Etiqueta: Llei educativa

Meses de participació i perfilació de places: UOB no mossega l’esquer!

  • UOB Ensenyament ha pogut votar SÍ a l’esborrany de Decret de Meses de Neogociació i Participació gràcies a les esmenes que hem fet, que ens han acceptat, i que han allunyat tot perill d’una Mesa Sectorial d’Eduació afeblida o amb menys poder de negociació. UOB negocia amb energia i eficàcia!
  • La perfilació de places es regirà pel procediment de Comissions de Serveis.
  • Les places perfilades en comissió de serveis no bloquejaran places en el concurs de trasllats. Els funcionaris que obtinguessin una destinació definitiva en el concurs de trasllats desplaçarien els funcionaris que estiguessin ocupant una plaça perfilada per comissions de serveis.
  • UOB Ensenyament lluita perquè la perfilació de places hagi de comptar amb l’aprovació del claustre.
  • UOB Ensenyament defensa que les comissions de servei per raons de conciliació familiar sempre tenguin prioritat a l’hora d’adjudicació davant l’assignació de places perfilades per comissió de serveis.
  • No queda tancada la negociació quant a la perfilació de places i la Conselleria ens remetrà a una segona mesa.

Ahir, dimecres dia 29 de juny de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència del conseller d’Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March, del secretari general d’Educació, el Sr. Tomeu Barceló i de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez. L’ordre del dia constava de dos punts ben diferenciats:

  1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.

  2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.


La Mesa ha estat, pel que fa a aquest punt, una continuació de la del passat 10 de juny, on s’havia acordat que, abans de votar, l’Administració recolliria esmenes de les forces sindicals (i d’altres organitzacions). UOB Ensenyament ha estat l’única força sindical amb representació a la Mesa que presentà esmenes per escrit en temps i forma.  La nostra feina ha estat reconeguda pel propi secretari general per la seva quantitat i qualitat. I, sí, podem dir-ho amb orgull: n’estam satisfets, perquè de les onze esmenes que presentàrem, ens n’han acceptades nou i mitja (això de la ‘mitja’ us ho explicarem més endavant).

La clau de volta ha estat la plena redefinició –i fins i tot ampliació– de les competències de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Aquesta definició ampliada de competències allunya, en opinió d’UOB, tot perill de buidar de contingut la MSE en favor d’altres instàncies, i fins i tot reforça i institucionalitza el seu poder de negociació.


També ens alegra molt haver pogut defensar els drets de les associacions de docents d’àmbit insular (volem dir d’una sola illa), gràcies a l’esmena de reducció i racionalització del nombre mínim d’associats per a formar part de la Mesa de Docents.

Tanmateix, allò que més lamentam és la no acceptació plena de la nostra esmena que demanava la inclusió a la Mesa de Docents de les associacions de docents d’una àrea o matèria específica. Com a mínim, emperò, hem aconseguit que es reconegui que, en elaborar el seu reglament, la Mesa de Docents ha d’establir espais de participació puntual d’aquelles associacions de docents d’àrea o matèries específiques en aquells aspectes que els afecten.”, aspecte concret que consideram un èxit parcial. Per això us hem dit allò de la ‘mitja’ esmena acceptada.

2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.


Aquest és un assumpte que feia temps que sabíem que tard o d’hora la Conselleria posaria damunt la taula. Tenim ben present que l’obsessió per la perfilació de places és un mantra d’aquesta Conselleria, especialment per a la DG de Planificació i Centres i per al centre d’adoctrinament de directors, el CFIRDE-IB. Aquesta línia estratègica ja la va anticipar la Conselleria quan rebérem el primer esborrany de la LEIB, durant el curs 2019-2020. 

A més, el Sr. Antonio Morante ens havia confirmat aquesta obsessió quan el mes de setembre passat ens va presentar l’esborrany del nou ROC, esborrany al qual totes les forces sindicals varen votar en contra. Cal recordar que tant l’aprovació de la LEIB com el desplegament de la LOMLOE han endarrerit finalment l’aprovació de l’esborrany del nou ROC (s’espera que sigui durant el proper curs 2022-2023) i, en conseqüència, la seva aplicació (seria el curs següent, durant el curs 2023-2024).

En aquest sentit, l’esborrany de resolució de perfilació de places que despús-ahir ens varen presentar constitueix la primera passa per a la materialització d’allò que recull la LEIB. 

Des d’UOB Ensenyament sempre ens hem oposat a la perfilació de places per a projectes de centre que no impliquin d’una titulació concreta i específica. No obstant, cal reconèixer que la perfilació de places que ens va presentar la Conselleria no és ni de bon tros similar a la que impera a Catalunya on els directors poden nomenar a dit tant interins com funcionaris de carrera que després ocupen places (en el cas dels funcionaris de carrera) que bloquegen la mobilitat dels funcionaris de carrera via concurs de trasllats.

Cal avançar que l’esborrany de resolució finalment no es va votar i que la Conselleria ens ha emplaçat a presentar formalment les esmenes que vàrem argumentar i tornar a reunir-nos en una segona Mesa per seguir negociant un segon esborrany. 

Tota manera, creim imprescindible informar el professorat perquè sàpiga de què va la cosa i què és realment el que està en joc:

Tècnicament com planteja la Conselleria la perfilació de places?

Es tractaria d’un supòsit més de comissions de serveis a les quals podrien participar lliurement els funcionaris de carrera. Només es podrien perfilar places vacants de la quota (això inclou les orgàniques i les de quota encara no consolidades). En cap cas es podrien concedir a dit a interins o a funcionaris de carrera ja que tot el procés seguiria les mateixes passes d’assignació de comissions de serveis.

El fet que algú ocupi una plaça perfilada en comissió de serveis faria que no s’hi pogués optar per concurs de trasllats?

No. El concurs de trasllats sempre serà el mecanisme de mobilitat original a l’hora d’aconseguir una nova destinació definitiva. Un funcionari que aconsegueixi una determinada plaça orgànica mitjançant el concurs de trasllats faria botar un altre funcionari de carrera que estigués a n’aquella plaça per raó de comissió de serveris per plaça perfilada.

Quantes places podria perfilar un centre?

Segons va afirmar el Secretari General, un centre només podrà tenir un màxim d’un 20% de places de la quota en Comissions de Serveis. Aquest 20% inclou totes les tipologies de comissions de serveis: per formar part d’equip directiu, per raons de conciliació familiar i també les places perfilades. 

Quin seria el procés que hauria de seguir el centre per poder perfilar una plaça orgànica vacant?

Aquest primer esborrany preveu una sèrie de requisits:

a) Que per motius d’aplicació del projecte educatiu de centre, el centre pugui assignar com a mínim 4 períodes lectius a aquesta plaça.

b) Un informe favorable del director del centre referent a la comissió de serveis. En aquest informe s’haurà de justificar que el perfil específic que requereix la plaça i les tasques que s’han de dur a terme són coherents amb l’aplicació del projecte educatiu del centre. A més a més, s’haurà d’especificar la dedicació en períodes lectius que suposarà en l’horari del docent.

c) Un certificat del consell escolar o consell social, si s’escau, en el qual consti l’acord favorable a la sol·licitud del participant i el motiu de la comissió de serveis.

Quin criteri se seguirà si dos o més funcionaris sol·liciten una comissió de serveis per a una mateixa plaça perfilada?

En aquests casos se seguiria el mateix procediment objectiu que se segueix en els casos d’empat pels altres motius que permeten demanar una comissió de serveis i que estan recollits a la instrucció 8a de la Resolució de comissions de servei.

Quina durada tendrien aquestes comissions de servei?

L’esborrany no fixa una durada màxima i preveu la possibilitat de renovació. 

Quines han estat les esmenes d’UOB Ensenyament a aquest primer esborrany:

1. Reducció del màxim del 20% de places que es podrien perfilar.

2. Incloure com a requisit per poder perfilar una plaça una aprovació per part del claustre. Des d’UOB Ensenyament volem seguir fent feina per l’empoderament dels claustres, especialment després de l’efecte desvinculador de la pandèmia. Sembla que aquesta proposa podria ser acceptada per la Conselleria.

3. Obligatorietat d’haver concursat al centre concret on hi ha la plaça perfilada a la qual s’ha demanat la Comissió de serveis. 

4. Que a dins l’assignació de les Comissions de servei en primer lloc es concedeixin aquelles motivades per raons de conciliació familiar i després les des les places perfilades.

5. Augmentar el requisit d’hores que el centre ha d’assignar a la plaça perfilada per poder justificar-la. Des d’UOB proposaríem que fossin al voltant de 9 o 10 hores.

6. Fixar un límit temporal a la durada de la comissió de serveis per places perfilades.

Seguirem fent feina amb rigor i responsabilitat a fi d’aconseguir que aquest procés tan temut no impliqui cap pèrdua de drets sociolaborals per als companys i companyes. Informarem detingudament sobre les aportacions fetes a aquest primer esborrany i compartirem amb tota la comunitat educativa el segon esborrany quan ens arribi (tot fa pensar que ja serà per setembre).

UOB Ensenyament, a l’avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia:

  • Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no-universitària.

Per part de l’Administració hi assistiren el conseller d’Educació, Sr. Martí March, el secretari general d’Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L’esborrany negociat és un desplegament normatiu de l’articulat de la LEIB, concretament d’aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d’Educació assenyalà que pel Decret s’estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d’Educació i la Mesa de l’Ensenyament privat concertat), d’una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l’alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l’esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l’excel·lent sentit de l’humor del Conseller en definir la seva gestió com a “dialogant”, vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d’ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D’aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d’Educació, sinó de l’estricte compliment d’un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d’altri, però nosaltres no frissam d’acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d’una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d’Educació (MSE). L’esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s’ampliàs d’acord amb l’actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d’incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l’excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

  1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
  2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
  3. El Sr. March veu proper l’horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
  4. En cas de canvi d’orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.


La resta d’esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d’onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d’una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d’una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D’altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d’una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d’altres àrees de coneixement.

Se’ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d’una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l’allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d’UOB Ensenyament i la indolència d’una Conselleria d’Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l’humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d’aspectes tècnics que els directius i assessors d’Educació no tenen energia o ganes d’emprendre.

En tractar-se d’una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d’acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d’establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre’s formalment.

Per concloure, aprofitàrem l’avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d’estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l’Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d’acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel…

Desenvolupament de la LEIB i Carrera professional. Molts de canvis a l’horitzó.

Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

3. Creació d’un grup de treball sobre la carrera professional docent

Per part de la Conselleria d’Educació varen assistir a la mesa el conseller d’educació, el Sr. Martí March, el secretari general, el Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez.

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

Quant a la previsió de desenvolupament normatiu de la LEIB cal avançar que aquesta previsió, com no pot ser d’altra manera, es preveu per part de la Conselleria tenint present l’horitzó electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. 

Accions normatives de descentralització educativa:

  • Decret del Reglament Orgànic de Centres (ROC)

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada directament de la LEIB. Finalment el ROC que el Sr. Morante tenia pensat implantar per al curs 22-23 no s’implantarà fins al curs 23-24. Lluny de ser una mesura de gràcia per alleugerir els centres (si és que això és possible) davant l’allau de canvis normatius i organitzatius derivats del deplegament curricular (precipitat i imposat) als cursos senars per la LOMLOE, des d’UOB Ensenyament pensam que l’ajornament de la implantació del nou ROC ha estat un ajornament sobrevingut que ha trastocat els plans de la DG de Planificació, Ordenació i Centres. Aquest ajornament, creiem que es deu a dos motius: 

1. Endarreriment en l’aprovació del text definitiu de la LEIB que no es va aprovar fins principis de març.

2. Adequació del nou ROC al possibles canvis organitzatius que es derivassin dels currículums estatals o autonòmics de les diferents etapes educatives i que previsiblement quedaran tots aprovats entre finals de juny i principis de juliol. 

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler recordar al Sr. Conseller com va anar la pseudo negociació del ROC amb el Sr. Morante (Mesa 27/09/2021), qui després de recollir les propostes de les diferents forces sindicals i condicionar la seva acceptació al fet de rebre un vot positiu per part de la mesa, es va negar a presentar a la mesa un segon esborrany del document abans que es produís la votació. És a dir, després d’utilitzar tècniques de negociació que fregaven el xantatge, es pretenia per part de la DG de Planificació, Ordenació i Centres que es votés el ROC sense concretar un nou text amb els suposats acords. Com que verba volant, scripta manent, el ROC del Sr. Morante se’n va endur un 6-0 i totes les forces sindicals hi vàrem votar en contra. Podeu recordar el resum de la mesa AQUÍ.

  • Decrets de currículums educatius d’infantil, primària, secundària i batxillerat

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada de la LEIB. En aquest punt el conseller va voler deixar clar que no era partidari del calendari d’implantació que des de Madrid havia fixat la LOMLOE i va reconèixer que aquest fet havia precipitat molt la tasca d’ordenament curricular que havien de fer les autonomies. Sense llevar-li la raó quant a la precipitació que ja va marcar des d’un principi la calendarització imposada pel Ministerio, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar al conseller pel paper que ha fet la Conselleria d’Educació davant Madrid si eren plenament conscients ques’estava imposant un calendari d’aplicació que aniria en contra de qualsevol possibilitat de participació real i efectiva dels docents a l’hora d’elaborar i implementar un nou currículum. Davant aquesta pregunta, el Sr. Martí March va respondre que ells davant una normativa estatal l’únic que els quedava era aplicar-la en el temps i forma que preveiés el calendari d’aplicació. Des d’UOB Ensenyament trobam que davant les imposicions de Madrid, des de la Conselleria d’Educació s’hauria d’haver lluitat per fer prevaler el sentit comú i poder comptar amb la participació dels docents d’aquestes illes.

  • Normativa autonòmica de perfilació de places de centres educatius públics

Des de la Conselleria d’Educació segueixen amb la idea de la perfilació de places que ja va anticipar l’esborrany del ROC del Sr. Morante i que finalment va quedar fixada en els articles 88 i 89 de la LEIB i que ara s’hauran de conretar. Des d’UOB Ensenyament vàrem voler deixar ben clar al conseller que aquest assumpte de la perfilació de places és una de les línies vermelles que no traspassarem si la provisió d’aquestes places ha de fer-se mitjançant la digitació per part dels equips directius o bé si la perfilació d’aquestes places no respon a uns criteris de transparència absoluta i necessitat manifesta i justificada per part del centre. El conseller va manifestar que la intenció de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears no era seguir el camí que s’ha seguit a Catalunya sinó que enlloc de digitació es vol apostar per processos de provisió que respectin els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Des d’UOB Ensenyament agafam la paraula del conseller però tenim els nostres dubtes que des de totes les direccions generals es tengui la mateixa idea. En qualsevol cas analitzarem amb lupa l’esborrany que ens presenti la Conselleria i davant la mínima sospita la nostra posició de rebuig serà ferma i inequívoca. 

  • Decret de regulació de les direccions territorials d’Educació

Aquesta regulació pretén regular i traspassar algunes competències organitzatives a les direccions territorials d’Educació de Menorca, Eivissa i Formentera. Des d’UOB Ensenyament estam d’acord amb aquesta línia de cessió de competències i poder de decisió a les altres illes ja que és ben evident que és des de Menorca o les Pitiüses coneixen millor la realitat i necessitats de les respectives comunitats educatives.

Accions normatives d’equitat educativa:

  • Decret d’inclusió educativa

Referent a aquest decret, el conseller ens va informar que s’iniciaria la seva tramitació de manera imminent i que és ben possible que dins aquest mateix mes ja rebem un primer esborrany. En farem difusió pels nostres canals habituals i el posarem a l’abast dels companys per iniciar el procés de participació, al·legacions i esmenes.

Normatives sobre polítiques educatives:

  • Decret de participació educativa

L’article 64 de la LEIB preveu l’existència de les següents meses:

– Mesa Sectorial d’Educació (on hi ha els representants sindicals dels docents democràticament escollits).

– Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat.

– Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associaciosn de Directors.

– Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

– Mesa dels Docents.

– Mesa de l’Alumnat.

Fidels als nostres principis assemblearis i participatius, des d’UOB Ensenyament no ens oposam a la participació de la comunitat educativa. No obstant això, volem deixar ben clar que ens oposarem a qualsevol intent de diluir la força de la Mesa Sectorial d’Educació o qualsevol intent per crear meses titelles que només serveixin a Conselleria per escenificar un fals consens amb part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, un cop rebem l’esborrany de la normativa que hagi de regular el funcionament d’aquetes meses analizarem ben amb detall si realment preveuen la participació efectiva de qualsevol integrant de cada sector de la comunitat educativa o si, al contrari, es podria donar el cas que la participació quedés reservada a determinats actors afins a la Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler aprofitar aquest punt per demanar explícitament al conseller quina era la seva opinió sobre l’article aparegut tot just fa una setmana al Diario de Mallorca i signat per l’actual director del centre de formació de Directors, el Sr. Manel Perelló. En aquest article el Sr. Perelló, exposava de manera visceral el seu rebuig a la tasca sindical acusant gratuïtament els sindicats de constituir un barrera a la millora del sistema educatiu pel fet de tenir una visió corporativista i posar per davant la defensa de les condicions dels docents. L’argumentari del Sr. Perelló es fonamentava en la defensa del que ell entén per autonomia de centre, autonomia que segons ell coartam els sindicats. Des d’UOB Ensenyament ens preocupa i molt la concepció que pot tenir el Sr. Perelló quan des del xibiu que li han muntat, el CFIRDE-IB, es dedica a “formar” els futurs directors sota el mantra del lideratge, una lògica més pròpia de l’empresa privada que no pas d’un sistema públic d’educació. Des d’UOB Ensenyament sempre considerarem els directors com a companys enlloc de líders. Cal fer notar que el conseller va afirmar de manera rotunda que no compartia de cap manera l’argumentari del Sr. Perelló i que li molestava que aquestes opinions haguessin sortit d’algú que ocupa un càrrec dins la Conselleria d’Educació. A UOB Ensenyament ens demanam si davant aquesta situació la Conselleria d’Educació no estarà passant el que passa a Son Ribot que no se sap si mana l’amo o s’al·lot.

Aquest decret també iniciarà la seva tramitació de manera imminent abans que acabi el curs.

  • Decret d’Inspecció Educativa

Aquest decret pretén regular i redefinir l’organització i funcionament del Departament d’Inspecció Educativa. 

  • Decret de plurilingüisme

Aquest va ser l’únic decret que el conseller va reconèixer que seria ben possible que no es desenvolupés dins el que queda de legislatura. Això és així per dos motius:

1. El temor de Martí March a una possible sentència que imposi el 25% en castellà, com ja ha passat a Catalunya.

2.  Pel seu temor (entenem que és el temor del PSOE) a fer coincidir l’elaboració i debat del decret en període de campanya electoral.

Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar el model lingüístic que volem per al sistema educatiu de les Illes Balears i per això ja ens vàrem posicionar en contra de la LEIB. No ens cansarem de defensar-ho: escola 100% en català. Preveiem que aquesta serà una altra batalla que haurem de lliurar per seguir defensant l’ensenyament en català. Com sempre, ens hi trobaran amb les idees clares i el peu fiter. 

  • Decret de transport escolar

La Conselleria té la intenció d’implementar la gratuïtat del transport escolar per al 100% dels alumnes de 3-6 anys cobrint tot el territori de les Illes Balears i progressivament anar estenent aquesta cobertura total a les altres etapes educatives. 

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

Des del Ministerio de Educación s’està treballant en una reforma profunda de la professió docent. Aquesta reforma, segons va deixar entreveure Martí March, el marca com a fita d’inici el 2025, una vegada s’hagin conlòs tots els processos d’estabilització extraordinaris prevists i que haurien de fer baixar la taxa d’interinatge al voltant del 8%. Des d’UOB Ensenyament som plenament conscients que alguns d’aquets aspectes necessiten d’una reformulació i millora, sempre i quan no suposin un perjudici per als docents quant a augment de la càrrega de treball i disminució dels drets sociolaborals.

Aquestes 24 propostes que es fan des de Madrid s’articulen a partir de 5 eixos: 

– Formació inicial

– Formació permanent

– Accés a la professió docent

– Especialitats docents

– Desenvolupament professional docent

No obstant, cal fer notar que les 24 propostes, independentment de quin sigui el seu eix, giren al voltant de la proposta número 1 que no és altra que la definició d’un Marc de competències professionals docents. Des d’UOB Ensenyament ja varem voler advertir al conseller que aquest fet ens preocupa i molt ja que si el que es pretén és aplicar qualsevol tipus de fiscalització i acreditació permanent del professorat seguint les premisses de l’empresa privada, mourem cel i terra per evitar que això tiri endavant.  

Des de la Conselleria d’Educació s’han marcat com a prioritaris els eixos de la Formació inicial i el Desenvolupament professional docent. 

És per aquest motiu que es va proposar la creació d’un grup de treball on hi haurà presència de la Conselleria i de cada una de les forces sindicals amb representació a la MSE per començar a definir i debatre quines han de ser les línies mestres del que haurà de regular el Desenvolupament professional docent (carrera professional). 

Conscients que serà una tasca difícil i amb la qual s’haurà d’anar amb peus de plom, des d’UOB Ensenyament vàrem acceptar la proposta amb la intenció de posar-nos a treballar el més aviat possible a fi de poder concretar la carrera professional, reivindicació històrica dels docents de les Illes Balears. 

LEIB i LOMLOE, a Menorca tampoc quadren. El Conseller assisteix al CEMe.

Ahir al fosquet el Conseller d’Educació i FP, el Sr. Martí March, va assistir al Consell Escolar de Menorca (CEMe) per presentar, la nova Llei d’Educació de les Illes Balears.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem voler deixar clar, en primer lloc, que està molt bé que visiti totes les illes però que aquest tour en cap cas ha de servir per per penjar-se medalles i blanquejar el procés d’elaboració de la LEIB quant a la participació i negociació amb els representants legítims dels mestres i professors. Ho podem dir més alt però no més clar: la LEIB no ha estat una llei consensuada amb tota la comunitat educativa. Almenys no ha estat així amb la part sindical dels treballadors docents de l’ensenyament públic que és on UOB Ensenyament té representació. Aquesta és una llei feta als despatxos que dubtam tengui un impacte significatiu en la millora de les condicions reals de les aules. El que necessitem és una baixada de ràtios i, en general, una millora del pressupost destinat a Educació que permeti una educació de qualitat.

Una vegada aprovada la LEIB, s’enceta el procés de desplegament normatiu mitjançant decrets, ordres i resolucions. Ja que la LEIB és una llei molt generalista i com s’ha cansat de repetir el Conseller, no volia que fos una llei excessivament reglamentista. Això fa que hi hagi molts aspectes per concretar. Ahir el Conseller va presentar quin és el pla de desplegament normatiu associat a la LEIB. El podeu consultar a la part inferior del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5147452&lang=ca&coduo=7

Des d’UOB Ensenyament li vàrem plantejar si el desplegament de la LEIB ja tenia uns terminis establerts. Li vàrem recordar al Conseller la necessitat de treballar de forma consensuada i no precipitada, i no com està actuant els darrers anys aquesta Conselleria.

Per altra banda, vàrem aprofitar la visita del Conseller per transmetre-li la creixent preocupació que hi ha entre el professorat quant a la imminent posada en marxa de la LOMLOE. La implantació dels nous currículums LOMLOE per als cursos senars el pròxim mes de setembre és del tot precipitada i el temps se’ns ha tirat a damunt. La falta de planificació i comunicació dels canvis als docents, que seran els encarregats de posar-ho en pràctica, és més que evident. Des d’UOB Ensenyament no callarem davant el que tornarà a ser una nova sobrecàrrega de feina per als docents pel capritx dels despatxos de Madrid amb la connivènica i servilisme de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

De manera explícita vàrem voler evidenciar al Sr. Conseller la precipitació i manca de consens en la tramitació dels currículums autonòmics d’Educació Infantil i Primària així com la manca de concreció d’aquests currículums a la realitat cultural, natural i històrica de les nostres illes. Només 5 dies per analitzar i esmenar el text són del tot insuficients per poder fer tasca reflexiva que permeti plantejar les crítiques constructives pertinents.

És per aquest motiu, que li vàrem demanar que açò no succeeixi de nou amb els currículums d’ESO i Batxillerat. Volem una vertadera negociació, que les Meses no es dissociïn de l’escola i  que es prenguin seriosament la tasca que feim els docents. 

Fidels a la nostra lluita, no vàrem voler acabar sense fer-li menció de la situació d’emergència lingüística en què està immers el nostre sistema i també hem aprofitat per recordar-li que és responsabilitat d’aquesta Conselleria el cuidar i protegir la nostra llengua dins les aules, també a Menorca. Des d’UOB Ensenyament consideram que el model lingüístic que adopta la nova llei, la LEIB, i també els nous currículums és molt poc ambiciós davant aquesta situació d’emergència. 

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

Circular 252/2022

  • Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.

  • Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.

  • Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.

  • Defensem una educació laica.

  • Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.

  • Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes. 

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:  

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic. 

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori. 


2.Àmbits i situacions d’aprenentatge. 

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant. 

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat. 

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps. 

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat 

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…)  l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya. 

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa. 

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge. 

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.

Amb la LEIB no reculam!

Demà dimarts 21 de febrer està previst que a partir de les 12h s’iniciï el debat i posterior votació de la LEIB. Des d’UOB Ensenyament fa estona que venim assenyalant els perills que suposarà l’aprovació d’aquesta llei.

Per una banda rebutjam per complet la situació del català dins el model lingüístic que preveu la LEIB com ja hem fet anteriorment. La colonització cultural i demogràfica a la qual ens sotmet l’estat espanyol ens ha fet arribar a l’emergència lingüística. Volem viure plenament en català i per això necessitam una educació 100% en català i d’aquí no ens mourem.

Però aquest no és l’únic perill que hi trobam. Com tantes vegades ha repetit el Sr. Conseller, no volia fer una llei reglamentista i per això hi ha aspectes que s’hauran de concretar en un desplegament normatiu posterior. Com que ja sabem com gestiona Martí March la paraula donada, aquesta vegada no ens l’empassarem i menys si el que hi ha damunt la taula és l’aprovació o no d’una llei educativa. Des d’UOB Ensenyament consideram molt delicat donar aquest xec en blanc a l’administració i més encara a un any i escaig de les eleccions ja que donam per fet que en el que queda de legislatura poc o gens es concretarà respecte de la LEIB.

A més, com hem recordat en diverses ocasions aquesta ha estat una llei que no ha estat treballada a la Mesa Sectorial, ni consensuada amb la comunitat educativa, sinó que el Sr. Conseller simplement s’ha limitat a venir a presentar-nos-la i prometre’ns la creació d’un equip de treball per tractar els aspectes sociolaborals que contempla, cosa que mai s’ha arribat a concretar, incomplint la paraula donada. 

Conscients que encara hi ha qualque possibilitat de millora del text, des d’UOB Ensenyament encoratjam als partits que defensen un model d’educació pública de qualitat i en català a què siguin valents en aquestes darreres hores i durant el debat parlamentari. No basta fer país al carrer o a les xarxes, també s’ha de fer dins el Parlament. 

Per això, UOB Ensenyament se suma a la concentració que tendrà lloc demà dimarts 21 a les 15h a les portes del Parlament de les Illes Balears, a la qual quedau convidats tots els afiliats i simpatitzants, per fer sentir el nostre rebuig a la LEIB i ser l’orsa que redreci la nau de l’educació pública i en català a les Illes Balears.

Per què programam? Avaluar també és ensenyar

Circular 248/2022

  • La nova normativa sobre avaluació no es va publicar fins el novembre, però ja és d’aplicació al curs 2021-22.
  • Aquesta normativa és un desplegament de la LOMLOE, però els currículums vigents encara corresponen a la LOMCE.
  • Això implica la ruptura de la unitat curricular, perquè se’ns obliga a treballar amb currículums LOMCE, però amb principis avaluatius LOMLOE, cosa incongruent i antipedagògica.
  • També implica que les programacions fetes i ja aprovades a inici de curs han perdut validesa.
  • UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven.

El novembre de 2021 es van promulgar els decrets estatals que regulen l’avaluació de tots els nivells educatius no universitaris per al curs corrent, 2021-22. 24 hores després la Conselleria d’Educació ja tenia a punt les corresponents resolucions autonòmiques, que concreten els decrets estatals,  per a totes les etapes i nivells referits, excepte la Formació Professional, que no es publicà fins a finals de gener del 2022.

Fins aquí, els fets.

La valoració que a UOB Ensenyament en feim és ben negativa. Com sempre, volem argumentar-vos els nostres perquès.

De moment, no volem entrar en la qüestió de fons, que és el canvi de concepció legislativa del propi concepte d’avaluació que implica la LOMLOE i els decrets que la desenvolupen, i les inquietants conseqüències que aquest canvi tendrà tant per a la tasca i consideració social dels docents, com per al benestar dels alumnes. I no volem fer-ho perquè, aquí i ara, ens estimam més centrar-nos en el problema concret i urgent que planteja la publicació dels decrets en el temps i forma que s’ha fet.

L’avaluació és el corol·lari del procés d’ensenyament-aprenentatge, i per això no es pot concebre com a un element deslligat de la resta de components del currículum. Dit d’una altra manera, avaluar també és ensenyar.

La primera implicació d’aquest fet és que definir l’avaluació sense haver aprovat els nous currículums acords amb la LOMLOE és segregar l’avaluació de la resta del procés d’ensenyament-aprenentatge i vulnerar el principi de què el currículum és un tot, orgànic i coherent.

La segona implicació és que l’avaluació, com a qualsevol element del currículum, s’ha de programar. I s’ha de programar al mateix temps que qualsevol altre element o passa del procés d’ensenyament-aprenentatge. 

En aquest sentit, la LOMLOE preveu que els seus principis avaluadors entrin en vigor el curs següent de la seva promulgació, és a dir el curs 2021-2022. La programació del curs 2021-22 s’ha hagut d’elaborar pels ensenyants i aprovar abans  que acabi el mes d’octubre, és a dir, a principi de curs. Suposadament, no es pot iniciar un curs sense la programació adient. La Conselleria, via Inspecció Educativa, és explícitament insistent sobre aquest extrem, i es mostra punitiva amb els docents “dissidents”. Però resulta que el Reial Decret sobre avaluació per al curs 2021-22 data del 16 de novembre, es promulgà el dia 17, i les resolucions de la Conselleria d’Educació de la CAIB que se’n deriven i el concreten daten del dia 18 del mateix mes, i es promulgaren el 20 de novembre (el gener del 2022, al cas de FP).

Com és possible que la mateixa administració que ens repeteix fins la sacietat que la programació és un element ineludible del currículum ens ordeni, al mateix temps, ignorar o refer la programació quan el curs ja està ben avançat? En realitat, això demostra que la Conselleria d’Educació menysprea el fet de programar, en pretendre que les programacions d’inici de curs canviïn quan el curs ja roda. Sospitam, perquè els fets no ens permeten altra conclusió, que els nostres dirigents educatius no volen que els docents programem perquè ho considerin realment imprescindible i útil, sinó perquè només volen fiscalitzar i burocratitzar la nostra tasca.

Per acabar, ens crida molt l’atenció que entre la promulgació dels decrets estatals d’avaluació i la confecció de les resolucions de la CAIB només passàs un dia. Això vol dir que la Conselleria de Martí March, i concretament la Direcció General de Planificació (SIC), Ordenació i Centres no ha tengut temps material ni de llegir en profunditat els decrets, ni molt manco de reflexionar en relació a com concretar-los; o bé, si n’ha tengut perquè ja n’era coneixedora dels esborranys previs, ha mostrat poca voluntat de fer-ne canvis significatius. Això demostra dues coses ben tristes: que la Conselleria d’Educació de la CAIB no té iniciativa pròpia, en ser una simple corretja de transmissió de les ordres que plouen des de l’Estat central, d’una banda, i que el Director General de Planificació, Antonio Morante, ni reflexiona ni planifica, se limita a actuar de manera mecànica, d’altra banda.

Per tot això, UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven, i respectar la integralitat de les programacions d’inici del curs present. Seguirem reflexionant i criticant el significat de fons de la concepció de l’avaluació de la nova LOMLOE.

Palma, 9 de febrer de 2022

Currículums LOMLOE, canvis a l’horitzó. Resum del ple del CEIB

Ahir, dimarts dia 1 de febrer, es va reunir per via d’urgència el Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), amb el següent ordre del dia:

  1. Aprovació, si escau, de l’acta anterior
  2. Informacions de la presidenta
  3. Presa de possessió de nous membres del CEIB, si escau
  4. Ratificació, si escau, dels nous membres de la Comissió Permanent
  5. Intervenció del Director General de Planificació, Ordenació i Centres Sr. Antoni Morante en relació amb l’elaboració del Projecte de Decret de currículums
  6. Torn obert de paraules

Com a membres del CEIB, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar el mateix dia de la convocatòria urgent d’aquesta reunió, que se’ns facilitàs a nosaltres i a la resta de membres l’avantprojecte de Decret de currículums. Per part de Conselleria varen dir que s’enviaria l’esborrany tan bon punt estigués preparat, però aquest no va arribar a temps, circumstància que hagués estat desitjable per tal que els membres haguéssim pogut fer aportacions més fonamentades i aprofitant la participació de membres de la Conselleria a la reunió. Seguirem esperant.

Una de les qüestions que sempre ha preocupat a UOB Ensenyament és la falta de participació per part d’especialistes i de docents en actiu en l’elaboració dels currículums. Aquesta va ser una de les qüestions que varen tractar a les seves intervencions tant el conseller d’Educació i Formació professional, Martí March, com el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante. Varen explicar que s’havia creat un equip de treball per l’elaboració dels currículums format per 52 docents en actiu. Aquesta és, a priori, una gran notícia.

Per una altra banda, des d’UOB Ensenyament sempre s’ha reclamat que els processos d’elaboració de currículums, es facin amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa. Arran d’aquesta preocupació i després de les notícies que vàrem rebre per part del conseller i del director general, al torn obert de paraula vàrem demanar si el procés de selecció dels membres de l’equip de treball d’elaboració dels currículums es canalitza a través d’una comissió de serveis i, si és aquest el cas, aquesta és de pública concurrència. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante va ser que els components que formen aquest equip de treball són elegits pel personal tècnic del Servei d’Ordenació Educativa a canvi d’una gratificació econòmica. Aquest sistema és el mateix que s’aplica a l’hora de designar les persones ponents de les formacions dels CEP. UOB Ensenyament torna a denunciar la manca de compliment dels criteris de transparència, publicitat i consens de la comunicat educativa als que es fa referència més dalt.

A la segona part del Ple varen intervenir dos membres de la Direcció general: n’Antoni Salvà, i en Biel Colom, assessors tècnics docents del Servei d’Ordenació Educativa. Aquestes intervencions varen ser de caire tècnic.

En el cas de n’Antoni Salvà va parlar sobre l’arquitectura i definicions (objectius, competències clau i específiques, criteris d’avaluació, sabers bàsics, situacions d’aprenentatge, perfils d’etapa i de sortida, etc.) del Decret que establirà l’ordenació curricular dels diferents ensenyaments. Una cosa que està clara és que la LOMLOE i més concretament la seva aplicació a les Illes Balears, suposarà un canvi de paradigma, sobretot, a nivell de concreció curricular. Des d’UOB Ensenyament i altres sindicats vàrem demanar que es negociï a la Mesa Sectorial d’Ensenyament com es compensarà la sobrecàrrega de treball que suposarà pels docents i pels departaments durant els primers cursos. La resposta per part del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, a aquesta petició va ser positiva. 

Quant a la intervenció d’en Biel Colom va versar sobre la concreció curricular (assignatures comuns i optatives, itineraris, criteris de repetició de curs, etc.). Tan bon punt tinguem l’esborrany de l’avantprojecte, en farem difusió de tota la informació rellevant de manera detallada. Algunes de les qüestions tractades varen ser:

  • Durant l’educació primària (EP) només es podrà repetir al darrer curs de cada cicle (3r i 6è). Es podrà repetir curs un màxim de dues vegades en tota l’educació bàsica (EP + ESO).
  • Durant l’educació secundària obligatòria (ESO) no haurà convocatòria extraordinària (setembre). Això ja és efectiu per aquest curs 2021-2022.
  • Es recupera el Programa de diversificació curricular (ESO).
  • Serà obligatori oferir l’assignatura de 2a llengua estrangera des de 1r d’ESO. En cap cas formarà part de cap itinerari (en cas que hagi itineraris, s’ha de garantir que es pugui cursar l’assignatura, independentment de l’itinerari d’assignatures optatives escollit, si és el cas).
  • Promoció: es podrà promocionar amb dues assignatures o menys. Les assignatures de diferents cursos amb el mateix nom computaran com a una (ESO).
  • L’organització per àmbits a l’ESO (1r i 3r) es deixarà en mans dels equips docents. Serà opcional i depenent d’aquests, tot i que es fomentarà des de Conselleria.
  • S’està treballant perquè 1r de Batxillerat sigui de 30h setmanals. 2n seguirà amb les 32h setmanals com fins ara.
  • S’implementarà l’opció de poder fer Batxillerat en tres cursos.
  • Es tornarà a una modalitat d’arts amb dos itineraris.
  • Dia 1 de setembre del 2022 tots els cursos senars començaran amb els nous currículums.

Mereix un capítol a part la recuperació de l’assignatura optativa d’Història i Cultura de les Illes Balears al primer curs de Batxillerat. Aquesta reivindicació, en la qual UOB Ensenyament ha estat pionera, ha estat un dels eixos de la tasca d’UOB Ensenyament durant el darrer any, tot coincidint amb la commemoració del 500 aniversari de la Germania. Podeu veure-ho AQUÍ.

Per UOB Ensenyament tant la defensa de la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE, són fonamentals perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria. 

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears.  Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra. 

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent. 

Palma a 2 de febrer de 2022

100% en català ara i sempre. UOB Ensenyament rebutja el model lingüístic que planteja la LEIB

COMUNICAT DE PREMSA

Des d’UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d’ensenyament plenament en català

Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d’haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears. 

Així les coses, el redactat de l’article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l’any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.

No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l’indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.

En aquest sentit, no podem estar més d’acord amb l’anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ

Atesa la composició social d’avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d’integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.

Així mateix, des d’UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d’acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l’oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d’aquesta manera poden arribar al Consolat. 

Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.


Palma, a 24 de gener de 2022