Circular 320/2025
Quan pensem en les Illes Balears, les imatges que ens venen al cap són clares: platges d’arena blanca, aigües cristal·lines, un clima envejable i un estil de vida idíl·lic que atrau milions de visitants cada any. Però per als qui vivim aquí tot l’any aquesta postal turística dista molt de la realitat quotidiana. Mentre els turistes gaudeixen d’aquest paradís, els residents ens enfrontem a una situació econòmica que cada vegada més ens complica la vida, i l’habitatge és el principal obstacle del cost de vida, l’ascens del qual sembla imparable.
Segons les darreres dades de l’INE, la taxa d’inflació interanual a les Balears se situa al 2,8 %, amb un IPC acumulat del 3,3 % l’últim any. Aquesta tendència, que ja fa anys que s’arrossega, ha arribat a xifres alarmants: un 5,7 % el 2022 i un 6,3 % el 2021. Les Balears són, així, la segona comunitat amb les taxes d’IPC més elevades d’Espanya, només superada per Euskadi. Ser “líders” en alguna cosa no sempre és un avantatge.
A primera vista, podria semblar que la situació no és catastròfica. Si comparem els augments d’inflació amb les retribucions dels docents, veiem que els salaris han crescut aproximadament un 20 % en la darrera dècada, mentre que la inflació acumulada ha estat del 24,3 %. Però aquesta aparent estabilitat s’esfondra quan mirem el veritable taló d’Aquil·les: l’habitatge.
Habitatge: Un luxe inabastable
El 2024 les Balears s’han consolidat com la regió amb l’increment dels preus de l’habitatge més alt d’Espanya. Segons un darrer informe del quart trimestre de 2024, el preu per metre quadrat ha augmentat un 11,3 % interanual, i ha arribat als 3.094 €/m², molt per sobre de la mitjana nacional (1.701 €/m²). En el mercat de lloguer la situació no és millor: els preus han pujat un 9,5 % interanual, amb una mitjana de 18,06 €/m²/mes, només superats per Barcelona i Madrid.
El panorama a llarg termini és encara més preocupant. En els darrers deu anys els preus de l’habitatge han crescut un 109 % a les Balears, en comparació amb el 29 % de la mitjana nacional. Els lloguers han experimentat una escalada del 158%, i han passat d’una mitjana de 562 € mensuals per un pis de 80 m² el 2014 a uns desorbitats 1.451 € mensuals el 2024. Davant aquestes xifres, queda clar que la pèrdua de poder adquisitiu és més que evident i que el somni de viure al paradís balear s’ha convertit en un malson.
UOB Ensenyament: Propostes clares i urgents
Davant aquest escenari, UOB Ensenyament fa una crida a les administracions per actuar amb decisió. És urgent actualitzar els complements de residència per als docents de les Illes Balears. I mentre aquesta mesura no arriba, instem la Conselleria d’Educació i Centres Concertats a establir un complement autonòmic que compensi l’increment desmesurat del cost de vida. No és suficient crear “pegats” com els complements de difícil cobertura, que no beneficien tot el col·lectiu. Cal una solució integral i sostenible.
A més, reclamem una revisió de les ajudes socials. Les ajudes autonòmiques per a fills menors de divuit anys o per estudis, així com les estatals per a l’assistència sanitària (exclusives del funcionariat de carrera), han romàs inalterades durant anys. Només per posar un exemple: una ajuda per fills menors de 18 anys que no arriba a 40 euros mensuals és un despropòsit i una prova que la conciliació familiar no és una de les prioritats de l’Administració. Aquesta manca de suport crea una sensació d’injustícia, sobretot en comparació amb altres col·lectius. Els docents no volem ser més, però tampoc no estem disposats a continuar sent considerats professionals de segona.
Retribucions i condicions laborals: Un compromís incomplert
Pel que fa als complements retributius, el complement de tutoria no ha experimentat cap revisió des de la seva creació. Es va prometre una negociació en la Mesa Sectorial d’Educació el curs 2023-2024, però, com passa sovint en aquesta casa, la resposta ha estat el típic “en parlarem quan toqui”. El mateix passa amb la carrera professional: l’Acord Marc signat el febrer del 2023 estableix que les quantitats s’han d’actualitzar per equiparar-les amb les d’altres treballadors del sector públic, però això sembla lluny de materialitzar-se. El segon tram d’aquesta carrera, susceptible de ser avançat a gener de 2025 segons el rumb econòmic, també és un miratge.
Per acabar-ho d’adobar, la gratificació per hores extraordinàries continua sent irrisòria. Mentre altres funcionaris perceben dietes de més de noranta euros per comissions que impliquen pernoctació fora de casa, els docents rebem poc més que un dia de compensació, i això si tenim la sort que la direcció del centre sigui generosa.
Un paradís amb massa obstacles
Els docents de les Illes Balears vivim en un “paradís” que sovint sembla més un laberint ple de trampes. Entre la inflació, els preus abusius de l’habitatge i la manca de suport administratiu, així com la sobrecàrrega de feina, les ràtios pels núvols i la pèrdua de prestigi de la professió —fomentada per alguns partits polítics i mitjans de comunicació—, mantenir la motivació i la dedicació esdevé una veritable gesta. Alguns comencen a pensar que més valdria ensenyar “supervivència econòmica” i molts d’altres deixen la docència perquè l’empresa privada els hi ofereix millors condicions. Fins quan la Conselleria d’Educació i Universitat permetrà que hi hagi un gran nombre de places buides perquè els docents que les haurien d’ocupar troben alternatives millors per guanyar-se la vida?
Malgrat tot, els professionals que continuem a les aules, amb passió i compromís, formam les futures generacions. Però potser, només potser, ja és hora que les Illes Balears esdevinguin no només un paradís turístic, sinó també un lloc on els docents puguin viure i treballar amb dignitat.
Palma, 21 de gener de 2025
