Etiqueta: Llei educativa

Una passa cap al cos únic

 

La LOMLOE, que entra en vigència avui mateix, estableix en la seva disposició addicional onzena la integració del professorat tècnic de formació professional dins el cos de secundària i, per tant, el seu pas al grup A1 de l’escala de funcionaris públics.

És aquesta una reivindicació històrica d’aquest col·lectiu des que fa 30 anys es va implantar la LOGSE i que suposa una passa cap al Cos únic d’ensenyants que UOB defensa des dels seus inicis, i que ha de suposar acabar amb el greuge que pateixen vers els seus companys de secundària, amb qui comparteixen docència. Continuarem reivindicant el Cos Únic que integri, també, els docents mestres d’infantil i primària i la resta de cossos d’ensenyaments especials fins aconseguir fer real el principi d’igual feina, igual salari.

Més enllà del que preveu la LOMLOE, UOB també reivindica que la totalitat dels docents tècnics s’integrin en el cos de secundària i no es deixi en el cos a extingir de professors tècnics a docents amb sobrada experiència que, per no disposar de titulació universitària, la llei deixa dins el cos a extingir. També, que es faci extensiu aquest tractament a tots els professors tècnics interins i que no es quedi sense feina cap docent amb experiència.

Atès que la nova llei deixa en mans de les comunitats autònomes la regulació del traspàs efectiu dels professors tècnics al cos de secundària, UOB insta a la Conselleria d’Educació que convoqui una Mesa Sectorial on es puguin tractar tots aquests temes i s’apliqui la normativa el més aviat possible, per la qual cosa registrarà avui mateix la sol·licitud.

Palma, 19 de gener de 2021

UOB reclama escola en català i accés just a la docència a la llei educativa

Circular 168/2020 – 2

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, ha presentat 37 esmenes a l’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears, per assegurar, entre altres coses, l’ensenyament en català i la igualtat d’oportunitats en l’accés a places docents.

Pel que fa a l’ensenyament en català, i atesos els resultats alarmants del nivell d’expressió oral a primària, així com el retrocés del nombre d’exàmens en català a la selectivitat, reclamam que es canviï el concepte de sistema educatiu “plurilingüe” pel d’un model amb el català com a llengua d’aprenentatge i que se suprimeixi la imposició del castellà com a llengua vehicular, dues mesures que suposarien un nou TIL.

Exigim igualment que s’inclogui l’aprenentatge del català com a objectiu de totes les etapes de l’educació obligatòria; que es consideri alumnat amb necessitats especials de suport educatiu (NESE) el que desconeix el català, tant si sap castellà com si no; que s’elimini la possibilitat d’usar una llengua estrangera com a llengua d’ensenyament, perquè es perd el vocabulari en català; que el primer ensenyament s’imparteixi en català; i que el projecte lingüístic dels centres es marqui l’objectiu a curt termini d’assolir un ensenyament íntegrament en català.

Tal com exigim des de la legislatura anterior, volem també que la llei obligui a fer un diagnòstic de l’ensenyament real del català a les aules, a verificar el compliment del Decret de mínims i a prendre les mesures que pertoquin.

Respecte a l’accés a la docència, reclamam que se suprimeixi la possibilitat que els directors requereixin titulacions i capacitacions especials, així com la convocatòria de concursos específics amb entrevistes, per assegurar la transparència, la igualtat d’oportunitats i la lliure concurrència. Pel que fa als directors, volem que siguin elegits per votació
secreta al claustre i consell escolar i que s’estudiïn incentius per a
l’exercici la funció, excloent en tot cas l’actual cobrament de complements un cop cessen en el càrrec.

Per tal de garantir un ensenyament de qualitat, instam a reduir les ràtios d’aula de forma que no sobrepassin en cap cas els 20 alumnes a segon cicle d’infantil i primària, 21 a secundària obligatòria i 26 a batxillerat, prenent com a referent les xifres de Finlàndia. A tal efecte, volem que la disposició referent al finançament estableixi que l’any 2021 la despesa educativa se situarà en el 4,28% del PIB, mitjana de l’estat espanyol, i que pujarà al 7% del PIB en vuit anys, percentatge al qual s’ha compromès el PSOE estatal.

Demanam també que es tingui en compte l’emergència climàtica en els principis
pedagògics, el funcionament dels centres, la formació permanent i la planificació d’infraestructures; una educació laica; que es promoguin i garanteixin uns ensenyaments artístics de qualitat; que els inspectors vetllin per les condicions de treball dels docents pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral; que la formació permanent sigui gratuïta, en horari laboral i amb una oferta suficient per part de l’Administració que facin innecessaris els cursets de determinats sindicats; la gratuïtat de tot l’ensenyament infantil; la col·laboració de la UIB en la millora dels ensenyaments de règim especial; que no s’exclogui els docents dels permisos per assumptes particulars; que es redueixi la càrrega burocràtica dels docents; que no se subvencioni amb doblers públics els centres que segreguen l’alumnat per raó de sexe; i que s’asseguri la continuïtat de les escoles rurals.

Recordam que Unió Obrera Balear reivindica competències plenes en educació per no haver de dependre del desgavell legislatiu estatal, que ja ens ha duit a set lleis educatives diferents d’ençà de la mort d’en Franco i properament en seran vuit. Recordam igualment el compromís i el suport d’UOB al Col·legi Professional de Docents.

Palma, 9 de març de 2020

Vegeu el plec d’al·legacions AQUÍ.

Diari de Balears:

Última Hora:

10.3.2020

UOB denuncia que la futura llei estatal d’educació menysté els ensenyaments artístics

Circular 167/2020 – 1

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, denuncia que el projecte de llei estatal d’educació (LOMLOE) no recupera el pes dels ensenyaments artístics que es va perdre amb la LOMCE. L’esborrany no assegura que tots els alumnes de primària cursin els mateixos continguts, des del moment que permet “desdoblar” els ensenyaments artístics en Educació plàstica i visual i Música i dansa (Article 18), i no inclou l’Educació plàstica, visual i audiovisual com a matèria obligatòria a cap curs de l’ESO (Article 24).

Cal recordar que fins a la implantació de la LOMCE l’Educació artística era obligatòria a l’educació primària, i l’Educació plàstica i visual ho era als primers tres cursos de l’ESO. UOB reclama que es modifiqui el projecte de llei per recuperar-ne l’obligatorietat, sense la qual és impossible assolir els objectius que es marca el propi projecte de llei pel que fa als coneixements i aptituds artístiques que han d’adquirir els alumnes.

Finalment, davant la que serà la vuitena llei educativa de l’estat espanyol d’ençà de la fi del franquisme, i sense cap garantia que sigui la darrera, UOB es referma en la reclamació de plenes competències i una llei pròpia de consens a les Illes Balears que doni estabilitat al sistema educatiu.

Campanya de manifests de claustre pel català davant la nova llei educativa

Circular 161/2019 – 1

Companys docents promouen un manifest en defensa de l’ensenyament en català davant l’avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears, amb l’objectiu d’aprovar-lo als claustres dels centres que es fan a final
de trimestre. Des del moment que és un tema pedagògic cap director no té per què negar-se a incorporar-lo a l’ordre del dia. En tot cas, si és necessari, se’n pot sol·licitar la inclusió a l’ordre del dia mitjançant un terç de signatures, i en darrer extrem es pot aprovar en assemblea.

Els companys demanen que una vegada estigui formalitzada l’adhesió ho comuniqueu a:

  • Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
  • Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

UOB Ensenyament dóna tot el seu suport a aquesta iniciativa.

Podeu descarregar el manifest AQUÍ per adaptar-lo al vostre centre.

MANIFEST DOCENT DE SUPORT A LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 

La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d’identitat i de cohesió social més importants del nostre país. Des dels anys vuitanta l’educació, l’escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni comú per a tots els habitants de les Illes Balears. La tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l’adquisició, estendre l’ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat, no solament s’ha de mantenir, sinó que també s’ha de consolidar i reforçar constantment.

Davant la proposta d’Avantprojecte de llei d’educació de les Illes Balears presentada recentment per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, pel que fa concretament al model lingüístic, consideram necessari des de l’àmbit docent manifestar els següents punts:


– Qualsevol proposta de llei educativa o modificació de normativa actual ha de tenir caràcter progressiu i respectar l’esperit de l’actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, conegut com a Decret de mínims.


– La Conselleria d’Educació ha de reforçar la garantia de l’ús normal i vehicular de la llengua catalana a l’educació. Convé destacar que les normes abans esmentades disposen que s’ha de garantir el coneixement de la llengua però que també se n’ha de promoure l’ús.


– La Conselleria d’Educació ha de multiplicar els recursos per incentivar l’ús del català en tots els sectors i centres educatius, tant públics com privats concertats, i s’han d’establir mesures perquè el català sigui més present en tots els àmbits d’actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. És ben cert que si en els altres àmbits socials no s’apliquen mesures que, amb coherència, apuntin en el mateix sentit, el sistema educatiu no és suficient, però és primordial en la consolidació social de la nostra llengua.


– La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50 % de l’ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s’ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu. En aquest sentit, seria una greu equivocació crear un marc legal que posi en perill aquest mínim bàsic.


– Una futura llei d’educació hauria d’establir els mecanismes eficients per a mantenir i desenvolupar de manera progressiva l’ús del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge al centres educatius. Únicament d’aquesta manera s’estarà en condicions de garantir el coneixement efectiu de les dues llengües oficials, la igualtat plena que marca l’Estatut d’autonomia, l’aprenentatge necessari de llengües estrangeres i es farà possible la igualtat d’oportunitats.


– Per aconseguir que el català sigui la llengua d’ús habitual, l’entorn escolar hi ha de contribuir. És responsabilitat de les institucions crear i mantenir les condicions perquè el català sigui la llengua d’ús habitual i normal de l’àmbit educatiu general. D’altra banda, s’ha de propiciar la integració de la població nouvinguda mitjançant la immersió lingüística i cultural, per aconseguir una cohesió social veritable i duradora. En aquest sentit, s’han d’incentivar i implantar els plans d’acolliment lingüístic i cultural en català a tots els centres que ho necessitin.
 

(Claustre professors/Assemblea docents…) del Centre

________________________________________________


s’adhereix al Manifest docent de suport a la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu de les Illes Balears.

_________________, ___________________ de 2019

Una vegada estigui formalitzada l’adhesió us demanem que ho comuniqueu a:


Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
Delfí Mulet delfimulet@gmail.com