Etiqueta: FP

La Mesa Sectorial d’Educació: d’espai de diàleg a eina d’informació

16 de desembre de 2025

El passat divendres 12 de desembre de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer; la directora general de Formació Professional i Ordenació educativa, Isabel Salas; la directora general de primera infància, Neus Riera; el secretari general, Mateu Sunyer i la directora general de Planificació i Gestió educativa, Catalina Ginard entre altres. L’ordre del dia va ser el següent:

Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors.
Esborrany de les Instruccions sobre els horaris dels professionals dels Equips d’Atenció Primerenca (EAP) dependents de la Conselleria d’Educació i Universitats.

Fa unes setmanes, UOB Ensenyament havia detectat que els professionals que treballen en els EAP tenien una jornada de 30 hores de permanència i 37,5 hores totals, fixades a l’Ordre 4/2023 i així ho va comunicar a la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, que va contestar que ho traslladaria als seus serveis jurídics.

Quan vam rebre aquest esborrany, UOB Ensenyament va celebrar que els professionals que treballen als Equips d’Atenció Primerenca passin, amb la nova Resolució, a tenir una jornada de 29 hores de permanència al centre i 35 totals, com la resta de docents.

Les nostres demandes a la Mesa van ser:

Que només siguin els coordinadors o coordinadores que hagin de quedar-se fins al 15 de juliol a les seus pertinents. La resta de membres de l’EAP, si ha acabat les seves tasques, hauria de poder finalitzar el 30 de juny.
Que les hores complementàries es puguin acumular totes a un mateix dia, per exemple, divendres, per tal de millorar la coordinació entre tots els membres que formen part de l’EAP, donar acompanyament als nouvinguts, preparar material, consensuar aspectes pedagògics per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat, entre altres.
En aquest esborrany es diferencia entre hores lectives de docència directa i d’atenció indirecta a l’alumnat. Aquestes han de sumar un total de 5 hores diàries, per tant, la sisena hora serà la considerada com hora complementària. A l’Ordre 4/2023 no queden clares quines són directes o indirectes i, en conseqüència, demanem concreció.
Instam que s’afegeixi un nou paràgraf que especifiqui que tot l’equip que forma part de l’EAP, per votació majoritària dels seus membres, decidirà a principi de curs l’horari a desenvolupar durant tot el curs escolar.

La resposta de la Conselleria va ser negativa en tots els aspectes, com era d’esperar. De fet, gairebé cap de les aportacions fetes per UOB Ensenyament va ser tinguda en compte i és que abans d’iniciar la negociació del punt, la directora general, Neus Riera, va transmetre la seva intenció de no modificar ni una coma de l’esborrany presentat. La justificació es basà en el fet que la nova resolució únicament proposa una reducció d’un 25% de les hores de coordinació entre els membres de l’EAP. Així, es demostrà un cop més, el tarannà de l’Administració desprestigiant la funció de la Mesa Sectorial d’Educació.

Així les coses, UOB Ensenyament va acabar la seva intervenció fent saber a l’Administració que ha de valorar la tasca dels seus treballadors i que és molt important arribar a un consens amb els equips específics per garantir la qualitat de la professió docent.

Aportacions al Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Universitats per la qual es regula l’organització i el funcionament dels Graus C, D i E del sistema educatiu impartits a les Illes Balears, en la modalitat d’ensenyament presencial en règim general i intensiu.

En el mateix sentit que el punt anterior, la directora general de Formació Professional i Ordenació educativa, Isabel Salas, va fer una intervenció inicial explicant breument els esborranys relacionats amb FP i sol·licitant, davant la sorpresa d’UOB Ensenyament, de tractar-los conjuntament. Davant d’uns esborranys d’una envergadura i importància tan considerable, l’Administració va intentar que les aportacions fossin les mínimes i genèriques. Tanmateix, UOB Ensenyament va fer cas omís i traslladà totes les aportacions que havia considerat adients. És responsabilitat dels membres de la Mesa Sectorial el fet de treballar els esborranys en profunditat i de manera exhaustiva.

La directora general, Isabel Salas, informà que dintre d’aquest curs 2025-26 està previst presentar la normativa específica d’FP relacionada amb l’atenció a la diversitat i també que cap al gener de 2026 es proposaria un altre esborrany, emperò d’aquest darrer, tot i que UOB Ensenyament ho demanà, no en va revelar el contingut.

UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció demanant si l’aprovació de les Ordres substituïa les Instruccions publicades per aquest curs i la resposta ha estat afirmativa. De fet, segons informà la Conselleria d’Educació, la tramitació de les Ordres suposa que la normativa prengui un caràcter més permanent i si hi ha alguna modificació, llavors es publicaria en forma d’Instruccions.

A continuació, UOB Ensenyament va demanar les següents qüestions:

Que és totalment insuficient una hora de tutoria per grup quant al Grau C (Certificat de professionalitat). Com i quan s’han de desenvolupar la tutoria i l’orientació individualitzada de l’alumnat? La Conselleria va respondre que ho estableixen així per continuar en la mateixa línia que a Infantil i Primària i que els grups en els Graus C són de ràtios mínimes i formats, generalment, per adults. La mateixa qüestió la vam fer extensiva als graus D i E.
Pel que fa als currículums autonòmics, la Conselleria va informar que serien vigents cap al mes de juny o juliol i que també s’aplicarien als graus E.
Que s’han d’establir ràtios inferiors a les fixades en l’esborrany, atès que el desenvolupament de determinades competències professionals requereix un treball pràctic en tallers, laboratoris i altres espais específics que permeti garantir un seguiment individualitzat i segur de l’alumnat, així com un procés d’aprenentatge ajustat a les necessitats de cada estudiant. La Conselleria ho va rebatre dient que normalment no s’omplen tots els cicles formatius i que en determinats cicles formatius la Direcció General d’FP limita el nombre de places en el procés d’admissió. Així les coses, amb aquesta última afirmació l’Administració admet de forma implícita l’aportació feta per UOB Ensenyament.
Que el desenvolupament de programes de recuperació de mòduls únicament s’hagi de desenvolupar en els cicles formatius de grau bàsic. UOB Ensenyament considera que els cicles formatius de grau mitjà i superior són estudis postobligatoris i no haurien d’incloure aquest tipus de mesures que suposen una càrrega burocràtica sobre els docents. La resposta de la directora general va ser que li féssim arribar el redactat de l’aportació i que ho estudiarien.

Aportacions al Projecte d’Ordre per la qual es regula la Fase de Formació en Empresa o Organisme Equiparat del Sistema de Formació Professional a les Illes Balears.

UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció reclamant el reconeixement de les funcions de tutoria i cotutoria de FEMPO en els mateixos termes que els tutors de grup. Tot i ser conscients que no era objecte d’aquesta Mesa, UOB Ensenyament no ha volgut desaprofitar l’oportunitat de demanar el reconeixement de la funció tutorial per als tutors de FEMPO, ja que és ben sabut que habitualment els docents designats han de desenvolupar les funcions corresponents sense cap mena de reconeixement, ni econòmic ni de barem. La resposta de la directora general, Isabel Salas, com calia esperar, ha estat que no era objecte de l’esborrany presentat.

Tot seguit hem fet les següents aportacions:

Per què s’ha modificat el redactat de l’article que fa referència a la sol·licitud d’autoritzacions en règim intensiu, deixant la porta oberta a què sigui qualsevol persona que ho hagi de gestionar? UOB Ensenyament ha remarcat que la manca de concreció en una Ordre de rang superior pot generar confusió i deixar via lliure a l’“autonomia de centre”, la qual cosa pot suposar un excés de tasques sobre els mateixos docents.
En diversos apartats de l’esborrany, quan es tracta el règim intensiu, hi ha referències implícites a la normativa laboral. UOB Ensenyament ha demanat si és així i la resposta ha estat afirmativa. Per tant, hem instat l’Administració a incloure les referències laborals específiques corresponents.
Quant a la durada de la FEMPO en els graus C, D i E hem demanat explicacions pel fet que han eliminat, respecte a les Instruccions anteriors, que les activitats tutorials de seguiment i avaluació que es realitzen en el centre educatiu de forma periòdica siguin computables com a hores efectives de FEMPO. La dubtosa resposta de la directora general ha versat amb relació a què probablement és degut a la necessitat d’adaptar-ho a la normativa laboral. Ens han confirmat que ho revisaran.
En els apartats de realització de la FEMPO en períodes no ordinaris i extraordinaris, UOB Ensenyament s’ha mostrat contundent i ha reclamat diversos punts:

Més concreció quant a la possibilitat d’organitzar parcialment la FEMPO dins el període no ordinari. En aquest cas, és necessari delimitar la possibilitat de desenvolupar la FEMPO en període no ordinari perquè no es converteixi en habitual el que hauria de ser excepcional. La resposta de la Conselleria ha estat que els plans individuals de cada alumne ho han d’especificar i que depèn de cada cas concret.
Modificar el redactat dels articles corresponents afegint l’excepcionalitat de poder fer la FEMPO durant els períodes no ordinari i extraordinari.
En cas de realitzar part de la FEMPO dintre del mes d’agost, UOB Ensenyament ha demanat qui és el responsable de fer-ne el seguiment durant aquest període? La directora general d’FP no ha tingut cap escrúpol en afirmar que el seguiment el fa el tutor dual del centre de manera altruista i voluntària atenint-se al contracte no escrit entre docent i alumne. En aquest punt, UOB Ensenyament ha demanat que sigui la Conselleria d’Educació que es responsabilitzi del seguiment durant el període de vacances dels docents o que es compensi degudament la feina en aquests casos. No obstant l’anterior, UOB Ensenyament ha volgut fer palès la inseguretat jurídica de la qüestió, ja que legalment no es pot treballar durant el període de vacances.
Modificar el redactat del supòsit en què l’alumnat ha obtingut una qualificació de “no apte” en la FEMPO i que sigui “excepcional” i a criteri de l’“equip docent” la realització de la segona ocasió de la FEMPO en període extraordinari. La directora general ha dit que estudiaren l’aportació.

En l’apartat que es refereix als agents que intervenen en la FEMPO, concretament els prospectors d’empresa, UOB Ensenyament ha demanat si l’Administració podia facilitar tota la informació inherent a aquesta figura. La Sra. Salas ha informat que, ara com ara, hi ha 4 prospectors d’empreses a la Conselleria i que es coordinen amb els centres i hi van presencialment. S’han repartit les famílies professionals i les illes.
En detallar-se les tasques dels diferents agents que participen en la FEMPO (direcció, caps d’estudis i de departament, coordinadors i tutors duals de centre), UOB Ensenyament ha demanat suprimir determinades tasques administratives com l’emplenament de fitxes estadístiques, l’enviament a propòsit de la Memòria Anual de la FEMPO a la Direcció General, proposar al tutor dual d’empresa que participi en la sessió d’avaluació dels alumnes. Tasques que no aporten res més que burocràcia a la tasca pedagògica que desenvolupen els docents.
Pel que fa a l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil, hem volgut aclarir que la Conselleria únicament ha de subscriure l’assegurança per l’alumnat dels centres públics. La directora general ha confirmat que és així.
Finalment, en relació amb la compensació econòmica del tutor de FEMPO que s’ha de desplaçar dintre de la mateixa localitat hem sol·licitat on queda regulada la compensació econòmica. El secretari general, el Sr. Sunyer, ens ha contestat que està estipulat per trams i que s’ha de demanar mitjançant l’Annex 1 del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte per al pagament del quilometratge per FEMPO.

Aportacions al Projecte d’Ordre per la qual s’estableix el procediment que han de seguir els equips docents per acreditar que l’alumnat ha superat la formació en prevenció de riscos laborals impartida als centres educatius del Sistema de Formació Professional.

En aquest punt La Conselleria d’Educació ha explicat que aquesta Ordre es refereix a una formació bàsica perquè tots els alumnes, en arribar a les empreses on desenvoluparan les pràctiques, tinguin la cobertura mínima per a desenvolupar les tasques formatives assignades de manera segura.

UOB Ensenyament, a la seva intervenció, ha remarcat que segons l’articulat del projecte d’Ordre, la formació que rep l’alumnat es considera equivalent a la formació de nivell bàsic del RD 39/1997, però que no suposa cap acreditació oficial. La directora general ha assegurat que només té efectes en l’àmbit d’accés a la formació en empresa. Altra vegada hem fet èmfasi en què en cap cas es tracta d’una acreditació homologada sinó de l’assoliment de competències que permeten accedir a la formació en empresa.

UOB Ensenyament ha acabat la intervenció indicant a la Sra. Salas que hem detectat malestar entre el professorat donat que no tot l’equip docent està habilitat per impartir formació en PRL (hi ha mòduls que no tenen cap RA en PRL). Des de l’art. 6è el redactat dona lloc a confusió, perquè acreditar una formació bàsica en PRL suposa que el docent ha d’estar en possessió de certificació o formació homologada corresponent. Així, des de la pàgina 5 cap endavant, hem instat la Conselleria a modificar el redactat d’“equip docent” pels membres de l’equip docent que imparteixen mòduls que inclouen RA vinculats amb PRL. Per part de la directora general de formació professional ens ha dit que ho estudiarien.

Aportacions al Projecte d’Ordre per la qual s’aprova el model d’acord o conveni tipus de col·laboració per a la realització de la fase de formació en empresa o organisme equiparat dels ensenyaments de Formació Professional a les Illes Balears.

L’esborrany consta de dos Annexes, el model d’Acord de col·laboració i el model de Conveni, Annex 1 i 2, respectivament.

D’una banda, UOB Ensenyament ha manifestat que, una vegada més, en l’Acord de col·laboració es carrega de burocràcia als docents, establint compromisos basats exclusivament en tasques administratives i de recollida de dades. La resposta de la Conselleria ha estat que és necessari per dur a terme tasques de control sobre l’execució dels compromisos signats en l’Acord.

D’altra banda, hem fet notar a la directora general que al web d’FP de la Conselleria d’Educació ja hi ha diversos Convenis penjats i signats i hem demanat quina era, doncs, la intenció de dur els models d’Acord i Conveni a la Mesa Sectorial. Ens han contestat que no han tingut temps de presentar la nova normativa. UOB Ensenyament comprèn que la normativa a desenvolupar en l’àmbit d’FP els darrers cursos és immensa, però no pot deixar de denunciar la intenció que es desprèn de l’afirmació anterior quan l’Administració es refereix a “presentar la nova normativa”. Haurem de recordar a l’Administració, novament, quina és la funció principal de la Mesa Sectorial.

Aportacions al Projecte de Decret que regula l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears i modifica el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó de servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

UOB Ensenyament en diverses ocasions ja ha instat l’Administració a suprimir les proves IAQSE en cas que les hagi de desenvolupar el professorat. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament proposa externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, exigim a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades, com ha passat alguna vegada.

Tot i que hem reiterat que per a UOB Ensenyament la solució és l’externalització, si aquesta no és possible, instam l’administració a tenir en compte, com a mínim, les qüestions següents:

– Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves pels docents censals.
– Que tot el professorat aplicador i corrector censal rebi una compensació efectiva.
– Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per qualsevol altra persona diferent del corrector.
– Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida.

Com a demandes específiques de l’esborrany presentat a la Mesa varen ser:

En el preàmbul s’especifica: Així mateix, aquesta norma és eficient perquè no imposa càrregues administratives addicionals. Per part de UOB Ensenyament pensem que aquesta frase no té cabuda dins aquest ordre perquè no s’adapta a la realitat. Aquestes proves impliquen càrregues administratives addicionals.

La resposta de la Senyora Ginard va ser que és part de la tasca docent i que poden ser ajudats pel personal d’administració dels centres.

Respecte a les funcions, eliminen: Coordinar les actuacions de l’Institut amb les del Departament d’Inspecció Educativa amb l’objectiu de millorar la funcionalitat, l’eficàcia, l’equitat i el nivell d’inclusivitat del sistema educatiu. Per què s’elimina la referència amb la inspecció educativa?

La Conselleria ens va especificar que sempre hi ha un contacte directe amb inspecció educativa i que per això no és necessari fer-hi referència.

Les avaluacions educatives externes en què participa la comunitat autònoma de les Illes Balears poden tenir caràcter general, diagnòstic o qualsevol altra tipologia que determini l’Administració educativa en l’exercici de les seves competències. Ens podríeu especificar quines altres tipologies d’avaluacions externes hi haurà? Hi entraria l’avaluació del Pla Pilot?

La Conselleria no ens va contestar a aquesta qüestió.

Estudis i informes del sistema educatiu: Els estudis i informes elaborats poden ser publicats per l’IAQSE, un cop validats, amb la finalitat de garantir la transparència i la difusió del coneixement generat. UOB Ensenyament demana que es modifiquin els “poden ser publicats” per “es publiquin”. És important que no es tardi tants d’anys en publicar-se perquè el fet de veure els resultats es pot millorar el procés d’ensenyament – aprenentatge.

La Conselleria d’Educació va dir que no donen l’abast i que publicar els estudis i informes pot generar confrontació i classificació de centres.

Aportacions al projecte de Decret pel qual es regulen els concerts educatius.

UOB Ensenyament rebutja aquesta ordre de decret i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a reduir, de forma progressiva i ininterrompuda, els concerts educatius.

Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar el nostre rebuig a l’ampliació del sistema de concerts educatius, perquè lluny de garantir la igualtat d’oportunitats, aprofundeixen en la segregació lingüística (Pla Pilot) i el desviament de fons públics cap a organismes privats majoritàriament de caràcter religiós.

Sabem que l’augment d’anys de vigència dels concerts educatius no són una necessitat sinó una aposta política d’aquesta Conselleria. Aquesta aposta debilita la xarxa pública i en compromet la qualitat educativa. El seu model accentua la segregació social i lingüística perquè els centres concertats escolaritzen menys alumnat vulnerable i menys alumnat immigrant, que queda concentrat a la pública. Això impedeix la mescla social i la inclusió educativa, que ha de ser un dels pilars de l’educació.

Volem recordar que les entitats que gestionen els concerts són empreses que viuen i existeixen gràcies als diners que paguen tots els contribuents. Aquestes empreses disposen de llibertat per difondre la seva pròpia ideologia mentre cobren per serveis educatius complementaris i, al mateix temps, paguen el professorat amb sous procedents de fons públics.

Instam la Conselleria a reduir de forma progressiva els concerts educatius, a dotar de recursos materials i humans a l’escola pública i a complir amb els acords firmats i no complerts de l’Acord Marc.

Com a demandes específiques de l’esborrany presentat a la Mesa varen ser:

L’esborrany augmenta de 6 a 10 anys la vigència dels concerts educatius, sense cap justificació, només perquè “ho fan altres administracions”. UOB Ensenyament va instar a mantenir el màxim de sis anys i a no ampliar-ho en cap cas.

L’esborrany afirma que la norma garanteix la lliure elecció de centre. UOB va recordar a aquesta Administració que el sistema concertat no pot garantir aquest dret a la lliure elecció de centre, perquè no disposa de centres educatius a tots els nuclis urbans i perquè aquests tenen places limitades.
Sobre la transparència de les escoles concertades, UOB va demanar com es garantirà el compliment de la normativa vigent en matèria de finançament i quines mesures d’inspecció i control aplicarà l’Administració. La preocupació és si realment se supervisarà l’ús dels fons públics o si es transferiran sense el control necessari. En aquest sentit, UOB va proposar que els centres concertats hagin de comunicar anualment el detall de totes les aportacions econòmiques voluntàries rebudes de famílies o altres organismes, així com la destinació d’aquests fons, i que aquesta informació sigui pública i accessible.
UOB va sol·licitar l’eliminació del paràgraf que permet incrementar grups als centres concertats per cobrir necessitats urgents d’escolarització. Aquest sindicat defensa que aquestes necessitats s’han de cobrir exclusivament amb el sistema públic.
En tant que finançats amb fons públics, vam demanar que les places docents es proveeixin pel mateix barem i procés que el sistema públic, per mèrits objectius.
Pla de Segregació Lingüística. UOB va demanar la retirada d’aquest pla infame que no ha suposat més que una desviació sistemàtica de fons públics cap a empreses privades, la majoria de les quals pertanyen a diferents institucions religioses.

La resposta de Conselleria va ser clara: tot aquest decret ve marcat pels drets de la concertada recollits per la LOE i la LODE i no poden modificar res del que la UOB ha demanat.

Torn obert de paraula.

Quan es pagarà la pujada del 2,5%?

La Conselleria s’ha compromès a bonificar-ho, amb caràcter retroactiu, durant el mes de febrer.

Quan es pagaran les gratificacions als docents que hagin estat com a president o vocal en les anteriors oposicions? Hi ha docents que encara no ho han percebut.

Tots aquells docents que encara no han cobrat la seva tasca com a president o vocal del procés selectiu és perquè no han entregat la documentació pertinent. La resta de docents sí que ho han cobrat.

Palma, 16 de desembre de 2025

La Conselleria menysté l’FP pública, però potencia la concertada

24 de setembre de 2024

by UOB Ensenyament (adm)

Des d’UOB Ensenyament hem denunciat el degoteig continu de recursos destinats a l’escola concertada des de l’arribada del nou govern a la Conselleria d’Educació. Inicialment, l’equip de Marga Prohens ja va manifestar les seves intencions modificant la denominació de la Direcció General de Personal docent afegint-li centres concertats. Ara, en tenim una mostra més: un increment substancial de l’oferta de l’FP en els àmbits privat i concertat. Si a això hi afegim el rebuig per part de la nostra comunitat autònoma dels fons destinats al desenvolupament i la consolidació del nou sistema de Formació Professional, l’objectiu, com ja va denunciar UOB Ensenyament al comunicat de premsa Hipocresia amb l’FP: moltes lloances, però la Conselleria rebutja fons per a millorar-la, queda ben palès.

El més alarmant radica en el fet que el finançament dels cicles formatius del sistema privat-concertat suposa un percentatge que supera amb escreix el topall fixat per la Unió Europea. Per consegüent, la diferència existent entre aquest topall i la quantitat concertada sortirà del que s’ha anomenat hipòcritament “fons propis”; és a dir, els diners dels contribuents serviran, una vegada més, per sufragar les despeses d’empreses privades.

Fins on arribarà la golafreria del sistema concertat? No pareix que les ànsies de la Conselleria d’afavorir les escoles concertades tinguin límit. En qualsevol cas, UOB Ensenyament romandrà vigilant a tots aquests desviaments de fons públics i continuarà denunciant-los davant la connivència i beneplàcit d’altres agents socials enfront d’aquest desmantellament de l’escola pública.

Per altra banda ,l’Administració s’està prenent la indigna llibertat d’incomplir l’Acord Marc signat el passat 27 de febrer de 2023 refugiant-se en l’excusa de sempre, les limitacions pressupostàries. Així doncs, no hi ha recursos perquè el col·lectiu docent pugui gaudir dins el termini i en la forma escaient de les propostes de millora de les condicions sociolaborals, però sí que hi ha marge per continuar engreixant el sistema educatiu privat i concertat.
Contra això, UOB Ensenyament continuarà, incansable, la lluita contra el deteriorament de l’escola pública i el menysteniment de les malmeses condicions sociolaborals dels docents de les Illes Balears.

Palma, 24 de setembre de 2024.

Hipocresia amb l’FP: moltes lloances, però la Conselleria rebutja fons per a millorar-la

13 de setembre de 2024

by UOB Ensenyament (adm)

Aquest inici de curs ha estat marcat per greus mancances i despropòsits, com ara el caos en l’adjudicació dels docents interins o l’abocament de recursos al sistema d’escola concertada. Però l’Administració té una capacitat adnata per perjudicar l’escola pública, i ara haurà engrevit, encara més, la situació a la Formació Professional en rebutjar la participació de la comunitat autònoma de les Illes Balears a una partida de 130 milions d’euros promoguda per l’estat destinada a crear places i dotar de recursos l’FP.

Tant sobren els diners a la Conselleria d’Educació i Universitats com per repudiar uns ingressos que haurien pogut usar-se per solucionar, o almenys pal·liar, el dèficit de places d’FP de les Illes Balears? O és que els recursos no interessen si no són per atacar la llengua catalana o per beneficiar multinacionals com Microsoft? Algú donarà explicacions de per què s’han rebutjat aquests diners? Bé, el conseller Antoni Vera va afirmar que els centres públics no tenien capacitat per suportar aquest augment de places i va demanar ampliar la concertació, però UOB Ensenyament es referia a una explicació que no sigui un insult a la intel·ligència dels ciutadans de les Illes Balears. El veritable objectiu de la Conselleria, per tant, queda ben palès: desviar tots els recursos possibles cap a la concertada, beneficiant interessos privats en detriment de l’educació pública.

El conseller Vera no només ha mostrat una incompetència alarmant en la gestió i planificació de recursos, sinó que sembla més preocupat per justificar el seu fracàs que per garantir una educació de qualitat per als joves de les Illes Balears. Cada dia que l’educació pública passa sense aquests recursos és una oportunitat perduda; cada dia que la Conselleria continua desatenent les necessitats de l’FP és un pas més cap a la destrucció del que hauria de ser un dels pilars fonamentals de l’educació del futur.

Així les coses, la Conselleria pretén abocar encara més diners a l’escola concertada, tal com va denunciar UOB Ensenyament en un comunicat recent. En aquest cas els damnificats són els alumnes de Formació Professional. UOB Ensenyament insta de nou la Conselleria d’Educació i Universitats a fomentar l’educació pública i a no escudar-se en fal·làcies barroeres per afavorir les escoles (empreses) concertades.

Palma, 13 de setembre de 2024

MSE al minut 1 del curs 24-25. Inici de curs.

12 de setembre de 2024

by UOB Ensenyament (adm)

Dilluns passat, dia 02 de setembre de 2024, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari. Una convocatòria, a criteri d’UOB Ensenyament, desafortunada pel que fa al dia, atès que era la data en què s’havien de publicar les adjudicacions de substitucions corresponents al primer tràmit setmanal de substitucions. Així li ho va transmetre UOB Ensenyament al conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera, qui en va prendre nota.

En la reunió varen participar, entre d’altres, l’esmentat conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera Alemany; el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Sr. Mateo Suñer Servera; el director general de Personal Docent Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Catalina Maria Ginart Serrano; la directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa, Sra. Maria Isabel Salas Sánchez; la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Sra. Neus Riera Estarellas.

El secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu va explicar que Conselleria està fent l’anàlisi de requeriments per implantar una base de dades única per tal d’unificar tots els tràmits i simplificar tots els processos. El que se cerca és una solució que doni resposta als problemes que, de manera alarmantment recurrent, es donen en tots els tràmits dels diferents processos administratius. També s’hauria d’aconseguir no haver d’introduir les mateixes dades cada vegada que es participa de qualsevol procés administratiu, així com facilitar la tasca dels equips directius.

UOB Ensenyament valora positivament que s’implantin millores en els processos, si ha de tenir un impacte positiu i si, finalment, allibera temps al col·lectiu per fer allò que realment importa, que és ensenyar. UOB Ensenyament va demanar que la implantació sigui progressiva i va manifestar la seva preocupació quant a com afectaria un col·lectiu docent que està al límit a causa dels continus canvis de paradigma quant a les eines de gestió, així com el canvi de metodologia, radical per a la major part del col·lectiu, que es va haver d’aplicar arran del confinament per la COVID-19 i el posterior règim de semipresencialitat als centres educatius.

El director general de Personal Docent i Centres Concertats va començar la seva intervenció explicant que el primer tràmit setmanal de substitucions es va interrompre divendres 30 d’agost perquè hi havia trenta places que no s’havien carregat, motiu pel qual varen haver d’interrompre el tràmit i reiniciar-lo. També, i com ja és tradició, com els massapans per Nadal, els servidors varen caure. Així mateix, va parlar sobre les següents qüestions:

Acord Marc: el mes d’octubre es convocarà el grup de treball de la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats pel seguiment del Segon Acord Marc. UOB Ensenyament va recordar que està signat que el grup s’ha de reunir un mínim de dues vegades per curs; que el curs passat es va convocar dia 28 de juny per primera —i única— vegada; la importància de la rigorositat en el compliment de l’Acord, en tots els termes, ja que d’aquest depèn en gran mesura la millora de la vida del col·lectiu docent en termes de drets sociolaborals.
Processos selectius: l’any 2025 es convocaran proves selectives per cobrir al voltant de mil places. En l’actualitat no hi ha informació disponible quant a com estaran repartides per illes, especialitats o cossos.
Comissions de Serveis: la Conselleria ja està treballant en un disseny de la pròxima convocatòria de places en Comissions de Serveis orientada a cobrir les necessitats personals de la major part del col·lectiu possible.
Concurs de trasllats curs 2025-2026: s’està treballant a dos anys vista per millorar l’aplicatiu que gestiona el procés del Concurs de Trasllats Autonòmic. S’estan provant els aplicatius d’altres comunitats autònomes. Finalitzada aquesta fase de proves, traslladaran a les Illes Balears un d’aquests aplicatius, o bé crearan un programari dedicat a gestionar l’esmentat procés administratiu.
CFIRDE: el director general es va mostrar entusiasmat amb el canvi a la direcció del CFIRDE i que, parafrasejant UOB Ensenyament, aquesta institució havia deixat de ser un xibiu. UOB Ensenyament va manifestar que no és força complicat que aquest canvi suposi una millora, malgrat que el temps ho dirà. Per una altra banda, el director general va informar que seria el CFIRDE l’encarregat d’impartir les formacions de la base de dades única als equips directius. UOB Ensenyament va tornar a demanar la supressió del CFIRDE, així com l’augment de dotació econòmica i estratègica als CEP.

La directora general de Planificació i Gestió Educatives:

Decret d’escolarització curs 25/26: la direcció general ja està fent feina en el nou esborrany corresponent al decret que regularà el procés d’escolarització per al curs 25-26.
Decret extraordinari d’escolarització 0-3: dissabte dia 31 d’agost es va publicar el nou decret en virtut del qual s’oferiran 299 noves places 0-3 distribuïdes en 5 centres públics i 4 concertats des del dilluns dia 09 de setembre i el dilluns dia 16 de setembre. La incorporació a aquestes places està prevista per dilluns dia 04 de novembre.
CTEIB: el Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB) es regeix per les mateixes instruccions que els Instituts d’educació secundària (IES). Actualment, s’estan redactant unes instruccions específiques per al CTEIB. Aquestes instruccions, en cap cas, substitueixen les dels IES, sinó que les complementen. Va aprofitar l’avinentesa per explicar que treballen en una planificació per tal d’elaborar instruccions separades per a tots els ensenyaments.
Llengües estrangeres: la direcció general treballa per potenciar l’accés a la formació en llengües estrangeres al col·lectiu docent. S’està fent feina en la creació de beques més ben dotades que les actuals. UOB Ensenyament en va fer una valoració positiva, i va demanar que les paraules no se les endugui el vent. Les estades formatives a l’estranger no haurien de suposar cap cost als docents.
Regulació dispositius mòbils centres educatius: els dies previs a aquesta reunió, la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats va enviar, sense convocatòria, un esborrany amb les noves instruccions que regularan l’ús de dispositius mòbils als centres d’ensenyament públics. Seguint en la mateixa i inusual línia d’actuació, es va demanar que s’enviassin les esmenes via correu electrònic abans del divendres dia 6 a les 12 h, en comptes de negociar directament el document en la Mesa Sectorial d’Educació. Finalment, sí es va convocar a la MSE. Ho podeu llegir aquí.

La directora general de Formació Professional i Ordenació Educativa va informar de les següents qüestions:

Decret de currículums de Formació Professional: el mes de juliol es va nomenar una comissió d’experts després de la convocatòria enviada via GestIB directament als companys. Hi ha una feina ingent a fer, ja que s’han de desenvolupar els currículums de 108 cicles formatius corresponents a 23 famílies professionals. L’impacte d’aquests currículums serà a partir del curs 25-26.
Instruccions d’inici de curs: les diferents instruccions d’inici de curs (FP dual, FP a distància i FP presencial) varen ser publicades durant el mes d’agost.

La directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa va informar de les següents qüestions, quant a dotació de personal:

Orientació Educativa (OE): s’ha augmentat la dotació amb setanta-una noves places de les quals, una a Formentera, dotze a Eivissa, cinc i mitja a Menorca, i cinquanta-dues i mitja a Mallorca.
Equip d’Atenció Primerenca (EAP): s’ha augmentat la dotació amb trenta noves places de les quals, dues i mitja a Eivissa, dues a Menorca, i vint-i-cinc i mitja a Mallorca. Cal recordar que els EAP estan formats especialistes en OE, Pedagogia Terapèutica (PT), Audició i Llenguatge (AL), i Professorat Tècnic de Serveis a la Comunitat (PTSC).
Auxiliars Tècnics Educatius (ATE): s’ha assolit la fita de dotar amb, almenys, un ATE a tots els centres d’Educació Primària (EI) i als quatre d’Educació Infantil de la Conselleria d’Educació i Universitats.

Palma, 12 de setembre de 2024

MSE (Mesa Sectorial Estival). Currículums i Instruccions FP: tard i malament, però amb esperances de millora

12 de juliol de 2024

by UOB Ensenyament (adm)

Dimecres passat, 10 de juliol de 2024, es va reprendre la Mesa Sectorial d’Educació de caràcter extraordinari que havia començat divendres 28 de juny de 2024, i que es va haver d’ajornar en no haver presentat l’Administració la documentació que ha d’acompanyar la convocatòria de cada Mesa Sectorial en temps i forma. La Mesa va ser presidida pel director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Formació professional i Ordenació educativa, Sra. Maria Isabel Salas Sánchez.

Una de les claus de volta de la Mesa va ser la revisió dels currículums de totes les etapes educatives no universitàries. Aquesta revisió fou un compromís adquirit pel mateix conseller Vera, que en teoria “s’havia d’estudiar i desenvolupar en profunditat al llarg de tot el curs”. Això ens ho digueren el mes de setembre… i s’hi posen ara, a misses dites. La Conselleria d’Educació i Universitats continua demostrant, un cop i un altre, la seva incapacitat per planificar res, ni respectar cap calendari seriós. Sempre igual: amb pressa, a correcuita, malament, que és el resultat inevitable de no fer res, i voler-ho arreglar al final amb un esprint propi d’atletes desentrenats.

Bé, UOB Ensenyament no es rendeix, i sí que compleix la seva part. Igual que férem fa dos anys, quan s’havien de promulgar els currículums de la nostra terra, a partir dels estatals, UOB Ensenyament emprengué una tasca titànica i, dins el termini i en la forma escaient, entregà a la Conselleria un extens document d’esmenes, algunes de caire tècnic i d’altres, potser les més importants, de caire conceptual i filosòfic. Amb independència del fet que els grups de treball per revisar les matèries curriculars ni tan sols s’han consituït encara -per això aquest ha estat un dels temes tractats a la Mesa d’avui-, ni una de les esmenes que enviàrem per escrit ha estat recollida a l’articulat principal dels esborranys que ens ha remès la Conselleria per estudiar i debatre a la Mesa d’avui.

Això sí, a cada etapa educativa, l’Administració vol incorporar, com a gran novetat, l’àrea de religió catòlica. Fidel a la seva tradició de laïcitat, UOB s’oposa a aquesta introducció; i en tot cas, si s’ha de parlar de religió a classe, proposam un ensenyament global i neutre del fet religiós al món, sense fer cap mena de proselitisme en favor de cap religió concreta.

Òbviament, UOB no ha tornat a repetir el llistat complet de les seves propostes de millora curricular (això no hauria estat ni pràctic ni possible al context d’una Mesa de negociació), però sí que ha defensat tres conceptes clau que, en la nostra opinió, són irrenunciables, tant per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, com per dignificar la funció docent:

El canvi de paradigma avaluador i, en general, del procés d’ensenyament-aprenentatge

La LOMLOE no només planteja un disseny educatiu i curricular equivocat i nociu per a tota la comunitat docent. És que, a més, està tècnicament molt mal feta. Això vol dir que es poden aprofitar totes les seves ambigüitats i escletxes per, sense transgredir la seva lletra, minvar el mal que fa. Només fa falta voluntat política i una mica d’imaginació. Clar i català: després d’una lectura acurada de la Llei orgànica, UOB ha conclòs que enlloc està prescrit que el referent directe de l’avaluació hagin de ser els criteris d’avaluació, abstractes, complexes, sovint estúpids, i sempre impossibles d’avaluar en sentit estricte. Ara bé, allò que la Llei diu, realment, és que s’han d’assolir les competències, tant les clau com les especifiques: aquest ha de ser el referent avaluatiu. I és la mateixa LOMLOE qui estableix, en definir el concepte de competència específica, un vincle directe entre aquestes i els sabers bàsics que, a diferència dels criteris d’avaluació, sí que són clars, objectivables i fàcilment avaluables com a eines per a concretar el grau d’assoliment de les competències.
Cal afegir, a més, que el procediment avaluador condiciona tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si els docents tornàssim a avaluar sabers bàsics, això implicaria tornar a ensenyar-los. És a dir, tornar a fer classe de veritat, la nostra funció, de la qual instàncies polítiques que tenen poc o res a veure amb la realitat de les aules, ens volen privar. Volem tornar a ensenyar coses útils als joves!
La resposta de la directora general Salas no ha estat del tot negativa. De fet, ha mostrat un viu interès per la nostra proposta i, amb seny, ha assenyalat que la qüestió roman viva i no exempta de polèmica, i que el seu objectiu és trobar un equilibri raonable entre les diferents postures, així com una connexió comprensible i aplicable entre els criteris d’avaluació i els sabers bàsics. No ens ha “comprat” la proposta en la seva integritat, però sí que l’ha considerat de manera ben seriosa, i UOB vol ser justa i posar en valor aquesta nova actitud.

La supressió de les programacions d’aula

És una reivindicació històrica, d’altra banda recollida al punt 33 de l’Acord Marc, la reducció de la càrrega burocràtica dels docents. Després d’una lectura acurada tant de la LOMLOE com de la part estatal dels currículums de les diferents etapes, UOB Ensenyament no ha trobat ni una sola referència a l’expressió “programació d’aula” ni tampoc a la necessitat de què les situacions d’aprenentatge es despleguin en programacions d’aula. Per això UOB proposa tornar a confiar en cada docent, assumint que aquests poden o no posar per escrit la seva programació d’aula, perquè a molts els basta tenir-la al cap. Això aplica també a docents substituts, que han de respectar les línies generals marcades pel currículum i per la PGA, però sense renunciar a la seva autonomia docent, cosa que passaria si es vessin encotillats per una programació d’aula heretada d’un altre professional. De fet, a la pràctica, i contra els arguments habituals, les programacions d’aula no s’usen per ajudar la funció docent, sinó com a instrument coercitiu dels equips directius i inspectors per forçar docents que no tenen en ordre la seva programació d’aula (la immensa majoria) a obeir instruccions que, massa sovint, tenen caràcter arbitrari.
La directora general Salas ha simpatitzat manco amb aquesta segona proposta, no tant pel seu argumentari, que no ha rebutjat del tot, com pel problema que planteja la manca d’una eina objectivable en cas de recurs d’alçada. UOB també té resposta per això: tornar a les programacions didàctiques tradicionals, que sempre havien estat una eina útil en cas de recurs d’alçada. L’Administració no s’ha pronunciat sobre si el contraargument d’UOB li agrada o no.

La redefinició del concepte de Situació d’Aprenentatge (SA)
- A UOB Ensenyament els conceptes ens importen més que les paraules, però sabem que les paraules signifiquen coses, i que el seu ús no sempre és innocent.
- Per això, hem expressat la nostra preocupació pel canvi de nomenclatura de les antigues unitats didàctiques a les noves situacions d’aprenentatge: no és un problema nominalista, sinó de contingut. En efecte, les SA conceben el procés d’ensenyament-aprenentatge com a un simple viatge de descobriment de l’alumnat, on la funció docent queda desdibuixada, ambigua i poc definida i valorada. A UOB exigim recuperar el concepte de transmissió educativa a l’aula: és el docent qui ha de transmetre coneixements als seus alumnes, com a condició prèvia per a què aquests alumnes, un cop hagin après coses, sàpiguen què fer, amb allò que han après; és a dir, per a què desenvolupin competències. Però cap alumne podrà saber fer si abans no sap quelcom. I és el docent qui ha de dissenyar què, com i quan s’ha de fer a l’aula. En aquest sentit, UOB reivindica l’autonomia de la funció docent per davant l’autonomia de centre. Perquè som els docents aquells qui sabem com fer classe; fer classe és la nostra funció central, i la nostra classe l’hem de dissenyar nosaltres mateixos, i no uns suposats “experts” que no han trepitjat un aula en sa vida.
- Un cop més, la directora general Salas s’ha mostrat intrigada pel nostre plantejament, i ha respost explicant que una primera passa és la nova consideració de l’estructura de les situacions d’aprenentatge definida al currículum com a orientativa, no prescriptiva. A UOB, n’estam parcialment d’acord: és una primera passa, necessària, però no suficient, a parer nostro.

La intervenció d’UOB ha tengut una conseqüència inesperada: la directora general d’Ordenació ens ha pregat que li reenviem la bateria de propostes que UOB ja havia enviat en temps i forma. Això vol dir tres coses:

Que, fins ara, no s’havien dignat ni a mirar-s’ho.
Que l’Administració no sap ni on trobar els documents que ella mateixa demana que se li entreguin per determinats canals.
Que ara sí que es miraran les nostres propostes.

Tot plegat, ens inspira una mescla d’orgull (perquè es valora la nostra opinió), esperança (perquè no tot està perdut, i les coses encara podrien millorar), compassió (perquè aquesta gent està molt desorientada) i preocupació (perquè els mecanismes interns de l’Administració no van ni amb rodes).

Volem, també, transmetre-us informació relativa als grups de treball que es crearan per redefinir els currículums d’infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat:

Estan oberts a tots els docents que vulguin participar-hi, tot i que la notificació via GestIb només s’ha fet arribar als docents que durant aquest curs han impartit docència directa a alumnes (que tanmateix, són la majoria).
La tasca tendrà quatre eixos bàsics:

Concreció i seqüenciació dels sabers bàsics.
Concreció i seqüenciació dels criteris d’avaluació.
Connexió, si escau, dels sabers bàsics amb els criteris d’avaluació.
Adaptació dels currículums als continguts i necessitats propis de les Illes Balears.

A més dels coordinadors (que seran designats nominalment per l’Administració), els grups de treball estaran formats per tres docents cada un.
Els docents seran seleccionats entre funcionaris de carrera amb la titulació adient i, sobretot, amb l’experiència docent a l’àrea / matèria en qüestió.
També serà important la representativitat geogràfica dels docents: que representin cada una de les quatre illes i, al context de Mallorca, que representin tant Palma com la Part Forana.
Hi haurà d’haver docents representants de l’escola concertada.
La tasca es desenvoluparà fora de l’horari de treball, estarà pagada d’acord amb l’Ordre de 2003 que tracta la qüestió, i haurà d’estar acabada dia 29 de novembre de 2024.
La tasca és estrictament voluntària: tot docent que hi vulgui participar, ha d’emplenar el formulari que li haurà arribat via GestIb abans de dia 20 de juliol de 2024.

Pel que fa als grups de treball per als nous currículums de Formació professional, les condicions són les ja descrites més amunt i, a més:

Preferentment, els candidats hauran hagut d’haver impartit docència a la família professional el currículum de la qual vulguin treballar.

Pel que fa la nova ordenació de la Formació professional, UOB ha començat per expressar la seva preocupació pel fet constatat que alguns funcionaris de carrera que acaban d’obtenir destinació definitiva estan essent pressionats per determinats equips directius per a impartir docència en una llengua estrangera si estan acreditats lingüísticament per fer-ho. UOB considera això com a inacceptable per aquestes raons:

Un funcionari de carrera té com a requisit d’ingrés el coneixement de les dues llengües oficials a les Illes Balears, no el de cap llengua estrangera, per molt acreditat que estigui.
Un funcionari de carrera amb destinació definitiva ha concursat a una plaça lingüísticament marcada com a vernacle. Això inclou la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i prou. Seria, per tant, molt discutible que se’l pogués forçar a fer classe en castellà, amb independència del que digui el Projecte lingüístic de Centre o el mateix Pla Pilot de lliure elecció de llengua. Però el que queda fora de discussió és que se’l pugui forçar a fer classe en una llengua no oficial a les Illes Balears.
Forçar un docent a fer classe en una llengua estrangera representa tal càrrega de treball i pressió mental / intel·lectual, que fer-ho entraria a l’àmbit dels riscos laborals, en comprometre la salut mental del docent.

Davant la nostra argumentació, l’Administració s’ha mostrat teba: han promès que ho estudiaran amb deteniment.

Quant a les Instruccions de funcionament de la nova FP, val a dir que va ser UOB Ensenyament qui, en primera instància, va exigir que es negociessin al si de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Front la negativa de l’Administració a negociar un document amb qüestions cabdals en matèria de drets sociolaborals del col·lectiu afectat, argumentant la necessitat de publicar aquestes instruccions per qüestions organitzatives a nivell de centre, una representació majoritària de la MSE, en virtud de l’article 8 del Reglament que regula la MSE, va sol·licitar la inclusió d’aquest punt a la següent sessió ordinària, o bé la convocatòria d’una sessió extraordinària amb aquest únic punt, el que esdevingués abans i en un terme igual o inferior a les 48 hores següents al registre d’entrada de la sol·licitud. Si bé és cert que aquests condicionants no es varen complir -ni en temps ni en forma-, finalment, s’ha pogut negociar. Esperem que aquesta «nova» Conselleria li vagi agafant la pràctica a això de governar i, en el futur immediat, sigui més seriosa amb la normativa i els procediments de funcionament. Des d’UOB Ensenyament li desitjam sort i encerts, sabem que ho assoliran.

Quant a les principals novetats, així com qüestions i reivindicacions plantejades per part dUOB Ensenyament, de les Instruccions sobre l’organització i el funcionament dels cicles formatius i dels cursos d’especialització de formació professional a les Illes Balears, són les següents:

Projecte intermodular:
És un mòdul professional que es realitzarà al segon curs i que s’inclou en tots els cicles formatius amb l’objectiu d’integrar les diferents capacitats i coneixements del currículum del cicle. Aquesta integració es concretarà en un projecte o activitat que contempli les variables organitzatives i tecnològiques relacionades amb el títol, a més d’integrar altres coneixements relacionats amb la qualitat, seguretat, medi ambient, sostenibilitat, digitalització i cultura emprenedora.
Formació conjunta amb altres mòduls professionals:
Haurà la possibilitat d’agrupar mòduls del mateix cicle formatiu, en el benentès que llur avaluacions siguin per separat.
El mòdul de Digitalització aplicada als sectors productius es podrà agrupar amb un altre mòdul del mateix curs.
Aquestes agrupacions s’hauran d’establir damunt l’horari. S’haurà de reflectir a les programacions dels mòduls corresponents. S’haurà de mantenir aquesta organització al llarg de tot el curs.
Càrrega horària setmanal:
Els equips directius poden establir una càrrega horària setmanal diferent de la determinada als apèndixs que determinen les càrregues horàries dels cicles formatius de graus bàsic, mitjà i superior així com les seves seqüenciacions temporals, en funció de l’organització de la Formació en Empresa o Organisme Equiparat, considerant el moment, la durada i els mòduls professionals afectats. En qualsevol cas, s’ha de respectar la càrrega horària anual establerta per a cada mòdul, així com les limitacions establertes a les Instruccions sobre l’horari general dels centres, dels alumnes i dels professors.
A la ronda d’intervencions, UOB Ensenyament va manifestar que, com en el cas de moltes altres qüestions dependents dels diferents òrgans de decisió, aquesta no es pot deixar en mans, únicament, de l’equip directiu. UOB Ensenyament reivindica una nova redacció d’aquest apartat en virtud de la qual es deixi aquesta qüestió en mans dels departaments didàctics o del claustre.
Formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
Apareix la figura del tutor dual i com que es preveu una càrrega de feina elevadíssima UOB Ensenyament exigeix que es donin les hores lectives suficients per a desenvolupar totes les tasques d’organització i coordinació. Per més informació podeu consultar les pàgines vint-i-nou i trenta dels Criteris confecció quota. Qüestions més destacables:
- Els centres hauran de tenir un tutor FEMPO per cada grup.
- El tutor dual serà l’equivalent al coordinador de pràctiques.
- Segons els criteris de quota 24/25, hi ha quatre períodes per la tutoria FEMPO en règim general. Haurà discrecionalitat a l’hora de distribuir aquests períodes entre primer i segon curs. A la seva intervenció, UOB Ensenyament va destacat que, atès que s’hauran d’implantar grans canvis, aquestes hores són insuficients als Graus Bàsic, Mitjà i Superior, tant general com intensiu. És imperatiu fer molta pedagogia i coordinació en empresa.

Per al curs 2024-2025 la formació en empresa o organisme equiparat al primer curs de tots els graus D, serà d’un mínim de 100 hores, preferentment acumulades durant el tercer trimestre, sempre que les circumstàncies del sector en què s’ha de realitzar la formació ho possibilitin. UOB Ensenyament va demanar que s’especifiqui el significat d’aquest fragment, ja que es preveuen dificultats per trobar empreses en determinats sectors i, per tant, poder realitzar aquest primer període de formació.

Tots els centres hauran d’augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnes perquè es necessitaran empreses per a l’alumnat de 1r, que es regirà amb el nou sistema d’FP, i empreses per a l’alumnat de 2n, que encara es regirà amb el sistema antic. Hi ha alguna previsió per pal·liar aquestes dificultats?
La resposta per part de l’Administració fou que s’han fixat el mínim d’aquestes cent hores ja que aquest ve marcat per la Llei del Nova FP. El fragment s’ha inclòs perquè, els centres que tinguin la possibilitat i ho considerin positiu a nivell pedagògic i organitzatiu, puguin augmentar aquestes cent hores.
Per una altra banda, es preveu que les empreses col·laboradores siguin les mateixis que fins ara, amb la diferència que hi aniran més alumnes. UOB Ensenyament va reivindicar la necessitat d’implantació de mesures a nivell governamental per tal aquestes col·laboracions resultin més atractives per les empreses. Està molt bé i és necessari que el discurs vagi en la línia de la dignificació de la Formació Professional, però aquesta no serà possible si no es prenen mesures valentes com aquesta.

De manera excepcional, es podrà oferir o autoritzar la realització de la formació en empresa o organisme equiparat en centres de l’Administració, en institucions públiques o privades. UOB Ensenyament demana màxima flexibilitat i corresponsabilitat de l’Administració en aquest sentit. Tal com hem dit abans, es preveuen dificultats per trobar i augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnat per formar-lo.

Requisits:
Un dels requisits és disposar del número d’afiliació a la seguretat social. En cas que, d’acord amb la normativa laboral, l’alumne no pugui disposar d’aquest número, podrà fer la formació en empresa o organisme equiparat sense estar donat d’alta a la SS. Aquesta part de les instruccions fa referència a l’alumnat indocumentat. Aquest alumnat tindrà una assegurança de la qual es farà càrrec l’Administració.
Formació en empresa a una illa diferent a la d’origen o fora de la comunitat autònoma:
S’estableix que l’alumnat pot fer la formació en una illa diferent a la del seu centre educatiu, o fora de les Illes Balears, sempre que hi hagi un centre educatiu col·laborador.
Qüestions plantejades per part d’UOB Ensenyament:
Es preveuen mecanismes per compensar les despeses en aquests casos? A càrrec de qui aniran les del tutor dual?

La resposta per de Conselleria va ser que el tutor pot fer totes les tasques de seguiment de manera telemàtica. Qui ha estat a la trixera, sap perfectament que el contacte directe amb aquest alumnat, i més en un període tan important com és el de la formació a l’empresa, és fonamental. La resposta de Conselleria va ser que aquests casos seran residuals, però que prenien nota…
Assignació de l’alumnat a la formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
Serà l’equip docent el que assigni els alumnes a les empreses amb la col·laboració dels tutors d’empresa o organisme equiparat, valorant les preferències dels alumnes i de les empreses. A més, es tindrà en compte el rendiment, l’assistència a les activitats lectives en el centre de formació professional, la seva capacitat per al treball en equip, la presa de decisions i la capacitat per a la innovació i la creativitat dels alumnes.
Funcions del tutor dual del centre, dels tutors de l’empresa o organisme equiparat i de l’equip directiu:
UOB Ensenyament va tornar a reiterar que la forma de realitzar pràctiques en empresa canvia prou respecte del que les empreses estan acostumades. Donat les poques hores de què disposen els tutors duals per atendre totes les seves funcions, es fa necessari que Conselleria imparteixi algun tipus de formació a les empreses informant dels canvis i explicant les novetats derivades de la nova Llei d’FP. Que la dignificació de la Formació Professional trascendeixi els discursos, també passa per no seguir ofegant el col·lectiu docent. Això només s’assolirà amb mesures com, per exemple, augmentar les hores de tutoria dual.
Anul·lació d’ofici de la matrícula:
L’alumnat menor de 16 anys que no assisteixen regularment o no s’ha incorporat als estudis, no està regulat. S’entén que seran casos excepcionals de Grau Bàsic i, per tant, es regeirà pels protocols d’absentisme d’Educació Secundària. UOB Ensenyament va demanar que la referència normativa consti en aquestes instruccions. L’Administració es va comprometre a fer la modificació.
Promoció en el Grau Bàsic:
Promocionarà a segon curs, l’alumnat que hagi superat tots els àmbits. També promocionarà si compleix les següents condicions:
- Els mòduls professionals pendents no superen el 20% de l’horari setmanal.
- Ha superat com a mínim un dels àmbits no professionals.
Convocatòries:
Les proves d’avaluació corresponents a la segona convocatòria anual dels mòduls de segon curs diferents dels de Formació en Centres de Treball (FCT), han de tenir lloc en els dies lectius compresos entre l’1 de maig i el 30 de juny. Així i tot, els centres poden avaluar els alumnes en segona convocatòria abans de l’1 de maig si l’equip directiu considera que això contribueix al desenvolupament del seu procés d’aprenentatge. Han d’haver passat un mínim de quinze dies naturals entre la primera i la segona convocatòria.

Palma, 12 de juliol de 2024

UOB empeny per fer complir l’Acord Marc

21 de juny de 2024

by Unió Obrera Balear

Reunió de la Comissió de seguiment de l’Acord Marc

Ahir, dia 20 de juny de 2024, a les 09:30 h, es reuní per primer cop la Comissió de seguiment de l’Acord Marc vigent amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso. Una convocatòria que arriba massa tard (la Comissió s’hauria de reunir, com a mínim, dos cops per curs escolar, i es va constituir la segona quinzena d’octubre). A més, la Comissió només ha pogut tractar els primers quinze punts (d’un total de trenta-sis) perquè… el director general havia de partir abans de les 12:00 h! Ens hem emplaçat per continuar dia 1 de juliol, perquè abans l’Administració no tenia dates disponibles per reunir-se amb la part social (els sindicats docents). No podia imaginar que amb dues hores i mitja no n’hi hauria ni per començar, donat el fet que era la primera reunió, i que hi ha una allau de punts encara no complerts? Un altre bon exemple de manca de planificació a la Conselleria. Mal símptoma…

En tot cas, UOB Ensenyament aprofita tota oportunitat, tardana o no, per defensar el col·lectiu docent. Anem, idò, per feina. La clau de volta de la reunió ha estat, per nosaltres, la clarificació i reivindicació dels punts de l’Acord que ja haurien d’estar resolts, o en vies de resolució, i que són objecte de retards o incompliments per part de l’Administració. Aquest és l’estat de la qüestió ara com ara:

Pel que fa al punt 1, la Carrera professional docent, aquells que ja perceben el primer tram de la part consolidable veuran ben prest, un cop culminat un tràmit pendent amb la Conselleria d’Hisenda, com aquest complement deixa de ser “a compte” per esdevenir un complement ordinari, la quantia del qual s’incrementarà en la mateixa mesura que la resta de complements. D’altra banda, durant el primer trimestre del curs vinent es farà la propera convocatòria anual del primer tram, el pagament del qual tendrà efectes, amb caràcter retroactiu, si escau, a data 1 de setembre de 2024.

Pel que fa al segon tram de la part consolidable, es negociarà a partir de setembre de 2025 amb la intenció de pagar-lo a partir de gener del 26, que és la data límit establerta per l’Acord Marc. UOB ha recordat que el propi text de l’Acord apunta la possibilitat d’avançar el primer pagament d’aquest segon tram a gener de 2025 en funció de les disponibilitats pressupostàries (que haurien de ser suficients, donada l’actual conjuntura econòmica expansiva), però l’Administració s’ha mostrat poc entusiasta respecte aquesta flexibilització del calendari.

Respecte a la part no consolidable, i d’acord amb la calendarització prevista a l’Acord Marc, els equips directius començaran a cobrar d’ofici el complement que els correspon amb efectes econòmics d’1 de setembre de 2024. Pel que fa a la resta de complements de la part no consolidable, les coordinacions retribuïbles, UOB ha demanat un avançament del pagament al curs vinent o, si més no, al curs 2025-26 (possibilitat contemplada a l’Acord Marc), però la Conselleria ha dit que, tot i que “s’ho pensaran”, les previsions pressupostàries els duen a pensar en complir les dates límit, i pagar aquests complements a partir del curs 2026-27.

El punt 3 fa referència a increments retributius. A hores d’ara, i per a l’exercici 2024, restam pendents de dos increments que depenen de l’Administració estatal: d’una banda, un 0,5% lligat a l’evolució del PIB del 2024: s’haurà d’esperar a final d’any per saber si es paga o no en funció de les dades macroeconòmiques i, en cas afirmatiu, el cobraríem amb efectes retroactius a data 1 de gener de 2024. L’altra qüestió és la previsió de l’increment del 2% per a tots els empleats públics que estava prevista als pressupostos generals de l’Estat per a 2024, pressupostos que finalment no s’aprovaren. Per tant, el cobrament d’aquest 2% resta pendent de promulgació del corresponent decret per part del Gobierno central. Restarem atents a la qüestió i, en tenir noves, us les transmetrem pels nostres canals habituals.

Un raig d’esperança: recordau el robatori d’una part del salari que ens corresponia durant els exercicis 2020 i 2021 i que el Govern Armengol ens va pispar amb l’excusa de la pandèmia? Idò bé, mai recuperarem els doblers robats, però, com a mínim, s’està estudiant la possibilitat de recuperar el nivell salarial que ens hauria de correspondre si s’haguessin aplicat els increments salarials que ens pertocaven; això seria molt bo, no tant pels doblers que començaríem a ingressar per aquests conceptes (que sí, d’acord), però també, i sobretot, perquè això incrementaria la base salarial que afectaria qualsevol ulterior apujada (no representa la mateixa quantitat el 2% de 150 que el 2% de 160, per posar un exemple molt senzill). No volem ser triomfalistes ni vendre stock que no tenim al magatzem: això només és una possibilitat en estudi. Tanmateix, això és més que res, i UOB farà tot allò que sigui al seu abast per tal que es materialitzi.

Pel que fa al punt 6, és important assenyalar que es preveu un increment significatiu del nombre de places que sortiran al concurs-oposició del 2025. L’Administració no va quantificar, emperò, aquesta previsió.

Respecte al punt 8, referit a la plena integració del professorat tècnic d’FP al Cos de Secundària o, si més no, la seva equiparació salarial, UOB ha recordat el problema de dos col·lectius afectats:

D’una banda, resta el problema del professorat tècnic d’FP que no és d’especialitats singulars i que no es va poder integrar per no tenir la titulació. Per a aquest col·lectiu, exigim la negociació urgent del complement que equipari el seu salari amb el de secundària. Una negociació urgent que, d’altra banda, en tractar-se d’un col·lectiu molt reduït, no hauria de suposar gran despesa, i per tant hauria de ser de relativament fàcil solució. L’Administració insisteix que està treballant en aquest tema i que ben aviat en tendrem notícies. Les esperam amb impaciència.

L’altra qüestió és la dels docents amb especialitats singulars integrats al cos 0598, respecte dels quals tenim dues exigències:

La seva equiparació salarial amb el professorat de secundària: igual funció, igual salari. De fet, aquesta és una previsió que fa el text de l’Acord Marc en finalitzar el procediment d’integració. Alguns tècnics de la Conselleria, a parer nostre fan una interpretació errònia del concepte de “finalització del procediment” en situar-lo l’any 2026, quan s’haurà exhaurit la darrera pròrroga. Afortunadament, hem pogut convèncer la part política de la Mesa de la inconveniència d’aquesta interpretació, i el director general ha expressat que la seva intenció política és resoldre la qüestió abans d’arribar al límit del 2026, i que de fet la qüestió està ja en estudi. Continuarem atents el seu desenvolupament.
UOB ha instat l’Administració, i concretament el conseller Vera, a presentar la qüestió de la plena integració del cos 0598 al 0590 al pròxim Consell Interterritorial d’Educació. El director general Alonso es va comprometre a fer-li arribar la demanda i va afegir que no pensava que el conseller Vera posàs pegues a plantejar la qüestió.

Pel que fa al punt 9, referit als substituts exprés, tres foren les reivindicacions d’UOB:

L’especificació d’un calendari de dies de lliure disposició. La resposta de l’Administració fou que els dies de lliure disposició van lligats al centre de referència i que, el cas d’aquests docents, el seu centre és la pròpia Conselleria d’Educació. En resposta, UOB va exigir que això quedi especificat a algun lloc.
La reivindicació d’un contracte igual al de qualsevol docent que fa una substitució. La resposta fou negativa, perquè aquests docents no ocupen vacants en règim de substitució, sinó que les seves són places creades sempre en funció de les canviants necessitats del servei i, les seves places són temporals i, per tant, les seves condicions no són assimilables a les d’una substitució ordinària.
El compromís per part de l’Administració de complir l’acord assolit a Mesa Sectorial de donar, per al curs vinent, places d’àmbit. La resposta del director general fou afirmativa.

El punt 11 és el relatiu a les hores de docència per als mestres d’infantil i primària. UOB insisteix en recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc (Vigència) i, en tal sentit, lamentà la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23. UOB recordà, a més, que la probable acumulació de CHL que aquest desfasament provocarà podria generar no pocs problemes organitzatius, sobretot si pensam que, amb les noves instruccions horàries, les hores d’esplai computen com a hores de docència directa i, per tant, van incloses dins les 23 hores que, en principi, no han de depassar-se. La resposta fou un èxit parcial: la Conselleria recula parcialment des de les posicions sostingudes el 4 de juny, i es compromet a calcular la quota d’Infantil i Primària a 24,5 hores, i no a 25, la qual cosa implicarà la contractació de 127 mestres més. Això no és suficient, però és un principi de millora. En el mateix sentit, el director general de Personal Docent i Centres Concertats es comprometé a anar negociant i revisant aquesta qüestió anualment per tal de seguir millorant. Podeu estar segurs que UOB hi serà amb tota la seva força.

Pel que fa al punt 12, el de les places de difícil i molt difícil cobertura a Eivissa-Formentera, un cop celebrada la Mesa Tècnica de dia 17 de juny passat a Formentera, el director general reiterà el compromís de convocar Mesa Sectorial tan aviat com es pugui.

El punt 13 tracta la reducció progressiva de ràtios, que implica, com a primera passa, que la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ha de conèixer i analitzar la situació durant el segon trimestre de cada curs escolar, cosa que enguany no ha passat perquè la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ni tan sols estava constituïda. A instàncies d’UOB, el director general s’ha compromès a respectar, d’ara endavant, aquest mandant de l’Acord Marc.

D’altra banda, el mateix punt 13 està lligat a la redacció i compliment del Pla d’Infraestructures 2023-27. L’Administració reconeix el retard sobre la qüestió, s’excusa en la mala situació heretada (us sona, aquest cantet?) i, el més important, es compromet a presentar un projecte a finals del juliol vinent.

I per acabar aquest resum de la primera part de la reunió de la Comissió de seguiment, ens referirem al punt 15, referent a les llicències per estudis. El text de l’Acord Marc és clar: el curs actual, el que ja està acabant, el 2023-24, hauria d’haver estat el de la negociació i convocatòria d’ambdós tipus de llicències, tant les retribuïdes com les no retribuïdes. Sense gaire pudor (per moments, amb una relativa i desafortunada prepotència), alguns dels representants de l’Administració presents a la reunió han dit clarament que no ho havien complert… i que no passava res! O sigui, tenim un Acord Marc que, en teoria, ha de ser un far, però n’hi ha que pensen que no és greu incomplir-lo, si més no parcialment. Companys, aquest és el panorama. Després d’expressar el seu rebuig davant aquesta actitud, UOB, com sempre, ha anat per feina i ha demanat quin és i quin serà l’estat de la qüestió. La Conselleria, contravenint l’Acord Marc, ha establert unilateralment una recalendarització:

Abans de setembre del 2024, presentarà un projecte per a les llicències no retribuïdes, que haurà d’entrar en vigor el curs vinent, 2024-25.
Durant el curs 2025-26, negociació de les llicències retribuïdes, sense calendarització de la seva entrada en vigor.

L’excusa és la de sempre: limitacions pressupostàries. Suposam que els 20 milions del Pla de Segregació, Minorització i Destrucció de la Llengua Catalana són prou imprescindibles com per impedir que els docents puguin gaudir dins el termini i en la forma escaient de les llicències per estudis a les que tenen dret segons l’Acord Marc que l’Administració afirma voler respectar fil per randa. Que potser ens hem perdut alguna cosa?

Palma, 21 de juny de 2024

El professorat d’FP, el gran oblidat

23 de maig de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 311/2024

L’aprovació de la LO 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional suposa una revolució en el sistema de la formació professional conegut fins ara. Ens trobem davant d’una llei molt ambiciosa que suposarà un gran repte per al professorat d’FP.

Amb la nova llei, s’obre l’oportunitat d’actualitzar, per fi, títols i currículums de totes les famílies professionals a la realitat del nostre entorn, demanda que UOB Ensenyament ha reivindicat en diferents ocasions. A més, la finalitat d’aquesta nova normativa abasta aspectes força rellevants d’un nou règim de formació que pugui respondre tant als interessos i necessitats de qualificació professional de les persones, com a les competències demandades per les noves necessitats del mercat laboral. Així, es promou un nou engranatge, d’importància cabdal, que fa d’aquest procediment normatiu un camí prou complex perquè l’Administració assumeixi aquesta responsabilitat de manera diligent.

Però, l’Administració, obsessionada a complir terminis ministerials, no és conscient de l’oportunitat que planteja aquesta nova llei respecte a la concreció i adaptació curricular. Si ho fora, hauria començat a treballar, ja aquest curs, en la revisió i actualització dels currículums fent partícip a tota la comunitat educativa. Aquesta és una tasca ingent, que no pot quedar reduïda a una revisió precipitada ni supeditada a uns tempos tan curts que no permetin una profunda reflexió d’aquests. Una tasca que hauria de continuar amb el desenvolupament normatiu pertinent i la formació dels docents en els nous reptes que hauran d’enfrontar, i, finalitzar, amb l’estudi de quin seria el curs més adequat per la seva implantació.

UOB Ensenyament vol posar l’accent en determinats aspectes com la planificació inicial, el desenvolupament normatiu i la formació proposada per la Direcció General d’FP i Ordenació educativa.

En primer lloc, el calendari d’actuacions establert per la Conselleria inclou la creació de grups de treball, aquest curs 2023-24, per a la revisió i adaptació dels currículums d’FP en l’àmbit autonòmic. No obstant això, el dia d’avui encara no s’ha iniciat aquesta tasca ni hi ha indicis en el fet que sigui així a mitjà o a curt termini. Per això, UOB Ensenyament ha demanat que se l’informi adequadament quan l’Administració posi en marxa qualsevol actuació en aquest sentit.

En segon lloc, és força preocupant que la mateixa Administració sigui incapaç de complir amb el calendari establert. S’arriba tard a la tasca de revisió dels currículums, la qual cosa suposarà un endarreriment en les fases posteriors de desenvolupament normatiu (prevista pel curs 2024-25) i d’implantació (prevista pel 2025-26). O el que pot ser més perillós, una acumulació de tasques a darrera hora, la qual cosa dificultarà una revisió profunda i reflexionada dels currículums que, al cap i a la fi, constitueixen l’eina fonamental dels docents.

A més a més, UOB Ensenyament exigirà que la creació d’aquests grups de treball sigui un procés de concurrència pública, prioritzant la participació del professorat d’FP, i que compti amb l’alliberament d’un nombre de docents suficient dedicat plenament a aquesta tasca. UOB Ensenyament restarà atent i vetllarà perquè aquests procediments es convoquin amb la màxima transparència, així com amb el temps suficient perquè l’anàlisi del canvi curricular sigui acurada i no precipitada, com ja va ocórrer amb els currículums de secundària.

En darrer lloc, i no menys important, hi ha previst un Pla Formatiu, tal com s’especifica al document penjat al web de la Direcció General d’FP i Ordenació educativa, que duu per nom Presentació nou sistema de formació professional. És en aquest punt, emperò, que UOB Ensenyament també vol fer notar el seu malestar, ja que en cap moment s’ha informat ni de l’estructura ni de la planificació d’aquest Pla. L’únic que UOB Ensenyament ha detectat és que, a partir del mes de maig, s’han començat a oferir, puntualment, cursos introductoris a la nova llei i de formació específica sobre els nous mòduls. Una prova més de la improvisació de la Conselleria en la planificació i implantació del nou sistema d’FP, ja que el pròxim curs s’iniciarà amb els currículums actuals, però incorporant les modificacions que recull la nova normativa. Així doncs, l’èxit és assegurat …

Finalment, no es pot oblidar la reivindicació històrica d’UOB Ensenyament quant a la dignificació de la professió docent i, en particular, la del professorat de Formació Professional, el gran oblidat. Aquesta fita s’aconsegueix per dues vies: la d’una concreció curricular actualitzada dins el termini i en la forma escaient, tal com ja hem comentat, i també amb l’econòmica.

Amb la integració del col·lectiu docent de Formació Professional al cos A1, aquesta darrera via comença a assolir-se, però cal tenir ben present que, encara, alguns companys i companyes romanen en desigualtat de condicions. Per això, UOB Ensenyament ha exigit, en múltiples ocasions, el compliment del punt 8è de l’Acord Marc vigent que estableix l’aproximació de les condicions sociolaborals del professorat tècnic d’FP sense titulació amb les del cos d’ensenyament secundari.

UOB Ensenyament és conscient que qualsevol canvi normatiu s’ha d’implantar gradualment, però, tenint en compte que la llei en qüestió és de l’any 2022, queda palesa la falta de previsió i capacitat organitzativa de l’Administració.La casa s’ha començat per la teulada i la Formació Professional continua sent la gran oblidada del sistema educatiu.

Palma, 23 de maig de 2024

UOB força la renegociació de l’acreditació d’ofici del nivell A1 per als docents que treballaren durant la quarantena

29 de setembre de 2023

by Unió Obrera Balear

Dimecres 27 de setembre de 2023 es reuní, amb caràcter extraordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera i el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz.

L’Administració va manifestar la seva intenció de declarar d’interès públic l’ampliació del nombre d’hores que poden impartir els formadors de cursos relacionats amb la Competència Digital Docent, més enllà de les 75 hores permeses actualment. Davant la necessitat de l’Administració de tenir, a 30 de juny de 2024, un mínim de 14.476 docents acreditats amb algun nivell de Competència Digital, la Conselleria pretén inflar l’oferta de cursos de forma desmesurada alhora que complica, amb solucions mal planificades, mal organitzades i improvisades, el dia a dia dels docents. Davant aquesta proposta, UOB va manifestar el seu profund desacord i, a més, va proposar –una altra vegada– a la Conselleria una solució que beneficia tothom: acreditar d’ofici el nivell A1 de competència digital a tots aquells docents que, durant la pandèmia o el curs següent en règim de semipresencialitat, varen dur a terme les seves funcions a distància, fent un ús dels recursos digitals que hauria estat impossible si no fossin competents, almenys en el nivell més bàsic de referència. Això permetria no ofegar als docents amb més feines innecessàries durant un curs prou remogut a causa dels constants canvis legals, eliminar el compte enrere per a la Conselleria quant a docents acreditats i, de passada, reconèixer una mica la titànica tasca dels docents que durant la pandèmia varen sustentar el sistema educatiu i han rebut, a canvi, un copet a l’esquena i una congelació de sou durant dos anys. Els tècnics de la Conselleria argumentaren que les partides són finalistes i que, a més dels cursos de formació, es faran també exàmens i rúbriques avaluatives per acreditar la competència dels docents. UOB defensa una concepció ampla del concepte d’avaluació i entén que no ha de ser necessari un examen per acreditar un nivell A1 de competència digital i que, per tant, és perfectament viable usar aquesta via com a acreditació.
Els sindicats consideraren totalment insuficient la proposta de l’administració i UOB va fer èmfasi a dir que reconèixer d’ofici l’A1 per a la docència en quarantena no és incompatible amb la formació oferida per la Conselleria.

Davant la pressió exercida pels sindicats i especialment davant l’oposició d’UOB en aquest sentit, el conseller va decidir retirar el punt de l’ordre del dia i es va comprometre a estudiar-ho i a presentar una altra proposta en el futur.

El conseller va consultar l’opinió de la MSE sobre la situació dels professors experts i especialistes, al context del punt 8 de l’Acord Marc. Tot i que aquests treballadors són contractats laborals i, per tant, la MSE no en té competència directa, ni els representants de la part social (els sindicats) podem votar sobre la qüestió, sí que aprofitàrem per fer sentir la nostra veu en defensa del col·lectiu.

D’una banda, i pel que fa al col·lectiu de professors experts que quedaren fora de la borsa d’interins per manca de titulació, UOB comprèn que aquesta és una situació indesitjable i heretada dels antics responsables de l’Administració educativa i, per tant, accepta que la resposta / solució al problema es plantegi en dos moments: una primera resposta urgent per permetre aquest col·lectiu, si més no, integrar-se a la borsa de professors experts, i una segona resposta, amb més temps, que garantitzi al col·lectiu perjudicat la seva reintegració al món educatiu i la possibilitat de jubilar-se com a docents, atesa la dificultat d’integrar-se al mercat laboral a partir de determinada edat, que és el cas de la majoria d’afectats.

En aquest sentit, UOB valora positivament, com a punt de partida, el compromís ferm del conseller Vera de donar una solució definitiva, ben pensada i ajustada a dret, abans que acabi aquest hivern (fou molt específic al respecte, i insistí en què no volia esperar la primavera per tenir el problema resolt).

Ara bé, en espera de la solució, UOB feu les seves propostes:

1) Pel que fa al col·lectiu de docents experts que quedaren fora de la borsa d’interins per manca de titulació, UOB demanà que passassin tots al primer borsí (el de màxima prioritat per ocupar places) i no al segon o al tercer, com s’havia plantejat d’entrada, per reconèixer els serveis públics prestats durant anys per aquest professors, a més de no castigar el cost d’oportunitat que representa el fet d’haver ensenyat. És a dir, mentre aquests professors oferien serveis docents, no podien treballar al seu sector professional, però UOB considera que no s’ha de «castigar» un expert per haver ensenyat en comptes de desenvolupar una altra experiència professional. UOB tengué èxit, i l’Administració acceptà el canvi de borsí per a afavorir l’esmentat col·lectiu.

2) En termes més generals, UOB vol que la figura dels professors experts i especialistes deixi de ser precària. En aquest sentit, expressàrem la nostra contrarietat per la impossibilitat d’aplicar l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors al sector públic i demanàrem que, si la contractació indefinida sota determinades condicions roman legalment impossible, com a mínim el compromís del conseller de reflexionar en profunditat durant la tardor-hivern sobre la qüestió inclogués també un plantejament de vida laboral estable per a aquestes tipologies de docents, per atreure talent cap al sector educatiu, i no condemnar-los a la precarietat en exhaurir-se els períodes legals de contractació, després dels quals aquests treballadors han d’abandonar, si més no per un temps, la funció docent. El conseller va dir que reflexionaria sobre la proposta, sense definir gaire més el seu compromís. UOB queda en espera, i romandrà vigilant.

UOB va fer dues propostes de la Conselleria referents a la regulació de la fase de pràctiques dels docents que han superat el procés selectiu d’oposicions. En primer lloc, UOB va demanar acabar amb l’ambigüetat de la normativa quant a la formació requerida als practicants, que han d’acreditar 20 hores. L’arbitrarietat d’alguns inspectors a l’hora d’aplicar aquesta norma ha fet que alguns no acceptin aquestes 20 hores sumant dos cursos diferents de 10 hores cada un. UOB va remarcar que negar aquest supòsit és especialment greu actualment, quan molts dels cursos que acrediten àrees de la competència digital organitzats per la Conselleria són, precisament, de 10 hores. L’administració va acceptar-la. Per tant, UOB ha aconseguit facilitar als docents en pràctiques la seva tasca a l’hora d’acreditar les 20 hores de formació obligatòries, atès que ara ho podran fer a través de dos cursos de 10 hores. En segon lloc, UOB va demanar afegir un punt a la resolució per protegir els docents practicants: la possibilitat de sol·licitar, en cas que existeixi una relació d’enemistat manifesta entre ell i el tutor/a assignat, un canvi de tutor a la direcció del centre o a Inspecció Educativa. L’Administració no només va acceptar l’esmena de UOB sinó que hi va afegir la resta de circumstàncies previstes a l’article 23 de la Llei 40/2015.

UOB es va adherir a la proposta presentada per una altra força sindical consistent en que la fase de pràctiques es pogués reduir a tres mesos –enlloc dels 5 habituals– en cas de voler demanar durant aquell curs una excedència per cura d’infants menors de 3 anys o de majors dependents, tal com recull l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. La proposta fou acceptada.

Per altra banda, l’Administració va presentar un esborrany de resolució per a regular la fase de pràctiques del cos d’inspectors educatius que augmenta de 4 a 5 mesos aquesta fase. UOB va esmenar el fet que en cas de no complir els 5 mesos sencers, l’aspirant fos declarat ‘no apte’, entenent que aquesta situació pot respondre a una incapacitat temporal de llarga durada o a un embaràs de risc i que això suposa un greuge pel simple fet d’estar malalt o en situació de vulnerabilitat. Davant aquest perjudici, UOB va proposar una doble solució: a) preveure una reducció per a casos excepcionals de la fase de pràctiques a 3 mesos i b) en cas de no acceptar-se la proposta primera, que el practicant no fos declarat ‘no apte’ sinó simplement ajornar la fase de pràctiques. El conseller va acceptar la reducció i, a més, s’hi afegiran tots els supòsits que ja estan prevists a la fase de pràctiques dels docents. La proposta va ser votada unànimement de forma favorable.

La Conselleria va informar que només s’han cobert 80 places reservades de les més de 200 que estaven previstes per a persones amb discapacitat. Per solucionar aquesta situació, la Conselleria preveu treure places d’aquest tipus al tràmit d’avui divendres i, en cas de no omplir-se fins al 2% que marca la llei, es treuran en els primers tràmits del segon i tercer trimestre respectivament. En cas que aquestes places no s’ocupin per persones amb discapacitat, s’adjudicaran segons el protocol establert. Finalment, també es va tractar l’esborrany de l’ordre per la qual s’aproven les bases per a la selecció, el nomenament, l’avaluació, la renovació i el cessament dels directors de centres públics, que es publicarà pròximament. No obstant això, en la discussió d’aquest darrer punt es va fer palesa l’enorme diferència entre la concepció del que ha de ser un director entre l’administració i UOB Ensenyament.

UOB segueix marcant el ritme per al compliment de l’Acord Marc

30 d'agost de 2023

by UOB Ensenyament

Ahir, dia 29 d’agost de 2023, es reuní amb caràcter extraordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general d’Ordenació, Sr. Alonso, i el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz. L’ordre del dia era extens i dens (es varen ajornar alguns punts per properes Meses) i us n’oferim una síntesi breu amb els aspectes més significatius.

Seguiment del punts de l’Acord Marc de compliment urgent segons la calendarització prevista.

Els representants d’UOB Ensenyament començaren per assenyalar que a la convocatòria de l’ordre del dia mancaven dos punts de l’Acord Marc que s’havien de complir immediatament:

El punt 4, referit a la supressió de la incompatibilitat en la percepció del complement de tutoria i del complement de cap de departament a partir del curs entrant. La resposta de la Conselleria fou que el punt està aprovat però pendent de tràmits burocràtics, que la seva voluntat és que es pugui cobrar tan prest com sigui possible i, en tot cas, amb caràcter retroactiu a 1 de setembre de 2023.
El punt 8, concretament les qüestions referides a l’aproximació de les condicions sociolaborals del professorat del Cos a extingir de professors tècnics de formació professional amb el professorat del Cos d’ensenyament secundari, qüestió respecte de la qual se’ns respongué que encara no l’havien abordada, tot i tenir-la present; i també la situació del professorat de formació professional que no disposa de la titulació requerida per a l’accés i que disposa d’àmplia experiència docent, qüestió respecte de la qual se’ns respongué que podran ser contractats com a experts, que ja estan aprovades les taules salarials dels docents experts, i que ara s’està pendent de dues resolucions al respecte, una de professors experts, i una altra de professors especialistes.

Pel que fa als punts de l’Acord Marc que sí apareixien a l’ordre del dia, es començà pel punt 24 (una aportació d’UOB a l’Acord Marc), referent a l’eliminació de la penalització retributiva per tota absència per malaltia de durada inferior a 5 dies, tant si dóna lloc com si no a una situació d’IT (Incapacitat Temporal). L’Administració, tot i complint la lletra del punt, havia preparat una contrapartida que era, a la pràctica, una retallada de drets, en pretendre, al mateix temps, limitar en un nombre màxim de 4 dies per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense generar una IT. Davant això, UOB argumentà que no podia acceptar aquesta retallada de drets amb l’argument d’equiparar el personal docent a la resta de personal CAIB, perquè la funció docent té especificitats, entre d’elles la major exposició a malalties, i perquè qualsevol mesura en aquest sentit havia de ser analitzada i negociada en el marc de la futura elaboració d’un pla de reducció de l’absentisme laboral, però no en aquest moment, sense anàlisi ni prèvia negociació. L’argumentació d’UOB reuní prou complicitats a la Mesa com per a acordar el manteniment de l’actual statu quo (no hi ha nombre màxim de dies per curs, i les absències s’han de justificar mèdicament) al mateix temps que es suprimeix la penalització econòmica per tota absència justificada per malaltia.

Pel que fa al punt 15, referent al restabliment de les llicències per estudis (una altra de les aportacions d’UOB a l’Acord Marc), i davant la manca de definició i calendarització de l’esborrany que se’ns presentà, UOB suggerí partir de la darrera resolució al respecte, de l’any 2011, i adaptar-la a la legislació vigent, per a poder gaudir-ne a partir d’aquest curs, tal i com diu l’Acord Marc. El conseller, Sr. Vera, es comprometé a presentar-nos un esborrany en 10 dies, però l’Administració no gosà donar-nos una data a partir de la qual podrien demanar-se les llicències. UOB recordà que el temps vola, i que la solució ha de ser immediata.

Respecte del punt 18, referent al gaudi de la mitja jornada no retribuida amb caràcter voluntari a partir del curs 2023-24 per a tot el personal docent, se’ns exposaren els problemes jurídics d’universalitzar la proposta, sense establir límits d’edat o raons de salut. Finalment, el conseller es comprometé a defensar la mesura (tot i que no donà garanties totals del seu èxit) amb el benentès que aquestes reduccions de jornada s’hauran de gaudir per cursos complets i sempre que les necessitats del servei ho permetin.

També s’aprovà l’esborrany que regula el punt 20, referit al poder gaudir dels permisos de maternitat/paternitat a temps parcial.

Finalment, els tècnics de la Conselleria, a requeriment d’UOB, ens confirmaren que s’estan actualitzant els permisos a la web de la Conselleria d’acord amb el Reial Decret Llei 5/2023, de 28 de juny, que incorpora, entre d’altres, el permís parental (8 setmanes continues o discontinues per fill/a menor de 8 anys) UOB demanà que, a més de fer-ho, s’informàs a la MSE dels canvis. El conseller es va comprometre a fer-ho així.

Resolució per a la convocatòria per a cobrir llocs de feina com a inspectors accidentals en comissió de serveis.

UOB demanà explicacions sobre el canvi de format de la part B del procediment, i les considerà satisfactòries, de manera que votà afirmativament la Resolució.

Instruccions inici de curs 2023-24

Aquesta qüestió ja havia estat tractada exhaustivament a Meses Tècniques on UOB va presentar moltes esmenes, la majoria de les quals no s’acceptaren, o s’acceptaren només de forma parcial. UOB, conscient que les instruccions ja s’estan aplicant de facto, i que aquest punt només era la confirmació formal d’una cosa que ja està passant, no va insistir en repetir la feina ja feta, esmena per esmena, i preferí argumentar el perquè de la seva negativa a aquestes instruccions.

En aquest sentit, UOB recordà que les instruccions d’organització de centres responen a un nou ROC que té el rebuig de totes les forces sindicals presents a la MSE (també d’UOB), i que les instruccions d’horaris dels docents corresponen a una concepció massa extensiva del poder i marge de decisió dels equips directius, que poden generar situacions d’arbitrarietat i desprotecció dels docents, amb especial esment (però no únicament) als major de 55 anys. A més, UOB manté el seu rebuig, decidit en Assemblea, al marcatge horari, per defensar la posada en valor i la dignitat de la funció docent.

Finalment, l’administració es comprometé a aplicar aquestes instruccions només pel curs 23-24 i a negociar, durant el present curs, unes noves instruccions per la resta de legislatura que comptin amb el suport de la majoria social.

Instruccions avaluació 2023-24.

Aquest és el punt que ens va plantejar més dubtes, perquè és cert que, en part, aquestes instruccions obrin la porta, si els claustres així ho decideixen, a simplificar el model de notes que reben les famílies, i permeten evitar, si més no parcialment, el calvari burocràtic d’haver d’introduir regularment i de manera explícita la valoració de cada criteri d’avaluació.

Però al mateix temps, aquestes instruccions han de respectar la lletra de la LOMLOE, i per tant no rompen amb referenciar l’avaluació als criteris d’avaluació ponderats, ni al trencaclosques incomprensible de connectar-los a final de cicle o curs, segons correspongui, amb les competències específiques de cada matèria i amb els descriptors de les competències clau del perfil de sortida. Tampoc alliberen els docents de confeccionar per escrit programacions d’aula d’utilitat, en el millor dels casos, dubtosa, i de segura càrrega burocràtica.

UOB es demana si no es podria haver anat més lluny simplificant la tasca avaluadora i, per tant, haver millorat tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, perquè és ben conscient que l’avaluació és un element nuclear de tot el procés comprès com a un tot.

Finalment, es va ajornar aquest punt i tots els sindicats disposam d’un breu període per proposar esmenes. UOB ho analitzarà amb cura però, donat l’esperit i la lletra de la LOMLOE, es veu obligat a mostrar dubtes davant la possibilitat d’aconseguir millores significatives. En tot cas, i com sempre, farem tot allò que estigui al nostre abast!

Precs i preguntes.

UOB va exposar la seva preocupació davant el greuge comparatiu que suposa la recent apujada del complement d’insularitat per a personal sanitari que ocupi places de difícil cobertura (cosa que en sí mateixa aplaudim), però sense contrapartida al sector docent, que pateix els mateixos problemes. El conseller respongué que ho tenia present, però que encara no ho havia plantejat. UOB urgí a la negociació de la qüestió.

D’altra banda, i pel que fa al problema habitacional a Formentera, UOB va fer notar que la solució d’usar un alberg juvenil pot tenir sentit com a mesura d’emergència, però que en cap cas no és una solució definitiva acceptable. El conseller s’hi mostrà d’acord, i va dir que aquesta era una solució d’emergència per salvar el curs present, però que ara es tracta de treballar conjuntament amb el Consell de Formentera per trobar solucions definitives, que en tot cas arribaran de cara al proper curs, no a present.

Finalment, UOB recordà que, de manera imminent, s’ha de començar a negociar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic d’aquest mateix curs, i recordà al responsables de la Conselleria que, a la primera reunió bilateral amb el nou equip de govern, el mes de juliol, UOB els havia passat la seva proposta argumentada per escrit. El conseller es va comprometre a abordar aquesta qüestió en una propera Mesa sectorial ben aviat.

Posau-vos el cinturó, que venen corbes: MSE d’adjudicacions pel curs 2023-2024

14 de juny de 2023

by UOB Ensenyament

14 de juny de 2023

Ahir dimarts, dia 13 de juny de 2023, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària amb els següents punts a l’ordre del dia:

Per part de la Conselleria, i pel fet que, previsiblement, la d’ahir fou la darrera reunió de la MSE d’aquesta Conselleria, hi varen assistir el conseller d’Educació i Formació Professional, el secretari general, i la majoria de directors generals, caps de departament i caps de servei de la Conselleria, a mode de comiat de la mesa sectorial.

Les principals novetats varen ser les següents:

Acord marc:

Es varen constituir la comissió de seguiment de l’acord marc, i la subcomissió d’infraestructures previstes a l’acord.

Nòmines:

Es pagaran els endarreriments de totes les pujades que experimenti la nòmina durant situacions de baixa per IT, o durant un permís retribuït per la SS o per MUFACE com ara triennis, sexennis, o pujades de sou, a la tornada al servei actiu. En podeu veure tots els detalls a l’esborrany de la instrucció.

Què va demanar UOB Ensenyament?

Els representants d’UOB Ensenyament varen sol·licitar que, en comptes d’aplicar aquesta mesura a partir de l’1 de setembre de 2023, tal i com contempla l’esborrany, s’apliqui amb caràcter retroactiu pels darrers cinc cursos. La representació jurídica de la conselleria va refusar aquesta opció. No obstant això, va dir que s’atendrà positivament tots els recursos que s’interposin en aquest sentit.

Procediment d’adjudicacions:

Us deixam l’enllaç a la infografia que ha elaborat UOB Ensenyament de Com serà el procés d’adjudicacions pel curs 2023-2024 on podreu veure aspectes com:

Qui està obligat a participar-hi i quan fer-ho?
Quines places s’han de seleccionar i en quin ordre?
Ordre d’adjudicació de places
Novetats del curs 2023-2024 quant als interins

També, dins aquesta convocatòria s’expliciten les properes passes a seguir amb la selecció d’aspirants i adjudicacions de places a les persones participants en el concurs de mèrits, que podeu consultar la infografia Concurs de mèrits: com serà el procés a partir d’ara? que ha elaborat UOB Ensenyament per tal que tingueu tota la informació rellevant a mà.

A més, i si voleu veure qualque qüestió en detall sobre el procediment d’adjudicacions en general, podeu consultar l’Esborrany de la resolució.

Què va dir UOB Ensenyament?

A UOB Ensenyament celebram haver aconseguit que s’hagi imposat el seny pel fet que s’hagi endarrerit la tria per part dels seleccionats en el concurs de mèrits. Podeu veure tota la informació sobre aquest assoliment a l’entrada Aconseguim prioritzar les comissions de serveis per motius personals! Malgrat això, com ja fa anys, seguim demanant que s’adjudiquin les comissions de serveis per conciliació familiar abans de les dels funcionaris en expectativa de destinació. La resposta per part de Conselleria segueix sent la mateixa i en sentit negatiu.

Som conscients que el fet d’haver aconseguit que les comissions de servei per motius familiars puguin triar abans és una primera fita en la lluita per racionalitzar l’impacte que produirà el concurs de mèrits en les opcions de mobilitat dels actuals funcionaris de carrera. La veritable clau de volta i propera lluita al camp de batalla les tindrem en l’organització del concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024. No afluixarem, teniu-ho ben per segur!