Etiqueta: LEIB

LEIB i LOMLOE, a Menorca tampoc quadren. El Conseller assisteix al CEMe.

1 d'abril de 2022

Ahir al fosquet el Conseller d’Educació i FP, el Sr. Martí March, va assistir al Consell Escolar de Menorca (CEMe) per presentar, la nova Llei d’Educació de les Illes Balears.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem voler deixar clar, en primer lloc, que està molt bé que visiti totes les illes però que aquest tour en cap cas ha de servir per per penjar-se medalles i blanquejar el procés d’elaboració de la LEIB quant a la participació i negociació amb els representants legítims dels mestres i professors. Ho podem dir més alt però no més clar: la LEIB no ha estat una llei consensuada amb tota la comunitat educativa. Almenys no ha estat així amb la part sindical dels treballadors docents de l’ensenyament públic que és on UOB Ensenyament té representació. Aquesta és una llei feta als despatxos que dubtam tengui un impacte significatiu en la millora de les condicions reals de les aules. El que necessitem és una baixada de ràtios i, en general, una millora del pressupost destinat a Educació que permeti una educació de qualitat.

Una vegada aprovada la LEIB, s’enceta el procés de desplegament normatiu mitjançant decrets, ordres i resolucions. Ja que la LEIB és una llei molt generalista i com s’ha cansat de repetir el Conseller, no volia que fos una llei excessivament reglamentista. Això fa que hi hagi molts aspectes per concretar. Ahir el Conseller va presentar quin és el pla de desplegament normatiu associat a la LEIB. El podeu consultar a la part inferior del següent enllaç: http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5147452&lang=ca&coduo=7

Des d’UOB Ensenyament li vàrem plantejar si el desplegament de la LEIB ja tenia uns terminis establerts. Li vàrem recordar al Conseller la necessitat de treballar de forma consensuada i no precipitada, i no com està actuant els darrers anys aquesta Conselleria.

Per altra banda, vàrem aprofitar la visita del Conseller per transmetre-li la creixent preocupació que hi ha entre el professorat quant a la imminent posada en marxa de la LOMLOE. La implantació dels nous currículums LOMLOE per als cursos senars el pròxim mes de setembre és del tot precipitada i el temps se’ns ha tirat a damunt. La falta de planificació i comunicació dels canvis als docents, que seran els encarregats de posar-ho en pràctica, és més que evident. Des d’UOB Ensenyament no callarem davant el que tornarà a ser una nova sobrecàrrega de feina per als docents pel capritx dels despatxos de Madrid amb la connivènica i servilisme de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

De manera explícita vàrem voler evidenciar al Sr. Conseller la precipitació i manca de consens en la tramitació dels currículums autonòmics d’Educació Infantil i Primària així com la manca de concreció d’aquests currículums a la realitat cultural, natural i històrica de les nostres illes. Només 5 dies per analitzar i esmenar el text són del tot insuficients per poder fer tasca reflexiva que permeti plantejar les crítiques constructives pertinents.

És per aquest motiu, que li vàrem demanar que açò no succeeixi de nou amb els currículums d’ESO i Batxillerat. Volem una vertadera negociació, que les Meses no es dissociïn de l’escola i que es prenguin seriosament la tasca que feim els docents.

Fidels a la nostra lluita, no vàrem voler acabar sense fer-li menció de la situació d’emergència lingüística en què està immers el nostre sistema i també hem aprofitat per recordar-li que és responsabilitat d’aquesta Conselleria el cuidar i protegir la nostra llengua dins les aules, també a Menorca. Des d’UOB Ensenyament consideram que el model lingüístic que adopta la nova llei, la LEIB, i també els nous currículums és molt poc ambiciós davant aquesta situació d’emergència.

Amb la LEIB no reculam!

21 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Demà dimarts 21 de febrer està previst que a partir de les 12h s’iniciï el debat i posterior votació de la LEIB. Des d’UOB Ensenyament fa estona que venim assenyalant els perills que suposarà l’aprovació d’aquesta llei.

Per una banda rebutjam per complet la situació del català dins el model lingüístic que preveu la LEIB com ja hem fet anteriorment. La colonització cultural i demogràfica a la qual ens sotmet l’estat espanyol ens ha fet arribar a l’emergència lingüística. Volem viure plenament en català i per això necessitam una educació 100% en català i d’aquí no ens mourem.

Però aquest no és l’únic perill que hi trobam. Com tantes vegades ha repetit el Sr. Conseller, no volia fer una llei reglamentista i per això hi ha aspectes que s’hauran de concretar en un desplegament normatiu posterior. Com que ja sabem com gestiona Martí March la paraula donada, aquesta vegada no ens l’empassarem i menys si el que hi ha damunt la taula és l’aprovació o no d’una llei educativa. Des d’UOB Ensenyament consideram molt delicat donar aquest xec en blanc a l’administració i més encara a un any i escaig de les eleccions ja que donam per fet que en el que queda de legislatura poc o gens es concretarà respecte de la LEIB.

A més, com hem recordat en diverses ocasions aquesta ha estat una llei que no ha estat treballada a la Mesa Sectorial, ni consensuada amb la comunitat educativa, sinó que el Sr. Conseller simplement s’ha limitat a venir a presentar-nos-la i prometre’ns la creació d’un equip de treball per tractar els aspectes sociolaborals que contempla, cosa que mai s’ha arribat a concretar, incomplint la paraula donada.

Conscients que encara hi ha qualque possibilitat de millora del text, des d’UOB Ensenyament encoratjam als partits que defensen un model d’educació pública de qualitat i en català a què siguin valents en aquestes darreres hores i durant el debat parlamentari. No basta fer país al carrer o a les xarxes, també s’ha de fer dins el Parlament.

Per això, UOB Ensenyament se suma a la concentració que tendrà lloc demà dimarts 21 a les 15h a les portes del Parlament de les Illes Balears, a la qual quedau convidats tots els afiliats i simpatitzants, per fer sentir el nostre rebuig a la LEIB i ser l’orsa que redreci la nau de l’educació pública i en català a les Illes Balears.

100% en català ara i sempre. UOB Ensenyament rebutja el model lingüístic que planteja la LEIB

24 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

COMUNICAT DE PREMSA

Des d’UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d’ensenyament plenament en català.

Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d’haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears.

Així les coses, el redactat de l’article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l’any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.

No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l’indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.

En aquest sentit, no podem estar més d’acord amb l’anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ

Atesa la composició social d’avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d’integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.

Així mateix, des d’UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d’acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l’oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d’aquesta manera poden arribar al Consolat.

Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.

Palma, a 24 de gener de 2022

Les meses de negociació estan en perill d’extinció: MSE d’inici del curs 2021-2022

3 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Avui, divendres 3 de setembre, s’ha reunit la MSE amb l’únic punt a l’ordre del dia d’informar sobre l’inici del curs 2021-2022.

El Sr. Martí March ha començat la seva intervenció a la Mesa fent la reflexió que el curs 20-21 ha estat “un èxit a nivell col.lectiu”; la conclusió és que l’escola a les Illes Balears no ha tancat i que es fa un reconeixement a la feina feta per part de tota la comunitat educativa. Ha insistit que no ens ho fa saber com un element de triomfalisme, tot i que ens sembla una encetada de la campanya electoral molt profitosa.

La vaccinació és, segons el Conseller, respecte del curs passat, la gran diferència que fa que Sanitat hagi decidit passar la distància de seguretat a 1,2 metres dins les aules i que els alumnes vaccinats amb pauta completa no hagin de guardar quarentena. Ens ha insistit en la importància que tenen la ventilació i la neteja i també a nivell econòmic ha elogiat els esforços de la Conselleria pels 1200 professors que han fet substitucions i pels ajuts de menjador del passat curs.

A continuació ha seguit parlant dels 25 docents que faran substitucions ràpides i, canviant de tema, que a partir de setembre o octubre i independentment del que digui el decret respecte els interins elaborat pel Ministerio d’Iceta, ens convocarà a una mesa per parlar d’oposicions.

Ha acabat demanant la màxima col·laboració al nostre col·lectiu.

Intervenció d’UOB Ensenyament:

Mesures sanitàries: UOB Ensenyament ha apuntat que a educació infantil i primària es treballa amb el col·lectiu no vacunat i que, a partir dels 12 anys, els contactes estrets vacunats amb pauta completa no hauran de fer quarentena. UOB Ensenyament ha demanat si, a l’hora d’implantar aquesta darrera mesura s’ha tingut en compte que, en el cas dels individus que han rebut la pauta completa que han estat contacte estret, poden contagiar la malaltia durant els primers vuit o nou dies. El conseller Martí March s’ha remès a les prescripcions que arriben des de Sanitat.
Ràtios i quotes: després de la publicació dels Criteris per a la confecció d’unitats i de la quota de professorat informat (no negociat) en MSE dia 14 de juny, UOB Ensenyament ha tornat a reivindicar la reducció tant de les ràtios com de la càrrega lectiva. Hem recordat que, d’acord amb els criteris no negociats, es desdoblaran els grups quan el número d’alumnes sigui superior a 25 a Primària, a 32 a Secundària, i a 38 a Batxillerat. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que els desdoblaments es produeixin quan el número d’alumnes sigui superior a 18 a Infantil, a 23 a Primària, a 25 a Secundària, a 30 a Batxillerat, i que s’adapti a cada cicle formatiu. Quant a les quotes, hem recordat que actualment són de 25 períodes lectius a Primària i que a Secundària s’han calculat a partir de 19. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que, en el cas de Primària sigui de 23 períodes lectius i a Secundària de 18. També hem tornat a reivindicar que al professorat que tingui més de 180 alumnes, se li apliqui una reducció d’un període lectiu, així com l’aplicació de reducció horària al professorat interí major de 55 anys. De nou, el conseller Martí March ha admès que el problema d’origen que impossibilita una millora completament necessària tant en les ràtios com en les quotes és la manca de finançament autonòmic.
LEIB: li hem recordat al senyor conseller que en la presentació de la LEIB feta en la MSE reunida dia 4 de febrer, es va comprometre a convocar una MSE abans que la LEIB entrés en el seu tràmit parlamentari, així com a crear un grup de treball per tractar aquells aspectes sociolaborals que pugui incloure la LEIB. Des d’UOB Ensenyament li hem assenyalat que no s’ha complert amb cap dels dos compromisos. Aquesta situació es va repetir a la reunió al Consolat de Mar amb la presidenta Francina Armengol i el conseller Martí March de dia 3 de juny, on aquest darrer es va comprometre a convocar cada un dels sindicats a tres bandes: la Conselleria, un representat de cada un dels tres partits de govern, i el sindicat de torn, per tal que poguéssim presentar esmenes a l’Avantprojecte de la LEIB. En aquest cas, tampoc s’ha complert amb aquest compromís. Finalment, dia 13 de juliol es va tornar a reunir la MSE per tractar (una altra vegada) i de manera generalista la LEIB. Des d’UOB vàrem recordar les esmenes aportades pel que fa a la llengua catalana i la necessitat de la laicitat de l’escola pública. A dia d’avui, no sabem res dels aspectes sociolaborals que regularà la LEIB.
ROC: hem recordat que a dia d’avui segueix estant pendent la MSE per tractar el ROC. El director general de planificació i centres ens ha dit que ens convocaran més endavant.
Temporalitat interins: hem recordat que dia 6 de juliol, vàrem entrar a registre una petició formal de convocatòria d’una MSE perquè la Conselleria exposàs quines eren les seves intencions pel que fa a l’aplicació del Pla Iceta per al sector de l’ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta i demanam informació oficial per part de l’administració per a saber a què ens hem d’atendre i deixar d’anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa.
Segon acord marc: dilluns dia 8 de febrer de 2021 se’ns va presentar en MSE un esborrany molt generalista i sense cap concreció d’un suposat segon acord marc biennal 21-23. Des de llavors hi ha hagut un silenci absolut al respecte. Hem demanat en quin punt està aquesta qüestió.Quan ens posam a fer-hi feina? Definir la carrera professional no pot esperar més i cal recordar que pel maig de 2023 hi haurà eleccions autonòmiques. UOB Ensenyament està a disposició per treballar en aquest tema.
Currículums autonòmics: respecte d’aquesta qüestió, s’ha demanat en quina fase es troba la redacció del currículum bàsic del currículum LOMLOE (part estatal)? Quan s’iniciarà la concreció curricular per part de les autonomies? Quines vies de participació té pensades la Conselleria per tal que els companys que estan en actiu i que són els que dia a dia estan a l’aula, hi puguin participar? D’acord amb el que ha ens ha dit el director general de planificació i centres, Antoni Morante, no s’ha complert amb el calendari per la part estatal i només han rebut alguns esborranys parcials, el que ha endarrerit la tasca per part de Conselleria. Com a tard, aquesta tasca hauria d’estar tancada a finals d’any, per tal de poder implantar el decret per via urgent de cara al curs 2022-2023.

Trobam que és essencial que es recuperi la presencialitat a les Meses Sectorials, i així li hem fet saber al Conseller, però encara trobam més important que el que s’ha de tractar a les Meses s’informi amb un mínim de temps per a poder-ho gestionar i sobretot que les Meses Sectorials deixin de ser pures meses informatives i recuperin el seu propòsit original: que s’arribi a un consens en moltes de les decisions que es prenen i que no es faci de manera unilateral.

Ensenyament en català i educació laica: ara no toca

14 de juliol de 2021

by UOB Ensenyament

Amb un únic punt a l’ordre del dia: Propostes sobre la Llei d’Educació de les Illes Balears, estàvem convocats ahir els representants sindicals a una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació. Assistiren també a la reunió el conseller Martí March, les directores i els directors generals i altres càrrecs de la conselleria.

La darrera vegada que tenguérem oportunitat de parlar de la LEIB va ser a una trobada al Consolat amb el conseller i la presidenta Francina Armengol. Allà Martí March es va comprometre a mantenir una reunió amb cada un dels sindicats i els altres partits que conformen el govern, per poder exposar les nostres propostes i mirar d’arribar a un consens. Aquesta reunió no s’ha duit a terme a dia d’avui i aixího vàrem recordar al conseller. La seva resposta va ser que si consideram oportú fer aquesta reunió tornem a presentar per enèsima vegada les nostres esmenes i la sol·licitem.

Sense saber bé quina era la finalitat d’aquesta mesa, però amb la intenció d’aprofitar l’ocasió i mirar de que no es convertís en un déjà vu, vàrem centrar les nostres intervencions en dos temes: l’ensenyament en català i l’escola laica. Podíem haver enumerat la llarga llista de reivindicacions que ja hem tramès en forma d’esmena en repetides ocasions i per diferents vies: ràtios, inversió, direcció, horaris… però no hagués servit de res.

Així que vàrem partir dels següents articles de la llei i les respectives esmenes, sobretot perquè pensam que si avui, que tenim el govern que tenim, no feim una passa més, haurem perdut una oportunitat de protegir la nostra llengua i d’esdevenir una societat més moderna:

Article 3

k) La garantia del
dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la
formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves
conviccions, segons el que determina l’article 27.3 de la
Constitució espanyola i dels acords subscrits per l’Estat espanyol
amb les diferents confessions religioses.

UOB proposa:

Una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen
històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter
acientífic, no pot ser impartit com a matèria.

Resposta del conseller: aquest dret està regulat per la Constitució i no hi poden fer res.

UOB ensenyament considera que urgeix posar aquest tema damunt la taula i adoptar les mesures necessàries i demana que es traslladi a les conferències d’educació en les quals el conseller es troba amb els seus homòlegs.

Article 133

d) La possibilitat
d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua
d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars no
lingüístics, d’acord amb el que determinin l’Administració
educativa i el projecte lingüístic de centre.

UOB proposa suprimir-ho ja que amb aquesta opció es perd l’aprenentatge del vocabulari de la matèria en català.

Resposta del conseller: està contemplat a la normativa.

e) El dret dels
alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és
una de les oficials de la comunitat autònoma.

UOB proposa:

e) La impartició del primer ensenyament en llengua catalana per assegurar el seu aprenentatge.

Resposta del conseller: està recollit a la Llei de Normalització Lingüística (1986)

Article 134

4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

UOB proposa:

4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, han d’implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

Resposta del conseller: és evident que aquesta llei no aposta per la immersió lingüística com a única via.

Com podeu comprovar l’esperit negociador de Martí March va quedar qüestionat en aquesta reunió com en tantes altres ocasions.

En el darrer torn d’intervencions vàrem recordar la nostra sol·licitud d’una Mesa per aclarir la qüestió del personal interí i ens informaren que tenen previst fer-ne una convocatòria.

UOB Ensenyament es reuneix amb Francina Armengol i Martí March per tractar la LEIB

4 de juny de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 233/2021

Ahir dijous 3 de maig, UOB Ensenyament va assistir a una reunió amb la presidenta del Govern, el conseller d’Educació i Formació Professional i la resta de forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari per tractar la imminent aprovació de l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) en la versió 5 del seu redactat. L’agenda que maneja el Govern és aprovar-lo en un Consell de Govern de caràcter extraordinari el proper dimecres 9 de juny.

El paper que juga l’aprovació de l’avantprojecte per part del Consell de Govern és el de donar el sus per a la tramitació parlamentària: ponència, debat i votació.

Previsiblement, la tramitació parlamentària s’iniciaria a partir de setembre i la presidenta del Govern va donar com a possible data de votació del text definitiu el mes de desembre de 2021 o fins i tot dins el mes de gener de 2022.

Cal fer palès que l’Avantprojecte de la LEIB en la versió 5 del seu redactat compta amb el vist-i-plau dels partits que conformen el Govern: PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i PODEMOS.

No obstant això, tan el conseller com la presidenta varen comentar que convocarien trobades amb tots els grups parlamentaris per mirar de cercar el màxim consens de cara a la votació del text definitiu.

Podeu consultar la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB que entrarà en seu parlamentària AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem deixar ben clar a Martí March la seva manca de paraula pel que fa a la negociació dels aspectes sociolaborals de la LEIB amb els representants legítims dels treballadors.

Recordem per què.

En una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari celebrada dijous 4 de febrer el conseller es va comprometre davant totes les direccions generals i totes les forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca a dues coses: a crear un grup de treball per tractar els temes sociolaborals que inclou la LEIB i a convocar la Mesa Sectorial abans que l’avantprojecte de llei anés al Consell de Govern. Podeu veure el resum AQUÍ.

Idò bé, un cop més: verba volant, scripta manent.

Des d’UOB Ensenyament només hem tengut dues vies per fer aportacions i al·legacions a l’Avantprojecte de LEIB. La primera va ser durant el període d’exposició pública que tota nova llei ha de contemplar i on qualsevol persona o entitat pot dir la seva i la segona va ser durant el debat que es va produir en el CEIB, institució que també és prescriptiva consultar a l’hora de legislar en l’àmbit educatiu. Podeu consultar-ho AQUÍ i AQUÍ.

Malauradament, les conclusions que n’extraiem del procés de negociació de la LEIB:

1. S’han seguit les passes estrictament prescriptives per que fa a la consulta de nova legislació.

2. La força sindical ha quedat diluïda en el CEIB fet que ha evitat entrar a tractar amb profunditat les qüestions sociolaborals que haurien d’haver passat per Mesa Sectorial.

3. Perpetuar el modus operandi que practica l’Administració de la Comunitat autònoma a l’hora de negociar amb les forces sindicals i que ja hem pogut veure amb la negociació de l’augment del 2% a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics. És a dir, la no negociació amb els representats legítims dels treballadors. Fet aquest darrer que vàrem recordar de manera explícita a la presidenta del Govern durant la reunió. Concretament li vàrem demanar que els docents volíem aclarir en quins termes recuperarem la pujada del 2% a partir de gener de 2023. Serà amb caràcter retroactiu a gener de 2020? S’aplicarà damunt totes les retribucions (bàsiques i complementàries) o només damunt les retribucions bàsiques (sou i triennis)?

4. Les forces sindicals només hem pogut dedicar al voltant d’una hora al tractament de l’Avantprojecte de la LEIB en una Mesa Sectorial (4 de febrer) que més pareixia una roda de premsa que altra cosa, quan per altres qüestions com son oposicions o la convocatòria d’interins hi dedicam diverses meses sectorials al llarg del curs. Des d’UOB Ensenyament ho trobam ridícul si tenim present l’abast d’aplicació i allò que significa aquesta nova normativa per les condicions sociolaborals dels docents. Al conseller li vàrem retreure que no se’ns hagués consultat per tractar el Títol IV. Funció pública docent a la CAIB en el seu conjunt i concretament l’Article 91. Carrera docent que ve a encetar un debat històric sobre la carrera professional docent però sense concretar res.

Al conseller March volem deixar-li ben clar que volem fets, no cartes via Gestib i lloances cap al professorat davant els mitjans de comunicació.

Davant les peticions sindicals i suposam que conscient que havia faltat a la paraula donada, el conseller es va comprometre a convocar durant el mes de juny a cada sindicat a una reunió a cinc bandes o hi hauria: la Conselleria, el sindicat el qüestió i un representant de cada un dels tres partir que conformen el pacte de govern (PSIB-PSOE, MÉS i PODEMOS). Martí March ens va demanar que assistíssim a aquesta reunió amb les esmenes concretades i redactades d’acord amb l’articulat de la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB.

Des d’UOB Ensenyament seguirem defensant fins al final les esmenes que vàrem defensar al ple del CEIB i que aquesta institució va incloure a l’informe que va fer arribar a Martí March. Us les recordam:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa es va incloure a l’informe una proposta de ràtios amb 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Palma, a 04 de juny de 2021

Ple del CEIB: aprovació de l’Informe sobre la LEIB

5 de març de 2021

by UOB Ensenyament

Entre dimecres i ahir dijous es varen dur a terme les dues sessions del ple del CEIB per a la discussió i elaboració de l’informe que s’enviarà a la Conselleria d’Educació sobre l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB). Cal recordar que aquest informe, tot i no ser vinculant de cara al redactat definitiu de la llei sí que és prou important ja que reflecteix la posició de la comunitat educativa sobre aquest avantprojecte de llei.

A banda de l’informe elaborat pel CEIB, l’IBdona també n’elaborarà un altre que remetrà a la Conselleria d’Educació. Després d’haver rebut aquests dos informes, des de la conselleria realitzaran les modificacions que estimin adients sobre l’esborrany de l’avantprojecte de la LEIB i a continuació el text ja entrarà dins el Parlament per al seu debat i votació. Les intencions de Martí March són poder aprovar la LEIB abans de l’estiu per així poder començar a implementar-la a partir del proper curs.

Les esmenes a l’avantprojecte de la LEIB que des d’UOB hem defensat i que finalment han estat incloses en l’informe que rebrà Martí March han inclòs aspectes com:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa s’ha inclòs a l’informe una proposta de 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat. És important fer notar que en la primera versió del text de la LEIB no s’hi incloïa cap referència explícita a ràtios màximes.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
L’autonomia pedagògica dels centres per a l’elaboració d’un projecte lingüístic que avanci cap un ensenyament íntegrament en català.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Des d’UOB seguirem informant del camí de la LEIB i estarem atents a veure què fa Conselleria amb les esmenes presentades per UOB i que el CEIB ha decidit incloure en el seu informe.

Esborrany de l’avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears, on som i què queda.

4 de febrer de 2021

by UOB Ensenyament

Avui, dijous 4 de febrer ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari amb la presència del conseller, tots els directors generals així com els delegats territorials de Menorca i Pitiüses. L’únic punt de l’ordre del dia era l’esborrany de l’avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears.

La mesa ha consistit en una exposició per part del Conseller del camí que ha recorregut el text normatiu d’ençà que iniciés el seu camí en el 2018 a partir d’un document base elaborat per la plataforma Illes per un pacte. Actualment el redactat de l’avantprojecte es troba en la seva tercera versió, després d’haver passat per un termini d’exposició pública on va rebre aportacions de les diferents forces polítiques, sindicals i d’altres organitzacions de l’àmbit social i cultural.

Com ja us vam informar, aquestes setmanes l’avantprojecte de llei s’està debatent al CEIB (Consell Escolar de les Illes Balears) que n’elaborarà un informe a partir de les esmenes aportades per tots els agents de la comunitat educativa que hi tenen representació (estudiants, famílies, sindicats, directors i patronal de la concertada).

En el mateix moment que el CEIB l’avantprojecte s’està discutint al CES (Consell Econòmic i Social) i posteriorment ho farà a l’IBDONA (Institut Balear de la dona). Cada una d’aquestes institucions també n’elaboraran el seu pertinent informe. Cal recordar que aquestes tres institucions tenen un caràcter consultiu i que en cap cas els seus informes són vinculants tot i ser un clar indicador de les diferents sensibilitats sobre el tema en qüestió.

Després d’aquestes passes l’avantprojecte entrarà al Parlament on es debatrà i votarà. La idea de Conselleria és que s’aprovi abans de les vacances d’estiu perquè sigui vigent a partir del curs 2021-2022. Martí March ha insistit en la necessitat d’arribar a un consens el més ampli possible per justificar el redactat del projecte en alguns dels seus aspectes. D’aquesta manera, Conselleria considera que s’ha de defugir d’una normativa excessivament reglamentista i que en tot cas aquells aspectes que necessitin més concreció ja s’anirien desenvolupant normativament a partir de decrets i ordres més específics.

Des d’UOB hem volgut recordar al Conseller les esmenes que ja presentàrem al CEIB i que la gran majoria varen ser tengudes en consideració per a ser incloses dins l’informe que presentarà la institució. Les podeu recordar AQUÍ.

Hem fet especial èmfasi en la idea que pel que fa a l’ús i aprenentatge del català, cal ser més ambiciosos del que estableix el Decret de Mínims, que per altra banda som ben conscients que no es compleix a tots els centres de les Illes Balears.

Davant aquest argument el conseller ha botat dient que no podíem fer aquest tipus d’afirmacions sense presentar proves o dades. Des d’UOB ens hem quedat perplexos davant la resposta del conseller ja que entenem que aquesta responsabilitat correspon a Inspecció Educativa i en darrera instància al Conseller d’Educació, una comprovació que venim demanant des de 2015 i a la qual es va comprometre el cap d’inspecció. Ho podeu recordar AQUÍ i AQUÍ.

També hem tornat a exigir que la futura LEIB (Llei Educativa de les Illes Balears) estableixi d’una vegada per totes una formació del professorat gratuïta, organitzada dins l’horari laboral i ofertada exclusivament des de l’administració, sense entitats col·laboradores. Com era d’esperar, aquesta ha estat una reivindicació que només ha fet UOB i com era previsible tampoc ha rebut cap comentari per part del conseller o dels diferents directors generals. No fos cosa es desmuntassin els xibius…

Finalment, el conseller s’ha compromès a convocar una nova Mesa sectorial abans que l’avantprojecte entri dins la seva recta final en seu parlamentària.

Des d’UOB estarem atents a l’evolució de l’esborrany i de les aportacions que hi puguin fer les diferents institucions i no farem cap passa enrere en la defensa d’una llei educativa que garanteixi l’ensenyament en català, la rebaixa de ràtios, l’augment del poder de decisió dels claustres, l’increment del percentatge del PIB destinat a educació o una formació gratuïta i de qualitat.

Sessions maratonianes al CEIB

2 de febrer de 2021

by UOB Ensenyament

Des de dimecres 27 horabaixa i durant quatre dies, s’ha reunit la Comissió Específica d’Ordenació i Innovació del CEIB per estudiar les aportacions a l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears dels diferents membres o entitats.

UOB ha presentat vint-i-nou aportacions, de les quals l’única que no ha estat acceptada per cap dels membres és la supressió d’un apartat que fa referència a la formació permanent, de l’article 134:

“Altres entitats col·laboradores poden organitzar, en les condicions que s’estableixin, activitats de formació permanent del professorat, que, si compleixen els requisits que es determinin reglamentàriament, podran ser reconegudes a l’efecte de promoció professional dels docents.”

Lamentam que no s’hagi pres en consideració un tema tan controvertit com aquest, que fa qüestionar l’autèntica raó de ser de les organitzacions sindicals. La resta d’aportacions, però, han estat acceptades per àmplia majoria i només algunes hauran d’ésser revisades per la Comissió Permanent del CEIB, fet que celebram, sobretot perquè moltes eren fruit de la vostra participació.

Els assumptes al quals fan referència les nostres aportacions, de manera resumida, són:

Aprenentatge en català: llengua d’aprenentatge, ensenyament íntegre en català, llengua vehicular, competències, educació infantil, atenció a la diversitat, suport educatiu, acolliment lingüístic, dotacions, diagnòstic i mesures.
Reducció de ràtios
Gratuïtat del cicle 0-3 anys d’infantil i recursos econòmics.
Condicions de treball dels docents i salut laboral.
Més participació i transparència en l’elecció de la direcció dels centres.
Formació permanent: horari laboral,menys pes de la formació a centres, entitats col·laboradores, actualització científica i lingüística.
Despesa educativa del 7% del PIB.
Educació laica.
Representació sindical per illes.
Reducció de la càrrega burocràtica.
Centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe (eliminació de la dotació pública).
Preservació del medi ambient i educació.

Cal destacar que moltes aportacions presentades per entitats d’escoles concertades o catòliques no han estat acceptades i en canvi totes les fetes per l’Institut Balear de la Dona, relacionades amb la coeducació, la igualtat i l’eradicació de la violència masclista han estat recolçades per majoria, fet que valoram de manera molt positiva.