Etiqueta: Nòmines

Signam els acords, però no abaixarem la guàrdia

Ahir, 28 d’agost de 2024, a l’illa d’Eivissa s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, de la presidenta Margalida Prohens, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera i del director general de Personal Docent i Centres Concertats, Ismael Alonso per signar els dos acords tractats a meses tècniques fetes durant el mes de maig i juny.

UOB Ensenyament ha signat els dos acords proposats per l’Administració sobre perillositat, penositat i toxicitat i difícil cobertura. Ho hem fet perquè, tot i que són mesures clarament insuficients,  suposen petites millores laborals per als docents  que no podem permetre’ns rebutjar. Ara bé, no ens enganyem: aquests acords són només un pedaç temporal i no solucionen el greu problema que afronta el col·lectiu docent a les Illes Balears.

Quant al primer complement, perillositat, penositat i toxicitat (250€), aquest el percebran, a partir de setembre, els docents que ocupin llocs catalogats com a perillosos, penosos o tòxics.

Pel que fa al complement de difícil cobertura, la situació és per posar-se a plorar. D’una banda, s’ofereix un complement, anomenat de difícil cobertura, molt minso comparant amb altres sectors, que no es començarà a pagar fins al setembre de 2025: 200 € per als docents (funcionaris de carrera i interins) que treballin a Eivissa i 100 € per als de Menorca, que augmentaran en 100 € més el 2026. D’altra banda, el complement de molt difícil cobertura, que es meritarà a partir del pròxim mes de setembre, serà de 300 € per als docents de Formentera i Menorca/Eivissa (els d’aquestes dues illes, si compleixen certs criteris), amb un augment fins a 400 € el 2025. Aquesta és la “gran” resposta de l’Administració a la manca crònica de personal en aquestes zones.

UOB Ensenyament denuncia que aquestes mesures poden generar un perillós enfrontament entre docents. Qui no pateix l’alt cost de la vida a les Illes Balears? Tots els docents d’aquest territori ens enfrontam als mateixos problemes: preus desorbitats, dificultats per accedir a l’habitatge i un salari que no es correspon amb la realitat econòmica actual.

El que hauria de fer l’Administració és deixar de posar pegats i afrontar el problema de cara. Si realment volen evitar la fuga de docents i cobrir totes les places, la solució és clara: un augment contundent del complement de residència per a tots els docents de les Illes Balears. Només així es podrà compensar l’escalada desmesurada del cost de la vida i garantir la qualitat educativa que els nostres alumnes mereixen.

UOB Ensenyament ho deixa clar: hem signat aquests acords perquè no volem perjudicar el col·lectiu, però no abaixarem la guàrdia. Continuarem exigint les millores que els docents necessiten i no ens aturarem fins que l’Administració assumeixi la seva responsabilitat i prengui mesures efectives.

Palma, 29 d’agost de 2024.

Carta dels docents als Reis d’Orient

Circulars

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període. 

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions  per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

Enganats i estafats!

Circulars
Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Circular 280/2023

A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.

  1. L’any 2020 ens minvaren el Complement Específic de Comunitat Autònoma i ens congelaren la resta de retribucions complementàries (tot excepte el sou i els triennis), en comptes d’apujar-los un 2%, tal com deia la llei.
  2. L’any 2021 ens congelaren totes les retribucions complementàries (tot excepte sou i triennis), que per llei haurien d’haver apujat un 0,9%.
  3. Això és robar. Per tant, tenim un Govern que ens pren allò que és nostre.
  4. El Govern trampós, per por de perdre vots, va prometre que restabliria les nostres nòmines i ens tornarien el 2% i el 0,9% robats durant el 2020 i el 2021 a la nòmina de gener de 2023.
  5. Quan vegeu la vostra nòmina de 2023, creureu que han complit, perquè tots els conceptes retributius hauran apujat un 2,5%. I el Complement Específic de Comunitat Autònoma, un poc més i tot.
  6. Però només és fum. Aquestes apujades corresponen als augments d’un 2,5% anual ordenats pel Gobierno Central per al 2023, més la recuperació de la minva del 2020 del Complement Específic de Comunitat Autònoma.
  7. Però tot allò que es va congelar el 2020 i el 2021 seguirà congelat. I ens havien promès el contrari. Mentre prometien recuperar-ho tot, feien un Acord de Govern amb poca publicitat on només es comprometien a restablir els conceptes minvats, però no els congelats.
  8. Per a posar-ho en xifres, clar i català: la pujada total corresponent al període 2020-21 hauria d’haver estat d’un 2,9% i s’ha quedat, per als docents, en un miserable 1,2%. Ens han fotut un 1,7% del nostre sou!
  9. Si penses que un 1,7% no és tan greu, et posam dos exemples: un docent que cobra devers 35.000 € anuals n’hauria de cobrar 35.600. I un que en cobra devers 45.000 n’hauria de cobrar uns 45.800. En altres paraules, en funció del teu cos i antiguitat, el Govern s’està apropiant indegudament d’entre 500 i 1.000 € que són teus! Com et quedes?
  10. Qui fa el contrari d’allò que promet, és un mentider. Govern mentider.
  11. El Decret 118/2002, vigent, diu, a l’article 5: La quantitat total, especificada a l’article anterior, que constitueix el denominat “complement específic de comunitat autònoma” s’ha d’incrementar anualment en el mateix percentatge que la corresponent Llei de pressuposts generals de cada any determini per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
  12. UOB ha exigit per escrit, i per dues vegades, el compliment de l’article 5 al Govern amb caràcter retroactiu des de 2020. Ens han respost que no tres vegades, totes per escrit.
  13. La democràcia és l’imperi de la llei. Qui no compleix la llei, no és un demòcrata. Govern antidemocràtic.
  14. El sector sanitari amenaçà amb vagues per a inicis del 2023 si el Govern no els apujava el sou. El Govern, en any electoral, i sempre covard, ha apujat el sou dels sanitaris.
  15. I tu, docent a qui han robat i enganat, què creus que hem de fer davant el Govern de covards que ens pren allò que ens pertany, que ens menteix, i que menysté la democràcia? NO CREUS QUE EL MOMENT DE LA MOBILITZACIÓ ÉS ARRIBAT? NO CREUS QUE MENTRE NO MOSSEGUEM, ELLS CONTINUARAN FOTENT-NOS?

UOB Ensenyament denuncia l’escàndol amb el salari dels docents de Balears!

Comunicat de premsa

El Govern Armengol ha romput la seva promesa i no ha recuperat els conceptes congelats durant els anys 2020 i 2021

Comunicat de premsa

El 2020 la Comunitat autònoma de les Illes Balears congelà la nòmina dels seus treballadors, amb l’excusa de la crisi pressupostària provocada per la covid. Deim ‘excusa’, perquè la resta d’administracions de l’Estat espanyol (Estat central, ajuntaments i resta de Comunitats autònomes), no ho feren. Al límit de la legalitat constitucional, el Govern Armengol feu una mangarrufa comptable per justificar allò que no té justificació.

El 2021 el Govern balear repetí la maniobra, però aquest cop de manera més moderada.

Aquestes malifetes es disfressaren de solidaritat amb les víctimes de la pandèmia i anaren acompanyades de la promesa de recuperació del poder adquisitiu dels servidors públics tan prest com la situació ho permetés. Finalment, concretaren el moment: gener del 2023, una data sospitosament propera a la cita electoral autonòmica.

Tres són els grans col·lectius afectats: els treballadors dels serveis generals de la CAIB, que han compensat amb escreix la minva retributiva gràcies a una generosa carrera professional -que és, a la pràctica, una apujada de sou universal-; els sanitaris, que, molt enfadats -UOB ho entén-, amenaçaren amb vagues a inicis del 2023 si el Govern no comprava la pau laboral al sector amb un increment salarial que compensàs altres mancances intolerables a la sanitat pública; i els docents que, innocentment, acceptàrem tot sacrifici i creguérem les falses promeses del Govern Armengol.

El fet és que a la nòmina de gener de 2023… només s’ha compensat el component retributiu minvat el 2020 (concretament, el Complement Específic de Comunitat Autònoma), però no s’ha recuperat ni un cèntim de la resta de retribucions complementàries congelades! Havien promès per activa i per passiva que es recuperaria el poder adquisitiu dels docents perdut amb la pandèmia. Mentida. L’excusa oficial: un discretament publicitat Acord de Govern de 4 de gener de 2021 que es compromet només a recuperar les retribucions minvades, però a res més. Legal, però immoral.

UOB posa xifres a la infàmia: allò que hauria d’haver estat un augment total del 2,9% per al bienni 2020-21, s’ha quedat en un 1,2%. La resta promesa, un 1,7%, s’ha perdut com a llàgrimes sota la pluja. Si ho miram amb perspectiva històrica, el desgavell esdevé film de terror: des del gener de 2010 al desembre de 2022 l’IPC acumulat a l’Estat espanyol ha estat del 27,6%. Al mateix període, el salari dels treballadors docents de les Illes Balears ha augmentat un 7,45%. Això implica un 20,15% de pèrdua de poder adquisitiu en 12 anys. És un escàndol!

UOB Ensenyament acusa:

  • La Presidenta Armengol, per hipocresia, en demanar apujades de sou al sector privat mentre condemna els seus docents a la misèria.
  • La Consellera de Funció Pública Garrido, per discriminar entre col·lectius de treballadors públics.
  • La Consellera d’Hisenda Sánchez, per actuar amb crueltat explotadora en comptes de procedir d’acord amb l’humanisme socialdemòcrata, per tal de reduir el Capítol I dels Pressupostos generals a qualsevol preu, arribant a la immoralitat.
  • El Conseller d’Educació March, per no moure un dit per defensar els docents de les Balears.
  • Els sindicats majoritaris presents a la Mesa de Funció Pública que signaren l’acord de la infàmia, que venia el col·lectiu docent a canvi d’acontentar d’altres sectors.
  • El Govern Balear en conjunt, per quedar-se doblers que són dels mestres i professors, i per enganar-los amb falses promeses.

UOB Ensenyament convida el col·lectiu docent a reflexionar sobre la necessitat de mobilitzar-se per allò que mou tot treballador de manera primària a fer feina cada dia, més enllà de la vocació de servei: guanyar-se la vida digna i honradament. Els companys i companyes del sector sanitari ens han mostrat el camí: si mossegam en any electoral, farem por i ens tornaran allò que és nostre. Si no feim res, o només ens queixam, continuaran rient-se del col·lectiu. De moment, la rialla li ha costat a cada docent entre 500 i 1.000 € anuals, en funció del seu cos i antiguitat.

Unitat sindical i mobilització!

Indemnització Post Estabilització

Procés d'Estabilització

Gràcies a la pressió exercida per UOB Ensenyament, des de Conselleria s’ha inclòs una referència (tot i que velada) a la qüestió de la indemnització per aquells companys i companyes que a dia 01/09/2024 no tenguin feina.
No tenir feina vol dir que no s’ha obtingut plaça en el procés d’estabilització (concurs de mèrits+oposicions d’estabilització) i tampoc s’ha obtingut plaça en les adjudicacions d’estiu del 2024 i, per tant, a dia 1/09/2024 s’està en situació d’atur.

Com s’interpreta aquesta referència?:
1. Per tenir dret a la indemnització en cas de pèrdua de feina a dia 01/09/2024 s’ha d’haver participat del procés d’estabilització: tant del concurs de mèrits excepcional com de les oposicions excepcionals d’estabilització.

2. En cas que no hi hagi convocades especialitats de les quals estic habilitat/da com a interí/na al concurs-oposició excepcional d’estabilització m’hi he de presentar igualment per qualsevol especialitat?
. Si compleixes els requisits per poder-t’hi presentar (titulació universitària o equivalent a efectes de docència, Formació pedagògica i didàctica i Capacitació en llengua catalana). T’has de presentar, sense importar l’especialitat a la qual et presentis.

3. Què vol dir presentar-se al concurs oposició excepcional d’estabilització? Vol dir pagar les taxes d’inscripció d’una especialitat (83,73 €) i (nosaltres) entenem que assistir a la prova, amb la independència de la nota que obtinguis.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta qüestió. Som conscients que el tràmit per inscriure’s a les oposicions d’estabilització acaba dilluns 30 de gener a les 23:59 h, però ens hem estimat més informar amb la informació que teníem que no restar en silenci davant una nova irresponsabilitat del Ministerio de Educación y FP que no ha fet cap esforç per concretar la Llei 20/2021 a nivell del sector educatiu, una llei que tracta l’estabilització dels interins/es a nivell general sense entrar amb les particularitats pròpies dels interins/es de cada sector.

Ara per ara no tenim cap més informació. Davant qualsevol dubte us recomanam que l’adreceu directament a la Direcció General de Personal Docent deixant constància per escrit, ja sigui via correu electrònic (informacio@dgpdocen.caib.es) o bé via registre electrònic.

La Gran MSE: concurs de mèrits, eleccions sindicals i altres herbes

Mesa sectorial

Ahir, dijous 3 de novembre de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez.

Es tractaren els següents punts de l’ordre del dia:

1. Proposta d’acord de compatibilitats només per a determinades places o especialitats

La proposta de la Conselleria és permetre que qualsevol treballador al servei de la CAIB pugui compatibilitzar la seva activitat principal amb una segona, vinculada a determinades especialitats o places de difícil cobertura, degudament relacionades, en règim laboral, a temps parcial, i prèvia i expressa autorització de la comptabilitat.

UOB Ensenyament comprèn que es tracta de cobrir una necessitat urgent del servei, que no perjudica l’interès de cap treballador ni col·lectiu docent, i que la selecció de places i especialitats és prou acurada com per no constituir un atac al principi general d’incompatibilitat.

Ara bé, UOB considera que, a més d’aquesta mesura, s’hauria de prendre la decisió estratègica de revisar l’Annex 4 (una demanda històrica d’UOB), mesura que ajudaria a incrementar la disponibilitat de personal docent. Així mateix, lamenta la decisió de deixar fora de l’activitat docent treballadors de l’ensenyament amb experiència de dècades, decisió precipitada que d’una banda causa greus perjudicis personals a aquests treballadors, i de l’altra no contribueix a omplir les places buides de determinades especialitats de difícil cobertura. Malauradament, els representants de la Conselleria no respongueren cap dels dos suggeriments d’UOB al respecte.

2. Proposta d’acord per poder pagar hores extres a determinats docents i treballadors al servei de la Conselleria d’Educació i FP en determinades circumstàncies extraordinàries

La motivació de la proposta té un punt de partida similar a l’anterior: la dificultat per cobrir places a determinades especialitats. En aquest cas, la solució rau en permetre fer hores extraordinàries als docents del mateix centre i especialitat que ja estiguin fent 21 hores setmanals, fins a una mitjana de 5 setmanals, i amb caràcter estrictament voluntari, amb el benentès que aquest recurs només s’activarà un cop exhaurits tots els tràmits d’interins. Les hores en qüestió tendran caràcter lectiu, no s’obligarà als docents que hi participin a restar al centre per fer les corresponents hores complementàries i, tot i que el preu de les hores encara no s’ha determinant, en calcular-lo s’hi tendrà present no només el caràcter lectiu de cada hora, sinó l’element de les hores complementàries no incorporades a l’horari del docent. Als mòduls de FP que tenguin més de 5 hores setmanals, el màxim de 5 hores setmanals de mitjana implicarà la necessitat de més d’un docent a cada un d’aquests mòduls. En cap cas s’adjudicaran aquestes hores extres com a hora de tutoria i, com a principi general, tampoc com a hores de FCT, a no ser que sigui estrictament imprescindible per necessitats del servei.

D’altra banda, davant la previsió de l’allau burocràtic que implicarà l’imminent Concurs extraordinari d’Estabilització de places docents, s’ha previst el mateix mecanisme d’hores extres per als treballadors de la Conselleria d’Educació i FP.

UOB està tranquil·la, perquè comprèn la necessitat del servei, i que el procediment no perjudica l’interès de cap treballador ni col·lectiu de treballadors. Tot i això, UOB va expressar la seva preocupació perquè la proposta contempla augmentar el límit de 80 hores extres anuals a 150, però ens responguren que ho han consultat amb serveis jurídics, ben conscients, i que és perfectament legal.

Ara bé, com al punt 1., UOB considera que, a més d’aquesta mesura, s’hauria de prendre la decisió estratègica de revisar l’Annex 4 (una demanda històrica d’UOB), mesura que ajudaria a incrementar la disponibilitat de personal docent. Així mateix, lamenta la decisió de deixar fora de l’activitat docent treballadors de l’ensenyament amb experiència de dècades, decisió precipitada que d’una banda causa greus perjudicis personals a aquests treballadors, i de l’altra no contribueix a omplir les places buides de determinades especialitats de difícil cobertura. Malauradament, els representants de la Conselleria no respongueren cap dels dos suggeriments d’UOB al respecte.

3. Instruccions per al procés d’eleccions sindicals docents

Les eleccions sindicals d’enguany es celebraran dijous dia 1 de desembre entre els 13:00 i les 18:00 hores. La gran novetat d’enguany és que no s’aturaran les activitats docents, amb l’excusa de no poder disposar de suficient transport escolar abans de les hores habituals de sortida dels centres.

Davant aquesta circumstància, UOB, més que valorar la conveniència o no del canvi, vol assegurar la màxima participació dels treballadors docents al procés electoral i, en tal sentit, l’estricte compliment de la llei electoral sindical.

I aquí rau la nostra discrepància amb la Conselleria: tenim el seu compromís que els docents que no treballin a centres de votació i usin el permís de dues hores per anar a votar, no s’hagin de reincorporar als seus centres si han usat les darreres hores de sa jornada per votar, i els basti presentar el justificant de vot el dia següent. Ara bé, la Conselleria interpreta que el permís de dues hores és un màxim possible, no una garantia, i que cada equip directiu, de manera discrecional, decidirà quin és el temps imprescindible per anar a votar. UOB estudiarà si aquesta interpretació s’ajusta a la llei electoral o no i, en cas de detectar conculcació de drets, actuarà en conseqüència.

D’altra banda, UOB va demanar que s’asseguri que tots els qui han de constituir Mesa a un centre diferent del que treballen tenguin temps per arribar-hi al context d’unes illes col·lapsades pel trànsit i , que, si és necessari, es doni més d’una hora de llicència, per assegurar la puntualitat. Finalment, UOB demanà que els apoderats docents puguin tenir una jornada de llicència en les mateixes condicions que els interventors, però la Conselleria va objectar que, en tenir obligacions diferents i més flexibles els apoderats, la petició no era pertinent.

4. Concurs de mèrits extraordinari per a l’estabilització de places docents

UOB Ensenyament començà la seva intervenció refermant la seva posició històrica sobre aquest procés, i va recordar que el model d’UOB és un model d’oposicions propi, elaborat de manera assembleària, i que assegura la no discriminació i la no divisió al bell sí del col·lectiu docent interí. Per tant, UOB considera que, pel que fa a aquest procés, la seva tasca fonamental és vetllar per a què es resolgui amb tanta pulcritud tècnica com sigui possible.

En aquest resum, no inclourem detalls tècnics, que incorporam a les FAQ, sinó que ens concentrarem en les principals novetats:

  • El procés no és per illes, sinó amb districte únic a tot el territori de les Illes Balears. UOB va lamentar que la Conselleria no hagi complert la seva promesa de negociar aquesta qüestió en MSE i, en comptes d’això, presentar-lo com a un fet consumat. En demanar el perquè d’aquesta elecció, els representants de la Conselleria al·legaren seguir el criteri de districte únic de la resta de Comunitats Autònomes,  a més de problemes tècnics en cas d’adscriure les places a una illa concreta.
  • UOB celebra que un requisit per a presentar-se al procés sigui el FOLC.
  • UOB no accepta que el nivell C2 de català no expedit per una EOI no compti com a mèrit al barem. UOB comprèn que el nivell C1 de català, en ser requisit, no pot ser un mèrit, però sí el C2. El nivell C2 d’EOI, en efecte, es pot incloure com a mèrit a l’apartat 2.4.2. del barem, però no d’altres títols que certifiquin el C2 de català, en no ser compatible amb la normativa estatal.
  • Conselleria confia que el procés estigui acabat pel maig del 2023 i que els qui n’hagin obtingut plaça puguin participar com a funcionaris de carrera al procés d’adjudicació provisional de places de l’estiu del 2023. Ara bé, si aquests terminis no poguessin complir-se, els terminis s’allargarien un any més.
  • UOB recorda que l’esborrany que rebé de la Conselleria és erroni pel que fa a la participació de les persones amb discapacitat: la participació al torn de discapacitats no es considera com a convocatòria única per evitar exclusions injustes al torn lliure. Això implica que si un aspirant ha concursat a una CA on hi ha plaça de discapacitat, i no obté plaça, no queda automàticament exclòs del procés si també ha concursat a una altra CA on no hi ha places de discapacitat per a aquella especialitat: l’aspirant podrà pagar al torn de reclamacions i seguir dins el procés, sempre que hagi concursat a una CA diferent de la primera.
  • UOB considera que el mètode general per adjuntar documentació al procediment, que es conforma amb un PDF, sense necessitat de presentar documentació degudament compulsada, genera inseguretat jurídica al procés.
  • UOB lamenta el preu excessiu de les taxes, definides per Hisenda de la CAIB, i considera que, com a mínim, un sol pagament hauria de ser suficient per gestionar cada una de les diferents sol·licituds.
  • UOB recorda que a l’esborrany que va rebre hi havia una errada al nombre de places de l’especialitat del cos de Secundària 590210 – Màquines, serveis i producció: no són 13, sinó 2.

Volem insistir: per a més informació, consultau les nostres FAQ que hem preparat per a aquest procés d’estabilització.

5. Torn obert de paraules

Al torn obert de paraules UOB va plantejar dues qüestions:

  • Quan es convocarà la MSE per a la integració del professorat tècnic de FP amb titulació universitària al cos de Secundària? Segons el cap de departament de Personal Docent, Sr. Flores, això passarà cap al febrer. Aquesta informació contrasta amb la pressa que va expressar el secretari general de la Conselleria, Sr. Barceló, que a la MSE anterior va expressar que la qüestió li urgia tant que volia convocar MSE durant el novembre. La directora general de Personal Docent, que era present a ambdues Meses, no va saber resoldre l’evident contradicció, que UOB posà de relleu. Essent generosos, hem de parlar d’una greu descoordinació interna al més alt nivell de la Conselleria d’Educació.
  • Pel que fa a la Formació, UOB reclamà més places de formació pública per al desplegament de la LOMLOE i l’aprenentatge de com elaborar Situacions d’Aprenentatge, sense fiar-ho tot a les entitats col·laboradores (no ens cansarem de reclamar formació pública universal i gratuïta a càrrec exclusiu de l’Administració Pública), i més oferta de cursos en horari de matí per als docents que treballen els capvespres. La Sra. Rafaela Sánchez ens digué que aquestes qüestions formen part de l’àmbit competencial de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, que li transmetria a la seva directora general, Amanda Fernández, i que ens donaria resposta, bé escrita, bé convoncant-nos a una reunió per tractar la qüestió.

Complements salarials. Compatibles i dignes!

Circular 270 – Comunicat de premsa

21 d’octubre de 2022

UOB Ensenyament vol posar de manifest la necessitat de revisar la injusta incompatibilitat dels complements salarials dels docents que exerceixen algun càrrec addicional als centres educatius.

La Conselleria d’Educació de les Illes Balears té establert que els diferents complements (tutoria, cap de departament, membre equip directiu…) són incompatibles, de manera que només es cobra el de major quantia. A més, una tasca tan important i feixuga com és la de coordinació TIC no es veu recompensada amb cap complement específic.

Així mateix, no volem deixar de recordar el desfasament econòmic de molts d’aquests complements. Només per posar un exemple, el complement de tutoria (establert avui en dia en 32,31€) ha augmentat sols en 2,31 € des de l’any 2007. I a això cal sumar-hi que, en cas de fer mitja jornada, només es cobra la meitat del complement. És que només s’atén a la meitat del grup?

Des del 2019 estem reclamant que es posi solució a aquesta situació i la voluntat ha estat nul·la. Aquesta sobrecàrrega de feina mal pagada dels docents va en detriment de la qualitat del sistema educatiu.

Per un augment real i compatible dels complements salarials!

Tutors, els grans oblidats. Per una revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores

Circular 247/2022

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament vol tornar a posar de manifest la sobrecàrrega crònica dels tutors en contraposició a la seva manca de retribució salarial així com de reducció horària. Des d’UOB Ensenyament volem alçar la veu per visibilitzar una part del col·lectiu molt sovint oblidada i resignada a assumir cada vegada un major volum de tasques que curs rere curs li va encolomant la Conselleria. La darrera, la gestió administrativa (introducció al Gestib) de les dades de les enquestes per a l’obtenció de l’ISEC del centre

Aquesta sobrecàrrega dels tutors va en detriment de la qualitat del sistema educatiu des del moment en què els tutors es veuen obligats a prioritzar aquelles tasques extra de la funció tutorial enlloc de poder dedicar-se plenament a la preparació didàctica de les matèries que també han d’impartir. Això sense oblidar la càrrega d’estrés afegida per una tasca que en funció del grup es pot complicar molt i que va més enllà de l’horari laboral.

Per aquest motiu una de les qüestions que des d’UOB Ensenyament consideram fonamental posar damunt la taula és que es redueixin les hores de docència directa als companys que tenen al càrrec una tutoria.  


Així mateix, ens sembla insultant la retribució que perceben els tutors de totes les etapes educatives per desenvolupar la seva tasca. Per això exigim que Conselleria augmenti significativament el complement de tutoria que actualment és de 32,31€ i que es va fixar el 2007 en 30€. 

És a dir, 14 cursos després només ha augmentat en 2,31€. Fins i tot hi hauria qui podria considerar que és una broma de mal gust.

Des d’UOB Ensenyament consideram que la funció de tutoria ha anat sumant més tasques que l’han feta cada vegada més complexa i feixuga. Fer el seguiment de l’aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat dels alumnes tutoritzats o l’augment de la gestió telemàtica de la tutoria a través del Gestib són arguments més que evidents per a fer una revisió de la quantitat econòmica percebuda per aquest càrrec. Si a n’això hi sumam l’augment de les ràtios i la no reducció d’hores lectives ens trobam amb tutors i tutores completament desbordats. 

És evident a ulls de tot el col·lectiu que  hi ha molta diferència de ser tutor a no ser-ho quant a la càrrega de treball que ha d’assumir un docent al llarg del curs.

Un altre aspecte que no ens cansarem de denunciar és el fet que els companys i companyes que estan a mitja jornada i tenen al seu càrrec una tutoria no percebin el complement en la seva totalitat, com si només atenguessin a la meitat del grup! Ja ho vàrem denunciar i ho tornarem a denunciar fins que es faci justícia. Ho podeu veure AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament ja hem reclamat en altres ocasions la convocatòria d’una mesa sectorial per tractar la pujada d’aquest complement, podeu veure-ho AQUÍ

Per tot això UOB Ensenyament tornarà a entrar a registre una petició de convocatòria de Mesa Sectorial per tractar aquest tema.

Les propostes que fa UOB Ensenyament quant a la revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores és la següent:

1.Augmentar significativament la retribució del complement de tutoria.

2.Cobrament íntegre del complement encara que s’estigui a mitja jornada.

3.Fixació d’un màxim d’hores lectives de docència directa per als tutors.

4.Cobrament del complement de tutoria encara que també es percebi el complement com a Cap de Departament.

Donarem tota la pitja que faci falta fins que la funció tutorial es vegi reconeguda amb la consideració horària i salarial que consideram. Conscients del paper clau que juguen els tutors i tutores dins el sistema educatiu, des d’UOB Ensenyament no deixarem de fer-los costat.

Palma, 4 de febrer de 2022

Concentració davant la Conselleria d’Educació i seus territorials, convocada pels sindicats de la Mesa de Funció Pública

UOB Ensenyament s’ha adherit i ha participat a la concentració d’avui matí davant la Conselleria d’Educació i davant les seus territorials.

Reclaman la negociació de la calendarització de les pujades salarials que ens pertoquen i  exigim que el Govern reti comptes públicament en què gasta
els 57 milions d’€ obtinguts de la congelació del 2% de 2020 i del 0,9%
de 2021 als empleats dels serveis públics.

El nostre posicionament complet el trobareu AQUÍ.

UOB denuncia el joc brut de la congelació salarial del 2’9%

 

Circular 218/2020

COMUNICAT DE PREMSA

En relació al Real Decret Llei de gener de 2020 de mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic que determina l’increment d’un 2% en el sou del personal de totes les administracions públiques i en relació al Projecte de pressuposts per a 2021 que anuncia la puja d’un 0.9% i davant el fet que Balears és l’única comunitat autònoma de tot l’estat en la qual el seu Govern s’ha negat a fer efectiu l’increment de 2020 i que ja ha anunciat que no fa comptes fer el 0,9 % per a 2021, UOB Ensenyament manifesta el següent:

 

1. Consideram aquest fet una discriminació inacceptable ja que penalitza els 38.000 treballadors del Govern de les Illes Balears davant el conjunt d’empleats públics de tot l’estat que sumen 2.597.712 (gener 2020). Concretament es castiga el personal d’Ibsalut, d’Educació i de Serveis Generals, de tot el sector públic instrumental de l’administració autonòmica i de l’ensenyament concertat.

 

2. Consideram igualment inacceptable que la raó principal que han donat tant la consellera d’Economia, Rosario Sánchez, com la presidenta, Francina Armengol, per a la congelació del 2% hagi estat la crisi econòmica provocada pel coronavirus quan de fet, ja abans de la declaració dia 15 de març de l’Estat d’Emergència, es mostraven reticents a fer l’increment, per altra banda, d’obligat compliment.

 

3. És inacceptable que la portaveu del govern, Pilar Costa, justifiqui aquest incompliment fent un mal ús de la paraula «SOLIDARITAT» quan en realitat l’acció és la CONFISCACIÓ d’uns doblers (36,2 milions d’€ de 2020 sumats als 20,8 de 2021) que no són seus sinó dels empleats públics del Govern. La solidaritat és un acte de sobirania i de llibertat en què una persona o un col·lectiu voluntàriament donen alguna cosa que és seva a una altra per ajudar-la.

 

4. A la presidenta Armengol li ha anat bé congelar el 2% als empleats del Govern Balear per fer-se notar davant tot Espanya: «Baleares, la primera autonomía que congela el sueldo a los funcionarios para afrontar gastos sanitarios, abre el camino a otras regiones que podrían verse obligadas a meter la tijera en el presupuesto de sus empleados públicos» (elindependiente.com. 7 d’agost de 2020). Al final, Armengol va ésser la primera a congelar el 2% dels empleats públics però ningú més la va seguir, ni tan sols els presidents autonòmics del seu partit.

 

5. Armengol se fa la valenta davant els empleats dels serveis públics de les colònies però simultàniament calla davant el fet que Pedro Sánchez, que governa amb Podemos a Madrid, fa comptes que el pressupost de la casa reial espanyola per al 2021 s’incrementi un 6,9 %; o que a finals d’agost, en plena pandèmia, la ministra de Defensa, Margarita Robles va signar un contracte per fabricar blindats 8×8 per un valor de 2.100 milions; o que la pujada del pressupost d’Interior per al 2021 serà del 3,99 % respecte a 2020 i que el passat mes de maig el ministre Grande-Marlaska va pujar el sou al CNP i a la Guàrdia Civil per un valor de 247 milions, etc. En definitiva, com ja va passar amb el president José Ramón Bauzá del PP, la intransigència i la «valentia» que demostra Armengol davant les 38.000 famílies dels empleats públics del Govern (la majoria docents, metges, personal sanitari, administratius…) es transforma en submissió davant el president i els ministres del govern espanyol, que com ja hem dit, són del mateix partit.

6. I si amb això no n’hi ha prou, vet ací una breu antologia de grans titulars de premsa que acaba de reblar el clau: 06 d’agost: «El PIB balear pateix la davallada més grossa de tot Espanya fins al mes de juny». 3 d’octubre: «Balears lidera la pujada de l’atur i de la destrucció de llocs de feina de tot l’estat». 4 d’octubre: «La manca de turisme i demanda interna posa en escac i mat el comerç». 12 d’octubre: «Balears pagarà 450 milions d’€ en solidaritat a Espanya encara que visqui la pitjor crisi». 19 d’octubre: «Balears tornarà a quedar per sota la mitjana de l’estat en finançament per al 2021». 29 d’octubre: «Sánchez deixa Balears a la coa en inversions en els pressuposts de 2021». 9 de novembre: «El 70 % d’aquesta inversió anirà als aeroports de les illes». I de mocador i traca final: 2 de novembre: Armengol anuncia que congelarà també als empleats públics del govern l’increment previst del 0,9 % en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2021.

7. A UOB Ensenyament, a hores d’ara hem arribat a la conclusió que darrere la insistència de la presidenta Armengol i el govern de tractar amb mà dura els 38.000 empleats públics de l’administració autonòmica, hi ha la voluntat d’emprar-nos com a cap de turc i fer mèrits davant Madrid però també davant els sectors socials als quals la crisi sanitària i econòmica ha arrossegat a la misèria i la desesperació. Francament, no hi veim altra explicació: Armengol cerca el conflicte, primer perquè sap que en moments d’una crisi dramàtica com la que vivim, mostrar-se autoritari davant els funcionaris dóna vots perquè hi ha gent que pensa som uns ganduls i uns privilegiats. I segon, també pensam que Armengol enroca el conflicte perquè ja li va bé que hi hagi concentracions i actes de protesta davant els hospitals, el Parlament, les conselleries,… ja que això li serveix com a cortina de fum perquè els mitjans de comunicació no parlin tant dels errors, contradiccions i de la improvisació constant amb la qual el govern afronta la crisi sanitària i el consegüent esclafit econòmic. De passada, volem fer notar que en la polèmica provocada arran de la presència d’Armengol en un bar a l’hora de tancar-lo a la una de la matinada i que va arribar al Parlament i als mitjans de comunicació dia 21 d’octubre, la presidenta va necessitar cinc dies per demanar disculpes i al cap de cinc dies més va obsequiar la premsa amb aquest gran titular: El govern congelarà el 2021 la pujada prevista del 0.9 % als seus empleats públics.

Finalment, reunida dia 27 de novembre l’assemblea d’UOB Ensenyament en una sessió virtual va consensuar els següents acords:

* No renunciam al 2,9% i estam d’acord a negociar la calendarització del cobrament, en uns terminis el més ajustats possibles i que no han d’anar més enllà de les properes eleccions previstes per a 2023.

* Entretant, exigim que el Govern reti comptes públicament en què gasta els 57 milions d’€ obtinguts de la congelació del 2% de 2020 i del 0,9% de 2021 als empleats dels serveis públics.

* Ens adherim a la concentració de dilluns, 30 de novembre, convocada pels sindicats presents a la Mesa de Funció Pública.

Palma, 30 de novembre de 2020