Etiqueta: Llei educativa

Què volen aquesta gent?

24 de setembre de 2021

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca, i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria “Història i cultura de les Illes Balears”

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 235/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat “Història i cultura de les Illes Balears” a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.
Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.
Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.
Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura.

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat).

Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria.

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

Palma, a 24 de setembre de 2021

Les meses de negociació estan en perill d’extinció: MSE d’inici del curs 2021-2022

3 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Avui, divendres 3 de setembre, s’ha reunit la MSE amb l’únic punt a l’ordre del dia d’informar sobre l’inici del curs 2021-2022.

El Sr. Martí March ha començat la seva intervenció a la Mesa fent la reflexió que el curs 20-21 ha estat “un èxit a nivell col.lectiu”; la conclusió és que l’escola a les Illes Balears no ha tancat i que es fa un reconeixement a la feina feta per part de tota la comunitat educativa. Ha insistit que no ens ho fa saber com un element de triomfalisme, tot i que ens sembla una encetada de la campanya electoral molt profitosa.

La vaccinació és, segons el Conseller, respecte del curs passat, la gran diferència que fa que Sanitat hagi decidit passar la distància de seguretat a 1,2 metres dins les aules i que els alumnes vaccinats amb pauta completa no hagin de guardar quarentena. Ens ha insistit en la importància que tenen la ventilació i la neteja i també a nivell econòmic ha elogiat els esforços de la Conselleria pels 1200 professors que han fet substitucions i pels ajuts de menjador del passat curs.

A continuació ha seguit parlant dels 25 docents que faran substitucions ràpides i, canviant de tema, que a partir de setembre o octubre i independentment del que digui el decret respecte els interins elaborat pel Ministerio d’Iceta, ens convocarà a una mesa per parlar d’oposicions.

Ha acabat demanant la màxima col·laboració al nostre col·lectiu.

Intervenció d’UOB Ensenyament:

Mesures sanitàries: UOB Ensenyament ha apuntat que a educació infantil i primària es treballa amb el col·lectiu no vacunat i que, a partir dels 12 anys, els contactes estrets vacunats amb pauta completa no hauran de fer quarentena. UOB Ensenyament ha demanat si, a l’hora d’implantar aquesta darrera mesura s’ha tingut en compte que, en el cas dels individus que han rebut la pauta completa que han estat contacte estret, poden contagiar la malaltia durant els primers vuit o nou dies. El conseller Martí March s’ha remès a les prescripcions que arriben des de Sanitat.
Ràtios i quotes: després de la publicació dels Criteris per a la confecció d’unitats i de la quota de professorat informat (no negociat) en MSE dia 14 de juny, UOB Ensenyament ha tornat a reivindicar la reducció tant de les ràtios com de la càrrega lectiva. Hem recordat que, d’acord amb els criteris no negociats, es desdoblaran els grups quan el número d’alumnes sigui superior a 25 a Primària, a 32 a Secundària, i a 38 a Batxillerat. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que els desdoblaments es produeixin quan el número d’alumnes sigui superior a 18 a Infantil, a 23 a Primària, a 25 a Secundària, a 30 a Batxillerat, i que s’adapti a cada cicle formatiu. Quant a les quotes, hem recordat que actualment són de 25 períodes lectius a Primària i que a Secundària s’han calculat a partir de 19. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que, en el cas de Primària sigui de 23 períodes lectius i a Secundària de 18. També hem tornat a reivindicar que al professorat que tingui més de 180 alumnes, se li apliqui una reducció d’un període lectiu, així com l’aplicació de reducció horària al professorat interí major de 55 anys. De nou, el conseller Martí March ha admès que el problema d’origen que impossibilita una millora completament necessària tant en les ràtios com en les quotes és la manca de finançament autonòmic.
LEIB: li hem recordat al senyor conseller que en la presentació de la LEIB feta en la MSE reunida dia 4 de febrer, es va comprometre a convocar una MSE abans que la LEIB entrés en el seu tràmit parlamentari, així com a crear un grup de treball per tractar aquells aspectes sociolaborals que pugui incloure la LEIB. Des d’UOB Ensenyament li hem assenyalat que no s’ha complert amb cap dels dos compromisos. Aquesta situació es va repetir a la reunió al Consolat de Mar amb la presidenta Francina Armengol i el conseller Martí March de dia 3 de juny, on aquest darrer es va comprometre a convocar cada un dels sindicats a tres bandes: la Conselleria, un representat de cada un dels tres partits de govern, i el sindicat de torn, per tal que poguéssim presentar esmenes a l’Avantprojecte de la LEIB. En aquest cas, tampoc s’ha complert amb aquest compromís. Finalment, dia 13 de juliol es va tornar a reunir la MSE per tractar (una altra vegada) i de manera generalista la LEIB. Des d’UOB vàrem recordar les esmenes aportades pel que fa a la llengua catalana i la necessitat de la laicitat de l’escola pública. A dia d’avui, no sabem res dels aspectes sociolaborals que regularà la LEIB.
ROC: hem recordat que a dia d’avui segueix estant pendent la MSE per tractar el ROC. El director general de planificació i centres ens ha dit que ens convocaran més endavant.
Temporalitat interins: hem recordat que dia 6 de juliol, vàrem entrar a registre una petició formal de convocatòria d’una MSE perquè la Conselleria exposàs quines eren les seves intencions pel que fa a l’aplicació del Pla Iceta per al sector de l’ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta i demanam informació oficial per part de l’administració per a saber a què ens hem d’atendre i deixar d’anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa.
Segon acord marc: dilluns dia 8 de febrer de 2021 se’ns va presentar en MSE un esborrany molt generalista i sense cap concreció d’un suposat segon acord marc biennal 21-23. Des de llavors hi ha hagut un silenci absolut al respecte. Hem demanat en quin punt està aquesta qüestió.Quan ens posam a fer-hi feina? Definir la carrera professional no pot esperar més i cal recordar que pel maig de 2023 hi haurà eleccions autonòmiques. UOB Ensenyament està a disposició per treballar en aquest tema.
Currículums autonòmics: respecte d’aquesta qüestió, s’ha demanat en quina fase es troba la redacció del currículum bàsic del currículum LOMLOE (part estatal)? Quan s’iniciarà la concreció curricular per part de les autonomies? Quines vies de participació té pensades la Conselleria per tal que els companys que estan en actiu i que són els que dia a dia estan a l’aula, hi puguin participar? D’acord amb el que ha ens ha dit el director general de planificació i centres, Antoni Morante, no s’ha complert amb el calendari per la part estatal i només han rebut alguns esborranys parcials, el que ha endarrerit la tasca per part de Conselleria. Com a tard, aquesta tasca hauria d’estar tancada a finals d’any, per tal de poder implantar el decret per via urgent de cara al curs 2022-2023.

Trobam que és essencial que es recuperi la presencialitat a les Meses Sectorials, i així li hem fet saber al Conseller, però encara trobam més important que el que s’ha de tractar a les Meses s’informi amb un mínim de temps per a poder-ho gestionar i sobretot que les Meses Sectorials deixin de ser pures meses informatives i recuperin el seu propòsit original: que s’arribi a un consens en moltes de les decisions que es prenen i que no es faci de manera unilateral.

Els nous currículums LOMLOE i l’ensenyament de la Història i cultura de les Illes Balears

6 d'agost de 2021

by UOB Ensenyament

UOB Ensenyament ha registrat una petició formal amb registre d’entrada que es tenguin en compte les propostes relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears així com de les assignatures optatives de 3r d’ESO i 1r de Batxillerat que ja vàrem fer públiques dia 12 de febrer de 2021, podeu veure-ho AQUÍ.

Imbuïts de l’esperit dels agermanats des d’UOB Ensenyament consideram ben necessari poder decidir quin pes ha de tenir la nostra història dins la concreció i ordenament curricular que s’haurà de concretar dins aquest proper curs 21-22 per ser d’aplicació a partir dels cursos 22-23 i ja plenament a tots els nivells a partir del curs 23-24.

Per tot això hem enviat aquesta carta directament al Sr. conseller Martí March perquè tengui constància efectiva de les nostres propostes. Podeu consultar la carta AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament seguirem de ben a prop el procés de revisió, concreció i ordenació curricular per garantir que les generacions futures reben l’ensenyament de la història de les nostres illes així com cal.

Ensenyament en català i educació laica: ara no toca

14 de juliol de 2021

by UOB Ensenyament

Amb un únic punt a l’ordre del dia: Propostes sobre la Llei d’Educació de les Illes Balears, estàvem convocats ahir els representants sindicals a una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació. Assistiren també a la reunió el conseller Martí March, les directores i els directors generals i altres càrrecs de la conselleria.

La darrera vegada que tenguérem oportunitat de parlar de la LEIB va ser a una trobada al Consolat amb el conseller i la presidenta Francina Armengol. Allà Martí March es va comprometre a mantenir una reunió amb cada un dels sindicats i els altres partits que conformen el govern, per poder exposar les nostres propostes i mirar d’arribar a un consens. Aquesta reunió no s’ha duit a terme a dia d’avui i aixího vàrem recordar al conseller. La seva resposta va ser que si consideram oportú fer aquesta reunió tornem a presentar per enèsima vegada les nostres esmenes i la sol·licitem.

Sense saber bé quina era la finalitat d’aquesta mesa, però amb la intenció d’aprofitar l’ocasió i mirar de que no es convertís en un déjà vu, vàrem centrar les nostres intervencions en dos temes: l’ensenyament en català i l’escola laica. Podíem haver enumerat la llarga llista de reivindicacions que ja hem tramès en forma d’esmena en repetides ocasions i per diferents vies: ràtios, inversió, direcció, horaris… però no hagués servit de res.

Així que vàrem partir dels següents articles de la llei i les respectives esmenes, sobretot perquè pensam que si avui, que tenim el govern que tenim, no feim una passa més, haurem perdut una oportunitat de protegir la nostra llengua i d’esdevenir una societat més moderna:

Article 3

k) La garantia del
dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la
formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves
conviccions, segons el que determina l’article 27.3 de la
Constitució espanyola i dels acords subscrits per l’Estat espanyol
amb les diferents confessions religioses.

UOB proposa:

Una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen
històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter
acientífic, no pot ser impartit com a matèria.

Resposta del conseller: aquest dret està regulat per la Constitució i no hi poden fer res.

UOB ensenyament considera que urgeix posar aquest tema damunt la taula i adoptar les mesures necessàries i demana que es traslladi a les conferències d’educació en les quals el conseller es troba amb els seus homòlegs.

Article 133

d) La possibilitat
d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua
d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars no
lingüístics, d’acord amb el que determinin l’Administració
educativa i el projecte lingüístic de centre.

UOB proposa suprimir-ho ja que amb aquesta opció es perd l’aprenentatge del vocabulari de la matèria en català.

Resposta del conseller: està contemplat a la normativa.

e) El dret dels
alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és
una de les oficials de la comunitat autònoma.

UOB proposa:

e) La impartició del primer ensenyament en llengua catalana per assegurar el seu aprenentatge.

Resposta del conseller: està recollit a la Llei de Normalització Lingüística (1986)

Article 134

4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

UOB proposa:

4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, han d’implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

Resposta del conseller: és evident que aquesta llei no aposta per la immersió lingüística com a única via.

Com podeu comprovar l’esperit negociador de Martí March va quedar qüestionat en aquesta reunió com en tantes altres ocasions.

En el darrer torn d’intervencions vàrem recordar la nostra sol·licitud d’una Mesa per aclarir la qüestió del personal interí i ens informaren que tenen previst fer-ne una convocatòria.

UOB Ensenyament es reuneix amb Francina Armengol i Martí March per tractar la LEIB

4 de juny de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 233/2021

Ahir dijous 3 de maig, UOB Ensenyament va assistir a una reunió amb la presidenta del Govern, el conseller d’Educació i Formació Professional i la resta de forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari per tractar la imminent aprovació de l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) en la versió 5 del seu redactat. L’agenda que maneja el Govern és aprovar-lo en un Consell de Govern de caràcter extraordinari el proper dimecres 9 de juny.

El paper que juga l’aprovació de l’avantprojecte per part del Consell de Govern és el de donar el sus per a la tramitació parlamentària: ponència, debat i votació.

Previsiblement, la tramitació parlamentària s’iniciaria a partir de setembre i la presidenta del Govern va donar com a possible data de votació del text definitiu el mes de desembre de 2021 o fins i tot dins el mes de gener de 2022.

Cal fer palès que l’Avantprojecte de la LEIB en la versió 5 del seu redactat compta amb el vist-i-plau dels partits que conformen el Govern: PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i PODEMOS.

No obstant això, tan el conseller com la presidenta varen comentar que convocarien trobades amb tots els grups parlamentaris per mirar de cercar el màxim consens de cara a la votació del text definitiu.

Podeu consultar la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB que entrarà en seu parlamentària AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem deixar ben clar a Martí March la seva manca de paraula pel que fa a la negociació dels aspectes sociolaborals de la LEIB amb els representants legítims dels treballadors.

Recordem per què.

En una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari celebrada dijous 4 de febrer el conseller es va comprometre davant totes les direccions generals i totes les forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca a dues coses: a crear un grup de treball per tractar els temes sociolaborals que inclou la LEIB i a convocar la Mesa Sectorial abans que l’avantprojecte de llei anés al Consell de Govern. Podeu veure el resum AQUÍ.

Idò bé, un cop més: verba volant, scripta manent.

Des d’UOB Ensenyament només hem tengut dues vies per fer aportacions i al·legacions a l’Avantprojecte de LEIB. La primera va ser durant el període d’exposició pública que tota nova llei ha de contemplar i on qualsevol persona o entitat pot dir la seva i la segona va ser durant el debat que es va produir en el CEIB, institució que també és prescriptiva consultar a l’hora de legislar en l’àmbit educatiu. Podeu consultar-ho AQUÍ i AQUÍ.

Malauradament, les conclusions que n’extraiem del procés de negociació de la LEIB:

1. S’han seguit les passes estrictament prescriptives per que fa a la consulta de nova legislació.

2. La força sindical ha quedat diluïda en el CEIB fet que ha evitat entrar a tractar amb profunditat les qüestions sociolaborals que haurien d’haver passat per Mesa Sectorial.

3. Perpetuar el modus operandi que practica l’Administració de la Comunitat autònoma a l’hora de negociar amb les forces sindicals i que ja hem pogut veure amb la negociació de l’augment del 2% a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics. És a dir, la no negociació amb els representats legítims dels treballadors. Fet aquest darrer que vàrem recordar de manera explícita a la presidenta del Govern durant la reunió. Concretament li vàrem demanar que els docents volíem aclarir en quins termes recuperarem la pujada del 2% a partir de gener de 2023. Serà amb caràcter retroactiu a gener de 2020? S’aplicarà damunt totes les retribucions (bàsiques i complementàries) o només damunt les retribucions bàsiques (sou i triennis)?

4. Les forces sindicals només hem pogut dedicar al voltant d’una hora al tractament de l’Avantprojecte de la LEIB en una Mesa Sectorial (4 de febrer) que més pareixia una roda de premsa que altra cosa, quan per altres qüestions com son oposicions o la convocatòria d’interins hi dedicam diverses meses sectorials al llarg del curs. Des d’UOB Ensenyament ho trobam ridícul si tenim present l’abast d’aplicació i allò que significa aquesta nova normativa per les condicions sociolaborals dels docents. Al conseller li vàrem retreure que no se’ns hagués consultat per tractar el Títol IV. Funció pública docent a la CAIB en el seu conjunt i concretament l’Article 91. Carrera docent que ve a encetar un debat històric sobre la carrera professional docent però sense concretar res.

Al conseller March volem deixar-li ben clar que volem fets, no cartes via Gestib i lloances cap al professorat davant els mitjans de comunicació.

Davant les peticions sindicals i suposam que conscient que havia faltat a la paraula donada, el conseller es va comprometre a convocar durant el mes de juny a cada sindicat a una reunió a cinc bandes o hi hauria: la Conselleria, el sindicat el qüestió i un representant de cada un dels tres partir que conformen el pacte de govern (PSIB-PSOE, MÉS i PODEMOS). Martí March ens va demanar que assistíssim a aquesta reunió amb les esmenes concretades i redactades d’acord amb l’articulat de la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB.

Des d’UOB Ensenyament seguirem defensant fins al final les esmenes que vàrem defensar al ple del CEIB i que aquesta institució va incloure a l’informe que va fer arribar a Martí March. Us les recordam:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa es va incloure a l’informe una proposta de ràtios amb 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Palma, a 04 de juny de 2021

Ple del CEIB: aprovació de l’Informe sobre la LEIB

5 de març de 2021

by UOB Ensenyament

Entre dimecres i ahir dijous es varen dur a terme les dues sessions del ple del CEIB per a la discussió i elaboració de l’informe que s’enviarà a la Conselleria d’Educació sobre l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB). Cal recordar que aquest informe, tot i no ser vinculant de cara al redactat definitiu de la llei sí que és prou important ja que reflecteix la posició de la comunitat educativa sobre aquest avantprojecte de llei.

A banda de l’informe elaborat pel CEIB, l’IBdona també n’elaborarà un altre que remetrà a la Conselleria d’Educació. Després d’haver rebut aquests dos informes, des de la conselleria realitzaran les modificacions que estimin adients sobre l’esborrany de l’avantprojecte de la LEIB i a continuació el text ja entrarà dins el Parlament per al seu debat i votació. Les intencions de Martí March són poder aprovar la LEIB abans de l’estiu per així poder començar a implementar-la a partir del proper curs.

Les esmenes a l’avantprojecte de la LEIB que des d’UOB hem defensat i que finalment han estat incloses en l’informe que rebrà Martí March han inclòs aspectes com:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa s’ha inclòs a l’informe una proposta de 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat. És important fer notar que en la primera versió del text de la LEIB no s’hi incloïa cap referència explícita a ràtios màximes.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
L’autonomia pedagògica dels centres per a l’elaboració d’un projecte lingüístic que avanci cap un ensenyament íntegrament en català.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Des d’UOB seguirem informant del camí de la LEIB i estarem atents a veure què fa Conselleria amb les esmenes presentades per UOB i que el CEIB ha decidit incloure en el seu informe.

Esborrany de l’avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears, on som i què queda.

4 de febrer de 2021

by UOB Ensenyament

Avui, dijous 4 de febrer ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari amb la presència del conseller, tots els directors generals així com els delegats territorials de Menorca i Pitiüses. L’únic punt de l’ordre del dia era l’esborrany de l’avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears.

La mesa ha consistit en una exposició per part del Conseller del camí que ha recorregut el text normatiu d’ençà que iniciés el seu camí en el 2018 a partir d’un document base elaborat per la plataforma Illes per un pacte. Actualment el redactat de l’avantprojecte es troba en la seva tercera versió, després d’haver passat per un termini d’exposició pública on va rebre aportacions de les diferents forces polítiques, sindicals i d’altres organitzacions de l’àmbit social i cultural.

Com ja us vam informar, aquestes setmanes l’avantprojecte de llei s’està debatent al CEIB (Consell Escolar de les Illes Balears) que n’elaborarà un informe a partir de les esmenes aportades per tots els agents de la comunitat educativa que hi tenen representació (estudiants, famílies, sindicats, directors i patronal de la concertada).

En el mateix moment que el CEIB l’avantprojecte s’està discutint al CES (Consell Econòmic i Social) i posteriorment ho farà a l’IBDONA (Institut Balear de la dona). Cada una d’aquestes institucions també n’elaboraran el seu pertinent informe. Cal recordar que aquestes tres institucions tenen un caràcter consultiu i que en cap cas els seus informes són vinculants tot i ser un clar indicador de les diferents sensibilitats sobre el tema en qüestió.

Després d’aquestes passes l’avantprojecte entrarà al Parlament on es debatrà i votarà. La idea de Conselleria és que s’aprovi abans de les vacances d’estiu perquè sigui vigent a partir del curs 2021-2022. Martí March ha insistit en la necessitat d’arribar a un consens el més ampli possible per justificar el redactat del projecte en alguns dels seus aspectes. D’aquesta manera, Conselleria considera que s’ha de defugir d’una normativa excessivament reglamentista i que en tot cas aquells aspectes que necessitin més concreció ja s’anirien desenvolupant normativament a partir de decrets i ordres més específics.

Des d’UOB hem volgut recordar al Conseller les esmenes que ja presentàrem al CEIB i que la gran majoria varen ser tengudes en consideració per a ser incloses dins l’informe que presentarà la institució. Les podeu recordar AQUÍ.

Hem fet especial èmfasi en la idea que pel que fa a l’ús i aprenentatge del català, cal ser més ambiciosos del que estableix el Decret de Mínims, que per altra banda som ben conscients que no es compleix a tots els centres de les Illes Balears.

Davant aquest argument el conseller ha botat dient que no podíem fer aquest tipus d’afirmacions sense presentar proves o dades. Des d’UOB ens hem quedat perplexos davant la resposta del conseller ja que entenem que aquesta responsabilitat correspon a Inspecció Educativa i en darrera instància al Conseller d’Educació, una comprovació que venim demanant des de 2015 i a la qual es va comprometre el cap d’inspecció. Ho podeu recordar AQUÍ i AQUÍ.

També hem tornat a exigir que la futura LEIB (Llei Educativa de les Illes Balears) estableixi d’una vegada per totes una formació del professorat gratuïta, organitzada dins l’horari laboral i ofertada exclusivament des de l’administració, sense entitats col·laboradores. Com era d’esperar, aquesta ha estat una reivindicació que només ha fet UOB i com era previsible tampoc ha rebut cap comentari per part del conseller o dels diferents directors generals. No fos cosa es desmuntassin els xibius…

Finalment, el conseller s’ha compromès a convocar una nova Mesa sectorial abans que l’avantprojecte entri dins la seva recta final en seu parlamentària.

Des d’UOB estarem atents a l’evolució de l’esborrany i de les aportacions que hi puguin fer les diferents institucions i no farem cap passa enrere en la defensa d’una llei educativa que garanteixi l’ensenyament en català, la rebaixa de ràtios, l’augment del poder de decisió dels claustres, l’increment del percentatge del PIB destinat a educació o una formació gratuïta i de qualitat.

Sessions maratonianes al CEIB

2 de febrer de 2021

by UOB Ensenyament

Des de dimecres 27 horabaixa i durant quatre dies, s’ha reunit la Comissió Específica d’Ordenació i Innovació del CEIB per estudiar les aportacions a l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears dels diferents membres o entitats.

UOB ha presentat vint-i-nou aportacions, de les quals l’única que no ha estat acceptada per cap dels membres és la supressió d’un apartat que fa referència a la formació permanent, de l’article 134:

“Altres entitats col·laboradores poden organitzar, en les condicions que s’estableixin, activitats de formació permanent del professorat, que, si compleixen els requisits que es determinin reglamentàriament, podran ser reconegudes a l’efecte de promoció professional dels docents.”

Lamentam que no s’hagi pres en consideració un tema tan controvertit com aquest, que fa qüestionar l’autèntica raó de ser de les organitzacions sindicals. La resta d’aportacions, però, han estat acceptades per àmplia majoria i només algunes hauran d’ésser revisades per la Comissió Permanent del CEIB, fet que celebram, sobretot perquè moltes eren fruit de la vostra participació.

Els assumptes al quals fan referència les nostres aportacions, de manera resumida, són:

Aprenentatge en català: llengua d’aprenentatge, ensenyament íntegre en català, llengua vehicular, competències, educació infantil, atenció a la diversitat, suport educatiu, acolliment lingüístic, dotacions, diagnòstic i mesures.
Reducció de ràtios
Gratuïtat del cicle 0-3 anys d’infantil i recursos econòmics.
Condicions de treball dels docents i salut laboral.
Més participació i transparència en l’elecció de la direcció dels centres.
Formació permanent: horari laboral,menys pes de la formació a centres, entitats col·laboradores, actualització científica i lingüística.
Despesa educativa del 7% del PIB.
Educació laica.
Representació sindical per illes.
Reducció de la càrrega burocràtica.
Centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe (eliminació de la dotació pública).
Preservació del medi ambient i educació.

Cal destacar que moltes aportacions presentades per entitats d’escoles concertades o catòliques no han estat acceptades i en canvi totes les fetes per l’Institut Balear de la Dona, relacionades amb la coeducació, la igualtat i l’eradicació de la violència masclista han estat recolçades per majoria, fet que valoram de manera molt positiva.

El professorat tècnic d’FP sense Mesa de Negociació

22 de gener de 2021

by UOB Ensenyament

Ahir, dijous 21 de gener, vàrem assistir a una reunió informativa, convocada per les direccions generals de personal docent i de formació professional, per a tractar el traspàs d’aquest professorat al cos de secundària, tal i com estableix la LOMLOE. Aquesta reunió va ser convocada en comptes de la Mesa Sectorial que demanàrem dies passats.

Per part de l’administració se’ns va comunicar que no s’ha convocada Mesa perquè en aquests moments no hi ha res a negociar, ja que s’està a l’espera de convocatòria de la Conferència Sectorial d’Educació per a tractar aquesta integració. Ens traslladaren escrit que ha rebut la Conselleria des del Ministerio en relació a la regulació de la situació.

Des d’UOB insistirem en què des de la nostra CCAA es traslladi a la conferència sectorial la nostra reivindicació que la totalitat del personal docent tècnic s’integri en el cos de secundària amb la màxima celeritat possible, fent extensiu aquest tractament a tot el personal docent tècnic interí, cercant vies perquè qui no disposi de titulació universitària pugui seguir exercint la docència, sense que això passi, en cap cas, per cap tipus d’empitjorament de la seva relació laboral amb l’administració.

Igualment, férem constar que UOB considera que aquest només és un primer pas cap al Cos Únic d’Ensenyants, instant l’administració a continuar fent feina per aconseguir la completa igualtat de condicions de tot el personal docent, fins aconseguir fer real el principi d’igual feina, igual salari.