Etiqueta: Currículums

Avaluació LOMLOE (II), són bojos aquests romans! Segona mesa tècnica Instruccions avaluació curs 22-23

28 de setembre de 2022

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Avui a migdia ha tengut lloc la segona mesa tècnica pel que fa a les Instruccions d’avaluació. Per part de l’administració hi han assistit el conseller Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra i els assessors tècnics docents adscrits al Servei d’Ordenació: Biel Colom, Eduard Ribau i Maria Ramis.

Podeu recuperar el resum de la primera mesa tècnica referent a les Instruccions d’avaluació AQUÍ. Després d’aquesta primera mesa tècnica celebrada dimecres passat, vàrem rebre l’esborrany de la nova resolució de les Instruccions d’avaluació (divendres migdia) i hem estat treballant durant el cap de setmana per encarar amb solvència aquesta segona reunió. És lleig que ho diguem nosaltres, però no faltarem a la veritat si afirmam que qui ha liderat la mesa tant pel que fa al volum d’esmenes com amb profunditat d’anàlisi ha estat UOB Ensenyament.

Des d’UOB Ensenyament som conscients que el malestar que ha causat la implantació de la LOMLOE no es limita tan sols a les Instruccions d’avaluació sinó que va més enllà i entronca directament amb l’estructura curricular que articula la llei, una llei que no ens cansarem de dir que ha estat gestada des dels despatxos per part dels nous gurús en educació que poc o gens saben del dia a dia a l’aula. Així ho hem volgut fer palès al conseller abans d’entrar pròpiament en matèria.

Què s’ha aconseguit respecte de les primeres Instruccions publicades per la conselleria?

1. Llibertat en la ponderació dels criteris d’avaluació. Només s’haurà de respectar que la suma de les ponderacions de cada un dels criteris sumi 100 i també com a requisit per aquells centres que facin servir l’eina d’avaluació del GestIB és que les ponderacions siguin en nombres enters.

2. Reducció (a priori) de la càrrega de feina dels tutors. A partir d’ara, el claustre haurà de decidir qui serà l’encarregat de contactar per escrit amb aquelles famílies que no hagin consultat via GestIB els informes de valoració dels criteris d’avaluació que es generaran cada trimestre (l’equivalent als antics butlletins). Aquesta reivindicació va ser UOB Ensenyament qui la va posar damunt la taula a la primera mesa tècnica.

3. S’ha simplificat l’informe de final de curs (notes). Amb la nova resolució l’informe de final de curs només inclourà les qualificacions de les matèries i el grau de desenvolupament de les competències clau. No inclourà la qualificació de cada un dels criteris d’avaluació de cada assignatura.

Què hem seguit defensant des d’UOB Ensenyament en aquesta segona mesa tècnica?

1. Que es concreti el marge de maniobra que tenen els docents que imparteixen docència als Programes de Diversificació Curricular. Des de la conselleria se’ns ha informat que es publicaran unes orientacions que permetran que els professors que han d’impartir docència a PDC puguin seleccionar com a mínim al voltant d’un 60% dels criteris que s’han seleccionat per aquella mateixa matèria en un grup ordinari sempre i quan amb aquesta selecció es treballin totes les competències clau.

2. Conservar un registre de les valoracions introduïdes per a cada criteri d’avaluació. Tot i que la darrera valoració introduïda sigui la que compti (avaluació contínua) des d’UOB Ensenyament hem demanat que l’eina d’avaluació del GestIB pugui emmagatzemar aquestes dades. Des de la conselleria ens han assegurat que la tecnologia vuitcentista que utilitza l’eina d’avaluació del GestIB no permet recollir aquest volum de dades. No ens ha sorprès.

3. No al criteri d’arrodoniment matemàtic (a partir de 4’51=5), sí al criteri pedagògic i basat en l’esforç que decideixi cada claustre. Hem tornat a recordar a la Conselleria d’Educació que les seves majestats els Reis Mags d’Orient venen la nit del 5 al 6 de gener, no a finals de juny i que l’arrodoniment (per exemple a partir de ’75) sigui un element amb el qual puguin jugar els professors per reconèixer l’esforç dels alumnes per assolir la següent qualificació. Des de la conselleria han argumentat que l’eina d’avaluació del GestIB no permet que cada centre pugui configurar un criteri propi d’arrodoniment i que tots els centres hauran d’arrodonir a partir de ’51. Des de la nostra ignorància informàtica aquest argument ens sona a excusa. Us enrecordau del Windows 98? Idò això.

4. No a la multiplicació dels pans i els peixos (modificació de notes durant les sessions d’avaluació). Hem fet veure a la conselleria que se’ls havia oblidat traslladar a l’esborrany de la nova resolució un dels pocs encerts que des d’UOB Ensenyament vèiem a les Instruccions d’avaluació originals (punt 9.6). Aquest no és altre que el fet que les notes (ara se’n diuen valoracions) no siguin editables durant les sessions d’avaluació. D’aquesta manera cap professor es veurà pressionat per modificar les seves qualificacions i prevaldrà el seu criteri acadèmic.

5. No a la fiscalització 24/7 de la tasca del professorat. Ens hem oposat al fet que les valoracions dels criteris d’avaluació hagin d’estar introduïdes a l’eina d’avaluació del GestIB immediatament després de cada Situació d’Aprenentatge per a que ho puguin veure les famílies. Una cosa és informar els alumnes dins l’aula del seu resultat en una determinada activitat d’avaluació i l’altra molt diferent és haver d’estar permanentment exposats amb el mal ús que d’aquesta visibilitat se’n podria derivar. Des de la conselleria defensen que les famílies no només han d’estar informades un cop cada trimestre però que acceptaven la reivindicació d’UOB Ensenyament i que refarien aquest punt.

6. La qualificació de les competències clau. La casa que fa tornar boig a les 12 proves d’Astèrix i Obèlix. Hem reclamat que l’eina d’avaluació del GestIB tengui una informació gràfica de com queda la qualificació de les competències clau segons els criteris d’avaluació. Volem saber exactament quin pes dona cada matèria (en funció dels criteris d’avaluació escollits per a cada curs) a la qualificació del grau de desenvolupament de les competències clau.

7. Formació per especialitats en criteris d’avaluació i Situacions d’Aprenentatge. Hem reclamat formació específica per especialitats per treballar els criteris d’avaluació i les Situacions d’Aprenentatge de cada especialitat. Només d’aquesta manera, els docents d’una determinada especialitat podran arribar a entendre (si és que és possible) com plantejar la seva assignatura a partir d’aquests criteris d’avaluació tan abstractes.

Com ja vàrem informar després de la primera mesa tècnica, aquesta nova resolució de les Instruccions d’avaluació no deixa de ser un pegat per aquest curs 22-23 ja que de cara al curs 23-24 (curs on tots els nivells tendran implantat el currículum LOMLOE) es redactarà una Ordre que jurídicament té un rang superior i és més estable en el temps.

Des d’UOB Ensenyament ens agradaria rebre les vostres aportacions per tot allò relatiu a l’aplicació a l’aula de la LOMLOE. Ens les podeu fer arribar a ensenyament@uob.cat. UOB sempre a peu d’aula!

Ridículums d’ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada

26 de maig de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 257/2022

Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d’éxit que us contam més avall.
Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d’Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l’opinió del seus vertaders responsables: els docents.
UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L’ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d’ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d’inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d’assignació d’horaris.

D’entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l’ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
Tant la presentació del director general d’Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d’al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D’altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l’horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s’havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l’aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.

Aquesta no és la millor manera d’abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l’enorme tasca d’UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d’aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

Hem assegurat l’autonomia dels docents per tal d’admetre o no l’alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d’incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d’haver adquirit coneixements previs.
Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l’ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l’assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó “una simple opció que llirement decideix cada claustre”. Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d’especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- “abundant bibliografia científica que desmostra l’èxit de l’organització per àmbits”. Estam convençuts que la ferma oposició d’UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d’altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d’Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l’organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d’especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:

La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d’allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d’una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d’un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d’altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l’oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l’actual Conselleria d’Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l’establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l’escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d’oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l’Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d’aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d’UOB Ensenyament és que l’Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d’aprenentatge que difereixi molt poc de l’actual model d’unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d’un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s’ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l’esmena ja l’havíem feta, i ens l’havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l’esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l’estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d’altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.

Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l’afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.

Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d’aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l’avaluació realista, és decidida, amb independència de l’opinió d’aquells que l’hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
No accepten la seva responsabilitat d’adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S’excusen en l’autonomia de centres (l’argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d’afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l’articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l’abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d’assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l’estat d’una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l’esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d’evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l’orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l’acord marc vigent, però que no s’ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d’hora lectiva.
Tampoc s’avenen a eliminar les dispenses d’assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d’obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d’afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d’informació molt útil per a l’acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l’obligació d’elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d’Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d’introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l’únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l’administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d’arbitrarietats!

Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d’altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d’esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d’esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: “tota pedra fa paret”. Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l’establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l’ensenyament per a qui mai no l’hauria d’haver perdut: la comunitat docent!

Les meses de negociació estan en perill d’extinció: MSE d’inici del curs 2021-2022

3 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Avui, divendres 3 de setembre, s’ha reunit la MSE amb l’únic punt a l’ordre del dia d’informar sobre l’inici del curs 2021-2022.

El Sr. Martí March ha començat la seva intervenció a la Mesa fent la reflexió que el curs 20-21 ha estat “un èxit a nivell col.lectiu”; la conclusió és que l’escola a les Illes Balears no ha tancat i que es fa un reconeixement a la feina feta per part de tota la comunitat educativa. Ha insistit que no ens ho fa saber com un element de triomfalisme, tot i que ens sembla una encetada de la campanya electoral molt profitosa.

La vaccinació és, segons el Conseller, respecte del curs passat, la gran diferència que fa que Sanitat hagi decidit passar la distància de seguretat a 1,2 metres dins les aules i que els alumnes vaccinats amb pauta completa no hagin de guardar quarentena. Ens ha insistit en la importància que tenen la ventilació i la neteja i també a nivell econòmic ha elogiat els esforços de la Conselleria pels 1200 professors que han fet substitucions i pels ajuts de menjador del passat curs.

A continuació ha seguit parlant dels 25 docents que faran substitucions ràpides i, canviant de tema, que a partir de setembre o octubre i independentment del que digui el decret respecte els interins elaborat pel Ministerio d’Iceta, ens convocarà a una mesa per parlar d’oposicions.

Ha acabat demanant la màxima col·laboració al nostre col·lectiu.

Intervenció d’UOB Ensenyament:

Mesures sanitàries: UOB Ensenyament ha apuntat que a educació infantil i primària es treballa amb el col·lectiu no vacunat i que, a partir dels 12 anys, els contactes estrets vacunats amb pauta completa no hauran de fer quarentena. UOB Ensenyament ha demanat si, a l’hora d’implantar aquesta darrera mesura s’ha tingut en compte que, en el cas dels individus que han rebut la pauta completa que han estat contacte estret, poden contagiar la malaltia durant els primers vuit o nou dies. El conseller Martí March s’ha remès a les prescripcions que arriben des de Sanitat.
Ràtios i quotes: després de la publicació dels Criteris per a la confecció d’unitats i de la quota de professorat informat (no negociat) en MSE dia 14 de juny, UOB Ensenyament ha tornat a reivindicar la reducció tant de les ràtios com de la càrrega lectiva. Hem recordat que, d’acord amb els criteris no negociats, es desdoblaran els grups quan el número d’alumnes sigui superior a 25 a Primària, a 32 a Secundària, i a 38 a Batxillerat. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que els desdoblaments es produeixin quan el número d’alumnes sigui superior a 18 a Infantil, a 23 a Primària, a 25 a Secundària, a 30 a Batxillerat, i que s’adapti a cada cicle formatiu. Quant a les quotes, hem recordat que actualment són de 25 períodes lectius a Primària i que a Secundària s’han calculat a partir de 19. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que, en el cas de Primària sigui de 23 períodes lectius i a Secundària de 18. També hem tornat a reivindicar que al professorat que tingui més de 180 alumnes, se li apliqui una reducció d’un període lectiu, així com l’aplicació de reducció horària al professorat interí major de 55 anys. De nou, el conseller Martí March ha admès que el problema d’origen que impossibilita una millora completament necessària tant en les ràtios com en les quotes és la manca de finançament autonòmic.
LEIB: li hem recordat al senyor conseller que en la presentació de la LEIB feta en la MSE reunida dia 4 de febrer, es va comprometre a convocar una MSE abans que la LEIB entrés en el seu tràmit parlamentari, així com a crear un grup de treball per tractar aquells aspectes sociolaborals que pugui incloure la LEIB. Des d’UOB Ensenyament li hem assenyalat que no s’ha complert amb cap dels dos compromisos. Aquesta situació es va repetir a la reunió al Consolat de Mar amb la presidenta Francina Armengol i el conseller Martí March de dia 3 de juny, on aquest darrer es va comprometre a convocar cada un dels sindicats a tres bandes: la Conselleria, un representat de cada un dels tres partits de govern, i el sindicat de torn, per tal que poguéssim presentar esmenes a l’Avantprojecte de la LEIB. En aquest cas, tampoc s’ha complert amb aquest compromís. Finalment, dia 13 de juliol es va tornar a reunir la MSE per tractar (una altra vegada) i de manera generalista la LEIB. Des d’UOB vàrem recordar les esmenes aportades pel que fa a la llengua catalana i la necessitat de la laicitat de l’escola pública. A dia d’avui, no sabem res dels aspectes sociolaborals que regularà la LEIB.
ROC: hem recordat que a dia d’avui segueix estant pendent la MSE per tractar el ROC. El director general de planificació i centres ens ha dit que ens convocaran més endavant.
Temporalitat interins: hem recordat que dia 6 de juliol, vàrem entrar a registre una petició formal de convocatòria d’una MSE perquè la Conselleria exposàs quines eren les seves intencions pel que fa a l’aplicació del Pla Iceta per al sector de l’ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta i demanam informació oficial per part de l’administració per a saber a què ens hem d’atendre i deixar d’anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa.
Segon acord marc: dilluns dia 8 de febrer de 2021 se’ns va presentar en MSE un esborrany molt generalista i sense cap concreció d’un suposat segon acord marc biennal 21-23. Des de llavors hi ha hagut un silenci absolut al respecte. Hem demanat en quin punt està aquesta qüestió.Quan ens posam a fer-hi feina? Definir la carrera professional no pot esperar més i cal recordar que pel maig de 2023 hi haurà eleccions autonòmiques. UOB Ensenyament està a disposició per treballar en aquest tema.
Currículums autonòmics: respecte d’aquesta qüestió, s’ha demanat en quina fase es troba la redacció del currículum bàsic del currículum LOMLOE (part estatal)? Quan s’iniciarà la concreció curricular per part de les autonomies? Quines vies de participació té pensades la Conselleria per tal que els companys que estan en actiu i que són els que dia a dia estan a l’aula, hi puguin participar? D’acord amb el que ha ens ha dit el director general de planificació i centres, Antoni Morante, no s’ha complert amb el calendari per la part estatal i només han rebut alguns esborranys parcials, el que ha endarrerit la tasca per part de Conselleria. Com a tard, aquesta tasca hauria d’estar tancada a finals d’any, per tal de poder implantar el decret per via urgent de cara al curs 2022-2023.

Trobam que és essencial que es recuperi la presencialitat a les Meses Sectorials, i així li hem fet saber al Conseller, però encara trobam més important que el que s’ha de tractar a les Meses s’informi amb un mínim de temps per a poder-ho gestionar i sobretot que les Meses Sectorials deixin de ser pures meses informatives i recuperin el seu propòsit original: que s’arribi a un consens en moltes de les decisions que es prenen i que no es faci de manera unilateral.