques irreals–, i exigeix papers i més papers, perquè l’allau burocràtic, a més d’acabar de rebentar les companyes i companys docents, permet dibuixar millor aquesta realitat paral·lela on s’han instal·lat des de fa massa temps. La seva cap, la Presidenta Armengol –sí, la mateixa que ens deu dues pujades de sou de les quals ens privà de manera arbitrària i amb excuses de mal pagador (mai millor dit)– pot estar ben satisfeta: la guerra de l’actual Govern contra l’ensenyament públic i contra els seus docents és un èxit. Serà per això que s’omplen la boca amb la historieta de l’”èxit educatiu”?

A UOB Ensenyament comprenem perfectament la impossibilitat de preveure una quota perfecta el mes de juny. Però precisament per això exigim que la quota es revisi durant el curs de manera dinàmica per respondre les necessitats reals de cada centre, i que aquesta revisió tengui totes les conseqüències administratives que escaiguin. I, ja que hi som, i en termes més generals, també exigim que la Conselleria deixi de crear una ficció convenient i comenci a centrar-se als fets reals.

Palma, 13 de desembre de 2021

No al mossatge a la concertada. Per un accés just i meritocràtic a l’escola pública.

29 de novembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 242/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament posa de manifest el transvasament de professorat interí de l’escola concertada cap a la pública que s’ha produït des del curs 2018-19 a conseqüència del canvi en el barem de valoració dels mèrits dels docents interins.

Per entendre com s’ha produït aquest transvasament cal tenir present com s’ordena la llista d’interins d’ençà del curs 2018-2019. Així idò, les primeres posicions de la llista d’interins de qualsevol especialitat les ocupen els i les docents que han estat tutoritzats/des (interins I), és a dir, aquells i aquelles que ja han treballat 30 dies consecutius a un mateix centre escolar públic i han rebut positivament la tutorització. A aquests docents, un cop tutoritzats, se’ls aplica el barem complet (experiència docent a l’Administració educativa, tant pública com privada i privada concertada, formació acadèmica i, activitats de formació permanent).

A continuació, els segueixen els docents que NO han estat tutoritzats (interins S), i que fins el curs 2017-18 eren ordenats només pels dies treballats a l’ensenyament públic i, en cas d’empat, per nota mitjana d’expedient acadèmic, però que, amb el canvi introduït de fa tres cursos, han passat a ordenar-se, independentment que hagin treballat o no a la pública, també segons la puntuació resultant de l’aplicació del barem complet que, com ja hem apuntat, inclou, entre d’altres, l’experiència docent a centres privats i concertats.

Aquest canvi en la baremació ha permès que els docents interins no tutoritzats que compten amb experiència a la concertada, puguin especular, especialment a les especialitats més concorregudes, de com quedarien posicionats a la llista d’interins una vegada tutoritzats. D’aquesta manera, molts d’ells esperen el moment idoni per fer el salt de la privada/concertada a la pública per mirar de quedar el més amunt possible en la llista d’interins tutoritzats. Aquesta jugada els permet, fins i tot, mirar d’arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar ja durant les adjudicacions d’estiu del curs següent.

Aquesta situació perjudica de dues maneres diferents als interins que no compten amb experiència a la concertada:

a) Interins no tutoritzats (sense experiència a la concertada): veuen com cada vegada es troben més abaix en la llista de no tutoritzats i per tant més difícil tenen el fet d’aconseguir la seva primera susbstitució que es permeti passar a ser tutoritzats.

b) Interins tutoritzats (sense experiència a la concertada): es veuen obligats a perpetuar el seu èxode docent per les diferents illes o agafar substitucions enfora de casa seva ja que es veuen superats per aquells nous interins tutoritzats que sí que compten amb experiència a l’escola concertada i poden arribar a agafar vacants o substitucions per a tot el curs escolar.

Des d’UOB Ensenyament no podem deixar de mostrar-nos contraris a n’aquesta gestió del barem d’interins des del moment que per accedir a l’escola concertada no se segueix cap sistema d’accés basat en la capacitat, mèrit i publicitat, tot i estar també aquests centres finançats amb fons públics.

Així les coses, d’acord amb la normativa a dia d’avui, el que dona accés a la pública (o almenys ho facilita en el cas de moltes especialitats) és haver treballat a la concertada. No serveix de res tenir molta formació, compta haver passat pel mossatge amb què s’ha convertit l’experiència a la concertada. Ras i curt.

Aquesta situació s’ha vist incrementada per l’augment de les contractacions de docents en els darrers cursos per mor de l’augment de la població escolar i de la declaració de vulnerabilitat generada per la COVID-19 (especialment durant el curs 2020-2021, abans de la vaccinació dels docents). Per aquest motiu, només ha estat fins el curs actual 2021-2022, quan l’impacte d’aquest greuge comparatiu ha estat més evident.

El número de tutoritzats així ho reflecteix. Ha de passat de 560 el curs 2017-18 a 829 el curs 2018-19 (primer curs amb el nou sistema de barem d’interins), 575 el curs 2019-20 (segon curs amb el nou barem d’interins, coincidint amb l’inici de la pandèmia) i 1.401 el darrer curs 2020-21 (primer curs amb el professorat sense vacunar i, conseqüentment amb moltes baixes per vulnerabilitat, motiu pel qual es van crear les brigades de substitucions Covid express).

Des d’UOB ens mostrem contraris a què aquest transvasament massiu faci baixar de posicions als interins de la pública quan aquests han fet l’esforç d’agafar substitucions o vacants lluny de la seva residència habitual i/o han ajornat els seus projectes vitals. Sempre hem defensat l’itinerari meritocràtic públic i així ho seguirem fent.

Per tot això, demanarem que de cara a la propera convocatòria d’interins la Conselleria d’Educació, com a responsable directe d’aquest greuge, estableixi mesures per protegir al professorat de la pública.

Volem una llista única i transparent, que permeti a tothom treballar alhora a la concertada i a la pública segons els principis de la mèrit, capacitat i publicitat i, fins que això no sigui així, demanem a la Directora General de Personal Docent que es torni a l’anterior sistema en el qual l’experiència a l’escola concertada no comptava entre els interins no tutoritzats i, només comptava una vegada s’havia completat la tutorització.

PER UN ACCÉS JUST I MERITOCRÀTIC A LA FUNCIÓ PÚBLICA!

Palma, 29 de novembre de 2021

UOB planta cara a les violències contra les dones

25 de novembre de 2021

by UOB Ensenyament

Consulta l’històric de les nostres circulars

25 de novembre de 2021

Circular 241/2021

“Si me maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta»
Minerva Mirabal

Quatre dècades han passat des que Amèrica Llatina va marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, en honor a les dominicanes Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, tres germanes assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo, de qui eren opositores. Vint anys després, Nacions Unides declarava aquesta mateixa data com Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Malgrat tots els esforços des de llavors, la històrica desigualtat entre homes i dones continua afectant no només a la seva integritat física sinó al reconeixement de la seva dignitat.

El sindicat UOB Ensenyament durant molt de temps ha demanat que la nostra administració desenvolupi correctament el Pla d’Igualtat. De fet, amb l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ja s’instaurava l’obligació de les administracions públiques d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat per al seu personal.

Emperò, quins van ser els fets perquè Conselleria a correcuita a finals del curs passat posés a l’abast un Protocol d’assetjament? Doncs es van haver de vulnerar els drets de la nostra companya de l’IES Madina Mayurqa perquè Inspecció Educativa integrés el Pla d’Igualtat i Coeducació. Es va incomplir de manera clara el mandat de l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que diu que les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.

Des del nostre sindicat hem estat i seguirem estant al costat i del costat de les víctimes, donant suport a la legítima reivindicació del dret de les dones a no patir cap tipus de violència i exigim no escatimar esforços per part de les administracions en la detecció i la prevenció de la violència de gènere en totes les seves formes i en tots els àmbits. Per tot això, volem manifestar la nostra solidaritat amb la companya de l’IES Madina Mayurqa, i tot el nostre suport. A més, instam a la Conselleria d’Educació que activi els protocols, tant de prevenció com d’actuació necessaris per a què una situació lamentable i perfectament evitable com aquesta no es torni a repetir mai més.

Un poc de coherència, senyora Armengol!

30 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 237/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Presidenta Armengol, vostè acaba d’anunciar que “arriba el moment de apujar els salaris”. Ja el mes de juny havia convidat els empresaris a millorar les retribucions. Ambdues vegades ha parlat de fer justícia als i les treballadores, que són qui realment s’ha sacrificat durant la pandèmia.

Al mateix temps vostè, tot desobeint les ordres de Pedro Sánchez, el seu cap i líder, ha bloquejat l’augment salarial per a tots els funcionaris dependents de la seva Administració durant el 2020 i el 2021, amb una exacció total per als empleats públics del 2,9 %. Des del Govern, i de forma reiterada, han tengut la barra de presumir que cap servidor públic veuria el seu sou retallat per mor de la pandèmia. Com si hi hagués diferència entre agafar els doblers de qualcú, i no pagar-li allò que li deu!

Això és especialment sagnant a un context inflacionista, on els analistes mostren acord sobre la insuficiència de les pujades salarials vigents per als servidors públics. Això, per a aquells que gaudeixen d’alguna classe d’augment, és a dir, per a la majoria de funcionaris arreu de l’Estat, però no per als funcionaris dependents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Doble davallada de salari, la de la congelació, i la inflacionària, que no es percep de manera evident, però que fa el mateix mal en minvar el valor de les nòmines com si fos un gelat fonent-se al sol.

I per assolir el seu pervers objectiu, a més de fer mangarrufes comptables de dubtosa legalitat –com el propi Gobierno Central socialista ha hagut de recordar-li al seu Executiu en plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat– el seu Govern ha usat arguments que van des de la fal·làcia a la més elemental manca de pudor ideològic.

Perquè és ideològicament obscè, des d’una perspectiva socialdemòcrata –diuen que el seu partit ho és–, lligar els salaris públics a l’evolució del PIB, que és la justificació tant de la Senyora Sánchez com de la Senyora Castro, les seves Conselleres, respectivament, d’Hisenda i de Funció Pública. Quina por! Serà per això que els anys de bonança econòmica, mentre el PIB creixia un 4-6 %, els salaris públics augmentaven, amb prou feines, un 2 %. Durant aquells anys ens deien que, a canvi de la moderació salarial, els servidors públics gaudíem de seguretat… Es referien, és clar, a la seguretat que quan el PIB davallàs, els nostres sous es veurien retallats i congelats d’acord amb la nova evolució del PIB, no com en temps d’abundància! D’això se’n diu incoherència unidireccional. I nosaltres que crèiem que la socialdemocràcia volia deslligar el servei públic de les anades i vengudes dels mercats, per tal de donar-li solidesa, i convertir-lo en un referent en temps de tribulacions… Què ingenus érem!

D’altra banda, és fal·laç que des de les Conselleries d’Hisenda i també la de Funció Pública s’assenyali la licitud de la mesura tot emparant-se en què durant els darrers anys els salaris dels servidors públics de Balears han apujat per damunt la mitjana estatal –fins a un 12%, diuen–, perquè això obvia els docents de les Illes, sempre a un borrós espai de frontera entre l’administració estatal i l’autonòmica, i que sempre pegam, en funció dels interessos d’aquestes administracions, a la part perdedora: quan apuja el sou del funcionaris de la CAIB, el nostre salari no apuja, perquè som funcionaris de l’Estat. Però quan es congela el salari a la CAIB, aleshores a nosaltres també ens congelen –com si fóssim lluços–, amb independència de les directrius estatals. Endevinau amb quina cara ens quedam quan ens donen aquestes rodes de carro per a combregar…

Aplaudim que el personal sanitari al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears hagi rebut una bonificació com a reconeixement al seu esforç i sacrifici. És de justícia. Però ens demanam per què els docents no som, també, objecte de justícia.

Quan el confinament arribà de forma sobtada, no dubtàrem a posar els nostres recursos privats al servei de l’alumnat, sense demanar mai què ens donarien a canvi, perquè la nostra vocació de servei primà sobre els nostres interessos particulars. És llàstima que, després de donar-nos un copet a l’esquena en forma d’un agraïment formal, el seu Govern hagi aprofitat el nostre esperit de servei per a enviar-nos el curs passat –quan encara no hi havia vaccins– sense altre EPI que unes mascaretes de tela certificades per a bacteris, però no per a virus –”si vols mascareta FFP2, te la pagues tu mateix”, ens digueren–, una situació que es perllongà durant dues terceres parts del curs. I després de tractar-nos com a bestiar sacrificable en temps de pandèmia, ens diuen que no tenim dret, no ja a una bonificació econòmica, sinó ni tan sols al pobre augment salarial de la resta de docents de l’Estat!

Diuen que recuperarem allò que ens han pres –perquè ens tocava i no ens ho han volgut donar– el 2023. Però no diuen en quins terminis ni condicions: a partir de quan? I sobretot, què vol dir exactament “recuperar”? Se limitaran a deixar els complements retallats al seu nivell anterior, però sense apujar-los un 2,9%, de forma que, a la pràctica, segueixi sense fer-se efectiva la mateixa pujada que per a la resta de funcionaris de l’Estat? Senyora Armengol, no ens acusi de malpensats, pensi simplement que ja estam avisats del modus operandi habitual al seu Govern. Per això vigilarem els seus propers moviments.

Senyora Presidenta, no es poden demanar esforços al sector privat mentre el sector públic no és exemplar. Ens adreçam directament a vostè perquè fa massa temps que sabem què podem esperar, i sobretot què no podem esperar, del Conseller del nostre ram, nomenat i mantengut al càrrec per vostè mateixa. Tant de bo a vostè li quedi un mínim sentit de la justícia i, si més no, de la coherència.

Palma, 30 de setembre de 2021

Què volen aquesta gent?

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca, i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria «Història i cultura de les Illes Balears»

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 235/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat «Història i cultura de les Illes Balears» a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.
Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.
Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.
Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura.

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat).

Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria.

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

Palma, a 24 de setembre de 2021

Ràtios i Quotes: no es veu la llum al final del túnel

14 de juny de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 234/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Avui dematí s’ha celebrat una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari on se’ns ha presentat l’esborrany dels nous Criteris per a la confecció d’unitats i quota de professorat als centres docents públics amb la participació del director general de Planificació i Centres (Antoni Morante), la cap del servei de Planificació Educativa (Antònia Serra), la directora general de Personal Docent (Rafaela Sánchez), el cap del departament de Personal Docent (Manel Gacías) i el cap del servei de Secundària (Albert Flores). Podeu veure l’esborrany AQUÍ.

Abans d’entrar en el tractament de l’esborrany dels criteris que ens havien fet arribar, des d’UOB Ensenyament hem volgut fer explícit el cansament acumulat dels companys i companyes que d’ençà que va esclatar la pandèmia han vist com la seva jornada laboral s’incrementava de manera exponencial per mor de la suma de: tasca docent presencial, tasques de coordinació, preparació de material en línia o seguiment a distància així com l’assumpció de la tasca de tutors per part de les companyes especialistes de primària. Per això li hem recordat al Sr. Antoni Morante que el professorat està cansat de copets a l’esquena, de cartes via Gestib o de bones paraules davant els mitjans de comunicació o al Parlament. Les premisses per fer avançar el sistema educatiu i al mateix temps poder garantir unes bones condicions laborals són ben evidents: reducció de ràtios i reducció de càrrega lectiva.

Idò bé, de reducció de càrrega lectiva, res de res i de reducció de ràtios, només a Educació Primària i si la disponibilitat d’espais en el centre ho permet. I tot això tenint en compte que el document està pensat perquè tengui vigència durant uns anys, no afecta només al proper curs.

Concretament, aquesta novetat que afecta als grups de Primària estableix que la ràtio màxima serà de 25 alumnes (com fins ara) però es veurà desdoblada en dos grups si es superen aquests 25 alumnes (fins ara es desdoblava en superar els 27 alumnes). No obstant això, aquesta mesura queda supeditada a la disponibilitat d’espais per ubicar els grups desdoblats. Pel que fa a altres ensenyaments les ràtios i els desdoblaments queden com fins ara. Això sumat a la reducció de la distància de seguretat de 1’5 a 1’2m i la tornada a la presencialitat ens farà tornar a situacions molt semblants a les viscudes abans de la pandèmia. Pel que fa a Secundària la ràtio màxima serà de 30 alumnes tot i que només es desdoblarà en superar els 32 alumnes. A Batxillerat la ràtio màxima estarà establerta en 35 alumnes i es desdoblarà el grup en superar els 38 alumnes i fins a 20 alumnes es considerarà només com a mig grup.

Pel que fa a les ràtios màximes, des d’UOB hem defensat:

18 alumnes al segon cicle d’Infantil.
23 alumnes a Primària.
25 alumnes a Secundària.
30 alumnes a Batxillerat.
Adaptades a cada cicle formatiu a Formació Professional.

A banda d’aquestes ràtios màximes hem demanat explicitar que els desdoblaments s’apliquin quan es superin aquestes xifres. Per no recórrer a subterfugis i voler confondre amb les xifres.

Davant la defensa feta per UOB Ensenyament, el Sr. Antoni Morante ha reconegut el que és evident a ulls de tothom: no hi ha espais físics per allotjar els grups que permetrien aquesta baixada de ràtios. Una vegada més ens trobam amb el pecat original que envolta el sistema educatiu de les Illes Balears: una manca de finançament que condueix a una manca d’infraestructures davant una població escolar que curs rere curs no deixa de créixer per mor d’un saldo migratori positiu (ja sigui per l’arribada de gent procedent d’altres zones de l’Estat espanyol o d’altres països).

Quant a les peticions en qüestions de quota de professorat, des d’UOB Ensenyament hem seguit defensant:

23 períodes lectius per als mestres de Primària.
18 períodes lectius per al professorat de Secundària.

El director general de Planificació i Centres ens ha confirmat que el càlcul de la quota del professorat a Secundària es farà a partir de les 19 hores lectives.

Dins l’apartat de condicions que afecten a la quota de docents, UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha exigit garanties pel que fa al compliment real de la reducció d’una hora complementària per aquell professorat tant de Primària com de Secundària imparteixi docència a més de 180 alumnes. Des de Conselleria ens han dit que així ho farien constar en el redactat final del text i per tant el professorat que es trobi en aquesta condició pugui tenir aquesta reducció ja sigui a l’inici o al final de la jornada.

Altra petició destacada ha estat l’exigència de poder garantir que no només els funcionaris de carrera si no també els interins puguin gaudir del dret a la reducció per majors de 55 anys, que no queda en absolut garantit en el redactat del document.

Així mateix, UOB Ensenyament ha volgut treure a la llum una retallada encoberta que havia passat per alt a la resta de forces sindicals. Es tracta de la reducció d’hores de coordinació per als programes Erasmus + adreçats als estudiants dels cicles de Formació Professional. D’aquesta manera, els centres hauran de treure hores de la bossa d’hores de coordinació general del centre per poder assignar-les a la coordinació d’aquests programes en detriment d’altres coordinacions quan fins ara estaven garantides (tot i que de manera insuficient) en els criteris de confecció d’unitats i quota de professorat.

Per tot això hem votat en contra d’aquests criteris que no fan res més que perpetuar en bona mesura el que ja teníem a la major part dels centres educatius de les Illes Balears. Per UOB Ensenyament ràtios i quota són dues línies vermelles davant les quals no cedirem ni un pam fins aconseguir el que els companys i companyes consideren que és millor per al desenvolupament de la tasca docent i en conseqüència per a la qualitat del sistema públic d’ensenyament.

Palma, a 14 de juny de 2021

UOB Ensenyament es reuneix amb Francina Armengol i Martí March per tractar la LEIB

4 de juny de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 233/2021

Ahir dijous 3 de maig, UOB Ensenyament va assistir a una reunió amb la presidenta del Govern, el conseller d’Educació i Formació Professional i la resta de forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari per tractar la imminent aprovació de l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) en la versió 5 del seu redactat. L’agenda que maneja el Govern és aprovar-lo en un Consell de Govern de caràcter extraordinari el proper dimecres 9 de juny.

El paper que juga l’aprovació de l’avantprojecte per part del Consell de Govern és el de donar el sus per a la tramitació parlamentària: ponència, debat i votació.

Previsiblement, la tramitació parlamentària s’iniciaria a partir de setembre i la presidenta del Govern va donar com a possible data de votació del text definitiu el mes de desembre de 2021 o fins i tot dins el mes de gener de 2022.

Cal fer palès que l’Avantprojecte de la LEIB en la versió 5 del seu redactat compta amb el vist-i-plau dels partits que conformen el Govern: PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i PODEMOS.

No obstant això, tan el conseller com la presidenta varen comentar que convocarien trobades amb tots els grups parlamentaris per mirar de cercar el màxim consens de cara a la votació del text definitiu.

Podeu consultar la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB que entrarà en seu parlamentària AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem deixar ben clar a Martí March la seva manca de paraula pel que fa a la negociació dels aspectes sociolaborals de la LEIB amb els representants legítims dels treballadors.

Recordem per què.

En una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari celebrada dijous 4 de febrer el conseller es va comprometre davant totes les direccions generals i totes les forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca a dues coses: a crear un grup de treball per tractar els temes sociolaborals que inclou la LEIB i a convocar la Mesa Sectorial abans que l’avantprojecte de llei anés al Consell de Govern. Podeu veure el resum AQUÍ.

Idò bé, un cop més: verba volant, scripta manent.

Des d’UOB Ensenyament només hem tengut dues vies per fer aportacions i al·legacions a l’Avantprojecte de LEIB. La primera va ser durant el període d’exposició pública que tota nova llei ha de contemplar i on qualsevol persona o entitat pot dir la seva i la segona va ser durant el debat que es va produir en el CEIB, institució que també és prescriptiva consultar a l’hora de legislar en l’àmbit educatiu. Podeu consultar-ho AQUÍ i AQUÍ.

Malauradament, les conclusions que n’extraiem del procés de negociació de la LEIB:

1. S’han seguit les passes estrictament prescriptives per que fa a la consulta de nova legislació.

2. La força sindical ha quedat diluïda en el CEIB fet que ha evitat entrar a tractar amb profunditat les qüestions sociolaborals que haurien d’haver passat per Mesa Sectorial.

3. Perpetuar el modus operandi que practica l’Administració de la Comunitat autònoma a l’hora de negociar amb les forces sindicals i que ja hem pogut veure amb la negociació de l’augment del 2% a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics. És a dir, la no negociació amb els representats legítims dels treballadors. Fet aquest darrer que vàrem recordar de manera explícita a la presidenta del Govern durant la reunió. Concretament li vàrem demanar que els docents volíem aclarir en quins termes recuperarem la pujada del 2% a partir de gener de 2023. Serà amb caràcter retroactiu a gener de 2020? S’aplicarà damunt totes les retribucions (bàsiques i complementàries) o només damunt les retribucions bàsiques (sou i triennis)?

4. Les forces sindicals només hem pogut dedicar al voltant d’una hora al tractament de l’Avantprojecte de la LEIB en una Mesa Sectorial (4 de febrer) que més pareixia una roda de premsa que altra cosa, quan per altres qüestions com son oposicions o la convocatòria d’interins hi dedicam diverses meses sectorials al llarg del curs. Des d’UOB Ensenyament ho trobam ridícul si tenim present l’abast d’aplicació i allò que significa aquesta nova normativa per les condicions sociolaborals dels docents. Al conseller li vàrem retreure que no se’ns hagués consultat per tractar el Títol IV. Funció pública docent a la CAIB en el seu conjunt i concretament l’Article 91. Carrera docent que ve a encetar un debat històric sobre la carrera professional docent però sense concretar res.

Al conseller March volem deixar-li ben clar que volem fets, no cartes via Gestib i lloances cap al professorat davant els mitjans de comunicació.

Davant les peticions sindicals i suposam que conscient que havia faltat a la paraula donada, el conseller es va comprometre a convocar durant el mes de juny a cada sindicat a una reunió a cinc bandes o hi hauria: la Conselleria, el sindicat el qüestió i un representant de cada un dels tres partir que conformen el pacte de govern (PSIB-PSOE, MÉS i PODEMOS). Martí March ens va demanar que assistíssim a aquesta reunió amb les esmenes concretades i redactades d’acord amb l’articulat de la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB.

Des d’UOB Ensenyament seguirem defensant fins al final les esmenes que vàrem defensar al ple del CEIB i que aquesta institució va incloure a l’informe que va fer arribar a Martí March. Us les recordam:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa es va incloure a l’informe una proposta de ràtios amb 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Palma, a 04 de juny de 2021