Etiqueta: Currículums

MSE (Mesa Sectorial Estival). Currículums i Instruccions FP: tard i malament, però amb esperances de millora

12 de juliol de 2024

Dimecres passat, 10 de juliol de 2024, es va reprendre la Mesa Sectorial d’Educació de caràcter extraordinari que havia començat divendres 28 de juny de 2024, i que es va haver d’ajornar en no haver presentat l’Administració la documentació que ha d’acompanyar la convocatòria de cada Mesa Sectorial en temps i forma. La Mesa va ser presidida pel director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Formació professional i Ordenació educativa, Sra. Maria Isabel Salas Sánchez.

Una de les claus de volta de la Mesa va ser la revisió dels currículums de totes les etapes educatives no universitàries. Aquesta revisió fou un compromís adquirit pel mateix conseller Vera, que en teoria “s’havia d’estudiar i desenvolupar en profunditat al llarg de tot el curs”. Això ens ho digueren el mes de setembre… i s’hi posen ara, a misses dites. La Conselleria d’Educació i Universitats continua demostrant, un cop i un altre, la seva incapacitat per planificar res, ni respectar cap calendari seriós. Sempre igual: amb pressa, a correcuita, malament, que és el resultat inevitable de no fer res, i voler-ho arreglar al final amb un esprint propi d’atletes desentrenats.

Bé, UOB Ensenyament no es rendeix, i sí que compleix la seva part. Igual que férem fa dos anys, quan s’havien de promulgar els currículums de la nostra terra, a partir dels estatals, UOB Ensenyament emprengué una tasca titànica i, dins el termini i en la forma escaient, entregà a la Conselleria un extens document d’esmenes, algunes de caire tècnic i d’altres, potser les més importants, de caire conceptual i filosòfic. Amb independència del fet que els grups de treball per revisar les matèries curriculars ni tan sols s’han consituït encara -per això aquest ha estat un dels temes tractats a la Mesa d’avui-, ni una de les esmenes que enviàrem per escrit ha estat recollida a l’articulat principal dels esborranys que ens ha remès la Conselleria per estudiar i debatre a la Mesa d’avui.

Això sí, a cada etapa educativa, l’Administració vol incorporar, com a gran novetat, l’àrea de religió catòlica. Fidel a la seva tradició de laïcitat, UOB s’oposa a aquesta introducció; i en tot cas, si s’ha de parlar de religió a classe, proposam un ensenyament global i neutre del fet religiós al món, sense fer cap mena de proselitisme en favor de cap religió concreta.

Òbviament, UOB no ha tornat a repetir el llistat complet de les seves propostes de millora curricular (això no hauria estat ni pràctic ni possible al context d’una Mesa de negociació), però sí que ha defensat tres conceptes clau que, en la nostra opinió, són irrenunciables, tant per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, com per dignificar la funció docent:

El canvi de paradigma avaluador i, en general, del procés d’ensenyament-aprenentatge

La LOMLOE no només planteja un disseny educatiu i curricular equivocat i nociu per a tota la comunitat docent. És que, a més, està tècnicament molt mal feta. Això vol dir que es poden aprofitar totes les seves ambigüitats i escletxes per, sense transgredir la seva lletra, minvar el mal que fa. Només fa falta voluntat política i una mica d’imaginació. Clar i català: després d’una lectura acurada de la Llei orgànica, UOB ha conclòs que enlloc està prescrit que el referent directe de l’avaluació hagin de ser els criteris d’avaluació, abstractes, complexes, sovint estúpids, i sempre impossibles d’avaluar en sentit estricte. Ara bé, allò que la Llei diu, realment, és que s’han d’assolir les competències, tant les clau com les especifiques: aquest ha de ser el referent avaluatiu. I és la mateixa LOMLOE qui estableix, en definir el concepte de competència específica, un vincle directe entre aquestes i els sabers bàsics que, a diferència dels criteris d’avaluació, sí que són clars, objectivables i fàcilment avaluables com a eines per a concretar el grau d’assoliment de les competències.
Cal afegir, a més, que el procediment avaluador condiciona tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si els docents tornàssim a avaluar sabers bàsics, això implicaria tornar a ensenyar-los. És a dir, tornar a fer classe de veritat, la nostra funció, de la qual instàncies polítiques que tenen poc o res a veure amb la realitat de les aules, ens volen privar. Volem tornar a ensenyar coses útils als joves!
La resposta de la directora general Salas no ha estat del tot negativa. De fet, ha mostrat un viu interès per la nostra proposta i, amb seny, ha assenyalat que la qüestió roman viva i no exempta de polèmica, i que el seu objectiu és trobar un equilibri raonable entre les diferents postures, així com una connexió comprensible i aplicable entre els criteris d’avaluació i els sabers bàsics. No ens ha “comprat” la proposta en la seva integritat, però sí que l’ha considerat de manera ben seriosa, i UOB vol ser justa i posar en valor aquesta nova actitud.

La supressió de les programacions d’aula

És una reivindicació històrica, d’altra banda recollida al punt 33 de l’Acord Marc, la reducció de la càrrega burocràtica dels docents. Després d’una lectura acurada tant de la LOMLOE com de la part estatal dels currículums de les diferents etapes, UOB Ensenyament no ha trobat ni una sola referència a l’expressió “programació d’aula” ni tampoc a la necessitat de què les situacions d’aprenentatge es despleguin en programacions d’aula. Per això UOB proposa tornar a confiar en cada docent, assumint que aquests poden o no posar per escrit la seva programació d’aula, perquè a molts els basta tenir-la al cap. Això aplica també a docents substituts, que han de respectar les línies generals marcades pel currículum i per la PGA, però sense renunciar a la seva autonomia docent, cosa que passaria si es vessin encotillats per una programació d’aula heretada d’un altre professional. De fet, a la pràctica, i contra els arguments habituals, les programacions d’aula no s’usen per ajudar la funció docent, sinó com a instrument coercitiu dels equips directius i inspectors per forçar docents que no tenen en ordre la seva programació d’aula (la immensa majoria) a obeir instruccions que, massa sovint, tenen caràcter arbitrari.
La directora general Salas ha simpatitzat manco amb aquesta segona proposta, no tant pel seu argumentari, que no ha rebutjat del tot, com pel problema que planteja la manca d’una eina objectivable en cas de recurs d’alçada. UOB també té resposta per això: tornar a les programacions didàctiques tradicionals, que sempre havien estat una eina útil en cas de recurs d’alçada. L’Administració no s’ha pronunciat sobre si el contraargument d’UOB li agrada o no.

La redefinició del concepte de Situació d’Aprenentatge (SA)
- A UOB Ensenyament els conceptes ens importen més que les paraules, però sabem que les paraules signifiquen coses, i que el seu ús no sempre és innocent.
- Per això, hem expressat la nostra preocupació pel canvi de nomenclatura de les antigues unitats didàctiques a les noves situacions d’aprenentatge: no és un problema nominalista, sinó de contingut. En efecte, les SA conceben el procés d’ensenyament-aprenentatge com a un simple viatge de descobriment de l’alumnat, on la funció docent queda desdibuixada, ambigua i poc definida i valorada. A UOB exigim recuperar el concepte de transmissió educativa a l’aula: és el docent qui ha de transmetre coneixements als seus alumnes, com a condició prèvia per a què aquests alumnes, un cop hagin après coses, sàpiguen què fer, amb allò que han après; és a dir, per a què desenvolupin competències. Però cap alumne podrà saber fer si abans no sap quelcom. I és el docent qui ha de dissenyar què, com i quan s’ha de fer a l’aula. En aquest sentit, UOB reivindica l’autonomia de la funció docent per davant l’autonomia de centre. Perquè som els docents aquells qui sabem com fer classe; fer classe és la nostra funció central, i la nostra classe l’hem de dissenyar nosaltres mateixos, i no uns suposats “experts” que no han trepitjat un aula en sa vida.
- Un cop més, la directora general Salas s’ha mostrat intrigada pel nostre plantejament, i ha respost explicant que una primera passa és la nova consideració de l’estructura de les situacions d’aprenentatge definida al currículum com a orientativa, no prescriptiva. A UOB, n’estam parcialment d’acord: és una primera passa, necessària, però no suficient, a parer nostro.

La intervenció d’UOB ha tengut una conseqüència inesperada: la directora general d’Ordenació ens ha pregat que li reenviem la bateria de propostes que UOB ja havia enviat en temps i forma. Això vol dir tres coses:

Que, fins ara, no s’havien dignat ni a mirar-s’ho.
Que l’Administració no sap ni on trobar els documents que ella mateixa demana que se li entreguin per determinats canals.
Que ara sí que es miraran les nostres propostes.

Tot plegat, ens inspira una mescla d’orgull (perquè es valora la nostra opinió), esperança (perquè no tot està perdut, i les coses encara podrien millorar), compassió (perquè aquesta gent està molt desorientada) i preocupació (perquè els mecanismes interns de l’Administració no van ni amb rodes).

Volem, també, transmetre-us informació relativa als grups de treball que es crearan per redefinir els currículums d’infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat:

Estan oberts a tots els docents que vulguin participar-hi, tot i que la notificació via GestIb només s’ha fet arribar als docents que durant aquest curs han impartit docència directa a alumnes (que tanmateix, són la majoria).
La tasca tendrà quatre eixos bàsics:

Concreció i seqüenciació dels sabers bàsics.
Concreció i seqüenciació dels criteris d’avaluació.
Connexió, si escau, dels sabers bàsics amb els criteris d’avaluació.
Adaptació dels currículums als continguts i necessitats propis de les Illes Balears.

A més dels coordinadors (que seran designats nominalment per l’Administració), els grups de treball estaran formats per tres docents cada un.
Els docents seran seleccionats entre funcionaris de carrera amb la titulació adient i, sobretot, amb l’experiència docent a l’àrea / matèria en qüestió.
També serà important la representativitat geogràfica dels docents: que representin cada una de les quatre illes i, al context de Mallorca, que representin tant Palma com la Part Forana.
Hi haurà d’haver docents representants de l’escola concertada.
La tasca es desenvoluparà fora de l’horari de treball, estarà pagada d’acord amb l’Ordre de 2003 que tracta la qüestió, i haurà d’estar acabada dia 29 de novembre de 2024.
La tasca és estrictament voluntària: tot docent que hi vulgui participar, ha d’emplenar el formulari que li haurà arribat via GestIb abans de dia 20 de juliol de 2024.

Pel que fa als grups de treball per als nous currículums de Formació professional, les condicions són les ja descrites més amunt i, a més:

Preferentment, els candidats hauran hagut d’haver impartit docència a la família professional el currículum de la qual vulguin treballar.

Pel que fa la nova ordenació de la Formació professional, UOB ha començat per expressar la seva preocupació pel fet constatat que alguns funcionaris de carrera que acaban d’obtenir destinació definitiva estan essent pressionats per determinats equips directius per a impartir docència en una llengua estrangera si estan acreditats lingüísticament per fer-ho. UOB considera això com a inacceptable per aquestes raons:

Un funcionari de carrera té com a requisit d’ingrés el coneixement de les dues llengües oficials a les Illes Balears, no el de cap llengua estrangera, per molt acreditat que estigui.
Un funcionari de carrera amb destinació definitiva ha concursat a una plaça lingüísticament marcada com a vernacle. Això inclou la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i prou. Seria, per tant, molt discutible que se’l pogués forçar a fer classe en castellà, amb independència del que digui el Projecte lingüístic de Centre o el mateix Pla Pilot de lliure elecció de llengua. Però el que queda fora de discussió és que se’l pugui forçar a fer classe en una llengua no oficial a les Illes Balears.
Forçar un docent a fer classe en una llengua estrangera representa tal càrrega de treball i pressió mental / intel·lectual, que fer-ho entraria a l’àmbit dels riscos laborals, en comprometre la salut mental del docent.

Davant la nostra argumentació, l’Administració s’ha mostrat teba: han promès que ho estudiaran amb deteniment.

Quant a les Instruccions de funcionament de la nova FP, val a dir que va ser UOB Ensenyament qui, en primera instància, va exigir que es negociessin al si de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Front la negativa de l’Administració a negociar un document amb qüestions cabdals en matèria de drets sociolaborals del col·lectiu afectat, argumentant la necessitat de publicar aquestes instruccions per qüestions organitzatives a nivell de centre, una representació majoritària de la MSE, en virtud de l’article 8 del Reglament que regula la MSE, va sol·licitar la inclusió d’aquest punt a la següent sessió ordinària, o bé la convocatòria d’una sessió extraordinària amb aquest únic punt, el que esdevingués abans i en un terme igual o inferior a les 48 hores següents al registre d’entrada de la sol·licitud. Si bé és cert que aquests condicionants no es varen complir -ni en temps ni en forma-, finalment, s’ha pogut negociar. Esperem que aquesta «nova» Conselleria li vagi agafant la pràctica a això de governar i, en el futur immediat, sigui més seriosa amb la normativa i els procediments de funcionament. Des d’UOB Ensenyament li desitjam sort i encerts, sabem que ho assoliran.

Quant a les principals novetats, així com qüestions i reivindicacions plantejades per part dUOB Ensenyament, de les Instruccions sobre l’organització i el funcionament dels cicles formatius i dels cursos d’especialització de formació professional a les Illes Balears, són les següents:

Projecte intermodular:
És un mòdul professional que es realitzarà al segon curs i que s’inclou en tots els cicles formatius amb l’objectiu d’integrar les diferents capacitats i coneixements del currículum del cicle. Aquesta integració es concretarà en un projecte o activitat que contempli les variables organitzatives i tecnològiques relacionades amb el títol, a més d’integrar altres coneixements relacionats amb la qualitat, seguretat, medi ambient, sostenibilitat, digitalització i cultura emprenedora.
Formació conjunta amb altres mòduls professionals:
Haurà la possibilitat d’agrupar mòduls del mateix cicle formatiu, en el benentès que llur avaluacions siguin per separat.
El mòdul de Digitalització aplicada als sectors productius es podrà agrupar amb un altre mòdul del mateix curs.
Aquestes agrupacions s’hauran d’establir damunt l’horari. S’haurà de reflectir a les programacions dels mòduls corresponents. S’haurà de mantenir aquesta organització al llarg de tot el curs.
Càrrega horària setmanal:
Els equips directius poden establir una càrrega horària setmanal diferent de la determinada als apèndixs que determinen les càrregues horàries dels cicles formatius de graus bàsic, mitjà i superior així com les seves seqüenciacions temporals, en funció de l’organització de la Formació en Empresa o Organisme Equiparat, considerant el moment, la durada i els mòduls professionals afectats. En qualsevol cas, s’ha de respectar la càrrega horària anual establerta per a cada mòdul, així com les limitacions establertes a les Instruccions sobre l’horari general dels centres, dels alumnes i dels professors.
A la ronda d’intervencions, UOB Ensenyament va manifestar que, com en el cas de moltes altres qüestions dependents dels diferents òrgans de decisió, aquesta no es pot deixar en mans, únicament, de l’equip directiu. UOB Ensenyament reivindica una nova redacció d’aquest apartat en virtud de la qual es deixi aquesta qüestió en mans dels departaments didàctics o del claustre.
Formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
Apareix la figura del tutor dual i com que es preveu una càrrega de feina elevadíssima UOB Ensenyament exigeix que es donin les hores lectives suficients per a desenvolupar totes les tasques d’organització i coordinació. Per més informació podeu consultar les pàgines vint-i-nou i trenta dels Criteris confecció quota. Qüestions més destacables:
- Els centres hauran de tenir un tutor FEMPO per cada grup.
- El tutor dual serà l’equivalent al coordinador de pràctiques.
- Segons els criteris de quota 24/25, hi ha quatre períodes per la tutoria FEMPO en règim general. Haurà discrecionalitat a l’hora de distribuir aquests períodes entre primer i segon curs. A la seva intervenció, UOB Ensenyament va destacat que, atès que s’hauran d’implantar grans canvis, aquestes hores són insuficients als Graus Bàsic, Mitjà i Superior, tant general com intensiu. És imperatiu fer molta pedagogia i coordinació en empresa.

Per al curs 2024-2025 la formació en empresa o organisme equiparat al primer curs de tots els graus D, serà d’un mínim de 100 hores, preferentment acumulades durant el tercer trimestre, sempre que les circumstàncies del sector en què s’ha de realitzar la formació ho possibilitin. UOB Ensenyament va demanar que s’especifiqui el significat d’aquest fragment, ja que es preveuen dificultats per trobar empreses en determinats sectors i, per tant, poder realitzar aquest primer període de formació.

Tots els centres hauran d’augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnes perquè es necessitaran empreses per a l’alumnat de 1r, que es regirà amb el nou sistema d’FP, i empreses per a l’alumnat de 2n, que encara es regirà amb el sistema antic. Hi ha alguna previsió per pal·liar aquestes dificultats?
La resposta per part de l’Administració fou que s’han fixat el mínim d’aquestes cent hores ja que aquest ve marcat per la Llei del Nova FP. El fragment s’ha inclòs perquè, els centres que tinguin la possibilitat i ho considerin positiu a nivell pedagògic i organitzatiu, puguin augmentar aquestes cent hores.
Per una altra banda, es preveu que les empreses col·laboradores siguin les mateixis que fins ara, amb la diferència que hi aniran més alumnes. UOB Ensenyament va reivindicar la necessitat d’implantació de mesures a nivell governamental per tal aquestes col·laboracions resultin més atractives per les empreses. Està molt bé i és necessari que el discurs vagi en la línia de la dignificació de la Formació Professional, però aquesta no serà possible si no es prenen mesures valentes com aquesta.

De manera excepcional, es podrà oferir o autoritzar la realització de la formació en empresa o organisme equiparat en centres de l’Administració, en institucions públiques o privades. UOB Ensenyament demana màxima flexibilitat i corresponsabilitat de l’Administració en aquest sentit. Tal com hem dit abans, es preveuen dificultats per trobar i augmentar el nombre d’empreses que acullin alumnat per formar-lo.

Requisits:
Un dels requisits és disposar del número d’afiliació a la seguretat social. En cas que, d’acord amb la normativa laboral, l’alumne no pugui disposar d’aquest número, podrà fer la formació en empresa o organisme equiparat sense estar donat d’alta a la SS. Aquesta part de les instruccions fa referència a l’alumnat indocumentat. Aquest alumnat tindrà una assegurança de la qual es farà càrrec l’Administració.
Formació en empresa a una illa diferent a la d’origen o fora de la comunitat autònoma:
S’estableix que l’alumnat pot fer la formació en una illa diferent a la del seu centre educatiu, o fora de les Illes Balears, sempre que hi hagi un centre educatiu col·laborador.
Qüestions plantejades per part d’UOB Ensenyament:
Es preveuen mecanismes per compensar les despeses en aquests casos? A càrrec de qui aniran les del tutor dual?

La resposta per de Conselleria va ser que el tutor pot fer totes les tasques de seguiment de manera telemàtica. Qui ha estat a la trixera, sap perfectament que el contacte directe amb aquest alumnat, i més en un període tan important com és el de la formació a l’empresa, és fonamental. La resposta de Conselleria va ser que aquests casos seran residuals, però que prenien nota…
Assignació de l’alumnat a la formació en empresa o organisme equiparat en règim general:
Serà l’equip docent el que assigni els alumnes a les empreses amb la col·laboració dels tutors d’empresa o organisme equiparat, valorant les preferències dels alumnes i de les empreses. A més, es tindrà en compte el rendiment, l’assistència a les activitats lectives en el centre de formació professional, la seva capacitat per al treball en equip, la presa de decisions i la capacitat per a la innovació i la creativitat dels alumnes.
Funcions del tutor dual del centre, dels tutors de l’empresa o organisme equiparat i de l’equip directiu:
UOB Ensenyament va tornar a reiterar que la forma de realitzar pràctiques en empresa canvia prou respecte del que les empreses estan acostumades. Donat les poques hores de què disposen els tutors duals per atendre totes les seves funcions, es fa necessari que Conselleria imparteixi algun tipus de formació a les empreses informant dels canvis i explicant les novetats derivades de la nova Llei d’FP. Que la dignificació de la Formació Professional trascendeixi els discursos, també passa per no seguir ofegant el col·lectiu docent. Això només s’assolirà amb mesures com, per exemple, augmentar les hores de tutoria dual.
Anul·lació d’ofici de la matrícula:
L’alumnat menor de 16 anys que no assisteixen regularment o no s’ha incorporat als estudis, no està regulat. S’entén que seran casos excepcionals de Grau Bàsic i, per tant, es regeirà pels protocols d’absentisme d’Educació Secundària. UOB Ensenyament va demanar que la referència normativa consti en aquestes instruccions. L’Administració es va comprometre a fer la modificació.
Promoció en el Grau Bàsic:
Promocionarà a segon curs, l’alumnat que hagi superat tots els àmbits. També promocionarà si compleix les següents condicions:
- Els mòduls professionals pendents no superen el 20% de l’horari setmanal.
- Ha superat com a mínim un dels àmbits no professionals.
Convocatòries:
Les proves d’avaluació corresponents a la segona convocatòria anual dels mòduls de segon curs diferents dels de Formació en Centres de Treball (FCT), han de tenir lloc en els dies lectius compresos entre l’1 de maig i el 30 de juny. Així i tot, els centres poden avaluar els alumnes en segona convocatòria abans de l’1 de maig si l’equip directiu considera que això contribueix al desenvolupament del seu procés d’aprenentatge. Han d’haver passat un mínim de quinze dies naturals entre la primera i la segona convocatòria.

Palma, 12 de juliol de 2024

El professorat d’FP, el gran oblidat

23 de maig de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 311/2024

L’aprovació de la LO 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional suposa una revolució en el sistema de la formació professional conegut fins ara. Ens trobem davant d’una llei molt ambiciosa que suposarà un gran repte per al professorat d’FP.

Amb la nova llei, s’obre l’oportunitat d’actualitzar, per fi, títols i currículums de totes les famílies professionals a la realitat del nostre entorn, demanda que UOB Ensenyament ha reivindicat en diferents ocasions. A més, la finalitat d’aquesta nova normativa abasta aspectes força rellevants d’un nou règim de formació que pugui respondre tant als interessos i necessitats de qualificació professional de les persones, com a les competències demandades per les noves necessitats del mercat laboral. Així, es promou un nou engranatge, d’importància cabdal, que fa d’aquest procediment normatiu un camí prou complex perquè l’Administració assumeixi aquesta responsabilitat de manera diligent.

Però, l’Administració, obsessionada a complir terminis ministerials, no és conscient de l’oportunitat que planteja aquesta nova llei respecte a la concreció i adaptació curricular. Si ho fora, hauria començat a treballar, ja aquest curs, en la revisió i actualització dels currículums fent partícip a tota la comunitat educativa. Aquesta és una tasca ingent, que no pot quedar reduïda a una revisió precipitada ni supeditada a uns tempos tan curts que no permetin una profunda reflexió d’aquests. Una tasca que hauria de continuar amb el desenvolupament normatiu pertinent i la formació dels docents en els nous reptes que hauran d’enfrontar, i, finalitzar, amb l’estudi de quin seria el curs més adequat per la seva implantació.

UOB Ensenyament vol posar l’accent en determinats aspectes com la planificació inicial, el desenvolupament normatiu i la formació proposada per la Direcció General d’FP i Ordenació educativa.

En primer lloc, el calendari d’actuacions establert per la Conselleria inclou la creació de grups de treball, aquest curs 2023-24, per a la revisió i adaptació dels currículums d’FP en l’àmbit autonòmic. No obstant això, el dia d’avui encara no s’ha iniciat aquesta tasca ni hi ha indicis en el fet que sigui així a mitjà o a curt termini. Per això, UOB Ensenyament ha demanat que se l’informi adequadament quan l’Administració posi en marxa qualsevol actuació en aquest sentit.

En segon lloc, és força preocupant que la mateixa Administració sigui incapaç de complir amb el calendari establert. S’arriba tard a la tasca de revisió dels currículums, la qual cosa suposarà un endarreriment en les fases posteriors de desenvolupament normatiu (prevista pel curs 2024-25) i d’implantació (prevista pel 2025-26). O el que pot ser més perillós, una acumulació de tasques a darrera hora, la qual cosa dificultarà una revisió profunda i reflexionada dels currículums que, al cap i a la fi, constitueixen l’eina fonamental dels docents.

A més a més, UOB Ensenyament exigirà que la creació d’aquests grups de treball sigui un procés de concurrència pública, prioritzant la participació del professorat d’FP, i que compti amb l’alliberament d’un nombre de docents suficient dedicat plenament a aquesta tasca. UOB Ensenyament restarà atent i vetllarà perquè aquests procediments es convoquin amb la màxima transparència, així com amb el temps suficient perquè l’anàlisi del canvi curricular sigui acurada i no precipitada, com ja va ocórrer amb els currículums de secundària.

En darrer lloc, i no menys important, hi ha previst un Pla Formatiu, tal com s’especifica al document penjat al web de la Direcció General d’FP i Ordenació educativa, que duu per nom Presentació nou sistema de formació professional. És en aquest punt, emperò, que UOB Ensenyament també vol fer notar el seu malestar, ja que en cap moment s’ha informat ni de l’estructura ni de la planificació d’aquest Pla. L’únic que UOB Ensenyament ha detectat és que, a partir del mes de maig, s’han començat a oferir, puntualment, cursos introductoris a la nova llei i de formació específica sobre els nous mòduls. Una prova més de la improvisació de la Conselleria en la planificació i implantació del nou sistema d’FP, ja que el pròxim curs s’iniciarà amb els currículums actuals, però incorporant les modificacions que recull la nova normativa. Així doncs, l’èxit és assegurat …

Finalment, no es pot oblidar la reivindicació històrica d’UOB Ensenyament quant a la dignificació de la professió docent i, en particular, la del professorat de Formació Professional, el gran oblidat. Aquesta fita s’aconsegueix per dues vies: la d’una concreció curricular actualitzada dins el termini i en la forma escaient, tal com ja hem comentat, i també amb l’econòmica.

Amb la integració del col·lectiu docent de Formació Professional al cos A1, aquesta darrera via comença a assolir-se, però cal tenir ben present que, encara, alguns companys i companyes romanen en desigualtat de condicions. Per això, UOB Ensenyament ha exigit, en múltiples ocasions, el compliment del punt 8è de l’Acord Marc vigent que estableix l’aproximació de les condicions sociolaborals del professorat tècnic d’FP sense titulació amb les del cos d’ensenyament secundari.

UOB Ensenyament és conscient que qualsevol canvi normatiu s’ha d’implantar gradualment, però, tenint en compte que la llei en qüestió és de l’any 2022, queda palesa la falta de previsió i capacitat organitzativa de l’Administració.La casa s’ha començat per la teulada i la Formació Professional continua sent la gran oblidada del sistema educatiu.

Palma, 23 de maig de 2024

Avaluació LOMLOE (II), són bojos aquests romans! Segona mesa tècnica Instruccions avaluació curs 22-23

28 de setembre de 2022

by UOB Ensenyament

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Avui a migdia ha tengut lloc la segona mesa tècnica pel que fa a les Instruccions d’avaluació. Per part de l’administració hi han assistit el conseller Martí March, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la cap del Departament d’Inspecció Educativa, Camila Tudurí, la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra i els assessors tècnics docents adscrits al Servei d’Ordenació: Biel Colom, Eduard Ribau i Maria Ramis.

Podeu recuperar el resum de la primera mesa tècnica referent a les Instruccions d’avaluació AQUÍ. Després d’aquesta primera mesa tècnica celebrada dimecres passat, vàrem rebre l’esborrany de la nova resolució de les Instruccions d’avaluació (divendres migdia) i hem estat treballant durant el cap de setmana per encarar amb solvència aquesta segona reunió. És lleig que ho diguem nosaltres, però no faltarem a la veritat si afirmam que qui ha liderat la mesa tant pel que fa al volum d’esmenes com amb profunditat d’anàlisi ha estat UOB Ensenyament.

Des d’UOB Ensenyament som conscients que el malestar que ha causat la implantació de la LOMLOE no es limita tan sols a les Instruccions d’avaluació sinó que va més enllà i entronca directament amb l’estructura curricular que articula la llei, una llei que no ens cansarem de dir que ha estat gestada des dels despatxos per part dels nous gurús en educació que poc o gens saben del dia a dia a l’aula. Així ho hem volgut fer palès al conseller abans d’entrar pròpiament en matèria.

Què s’ha aconseguit respecte de les primeres Instruccions publicades per la conselleria?

1. Llibertat en la ponderació dels criteris d’avaluació. Només s’haurà de respectar que la suma de les ponderacions de cada un dels criteris sumi 100 i també com a requisit per aquells centres que facin servir l’eina d’avaluació del GestIB és que les ponderacions siguin en nombres enters.

2. Reducció (a priori) de la càrrega de feina dels tutors. A partir d’ara, el claustre haurà de decidir qui serà l’encarregat de contactar per escrit amb aquelles famílies que no hagin consultat via GestIB els informes de valoració dels criteris d’avaluació que es generaran cada trimestre (l’equivalent als antics butlletins). Aquesta reivindicació va ser UOB Ensenyament qui la va posar damunt la taula a la primera mesa tècnica.

3. S’ha simplificat l’informe de final de curs (notes). Amb la nova resolució l’informe de final de curs només inclourà les qualificacions de les matèries i el grau de desenvolupament de les competències clau. No inclourà la qualificació de cada un dels criteris d’avaluació de cada assignatura.

Què hem seguit defensant des d’UOB Ensenyament en aquesta segona mesa tècnica?

1. Que es concreti el marge de maniobra que tenen els docents que imparteixen docència als Programes de Diversificació Curricular. Des de la conselleria se’ns ha informat que es publicaran unes orientacions que permetran que els professors que han d’impartir docència a PDC puguin seleccionar com a mínim al voltant d’un 60% dels criteris que s’han seleccionat per aquella mateixa matèria en un grup ordinari sempre i quan amb aquesta selecció es treballin totes les competències clau.

2. Conservar un registre de les valoracions introduïdes per a cada criteri d’avaluació. Tot i que la darrera valoració introduïda sigui la que compti (avaluació contínua) des d’UOB Ensenyament hem demanat que l’eina d’avaluació del GestIB pugui emmagatzemar aquestes dades. Des de la conselleria ens han assegurat que la tecnologia vuitcentista que utilitza l’eina d’avaluació del GestIB no permet recollir aquest volum de dades. No ens ha sorprès.

3. No al criteri d’arrodoniment matemàtic (a partir de 4’51=5), sí al criteri pedagògic i basat en l’esforç que decideixi cada claustre. Hem tornat a recordar a la Conselleria d’Educació que les seves majestats els Reis Mags d’Orient venen la nit del 5 al 6 de gener, no a finals de juny i que l’arrodoniment (per exemple a partir de ’75) sigui un element amb el qual puguin jugar els professors per reconèixer l’esforç dels alumnes per assolir la següent qualificació. Des de la conselleria han argumentat que l’eina d’avaluació del GestIB no permet que cada centre pugui configurar un criteri propi d’arrodoniment i que tots els centres hauran d’arrodonir a partir de ’51. Des de la nostra ignorància informàtica aquest argument ens sona a excusa. Us enrecordau del Windows 98? Idò això.

4. No a la multiplicació dels pans i els peixos (modificació de notes durant les sessions d’avaluació). Hem fet veure a la conselleria que se’ls havia oblidat traslladar a l’esborrany de la nova resolució un dels pocs encerts que des d’UOB Ensenyament vèiem a les Instruccions d’avaluació originals (punt 9.6). Aquest no és altre que el fet que les notes (ara se’n diuen valoracions) no siguin editables durant les sessions d’avaluació. D’aquesta manera cap professor es veurà pressionat per modificar les seves qualificacions i prevaldrà el seu criteri acadèmic.

5. No a la fiscalització 24/7 de la tasca del professorat. Ens hem oposat al fet que les valoracions dels criteris d’avaluació hagin d’estar introduïdes a l’eina d’avaluació del GestIB immediatament després de cada Situació d’Aprenentatge per a que ho puguin veure les famílies. Una cosa és informar els alumnes dins l’aula del seu resultat en una determinada activitat d’avaluació i l’altra molt diferent és haver d’estar permanentment exposats amb el mal ús que d’aquesta visibilitat se’n podria derivar. Des de la conselleria defensen que les famílies no només han d’estar informades un cop cada trimestre però que acceptaven la reivindicació d’UOB Ensenyament i que refarien aquest punt.

6. La qualificació de les competències clau. La casa que fa tornar boig a les 12 proves d’Astèrix i Obèlix. Hem reclamat que l’eina d’avaluació del GestIB tengui una informació gràfica de com queda la qualificació de les competències clau segons els criteris d’avaluació. Volem saber exactament quin pes dona cada matèria (en funció dels criteris d’avaluació escollits per a cada curs) a la qualificació del grau de desenvolupament de les competències clau.

7. Formació per especialitats en criteris d’avaluació i Situacions d’Aprenentatge. Hem reclamat formació específica per especialitats per treballar els criteris d’avaluació i les Situacions d’Aprenentatge de cada especialitat. Només d’aquesta manera, els docents d’una determinada especialitat podran arribar a entendre (si és que és possible) com plantejar la seva assignatura a partir d’aquests criteris d’avaluació tan abstractes.

Com ja vàrem informar després de la primera mesa tècnica, aquesta nova resolució de les Instruccions d’avaluació no deixa de ser un pegat per aquest curs 22-23 ja que de cara al curs 23-24 (curs on tots els nivells tendran implantat el currículum LOMLOE) es redactarà una Ordre que jurídicament té un rang superior i és més estable en el temps.

Des d’UOB Ensenyament ens agradaria rebre les vostres aportacions per tot allò relatiu a l’aplicació a l’aula de la LOMLOE. Ens les podeu fer arribar a ensenyament@uob.cat. UOB sempre a peu d’aula!

Ridículums d’ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada

26 de maig de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 257/2022

Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d’éxit que us contam més avall.
Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d’Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l’opinió del seus vertaders responsables: els docents.
UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L’ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d’ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d’inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d’assignació d’horaris.

D’entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l’ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
Tant la presentació del director general d’Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d’al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D’altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l’horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s’havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l’aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.

Aquesta no és la millor manera d’abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l’enorme tasca d’UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d’aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

Hem assegurat l’autonomia dels docents per tal d’admetre o no l’alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d’incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d’haver adquirit coneixements previs.
Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l’ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l’assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó “una simple opció que llirement decideix cada claustre”. Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d’especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- “abundant bibliografia científica que desmostra l’èxit de l’organització per àmbits”. Estam convençuts que la ferma oposició d’UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d’altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d’Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l’organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d’especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:

La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d’allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d’una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d’un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d’altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l’oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l’actual Conselleria d’Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l’establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l’escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d’oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l’Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d’aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d’UOB Ensenyament és que l’Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d’aprenentatge que difereixi molt poc de l’actual model d’unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d’un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s’ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l’esmena ja l’havíem feta, i ens l’havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l’esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l’estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d’altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.

Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l’afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.

Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d’aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l’avaluació realista, és decidida, amb independència de l’opinió d’aquells que l’hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
No accepten la seva responsabilitat d’adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S’excusen en l’autonomia de centres (l’argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d’afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l’articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l’abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d’assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l’estat d’una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l’esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d’evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l’orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l’acord marc vigent, però que no s’ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d’hora lectiva.
Tampoc s’avenen a eliminar les dispenses d’assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d’obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d’afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d’informació molt útil per a l’acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l’obligació d’elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d’Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d’introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l’únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l’administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d’arbitrarietats!

Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d’altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d’esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d’esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: “tota pedra fa paret”. Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l’establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l’ensenyament per a qui mai no l’hauria d’haver perdut: la comunitat docent!

Les meses de negociació estan en perill d’extinció: MSE d’inici del curs 2021-2022

3 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Avui, divendres 3 de setembre, s’ha reunit la MSE amb l’únic punt a l’ordre del dia d’informar sobre l’inici del curs 2021-2022.

El Sr. Martí March ha començat la seva intervenció a la Mesa fent la reflexió que el curs 20-21 ha estat “un èxit a nivell col.lectiu”; la conclusió és que l’escola a les Illes Balears no ha tancat i que es fa un reconeixement a la feina feta per part de tota la comunitat educativa. Ha insistit que no ens ho fa saber com un element de triomfalisme, tot i que ens sembla una encetada de la campanya electoral molt profitosa.

La vaccinació és, segons el Conseller, respecte del curs passat, la gran diferència que fa que Sanitat hagi decidit passar la distància de seguretat a 1,2 metres dins les aules i que els alumnes vaccinats amb pauta completa no hagin de guardar quarentena. Ens ha insistit en la importància que tenen la ventilació i la neteja i també a nivell econòmic ha elogiat els esforços de la Conselleria pels 1200 professors que han fet substitucions i pels ajuts de menjador del passat curs.

A continuació ha seguit parlant dels 25 docents que faran substitucions ràpides i, canviant de tema, que a partir de setembre o octubre i independentment del que digui el decret respecte els interins elaborat pel Ministerio d’Iceta, ens convocarà a una mesa per parlar d’oposicions.

Ha acabat demanant la màxima col·laboració al nostre col·lectiu.

Intervenció d’UOB Ensenyament:

Mesures sanitàries: UOB Ensenyament ha apuntat que a educació infantil i primària es treballa amb el col·lectiu no vacunat i que, a partir dels 12 anys, els contactes estrets vacunats amb pauta completa no hauran de fer quarentena. UOB Ensenyament ha demanat si, a l’hora d’implantar aquesta darrera mesura s’ha tingut en compte que, en el cas dels individus que han rebut la pauta completa que han estat contacte estret, poden contagiar la malaltia durant els primers vuit o nou dies. El conseller Martí March s’ha remès a les prescripcions que arriben des de Sanitat.
Ràtios i quotes: després de la publicació dels Criteris per a la confecció d’unitats i de la quota de professorat informat (no negociat) en MSE dia 14 de juny, UOB Ensenyament ha tornat a reivindicar la reducció tant de les ràtios com de la càrrega lectiva. Hem recordat que, d’acord amb els criteris no negociats, es desdoblaran els grups quan el número d’alumnes sigui superior a 25 a Primària, a 32 a Secundària, i a 38 a Batxillerat. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que els desdoblaments es produeixin quan el número d’alumnes sigui superior a 18 a Infantil, a 23 a Primària, a 25 a Secundària, a 30 a Batxillerat, i que s’adapti a cada cicle formatiu. Quant a les quotes, hem recordat que actualment són de 25 períodes lectius a Primària i que a Secundària s’han calculat a partir de 19. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que, en el cas de Primària sigui de 23 períodes lectius i a Secundària de 18. També hem tornat a reivindicar que al professorat que tingui més de 180 alumnes, se li apliqui una reducció d’un període lectiu, així com l’aplicació de reducció horària al professorat interí major de 55 anys. De nou, el conseller Martí March ha admès que el problema d’origen que impossibilita una millora completament necessària tant en les ràtios com en les quotes és la manca de finançament autonòmic.
LEIB: li hem recordat al senyor conseller que en la presentació de la LEIB feta en la MSE reunida dia 4 de febrer, es va comprometre a convocar una MSE abans que la LEIB entrés en el seu tràmit parlamentari, així com a crear un grup de treball per tractar aquells aspectes sociolaborals que pugui incloure la LEIB. Des d’UOB Ensenyament li hem assenyalat que no s’ha complert amb cap dels dos compromisos. Aquesta situació es va repetir a la reunió al Consolat de Mar amb la presidenta Francina Armengol i el conseller Martí March de dia 3 de juny, on aquest darrer es va comprometre a convocar cada un dels sindicats a tres bandes: la Conselleria, un representat de cada un dels tres partits de govern, i el sindicat de torn, per tal que poguéssim presentar esmenes a l’Avantprojecte de la LEIB. En aquest cas, tampoc s’ha complert amb aquest compromís. Finalment, dia 13 de juliol es va tornar a reunir la MSE per tractar (una altra vegada) i de manera generalista la LEIB. Des d’UOB vàrem recordar les esmenes aportades pel que fa a la llengua catalana i la necessitat de la laicitat de l’escola pública. A dia d’avui, no sabem res dels aspectes sociolaborals que regularà la LEIB.
ROC: hem recordat que a dia d’avui segueix estant pendent la MSE per tractar el ROC. El director general de planificació i centres ens ha dit que ens convocaran més endavant.
Temporalitat interins: hem recordat que dia 6 de juliol, vàrem entrar a registre una petició formal de convocatòria d’una MSE perquè la Conselleria exposàs quines eren les seves intencions pel que fa a l’aplicació del Pla Iceta per al sector de l’ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta i demanam informació oficial per part de l’administració per a saber a què ens hem d’atendre i deixar d’anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa.
Segon acord marc: dilluns dia 8 de febrer de 2021 se’ns va presentar en MSE un esborrany molt generalista i sense cap concreció d’un suposat segon acord marc biennal 21-23. Des de llavors hi ha hagut un silenci absolut al respecte. Hem demanat en quin punt està aquesta qüestió.Quan ens posam a fer-hi feina? Definir la carrera professional no pot esperar més i cal recordar que pel maig de 2023 hi haurà eleccions autonòmiques. UOB Ensenyament està a disposició per treballar en aquest tema.
Currículums autonòmics: respecte d’aquesta qüestió, s’ha demanat en quina fase es troba la redacció del currículum bàsic del currículum LOMLOE (part estatal)? Quan s’iniciarà la concreció curricular per part de les autonomies? Quines vies de participació té pensades la Conselleria per tal que els companys que estan en actiu i que són els que dia a dia estan a l’aula, hi puguin participar? D’acord amb el que ha ens ha dit el director general de planificació i centres, Antoni Morante, no s’ha complert amb el calendari per la part estatal i només han rebut alguns esborranys parcials, el que ha endarrerit la tasca per part de Conselleria. Com a tard, aquesta tasca hauria d’estar tancada a finals d’any, per tal de poder implantar el decret per via urgent de cara al curs 2022-2023.

Trobam que és essencial que es recuperi la presencialitat a les Meses Sectorials, i així li hem fet saber al Conseller, però encara trobam més important que el que s’ha de tractar a les Meses s’informi amb un mínim de temps per a poder-ho gestionar i sobretot que les Meses Sectorials deixin de ser pures meses informatives i recuperin el seu propòsit original: que s’arribi a un consens en moltes de les decisions que es prenen i que no es faci de manera unilateral.