UOB Ensenyament defensa que la feina sindical dona els seus fruits. Cada fita aconseguida aquests darrers anys és resultat de la perseverança, de la capacitat de negociació i, sobretot, de la confiança de molts docents que han decidit no resignar-se davant les injustícies perpetrades per l’Administració i les mancances del sistema educatiu.
La conciliació familiar és un dels pilars fonamentals en les reivindicacions de UOB Ensenyament. Una de les fites més importants ha estat deslligar el gaudi de l’excedència per cura d’infants menors de 3 anys dels trimestres escolars, una imposició arbitrària de la Conselleria d’Educació i Universitats que perjudicava els treballadors amb fills i dificultava la conciliació familiar. Per altra banda, s’ha aconseguit que el permís de maternitat/paternitat pugui gaudir-se en règim de reducció de jornada, la qual cosa facilita una millor conciliació i permet allargar aquest temps tan necessari per a moltes famílies. Finalment, la pressió de UOB Ensenyament ha estat essencial per acabar amb una injustícia flagrant: el recàlcul incorrecte del permís de lactància acumulada arran de la implantació de la jornada laboral de 35 hores —la Conselleria continuava calculant el permís sobre la base d’una jornada de 37,5 hores setmanals—. UOB Ensenyament ha exigit que es restitueixin els dies que corresponen als docents.
UOB Ensenyament ha aconseguit la compatibilitat del cobrament dels complements de doble càrrec, que ha fet possible que els docents puguin percebre simultàniament els complements de tutoria i de cap de departament. Una reivindicació històrica que responia a una situació clarament injusta. Si es fa una feina, s’ha de cobrar.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha aconseguit que el cobrament de la carrera professional sigui amb efectes retroactius des de la data de compliment del sexenni, una qüestió de justícia laboral i reconeixement professional.
La protecció del professorat també ha estat una prioritat. Hem reivindicat i impulsat l’elaboració d’un protocol específic per fer front a les agressions al personal docent perquè cap professional de l’educació no hauria de sentir-se desemparat davant situacions de violència, intimidació o assetjament.
Al mateix temps, hem defensat amb contundència la dignitat professional del col·lectiu docent davant els atacs i les campanyes de desprestigi impulsades per organitzacions i partits de l’extrema dreta espanyola. Ho hem dit clar des del primer moment: cap agressió sense resposta.
En l’àmbit laboral i administratiu UOB Ensenyament ha aconseguit millores importants. S’ha reconegut la necessitat de recompensar els aprovats sense plaça dins les llistes d’interins; hem defensat una tutorització més flexible, que es pugui fer en períodes de quinze dies i a més d’un centre; i continuam treballant perquè la borsa d’interins respongui a criteris justs, equilibrats i meritocràtics.
Pel que fa al concurs de trasllats, UOB Ensenyament ha lluitat per uns criteris més justs i equitatius en els desempats per desplaçament de docents. Abans els criteris que s’aplicaven eren diferents per al cos de primària i per al de secundària, però des de UOB Ensenyament aconseguírem unificar els criteris sense distinció de cossos, i el criteri a seguir ara és la menor antiguitat ininterrompuda al centre amb destinació definitiva. Per altra banda, s’ha aconseguit el reconeixement de la figura del coordinador de cicle, tant al barem d’interins com al concurs de trasllats.
Una altra fita important ha estat la posada en funcionament del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, una eina imprescindible perquè el col·lectiu docent tengui veu pròpia i capacitat real d’interlocució davant l’administració en matèria pedagògica i educativa.
Aquesta mateixa determinació ha duit a UOB Ensenyament a mantenir una defensa ferma de la llengua catalana, de la identitat pròpia i dels drets lingüístics dels docents. Hem sumat forces amb totes les iniciatives en defensa de la nostra llengua i hem exigit la convocatòria de tots els nivells de català a les proves lliures dels diferents organismes. També hem estat al costat dels companys i companyes víctimes d’assetjament per motius lingüístics, perquè no consentirem que cap docent sigui perseguit per fer feina en la llengua pròpia de les Illes Balears. UOB Ensenyament ha lluitat incansable per frenar els atacs que el Govern de les Illes Balears ha perpetrat contra la llengua d’aquesta terra: les exempcions del requisit de català per als funcionaris, l’ignominiós Pla de Segregació Lingüística orquestrat pel conseller Antoni Vera, les exempcions d’avaluació o la rebaixa en els requisits per obtenir els certificats de nivell.
Tot això són avenços concrets assolits gràcies a la feina constant d’un sindicat independent, arrelat a la realitat dels centres educatius i compromès amb els docents de l’educació pública de les Illes Balears. La feina constant de UOB Ensenyament durant aquests anys ha estat fonamental per millorar les condicions sociolaborals dels docents, per pressionar l’Administració i per detectar injustícies perjudicials per als treballadors. UOB Ensenyament s’ha mantingut fidel als seus principis i, a través de l’assemblearisme, ha lluitat per garantir unes condicions de feina dignes per als docents; UOB Ensenyament ha continuat sense enriquir-se a costa dels docents mitjançant cursets de formació; UOB Ensenyament no ha descansat en la defensa d’un sistema educatiu públic, laic, de qualitat i en català.
A la legislatura 2022-2026, vetllarem, defensarem i lluitarem per:
RETRIBUCIONS
El reconeixement de la tasca docent defensant una carrera professional ben dotada econòmicament, d’adhesió voluntària i que es basi, principalment, en el desenvolupament de la tasca docent.
Retribucions econòmiques dignes i que garanteixin el poder adquisitiu del col·lectiu davant pujades inflacionàries.
L’aplicació efectiva, sense enginyeria comptable, dels increments salarials dictats per l’estat i que aquests s’apliquin tant a les retribucions bàsiques com a les complementàries.
La reivindicació històrica del cos únic: a igual feina, igual salari.
L’equiparació de sou amb la resta de funcionaris de la mateixa categoria professional.
L’increment substancial del complement de tutoria.
El cobrament íntegre del complement de tutoria o de qualsevol altre càrrec per als docents que estan a mitja jornada.
La compatibilitat del cobrament dels complements quan es donin situacions de doble càrrec.
El cobrament de complements per exercir tasques el dia d’avui no retribuïdes com ara la coordinació de cicle o la coordinació TIC.
L’actualització i equiparació del Fons social amb el dels altres sectors de l’administració.
CÀRREGA LECTIVA
La reducció immediata de la càrrega lectiva per assolir les 23 hores a Infantil i Primària i les 18 hores a la resta de cossos.
La reducció d’hores lectives de docència directa en funció del número d’alumnat amb necessitats educatives que ha d’assumir el professor titular de l’assignatura. Plantejarem que aquesta reducció s’inverteixi en hores per a l’elaboració de materials i atenció a l’alumnat NESE.
La compensació econòmica o horària per a l’elaboració de materials digitals quan per elecció de centre es decideixi prescindir de materials didàctics elaborats per les editorials.
La reducció d’hores lectives de docència directa quan es tenguin més de 130 alumnes o s’imparteixin més de 3 assignatures/mòduls.
La reducció real de 3h lectives per als docents (inclosos els interins) majors de 55 anys.
La recuperació dels desdoblaments a FP en els mòduls pràctics.
L’increment de les hores per a les coordinacions pròpies d’FP, especialment el programa Erasmus+ i les de coordinació d’FCT.
Fer realitat les reivindicacions d’UOB Ensenyament pel que fa a la Coordinació TIC: remuneració del càrrec, compensació d’hores lectives, formació específica i la contractació de tècnics informàtics per a totes aquelles tasques no pedagògiques.
Defensar un calendari escolar que garanteixi el temps de preparació i programació prèvia adient abans de l’inici de les activitats lectives.
El dret al descans dels docents a partir de dia 1 de juliol davant qualsevol intent per part de Conselleria per alterar l’statu quo.
El dret a la desconnexió digital durant les hores que no són de permanència en el centre. Volem garantir el dret a la pau digital fora de l’horari de treball. Volem una Llei de Pau Digital.
DRETS LABORALS
La impartició de classes en les condicions climàtiques i ambientals legals i existència d’un vertader protocol per part de Riscos Laborals.
Una formació per als docents gratuïta, de qualitat, útil, específica per especialitats, en horari laboral o retribuïda, si es fa fora de les hores de feina en el proper Pla Quadriennal de 2024-2028.
Fer realitat la reivindicació històrica de l’Estatut del Docent, per tal que desfaci ambigüitats i aporti claredat sobre els nostres drets i deures.
La millora i ampliació de les llicències i els permisos per a tot el professorat, sense discriminacions, això és: tant per interins com per funcionaris de carrera.
Contractació de terços de jornada per garantir el dret a la conciliació familiar sense carregar els departaments.
La regulació de l’any sabàtic per a docents que ja es preveia l’any 2006 a l’Acord del Consell de Govern de dia 28 de juliol i que mai s’ha arribat a desenvolupar.
La modificació del gaudi del permís de maternitat/paternitat perquè es pugui gaudir sota la forma de reducció de jornada i així dilatar-se en el temps.
L’elaboració d’un Pla d’Igualtat.
L’elaboració d’un protocol per fer front a les agressions al personal docent.
La consolidació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals amb els recursos suficients.
La revisió del catàleg de malalties professionals.
La dotació per part de l’administració de tota eina de treball docent, inclòs qualsevol dispositiu digital.
Evitar l’extinció de les places de mestres de taller que hi ha a les diferents escoles d’art.
DIGNITAT PROFESSIONAL
Eliminar el marcatge horari que denigra la nostra professió.
Garantir principis de lliure concurrència i publicitat en la designació de càrrecs funcionarials.
La dignitat professional del col·lectiu docent davant qualsevol atac a càrrec de les organitzacions i partits polítics de l’extrema dreta espanyola. Cap agressió sense resposta.
La posada en funcionament del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears. Perquè sigui una realitat aquest òrgan sigui un vertader interlocutor amb l’administració en qüestions pedagògiques.
Assolir els punts del decàleg de la vaga indefinida convocada per l’Assemblea de Docents (setembre 2013 – febrer 2016) que queden pendents d’aconseguir, com la davallada real de les ràtios, el cobrament de les baixes 100% remunerades i que els interins substituts cobrin l’estiu sencer.
INVERSIÓ EDUCATIVA
Assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
La renovació de tallers i equipaments per a l’FP i escoles d’Art i Disseny.
La cessió o construcció d’infraestructures a fi que totes les EOI tenguin seu pròpia.
Una planificació de les noves infraestructures, concretades en el Pla d’Infraestructures, que permeti la reducció de ràtios i s’ajustin a les necessitats actuals.
Un Pla de Digitalització que garanteixi una vertadera dotació de recursos digitals.
Reforçar en la dotació de mitjans humans i materials per resoldre efectivament les incidències informàtiques habituals en els tràmits telemàtics que depenen de la Conselleria.
MODEL D’ESCOLA
Una escola laica, de qualitat, moderna, arrelada al país, en català i oberta al món.
Una escola que compensi les desigualtats socials i de gènere i que vetlli per la consecució d’un bon nivell acadèmic i competencial de tot l’alumnat.
Un model educatiu estable, fruit del consens i que vagi més enllà dels canvis de color polític dels governs.
Una escola amb recursos econòmics i de personal suficients, que permetin fer feina en unes condicions de seguretat, per a la salut i de treball adequades.
Els equips directius com a companys de claustre que han decidit fer un pas endavant pel bé del centre i no com a líders al servei d’un programa de promoció personal.
Els companys dels equips directius que són crítics i fidels al seu claustre i posen per davant la fidelitat al seu claustre quan l’aplicació de la normativa genera rebuig entre el professorat.
L’empoderament dels claustres com a vertaders òrgans de decisió dels centres educatius.
Fer evident i derrocar la dictadura dels “experts en educació” a qui encarreguen l’elaboració de normativa i no coneixen la realitat del dia a dia dins l’aula.
Reduir la burocràcia excessiva i inútil, que just serveix per carregar de feina el professorat i no aporta res a la millora de la qualitat educativa.
Evitar qualsevol intent d’espanyolització i introducció de la cultura militar als centres educatius.
Consolidar i ampliar la xarxa d’escola infantil pública 0-3 anys i manteniment del suport a les reivindicacions de l’Assemblea 0-3.
ESCOLA EN CATALÀ
Aconseguir un diagnòstic real de l’ús del català a les aules tant per part de l’alumnat com del professorat.
Un ensenyament plenament en català, tant a nivell didàctic com a nivell de llengua vehicular.
La recuperació del Servei d’Ensenyament del Català, totalment necessari en una situació d’emergència lingüística com l’actual.
Sumar forces a qualsevol iniciativa en defensa de la llengua catalana i la identitat pròpia.
La convocatòria de tots els nivells de llengua catalana en les proves lliures dels diferents organismes.
La solidaritat amb els companys/es víctimes de l’assetjament per motius lingüístics. Cap agressió sense resposta.
Aconseguir que desapareguin les exempcions en Llengua i literatura catalana. També seguirem reclamant més dotació de recursos per a la immersió lingüística dels nouvinguts.
L’obligatorietat de la prova específica de Llengua i literatura catalana a la nova selectivitat LOMLOE per tot l’alumnat.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA EDUCATIVA
Defensar la participació del professorat en actiu en l’elaboració de normativa educativa davant qualsevol calendarització que respongui a criteris polítics.
La creació immediata i posada en funcionament de la Mesa de Docents com a mesa de participació que estableix la LEIB.
La continuïtat i sobirania dels Departaments didàctics com a òrgans de decisió acadèmica i pedagògica de les diferents especialitats de Secundària.
Evitar que es vulneri el principi d’especialitat de manera imposada. Que la decisió de la integració de matèries en àmbits correspongui als Departaments implicats.
Derogar o modificar la LOMLOE. Una llei amb la qual l’assemblea d’UOB Ensenyament s’ha posicionat en contra del fons i de la seva implantació.
Assolir un acord de les diferents institucions que vetlli activament pel consens i la continuïtat de la legislació educativa al marge de les anades i vengudes de la conjuntura política.
La redacció d’uns currículums propis d’FP per a les Illes Balears, de manera que s’adeqüin al nostre teixit productiu.
OPOSICIONS
Unes proves selectives adaptades a l’actualitat i que permetin demostrar la vàlua docent i no la memorística.
Diferenciar l’oferta de places a les oposicions reservant places pels docents amb més experiència i pels docents amb manco experiència.
Unes proves no eliminatòries i regular la possibilitat de reclamar al finalitzar cada part.
Uns criteris de correcció, instruments d’avaluació i qualificació i instruccions detallats i públics.
Vigilar que es convoquen a oposicions totes les places de les corresponents taxes de reposició.
Ampliar les causes de renúncia dels membres dels tribunals.
Millorar les condicions dels membres dels tribunals. Millora econòmica de les dietes per sessió de feina i quilometratge.
L’alliberament de l’horari lectiu dels membres dels tribunals dues setmanes abans de l’inici de les proves.
INTERINS
Recompensar els aprovats sense plaça de cara a les llistes d’interins.
La creació d’una comissió de revisió de l’annex IV de la resolució d’interins (llistat de titulacions que habiliten per impartir docència a cada especialitat).
Uns processos d’adjudicacions i de tutorització totalment transparents i amb garanties.
La creació de vacants i substitucions de terços de jornada per possibilitar l’accés a la docència un cop resolts els processos d’estabilització.
Uns processos telemàtics àgils i amb garanties.
La no obligatorietat de marcar totes les places en el tràmit d’estiu.
Una tutorització que es pugui fer en períodes de 15 dies i a més d’un centre.
Defensar la dignitat, la igualtat de drets i oportunitats i la vàlua professional dels interins.
Un barem de la borsa d’interins que sigui just, equilibrat i meritocràtic.
Defensar els professors tècnics i els professors especialistes.
Aconseguir que tots els interins que hagin treballat 5,5 mesos durant el curs cobrin, puntuïn i cotitzin els dos mesos d’estiu.
Que els interins tinguin dret a la llicència per interès personal (dies personals sense retribució).
Demanar que s’exceptuï als interins del requisit de disposar d’un contracte d’arrendament d’1 any per accedir a les ajudes de lloguer.
Que l’administració faciliti habitatge social als docents destinats a una altra illa on és impossible llogar a preus raonables.
Regular l’accés a les bestretes per part dels interins que cobreixin vacants.
Una llista única i transparent, que permeti treballar alhora a la concertada i a la pública segons els principis de mèrit, capacitat i publicitat. Fins que això no sigui així, demanem que l’experiència a l’escola concertada no compti entre els interins no tutoritzats.
DESCENTRALITZACIÓ ENTRE ILLES
Fer costat a les demandes de les comunitats educatives d’Eivissa, Formentera i Menorca sobre l’assumpció de més competències en Educació. Especialment pel que fa a la gestió en qüestions com infraestructures (IBISEC).
Lluitar contra la massificació i l’abandonament històric de les infraestructures escolars, especialment d’Eivissa i Formentera.
MODEL SINDICAL
Prendre els acords per via assembleària.
No caure en les cúpules autocràtiques que es perpetuen en els càrrecs.
Limitació temporal de la funció d’alliberat sindical. Màxim 8 cursos.
Acabar amb la formació en mans dels sindicats concedida per l’Administració, que suposa entrar en un procés de mercadeig de favors.
Prioritzar la representativitat de tots els cossos als òrgans de govern.
No volem tenir un local en propietat sinó que l’empresa, en aquest cas l’Administració, ens proporcioni un espai apropiat a cada illa on tenim representació per dur a terme la tasca de representació sindical així com estableix la Llei Orgànica de Llibertat Sindical.
Restablir el caràcter de negociació de la Mesa Sectorial d’Educació. No acceptarem la utilització de la MSE com a òrgan merament informatiu.
Aconseguir que les actes de la MSE per part de la Conselleria siguin públiques i estiguin disponibles per a tot el personal docent i no docent.
Difondre de tots els esborranys de normativa que ens arribin amb cada convocatòria de la Mesa Sectorial d’Educació a fi d’empoderar els docents i recollir aportacions.
Informar després de cada Mesa Sectorial d’Educació a través d’un resum on detallarem els temes tractats, les reivindicacions fetes i els acords presos.
NOTA: Les formes del gènere gramatical tradicionalment dit masculí que apareixen en aquest programa s’han d’entendre com a genèriques quan es refereixen a persones i, per tant, es refereixen a totes, amb independència del sexe amb què s’identifiquin.