Com si visquéssim al Dia de la Marmota, el pressupost del Govern de les Illes Balears poc ha canviat els darrers cursos, sobretot el que pertoca a l’àmbit educatiu. Un any més s’han prorrogat els pressuposts.
Què implica aquesta pròrroga? Doncs que la despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2026, serà d’un total de 1.416,5 milions d’euros, que equivalen a un 4,2% del PIB.
Es mereix la nostra educació un percentatge tan baix? Volem recordar que la despesa total a l’Estat espanyol en educació respecte al producte interior brut (PIB) és del 5% i, per tant, les Illes queden per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7% del PIB. Així, Balears està per sota, tant de la mitjana estatal com de les recomanacions internacionals.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, 1.416,5 milions d’euros, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. A tall d’exemple, a Catalunya la partida destinada a educació durant l’exercici 2025 va ser de 7.500 milions, al País Basc de 3.247,5 milions i a Andalusia de més de 9.000 milions.
Quin és el resultat de tot això? La despesa mitjana per alumne a l’educació no universitària a l’Estat espanyol se situa aproximadament en 6.622 € per alumne i any, segons el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del Ministeri d’Educació. La despesa pública que fan les Illes Balears per alumne basades en dades oficials situen el cost mitjà per alumne al voltant de 5.900 € anuals, versus el País Basc o Navarra que poden superar els 8.000 € o els 9.000 € per alumne.
Idò, mentre a les Illes Balears es destinen a educació 998 € per càpita, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem molt per davall la mitjana de l’Estat i en 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa.
Quina ha estat l’execució del pressupost de 2025? Un altre punt que UOB Ensenyament vol deixar palès és quina va ser l’execució dels pressuposts aprovats l’any 2025. Per molt que la dada exacta d’execució final del pressupost d’educació de 2025 a les Illes Balears encara no és pública, sí que es poden donar estimacions bastant fiables basades en el comportament habitual dels pressuposts autonòmics. Així les coses, dels 1.416,5 milions d’euros pressupostats, 1275 milions d’euros haurien estat executats, cosa que equivaldria tan sols a un 3,7% del PIB.
Quina és la reivindicació de UOB Ensenyament? A les darreres eleccions sindicals de 2022, al programa electoral exigíem assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
Quina és la prioritat de la Conselleria d’Educació?
El conseller Antoni Vera menysprea l’educació pública i s’entrega a l’escola concertada. El passat 5 de març anunciava novament més recursos per tal d’equiparar les condicions de les escoles concertades a les de la pública.
Aquest fet ja queda palès als pressupostos aprovats el juliol de 2025 en els quals l’educació pública augmentava un 8,51% el seu pressupost respecte del 2024 i, en canvi, l’educació concertada augmentava el seu pressupost un 13,37%.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu. Aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
El conseller Vera, mentre tanca centres públics, aposta per una reducció d’hores lectives dels docents de la concertada, dota d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) cada centre concertat, mentre que els centres públics tenen carències de suport, entre altres mesures.
En conseqüència, aquesta pròrroga deixa poca capacitat per introduir canvis a l’escola pública, la dificultat d’impulsar noves polítiques educatives, de programes innovadors o de trobar-nos en un retard en les millores com, entre altres, un pla d’infraestructures real i la reducció de ràtios.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
L’any 2025 comença amb notícies poc agradoses per a l’educació pública. Enguany no hi ha nous pressupostos generals autonòmics, tampoc sabem si els substancials increments promesos per l’Administració (63 milions d’euros més per a Educació) seran una realitat. Així i tot, el pressupost arribarà als 7.469,1milions. La xifra representa un augment de 148,4milions d’euros(+2%) en comparació a l’aprovada l’any anterior.
La despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2025 serà d’un total de 1416,5milions d’euros de comptes propis i 14,75 milions d’euros del fons d’insularitat. Tal com apunta Antoni Vera, això representa un 4,7% més que l’exercici anterior. No obstant això, creiem que aquesta inversió és insuficient per continuar avançant i apostar per una educació de qualitat i accessible per a tots.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. Per exemple a Catalunya la partida destinada a educació per a l’exercici 2025 és de 7.500 milions, al País Basc és de 3.247,5 milions i a la Comunitat d’Andalusia s’hi consignen més de 9.000 milions. Quin és el resultat de tot això? Idò, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc hiconsigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4%, i queda per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7%.
Per tant, des de UOB Ensenyament consideram que la pròrroga dels pressupostos per a l’any 2025 tindrà conseqüències lesives sobre diversos aspectes de l’educació pública:
En primer lloc, la preocupació recau sobre les infraestructures previstes per als pròxims anys. El govern liderat per la presidenta Marga Prohens ha anunciat un ambiciós Pla d’Infraestructures Educatives que inclou la construcció de 77 nous centres educatius, 60 ampliacions i 158 reformes. Aquest projecte, valorat en 600 milions d’euros, pretén millorar les infraestructures educatives.
Des de UOB Ensenyament ens demanam què passara si no s’aproven uns nous pressuposts, com es podrà finançar aquest pla tan afamat? Recordem que el pressupost d’Infraestructures per a aquest 2024 va ser de 42 milions d’euros, mentre que l’ambiciós pla del conseller Vera implica una despesa de 150 milions en els pròxims tres anys.
O és que la nostra Conselleria ven fum i l’alumnat de la pública continuarà en barracons, els centres educatius públics continuaran patint mancances en les seves infraestructures, i amb les aules superpoblades? El que tenim clar és que és una declaració d’intencions, i caldrà veure com es concreta.
I sense noves infraestructures, serà la ràtio docent/alumne la gota que ens farà vessar? Aquest tema és un mal de cap que patim els docents de les Illes Balears des de fa molts anys, atès que ens trobam en el dia a dia unes aules saturades per sobre la ràtio i la matrícula viva i una manca de nous centres educatius. Però com afecta això a la realitat dels centres? Malauradament, el que això provoca és que l’atenció personalitzada es vagi difuminant a poc a poc. Així, no només serà impossible millorar els resultats acadèmics, sinó tot el contrari.
Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears de l’any 2024, el nombre mitjà d’alumnes per unitat/grup a primària és de 21,3, xifra superior a l’estatal (que és de 20,9 alumnes per unitat/grup). Una tendència similar apareix a les dades de l’ESO: 24,3 alumnes per unitat/ grup enfront dels 24,5 per unitat/grup a l’àmbit estatal. Segons aquestes dades, tot fa pensar en una situació enquistada i difícil de revertir per part de l’administració.
Amb tot això, UOB Ensenyament demana que es faci complir l’article 13 de l’Acord Marc referent a aquest punt.
D’altra banda, la pròrroga pressupostària per a aquest exercici pot suposar ajornar la urgent negociació de l’article 26 de l’Acord Marc segons el qual s’han d’implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral.
Actualment, les i els docents sofrim una sobrecàrrega de treball que perjudica greument la nostra salut, amb un excés de feina continuat que comporta apaties, esgotament i ansietat o depressió al professorat. Cada vegada més ens trobem amb la síndrome del Burnout entre el nostre col·lectiu, 2 de cada 5 docents afirma viure la seva feina amb cert distanciament i indiferència, el 47% dels docents es manté en una posició neutral davant la possibilitat d’abandonar la docència, lluny del 78% que s’hi mostrava contrari ara fa quinze anys.
Què comportaria aquesta rebaixa en la jornada laboral? A priori, la reducció de les hores de docència directa del professorat i la contractació de més personal docent. Una utopia… perquè de moment l’increment de la despesa en personal docent públic, uns 52 milions d’euros, només basta per cobrir salaris i pagar els complements de difícil i molt difícil cobertura. Uns complements ideats per la Conselleria d’Educació amb la finalitat de solucionar la precarietat que assola la professió docent avui en dia a les nostres illes, però que, tanmateix, no arribarà a tothom.
Per tant, des de UOB Ensenyament exigim que s’assoleixi, com a mínim, una inversió del 5% del PIB als pròxims pressuposts destinats a enfortir l’educació pública, millorar les condicions laborals i salarials de les treballadores i treballadors fins a revertir la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers quinze anys, que implica l’increment, per exemple, del complement de residència.
D’altra banda, la pròrroga dels pressuposts continuen reservant els 20 milions d’euros per al fracassat Pla Pilot de Segregació Lingüística. Donat que ja és vox populi que només tudaran un milió d’euros en un projecte que no millora en res l’aprenentatge de l’alumnat, des de UOB Ensenyament instam l’Administració a no malgastar més els doblers en polítiques que han fracassat sempre que ha governat el PP a les Illes Balears i que inverteixi amb seny aquests 20 milions d’euros. Aquesta partida es pot destinar, per exemple, a la desapareguda partida pressupostària (desapareguda en els darrers pressupostos generals) per a la promoció i normalització de la llengua catalana, que bona falta fa, o al retorn del Servei d’Ensenyament del Català (també desaparegut fa anys).
Un altre punt calent per a l’administració és la inversió en Formació Professional. El curs 2024-25, l’FP estrena una nova regulació que pretén dignificar i millorar qualitativament aquesta branca d’estudis postobligatoris. En canvi, fa anys que pateix fam als pressupostos educatius.
El 2024 només s’ha gastat aproximadament una quarta part del pressupost destinat a l’FP i, per a l’any 2025, encara es preveia una retallada de 7 milions d’euros del pressupost actual.
Però no només és que la despesa sigui mínima, sinó que, a més, el conseller d’educació es va permetre el luxe de rebutjar més de 130 milions d’euros que el Govern espanyol oferia per a la creació de places i la dotació de recursos a l’FP, com ja denuncià UOB Ensenyament en un comunicat.
Per a quan una Conselleria valenta que inverteixi amb seny on és necessari? Una educació de qualitat exigeix d’una inversió econòmica adient: en infraestructures i instal·lacions de qualitat que s’adaptin als ensenyaments d’FP, en la dignificació econòmica i laboral de la professió docent, en recursos materials per a l’ensenyament, en la renovació i manteniment d’instal·lacions, tallers i material i en l’actualització del professorat, entre d’altres.
O és que l’educació pública ha d’ofegar-se mentre selipermet al conseller dir que no construirà places públiques allà on n’hi hagi de concertades…? Perquè tot i que no n’hi hagi de concertades, ja les crearan, com ha succeït amb els concerts de l’FP i dels batxillerats, per exemple.
El govern s’entrega a l’escola concertada.
Des de UOB Ensenyament no podem més que retreure a la Conselleria d’Educació, sense importar quin color polític l’estigui ocupant, el fet de destinar una “ingent quantitat” de recursos públics a l’escola concertada. En els últims deu anys el pressupost d’aquesta s’ha vist augmentat pels diversos governs de les Illes, per exemple, amb el molt “honorable” president Bauzá, que va atacar sense pietat tots els serveis públics, entre ells l’educació, i va fer créixer la partida pressupostària de la concertada en un 12%. A partir del 2015, amb el govern socialista d’Armengol, aquest es va engreixar en un percentatge inferior que a la pública, però va continuar creixent (uns 3 milions d’euros més respecte del 2014). Finalment, amb el govern de Prohens, l’any 2024 el pressupost de la concertada ha estat el més alt dels darrers deu anys, exactament estem parlant de 202.023.765 €, que suposa respecte a l’any 2023 una pujada de 5 milions d’euros més.
Però, a més a més, en els darrers anys, el pressupost de l’escola concertada s’ha vist engreixat pels diferents increments dels mòduls econòmics aprovats per Acord de Govern una vegada iniciat l’any fiscal. Sí, les condicions laborals dels docents d’ambdues escoles s’haurien d’equiparar, així com ho haurien de fer els requisits d’accés a la docència, però el súmmum ha estat el 2024. Durant aquest any, el Consell Govern ha dictat fins a deu Acords que autoritzen la modificació de l’Annex 21 (mòduls econòmics de l’escola concertada) per incrementar conceptes de despesa o introduir-ne de nous. En conseqüència, UOB Ensenyamentha reclamat diverses vegades que es destinin els recursos a fomentar l’escola pública i no “als negocis d’empreses privades”.
En conclusió, el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2025 continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La manca de finançament és una limitació clara en les polítiques d’equitat. Per situar les Illes Balears en la mitjana europea, cal passar a invertir del 4% del PIB en educació a invertir-hi el 7% del PIB (Recomanació Comissió Europea). La manca d’inversió es tradueix en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament de les treballadores i treballadors amb un excés de feina continuat, entre d’altres. Per tant, cal augmentar els pressupostos, però atenció… Més recursos no és automàticament garantia de resultats si no estan ben invertits!
Ahir horabaixa va tenir lloc la sessió telemàtica del Ple del Consell Escolar de les Illes Balears, amb la intervenció del conseller Martí March per informar el CEIB de l’execució del pressupost de l’exercici anterior (2020).
El conseller va començar la seva intervenció explicant que aquest pressupost estava condicionat per la Covid-19, passant a detallar seguidament els diferents capítols i anunciant que la Conselleria d’Educació havia executat tot el pressupost. En alguns capítols s’ha incrementat el pressupost per despeses relacionades amb la Covid (personal, ensenyament concertat, aules prefabricades, neteja…) i en altres s’ha gastat menys del que hi havia pressupostat degut a la pandèmia (transport, menjador, oposicions, edificis, formació…).
Sense tenir en compte aquest pressupost, que s’ha vist incrementat pel fons Covid i per fons propis, UOB ha insistit al conseller que el pressupost per Educació és insuficient perquè seguim estant per davall de la mitjana de l’Estat espanyol. Aquest curs, malgrat les dificultats viscudes als centres, els desdoblaments dels grups han permès treballar amb unes ràtios ideals en molts casos, fet que el professorat valora de forma molt positiva, per la qual cosa UOB reclama a Martí March que es prengui seriosament en consideració la importància de les ràtios.
Aprofitant l’assistència del Secretari general, Tomeu Barceló, férem la consulta sobre la vaccinació del docents que no han estat citats a dia d’avui. Des de la Secretaria general s’ha enviat un missatge a través del Gestib en el qual s’informa que les persones interessades han d’enviar un correu electrònic a secretarigeneral@sgtedu.caib.es on han d’incloure les dades següents: nom i llinatges, centre, data de naixement, categoria professional o cos, telèfon de contacte i el número del DNI o NIE. Es comprovarà si a la Conselleria de Salut tenen les seves dades. En cas afirmatiu no rebran resposta i tothom serà citat quan es reprengui la vaccinació.
Així mateix, UOB va demanar al conseller si ens podia avançar informació sobre l’escenari previst per al curs 21-22. Va deixar clar que no seria un curs totalment normal: seguirem amb les mascaretes, la ventilació dels espais i els protocols de neteja. El tema de les distàncies s’ha de posar damunt la taula i, sobretot, es vol aconseguir la presencialitat completa a secundària. La idea és tenir-ho tot enllestit el mes de juliol.
El president del CEIB, Pere Carrió, va convidar el conseller a una altra reunió el proper mes de maig, per explicar amb més detall les previsions de cara a l’organització del proper curs.
Ahir al capvespre, va tenir lloc la primera reunió del CEIB d’aquest curs de forma telemàtica, amb una durada aproximada de tres hores, de les quals, més d’una hora es va dedicar a la presentació del pressupost de la Conselleria d’Educació per a l’exercici del 2021 per part del conseller Martí March. Si en voleu conèixer els detalls entrau a aquest enllaç: https://bit.ly/37jxMJb
Martí March va manifestar -com estava cantat- que estava satisfet d’aquest pressupost i va insistir que era un pressupost marcat per la COVID-19 per donar una resposta socialdemòcrata a la situació (era la millor forma de preparar-se pel que li vendria després) i seguir apostant per les polítiques de qualitat i equitat. En línies generals aquests són els àmbits als quals es destinaran les diferents partides pressupostàries:
– Necessitats derivades de la COVID
– Major inclusió de tot l’alumnat
– Més professors i places d’oposicions
– Increment per a l’educació de 0-3 anys
– Ajuts de menjador i increment del nombre de monitors
– Programa d’Acompanyament Escolar (PAE)
– Professionals tècnics sociocomunitaris (PTSC)
– Especialistes en pedagogia terapèutica i audició i llenguatge
– Reforç de la digitalització
– Finançament de llibres de text i material didàctic
– Millora de les infraestructures educatives
– L’organització de les PBAU
– Millora de l’oferta d’FP
– L’aportació econòmica a la UIB: estudis oficials, personal docent i investigador, matrícules, infraestructures i inversió en R+D
– Defensa dels drets lingüístics i dinamització de l’ús del català
– Consolidació dels ensenyaments artístics superiors
Després de la intervenció del conseller i en el torn obert de paraules, on també participaren els diferents directors generals, UOB va manifestar la seva sorpresa davant la insistència del conseller que hi havia hagut un increment en totes les partides, comparant aquest pressupost amb els d’altres legislatures governades per l’oposició: «una política educativa mai vista a l’estat espanyol» (paraules textuals de la seva intervenció a la comissió del Parlament). En el seu torn, la portaveu de UOB va recalcar que a l’hora que es parla d’increment, s’ha de recordar l’allau migratòria que hem tengut a les illes aquests darrers anys, que fa que aquest augment no sigui tan significatiu com volen suposar. Per altra banda, va explicar que allò que interessa és avançar, no tornar al passat, per tant, un increment en el pressupost és la normalitat.
UOB no va voler deixar passar l’oportunitat per expressar en veu alta i amb rotunditat el seu malestar per la congelació salarial dels funcionaris públics del govern, una autèntica contradicció amb les paraules de Martí March apuntant a l’esforç impressionant de docents i equips directius.
Vàrem insistir també en que no poden justificar aquest despropòsit amb la frase repetida pel conseller a la reunió «no és una situació normal» perquè, com ja és sabut, les intencions venien d’abans de la crisi sanitària. Ni tampoc cobrir-se les espatlles al.ludint a la pressuposada «solidaritat» del nostre col.lectiu, recordant als presents que si hi ha persones solidàries en la seva tasca del dia a dia, aquestes són els docents i els sanitaris, sense desmerèixer ningú.
Per acabar, es va instar el conseller a comunicar a la presidenta el nostre malestar i a posar aviat fil a l’agulla negociant amb els sindicats la calendarització del cobrament de l’increment corresponent.
Davant aquestes intervencions, ja esperades segons el mateix conseller, aquest només va respondre que era un acord de govern i que no hi volia entrar per acabar admetent que «no tenim el finançament adequat».
– Detallam aquí les principals línies d’actuació previstes en el Pla d’Infraestructures per si són del vostre interès:
Ampliacions: CEIP Escola Nova de Porreres, CEIP Punta de n’Amer, CEIP Sa Torre, CEIP Montaura, CEIP Sant Miquel, CEIP Simó Ballester, CEIP Ses Comes, CEIP Rosa dels Vents, CIFP Pau Casesnoves, IES Porto Cristo i IES Isidor Macabich.
Nous centres: CEIP Caimari, CEIP Campos, CEIP Can Picafort, CEIP Inca, CEIP Palma B i CIFP Ciutadella.
Construcció dels gimnasos dels CEIP Puig d’en Valls, Pere Cerdà, Joan Mas i Verd, Xaloc i Na Penyal.
