Etiqueta: Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB)

El conseller ret comptes al CEIB

8 d'abril de 2022

Dimecres dia 06 d’abril, es va reunir el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Aquesta sessió va comptar, entre d’altres, amb la participació del conseller d’Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March.

L’ordre del dia va ser el següent:

Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior.
Informacions de la presidenta.
Ratificació de nous membres de la Comissió Permanent.
Presa de possessió de nous membres del Consell Escolar de les Illes Balears.
Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’educació de 2021.
Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib).
Torn obert de paraula.

Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’ educació de 2021:

El conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March, durant la seva intervenció va detallar els diferents capítols. Tal com es pot veure a la següent taula, el pressupost per educació previst per l’any 2021 fou de 1.006.158.429 €:

Pressupostos previstos 2021
Pressupostos 2021 CEUR	Consignació Universitat, Recerca i Política lingüística	Consignació Educació i Formació Professional	Fons finalistes addicionals	TOTAL Educació i Formació Professional + Fons finalistes
1.064.774.880 €	94.241.366 €	970.533.514 €	35.624.915 €	1.006.158.429 €

Així mateix, el conseller, Martí March, va anunciar que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ha dut a terme l’execució dels pressupostos i que aquesta ha estat elevada, ja que s’ha executat una quantitat superior al que inicialment estava previst amb la quantia de 7.960.133 €. A continuació es pot veure el detall dels diferents pressuposts:

Pressupostos executats 2021
Departament	Pressupostat 2021	Fons finalistes addicionals	Quantitat executada	Diferència
SG	47.801.311 €	0 €	41.500.676 €	-6.300.634 €
DGPOC	242.553.180 €	21.544.701 €	260.785.330 €	-3.312.551 €
DGPD	649.425.363 €	10.447.205 €	679.274.760 €	19.372.192 €
DGFPEAS	8.255.412 €	618.224 €	8.506.395 €	-367.241 €
DGPIICE	22.498.248 €	2.984.785 €	24.051.400 €	-1.431.633 €
CEFP Total	970.533.514 €	35.624.915 €	1.014.118.561 €	7.960.133 €

El representant d’UOB Ensenyament li va dir al conseller que no hi havia un compromís entre les millores pressupostàries i l’augment que hi ha any rere any de la població escolar provocat per, entre d’altres factors, el saldo migratori positiu que hi ha a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Des d’UOB Ensenyament vàrem recordar al conseller que amb l’aprovació de la LEIB es va perdre l’oportunitat per fixar des del principi un pressupost per Educació d’un 5% del Producte Interior Brut (PIB) anual, i no anar elevant aquest percentatge gradualment per assolir aquesta fita en un temps de 8 anys, tal i com està contemplat a la llei. El representant d’UOB Ensenyament va apuntar falta de voluntat política en aquest sentit.

El conseller va dir que no tenia temps per contestar a aquesta qüestió i es va limitar a dir que s’estimava més que la llei contemplàs un pressupost realista que no haver de pagar la frustració que suposaria un d’utòpic.

Per una altra banda, el representant d’UOB Ensenyament va parlar d’un vell conegut del conseller quan es troba amb UOB Ensenyament: les ràtios. El representant d’UOB Ensenyament li va dir que si bé la baixada de ràtios no és l’únic instrument per millorar l’èxit educatiu -n’hi ha d’altres com ara l’organització o la formació del professorat-, el curs passat va quedar demostrat que el seu impacte és immediat en la millora del sistema educatiu. Se li va recordar al conseller que els docents varen fer una valoració molt positiva. Un altre instrument per millorar l’èxit educatiu seria tenir en compte l’opinió del col·lectiu docent més sovint.

El conseller va contestar que, efectivament, les ràtios no són -fent èmfasi en això- ni de bon tros l’únic instrument de millora de l’èxit escolar. De fet, va posar en dubte que ho sigui de manera significativa, posant d’exemple les baixades de ràtios a matèries lingüístiques (desdoblaments) argumentant que la seva aplicació no havia suposat una millora significativa dels resultats acadèmics per part de l’alumnat. UOB Ensenyament «creu» que la seva opinió sobre la importància de la baixada de les ràtios es basa en la seva llarga experiència dins les aules.

Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib):

EL CEIB va presentar el darrer esborrany de l’Informe de Decret de regulació del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib) amb la darrera ronda d’esmenes.

UOB Ensenyament va votar favorablement l’esmena a la totalitat de l’informe pels següents motius:

La formació dels equips directius no necessita la creació d’un Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar, ja que aquesta es pot seguir fent des d’entitats com ara els CEP. Ara no és el moment més adequat per fer despeses d’aquesta entitat, i menys per crear un xibiu, des del punt de vista d’UOB Ensenyament, com a mínim, innecessari.
Amb aquesta actuació s’està afavorint de manera velada la creació del cos de directors i directores, que és un conegut antic anhel del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March.

A la Mesa Sectorial d’Ensenyament, als diferents consells escolars i on sigui que UOB Ensenyament tingui representació, seguirem lluitant per la millora de l’èxit escolar a partir de l’experiència directa a l’aula per part dels companys. Així mateix no defallirem en l’exigència d’una dotació pressupostària adient a un sistema públic que garanteixi la qualitat per a l’alumnat i les bones condicions de feina per als companys.

Currículums LOMLOE, canvis a l’horitzó. Resum del ple del CEIB

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Ahir, dimarts dia 1 de febrer, es va reunir per via d’urgència el Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), amb el següent ordre del dia:

Aprovació, si escau, de l’acta anterior
Informacions de la presidenta
Presa de possessió de nous membres del CEIB, si escau
Ratificació, si escau, dels nous membres de la Comissió Permanent
Intervenció del Director General de Planificació, Ordenació i Centres Sr. Antoni Morante en relació amb l’elaboració del Projecte de Decret de currículums
Torn obert de paraules

Com a membres del CEIB, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar el mateix dia de la convocatòria urgent d’aquesta reunió, que se’ns facilitàs a nosaltres i a la resta de membres l’avantprojecte de Decret de currículums. Per part de Conselleria varen dir que s’enviaria l’esborrany tan bon punt estigués preparat, però aquest no va arribar a temps, circumstància que hagués estat desitjable per tal que els membres haguéssim pogut fer aportacions més fonamentades i aprofitant la participació de membres de la Conselleria a la reunió. Seguirem esperant.

Una de les qüestions que sempre ha preocupat a UOB Ensenyament és la falta de participació per part d’especialistes i de docents en actiu en l’elaboració dels currículums. Aquesta va ser una de les qüestions que varen tractar a les seves intervencions tant el conseller d’Educació i Formació professional, Martí March, com el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante. Varen explicar que s’havia creat un equip de treball per l’elaboració dels currículums format per 52 docents en actiu. Aquesta és, a priori, una gran notícia.

Per una altra banda, des d’UOB Ensenyament sempre s’ha reclamat que els processos d’elaboració de currículums, es facin amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa. Arran d’aquesta preocupació i després de les notícies que vàrem rebre per part del conseller i del director general, al torn obert de paraula vàrem demanar si el procés de selecció dels membres de l’equip de treball d’elaboració dels currículums es canalitza a través d’una comissió de serveis i, si és aquest el cas, aquesta és de pública concurrència. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante va ser que els components que formen aquest equip de treball són elegits pel personal tècnic del Servei d’Ordenació Educativa a canvi d’una gratificació econòmica. Aquest sistema és el mateix que s’aplica a l’hora de designar les persones ponents de les formacions dels CEP. UOB Ensenyament torna a denunciar la manca de compliment dels criteris de transparència, publicitat i consens de la comunicat educativa als que es fa referència més dalt.

A la segona part del Ple varen intervenir dos membres de la Direcció general: n’Antoni Salvà, i en Biel Colom, assessors tècnics docents del Servei d’Ordenació Educativa. Aquestes intervencions varen ser de caire tècnic.

En el cas de n’Antoni Salvà va parlar sobre l’arquitectura i definicions (objectius, competències clau i específiques, criteris d’avaluació, sabers bàsics, situacions d’aprenentatge, perfils d’etapa i de sortida, etc.) del Decret que establirà l’ordenació curricular dels diferents ensenyaments. Una cosa que està clara és que la LOMLOE i més concretament la seva aplicació a les Illes Balears, suposarà un canvi de paradigma, sobretot, a nivell de concreció curricular. Des d’UOB Ensenyament i altres sindicats vàrem demanar que es negociï a la Mesa Sectorial d’Ensenyament com es compensarà la sobrecàrrega de treball que suposarà pels docents i pels departaments durant els primers cursos. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, a aquesta petició va ser positiva.

Quant a la intervenció d’en Biel Colom va versar sobre la concreció curricular (assignatures comuns i optatives, itineraris, criteris de repetició de curs, etc.). Tan bon punt tinguem l’esborrany de l’avantprojecte, en farem difusió de tota la informació rellevant de manera detallada. Algunes de les qüestions tractades varen ser:

Durant l’educació primària (EP) només es podrà repetir al darrer curs de cada cicle (3r i 6è). Es podrà repetir curs un màxim de dues vegades en tota l’educació bàsica (EP + ESO).
Durant l’educació secundària obligatòria (ESO) no haurà convocatòria extraordinària (setembre). Això ja és efectiu per aquest curs 2021-2022.
Es recupera el Programa de diversificació curricular (ESO).
Serà obligatori oferir l’assignatura de 2a llengua estrangera des de 1r d’ESO. En cap cas formarà part de cap itinerari (en cas que hagi itineraris, s’ha de garantir que es pugui cursar l’assignatura, independentment de l’itinerari d’assignatures optatives escollit, si és el cas).
Promoció: es podrà promocionar amb dues assignatures o menys. Les assignatures de diferents cursos amb el mateix nom computaran com a una (ESO).
L’organització per àmbits a l’ESO (1r i 3r) es deixarà en mans dels equips docents. Serà opcional i depenent d’aquests, tot i que es fomentarà des de Conselleria.
S’està treballant perquè 1r de Batxillerat sigui de 30h setmanals. 2n seguirà amb les 32h setmanals com fins ara.
S’implementarà l’opció de poder fer Batxillerat en tres cursos.
Es tornarà a una modalitat d’arts amb dos itineraris.
Dia 1 de setembre del 2022 tots els cursos senars començaran amb els nous currículums.

Mereix un capítol a part la recuperació de l’assignatura optativa d’Història i Cultura de les Illes Balears al primer curs de Batxillerat. Aquesta reivindicació, en la qual UOB Ensenyament ha estat pionera, ha estat un dels eixos de la tasca d’UOB Ensenyament durant el darrer any, tot coincidint amb la commemoració del 500 aniversari de la Germania. Podeu veure-ho AQUÍ.

Per UOB Ensenyament tant la defensa de la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE, són fonamentals perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ.

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria.

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears. Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra.

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent.

Palma a 2 de febrer de 2022

Sessió del CEIB: recursos humans i materials per a l’Educació en la Convivència

19 de maig de 2021

by UOB Ensenyament

Un dels punts de l’ordre del dia del Ple del CEIB, que es va dur a terme ahir horabaixa, era la presentació de la Memòria de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar 2019/2020, per part del Sr. Jaume Font March.

Després d’una explicació exhaustiva d’aquest document a càrrec del director de l’Institut (juntament amb Marta Escoda Trobat), en el torn d’intervencions es varen posar damunt la taula algunes qüestions ben interessants, perquè reflecteixen la realitat que es viu al centres a l’hora de posar en marxa qualsevol idea, projecte, acció… encaminada a millorar la convivència a les nostres escoles i instituts.

L’envergadura del treball que es fa a molts centres en la formació en el respecte i en l’exercici de la tolerància és significativa. Entre d’altres, el centre educatiu ha d’esdevenir:

Aquell entorn segur, amable i acollidor en el qual s’equilibren les mancances amb les quals l’alumnat arriba a les aules a conseqüència del masclisme que impregna la societat.

Aquell en el qual s’eliminen tot tipus de desigualtats i mecanismes discriminatoris per raó de sexe, identitat i expressió de gènere; característiques físiques, psíquiques o sexuals; diversitat familiar; ètnia, procedència o classe social.

Aquell en el qual l’alumnat, així com tota la comunitat educativa, pugui desenvolupar lliurement les seves identitats en un clima d’igualtat real i sense cap tipus de condicionants i limitacions possibles.

El pes d’aquesta feina sol recaure en algú que, de forma voluntària, per sensibilitat, bona predisposició, coneixedora del tema es presenta com a coordinadora del programa. Tant equips directius com les mateixes persones que estan al davant expressen la complexitat de coordinar i avançar en la tasca del dia a dia amb la que sorgeix derivada de les actuacions entorn a la convivència i la coeducació. Només amb molta feina extraordinària per part d’un grup de persones es poden desenvolupar aquests projectes i el seu fruit.

A partir d’aquests fets es va proposar al CEIB intervenir d’alguna manera per aconseguir que el temps que es dedica al treball de la convivència i la coeducació es vegi reflectit en les plantilles i dins els horaris per tal de no haver de fer les filigranes que s’han hagut de fer fins ara per incloure aquests valors, tant necessaris avui, dins la jornada escolar.

Ple del CEIB: llengua catalana i Ensenyaments Artístics Superiors

20 d'abril de 2021

by UOB Ensenyament

El passat 15 d’abril, el CEIB va remetre per fer-hi aportacions, l’esborrany d’Ordre de modificació per la qual es fixen les titulacions per fer classes de i en llengua catalana, se n’estableixen les equivalències, es defineix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), es regulen les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura i es determinen les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana (INFORME 1/2021).

UOB Ensenyament va presentar una esmena a la disposició addicional única d’aquesta Ordre que fa referència al Règim aplicable als Ensenyaments Artístics Superiors i que citam a continuació:

“El règim específic aplicable, en matèria de capacitació en llengua catalana, en la selecció del professorat dels Ensenyaments Artístics Superiors serà l’establert, si és el cas, en els reglaments d’organització i funcionament acadèmic d’aquests centres d’ensenyament.”

Reproduïm també l’aportació d’UOB en la qual es modificava el final del paràgraf:

“El règim específic aplicable, en matèria de capacitació en llengua catalana, en la selecció del professorat dels Ensenyaments Artístics Superiors serà el mateix que s’exigeix al professorat d’Educació Secundària Obligatòria i per tant, requisit per a tots els docents que depenen de les institucions de les Illes Balears.”

A la sessió del CEIB que es va dur a terme ahir dilluns, dia 19, es va acceptar aquesta esmena, amb una petita modificació sense importància (en comptes de “professorat d’Educació Secundària Obligatòria” dirà “professorat de la resta de cossos docents”), canvi consensuat amb altres organitzacions.

UOB va votar en contra d’una aportació de la FSIE (sindicat majoritari a l’ensenyament concertat) que demanava la homogeneïtzació dels requisits exigits a les dues altres CCAA de parla catalana -Catalunya i Comunitat Valenciana-, així com amb altres CCAA amb llengua pròpia, com Galícia o Euskadi i que el FOLC, entre altres consideracions, no fos una exigència sinó un mèrit.

Al final de la reunió, després que algú explicàs que la llengua d’ús habitual de gran part de l’alumnat en pràctiques és el castellà, es va plantejar a la representant de la UIB, Carme Pinya, la urgència de l’actuació d’aquesta institució en l’ús de la llengua catalana entre el seu professorat i el nivell d’exigència d’aquest cap els/les estudiants, cosa que ella mateixa va constatar i aprovar.

Ple del CEIB: aprovació de l’Informe sobre la LEIB

5 de març de 2021

by UOB Ensenyament

Entre dimecres i ahir dijous es varen dur a terme les dues sessions del ple del CEIB per a la discussió i elaboració de l’informe que s’enviarà a la Conselleria d’Educació sobre l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB). Cal recordar que aquest informe, tot i no ser vinculant de cara al redactat definitiu de la llei sí que és prou important ja que reflecteix la posició de la comunitat educativa sobre aquest avantprojecte de llei.

A banda de l’informe elaborat pel CEIB, l’IBdona també n’elaborarà un altre que remetrà a la Conselleria d’Educació. Després d’haver rebut aquests dos informes, des de la conselleria realitzaran les modificacions que estimin adients sobre l’esborrany de l’avantprojecte de la LEIB i a continuació el text ja entrarà dins el Parlament per al seu debat i votació. Les intencions de Martí March són poder aprovar la LEIB abans de l’estiu per així poder començar a implementar-la a partir del proper curs.

Les esmenes a l’avantprojecte de la LEIB que des d’UOB hem defensat i que finalment han estat incloses en l’informe que rebrà Martí March han inclòs aspectes com:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa s’ha inclòs a l’informe una proposta de 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat. És important fer notar que en la primera versió del text de la LEIB no s’hi incloïa cap referència explícita a ràtios màximes.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
L’autonomia pedagògica dels centres per a l’elaboració d’un projecte lingüístic que avanci cap un ensenyament íntegrament en català.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Des d’UOB seguirem informant del camí de la LEIB i estarem atents a veure què fa Conselleria amb les esmenes presentades per UOB i que el CEIB ha decidit incloure en el seu informe.

Sessions maratonianes al CEIB

2 de febrer de 2021

by UOB Ensenyament

Des de dimecres 27 horabaixa i durant quatre dies, s’ha reunit la Comissió Específica d’Ordenació i Innovació del CEIB per estudiar les aportacions a l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears dels diferents membres o entitats.

UOB ha presentat vint-i-nou aportacions, de les quals l’única que no ha estat acceptada per cap dels membres és la supressió d’un apartat que fa referència a la formació permanent, de l’article 134:

“Altres entitats col·laboradores poden organitzar, en les condicions que s’estableixin, activitats de formació permanent del professorat, que, si compleixen els requisits que es determinin reglamentàriament, podran ser reconegudes a l’efecte de promoció professional dels docents.”

Lamentam que no s’hagi pres en consideració un tema tan controvertit com aquest, que fa qüestionar l’autèntica raó de ser de les organitzacions sindicals. La resta d’aportacions, però, han estat acceptades per àmplia majoria i només algunes hauran d’ésser revisades per la Comissió Permanent del CEIB, fet que celebram, sobretot perquè moltes eren fruit de la vostra participació.

Els assumptes al quals fan referència les nostres aportacions, de manera resumida, són:

Aprenentatge en català: llengua d’aprenentatge, ensenyament íntegre en català, llengua vehicular, competències, educació infantil, atenció a la diversitat, suport educatiu, acolliment lingüístic, dotacions, diagnòstic i mesures.
Reducció de ràtios
Gratuïtat del cicle 0-3 anys d’infantil i recursos econòmics.
Condicions de treball dels docents i salut laboral.
Més participació i transparència en l’elecció de la direcció dels centres.
Formació permanent: horari laboral,menys pes de la formació a centres, entitats col·laboradores, actualització científica i lingüística.
Despesa educativa del 7% del PIB.
Educació laica.
Representació sindical per illes.
Reducció de la càrrega burocràtica.
Centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe (eliminació de la dotació pública).
Preservació del medi ambient i educació.

Cal destacar que moltes aportacions presentades per entitats d’escoles concertades o catòliques no han estat acceptades i en canvi totes les fetes per l’Institut Balear de la Dona, relacionades amb la coeducació, la igualtat i l’eradicació de la violència masclista han estat recolçades per majoria, fet que valoram de manera molt positiva.