Amb un únic punt a l’ordre del dia: Propostes sobre la Llei d’Educació de les Illes Balears, estàvem convocats ahir els representants sindicals a una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació. Assistiren també a la reunió el conseller Martí March, les directores i els directors generals i altres càrrecs de la conselleria.
La darrera vegada que tenguérem oportunitat de parlar de la LEIB va ser a una trobada al Consolat amb el conseller i la presidenta Francina Armengol. Allà Martí March es va comprometre a mantenir una reunió amb cada un dels sindicats i els altres partits que conformen el govern, per poder exposar les nostres propostes i mirar d’arribar a un consens. Aquesta reunió no s’ha duit a terme a dia d’avui i aixího vàrem recordar al conseller. La seva resposta va ser que si consideram oportú fer aquesta reunió tornem a presentar per enèsima vegada les nostres esmenes i la sol·licitem.
Sense saber bé quina era la finalitat d’aquesta mesa, però amb la intenció d’aprofitar l’ocasió i mirar de que no es convertís en un déjà vu, vàrem centrar les nostres intervencions en dos temes: l’ensenyament en català i l’escola laica. Podíem haver enumerat la llarga llista de reivindicacions que ja hem tramès en forma d’esmena en repetides ocasions i per diferents vies: ràtios, inversió, direcció, horaris… però no hagués servit de res.
Així que vàrem partir dels següents articles de la llei i les respectives esmenes, sobretot perquè pensam que si avui, que tenim el govern que tenim, no feim una passa més, haurem perdut una oportunitat de protegir la nostra llengua i d’esdevenir una societat més moderna:
k) La garantia del
dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la
formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves
conviccions, segons el que determina l’article 27.3 de la
Constitució espanyola i dels acords subscrits per l’Estat espanyol
amb les diferents confessions religioses.
UOB proposa:
Una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen
històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter
acientífic, no pot ser impartit com a matèria.
Resposta del conseller: aquest dret està regulat per la Constitució i no hi poden fer res.
UOB ensenyament considera que urgeix posar aquest tema damunt la taula i adoptar les mesures necessàries i demana que es traslladi a les conferències d’educació en les quals el conseller es troba amb els seus homòlegs.
d) La possibilitat
d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua
d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars no
lingüístics, d’acord amb el que determinin l’Administració
educativa i el projecte lingüístic de centre.
UOB proposa suprimir-ho ja que amb aquesta opció es perd l’aprenentatge del vocabulari de la matèria en català.
Resposta del conseller: està contemplat a la normativa.
e) El dret dels
alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és
una de les oficials de la comunitat autònoma.
UOB proposa:
e) La impartició del primer ensenyament en llengua catalana per assegurar el seu aprenentatge.
Resposta del conseller: està recollit a la Llei de Normalització Lingüística (1986)
4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.
UOB proposa:
4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, han d’implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.
Resposta del conseller: és evident que aquesta llei no aposta per la immersió lingüística com a única via.
Com podeu comprovar l’esperit negociador de Martí March va quedar qüestionat en aquesta reunió com en tantes altres ocasions.
En el darrer torn d’intervencions vàrem recordar la nostra sol·licitud d’una Mesa per aclarir la qüestió del personal interí i ens informaren que tenen previst fer-ne una convocatòria.
