- El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu que té com a objectiu teòric assegurar la competència digital de l’alumnat.
- El Pla Digital de Centre (PDC) redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents.
- El PDC és un motiu de preocupació i rebuig per aquestes raons:
- Arbitrarietat i manca de participació i transparència
- La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció
- Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma
- Pau digital
- Retorn a l’Antic Règim laboral
- I els coordinadors TIC, què?
- Més càrrega laboral: confecció de materials digital
Què és el Pla de Digitalització?
El Pla de Digitalització és una iniciativa estratègica a l’àmbit educatiu contextualitzada al Pla de Recuperació i Resiliència vinculat a la recepció de fons europeus postpandèmia. El seu objectiu teòric és assegurar la competència digital de l’alumnat i, per tal d’assolir-lo, pretén incrementar, racionalitzar i orientar pedagògicament els recursos digitals del sistema educatiu. El pla ha d’estar completat abans del 2027.
En teoria, cada Estat membre de la UE ha d’elaborar el seu propi pla de digitalització. En el cas espanyol, cada comunitat autònoma ha de concretar el pla estatal. Pel que fa a les Illes Balears, tal concreció s’anomenarà Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIb). El PlaDigIb hauria de ser el marc referencial on cada centre elaboràs el seu propi Pla Digital de Centre (PDC), que definirà tant els recursos digitals del centre com l’assignació pedagògica d’aquests recursos. És a dir, com i què s’haurà d’ensenyar digitalment. Per tant, el PDC redefinirà de manera radical la manera d’ensenyar de cada centre, incloent la manera de fer classe i les condicions laborals dels docents. Per això té caràcter estratègic.
Per què ens preocupa?
La presentació del Pla de Digitalització que l’IBSTEAM va penjar a la web ens va omplir de dubtes. Per això UOB Ensenyament va elevar una instància exigint la participació dels docents i dels seus representants en la seva elaboració (no cal dir que, a hores d’ara, no n’hem rebut resposta), a més de sol·licitar una entrevista personal amb la directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, que sí ens concediren.
L’entrevista tengué un to cordial, però no va esvair les nostres preocupacions. Segons la directora general, el pla és una oportunitat per millorar tant la qualitat de l’educació com de la tasca docent. Nosaltres, en canvi, hi veim més un perill que altra cosa. Us ho explicam:
1) Arbitrarietat i manca de participació i transparència
Primera sorpresa: la Conselleria, a través de l’IBSTEAM, ha elaborat un cronograma on es preveu el termini per tenir acabats els PDC, però no per a l’elaboració del PlaDigIb. UOB ja denuncià aquesta anomalia a l’esmentada instància. En realitat, la confecció del PlaDigIb i de cada PDC correran de manera paral·lela. Excusa oficial: la manca de temps. No ens ho creim. Si el termini acaba el 2027, perquè pressionen per tenir-ho tot llest per al final de 2024? La Conselleria obliga els altres, però no s’obliga ella mateixa. Per què no ens sorprèn?
A UOB Ensenyament sospitam que l’absència de marc teòric per a la confecció dels PDC és una manera tàcita d’assegurar l’arbitrarietat en la seva definició: com sempre, es tractarà d’un procés vertical on els docents no tendrem ni veu ni vot. Segons la sra. Fernández, en feim un gra massa: cada centre tendrà assignat un assessor de l’IBSTEAM que, amb un guió, orientarà cada centre en la confecció del seu PDC. Quan UOB li explica que, com a mínim, els representants legítims dels treballadors docents hauríem de participar en la confecció del guió en qüestió, la directora general ens respon que “no ho veu”.
2) La classe tradicional (o “classe de veres”), en perill d’extinció
Una digitalització integral del procés d’ensenyament-aprenentatge implicaria la destrucció del mètode discursiu d’ensenyament i la seva substitució per píndoles de caràcter audiovisual que incapacitarien els nins per comprendre i usar un llenguatge complexe, condició necessària per construir un pensament lliure, crític i autònom. Dit d’una altra manera, la mort del discurs a la classe és la mort del pensament.
N’Amanda Fernández intenta tranquilizar-nos: “els PDC no implicaran la substitució total de la classe tradicional pels recursos digitals”. Però en suggerir-li que, per estar-ne ben segurs, l’única solució seria que l’Administració definís uns ensenyaments mínims en format tradicional (i això ens retorna a la qüestió del PlaDigIb), torna a mostrar el seu refús. No ens sorprèn.
3) Acreditació digital dels docents: l’amenaça fantasma
El desplegament del PlaDigIb i dels PDC implicarà la necessitat que cada docent s’acrediti en competència digital. En principi s’havia establert un límit temporal de menys de dos anys, un termini impossible. Afortunadament, la pròpia Administració ho ha entès i, de moment, es limitarà a donar-nos dos anys per autoavaluar la nostra competència digital. Però no sabem què vendrà després, a part d’un programa de formació intensiu –i probablement invasiu–. UOB ha demanat que, en tot cas, l’acreditació digital dels docents hauria d’afavorir la seva carrera professional, però que la no acreditació no hauria de tenir cap conseqüència negativa. La resposta de la sra. Fernández: un incòmode silenci. Sabem el que això vol dir: una amenaça implícita.
4) Pau digital
Els mestres i professors estam cansats de rebre comunicacions digitals a tota hora, més encara en l’actual context sociològic de la “cultura de la impaciència” on, massa sovint, hom espera una resposta gairebé immediata als seus missatges digitals.
UOB Ensenyament demana una Llei de Pau Digital on, com a d’altres països, els treballadors tenguem garantia de no ser molestats fora del nostre horari laboral. Això implicaria, pel que fa als docents, que, amb independència del moment triat per famílies i equips directius per comunicar-se amb nosaltres, no rebèssim aquests missatges fora de l’horari laboral. Pot fer-se: basta programar les safates d’entrada de missatges. També exigim la inclusió al nostre horari d’un període diari per a gestió de comunicacions digitals, fora del qual no se’ns pugui exigir ni el coneixement del missatge, ni la seva resposta.
No ho oblidem: el preu de la manca de pau digital és la minva de la salut mental dels treballadors docents.
Resposta de la directora general: mastegar fesols.
5) Retorn a l’Antic Règim laboral
Els docents som treballadors que venem la nostra força de treball a canvi d’un salari. A tota relació laboral es dóna per suposat que qualsevol eina de treball l’ha de proporcionar el pagador, no l’assalariat. Però tots sabem que, a la pràctica, la digitalització forçosa dels centres ens obliga a aportar els nostres propis dispositius digitals perquè la dotació informàtica dels nostres centres de treball és insuficient i, a més, deficient.
Allò que ens sobta és que, en exposar-li aquesta realitat, n’Amanda Fernández ho va reconèixer, i va afegir que, per manca de recursos financers, de moment només es podrà assegurar l’assignació de dispositius digitals als docents tutors, no a la resta. O sigui, la Conselleria és ben conscient de la conculcació dels nostres drets laborals, i el seu pla és seguir-los conculcant.
Així comprenem encara millor per què l’Administració vol que els sindicats no monitoritzem la confecció del PlaDigIb: per tal d’assegurar el retorn al feudalisme laboral, quan qui feia feina, a més de fer-ne, havia d’aportar els seus propis estris.
6) I els coordinadors TIC, què?
UOB va denunciar la situació dels coordinadors TIC, el quals fa massa temps que abandonaren la seva funció original de caire estrictament pedagògic per esdevenir simple personal de manteniment de maquinari, programari i xarxes.
Un cop més, la sra. Fernández va reconèixer el fet, va exposar alguns intents frustrats per revertir el problema –li suggerírem la creació de places de tècnics de manteniment informàtic als centres, i refusà la idea perquè la Conselleria d’Educació és incapaç de coordinar-se amb la resta d’organismes de la CAIB; un cop més, no ens sorprenem– i, com a única solució, insistí en la creació d’una nova figura: el coordinador del PDC que, suposadament, sí que tendrà funcions pedagògiques. Ens ho creurem quan ho vegem. En tot cas, els coordinadors TIC seguiran explotats!
7) Més càrrega laboral: confecció de materials digitals
Més enllà de la reunió amb la sra. Fernández, com més reflexionam sobre la qüestió, més ombres trobam: qui assumirà la feina d’elaboració de tots els materials digitals, en un context on els llibres de text digitals són cars i mancats de maduresa pedagògica? Nosaltres, els docents, ho sabem. Amb quin temps? Una càrrega més a les famoses 7’5 hores no incloses a l’horari docent, i que s’estiren com una goma infinita? Volen que rebentem?
Conclusió: UOB Ensenyament rebutja i denuncia tant el fons com la forma del Pla de Digitalització, i crida a la resistència als claustres contra l’enèsima imposició autoritària per part de la Conselleria d’Educació, en ser contrària tant als interessos de l’alumnat com als nostres drets com a docents. Tal i com ens temíem, i com és habitual quan el perpetrador és la Conselleria d’Educació i Formació Professional, el Pla de Digitalització NO ÉS UNA OPORTUNITAT, ÉS UN PERILL!
Si voleu, podeu llegir el comunicat de premsa que hem enviat de manera paral·lela a aquesta circular.