Etiqueta: LOMLOE

A l’IES Inca també n’estan fins al monyo de la LOMLOE!

Rebuig LOMLOE IES Inca

Avui mateix s’ha fet públic el comunicat que l’IES Inca ha enviat al director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante on es rebutja l’estructura curricular que planteja la LOMLOE per a l’ESO i Batxillerat. Podeu llegir el comunicat AQUÍ.

D’aquesta manera l’IES Inca s’afegeix a un degoteig de centres, la majoria dels quals són IES, que diuen prou davant uns currículums impossibles d’aplicar amb rigorositat i objectivitat i que coaccionen la llibertat de càtedra pel que fa a la metodologia a emprar per a cada moment i matèria. 

A través del consens, el claustre de l’IES Inca ha elaborat un argumentari per expressar el seu malestar en com s’està aplicant la LOMLOE.

Paga la pena llegir el comunicat de l’IES Inca perquè, després d’un trimestre d’implantació de la LOMLOE, hi trobam una crítica ben fonamentada sobre aquells aspectes curriculars de la LOMLOE que converteixen l’educació en un exercici de recerca permanent de justificacions burocràtiques. On abans regia el criteri del professorat ara ens topam amb els criteris d’avaluació, la clau de volta de la LOMLOE. Uns criteris d’avaluació ideats pels “experts en educació” de Madrid i traslladats fidelment pels tècnics de la nostra conselleria als currículums autonòmics. 

L’assemblea d’UOB Ensenyament es va posicionar en contra del fons de la LOMLOE així com les formes amb les quals s’ha implantat. Per aquest motiu des d’UOB no deixarem de donar suport a tots els centres que lliurement decideixen alçar la veu contra aquesta imposició didàctica que representa la LOMLOE. 

Avaluació LOMLOE (II), són bojos aquests romans! Segona mesa tècnica Instruccions avaluació curs 22-23

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Avui a migdia ha tengut lloc la segona mesa tècnica pel que fa a les Instruccions d’avaluació. Per part de l’administració hi han assistit el conseller Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra i els assessors tècnics docents adscrits al Servei d’Ordenació: Biel Colom, Eduard Ribau i Maria Ramis.

Podeu recuperar el resum de la primera mesa tècnica referent a les Instruccions d’avaluació AQUÍ. Després d’aquesta primera mesa tècnica celebrada dimecres passat, vàrem rebre l’esborrany de la nova resolució de les Instruccions d’avaluació (divendres migdia) i hem estat treballant durant el cap de setmana per encarar amb solvència aquesta segona reunió. És lleig que ho diguem nosaltres, però no faltarem a la veritat si afirmam que qui ha liderat la mesa tant pel que fa al volum d’esmenes com amb profunditat d’anàlisi ha estat UOB Ensenyament. 

Des d’UOB Ensenyament som conscients que el malestar que ha causat la implantació de la LOMLOE no es limita tan sols a les Instruccions d’avaluació sinó que va més enllà i entronca directament amb l’estructura curricular que articula la llei, una llei que no ens cansarem de dir que ha estat gestada des dels despatxos per part dels nous gurús en educació que poc o gens saben del dia a dia a l’aula. Així ho hem volgut fer palès al conseller abans d’entrar pròpiament en matèria.

Què s’ha aconseguit respecte de les primeres Instruccions publicades per la conselleria?

1. Llibertat en la ponderació dels criteris d’avaluació.  Només s’haurà de respectar que la suma de les  ponderacions de cada un dels criteris sumi 100 i també com a requisit per aquells centres que facin servir l’eina d’avaluació del GestIB és que les ponderacions siguin en nombres enters.

2. Reducció (a priori) de la càrrega de feina dels tutors. A partir d’ara, el claustre haurà de decidir qui serà l’encarregat de contactar per escrit amb aquelles famílies que no hagin consultat via GestIB els informes de valoració dels criteris d’avaluació que es generaran cada trimestre (l’equivalent als antics butlletins). Aquesta reivindicació va ser UOB Ensenyament qui la va posar damunt la taula a la primera mesa tècnica. 

3. S’ha simplificat l’informe de final de curs (notes). Amb la nova resolució l’informe de final de curs només inclourà les qualificacions de les matèries i el grau de desenvolupament de les competències clau. No inclourà la qualificació de cada un dels criteris d’avaluació de cada assignatura. 

Què hem seguit defensant des d’UOB Ensenyament en aquesta segona mesa tècnica?

1. Que es concreti el marge de maniobra que tenen els docents que imparteixen docència als Programes de Diversificació Curricular. Des de la conselleria se’ns ha informat que es publicaran unes orientacions que permetran que els professors que han d’impartir docència a PDC puguin seleccionar com a mínim al voltant d’un 60% dels criteris que s’han seleccionat per aquella mateixa matèria en un grup ordinari sempre i quan amb aquesta selecció es treballin totes les competències clau.

2. Conservar un registre de les valoracions introduïdes per a cada criteri d’avaluació. Tot i que la darrera valoració introduïda sigui la que compti (avaluació contínua) des d’UOB Ensenyament hem demanat que l’eina d’avaluació del GestIB pugui emmagatzemar aquestes dades. Des de la conselleria ens han assegurat que la tecnologia vuitcentista que utilitza l’eina d’avaluació del GestIB no permet recollir aquest volum de dades. No ens ha sorprès.

3. No al criteri d’arrodoniment matemàtic (a partir de 4’51=5), sí al criteri pedagògic i basat en l’esforç que decideixi cada claustre. Hem tornat a recordar a la Conselleria d’Educació que les seves majestats els Reis Mags d’Orient venen la nit del 5 al 6 de gener, no a finals de juny i que l’arrodoniment (per exemple a partir de ’75) sigui un element amb el qual puguin jugar els professors per reconèixer l’esforç dels alumnes per assolir la següent qualificació. Des de la conselleria han argumentat que l’eina d’avaluació del GestIB no permet que cada centre pugui configurar un criteri propi d’arrodoniment i que tots els centres hauran d’arrodonir a partir de ’51. Des de la nostra ignorància informàtica aquest argument ens sona a excusa. Us enrecordau del Windows 98? Idò això.

4. No a la multiplicació dels pans i els peixos (modificació de notes durant les sessions d’avaluació). Hem fet veure a la conselleria que se’ls havia oblidat traslladar a l’esborrany de la nova resolució un dels pocs encerts que des d’UOB Ensenyament vèiem a les Instruccions d’avaluació originals (punt 9.6). Aquest no és altre que el fet que les notes (ara se’n diuen valoracions) no siguin editables durant les sessions d’avaluació. D’aquesta manera cap professor es veurà pressionat per modificar les seves qualificacions i prevaldrà el seu criteri acadèmic. 

5. No a la fiscalització 24/7 de la tasca del professorat. Ens hem oposat al fet que les valoracions dels criteris d’avaluació hagin d’estar introduïdes a l’eina d’avaluació del GestIB immediatament després de cada Situació d’Aprenentatge per a que ho puguin veure les famílies.  Una cosa és informar els alumnes dins l’aula del seu resultat en una determinada activitat d’avaluació i l’altra molt diferent és haver d’estar permanentment exposats amb el mal ús que d’aquesta visibilitat se’n podria derivar. Des de la conselleria defensen que les famílies no només han d’estar informades un cop cada trimestre però que acceptaven la reivindicació d’UOB Ensenyament i que refarien aquest punt.

6. La qualificació de les competències clau. La casa que fa tornar boig a les 12 proves d’Astèrix i Obèlix. Hem reclamat que l’eina d’avaluació del GestIB tengui una informació gràfica de com queda la qualificació de les competències clau segons els criteris d’avaluació. Volem saber exactament quin pes dona cada matèria (en funció dels criteris d’avaluació escollits per a cada curs) a la qualificació del grau de desenvolupament de les competències clau. 

7. Formació per especialitats en criteris d’avaluació i Situacions d’Aprenentatge. Hem reclamat formació específica per especialitats per treballar els criteris d’avaluació i les Situacions d’Aprenentatge de cada especialitat. Només d’aquesta manera, els docents d’una determinada especialitat podran arribar a entendre (si és que és possible) com plantejar la seva assignatura a partir d’aquests criteris d’avaluació tan abstractes.

Com ja vàrem informar després de la primera mesa tècnica, aquesta nova resolució de les Instruccions d’avaluació no deixa de ser un pegat per aquest curs 22-23 ja que de cara al curs 23-24 (curs on tots els nivells tendran implantat el currículum LOMLOE) es redactarà una Ordre que jurídicament té un rang superior i és més estable en el temps. 

Des d’UOB Ensenyament ens agradaria rebre les vostres aportacions per tot allò relatiu a l’aplicació a l’aula de la LOMLOE. Ens les podeu fer arribar a ensenyament@uob.cat. UOB sempre a peu d’aula!

Meses de participació i perfilació de places: UOB no mossega l’esquer!

  • UOB Ensenyament ha pogut votar SÍ a l’esborrany de Decret de Meses de Neogociació i Participació gràcies a les esmenes que hem fet, que ens han acceptat, i que han allunyat tot perill d’una Mesa Sectorial d’Eduació afeblida o amb menys poder de negociació. UOB negocia amb energia i eficàcia!
  • La perfilació de places es regirà pel procediment de Comissions de Serveis.
  • Les places perfilades en comissió de serveis no bloquejaran places en el concurs de trasllats. Els funcionaris que obtinguessin una destinació definitiva en el concurs de trasllats desplaçarien els funcionaris que estiguessin ocupant una plaça perfilada per comissions de serveis.
  • UOB Ensenyament lluita perquè la perfilació de places hagi de comptar amb l’aprovació del claustre.
  • UOB Ensenyament defensa que les comissions de servei per raons de conciliació familiar sempre tenguin prioritat a l’hora d’adjudicació davant l’assignació de places perfilades per comissió de serveis.
  • No queda tancada la negociació quant a la perfilació de places i la Conselleria ens remetrà a una segona mesa.

Ahir, dimecres dia 29 de juny de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència del conseller d’Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March, del secretari general d’Educació, el Sr. Tomeu Barceló i de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez. L’ordre del dia constava de dos punts ben diferenciats:

  1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.

  2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.


La Mesa ha estat, pel que fa a aquest punt, una continuació de la del passat 10 de juny, on s’havia acordat que, abans de votar, l’Administració recolliria esmenes de les forces sindicals (i d’altres organitzacions). UOB Ensenyament ha estat l’única força sindical amb representació a la Mesa que presentà esmenes per escrit en temps i forma.  La nostra feina ha estat reconeguda pel propi secretari general per la seva quantitat i qualitat. I, sí, podem dir-ho amb orgull: n’estam satisfets, perquè de les onze esmenes que presentàrem, ens n’han acceptades nou i mitja (això de la ‘mitja’ us ho explicarem més endavant).

La clau de volta ha estat la plena redefinició –i fins i tot ampliació– de les competències de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Aquesta definició ampliada de competències allunya, en opinió d’UOB, tot perill de buidar de contingut la MSE en favor d’altres instàncies, i fins i tot reforça i institucionalitza el seu poder de negociació.


També ens alegra molt haver pogut defensar els drets de les associacions de docents d’àmbit insular (volem dir d’una sola illa), gràcies a l’esmena de reducció i racionalització del nombre mínim d’associats per a formar part de la Mesa de Docents.

Tanmateix, allò que més lamentam és la no acceptació plena de la nostra esmena que demanava la inclusió a la Mesa de Docents de les associacions de docents d’una àrea o matèria específica. Com a mínim, emperò, hem aconseguit que es reconegui que, en elaborar el seu reglament, la Mesa de Docents ha d’establir espais de participació puntual d’aquelles associacions de docents d’àrea o matèries específiques en aquells aspectes que els afecten.”, aspecte concret que consideram un èxit parcial. Per això us hem dit allò de la ‘mitja’ esmena acceptada.

2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.


Aquest és un assumpte que feia temps que sabíem que tard o d’hora la Conselleria posaria damunt la taula. Tenim ben present que l’obsessió per la perfilació de places és un mantra d’aquesta Conselleria, especialment per a la DG de Planificació i Centres i per al centre d’adoctrinament de directors, el CFIRDE-IB. Aquesta línia estratègica ja la va anticipar la Conselleria quan rebérem el primer esborrany de la LEIB, durant el curs 2019-2020. 

A més, el Sr. Antonio Morante ens havia confirmat aquesta obsessió quan el mes de setembre passat ens va presentar l’esborrany del nou ROC, esborrany al qual totes les forces sindicals varen votar en contra. Cal recordar que tant l’aprovació de la LEIB com el desplegament de la LOMLOE han endarrerit finalment l’aprovació de l’esborrany del nou ROC (s’espera que sigui durant el proper curs 2022-2023) i, en conseqüència, la seva aplicació (seria el curs següent, durant el curs 2023-2024).

En aquest sentit, l’esborrany de resolució de perfilació de places que despús-ahir ens varen presentar constitueix la primera passa per a la materialització d’allò que recull la LEIB. 

Des d’UOB Ensenyament sempre ens hem oposat a la perfilació de places per a projectes de centre que no impliquin d’una titulació concreta i específica. No obstant, cal reconèixer que la perfilació de places que ens va presentar la Conselleria no és ni de bon tros similar a la que impera a Catalunya on els directors poden nomenar a dit tant interins com funcionaris de carrera que després ocupen places (en el cas dels funcionaris de carrera) que bloquegen la mobilitat dels funcionaris de carrera via concurs de trasllats.

Cal avançar que l’esborrany de resolució finalment no es va votar i que la Conselleria ens ha emplaçat a presentar formalment les esmenes que vàrem argumentar i tornar a reunir-nos en una segona Mesa per seguir negociant un segon esborrany. 

Tota manera, creim imprescindible informar el professorat perquè sàpiga de què va la cosa i què és realment el que està en joc:

Tècnicament com planteja la Conselleria la perfilació de places?

Es tractaria d’un supòsit més de comissions de serveis a les quals podrien participar lliurement els funcionaris de carrera. Només es podrien perfilar places vacants de la quota (això inclou les orgàniques i les de quota encara no consolidades). En cap cas es podrien concedir a dit a interins o a funcionaris de carrera ja que tot el procés seguiria les mateixes passes d’assignació de comissions de serveis.

El fet que algú ocupi una plaça perfilada en comissió de serveis faria que no s’hi pogués optar per concurs de trasllats?

No. El concurs de trasllats sempre serà el mecanisme de mobilitat original a l’hora d’aconseguir una nova destinació definitiva. Un funcionari que aconsegueixi una determinada plaça orgànica mitjançant el concurs de trasllats faria botar un altre funcionari de carrera que estigués a n’aquella plaça per raó de comissió de serveris per plaça perfilada.

Quantes places podria perfilar un centre?

Segons va afirmar el Secretari General, un centre només podrà tenir un màxim d’un 20% de places de la quota en Comissions de Serveis. Aquest 20% inclou totes les tipologies de comissions de serveis: per formar part d’equip directiu, per raons de conciliació familiar i també les places perfilades. 

Quin seria el procés que hauria de seguir el centre per poder perfilar una plaça orgànica vacant?

Aquest primer esborrany preveu una sèrie de requisits:

a) Que per motius d’aplicació del projecte educatiu de centre, el centre pugui assignar com a mínim 4 períodes lectius a aquesta plaça.

b) Un informe favorable del director del centre referent a la comissió de serveis. En aquest informe s’haurà de justificar que el perfil específic que requereix la plaça i les tasques que s’han de dur a terme són coherents amb l’aplicació del projecte educatiu del centre. A més a més, s’haurà d’especificar la dedicació en períodes lectius que suposarà en l’horari del docent.

c) Un certificat del consell escolar o consell social, si s’escau, en el qual consti l’acord favorable a la sol·licitud del participant i el motiu de la comissió de serveis.

Quin criteri se seguirà si dos o més funcionaris sol·liciten una comissió de serveis per a una mateixa plaça perfilada?

En aquests casos se seguiria el mateix procediment objectiu que se segueix en els casos d’empat pels altres motius que permeten demanar una comissió de serveis i que estan recollits a la instrucció 8a de la Resolució de comissions de servei.

Quina durada tendrien aquestes comissions de servei?

L’esborrany no fixa una durada màxima i preveu la possibilitat de renovació. 

Quines han estat les esmenes d’UOB Ensenyament a aquest primer esborrany:

1. Reducció del màxim del 20% de places que es podrien perfilar.

2. Incloure com a requisit per poder perfilar una plaça una aprovació per part del claustre. Des d’UOB Ensenyament volem seguir fent feina per l’empoderament dels claustres, especialment després de l’efecte desvinculador de la pandèmia. Sembla que aquesta proposa podria ser acceptada per la Conselleria.

3. Obligatorietat d’haver concursat al centre concret on hi ha la plaça perfilada a la qual s’ha demanat la Comissió de serveis. 

4. Que a dins l’assignació de les Comissions de servei en primer lloc es concedeixin aquelles motivades per raons de conciliació familiar i després les des les places perfilades.

5. Augmentar el requisit d’hores que el centre ha d’assignar a la plaça perfilada per poder justificar-la. Des d’UOB proposaríem que fossin al voltant de 9 o 10 hores.

6. Fixar un límit temporal a la durada de la comissió de serveis per places perfilades.

Seguirem fent feina amb rigor i responsabilitat a fi d’aconseguir que aquest procés tan temut no impliqui cap pèrdua de drets sociolaborals per als companys i companyes. Informarem detingudament sobre les aportacions fetes a aquest primer esborrany i compartirem amb tota la comunitat educativa el segon esborrany quan ens arribi (tot fa pensar que ja serà per setembre).

UOB Ensenyament, a l’avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia:

  • Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no-universitària.

Per part de l’Administració hi assistiren el conseller d’Educació, Sr. Martí March, el secretari general d’Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L’esborrany negociat és un desplegament normatiu de l’articulat de la LEIB, concretament d’aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d’Educació assenyalà que pel Decret s’estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d’Educació i la Mesa de l’Ensenyament privat concertat), d’una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l’alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l’esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l’excel·lent sentit de l’humor del Conseller en definir la seva gestió com a “dialogant”, vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d’ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D’aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d’Educació, sinó de l’estricte compliment d’un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d’altri, però nosaltres no frissam d’acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d’una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d’Educació (MSE). L’esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s’ampliàs d’acord amb l’actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d’incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l’excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

  1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
  2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
  3. El Sr. March veu proper l’horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
  4. En cas de canvi d’orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.


La resta d’esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d’onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d’una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d’una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D’altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d’una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d’altres àrees de coneixement.

Se’ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d’una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l’allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d’UOB Ensenyament i la indolència d’una Conselleria d’Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l’humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d’aspectes tècnics que els directius i assessors d’Educació no tenen energia o ganes d’emprendre.

En tractar-se d’una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d’acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d’establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre’s formalment.

Per concloure, aprofitàrem l’avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d’estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l’Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d’acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel…

Desenvolupament de la LEIB i Carrera professional. Molts de canvis a l’horitzó.

Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

3. Creació d’un grup de treball sobre la carrera professional docent

Per part de la Conselleria d’Educació varen assistir a la mesa el conseller d’educació, el Sr. Martí March, el secretari general, el Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez.

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

Quant a la previsió de desenvolupament normatiu de la LEIB cal avançar que aquesta previsió, com no pot ser d’altra manera, es preveu per part de la Conselleria tenint present l’horitzó electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. 

Accions normatives de descentralització educativa:

  • Decret del Reglament Orgànic de Centres (ROC)

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada directament de la LEIB. Finalment el ROC que el Sr. Morante tenia pensat implantar per al curs 22-23 no s’implantarà fins al curs 23-24. Lluny de ser una mesura de gràcia per alleugerir els centres (si és que això és possible) davant l’allau de canvis normatius i organitzatius derivats del deplegament curricular (precipitat i imposat) als cursos senars per la LOMLOE, des d’UOB Ensenyament pensam que l’ajornament de la implantació del nou ROC ha estat un ajornament sobrevingut que ha trastocat els plans de la DG de Planificació, Ordenació i Centres. Aquest ajornament, creiem que es deu a dos motius: 

1. Endarreriment en l’aprovació del text definitiu de la LEIB que no es va aprovar fins principis de març.

2. Adequació del nou ROC al possibles canvis organitzatius que es derivassin dels currículums estatals o autonòmics de les diferents etapes educatives i que previsiblement quedaran tots aprovats entre finals de juny i principis de juliol. 

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler recordar al Sr. Conseller com va anar la pseudo negociació del ROC amb el Sr. Morante (Mesa 27/09/2021), qui després de recollir les propostes de les diferents forces sindicals i condicionar la seva acceptació al fet de rebre un vot positiu per part de la mesa, es va negar a presentar a la mesa un segon esborrany del document abans que es produís la votació. És a dir, després d’utilitzar tècniques de negociació que fregaven el xantatge, es pretenia per part de la DG de Planificació, Ordenació i Centres que es votés el ROC sense concretar un nou text amb els suposats acords. Com que verba volant, scripta manent, el ROC del Sr. Morante se’n va endur un 6-0 i totes les forces sindicals hi vàrem votar en contra. Podeu recordar el resum de la mesa AQUÍ.

  • Decrets de currículums educatius d’infantil, primària, secundària i batxillerat

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada de la LEIB. En aquest punt el conseller va voler deixar clar que no era partidari del calendari d’implantació que des de Madrid havia fixat la LOMLOE i va reconèixer que aquest fet havia precipitat molt la tasca d’ordenament curricular que havien de fer les autonomies. Sense llevar-li la raó quant a la precipitació que ja va marcar des d’un principi la calendarització imposada pel Ministerio, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar al conseller pel paper que ha fet la Conselleria d’Educació davant Madrid si eren plenament conscients ques’estava imposant un calendari d’aplicació que aniria en contra de qualsevol possibilitat de participació real i efectiva dels docents a l’hora d’elaborar i implementar un nou currículum. Davant aquesta pregunta, el Sr. Martí March va respondre que ells davant una normativa estatal l’únic que els quedava era aplicar-la en el temps i forma que preveiés el calendari d’aplicació. Des d’UOB Ensenyament trobam que davant les imposicions de Madrid, des de la Conselleria d’Educació s’hauria d’haver lluitat per fer prevaler el sentit comú i poder comptar amb la participació dels docents d’aquestes illes.

  • Normativa autonòmica de perfilació de places de centres educatius públics

Des de la Conselleria d’Educació segueixen amb la idea de la perfilació de places que ja va anticipar l’esborrany del ROC del Sr. Morante i que finalment va quedar fixada en els articles 88 i 89 de la LEIB i que ara s’hauran de conretar. Des d’UOB Ensenyament vàrem voler deixar ben clar al conseller que aquest assumpte de la perfilació de places és una de les línies vermelles que no traspassarem si la provisió d’aquestes places ha de fer-se mitjançant la digitació per part dels equips directius o bé si la perfilació d’aquestes places no respon a uns criteris de transparència absoluta i necessitat manifesta i justificada per part del centre. El conseller va manifestar que la intenció de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears no era seguir el camí que s’ha seguit a Catalunya sinó que enlloc de digitació es vol apostar per processos de provisió que respectin els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Des d’UOB Ensenyament agafam la paraula del conseller però tenim els nostres dubtes que des de totes les direccions generals es tengui la mateixa idea. En qualsevol cas analitzarem amb lupa l’esborrany que ens presenti la Conselleria i davant la mínima sospita la nostra posició de rebuig serà ferma i inequívoca. 

  • Decret de regulació de les direccions territorials d’Educació

Aquesta regulació pretén regular i traspassar algunes competències organitzatives a les direccions territorials d’Educació de Menorca, Eivissa i Formentera. Des d’UOB Ensenyament estam d’acord amb aquesta línia de cessió de competències i poder de decisió a les altres illes ja que és ben evident que és des de Menorca o les Pitiüses coneixen millor la realitat i necessitats de les respectives comunitats educatives.

Accions normatives d’equitat educativa:

  • Decret d’inclusió educativa

Referent a aquest decret, el conseller ens va informar que s’iniciaria la seva tramitació de manera imminent i que és ben possible que dins aquest mateix mes ja rebem un primer esborrany. En farem difusió pels nostres canals habituals i el posarem a l’abast dels companys per iniciar el procés de participació, al·legacions i esmenes.

Normatives sobre polítiques educatives:

  • Decret de participació educativa

L’article 64 de la LEIB preveu l’existència de les següents meses:

– Mesa Sectorial d’Educació (on hi ha els representants sindicals dels docents democràticament escollits).

– Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat.

– Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associaciosn de Directors.

– Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

– Mesa dels Docents.

– Mesa de l’Alumnat.

Fidels als nostres principis assemblearis i participatius, des d’UOB Ensenyament no ens oposam a la participació de la comunitat educativa. No obstant això, volem deixar ben clar que ens oposarem a qualsevol intent de diluir la força de la Mesa Sectorial d’Educació o qualsevol intent per crear meses titelles que només serveixin a Conselleria per escenificar un fals consens amb part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, un cop rebem l’esborrany de la normativa que hagi de regular el funcionament d’aquetes meses analizarem ben amb detall si realment preveuen la participació efectiva de qualsevol integrant de cada sector de la comunitat educativa o si, al contrari, es podria donar el cas que la participació quedés reservada a determinats actors afins a la Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler aprofitar aquest punt per demanar explícitament al conseller quina era la seva opinió sobre l’article aparegut tot just fa una setmana al Diario de Mallorca i signat per l’actual director del centre de formació de Directors, el Sr. Manel Perelló. En aquest article el Sr. Perelló, exposava de manera visceral el seu rebuig a la tasca sindical acusant gratuïtament els sindicats de constituir un barrera a la millora del sistema educatiu pel fet de tenir una visió corporativista i posar per davant la defensa de les condicions dels docents. L’argumentari del Sr. Perelló es fonamentava en la defensa del que ell entén per autonomia de centre, autonomia que segons ell coartam els sindicats. Des d’UOB Ensenyament ens preocupa i molt la concepció que pot tenir el Sr. Perelló quan des del xibiu que li han muntat, el CFIRDE-IB, es dedica a “formar” els futurs directors sota el mantra del lideratge, una lògica més pròpia de l’empresa privada que no pas d’un sistema públic d’educació. Des d’UOB Ensenyament sempre considerarem els directors com a companys enlloc de líders. Cal fer notar que el conseller va afirmar de manera rotunda que no compartia de cap manera l’argumentari del Sr. Perelló i que li molestava que aquestes opinions haguessin sortit d’algú que ocupa un càrrec dins la Conselleria d’Educació. A UOB Ensenyament ens demanam si davant aquesta situació la Conselleria d’Educació no estarà passant el que passa a Son Ribot que no se sap si mana l’amo o s’al·lot.

Aquest decret també iniciarà la seva tramitació de manera imminent abans que acabi el curs.

  • Decret d’Inspecció Educativa

Aquest decret pretén regular i redefinir l’organització i funcionament del Departament d’Inspecció Educativa. 

  • Decret de plurilingüisme

Aquest va ser l’únic decret que el conseller va reconèixer que seria ben possible que no es desenvolupés dins el que queda de legislatura. Això és així per dos motius:

1. El temor de Martí March a una possible sentència que imposi el 25% en castellà, com ja ha passat a Catalunya.

2.  Pel seu temor (entenem que és el temor del PSOE) a fer coincidir l’elaboració i debat del decret en període de campanya electoral.

Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar el model lingüístic que volem per al sistema educatiu de les Illes Balears i per això ja ens vàrem posicionar en contra de la LEIB. No ens cansarem de defensar-ho: escola 100% en català. Preveiem que aquesta serà una altra batalla que haurem de lliurar per seguir defensant l’ensenyament en català. Com sempre, ens hi trobaran amb les idees clares i el peu fiter. 

  • Decret de transport escolar

La Conselleria té la intenció d’implementar la gratuïtat del transport escolar per al 100% dels alumnes de 3-6 anys cobrint tot el territori de les Illes Balears i progressivament anar estenent aquesta cobertura total a les altres etapes educatives. 

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

Des del Ministerio de Educación s’està treballant en una reforma profunda de la professió docent. Aquesta reforma, segons va deixar entreveure Martí March, el marca com a fita d’inici el 2025, una vegada s’hagin conlòs tots els processos d’estabilització extraordinaris prevists i que haurien de fer baixar la taxa d’interinatge al voltant del 8%. Des d’UOB Ensenyament som plenament conscients que alguns d’aquets aspectes necessiten d’una reformulació i millora, sempre i quan no suposin un perjudici per als docents quant a augment de la càrrega de treball i disminució dels drets sociolaborals.

Aquestes 24 propostes que es fan des de Madrid s’articulen a partir de 5 eixos: 

– Formació inicial

– Formació permanent

– Accés a la professió docent

– Especialitats docents

– Desenvolupament professional docent

No obstant, cal fer notar que les 24 propostes, independentment de quin sigui el seu eix, giren al voltant de la proposta número 1 que no és altra que la definició d’un Marc de competències professionals docents. Des d’UOB Ensenyament ja varem voler advertir al conseller que aquest fet ens preocupa i molt ja que si el que es pretén és aplicar qualsevol tipus de fiscalització i acreditació permanent del professorat seguint les premisses de l’empresa privada, mourem cel i terra per evitar que això tiri endavant.  

Des de la Conselleria d’Educació s’han marcat com a prioritaris els eixos de la Formació inicial i el Desenvolupament professional docent. 

És per aquest motiu que es va proposar la creació d’un grup de treball on hi haurà presència de la Conselleria i de cada una de les forces sindicals amb representació a la MSE per començar a definir i debatre quines han de ser les línies mestres del que haurà de regular el Desenvolupament professional docent (carrera professional). 

Conscients que serà una tasca difícil i amb la qual s’haurà d’anar amb peus de plom, des d’UOB Ensenyament vàrem acceptar la proposta amb la intenció de posar-nos a treballar el més aviat possible a fi de poder concretar la carrera professional, reivindicació històrica dels docents de les Illes Balears. 

El currículum de Primària al Consell Escolar de les Illes Balears

Circular 255/2022

  • Calendari escolar, horaris i ràtios
  • Llengua catalana
  • Coneixement del Medi-Illes Balears
  • Escola laica

Durant dues sessions d’aquest mes d’abril, dia 8 i dia 25, s’han estudiat a la Comissió Específica Temporal del currículum d’Infantil i Primària (CETCUINF) del CEIB, les 94 esmenes presentades a l’esborrany 1, 26 de les quals són d’UOB Ensenyament. A un altre moment ja vàrem explicar el sentit de les nostres aportacions però trobam important informar-vos sobre com han quedat algunes d’elles després del debat dins la comissió. Vos ho explicam en quatre grans blocs:

1. CALENDARI ESCOLAR, HORARIS, RÀTIOS

Article 11. Autonomia dels centres. 

10. En l’exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d’organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional …

PROPOSTA UOBSuprimir: …ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits,…

MOTIVACIÓ: Respecte al calendari escolar, s’hauria d’informar i consensuar prèviament amb la comunitat escolar i els agents sindicals. Pel que fa a l’horari lectiu d’àrees o àmbits, això podria donar peu a diferències significatives entre uns centres i altres. 

ACORD: Es va acceptar la supressió de “l’ampliació del calendari escolar” però no de “l’horari lectiu” (la normativa ho permet)

Article 25. Horari.

5. Les hores de lliure disposició s’han de fer servir per augmentar la càrrega horària de les àrees de l’etapa o per a activitats de tutoria. No es poden utilitzar per afegir àrees ni per ampliar el temps d’esplai…

PROPOSTA UOB: Afegir: Els docents disposaran de dues hores complementàries per tal de poder
dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació
amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats i burocràcia. 

MOTIVACIÓ: Poder dedicar més temps a l’elaboració de material,
informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació
d’activitats, i burocràcia
i anar cap a una equiparació amb les hores lectives del professorat de secundària.

ACORD: no es va acceptar l’esmena tal qual perquè es va considerar que aquí es parla de l’horari de l’alumnat però es va decidir redactar una consideració general que demani la millora de l’horari del professorat de primària per atendre les necessitats abans esmentades.

Article 26. Materials curriculars.

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de
materials curriculars
per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de
dictar les disposicions que orientin el treball dels mestres en aquest sentit, a més de
regular-ne els procediments de supervisió.

PROPOSTA UOB: Després de “sentit”: …procurar una dotació horària, proporcionant
als centres més professionals…

MOTIVACIÓ: Elaborar els materials curriculars requereix un temps afegit al que es
necessita quan es treballa amb un material editorial.

ACORD: considerant que en aquest document no escau fer aquesta demanda però reconeixent la necessitat, es redactarà una consideració general que hi faci referència.

Article 27. Recursos. 

3. En el procés d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria
d’Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir: 

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula.

PROPOSTA UOB: Canviar 25 per 20 

MOTIVACIÓ: Insistim en demanar una disminució de les ràtios perquè està més que comprovat que és una condició clau per millorar la qualitat de l’educació.

ACORD: Afegir: “… nombre que anirà disminuint en compliment al que prescriu la LEIB.”

 2. LLENGUA CATALANA

Article 6. Principis pedagògics. 

9. Les llengües oficials s’han d’utilitzar només com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera. En aquest procés, s’ha de prioritzar la comprensió, l’expressió i la interacció oral.

PROPOSTA UOB: En l’aprenentatge de la llengua estrangera s’utilitzarà la llengua catalana només si és necessari. 

MOTIVACIÓ: Quan s’ensenya la llengua estrangera si es fa necessari en algun moment fer una traducció s’ha de fer en català, no en castellà.

ACORD: La llengua vehicular s’ha d’utilitzar només com a suport en el procés d’aprenentatge de la llengua estrangera…

Article 8. Àrees. 

3. Un alumne pot estar exempt de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura si ho sol·licita i compleix les condicions previstes a la normativa. En qualsevol cas, l’alumne ha de cursar aquesta àrea.

PROPOSTA UOB: Proposam suprimir aquest punt.

MOTIVACIÓ: Eximir un alumne de l’avaluació pot provocar el desinterès per l’àrea. S’ha de fer un acolliment, adaptacions,… però és necessària l’avaluació.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Article 13. Concreció curricular. 

i) Impartició d’àrees no lingüístiques en llengües estrangeres

PROPOSTA UOB: Supressió d’aquest apartat.

MOTIVACIÓ: No hi ha cap necessitat, més aviat el contrari, d’aprendre el vocabulari de matemàtiques, plàstica, edcuació física,… en una llengua estrangera. Si aquesta llengua s’ensenya des dels primers anys d’escolarització, treballant la comunicació oral i com s’ha apuntat abans, fent el mínim
ús de la llengua vehicular, en acabar l’escolarització els alumnes
poden ésser competents en una tercera llengua.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Tot i la votació en contra d’aquesta esmena volem fer referència a la proposta de l’Associació d’Inspectors en relació a la disposició addicional cinquena Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres: 

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres

PROPOSTA ASSOCIACIÓ INSPECTORS:  Les autoritzacions que es puguin concedir per part de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, hauran d’atendre al que es dicta en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, on s’exposa que un mínim del 50% de les hores s’han d’impartir en llengua catalana i que les àrees de coneixement de medi natural i social han de ser impartides, obligatòriament, en llengua catalana.

Encara que ens sembla insuficient s’agraeix sentir qualcú que mostra un poc de seny i sensibilitat per l’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana.

Article 17. Atenció a les diferències individuals

… Els centres han d’adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que
els alumnes amb NESE puguin aconseguir els objectius i les competències de l’etapa. En
particular, han d’afavorir la flexibilització i l’ús d’alternatives metodològiques en l’ensenyament
i avaluació de la llengua estrangera,…

PROPOSTA UOB: En comptes de “la llengua estrangera” posar: …de totes les àrees. 

MOTIVACIÓ:  No té sentit que es posi especial esment a la llengua estrangera. 

ACORD: Es va aprovar.

Àrea de Llengua castellana i Literatura. Sabers bàsics:

A. Les llengües i els seus parlants.

B. Comunicació.

C. Educació literària 

PROPOSTA: Proposam suprimir els Sabers Bàsics A, B i C de l’àrea de Llengua Castellana 

MOTIVACIÓ: És l’única manera que hem trobat d’exposar que consideram un
despropòsit
que l’àrea de llengua catalana sigui una simple traducció de la
de llengua castellana o viceversa.
L’objectiu de la nostra esmena és sobretot evitar repeticions a l’hora
de treballar els continguts comuns de les dues àrees. 

ACORD: No es va acceptar la supressió però hi va haver acord en la motivació, per la qual cosa es redactarà una consideració general que hi faci referència.

3. CONEIXEMENT DEL MEDI

PROPOSTA: Incloure dins els Sabers Bàsics de l’Àrea de coneixement del medi, a
“Societats i territoris”, dins cada un dels cicles, algun apartat que faci
referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears. A mode
d’exemple:
El clima, els paisatges naturals, la població, les activitats
econòmiques, l’organització territorial, l’Estatut d’Autonomia i la
història de les Illes Balears. 

MOTIVACIÓ:  L’entorn més proper és una font d’estímuls per a l’alumnat de primària. Ha de quedar reflectit dins el currículum el treball del medi físic, social i cultural de les Illes Balears.

ACORD: Es va acordar, després de constatar aquesta mancança, elaborar un redactat per afegir-ho a la introducció.

4. RELIGIÓ

Disposició addicional quarta
Ensenyament de religió 

1. Els ensenyaments de religió s’inclouran en l’Educació primària d’acord amb el que
s’estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’Educació…

PROPOSTA: Supressió de la disposició addicional quarta.

MOTIVACIÓ: Essent conscients que la Llei està per damunt aquesta disposició i suprimir-la no és possible, ha estat una forma simbòlica d’expressar que volem que es posi d’una vegada aquest tema damunt la taula, s’escolti la comunitat educativa i anem cap una escola laica. 

ACORD: es va dur a votació i per ampla majoria es va aprovar l’esmena de supressió.

UOB Ensenyament ha fet els deures, el Consell Escolar de les Illes Balears ha parlat. Ara toca a Conselleria moure fitxa.


Currículums LOMLOE, docents al marge!

Avui, dijous 7 d’abril ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter tècnic per resoldre dubtes sobre el procés d’elaboració dels currículums autonòmics LOMLOE. A l’espera de la mesa sectorial ordinària per tractar cada un dels decrets, aquesta mesa ha servit per evidenciar les posicions tant de l’administració com dels representants sindicals abans no es doni la negociació oficial en el marc de la Mesa Sectorial.

Per part de l’administració hi han assistit el director general de Planificació, Ordenació i Centres el Sr. Antoni Morante, la cap del Departament de Planificació i Centres, la Sra. Antònia Serra a més dels assessors tècnics docents de la Direcció General d’Ordenació, Planificació i Centres els Srs. Biel Colom i Toni Salvà. 

En la seva intervenció inicial el Sr. Morante ha justificat la precipitació en l’elaboració de la concreció autonòmica dels currículums arran de l’endarreriment en la publicació dels reials decrets de currículum estatals. Per això ha justificat la tramitació dels decrets de currículums autonòmics per la via d’urgència. 

Ahir mateix es va fer públic l’esborrany del currículum d’ESO que avui mateix inicia el període d’exposició pública i inicia el període d’al·legacions. 

Cara al curs que ve, des de la DG de Planificació, Ordenació i Centres s’ha insistit diverses vegades en una flexibilització del procés d’implantació dels nous currículums, especialment en allò relatiu a la programació i burocràcia associada a aquest nou ordenament curricular. 

Des d’UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que davant aquest enèsim canvi educatiu, hi ha molts d’aspectes que no veim clars i que ens preocupen cara a la situació d’un professorat exhaust després de tres cursos de context pandèmic. De res ens serveixen les excuses de Madrid i la justificació de lleialtat institucional a la qual ha apel·lat el Sr. Morante si el que hi ha en joc, una vegada més, és la marginació dels docents quant a la participació d’un nou procés d’ordenament curricular.

Concretament, pel que fa a l’esborrany del currículum d’ESO, hem volgut demanar per la recepció que havia tengut la proposta que vàrem formalitzar dia 15 de març i que vàrem difondre via circular a tots els centres de les Illes Balears. Recordem que la proposta d’UOB Ensenyament es fonamenta en el fet que siguin els departaments les matèries dels quals s’integrin en àmbits els qui decideixin si finalment es fan o no es fan els àmbits. És a dir, que decideixi qui s’hagi de posar al capdavant i sense cap tipus de coaccions ni xantatges quant a l’obtenció d’hores de lliure disposició. Davant la nostra proposta, des de Conselleria han seguit defensant que l’assumpció dels àmbits serà una decisió de claustre, encara que això pugui fer que departaments que no en siguin partidaris, finalment hagin d’integrar les seves matèries en una organització curricular per àmbits. 

En aquest moment hem aprofitat per demanar al Sr. Morante quina era la justificació que hi ha darrere l’obsessió d’aquesta Conselleria per la implantació d’àmbits de 1r a 3r d’ESO. La resposta ha estat que ells creuen en aquesta filosofia (sic). Trobant una mica insuficient aquest argument, hem reiterat la nostra demanda i se’ns ha contestat que hi ha multitud d’estudis (sic) que demostren que la integració de matèries en àmbits afavoreix l’aprenentatge. Des d’UOB Ensenyament, a dia d’avui, encara no n’hem vist cap… 

Així mateix el Sr. Morante ha justificat la implantació dels àmbits en el marc curricular de la LOMLOE argumentant que és una evidència que aquests funcionen per als cursos dels Programes de Diversificació Curricular. Davant aquesta resposta, des d’UOB Ensenyament hem volgut deixar clar que ens sembla una frivolitat fer aquesta lectura. Consideram que en cap cas es pot justificar la validesa, a priori, dels àmbits per als cursos ordinaris de 1r a 3r d’ESO a partir d’un paral·lelisme amb l’èxit dels àmbits en els Programes de Diversificació Curricular on clarament juguen un paper d’atenció a la diversitat per un perfil d’alumnat determinat i una ràtio inusual (15 alumnes per grup). 

Davant això no ens cansarem de posar en valor el criteri i valor de l’experiència docent d’aquells que durant molts d’anys han estat a peu d’aula i són el vertader motor que fa avançar el sistema educatiu. 

Volem recordar que teniu a disposició l’esborrany del currículum d’ESO dividit per parts i ens podeu fer arribar les vostres aportacions a ensenyament@uob.cat fins divendres 16 d’abril.

Articulat i Annexos: https://drive.google.com/drive/folders/1P7ekVUKhUE3qQJllW0nJEd_1J0xSvr4U?usp=sharing

Currículums assignatures: https://drive.google.com/drive/folders/1Dva7oKV5qaU-Oy38xhPdvqUBBZyVygd4?usp=sharing

LEIB i LOMLOE, a Menorca tampoc quadren. El Conseller assisteix al CEMe.

Ahir al fosquet el Conseller d’Educació i FP, el Sr. Martí March, va assistir al Consell Escolar de Menorca (CEMe) per presentar, la nova Llei d’Educació de les Illes Balears.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem voler deixar clar, en primer lloc, que està molt bé que visiti totes les illes però que aquest tour en cap cas ha de servir per per penjar-se medalles i blanquejar el procés d’elaboració de la LEIB quant a la participació i negociació amb els representants legítims dels mestres i professors. Ho podem dir més alt però no més clar: la LEIB no ha estat una llei consensuada amb tota la comunitat educativa. Almenys no ha estat així amb la part sindical dels treballadors docents de l’ensenyament públic que és on UOB Ensenyament té representació. Aquesta és una llei feta als despatxos que dubtam tengui un impacte significatiu en la millora de les condicions reals de les aules. El que necessitem és una baixada de ràtios i, en general, una millora del pressupost destinat a Educació que permeti una educació de qualitat.

Una vegada aprovada la LEIB, s’enceta el procés de desplegament normatiu mitjançant decrets, ordres i resolucions. Ja que la LEIB és una llei molt generalista i com s’ha cansat de repetir el Conseller, no volia que fos una llei excessivament reglamentista. Això fa que hi hagi molts aspectes per concretar. Ahir el Conseller va presentar quin és el pla de desplegament normatiu associat a la LEIB. El podeu consultar a la part inferior del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5147452&lang=ca&coduo=7

Des d’UOB Ensenyament li vàrem plantejar si el desplegament de la LEIB ja tenia uns terminis establerts. Li vàrem recordar al Conseller la necessitat de treballar de forma consensuada i no precipitada, i no com està actuant els darrers anys aquesta Conselleria.

Per altra banda, vàrem aprofitar la visita del Conseller per transmetre-li la creixent preocupació que hi ha entre el professorat quant a la imminent posada en marxa de la LOMLOE. La implantació dels nous currículums LOMLOE per als cursos senars el pròxim mes de setembre és del tot precipitada i el temps se’ns ha tirat a damunt. La falta de planificació i comunicació dels canvis als docents, que seran els encarregats de posar-ho en pràctica, és més que evident. Des d’UOB Ensenyament no callarem davant el que tornarà a ser una nova sobrecàrrega de feina per als docents pel capritx dels despatxos de Madrid amb la connivènica i servilisme de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

De manera explícita vàrem voler evidenciar al Sr. Conseller la precipitació i manca de consens en la tramitació dels currículums autonòmics d’Educació Infantil i Primària així com la manca de concreció d’aquests currículums a la realitat cultural, natural i històrica de les nostres illes. Només 5 dies per analitzar i esmenar el text són del tot insuficients per poder fer tasca reflexiva que permeti plantejar les crítiques constructives pertinents.

És per aquest motiu, que li vàrem demanar que açò no succeeixi de nou amb els currículums d’ESO i Batxillerat. Volem una vertadera negociació, que les Meses no es dissociïn de l’escola i  que es prenguin seriosament la tasca que feim els docents. 

Fidels a la nostra lluita, no vàrem voler acabar sense fer-li menció de la situació d’emergència lingüística en què està immers el nostre sistema i també hem aprofitat per recordar-li que és responsabilitat d’aquesta Conselleria el cuidar i protegir la nostra llengua dins les aules, també a Menorca. Des d’UOB Ensenyament consideram que el model lingüístic que adopta la nova llei, la LEIB, i també els nous currículums és molt poc ambiciós davant aquesta situació d’emergència. 

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

Circular 252/2022

  • Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.

  • Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.

  • Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.

  • Defensem una educació laica.

  • Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.

  • Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes. 

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:  

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic. 

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori. 


2.Àmbits i situacions d’aprenentatge. 

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant. 

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat. 

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps. 

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat 

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…)  l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya. 

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa. 

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge. 

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.

Àmbits a ESO: els departaments decideixen!

Circular 250/2022

Des d’UOB Ensenyament som conscients que en qüestions d’educació no hi ha una recepta màgica que serveixi per a tots els grups, matèries i/o etapes educatives. 

Quant a la possibilitat de l’agrupació de matèries per àmbits que preveu la LOMLOE per als cursos de 1r a 3r, d’ESO aquesta innovació no es fonamenta en cap tipus d’estudis que demostrin que aquest ordenament curricular millori l’aprenentatge dels alumnes. Almenys no tenim constància que des del Ministerio o des de la Direcció General de Planificació i Centres de la Conselleria d’Educació i FP s’hagin preocupat de demostrar-ho amb dades objectives. 

Així les coses, ens trobam immersos en un debat que tant defensors com detractors dels àmbits es basen en impressions i no en dades. Davant aquesta disjuntiva i assumint que en una confrontació mancada de dades no es pot pressuposar que cap dels dos bàndols tengui més raó que l’altre des d’UOB Ensenyament consideram que el més assenyat és posar en valor el criteri i experiència dels docents dels departaments implicats a l’hora de decidir la seva implantació en un centre. 

Però què implica realment l’agrupació de matèries per àmbits? Allò que més sorprèn és que sigui una organització curricular que, a falta de conèixer la lletra menuda de l’esborrany de currículum d’ESO, vulnera el principi d’especialitat i condueix a l’alienació del professorat que hagi d’impartir àmbits en contra de la seva voluntat. D’aquesta manera el docent a qui li toqués impartir l’àmbit hauria d’impartir matèries per a les quals no estigués format acadèmicament ni tampoc habilitat segons l’especialitat de la qual és titular (funcionaris de carrera) o segons les funcions per les quals està habilitat d’acord amb la convocatòria d’interins. 

A manca d’un esborrany de currículum autonòmic d’ESO, el que sabem es que des de la Direcció General de Planificació i Centres han plantejat un doble model de distribució horària de les diferents matèries segons si es fan àmbits o no. Aquesta elecció no seria gratuïta, i aquí és on es veu el maquiavelisme de la proposta ja que el fet de triar àmbits aniria acompanyat del premi d’unes hores de lliure disposició que en anirien en detriment d’algunes assignatures. Tampoc sabem si la dedicació d’aquestes hores de lliure disposició anirà adscrita als departaments que han perdut hores per mor de la integració en àmbits o si quan el centre decideixi la implantació o no dels àmbits el claustre sabrà a què es dedicaran aquestes hores de lliure disposició o si serà un xec en blanc per als equips directius. 

Aquesta proposta de la DG de Planificació i Centres ens preocupa molt perquè consideram que sotmetre a a aquest xantatge als claustres no farà més que generar tensions i divisions que faran difícil la feina del dia a dia en els centres.

Davant la manca d’evidències, pels motius exposats i per tractar-se d’una decisió amb implicacions significatives en la pràctica docent i d’acord amb l’esperit del que es va tractar en assemblea, des d’UOB Ensenyament defensam que l’agrupació de matèries en àmbits ha de ser una decisió lliure dels companys i companyes que s’hi hauran d’aferrar, tot posant en valor el seu criteri fonamentat en l’experiència del dia a dia a l’aula. 

Així les coses, defensam:

1. Que no es plantegi un model amb hores de lliure disposició i un altre sense ja que d’aquesta manera es coacciona als claustres.  El fet de fer àmbits o no fer-ne no pot estar condicionat a aconseguir aquestes hores de lliure disposició per destinar a altres iniciatives. 

2. Que la realització o no d’àmbits la decideixin exclusivament els departaments de les matèries implicades que seran qui ho hauran de dur endavant. Aquesta decisió ha de ser unànime per consens entre els departaments implicats. Si no hi ha consens no tira endavant.

3. Que per definir el posicionament de cada departament es faci per consens entre el professorat que a final de curs tingui continuïtat al centre. Això inclou els funcionaris de carrera que ja tenen plaça definitiva en el centre i els funcionaris de carrera que hagin obtingut la destinació en el concurs de trasllats i s’hagin d’incorporar al centre el proper curs.

4. Que la Conselleria respecti el principi d’especialitat i per tant els àmbits s’imparteixin a partir de la codocència. D’aquesta manera es garanteix que sempre hi hagi el professor especialista de la matèria més un altre professor de l’àmbit. Que en cas que els departaments implicats decideixin per consens la integració en àmbits es doti d’hores de les matèries implicades perquè així sigui. 

5. Que es mantengui la pertinença del professorat que durà a terme l’àmbit a cada departament com a entitat acadèmica que garanteix la qualitat didàctica de l’ensenyament de la matèria en qüestió.

6. Que la realització d’àmbits dugui associada un procés de revisió amb objectius i nivells d’assoliment que s’hagi de sotmetre als departaments implicats cada dos cursos perquè decideixin la continuació o no dels àmbits. 

7. Que el fet de triar àmbits vagi dotada amb una hora de coordinació per cada matèria que s’integra dins l’àmbit perquè els professors es puguin trobar i acordar l’actuació conjunta.

Aquestes propostes han estat adreçades al Director General de Planificació i Centres el Sr. Antoni Morante via registre d’entrada amb la petició que es tenguin en compte de cara a la confecció de l’esborrany del currículum autonòmic LOMLOE de l’ESO. Des d’UOB Ensenyament ens mostram disposats a asseure’ns i parlar-ne amb l’objectiu que, en el cas que un centre opti per l’agrupació de matèries en àmbits aquesta decisió sigui 100% lliure i autònoma, sostinguda pels comapanys i companyes que ho hauran d’implantar. Perquè l’educació no es fa als despatxos ni als currículums, sinó en el dia a dia dins l’aula.