Etiqueta: LOMLOE

UOB aconsegueix el compromís de la revisió acurada dels currículums autonòmics de cada etapa educativa

Ahir, dia 14 de setembre de 2023, es reuní amb caràcter ordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz i el director general d’Ordenació, Sr. Alonso.

En principi, hi havia una única qüestió per tractar: les instruccions d’avaluació per al curs entrant, 2023-24.

El conseller Antoni Vera va destacar que d’acord amb les esmenes i suggeriments rebudes d’associacions, famílies i sindicats han simplificat al màxim el sistema d’avaluació per donar la capacitat de poder avaluar coneixements i facilitar la feina al professorat, tot respectant la normativa estatal existent. Es mostrà molt insistent en l’extrem de voler respectar la lletra de la LOMLOE.

UOB ensenyament comprèn i accepta el plantejament respectuós de la llei del conseller Vera, però no comparteix les seves conclusions, i així ho feu notar a la Mesa. Com sempre, argumentam les nostres raons:

El problema rau a la qüestió dels criteris d’avaluació. Tot i que és veritat que l’esborrany que es presentà ahir simplifica molt el procediment d’introducció de qualificacions, i tot i que han desaparegut les ponderacions dels criteris amb caràcter obligatori (tanmateix, els claustres que vulguin continuar fent-ho, podran fer-ho), l’essència no ha canviat: els criteris d’avaluació continuen essent el referent de l’avaluació, segons l’Administració.

Després d’una lectura acurada de la LOMLOE, UOB no comparteix aquest extrem: segons nosaltres, els referents de l’avaluació són els objectius i les competències. I, si parlam de competències específiques, la LOMLOE les defineix a partir dels sabers bàsics, no a partir dels criteris d’avaluació.

En altres paraules: UOB entén que els criteris d’avaluació són simples eines que, de manera facultativa, es poden usar per definir l’assoliment de les competències clau, però que no són l’única eina, ni tampoc la millor. Nosaltres estam convençuts que, sense trair la lletra de la LOMLOE, es pot considerar que els sabers bàsics són tan vàlids com els criteris d’avaluació per avaluar el grau d’assoliment de les competències. Més encara, consideram que els sabers bàsics són més útils, en ser clars i objectivables, al contrari que uns criteris d’avaluació eteris i tan mal redactats que, al nostre entendre, no signifiquen res en sentit estricte. De fet, l’ús d’una eina o l’altra hauria de ser facultativa per a cada docent (UOB defensa l’autonomia de la funció docent) o, si més no, per a cada claustre. Per això UOB no pot votar favorablement unes instruccions d’avaluació que no accepten aquest plantejament.

Ara bé, UOB té una actitud constructiva, i comprèn que en bona part el problema rau en uns currículums autonòmics heretats que no hi ha hagut temps material de canviar i que defineixen el camí equivocat. Per això, UOB oferí a l’Administració una solució pragmàtica i de compromís: UOB s’abstindria si, i només si, l’Administració es comprometia formalment a revisar de manera acurada els currículums autonòmics, cosa que permetria, eventualment, unes instruccions d’avaluació per al curs vinent (2024-25) que sí que integrin els sabers bàsics com a eina d’ensenyament i, per tant, d’avaluació. El conseller va acceptar la proposta, i es va comprometre a fer la revisió durant aquest curs, de manera detallada i etapa per etapa. Amb aquest compromís, UOB s’abstingué per, d’una banda, expressar el seu desacord amb el manteniment dels criteris d’avaluació com a referents de l’avaluació però, al mateix temps, reconèixer i valorar el compromís adquirit pel conseller d’Educació i Universitats.

D’altra banda, i amb l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica de la funció docent, UOB insistí en la supressió de l’obligatorietat de posar per escrit la programació d’aula, que hauria de ser una eina al servei del docent, i no un instrument de fiscalització. No vam aconseguir una resposta afirmativa, però sí el compromís de revisar el model per tal de simplificar-lo i, a més, donar-li més seguretat jurídica.

També demanàrem limitar la capacitat de fiscalització de les famílies sobre els docents: UOB no s’oposa al dret de les famílies a rebre informació fluida i objectiva sobre l’avaluació de l’alumnat, però reivindica que es reprengui la confiança en el col·lectiu docent a l’hora d’avaluar. En el mateix sentit, UOB reclamà que el DIE (Departament d’Inspecció Educativa) s’ajusti a les competències que té legalment definides, i que no esdevengui en cap cas un instrument de pressió sobre els docents per condicionar la seva capacitat d’avaluar amb objectivitat i professionalitat.

D’altra banda, a la MSE aparegué un punt de l’ordre del dia sobrevingut. Tots els sindicats ens hi avinguérem, perquè era pel bé del col·lectiu docent. Es tractava d’una resolució per fer la primera convocatòria del primer tram de la carrera professional, i que es pugui pagar a la nòmina de setembre.

Tot docent que compleixi els requisits (estar en situació de servei actiu i sexenni reconegut en data de convocatòria) cobrarà el primer tram d’ofici. Ara bé, com que la carrera és voluntària, qui no ho vulgui, hi podrà renunciar al llarg del mes d’octubre. És molt interessant, que aquells a qui se’ls reconegui el sexenni al llarg del mes de setembre i fins data de convocatòria cobraran el primer tram de la carrera també d’ofici amb efectes econòmics des d’1 de setembre, tot i que el sexenni pròpiament dit no el cobraran fins al mes següent, com sempre. Així mateix, es preveu un cobrament amb efecte retroactiu per a aquells docents que compleixin la data del sexenni entre dia 1 de setembre i la data de la convocatòria, però encara no el tenguin reconegut (per exemple, perquè no ha arribat l’acreditació de les hores de formació). Tot plegat, ens semblà satisfactori, i votàrem afirmativament.

UOB segueix marcant el ritme per al compliment de l’Acord Marc

Ahir, dia 29 d’agost de 2023, es reuní amb caràcter extraordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general d’Ordenació, Sr. Alonso, i el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz. L’ordre del dia era extens i dens (es varen ajornar alguns punts per properes Meses) i us n’oferim una síntesi breu amb els aspectes més significatius.

  1. Seguiment del punts de l’Acord Marc de compliment urgent segons la calendarització prevista.

Els representants d’UOB Ensenyament començaren per assenyalar que a la convocatòria de l’ordre del dia mancaven dos punts de l’Acord Marc que s’havien de complir immediatament:

  • El punt 4, referit a la supressió de la incompatibilitat en la percepció del complement de tutoria i del complement de cap de departament a partir del curs entrant. La resposta de la Conselleria fou que el punt està aprovat però pendent de tràmits burocràtics, que la seva voluntat és que es pugui cobrar tan prest com sigui possible i, en tot cas, amb caràcter retroactiu a 1 de setembre de 2023.
  • El punt 8, concretament les qüestions referides a l’aproximació de les condicions sociolaborals del professorat del Cos a extingir de professors tècnics de formació professional amb el professorat del Cos d’ensenyament secundari, qüestió respecte de la qual se’ns respongué que encara no l’havien abordada, tot i tenir-la present; i també la situació del professorat de formació professional que no disposa de la titulació requerida per a l’accés i que disposa d’àmplia experiència docent, qüestió respecte de la qual se’ns respongué que podran ser contractats com a experts, que ja estan aprovades les taules salarials dels docents experts, i que ara s’està pendent de dues resolucions al respecte, una de professors experts, i una altra de professors especialistes.

Pel que fa als punts de l’Acord Marc que sí apareixien a l’ordre del dia, es començà pel punt 24 (una aportació d’UOB a l’Acord Marc), referent a l’eliminació de la penalització retributiva per tota absència per malaltia de durada inferior a 5 dies, tant si dóna lloc com si no a una situació d’IT (Incapacitat Temporal). L’Administració, tot i complint la lletra del punt, havia preparat una contrapartida que era, a la pràctica, una retallada de drets, en pretendre, al mateix temps, limitar en un nombre màxim de 4 dies per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense generar una IT. Davant això, UOB argumentà que no podia acceptar aquesta retallada de drets amb l’argument d’equiparar el personal docent a la resta de personal CAIB, perquè la funció docent té especificitats, entre d’elles la major exposició a malalties, i perquè qualsevol mesura en aquest sentit havia de ser analitzada i negociada en el marc de la futura elaboració d’un pla de reducció de l’absentisme laboral, però no en aquest moment, sense anàlisi ni prèvia negociació. L’argumentació d’UOB reuní prou complicitats a la Mesa com per a acordar el manteniment de l’actual statu quo (no hi ha nombre màxim de dies per curs, i les absències s’han de justificar mèdicament) al mateix temps que es suprimeix la penalització econòmica per tota absència justificada per malaltia.

Pel que fa al punt 15, referent al restabliment de les llicències per estudis (una altra de les aportacions d’UOB a l’Acord Marc), i davant la manca de definició i calendarització de l’esborrany que se’ns presentà, UOB suggerí partir de la darrera resolució al respecte, de l’any 2011, i adaptar-la a la legislació vigent, per a poder gaudir-ne a partir d’aquest curs, tal i com diu l’Acord Marc. El conseller, Sr. Vera, es comprometé a presentar-nos un esborrany en 10 dies, però l’Administració no gosà donar-nos una data a partir de la qual podrien demanar-se les llicències. UOB recordà que el temps vola, i que la solució ha de ser immediata.

Respecte del punt 18, referent al gaudi de la mitja jornada no retribuida amb caràcter voluntari a partir del curs 2023-24 per a tot el personal docent, se’ns exposaren els problemes jurídics d’universalitzar la proposta, sense establir límits d’edat o raons de salut. Finalment, el conseller es comprometé a defensar la mesura (tot i que no donà garanties totals del seu èxit) amb el benentès que aquestes reduccions de jornada s’hauran de gaudir per cursos complets i sempre que les necessitats del servei ho permetin.

També s’aprovà l’esborrany que regula el punt 20, referit al poder gaudir dels permisos de maternitat/paternitat a temps parcial.

Finalment, els tècnics de la Conselleria, a requeriment d’UOB, ens confirmaren que s’estan actualitzant els permisos a la web de la Conselleria d’acord amb el Reial Decret Llei 5/2023, de 28 de juny, que incorpora, entre d’altres, el permís parental (8 setmanes continues o discontinues per fill/a menor de 8 anys) UOB demanà que, a més de fer-ho, s’informàs a la MSE dels canvis. El conseller es va comprometre a fer-ho així.

  1. Resolució per a la convocatòria per a cobrir llocs de feina com a inspectors accidentals en comissió de serveis.

UOB demanà explicacions sobre el canvi de format de la part B del procediment, i les considerà satisfactòries, de manera que votà afirmativament la Resolució.

  1. Instruccions inici de curs 2023-24

Aquesta qüestió ja havia estat tractada exhaustivament a Meses Tècniques on UOB va presentar moltes esmenes, la majoria de les quals no s’acceptaren, o s’acceptaren només de forma parcial. UOB, conscient que les instruccions ja s’estan aplicant de facto, i que aquest punt només era la confirmació formal d’una cosa que ja està passant, no va insistir en repetir la feina ja feta, esmena per esmena, i preferí argumentar el perquè de la seva negativa a aquestes instruccions.

En aquest sentit, UOB recordà que les instruccions d’organització de centres responen a un nou ROC que té el rebuig de totes les forces sindicals presents a la MSE (també d’UOB), i que les instruccions d’horaris dels docents corresponen a una concepció massa extensiva del poder i marge de decisió dels equips directius, que poden generar situacions d’arbitrarietat i desprotecció dels docents, amb especial esment (però no únicament) als major de 55 anys. A més, UOB manté el seu rebuig, decidit en Assemblea, al marcatge horari, per defensar la posada en valor i la dignitat de la funció docent.

Finalment, l’administració es comprometé a aplicar aquestes instruccions només pel curs 23-24 i a negociar, durant el present curs, unes noves instruccions per la resta de legislatura que comptin amb el suport de la majoria social.

  1. Instruccions avaluació 2023-24.

Aquest és el punt que ens va plantejar més dubtes, perquè és cert que, en part, aquestes instruccions obrin la porta, si els claustres així ho decideixen, a simplificar el model de notes que reben les famílies, i permeten evitar, si més no parcialment, el calvari burocràtic d’haver d’introduir regularment i de manera explícita la valoració de cada criteri d’avaluació.

Però al mateix temps, aquestes instruccions han de respectar la lletra de la LOMLOE, i per tant no rompen amb referenciar l’avaluació als criteris d’avaluació ponderats, ni al trencaclosques incomprensible de connectar-los a final de cicle o curs, segons correspongui, amb les competències específiques de cada matèria i amb els descriptors de les competències clau del perfil de sortida. Tampoc alliberen els docents de confeccionar per escrit programacions d’aula d’utilitat, en el millor dels casos, dubtosa, i de segura càrrega burocràtica.

UOB es demana si no es podria haver anat més lluny simplificant la tasca avaluadora i, per tant, haver millorat tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, perquè és ben conscient que l’avaluació és un element nuclear de tot el procés comprès com a un tot.

Finalment, es va ajornar aquest punt i tots els sindicats disposam d’un breu període per proposar esmenes. UOB ho analitzarà amb cura però, donat l’esperit i la lletra de la LOMLOE, es veu obligat a mostrar dubtes davant la possibilitat d’aconseguir millores significatives. En tot cas, i com sempre, farem tot allò que estigui al nostre abast!

  1. Precs i preguntes.

UOB va exposar la seva preocupació davant el greuge comparatiu que suposa la recent apujada del complement d’insularitat per a personal sanitari que ocupi places de difícil cobertura (cosa que en sí mateixa aplaudim), però sense contrapartida al sector docent, que pateix els mateixos problemes. El conseller respongué que ho tenia present, però que encara no ho havia plantejat. UOB urgí a la negociació de la qüestió.

D’altra banda, i pel que fa al problema habitacional a Formentera, UOB va fer notar que la solució d’usar un alberg juvenil pot tenir sentit com a mesura d’emergència, però que en cap cas no és una solució definitiva acceptable. El conseller s’hi mostrà d’acord, i va dir que aquesta era una solució d’emergència per salvar el curs present, però que ara es tracta de treballar conjuntament amb el Consell de Formentera per trobar solucions definitives, que en tot cas arribaran de cara al proper curs, no a present.

Finalment, UOB recordà que, de manera imminent, s’ha de començar a negociar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic d’aquest mateix curs, i recordà al responsables de la Conselleria que, a la primera reunió bilateral amb el nou equip de govern, el mes de juliol, UOB els havia passat la seva proposta argumentada per escrit. El conseller es va comprometre a abordar aquesta qüestió en una propera Mesa sectorial ben aviat.

A l’IES Inca també n’estan fins al monyo de la LOMLOE!

Rebuig LOMLOE IES Inca

Avui mateix s’ha fet públic el comunicat que l’IES Inca ha enviat al director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante on es rebutja l’estructura curricular que planteja la LOMLOE per a l’ESO i Batxillerat. Podeu llegir el comunicat AQUÍ.

D’aquesta manera l’IES Inca s’afegeix a un degoteig de centres, la majoria dels quals són IES, que diuen prou davant uns currículums impossibles d’aplicar amb rigorositat i objectivitat i que coaccionen la llibertat de càtedra pel que fa a la metodologia a emprar per a cada moment i matèria. 

A través del consens, el claustre de l’IES Inca ha elaborat un argumentari per expressar el seu malestar en com s’està aplicant la LOMLOE.

Paga la pena llegir el comunicat de l’IES Inca perquè, després d’un trimestre d’implantació de la LOMLOE, hi trobam una crítica ben fonamentada sobre aquells aspectes curriculars de la LOMLOE que converteixen l’educació en un exercici de recerca permanent de justificacions burocràtiques. On abans regia el criteri del professorat ara ens topam amb els criteris d’avaluació, la clau de volta de la LOMLOE. Uns criteris d’avaluació ideats pels “experts en educació” de Madrid i traslladats fidelment pels tècnics de la nostra conselleria als currículums autonòmics. 

L’assemblea d’UOB Ensenyament es va posicionar en contra del fons de la LOMLOE així com les formes amb les quals s’ha implantat. Per aquest motiu des d’UOB no deixarem de donar suport a tots els centres que lliurement decideixen alçar la veu contra aquesta imposició didàctica que representa la LOMLOE. 

A l’IES Sineu també ho tenen clar. NO a la LOMLOE!

Comunicat de premsa

Comunicat de premsa

10 d’octubre de 2022

Des d’UOB Ensenyament volem donar tot el suport a la iniciativa duta a terme pel claustre de l’IES Sineu que s’ha concentrat avui durant el temps de l’esplai a la porta d’entrada del centre. Així les coses aquesta seria la primera concentració d’un claustre per fer visible el rebuig del professorat a la implantació d’una nova llei educativa que repeteix fil per randa els mateixos errors que va cometre el PP del ministre Wert amb la implantació de la LOMCE: no participació del professorat en actiu en l’elaboració de la norma, calendari d’implantació esbojarrat que només respon a interessos polítics i implementació de la llei a cost zero, és a dir, sense la inversió necessària per a corregir els mals endèmics del sistema (ràtios abusives i càrrega lectiva desmesurada). 

Aquesta no serà una iniciativa aïllada, ja que des del claustre de l’IES Sineu tenen pensat seguir concentrant-se al llarg del curs.

Cal recordar que el passat divendres 30 de setembre el claustre de l’IES Sineu ja va enviar una carta al conseller Martí March expressant el rebuig a la implantació de la LOMLOE. Podeu llegir-la AQUÍ.

Així mateix, és de justícia fer valdre els centres pioners en el seu lliure pronunciament contra la LOMLOE.

  • IES Guillem Cifre de Colonya: dia 20 de setembre el claustre reunit en sessió extraordinària aprova per 70 vots a favor, 3 en contra i 7 abstencions enviar una carta de rebuig de la implantació de la LOMLOE al conseller March. Podeu llegir-la AQUÍ.
  • IES Santa Margalida: dia 21 de setembre el claustre del centre vota en contra de la proposta pedagògica de LOMLOE per ampla majoria. 
  • IES Madina Mayurqa: dia 6 d’octubre l’assemblea de l’IES Madina Mayurqa fa públic el manifest No en el nostre nom que es difon entre els docents a través de xarxes socials i premsa. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta iniciativa també inclou un formulari d’adhesió per poder donar-hi suport ja sigui a nivell de centre (claustre), assemblea de centre o a títol individual: https://forms.gle/f4b6CyjZB4fwtQx18

A UOB Ensenyament entenem que les iniciatives dels instituts: IES Guillem Cifre de Colonya, IES Santa Margalida, IES Madina Mayurqa i IES Sineu demostren l’empoderament dels claustres i l’esperit crític dels docents davant les regulacions que des de Madrid cuinen els experts en educació que mai han trepitjat una aula i que des de la sempre servilista Conselleria d’Educació de les Illes Balears apliquen a ulls clucs. Davant això, tot el nostre suport.

Per aquest motiu, encoratjam a tots els claustres dels centres de les Illes Balears a expressar-se lliurement sobre la implantació de la LOMLOE i a dur a terme iniciatives com les de l’IES Sineu.

Al mateix temps, recordam a tot el professorat que UOB Ensenyament s’ha adherit a la convocatòria unitària d’aturada parcial que han convocat les diferents Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el proper dimarts 18 d’octubre de 12 a 14 h amb les corresponents concentracions a les 13h davant el Parlament de les Illes Balears en el cas de Mallorca, i davant les respectives delegacions territorials de la Conselleria d’Educació en el cas de Menorca (Maó) i Eivissa (Vila) també a les 13 h.

Per aquest motiu, encoratjam a tots els claustres dels centres de les Illes Balears a expressar-se lliurement sobre la implantació de la LOMLOE i a dur a terme iniciatives com les de l’IES Sineu.

Al mateix temps, recordam a tot el professorat que UOB Ensenyament s’ha adherit a la convocatòria unitària d’aturada parcial que han convocat les diferents Juntes de Personal Docent no Universitari (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el proper dimarts 18 d’octubre de 12 a 14 h amb les corresponents concentracions a les 13 h davant el Parlament de les Illes Balears en el cas de Mallorca, i davant les respectives delegacions territorials de la Conselleria d’Educació en el cas de Menorca (Maó) i Eivissa (Vila) també a les 13 h.

Avaluació LOMLOE (II), són bojos aquests romans! Segona mesa tècnica Instruccions avaluació curs 22-23

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Avui a migdia ha tengut lloc la segona mesa tècnica pel que fa a les Instruccions d’avaluació. Per part de l’administració hi han assistit el conseller Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra i els assessors tècnics docents adscrits al Servei d’Ordenació: Biel Colom, Eduard Ribau i Maria Ramis.

Podeu recuperar el resum de la primera mesa tècnica referent a les Instruccions d’avaluació AQUÍ. Després d’aquesta primera mesa tècnica celebrada dimecres passat, vàrem rebre l’esborrany de la nova resolució de les Instruccions d’avaluació (divendres migdia) i hem estat treballant durant el cap de setmana per encarar amb solvència aquesta segona reunió. És lleig que ho diguem nosaltres, però no faltarem a la veritat si afirmam que qui ha liderat la mesa tant pel que fa al volum d’esmenes com amb profunditat d’anàlisi ha estat UOB Ensenyament. 

Des d’UOB Ensenyament som conscients que el malestar que ha causat la implantació de la LOMLOE no es limita tan sols a les Instruccions d’avaluació sinó que va més enllà i entronca directament amb l’estructura curricular que articula la llei, una llei que no ens cansarem de dir que ha estat gestada des dels despatxos per part dels nous gurús en educació que poc o gens saben del dia a dia a l’aula. Així ho hem volgut fer palès al conseller abans d’entrar pròpiament en matèria.

Què s’ha aconseguit respecte de les primeres Instruccions publicades per la conselleria?

1. Llibertat en la ponderació dels criteris d’avaluació.  Només s’haurà de respectar que la suma de les  ponderacions de cada un dels criteris sumi 100 i també com a requisit per aquells centres que facin servir l’eina d’avaluació del GestIB és que les ponderacions siguin en nombres enters.

2. Reducció (a priori) de la càrrega de feina dels tutors. A partir d’ara, el claustre haurà de decidir qui serà l’encarregat de contactar per escrit amb aquelles famílies que no hagin consultat via GestIB els informes de valoració dels criteris d’avaluació que es generaran cada trimestre (l’equivalent als antics butlletins). Aquesta reivindicació va ser UOB Ensenyament qui la va posar damunt la taula a la primera mesa tècnica. 

3. S’ha simplificat l’informe de final de curs (notes). Amb la nova resolució l’informe de final de curs només inclourà les qualificacions de les matèries i el grau de desenvolupament de les competències clau. No inclourà la qualificació de cada un dels criteris d’avaluació de cada assignatura. 

Què hem seguit defensant des d’UOB Ensenyament en aquesta segona mesa tècnica?

1. Que es concreti el marge de maniobra que tenen els docents que imparteixen docència als Programes de Diversificació Curricular. Des de la conselleria se’ns ha informat que es publicaran unes orientacions que permetran que els professors que han d’impartir docència a PDC puguin seleccionar com a mínim al voltant d’un 60% dels criteris que s’han seleccionat per aquella mateixa matèria en un grup ordinari sempre i quan amb aquesta selecció es treballin totes les competències clau.

2. Conservar un registre de les valoracions introduïdes per a cada criteri d’avaluació. Tot i que la darrera valoració introduïda sigui la que compti (avaluació contínua) des d’UOB Ensenyament hem demanat que l’eina d’avaluació del GestIB pugui emmagatzemar aquestes dades. Des de la conselleria ens han assegurat que la tecnologia vuitcentista que utilitza l’eina d’avaluació del GestIB no permet recollir aquest volum de dades. No ens ha sorprès.

3. No al criteri d’arrodoniment matemàtic (a partir de 4’51=5), sí al criteri pedagògic i basat en l’esforç que decideixi cada claustre. Hem tornat a recordar a la Conselleria d’Educació que les seves majestats els Reis Mags d’Orient venen la nit del 5 al 6 de gener, no a finals de juny i que l’arrodoniment (per exemple a partir de ’75) sigui un element amb el qual puguin jugar els professors per reconèixer l’esforç dels alumnes per assolir la següent qualificació. Des de la conselleria han argumentat que l’eina d’avaluació del GestIB no permet que cada centre pugui configurar un criteri propi d’arrodoniment i que tots els centres hauran d’arrodonir a partir de ’51. Des de la nostra ignorància informàtica aquest argument ens sona a excusa. Us enrecordau del Windows 98? Idò això.

4. No a la multiplicació dels pans i els peixos (modificació de notes durant les sessions d’avaluació). Hem fet veure a la conselleria que se’ls havia oblidat traslladar a l’esborrany de la nova resolució un dels pocs encerts que des d’UOB Ensenyament vèiem a les Instruccions d’avaluació originals (punt 9.6). Aquest no és altre que el fet que les notes (ara se’n diuen valoracions) no siguin editables durant les sessions d’avaluació. D’aquesta manera cap professor es veurà pressionat per modificar les seves qualificacions i prevaldrà el seu criteri acadèmic. 

5. No a la fiscalització 24/7 de la tasca del professorat. Ens hem oposat al fet que les valoracions dels criteris d’avaluació hagin d’estar introduïdes a l’eina d’avaluació del GestIB immediatament després de cada Situació d’Aprenentatge per a que ho puguin veure les famílies.  Una cosa és informar els alumnes dins l’aula del seu resultat en una determinada activitat d’avaluació i l’altra molt diferent és haver d’estar permanentment exposats amb el mal ús que d’aquesta visibilitat se’n podria derivar. Des de la conselleria defensen que les famílies no només han d’estar informades un cop cada trimestre però que acceptaven la reivindicació d’UOB Ensenyament i que refarien aquest punt.

6. La qualificació de les competències clau. La casa que fa tornar boig a les 12 proves d’Astèrix i Obèlix. Hem reclamat que l’eina d’avaluació del GestIB tengui una informació gràfica de com queda la qualificació de les competències clau segons els criteris d’avaluació. Volem saber exactament quin pes dona cada matèria (en funció dels criteris d’avaluació escollits per a cada curs) a la qualificació del grau de desenvolupament de les competències clau. 

7. Formació per especialitats en criteris d’avaluació i Situacions d’Aprenentatge. Hem reclamat formació específica per especialitats per treballar els criteris d’avaluació i les Situacions d’Aprenentatge de cada especialitat. Només d’aquesta manera, els docents d’una determinada especialitat podran arribar a entendre (si és que és possible) com plantejar la seva assignatura a partir d’aquests criteris d’avaluació tan abstractes.

Com ja vàrem informar després de la primera mesa tècnica, aquesta nova resolució de les Instruccions d’avaluació no deixa de ser un pegat per aquest curs 22-23 ja que de cara al curs 23-24 (curs on tots els nivells tendran implantat el currículum LOMLOE) es redactarà una Ordre que jurídicament té un rang superior i és més estable en el temps. 

Des d’UOB Ensenyament ens agradaria rebre les vostres aportacions per tot allò relatiu a l’aplicació a l’aula de la LOMLOE. Ens les podeu fer arribar a ensenyament@uob.cat. UOB sempre a peu d’aula!

Avaluació LOMLOE, no erram el tir! Mesa tècnica instruccions avaluació curs 22-23

Avaluació LOMLOE. No erram el tir.

Ahir dematí va tenir lloc una mesa tècnica per tractar les Instruccions d’avaluació que regularan l’avaluació i qualificació dels cursos on es comença a aplicar el currículum LOMLOE (cursos senars) de les diferents etapes educatives.

Per part de la Conselleria hi varen assistir el conseller, Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra així com els Assessors Tècnics Docents: Biel Colom, Eduard Ribau i Antoni Salvà. Pel que fa a la part social hi varen assistir un o dos representants de cada un dels sindicats amb representació a la Junta de Personal Docent no Universitari. 

Cal recordar que el conseller va convocar aquesta mesa tècnica arran de la pressió feta per UOB Ensenyament i els altres sindicats durant la mesa convocada la setmana passada per tractar altres temes. Podeu veure-ho AQUÍ.

Davant el desconcert i la indignació que han generat els currículums LOMLOE i les instruccions d’avaluació que se’n deriven en bona part del col·lectiu docent, des d’UOB Ensenyament vàrem obrir un procés de recollida d’aportacions per part dels docents i, al mateix temps, ens vàrem posar a treballar per esmenar concretament els diferents aspectes més polèmics de les Instruccions d’avaluació.

Abans d’entrar en matèria cal explicar una mica quin és l’horitzó que tenim per davant quant a la concreció de l’avaluació amb la LOMLOE. Aquestes instruccions que s’han publicat només afectaran aquest curs 22-23. De cara al curs 23-24, curs en el fet que es consolidarà la implantació curricular de la LOMLOE, es redactarà una ordre que (teòricament) hauria de regular de manera definitiva o si més no més estable l’avaluació. Caldrà estar-hi ben atents.

Així les coses, passam a detallar les reivindicacions que vàrem fer per etapa educativa i les respostes que vàrem tenir per part de l’administració.

Educació Primària

1. Preocupació per la informació que rebran les famílies: criteris d’avaluació inintel·ligibles i un informe de 10 pàgines?

Vàrem fer evident la preocupació que hi ha entre els mestres pel que fa a la complexitat de l’informe de seguiment de valoració dels criteris d’avaluació que generarà l’eina d’avaluació del Gestib en qualsevol moment del curs en dos sentits:

a) Per l’extensió que pugui tenir el fet d’incloure la valoració de cada un dels criteris d’avaluació de cada una de les matèries.

b) Pel redactat dels criteris d’avaluació, un redactat en molts de casos molt ampli i que fa difícil (especialment si no estàs avesat al llenguatge curricular) entendre què ha fet l’alumne.

El que no pot ser de cap manera és que aquest informe confongui les famílies i qui acabin essent els responsables d’explicar uns currículums complexos i burocratitzats sigui precisament a qui no s’ha consultat en cap moment a l’hora de redactar la llei (Madrid) i després els currículums autonòmics (Conselleria), és a dir, els mestres.

Des de la Conselleria es va assegurar que aquest informe, tot i ser extensiu per la mateixa estructura curricular que planteja la LOMLOE (criteris d’avaluació que s’integren dins les competències específiques i relació d’aquestes amb els descriptors operatius de les competències clau), es procurarà que sigui el més intuïtiu i visual possible tot assignant una relació de colors (del vermell cap al verd passant pel groc) perquè es pugui copsar a simple cop d’ull la valoració de cada criteri d’avaluació. Esperem que pensin en els daltònics!

2. El corsé de la proposta pedagògica o com enfangar l’avaluació amb ponderacions dels criteris d’avaluació.

Des de Primària es considera un greu error que el fet d’haver de fixar una ponderació per a cada criteri d’avaluació i que aquesta es mantingui vigent durant tot el cicle corresponent (dos cursos).  En aquest sentit es reclama que els docents tenguin més cintura damunt la programació segons es vagi desenvolupant el curs i d’acord amb les característiques de cada grup. 

Educació Secundària Obligatòria

1. Completa llibertat als Departaments didàctics per decidir el % a assignar a cada criteri d’avaluació

No volem cap constricció a l’hora que els Departaments didàctics decideixin el % a assignar a cada criteri d’avaluació. Defensam la formació acadèmica i pedagògica del professorat com a fonament per decidir quin pes ha de tenir cada criteri d’avaluació sense limitacions de cap casta. Des de la conselleria, es varen mostrar receptius a aquesta reivindicació. 

2. Redactat confús i poc concret dels criteris d’avaluació. 

No acceptam el redactat de la majoria dels criteris d’avaluació. El fet de no comptar amb el professorat en actiu a l’hora de concretar els currículums estatals en currículums autonòmics ha fet que els criteris d’avaluació que apareixen al currículum autonòmic quedin redactats així com apareixen al currículum estatal (Reial Decret 217/2022). A més, el currículum autonòmic no inclou cap article que pugui obrir la porta als centres per poder concretar aquests criteris d’avaluació que són els referents que guien el quefer diari dins l’aula.

Quant aquesta darrera qüestió veiem una contradicció entre el que diu el currículum d’ensenyaments mínims estatal (RD 217/2022) i el que ha fet la conselleria d’educació amb els currículums autonòmics ja que el currículum estatal estableix:

Article 13.4. Los centros docentes, en el uso de su autonomía, desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria establecido por las administraciones educativas, concreción que formará parte de su proyecto educativo. 

Des d’UOB Ensenyament consideram que s’hauria d’entendre aquest desarrollarán y completarán en sentit ampli i permetre als Departaments didàctics la concreció d’uns criteris d’avaluació que pel seu redactat tan ampli fan dubtar als docents de si les activitats que plantegen s’hi ajusten o no.

Des de conselleria varen defensar el centralisme metodològic que imposa la LOMLOE dient que, efectivament, els criteris d’avaluació venen tancats des de Madrid i els currículums autonòmics no els podien concretar. 

3. Com es justifica l’avaluació de l’esforç diari de l’alumne d’acord amb el currículum LOMLOE?

Quelcom tan bàsic com justificar a la programació didàctica l’avaluació de la realització de la tasca diària en el quadern (o Chromebook) es converteix en missió impossible si intentam cercar un criteri d’avaluació que s’hi adigui. 

La resposta que vàrem tenir per part dels assessors tècnics docents va ser que cada activitat que encomanem als alumnes, ha de tenir una justificació. També ens varen argumentar que si resseguim la relació que hi ha entre criteris d’avaluació, competències específiques i aquestes amb els descriptors operatius de les competències clau podríem arribar a justificar-ho, o això vàrem entendre. Hem de reconèixer que encara avui se’ns fa difícil visualitzar tota la justificació curricular que has de fer per poder fer el seguiment del compliment de la tasca diària.

4. Els reis venen dia 5 de gener, no a finals de juny. No a l’arrodoniment forçós que fa que un 4’51 sigui automàticament un 5. 

Hem defensat que l’arrodoniment sigui una competència exclusiva de cada Departament didàctic. Que siguin els Departaments qui determinin a partir de quin decimal s’arrodoneix. Entenem que ha de primar el criteri pedagògic de l’esforç per assolir l’arrodoniment i no només el criteri purament matemàtic que és el que han defensat des de la conselleria. 

Si bé s’han mostrat oberts a reconsiderar aquesta qüestió, no s’ha volgut reconèixer aquesta competència als Departaments didàctics sinó que es decideixi a nivell de centre i per tant, es voti en claustre. 

5. No a la fiscalització de la tasca docent 24/7. Rebutjam el requisit d’haver de penjar al Gestib les valoracions dels Criteris d’avaluació immediatament després de finalitzar cada Situació d’aprenentatge. 

Evidentment que reconeixem que el docent ha de donar un feedback als alumnes i famílies dins un temps raonable però no acceptam la imposició del termini fixat per la conselleria. No volem viure dins una contrarellotge permanent. 

6. Més flexibilitat en la modificació de les Situacions d’Aprenentatge segons la conjuntura del curs i característiques del grup-classe.

Les Instruccions d’avaluació estableixen que les Situacions d’aprenentatge han de preveure les activitats i dinàmiques d’aula necessàries (sic) que conformen el procediment d’avaluació i que els alumnes han de conèixer prèviament com serà. Sense estar en desacord amb el fons de la instrucció consideram que les instruccions haurien de contemplar també la possibilitat d’alteració de la Situació d’aprenentatge ja sigui per pèrdua de sessions lectives o bé per poder adaptar-se a les característiques del grup-classe. 

7. Què passa si a final de curs hi ha criteris d’avaluació que no s’han avaluat?

Quelcom tan habitual com el fet de no haver pogut assolir tota la programació didàctica que s’havia previst el mes de setembre resulta que no té cabuda dins la LOMLOE. El fet que l’avaluació LOMLOE t’obligui a atorgar una ponderació a cada criteri d’avaluació (entre totes les ponderacions s’ha de sumar 100) fa que si pel que sigui deixes un criteri d’avaluació sense avaluar, la qualificació de final de curs quedi coixa. Idò bé, resulta que des de la conselleria no s’havia pensat amb aquesta hipòtesi. Des d’UOB podem entendre que els “experts” en educació que varen redactar la llei no ho tinguessin present ja que en molts casos no han impartit docència d’una matèria dins l’educació secundària. Qui mai va a missa s’agenolla al portal. El que ens sorprèn és que no s’hagi previst des de conselleria, senyal que el record del dia a dia a l’aula és molt llunyà.

La resposta que vàrem obtenir és que s’han d’avaluar sí o sí tots els criteris d’avaluació seleccionats i ponderats per aquell curs concret i si no has pogut arribar a treballar qualque criteri d’avaluació idò el coles dins una situació d’aprenentatge o te les enginyes per avaluar-lo. Sistema educatiu, públic i de quali- què? Idò això.

8. Prou de carregar els tutors!

Les Instruccions d’avaluació estableixen que els tutors s’han d’assegurar a final del no-trimestre de confirmar que han accedit a veure l’informe de valoració dels criteris d’avaluació. Aquesta confirmació es faria amb l’eina d’avaluació del Gestib. Fins aquí tot correcte. Aparentment ho podríem considerar un pas endavant que llevarà molta feina als tutors que no hauran d’encalçar els alumnes perquè els tornin el resguard del butlletí signat. No obstant, resulta que si els pares veuen que les famílies no han consultat els informes de valoració n’han d’informar per escrit a les famílies. Des d’UOB defensam que aquesta nova càrrega burocràtica no ha de correspondre als tutors sinó que pot ser assumida pel personal administratiu del centre. 

En relació a aquesta qüestió, des d’UOB Ensenyament vàrem defensar la realització de formacions exprés, ràpides, concretes i pràctiques per a les famílies en l’ús de l’aplicació Gestib. Vàrem proposar que aquestes formacions s’encarregassin a personal no docent i es féssin en un horari accessible a les famílies. Des de la conselleria se’ns va dir que s’han iniciat contactes amb les APIMA per dur-ho a terme. 

Per acabar, volem destacar una de les poques coses positives que hem vist a les instruccions d’avaluació. Es tracta de la instrucció 9.6 que permetrà evitar el miracles antipedagògics que molt sovint es produïen a les juntes d’avaluació final de curs o de la convocatòria extraordinària (quan n’hi havia, clar). Així idò, d’acord amb aquesta instrucció: “A les sessions de seguiment i avaluació no es podran modificar les valoracions fetes dels criteris d’avaluació de les competències específiques de cada matèria“. 

Després d’aquesta primera mesa tècnica des de la conselleria es varen comprometre a enviar-nos un nou esborrany de les instruccions d’avaluació per incorporar-hi les esmenes pertinents fruit de la reunió d’ahir.

Conscients que tot canvi curricular té implicacions sociolaborals per al professorat, no només pedagògiques, des d’UOB Ensenyament no escatimarem feina i esforç a l’hora de defensar el valor de l’experiència i la formació acadèmica i pedagògica dels docents així entesa com a fonament d’un sistema educatiu públic i de qualitat. 

UOB força la negociació de les instruccions d’avaluació

Comunicat de premsa

Circular 262 (2)/2022 – Comunicat de premsa

Davant la publicació precipitada i no consensuada per part de Conselleria de les instruccions per a l’avaluació per aquest curs 22-23, UOB Ensenyament ha decidit plantar-se a la mesa convocada per avui mateix per tractar altres temes.

Prèviament a l’inici de la Mesa, UOB ha demanat la retirada de les instruccions d’avaluació publicades aquest dissabte i la convocatòria d’una mesa específica per tractar aquestes instruccions i poder-les negociar amb la comunitat docent.

Si havien anunciat que aquest curs es mostrarien flexibles en la implantació de la LOMLOE no anam per bon camí.

Amb l’amenaça d’aixecar-se de la Mesa, a Martí March no li ha quedat més remei que comprometre’s a la convocatòria d’una mesa tècnica per la setmana vinent per tractar-ho i modificar les instruccions si així s’acorda.

Meses de participació i perfilació de places: UOB no mossega l’esquer!

  • UOB Ensenyament ha pogut votar SÍ a l’esborrany de Decret de Meses de Neogociació i Participació gràcies a les esmenes que hem fet, que ens han acceptat, i que han allunyat tot perill d’una Mesa Sectorial d’Eduació afeblida o amb menys poder de negociació. UOB negocia amb energia i eficàcia!
  • La perfilació de places es regirà pel procediment de Comissions de Serveis.
  • Les places perfilades en comissió de serveis no bloquejaran places en el concurs de trasllats. Els funcionaris que obtinguessin una destinació definitiva en el concurs de trasllats desplaçarien els funcionaris que estiguessin ocupant una plaça perfilada per comissions de serveis.
  • UOB Ensenyament lluita perquè la perfilació de places hagi de comptar amb l’aprovació del claustre.
  • UOB Ensenyament defensa que les comissions de servei per raons de conciliació familiar sempre tenguin prioritat a l’hora d’adjudicació davant l’assignació de places perfilades per comissió de serveis.
  • No queda tancada la negociació quant a la perfilació de places i la Conselleria ens remetrà a una segona mesa.

Ahir, dimecres dia 29 de juny de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència del conseller d’Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March, del secretari general d’Educació, el Sr. Tomeu Barceló i de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez. L’ordre del dia constava de dos punts ben diferenciats:

  1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.

  2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.


La Mesa ha estat, pel que fa a aquest punt, una continuació de la del passat 10 de juny, on s’havia acordat que, abans de votar, l’Administració recolliria esmenes de les forces sindicals (i d’altres organitzacions). UOB Ensenyament ha estat l’única força sindical amb representació a la Mesa que presentà esmenes per escrit en temps i forma.  La nostra feina ha estat reconeguda pel propi secretari general per la seva quantitat i qualitat. I, sí, podem dir-ho amb orgull: n’estam satisfets, perquè de les onze esmenes que presentàrem, ens n’han acceptades nou i mitja (això de la ‘mitja’ us ho explicarem més endavant).

La clau de volta ha estat la plena redefinició –i fins i tot ampliació– de les competències de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Aquesta definició ampliada de competències allunya, en opinió d’UOB, tot perill de buidar de contingut la MSE en favor d’altres instàncies, i fins i tot reforça i institucionalitza el seu poder de negociació.


També ens alegra molt haver pogut defensar els drets de les associacions de docents d’àmbit insular (volem dir d’una sola illa), gràcies a l’esmena de reducció i racionalització del nombre mínim d’associats per a formar part de la Mesa de Docents.

Tanmateix, allò que més lamentam és la no acceptació plena de la nostra esmena que demanava la inclusió a la Mesa de Docents de les associacions de docents d’una àrea o matèria específica. Com a mínim, emperò, hem aconseguit que es reconegui que, en elaborar el seu reglament, la Mesa de Docents ha d’establir espais de participació puntual d’aquelles associacions de docents d’àrea o matèries específiques en aquells aspectes que els afecten.”, aspecte concret que consideram un èxit parcial. Per això us hem dit allò de la ‘mitja’ esmena acceptada.

2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.


Aquest és un assumpte que feia temps que sabíem que tard o d’hora la Conselleria posaria damunt la taula. Tenim ben present que l’obsessió per la perfilació de places és un mantra d’aquesta Conselleria, especialment per a la DG de Planificació i Centres i per al centre d’adoctrinament de directors, el CFIRDE-IB. Aquesta línia estratègica ja la va anticipar la Conselleria quan rebérem el primer esborrany de la LEIB, durant el curs 2019-2020. 

A més, el Sr. Antonio Morante ens havia confirmat aquesta obsessió quan el mes de setembre passat ens va presentar l’esborrany del nou ROC, esborrany al qual totes les forces sindicals varen votar en contra. Cal recordar que tant l’aprovació de la LEIB com el desplegament de la LOMLOE han endarrerit finalment l’aprovació de l’esborrany del nou ROC (s’espera que sigui durant el proper curs 2022-2023) i, en conseqüència, la seva aplicació (seria el curs següent, durant el curs 2023-2024).

En aquest sentit, l’esborrany de resolució de perfilació de places que despús-ahir ens varen presentar constitueix la primera passa per a la materialització d’allò que recull la LEIB. 

Des d’UOB Ensenyament sempre ens hem oposat a la perfilació de places per a projectes de centre que no impliquin d’una titulació concreta i específica. No obstant, cal reconèixer que la perfilació de places que ens va presentar la Conselleria no és ni de bon tros similar a la que impera a Catalunya on els directors poden nomenar a dit tant interins com funcionaris de carrera que després ocupen places (en el cas dels funcionaris de carrera) que bloquegen la mobilitat dels funcionaris de carrera via concurs de trasllats.

Cal avançar que l’esborrany de resolució finalment no es va votar i que la Conselleria ens ha emplaçat a presentar formalment les esmenes que vàrem argumentar i tornar a reunir-nos en una segona Mesa per seguir negociant un segon esborrany. 

Tota manera, creim imprescindible informar el professorat perquè sàpiga de què va la cosa i què és realment el que està en joc:

Tècnicament com planteja la Conselleria la perfilació de places?

Es tractaria d’un supòsit més de comissions de serveis a les quals podrien participar lliurement els funcionaris de carrera. Només es podrien perfilar places vacants de la quota (això inclou les orgàniques i les de quota encara no consolidades). En cap cas es podrien concedir a dit a interins o a funcionaris de carrera ja que tot el procés seguiria les mateixes passes d’assignació de comissions de serveis.

El fet que algú ocupi una plaça perfilada en comissió de serveis faria que no s’hi pogués optar per concurs de trasllats?

No. El concurs de trasllats sempre serà el mecanisme de mobilitat original a l’hora d’aconseguir una nova destinació definitiva. Un funcionari que aconsegueixi una determinada plaça orgànica mitjançant el concurs de trasllats faria botar un altre funcionari de carrera que estigués a n’aquella plaça per raó de comissió de serveris per plaça perfilada.

Quantes places podria perfilar un centre?

Segons va afirmar el Secretari General, un centre només podrà tenir un màxim d’un 20% de places de la quota en Comissions de Serveis. Aquest 20% inclou totes les tipologies de comissions de serveis: per formar part d’equip directiu, per raons de conciliació familiar i també les places perfilades. 

Quin seria el procés que hauria de seguir el centre per poder perfilar una plaça orgànica vacant?

Aquest primer esborrany preveu una sèrie de requisits:

a) Que per motius d’aplicació del projecte educatiu de centre, el centre pugui assignar com a mínim 4 períodes lectius a aquesta plaça.

b) Un informe favorable del director del centre referent a la comissió de serveis. En aquest informe s’haurà de justificar que el perfil específic que requereix la plaça i les tasques que s’han de dur a terme són coherents amb l’aplicació del projecte educatiu del centre. A més a més, s’haurà d’especificar la dedicació en períodes lectius que suposarà en l’horari del docent.

c) Un certificat del consell escolar o consell social, si s’escau, en el qual consti l’acord favorable a la sol·licitud del participant i el motiu de la comissió de serveis.

Quin criteri se seguirà si dos o més funcionaris sol·liciten una comissió de serveis per a una mateixa plaça perfilada?

En aquests casos se seguiria el mateix procediment objectiu que se segueix en els casos d’empat pels altres motius que permeten demanar una comissió de serveis i que estan recollits a la instrucció 8a de la Resolució de comissions de servei.

Quina durada tendrien aquestes comissions de servei?

L’esborrany no fixa una durada màxima i preveu la possibilitat de renovació. 

Quines han estat les esmenes d’UOB Ensenyament a aquest primer esborrany:

1. Reducció del màxim del 20% de places que es podrien perfilar.

2. Incloure com a requisit per poder perfilar una plaça una aprovació per part del claustre. Des d’UOB Ensenyament volem seguir fent feina per l’empoderament dels claustres, especialment després de l’efecte desvinculador de la pandèmia. Sembla que aquesta proposa podria ser acceptada per la Conselleria.

3. Obligatorietat d’haver concursat al centre concret on hi ha la plaça perfilada a la qual s’ha demanat la Comissió de serveis. 

4. Que a dins l’assignació de les Comissions de servei en primer lloc es concedeixin aquelles motivades per raons de conciliació familiar i després les des les places perfilades.

5. Augmentar el requisit d’hores que el centre ha d’assignar a la plaça perfilada per poder justificar-la. Des d’UOB proposaríem que fossin al voltant de 9 o 10 hores.

6. Fixar un límit temporal a la durada de la comissió de serveis per places perfilades.

Seguirem fent feina amb rigor i responsabilitat a fi d’aconseguir que aquest procés tan temut no impliqui cap pèrdua de drets sociolaborals per als companys i companyes. Informarem detingudament sobre les aportacions fetes a aquest primer esborrany i compartirem amb tota la comunitat educativa el segon esborrany quan ens arribi (tot fa pensar que ja serà per setembre).

UOB Ensenyament, a l’avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia:

  • Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no-universitària.

Per part de l’Administració hi assistiren el conseller d’Educació, Sr. Martí March, el secretari general d’Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L’esborrany negociat és un desplegament normatiu de l’articulat de la LEIB, concretament d’aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d’Educació assenyalà que pel Decret s’estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d’Educació i la Mesa de l’Ensenyament privat concertat), d’una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l’alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l’esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l’excel·lent sentit de l’humor del Conseller en definir la seva gestió com a “dialogant”, vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d’ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D’aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d’Educació, sinó de l’estricte compliment d’un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d’altri, però nosaltres no frissam d’acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d’una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d’Educació (MSE). L’esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s’ampliàs d’acord amb l’actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d’incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l’excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

  1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
  2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
  3. El Sr. March veu proper l’horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
  4. En cas de canvi d’orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.


La resta d’esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d’onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d’una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d’una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D’altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d’una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d’altres àrees de coneixement.

Se’ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d’una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l’allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d’UOB Ensenyament i la indolència d’una Conselleria d’Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l’humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d’aspectes tècnics que els directius i assessors d’Educació no tenen energia o ganes d’emprendre.

En tractar-se d’una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d’acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d’establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre’s formalment.

Per concloure, aprofitàrem l’avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d’estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l’Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d’acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel…

Desenvolupament de la LEIB i Carrera professional. Molts de canvis a l’horitzó.

Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

3. Creació d’un grup de treball sobre la carrera professional docent

Per part de la Conselleria d’Educació varen assistir a la mesa el conseller d’educació, el Sr. Martí March, el secretari general, el Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez.

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

Quant a la previsió de desenvolupament normatiu de la LEIB cal avançar que aquesta previsió, com no pot ser d’altra manera, es preveu per part de la Conselleria tenint present l’horitzó electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. 

Accions normatives de descentralització educativa:

  • Decret del Reglament Orgànic de Centres (ROC)

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada directament de la LEIB. Finalment el ROC que el Sr. Morante tenia pensat implantar per al curs 22-23 no s’implantarà fins al curs 23-24. Lluny de ser una mesura de gràcia per alleugerir els centres (si és que això és possible) davant l’allau de canvis normatius i organitzatius derivats del deplegament curricular (precipitat i imposat) als cursos senars per la LOMLOE, des d’UOB Ensenyament pensam que l’ajornament de la implantació del nou ROC ha estat un ajornament sobrevingut que ha trastocat els plans de la DG de Planificació, Ordenació i Centres. Aquest ajornament, creiem que es deu a dos motius: 

1. Endarreriment en l’aprovació del text definitiu de la LEIB que no es va aprovar fins principis de març.

2. Adequació del nou ROC al possibles canvis organitzatius que es derivassin dels currículums estatals o autonòmics de les diferents etapes educatives i que previsiblement quedaran tots aprovats entre finals de juny i principis de juliol. 

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler recordar al Sr. Conseller com va anar la pseudo negociació del ROC amb el Sr. Morante (Mesa 27/09/2021), qui després de recollir les propostes de les diferents forces sindicals i condicionar la seva acceptació al fet de rebre un vot positiu per part de la mesa, es va negar a presentar a la mesa un segon esborrany del document abans que es produís la votació. És a dir, després d’utilitzar tècniques de negociació que fregaven el xantatge, es pretenia per part de la DG de Planificació, Ordenació i Centres que es votés el ROC sense concretar un nou text amb els suposats acords. Com que verba volant, scripta manent, el ROC del Sr. Morante se’n va endur un 6-0 i totes les forces sindicals hi vàrem votar en contra. Podeu recordar el resum de la mesa AQUÍ.

  • Decrets de currículums educatius d’infantil, primària, secundària i batxillerat

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada de la LEIB. En aquest punt el conseller va voler deixar clar que no era partidari del calendari d’implantació que des de Madrid havia fixat la LOMLOE i va reconèixer que aquest fet havia precipitat molt la tasca d’ordenament curricular que havien de fer les autonomies. Sense llevar-li la raó quant a la precipitació que ja va marcar des d’un principi la calendarització imposada pel Ministerio, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar al conseller pel paper que ha fet la Conselleria d’Educació davant Madrid si eren plenament conscients ques’estava imposant un calendari d’aplicació que aniria en contra de qualsevol possibilitat de participació real i efectiva dels docents a l’hora d’elaborar i implementar un nou currículum. Davant aquesta pregunta, el Sr. Martí March va respondre que ells davant una normativa estatal l’únic que els quedava era aplicar-la en el temps i forma que preveiés el calendari d’aplicació. Des d’UOB Ensenyament trobam que davant les imposicions de Madrid, des de la Conselleria d’Educació s’hauria d’haver lluitat per fer prevaler el sentit comú i poder comptar amb la participació dels docents d’aquestes illes.

  • Normativa autonòmica de perfilació de places de centres educatius públics

Des de la Conselleria d’Educació segueixen amb la idea de la perfilació de places que ja va anticipar l’esborrany del ROC del Sr. Morante i que finalment va quedar fixada en els articles 88 i 89 de la LEIB i que ara s’hauran de conretar. Des d’UOB Ensenyament vàrem voler deixar ben clar al conseller que aquest assumpte de la perfilació de places és una de les línies vermelles que no traspassarem si la provisió d’aquestes places ha de fer-se mitjançant la digitació per part dels equips directius o bé si la perfilació d’aquestes places no respon a uns criteris de transparència absoluta i necessitat manifesta i justificada per part del centre. El conseller va manifestar que la intenció de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears no era seguir el camí que s’ha seguit a Catalunya sinó que enlloc de digitació es vol apostar per processos de provisió que respectin els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Des d’UOB Ensenyament agafam la paraula del conseller però tenim els nostres dubtes que des de totes les direccions generals es tengui la mateixa idea. En qualsevol cas analitzarem amb lupa l’esborrany que ens presenti la Conselleria i davant la mínima sospita la nostra posició de rebuig serà ferma i inequívoca. 

  • Decret de regulació de les direccions territorials d’Educació

Aquesta regulació pretén regular i traspassar algunes competències organitzatives a les direccions territorials d’Educació de Menorca, Eivissa i Formentera. Des d’UOB Ensenyament estam d’acord amb aquesta línia de cessió de competències i poder de decisió a les altres illes ja que és ben evident que és des de Menorca o les Pitiüses coneixen millor la realitat i necessitats de les respectives comunitats educatives.

Accions normatives d’equitat educativa:

  • Decret d’inclusió educativa

Referent a aquest decret, el conseller ens va informar que s’iniciaria la seva tramitació de manera imminent i que és ben possible que dins aquest mateix mes ja rebem un primer esborrany. En farem difusió pels nostres canals habituals i el posarem a l’abast dels companys per iniciar el procés de participació, al·legacions i esmenes.

Normatives sobre polítiques educatives:

  • Decret de participació educativa

L’article 64 de la LEIB preveu l’existència de les següents meses:

– Mesa Sectorial d’Educació (on hi ha els representants sindicals dels docents democràticament escollits).

– Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat.

– Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associaciosn de Directors.

– Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

– Mesa dels Docents.

– Mesa de l’Alumnat.

Fidels als nostres principis assemblearis i participatius, des d’UOB Ensenyament no ens oposam a la participació de la comunitat educativa. No obstant això, volem deixar ben clar que ens oposarem a qualsevol intent de diluir la força de la Mesa Sectorial d’Educació o qualsevol intent per crear meses titelles que només serveixin a Conselleria per escenificar un fals consens amb part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, un cop rebem l’esborrany de la normativa que hagi de regular el funcionament d’aquetes meses analizarem ben amb detall si realment preveuen la participació efectiva de qualsevol integrant de cada sector de la comunitat educativa o si, al contrari, es podria donar el cas que la participació quedés reservada a determinats actors afins a la Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler aprofitar aquest punt per demanar explícitament al conseller quina era la seva opinió sobre l’article aparegut tot just fa una setmana al Diario de Mallorca i signat per l’actual director del centre de formació de Directors, el Sr. Manel Perelló. En aquest article el Sr. Perelló, exposava de manera visceral el seu rebuig a la tasca sindical acusant gratuïtament els sindicats de constituir un barrera a la millora del sistema educatiu pel fet de tenir una visió corporativista i posar per davant la defensa de les condicions dels docents. L’argumentari del Sr. Perelló es fonamentava en la defensa del que ell entén per autonomia de centre, autonomia que segons ell coartam els sindicats. Des d’UOB Ensenyament ens preocupa i molt la concepció que pot tenir el Sr. Perelló quan des del xibiu que li han muntat, el CFIRDE-IB, es dedica a “formar” els futurs directors sota el mantra del lideratge, una lògica més pròpia de l’empresa privada que no pas d’un sistema públic d’educació. Des d’UOB Ensenyament sempre considerarem els directors com a companys enlloc de líders. Cal fer notar que el conseller va afirmar de manera rotunda que no compartia de cap manera l’argumentari del Sr. Perelló i que li molestava que aquestes opinions haguessin sortit d’algú que ocupa un càrrec dins la Conselleria d’Educació. A UOB Ensenyament ens demanam si davant aquesta situació la Conselleria d’Educació no estarà passant el que passa a Son Ribot que no se sap si mana l’amo o s’al·lot.

Aquest decret també iniciarà la seva tramitació de manera imminent abans que acabi el curs.

  • Decret d’Inspecció Educativa

Aquest decret pretén regular i redefinir l’organització i funcionament del Departament d’Inspecció Educativa. 

  • Decret de plurilingüisme

Aquest va ser l’únic decret que el conseller va reconèixer que seria ben possible que no es desenvolupés dins el que queda de legislatura. Això és així per dos motius:

1. El temor de Martí March a una possible sentència que imposi el 25% en castellà, com ja ha passat a Catalunya.

2.  Pel seu temor (entenem que és el temor del PSOE) a fer coincidir l’elaboració i debat del decret en període de campanya electoral.

Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar el model lingüístic que volem per al sistema educatiu de les Illes Balears i per això ja ens vàrem posicionar en contra de la LEIB. No ens cansarem de defensar-ho: escola 100% en català. Preveiem que aquesta serà una altra batalla que haurem de lliurar per seguir defensant l’ensenyament en català. Com sempre, ens hi trobaran amb les idees clares i el peu fiter. 

  • Decret de transport escolar

La Conselleria té la intenció d’implementar la gratuïtat del transport escolar per al 100% dels alumnes de 3-6 anys cobrint tot el territori de les Illes Balears i progressivament anar estenent aquesta cobertura total a les altres etapes educatives. 

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

Des del Ministerio de Educación s’està treballant en una reforma profunda de la professió docent. Aquesta reforma, segons va deixar entreveure Martí March, el marca com a fita d’inici el 2025, una vegada s’hagin conlòs tots els processos d’estabilització extraordinaris prevists i que haurien de fer baixar la taxa d’interinatge al voltant del 8%. Des d’UOB Ensenyament som plenament conscients que alguns d’aquets aspectes necessiten d’una reformulació i millora, sempre i quan no suposin un perjudici per als docents quant a augment de la càrrega de treball i disminució dels drets sociolaborals.

Aquestes 24 propostes que es fan des de Madrid s’articulen a partir de 5 eixos: 

– Formació inicial

– Formació permanent

– Accés a la professió docent

– Especialitats docents

– Desenvolupament professional docent

No obstant, cal fer notar que les 24 propostes, independentment de quin sigui el seu eix, giren al voltant de la proposta número 1 que no és altra que la definició d’un Marc de competències professionals docents. Des d’UOB Ensenyament ja varem voler advertir al conseller que aquest fet ens preocupa i molt ja que si el que es pretén és aplicar qualsevol tipus de fiscalització i acreditació permanent del professorat seguint les premisses de l’empresa privada, mourem cel i terra per evitar que això tiri endavant.  

Des de la Conselleria d’Educació s’han marcat com a prioritaris els eixos de la Formació inicial i el Desenvolupament professional docent. 

És per aquest motiu que es va proposar la creació d’un grup de treball on hi haurà presència de la Conselleria i de cada una de les forces sindicals amb representació a la MSE per començar a definir i debatre quines han de ser les línies mestres del que haurà de regular el Desenvolupament professional docent (carrera professional). 

Conscients que serà una tasca difícil i amb la qual s’haurà d’anar amb peus de plom, des d’UOB Ensenyament vàrem acceptar la proposta amb la intenció de posar-nos a treballar el més aviat possible a fi de poder concretar la carrera professional, reivindicació històrica dels docents de les Illes Balears.